Altafulla amb tota la il·lusió

31/12/08

Noticiari d’Hisenda municipal

0 comentaris
Noticiari d’Hisenda municipal: estem pagant i pagarem a 180 dies. Flux d’entrades de final d’any. Aquest 2008 hem recuperat l’estabilitat pressupostària! Dificultats en la subvenció d’Esports de la Generalitat per al Palau d’Esports

a) Ja hem pagat totes les factures reconegudes fins el passat mes de juny. Fins el març, de rebuts de les brosses del CCT; tota la despesa d’ús de la deixalleria de la Torre del 2007 també l’hem abonada. En haver estabilitzar el ritme de pagaments a 180 dies podem esperar de tancar els pagament d’aquest 2008 el juny de 2009.
Per tal d’acompassar tots els pagaments a aquests sis mesos de compromís, caldrà demanar a BASE una bestreta extraordinària el mes gener de 2009 per al pagament de les factures d’escombraries d’abril a agost de 2008 ( acabades d’entrar) segons una xifra aproximada de 380 mil e.

b) De la liquidació de matrícula urbana, com a escreix, descomptades les bestretes mensuals de BASE, ens han ingressat 80 mil e.
De les “famoses “altes d’IBI pendents de càrrec" al padró d’aquest 2008 ( ja censades el setembre de 2007)…, finalment liquidades aquesta tardor, n’hem de rebre com a drets reconeguts aquells “famosos” 340 mil; però en període de voluntària només ens n’h apagat, al servei de recaptació de BASE, la meitat (170 mil e.).
15 mil e. rebrem de BASE ja que en depassar els 3 Milions d’euros de gestió de cobraments municipals el seu nou el % de comissió de gestió ha baixat del 3,75% al 3,25%.
A finals de novembre, l’empresa Exinan ha ingressat un permís d’obres per al seu complex de la Cabana / xalet de la Creu per valor de 90 mil e.
L’empresari promotor del complex de cinemes acaba de pagar els 20 mil e. ( dels 51.000 e. totals) pel col·lector privat de construcció municipal.

c) Tindrem amb tota probabilitat una diferència favorable d’uns 250 mil e. al resultat del pressupost de 2007. Amb goig, i sobre dades provisionals de la Intervenció, podem esbombar que hem superat amb un escaig els boi 6 Milions d’ingressos pressupostats per al 2008. Certament, aquest 2008 hem reconegut uns drets d’ingressos de 1M 700 mil e. més que el 2007!
La previsió d’estalvi net també s’haurà capgirat: passarem dels – 263 mil e. de 2007 al + de 300 mil d’aquest 2008. Circumstància que ens alliberarà de demanar autorització per a emprendre préstecs per a inversions del 2009 aprovades al Ple de pressupostos de novembre.

d) Segurament caldrà que obrim una pòlissa de tresoreria per a pagar a l’empresa constructora del Pavelló d’Esport els 580 mil e. de la certificació que encara els devem des de finals de juny. La
causa no és d’altra que les dificultats “burocràtiques” per agilitzar el cobrament definitiu de la promesa i garantida subvenció del Consell Català d’Esports per aquell valor.



Les dades d’ingressos del nostre regidor de febrer a novembre de 2008:

Març, encara a l’oposició: assistències a Comissions i Ple: 340 e. ( - 20% d’IRPF) = 272 euros

Abril, tram a l’oposició: assistències a Plens: 320 e. ( - 20 d’IRPF) = 256 e.
tram al govern: 511, 27 e. - ( descomptes s.s.: 25,76 + 20% IRPF ) = 383,26 e.

Maig, al govern: (580 + 226,88) e. – ( 20% IRPF) = 611,9 e.

Al govern de juny a novembre = 666,88 e. ( - 133, 38 del 20% d’IRPF + 33,6 e. de descomptes s.s) = 499,9 e.
( al juny + 133,38 d’abonament retenció IRPF = 633,28)

Totals: cost municipal meritat = 6.112, 81 e. // Total rebut net pel regidor de PAU = 4.655,94 e.

(Incorporant-hi les xifres ja exposades de juliol de 2007 a febrer de 2008:
De juliol de 2007 a novembre de 2007: meritat per l’Ajuntament: 9.385,11 e. // rebut net pel regidor*: 7.132,74 e.
Mitjanes mensuals: 552,06 e. de cost municipal // 419,57 e. d’ingrés del regidor.

(*) Cost total de la campanya electoral: 5.333 e.

Jano Francino, l'unic regidor net pels experts en transfuguisme

0 comentaris
Jano Francino, l’únic regidor net pels experts en transfuguisme aquest desembre. Aquest 2008, només 3 regidors han superat la denúncia, mentre que han estat declarats 20 casos de transfuguisme el 2008 ( 4 tot els nou governs; 3 el regidor i l’alcalde beneficiari; 13 ajuntaments tenen regidors trànsfugues i governs que se n’han beneficiat)

Val a dir que la Comissió d’experts ha dictaminat aquest dimecres 17 de desembre quatre casos, com sabem tots tramesos després de deliberar la Comissió de Seguiment del Pacte Antitransfuguisme el passat 28 de juliol.
Només Jano Francino no n’ha estat considerat; només ell, el nostre tan entranyable i eficient company de govern tant al primer com al Nou i definitiu. Ho anunciàvem el passat juliol, comparant-lo amb un regidor del PP de Santiago-Pontones (Jaén) , l’únic que llavors fou també legitimat pels Experts.
A Firgas (Las Palmas de Gran Canaria) en són declarats fins a sis regidors (el de Nueva Canaria expulsat pel seu propi partit, els tres regidors del PP, els dos del Centro Canario i el del PIDF).
A Mengíbar (Jaén) és declarat trànsfuga el regidor de IULV-CA, desautoritzat pel seu propi partit però que accedí a l’alcaldia amb els vots dels regidors del PP i d’UDM, declarats beneficiaris de transfuguisme per desplaçar del govern del PSOE, el grup més votat.
A la gironina Calonge, són declarats trànsfugues tot els votants de la moció de censura contra l’alcalde socialista: la regidora trànsfuga del PSC-PM, el de Ciutadans de Calonge i sant Antoni, el nou alcalde i regidors de CiU i les seus aliats d’ERC.
En definitiva, entre les dues sessions de la Comissió Antitransfuguisme d’aquest 2008 (juliol i desembre) han estat declarats 20 casos de transfuguisme i només 3 que de cap manera, tot i les dèries obcecades dels democràticament defenestrats (Altafulla + aquell poble de Jaén: pels Experts; i, a Oliva, un regidor que abandonà UV(*) passant a no adscrit: per la Comissió de Seguiment del Pacte).
Els pobles on tot el nou govern ha estat declarat trànsfuga: San Sebastián de la Gomera; Pobla de Fanals; Firgas i Calonge.
A Chiclana, Puerto de Sta. Maria i Castril també els alcaldes (PP, PP i PSOE, respectivament) han estat declarats trànsfugues.
Tot i aquestes dades perfectament consultables per internet, hem hagut de llegir al Full / Nadala d’ABG aquesta delícia de sofisme / enrocament tan de la ploma de l’exalcalde, el més breu de la història democràtica d’Altafulla. Per la contumàcia i peça única que suposa mereix la nostra reproducció:
“El comité ha deixat clar que si bé el vot de Francino no hagués estat decisiu en la moció de censura i per tant no és el cas clàssic del trànsfuga que amb el seu vot canvia el govern, segueix sent trànsfuga perquè manté un acta de regidor per a ús personal que havia obtingut amb ABG (*). I el nou alcalde en integrar un trànsfuga al nou govern i donar-li atribucions econòmiques i polítiques incomplia el pacte signat per tots els partits.
És per aquest motiu que el Comité d’experts ha dit que Francino no és “tècnicament” trànsfuga només en el cas de la moció de censura ja que no la votar a favor però dóna per fet que Alejandro Francino Marcos és TRANSFUGA. En cas contrari no s’hagués reprovat Josep Maria Gené per haver incomplert el pacte antitransfuguisme. Així li demanem que sigui conseqüent amb aquest dictamen i exclogui del seu govern i retiri les atribucions econòmiques al trànsfuga Alejandro Francino.”
Repetint fins a 6 vegades la calúmnia “trànsfuga” pretén, a la manera de Goebbels, que acabi consolidant-se com a veritat? Més aviat, pretén autoconvèncer-se, oi?
A l’article de dalt, demanen l’expulsió del nostre regidor. Avinentesa per fer-nos publicitat del Consell de Participació com a “un organisme plural, ciutadà i al marge de les formacions polítiques” – no: que no l’han publicat per avui, Dia dels Innocents, sinó en plena Nit de Nadal…
Per a purificar-ne els espais públics i acabar el dia de Nadal en Pau als Homes de Bona Voluntat a les dotze de mitjanit havia fet net de Fulls enganxats a tota parada i taulers públics…


Dades d'immigració a Altafulla i diumenjades

0 comentaris
Altafulla, 2007: 477 (10,8% ) dels convilatans són origen estranger. Al 2000, 222 censats ( 7,14%). La nostre densitat de poblament és 635 habitants / km2.

Manllevem les xifres del Punt d’avui diumenge 28 de desembre. També les comparem amb els pobles veïns dins la façana costanera del Tarragonès- Gaià:

......................................... 2000 - ....................2007....................Densitat

Torredembarra...........546 (5,16%)............2.549 (17,55%).....................1.667

Creixell.........................130 (7,08)...............394 (13,35%) .......................282

Roda de Berà................283 (8,42%)............767 (13,73%)......................338,5


Dissabte, 27 de desembre: Gran diada esportiva al Palau d’esports Municipal: L’homenatge a Jano Francino Sr. organitzat pel Futbol- Sala d’Altafulla aplega sis categories, 8 clubs i fins a 16 partits amb 32 equips diferents.
En donem els resultats de tant rellevant esdeveniment, el I torneig Futbol Sala Alejandro Francino. Organitzat, és clar, pel club del qual n’és degà preparador físic, el Club Futbol Sala Altafulla; amb les col·laboracions de l’Ajuntament d’Altafulla, el Consell Esportiu del Tarragonès i el CCT.

Prebenjamins: La Pobla, 0 – Roda 0 (3, de penals) // Altafulla, 0 – Roda, 2
Altafulla, 1 – La Pobla, 2

Benjamins B: Nàstic, 2 (2) – La Pobla, 2 (1) // Altafulla, 2 – Nàstic, 1
Altafulla, 2 – La Pobla, 5

Benjamí A: Pax, 0 – Joan XXIII, 5 // Altafulla, 10 – Pax, 0
Altafulla – Joan XXIII ( suspès )

Alevins: La Pobla, 3 – Nàstic, 5 // Altafulla, 1 – Nàstic, 2
Altafulla , 4 – La Pobla, 3


Infantils: Roda, 6 – La Pobla, 0 // Altafulla 3 (2) – La Pobla 3 (3)
Altafulla, 2 – Roda, 2

Juvenils: Altafulla Futbol Sala vs. Altafulla Centre d’Esports: 9 -2

Fèmines: Altafulla, 3 – Deltebre, 2 ( després de capgirar un 0-2!. La nostra portera de la primera part, la regidora d’Esports i consellera comarcal Cristina Magriñà)


Com hem de gestionar “equitativament”* les instal·lacions esportives municipals?

La celebració tan brillant i animada, tan ben organitzada com emplenat les grades del Palau no ens ha de fer volar coloms sobre el panorama esportiu que hem d’entomar i solventar. Que presenta tres problemes a resoldre:
(a) la desigualtat d’instal·lacions i de gestió entre el nou futbol al flamant Palau i el futbol tradicional a l’Estadi Joan Pijuan ( sense acabar de tancar les obres de la primera fase; i pendent, és clar, de culminar la igualació de qualitats / drets entre futbols amb l’equipament amb gespa artificial a la degana instal·lació esportiva municipal).
(b) El dret d’encaix del tennis-taula dins el Palau d’Esports. Així com el del nou ( massa nou) club de bàsquet, fundat després de la distribució d’horaris ( no abans) lògicament preferencials per al club preexistent, el Futbol Sala.
(c) La gestió ordinària del Palau i també de l’Estadi. Per ara, en pròrroga de 4 mesos després dels 3 primers, la segueix desplegant ( exclusivament per al Palau) l’empresa amb la mateixa seu social que el Club de Futbol Sala; i per un conveni signat amb l’alcaldia de 2.500 e. mensuals.
Cal comparar aquesta xifra amb el total de 18 mil e. per a subvencionar la resta d’entitats esportives; i fins i tot resulta que la partida total per a gestió del Palau suma 25 mil e.( per a deu mesos doncs, no per als dotze de l’any).
Tres són els possibles criteris de gestió del Palau: 1) gestió directe pel propi Ajuntament posant-hi bidell – amb hores també a l’Estadi - i assumint la gestió administrativa algú de l’àrea d’urbanisme, ara baixa de feina. Fora la més equitativa, sense ombra de clientelisme polític. Els possibles perjudicats en saben, de paraula directe, que és el meu meditat criteri. Naturalment, l’alcalde, la regidora d’esports i la resta de bon companys del Nou Govern de temps en són coneixedors.
2) gestió externalitzada mantenint l’empresa actual amb noves bases que incloguin la gestió integral de les instal·lacions municipals, alliberant el C.D.Altafulla de l’actual greuge compartiu ( la junta del futbol sala, ¿ oi cobra per la seva feina mitjançant el conveni municipal com a empresa gestora del Palau?; la del Centre d’Esports, pura afició i filantropia com correspon de consuetud a les juntes esportives “amateurs” – que vol dir “que s’estimen” el seu club. 3) gestió externalitzada, per una possible nova empresa distinta a l’actual. La rebutgem de totes totes: perquè fora humiliar l’actual grup humà que ha engegat el funcionament del tan esperat mes alhora hipercaríssim Palau d’Esports: situant-la per sota d’una sense cap valor afegit de contrastava trajectòria esportiva en pro de l’esport dels infants i jovent altafullenc, com prou ve demostrant l’esforçat i competent nucli dur fundador i dirigent del Futbol Sala.

Fonxo Blanc Canyelles
Regidor d’Hisenda del Nou Govern

(*) equitat: en llatí, “igualtat”.Sentiment natural de la justícia.


Retrat de Bark Obama, per John Carlin:

“He conegut dues categories de polítics: els qui arriben al poder i governen a partir dela divisió, apel·lant al tribalisme inherent a l’espècie – la immensa majoria – i, els unificadors, els grans, els qui transcendeixen la seva època, com les figures més admirades de les dues cultures que han forjat Obama: Abraham Lincoln i Nelson Mandela, models reconeguts pel propi Obama.”
El que té al seu favor és aquella tremenda confiança en sí mateix – més enllà de l’arrogància peruè és inherent. Ell mateix ho explicà en privat fa quatre anys a una amiga i col·laboradora política molt pròxima, Valerie Jarrett. Encara no era senador, però confessà que la seva ambició era ser president. Ho recorda Jarrett. “Em, va dir, és que crec que tinc unes qualitats especials i que fóra una llàstima desaprofitar-les. Em va dir: ¿saps?. Crec que tinc alguna cosa?”.
Té condicions per a esdevenir un gran president. I per a ser-ne avui, en l’època de la globalització. Diu el seu assessor, David Axelrod, que Obama “és la personificació del seu propi missatge”, “és la visió de sí mateix”. Fill de mare blanca i pare negre, encarna la idea que la reconciliació inherent a la seva persona s’ha d’extendre EEUU i a la resta del planeta per a intentar crear una “més perfecta” unió humana”


Elogi de l’obra de govern de F.D.Roosevelt (1933-1945) per Jq. Estefania:

“ Una de les personalitats que més han sigut recordades en l’actual conjuntura ha sigut el president d’EUA que els va treure de la Gran Depressió. Les seves quatre llibertats – de paraula i de religió, però també llibertat per a respondre a les pròpies necessitats perentòries i lliberat per a viure sense romandre atenallats per les pors – foren definitòries d’una època i poden ser reivindicades per a aquesta primera dècades del segle XXI.
El New Deal de Roosvelt fou un programa típicament keynesià d’expansió de la demanda mitjançant la inversió pública. No tohom l’aprecià. Algunes de les persones més podereoses “detestaven aquesta persona que ocupa la Casa Blanca…Aquestes persones temien que FDR perquè creien que la seva política d’inversions adreçada a posar final a l’atur (25%), amb la seva constitució de fons federals de seguretat social, el seu suport a una reformes orientades al benestar social, amb la seu enfortiment dels sindicats i els atacs als monopolis, estava provocant que els EUA s’esllavissessin perillosament cap a les pudent aigües del socialisme” ( P.Renshaw)
Tanmateix, els analistes més equànims entenen que de fet FDR salvà el capitalisme americà. El mou que vetllà pel progrés dels pobres , per la classe obrera organitzada i pel naixement de l’Estat del bnestar a EUA tingué com a contrapartida la prestació d’un ajut molt més substanciós a la banca, al capital financer i a les grans empreses.
El revival de Roosevelt ( i Keynes) en aquesta crisi econòmica, les seves fòrmules per engreixar la bomba i treure EUA de la recesió, ha de ser un bon argument per a per a repensar el paper de l’Estat sense els prejudicis que han acompanyat la revolució conservadora del darrer quart de segle.

Mirant en global: descenssos dramàtics dels préstecs: per a les llars, dels 16.519 milions de l’estiu de 2007 als 841 milions de l’estiu d’aquest 2008 ( - 95%). El – 58 % al finançament d’empreses, que en frena llur modernització

Cada sector implicat amb les reves raons / perspectives:
Per a la CECA la causa és la caiguda de la demanda de crèdits nous ( esperant noves baixades dels tipus, confiant en l’abaratiment dels pisos, pel creixement de l’estalvi i per l’encariment dels préstecs) i pel complir amb les exigències de control de riscos prestant aquí en garanteixi la devolució.
Els empresaris i principals càrrecs del PSOE reclamen que, en paral·lel als ajuts de 10 mil milions de l’Estat en les dues subhastes d’actius, caldria assegurar-se’n que es trasladessin a les empreses i particulars, per tal d’evitar que se’ls retinguin als seus balanços per als venciments.
La AEB la considera finançament a preu de mercat, pagant-ne interessos, no ajuts estatals. Els els calen, efectivament: per als venciments dels préstecs als ciutadans concedits fa cinc anys.
Durant la bombolla immobiliària, la banca espanyola anà a buscar crèdits externs ( als alemanys i francesos) per valor de 100 mil miliomns d’euros anuals: així van finançar promotores, constructores i famílies. Ara, la nostra banca han d’atendre els esmentats venciments, ja que llur incompliment els expulsaria dels circuits de crèdits internacionals.

23/12/08

Retirada del tot l’enquesta que pretenia desligitimar el Ple de novembre que vam aprovar els Pressupostos Municipals de 2009.

0 comentaris
El criteri del nostre regidor finalment aplicat a l’exposició definitiva del “Consell de Participació” al vestíbul de la Casa Gran: retirada del tot l’enquesta que pretenia desligitimar el Ple de novembre que vam aprovar els Pressupostos Municipals de 2009.

L’exercici de les seves competències pel regidor de Participació Ciutadana com a president del “CdP” n’ha redreçat definitivament els continguts de l’Exposició en l’anomenat “Àmbit econòmic” – l’existència del qual en cap moment, cap, fou comunicada per cap dels implicats, cap, al propi regidor president de la Comissió d’Hisenda.

Per tal de plantar l’exposició en seu municipal, la “coordinadora del CdP” va haver de forçar una sol·licitud adreçada a l’alcalde; amb la mateixa data del dissabte 13 i al moment d’obertura i muntatge de l’exposició, demanava “Saber si s’han presentat al·legacions o si ple contrari es pot considerar aprovat definitivament el Reglament.” La pruïja obsessiva de “figurar com a contrapoder”, aprofitant el cap de setmana de la Fira de Nadal a la Plaça del Pou.

La ferma i transparent intervenció del nostre regidor per força ha provocat la reacció en cadena del “CdP” (al marge i, per tant, sense la signatura del regidor-president, és clar). Totes elles prou reveladores / aclaridores de la seva mentalitat / tarannà i composició.
D’entrada, exclusivament adreçades a l’alcalde, sempre blasmant el nostre regidor d’Hisenda, a qui sempre pontegen fins i tot per exigir-li “una disculpa pública”.
En la queixa del 15 de desembre, l’omnipresent Coordinadora del CpC demanava al nostre alcalde “que depuri responsabilitats a aquesta persona”(sic); cal deduir que aquesta persona és el president de la Comissió d’Hisenda i ponent del govern al Ple de pressupostos.
Perfecta sintonia doncs entre la membre d’ABG / “coordinadora” amb aquestes exigències de Mentalitat Exclouent Totalitària i el seu propi grup, empastifant amb correus electrònic totes les redaccions i corresponsalies de MMCC demanant-ne que l’alcalde Gené expulsés el seu regidor F.Blanc. Tot plegat: ¿una colla de lil·liputs de les restes d’ABG aspirant a amordaçar el nostre Regidor Gulliver?
En la reclamació de tres dies més tard, ja signaven també tots els “coordinadors de comissions”, per demanar en text adreçat al “Benvolgut Sr.Alcalde” que el “Sr.Fonxo Blanch que reflexioni sobre la seva actuació i demani disculpes sinceres als membres d’aquest Consell de Participació Ciutadana que s’han sentit profundament dolguts per la seva actitud”. Com calia aspirar aquest to de renyidora moralista avisava que 6 de les 8 signants són “matriarques”.
Dels vuit signants, la meitat són militants actius del que resta d’ABG; fins i tot hi consta, com coordinadora de la comissió de Medi Urbà, la regidora d’ABG Marisa Méndez-Vigo.
Sí: la mateixa que té veu i vot al Ple com a regidora electe. Ep! la mateixa que com a regidora de govern no desplegà el funcionament del “CpC” fins que, després d’expulsar PAU, el Govern primer de legislatura restà en minoria: de juliol a novembre no mové un dit per al Consell de Participació i Sostenibilitat; fins i tot no acceptà de participar en una comissió de seguiment de regidors per a les obres de la segona fase de rehabilitació del c) del Migdia / Marquès de Tamarit.

Queda demostrat, doncs, que el CpC expressa un activista contrapoder / màscara del que resta d’ABG; que després de veure com la meitat del seu govern sap governar millor sense ells, pretén recuperar ”influència” per una via indirecta anomenada paradoxalment i desvergonyida “participació”: la seva coordinadora, amb ínfules de relació directa només amb l’alcalde, dins d’una dinàmica d’Intrusisme Presidencialista, va aparèixer sobtadament des del mes de març com a “tercera regidora d’ABG, des del torn d’intervenció del públic”. Aquesta coordinadora, d’ABG, accedí a la posició de autoatorgat contrapoder desplaçant-ne el primer proposat Jordi Molinera, a proposta expressa – qui si no? – de l’autòcrata Marisa M-V.

Però el pitjor és la filosofia política expressada al darrer paràgraf del “text” signat pels vuit membres de la “CcP”: “Com ja hem deixat escrit en altres llocs, l’Ajuntament és la Casa de Tots i el polítics són votats, elegits a les urnes per defensar els drets inalienables dels ciutadans i posar-se al seu servei.”. Criteri tan taxatiu com subordinant els polítics electes, com a “defensors i al servei” dels ciutadans / ¿“minyones”?
El que està escrit a les lleis democràtiques que ens hem atorgat (Democràcia representativa pluripartidista i a més ben proporcional) és que els regidors del Ple som els únics representants legals dels ciutadans.
L’Ajuntament és la Casa dels Regidors Electes (finalment tots amb espai municipal, tots); Regidors / representats elegits amb l’obligació de liderar / defensar i servir els programes electorals amb què ens hem presentat i de decidir les solucions als problemes municipals sorgits o no previstos als compromisos electorals.
La voluntat general i de l’interès general dels ciutadans és formada / decidida pels nostres representants electes, que reflecteixen al Ple la pluralitat de criteris / interessos dels ciutadans, dels qual apliquem / triomfen els decidits per la majoria del Ple. Al final de la legislatura, la representativitat dels regidors és ratificada o negada pels seus corresponents representats / electors: que li mantenen o li neguen llur confiança.
De fet: oi que només té autoritat / responsabilitat democràtica municipal qui en signa i aplica documents oficials (convocatòries, acords, pagaments, etc)? Doncs, l’autoritat / responsabilitat només pertoca a l’Equip de Govern presidit per l’alcalde que ha guanyar les seves propostes al Ple o la pròpia Junta de Govern.
La representativitat / veu i vot és de cada regidor del Ple però l’autoritat / responsabilitat és del Govern. Per això només l’equip de govern té claus de l’Ajuntament.
A partir d’aquest paradigma de democràcia representativa podem iniciar el debat. No des del que “Com ja hem deixat escrit en altres llocs…”.

Increïble: postergada fins el 2010 la subvenció de 15 mil e. del PUOSC per a la redacció del projecte de nova Biblioteca

0 comentaris
Així ens ho han comunicat des del Servei de Planificació de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat.
Tot i així, comportarà que tant la redacció el projecte com la seva execució estaran fixades per l’any 2010.
Una al·legació d’ofici dels assessors jurídics n’ha motivat la tan inesperada i indignant decisió, ja que en tot moment hem anat coordinats i seguint les pautes marcades per l’esmentat Servei des de la delegació de TGN. Ells van ser els qui ens van suggerir, a finals de novembre, que ajornéssim la presentació del Programa Funcional.
El passat dimecres 16 de desembre, a la seu de TGN, van tancar els acords de l’esmentat programa i els continguts del projecte sobre els plànols de la futura Biblioteca, elaborats per l’arquitecte Xavier Mercader. L’agenda establia que aprovéssim el programa funcional al Ple de gener i més endevant el propi projecte de construcció.
Donat que la subvenció ajornada un any només arriba als 15 mil e. el criteri del govrn és seguir el calendari previst. Sempre amb la coordinació i vistiplau de la delegada del Servei a TGN Dolors Comas.

El Departament de Cultura de la Generalitat ja va rebaixar la subvenció finalment atorgada per a música clàssica amb preu d’entrada: de 25 mil del 2007 als 13 mil per al 2008.

Dues perletes de política general: fragments de Ramoneda i d’Estefania, d’aquest “domingo al País”:

0 comentaris
Josep Ramoneda: “PSC i PSOE no poden trencar, perquè si trenquessin s’enfonsarien ambdós. Però s’escau un enorme cabal de mútua desconfiança, que es fona en una realitat inqüestionable: el PSC sap que per a qualsevol president de Govern espanyol l’interessa que CiU governi a Catalunya, ja que li’n garanteix suport parlamentari i ordre a l’espai català. Tant és així que Artur Mas pensà que calia pactar la presidència de la Generalitat a Madrid i no a Catalunya.”

Joaquín Estefanía: “Una de les característiques centrals de la UE és el seu model social. L’Estat del benestar europeu, fruit del consens entre els socialdemòcrates i els democristians, tenia quatre potes, no tres, com habitualment es suposa: sanitat, educació i pensions públiques i universalitzades; però també el dret europeu del treball, la contractació i els convenis col·lectius. A aquest Europa com espai de protecció oficial s’ha afegit recentment l’atenció a les persones dependents, denominada el quart pilar de l’Estat del benestar. En realitat, com passava amb els tres mosqueters, és el cinquè.”

******

Per què el banquer Emilio Botín per un cop no ha triomfat?

Resposta: El cert és que no es coneix ni quants diners robà Bernard Madoff ni a quanta gent. Milers de pensionistes ben peixats i desenes d’entitats financeres estan afectades. El Banc de Santander, un dels més perjudicats.
No havia passat ni mig any des que la revista Euromoney atorgués aquest juny al Santander el premi al millor banc del món. El seu president, Emilio Botín, envià a la cerimònia celebrada a Londres un discurs pronunciat en anglès. Les seves paraules van resultar premonitòries a l’estiu i s’han tornat contra ell a l’hivern: “Com vostès saben, el Banc de Santander és una de les poques entitats financeres que ha travessat exitosament les turbulències financeres de l’any passat sense que es veiés afectat pels productes tòxics. Vostès podran preguntar-se com això ha estat possible. Bé, deixin-me explicar-vos-ho: Si no entens completament un producte, no el compris; si no compraries un producte pera tu mateix, doncs el venguis a un altre; i si coneixes prou bé els teus possibles clients no els deixis diners. Si fas aquestes tres coses serà un millor banquer, fill meu.”
El BSCH semblà seguir la primera màxima perquè prou feines invertí 17 milions d’euros a l’empresa de Madoff, però va desatendre el segon, perquè invertí 2.300 milions amb diners dels seus clients.

Valoració de l’escàndol de Madoff, pel corresponsal a Xina del New York Times T.L.Friedman:

“És la cirereta del trencament d’EEUU amb el decòrum financer, les regulacions i el sentit comú. I aquesta és la raó pel que necessitem no únicament un rescat financer sinó també un rescat ètic. Hem de restablir l’equilibri bàsic entre els nostres mercats, l’ètica i les normatives.
La fi del comunisme sembla haver trastocat lleugerament els EEUU. Vam perdre els nostres dos principals competidors ideològics, Beguin i Moscou. I tothom necessita un rival, perquè t’imposa disciplina. Però des del moment que el capitalisme d’EEUU deixà d’haver de preocupar-se pel comunisme, pel que sembla es torna boig.
Els bancs d’inversió i els fons de cobertura estaven endeutant-se a nivells descabellats, pagant sous desorbitats, i sobretot, inventant-se instruments financers que van provocar que es perdessin completament la connexió entre els últims prestamistes i els prestataris inicials i que en definitiva no quedés ningú per a retre’n comptes. “La caiguda del comunisme empenyé Xina cap el centre i a EEUU cap a l’extrem”, assenyala Ben Simpfendorfer, economista en cap per a Xina del Royal Bank of Scotland.
No vull acabar amb l’esperit animal que necessàriament impulsa el capitalisme, però no vull que em devori”.

20/12/08

dictamen de la Comissió d’experts sobre transfuguisme

0 comentaris
Text del dictamen de la Comissió d’experts sobre transfuguisme: Jano Francino Jr definitivament no és trànsfuga; l’alcalde del nostre tan estable govern reprovat.

S’ha acabat la insídia; qui no dóna suport a una moció censura de cap manera actua com a trànsfuga. Tot i la reprovació dels experts compartim plenament la decisió de l’alcalde J.M. Gené d’incorporar Jano Francino immediatament al govern: per la seva qualificació tècnica per a l’àrea de turisme, el mateix motiu del “fixatge estrella” per ABG / EuiA; un dels lemes postulats de PAU és que cap il·lusió i capacitat personal o de grup amb vocació cívica / política sigui desaprofitada. Adonem-nos que CiU que denuncià a la Comissió Antitransfuguisme ara també forma part del govern amb J.M.Gené com a alcalde.


ALTAFULLA (TARRAGONA)


Denunciado por CIU-ICLV
3.300 habitantes
Moción de censura votada el 7 de abril del 2008.
La Corporación Municipal tiene 11 concejales.
Es curioso el hecho de que un pequeño ayuntamiento como Altafulla, de 3.300 habitantes, tenga un pleno municipal tan diverso y rico en sensibilidades políticas con una representación de 8 Grupos Municipales.

En la sesión constitutiva del ayuntamiento, el 16 de junio del 2007, se elige alcalde a Francesc Farré (ABM-EPM) de Entesa pel Progrés Municipal con un pacto de gobierno formado por los 6 concejales de las candidaturas de ABG-EPM, CIU, PAU, y ERC.

Resultados Elecciones Municipales 2007:
ABM-EPM: 3 concejales
PSC: 2 concejales
AUPA: 1 concejal
IDEAL: 1 concejal
CIU: 1 concejal
PP: 1 concejal
PAU: 1 concejal
ERC: 1 concejal

El pasado 26 de marzo, los 6 concejales de los partidos en la oposición del ayuntamiento de Altafulla (2 del PSC, 1 de AUPA, 1 de IDEAL, 1 del PP y 1 del PAU que había formado parte inicialmente del gobierno municipal) presentan una moción de censura en el registro del ayuntamiento contra el alcalde de ABM.

La moción fue votada el 7 de abril, saliendo elegido por 6 votos a favor como nuevo alcalde D. Joseph María Gené del PSC. En esta votación se abstuvo el concejal adscrito que había sido número 2 en la candidatura de ABM, D.Alejandro Francino.

Hay que destacar que el concejal no adscrito, D.Alejandro Francino, no suscribió la moción de censura en su presentación del 26 de marzo en el registro municipal y se abstuvo en el pleno de votación de la moción de censura, es decir no votó al nuevo alcalde, D.Joseph María Gené del PSC, que por otro lado sí obtuvo el apoyo de 6 concejales que dieron un resultado de mayoría absoluta y estable sobre un total de 11 concejales que tiene el pleno municipal.

Propuesta de posición política: Es contradictorio y al mismo tiempo subsanable la concesión de la delegación de turismo al concejal no adscrito, D.Alejandro Francino, ya que no existe ninguna necesidad de mantenerlo en el gobierno municipal porque su apoyo no es necesario para dar estabilidad al nuevo gobierno municipal. Por ello entendemos que sí hay razones para apartarlo del gobierno municipal de Altafulla y regularizar una situación que es susceptible de polémica y debate sobre si es una situación con transfuguismo o no lo es.







DICTAMEN COMISIÓN DE EXPERTOS

Se consulta a la Comisión de Expertos si atendiendo a los antecedentes expuestos puede considerarse tránsfuga al Sr. Francino Marcos.

Dada la composición del consistorio, la moción de censura hubiera prosperado incluso si el Sr. Francino Marcos hubiere votado en contra de la misma, puesto que el resultado hubiera sido de seis frente a cinco en lugar de seis frente a cuatro.

En consecuencia no puede considerarse técnicamente al Sr. Francino Marcos como tránsfuga.

Sin embargo, el hecho de que haya recibido nada más constituirse la nueva administración municipal un cargo de gobierno en la misma viola manifiestamente el espíritu del Tercer Acuerdo del Código de Conducta Política citado, de lo cual es, sin duda, responsable el nuevo alcalde Sr. Gené.

Por lo expuesto la Comisión de Expertos dictamina lo siguiente:

Que, el Sr. Francino Marcos no puede calificarse como tránsfuga.
Que es reprobable la conducta del Alcalde, Sr. Gené, en relación con el Código de Conducta Política celebrado en Madrid el 23 de mayo de 2006.



Tres plats intel•lectuals més que saborosos i nutritius

0 comentaris
Primer: El catedràtic de constitucional i actual secretari d’Estat el socialista gallec Fco. Caamaño – l’home pont clau de l’executiu de ZP entre el nacional Parlament Català i el legislatiu estatal espanyol – a tota pàgina amb “Treinta años… ni uno más” (El País, 5 de desembre) ens escriu aquesta gran llisó:

“El constitucionalisme democràtic a Espanya – com a moltes altres països – és fruit d’una íntima relació entre el que podem denominar la Variable Liberal, és a dir, l’establiment d’un sistema de drets individuals i llibertats públiques i la Variable Federal, això és el reconeixement i integració en el sí d’un projecte comú, d’espasi polítics – i no merament administratius – d’autogovern.
“Els espanyols vivim en un Estat de tipus federal sense cultura federal. Són moltes i de molt divers origen les causes que fonamenten aquest “federalisme inconscient”. Entre elles, mereix atenció especial el fet de no comptar amb un òrgan de representació-integració de les Comunitats Autònomes en el procés de formació de la voluntat de l’Estat, el que ha provocat que, al llarg d’aquests anys, les grans decisions sobre la nostra estructura territorial i el funcionament real del model no fossin institucional adoptades “amb les CCAA”, sinó en seu jurisdiccional (el Tribunal Constitucional), en resoldre’s els recursos i conflictes plantejats.
“ Una bona reforma del Senat pot ser la millor oportunitat per a consolidar el nostre model territorial i recuperar per al discurs polític la Variable Federal, tal i com és concebuda a la nostra Constitució.”
“El poble guardi la Constitució molts anys. Però que la reforma del Senat no en trigui ni un de més.”
Podem anar posant espelmes a sant Antoni (de Pàdua)

* * * * * *

Segon: Fernando Vallespir, que fou director del CIS torna a la columna del País, gratant la “curiosa contradicció del liberalisme conservador” de la dreta espanyola:

“Per un costat, excita les passions de la competitivitat i la il·limitada promoció del propi interès, que cal maximalitzar caigui qui caigui; però, per l’altre, tracta de domesticar-les apel·lant als valors forts de família, pàtria, religió. Fomentar la impulsivitat egoista i l’individualisme econòmic, sí, sempre que s’escaigui un sistema de frenada inspirat en els valors tradicionals.

El politòleg madrileny vindica el guany en Pluralisme de Valors assolit pels dels 68:

“Contra aquesta hipocresia es van rebel·lar els fills del 68. Van proposar que calia invertir l’equació. És a dir, fomentar la solidaritat social i la intervenció en les qüestions econòmiques però alliberar les eleccions individuals en qüestions morals i formes de vida. I el seu èxit fou haver emancipat les societats desenvolupades de la caspa i les rígides estructures de poder de la societat de postguerra. Una de les principals conseqüències del Maig francès fou, en efecte, la incorporació directa al vida política dels joves i les dones als quals ben aviat s’unirien altres grups, fins llavors marginals, integrats en “nous moviments socials”. El que llavors semblava “impossible” no en va ser, per bé que molts dels elements utòpics es van quedar pel camí i, com prou saben els sociòlegs, aviat quallà una síntesi entre aquest discurs neoprogressista i el més tradicional. Però el geni ja havia sortit de l’ampolla i el Pluralisme de Valors fou una realitat que no era fàcil de conjurar apel·lant als “autèntics valors”.

El motiu d’aquest extraordinari article publicat / gaudit, aquest divendres 19 de desembre, és la replica a Sarkozy, Esperancita i Aznarín per la seva insistència en blasmar aquell Maig del 68. Finalment, els recorda que el que han de fer és adonar-se’n de les conseqüències de la seva pròpia “revolució neoliberal”, promoguda per la Tatcher i Reagan:

“Amb el seu desprestigi del col·lectiu i la seva entronització del privatisme egotista*. El seu efecte corrosiu sobre els mecanisme d’integració a partir dels valors cívics compartits, els únics amb solvència per a salvar la convivència dins nou Pluralisme en Valors, aviat van saltar a la vista.”

També analitzant críticament el cas / èxit d’Esperanza Aguirre, el titular de sociologia Enrique Gil Calvo, aragonès més que punyent, com demostra el que reproduïm, d’un dels seus articles habituals dels dimarts al País (“Getafe”, 8 de desembre):

“Pedro Castro tiene toda la razón: los madrileños son tontos de votar al PP contra sus propios intereses. Y esa verdad como un puño es la que a EA no le conviene que se sepa, por lo que prefiere matar al mensajero para poder taparla.
Es lo que llamé la Americanización** de Madrid, pues, en efecto, también en EEUU paso lo mismo que aquí: las clases medias bajas y los restos de la clase obrera (el antiguo cinturón rojo de Madrid) votan contra natura a la derecha. ¿Y por qué lo hacen? Por la exitosa guerra cultural emprendida contra la izquierda progresista por el fundamentalismo neocon, que ha seducido al pueblo llano con su populismo campechano.
“Una irresponsabilidad fatalmente destructiva, pues con sus doctrinas de privatizaciones se está cargando los pilares esenciales del Estado del bienestar en Madrid: la sanidad (con su falaz ocultación de las listas de esperas), la educación (incluyendo la descapitalización de la universidad) y los servicios sociales (con expreso sabotaje de la ley de dependencia). Es lo que Pedro Castro denuncia para despertar a los madrileños de su tontería.”
Moment per recordar que PAU va expressament presentar-se per consolidar l’Altafulla Oberta (de la Pluralitat de Valors) i social (del serveis públics de seguretat, de brigada, d’ensenyament, cultura i folklore) amenaçada pel que anomenem l’Altafulla Miami**o Allufatla que tot ho centra en la defensa de les economies familiars* excloent la pinya col·lectiva d’Ordenances Fiscals / Pressupostos Municipals. Que tenen com a únic òrgan de sobirania el Ple Municipal sorgit de les eleccions quadriennals, per sistema proporcional de representació.


* * * *

Tercer: Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera i comptabilitat de la UPF, a l’opuscle Euforia y Pànico” – ed.Profit / 14,5 e. – ens dóna aquesta previsió, consells i esperances sobre l’actual Recessió Econòmica:

“Tot sovint ens diu que durarà una mica més d’un any, però tots els indicis ens fan pensar que, com a mínim, durarà uns tres anys. Cal temps perquè els qui vulguin vendre els pisos baixin els preus en un trenta per fent com a mínim. I també els compradors necessiten veure que la baixada s’estabilitza, perquè si no, esperaran fins a comprar més barat.
“Per altra banda, a finals d’aquest 2008 s’escau la baixa de la inflació, provoca entre d’altres per la caiguda el peu del petroli, la qual cosa pot promoure una baixada dels tipus d’interès. Tot plegat permetria que les hipoteques fossin més assumibles per als compradors de pisos.”

En una figura de factors i períodes, Oriol Amat ens proposa aquest escenari de futur immediat, que ell mateix qualifica de “posible, pero algo optimista”:

Quant durarà la crisi?:

Ajuts al sector financer al 2008-09
amb la recuperació del mercat interbancari ---) Recuperació de la borsa el 2009 (A)

+

Amb reducció al 30% dels preus de la vivenda el 2008-09 ----) Venda de l’stock de vivendes al 2000-10 ---) Recuperació del sector de la construcció el 2010-2012 (B)

(A + (B) ---) 2010-12: Expansió i recuperació de la feina ---) Recuperació del consum

- adonem-nos que no contempla Oriol Amat el que Anton Costas ens ha ensenyat com a Obligació de consumir dels Poders Públics…-

Al subtítol del llibre en promet “Aprenent de les bombolles i altres crisis: del crack dels tulipans al de les subprime”; que ens aclareix a les conclusions del primer capítol: Bombolles, cracks i el capteniment irracional del inversors: l’efecte de tres pecats capitals:

“ Quan els preus pugen s’escau una primera ceguesa causada per l’eufòria, l’excés de confiança, vinculada a l’enveja (el desig de posseir el que un altre té o d’assolir allò en què un altre a reeixit), l’ambició de riquesa (desig desordenat d’assolir guanyar diner sense límits), a la supèrbia (la sobrevaloració d’un mateix, dels seus propis mèrits), que fa que prepotent es cregui superior als altres. Els qui guanyen expliquen llurs guanys als amics, familiars i a qualsevol persona que es creua pel seu camí, ja sigui el perruquer, el taxista…
“La ceguesa durant la bombolla impedeix que ens adonem de la sobrevaloració dels preus, ens barra la lucidesa de decidir sortir-se’n abans que exploti la bombolla.
“Quan succeeix, quan els preus comencen a baixar fins a subvalorar-se apareix la segona ceguesa, causada pel pànic ( terror sobtat i sense motius suficients) i la histèria ( neurosi complexa que altera el curs normals dels processos psíquics i també es causa de trastorns digestius, sensorials…).
“La ceguesa durant l’esclat de la bombolla impedeix d’adonar-se que arriba un moment que els preus estan per sota del valor real, que ha arribat doncs el moment d’entrar. Altrament: surten despavorides dels mercats.”

El capítol 4 de l’opuscle tan necessari i oportú d’Oriol Amat aconsella com sobreviure a la crisi aprofitant-ne les oportunitats. Un motiu per convertir-lo en un possible regal de Nadal i Reis. Se’ls val els 14,5 e., oi?

19/12/08

ABG demana al nostre alcalde que expulsi el nostre regidor del govern

0 comentaris
Faltava alguna prova més que demostrés que el Consell de Participació és un contrapoder / màscara d’ABG?
Caldrà recordar que fins que no governà en minoria ABG no l’impulsà; com tampoc els espais municipals per als regidors de l’oposició.
Seguim recordant que en la seva “exposició” aprofitava per desligitimar el pressupost aprovat pel Ple mitjançant una enquesta a partir d’unes gràfiques, intenció que va provocar-ne la retirada, amb document justificatiu per part del nostre regidor responsable d’hisenda.
També hem de fer avinent que introduïa i donà marc teòric a l’”exposició” aquell tríptic encartat a la Plaça del Pou de gener d’enguany. Tríptic que volen canviar la vigent i constitucional Democràcia Representativa per la Participativa va guanyar-se la reprovació de la majoria del Ple, llavors encara a l’oposició.
Declarat no trànsfuga Jano Francino ara toca llançar un nou atac contra el Nou i tan sòlid govern. Govern que hem decidit no emetre / lliurar cap comunicat en resposta al d’ABG: per no entrar en una escalada dialèctica sense final, que deixaria en segon pla la continuada obra de govern. Que estem preparant / negociant amb tota celeritat els projectes, a aprovar per un Ple extraordinari de gener, que sumaran en memòries valorades els 783,4 mil e. del Fons Estatal d’Inversions Locals. L’últim criteri ha hagut de descartar el camp de gespa artificial i es concentra en intervencions de pluvials als carrers Senna i Jaume I de Baix a Mar, en l’hotel d’entitats i l’eixample del cementiri.

15/12/08

Retirada de l'enquesta del Consell de Participació

0 comentaris
Com regidor electe responsable d’Hisenda, he retirat les dades i l’enquesta de canvis dels Pressupostos del 2009, aprovats pel Ple del passat novembre, exposats pel Consell de Participació i Sostenibilitat en seu oficial del vestíbul annex a la sala de Plens òrgan de la Democràcia Representativa Municipal.
A l’espai corresponent de la tan mal girbada / compaginada exposició he fixat aquest text signat i amb DNI explícit, amb data de dissabte 12 de desembre de 2008:

“Com a regidor electe responsable (egidor-delegat d’Hisenda i president de la Comissió d’Hisenda i de a Comissió Especial de Comptes) de la informació de l’àrea en seu municipal oficial i de l’imperatiu legal de compliment dels acords irreversibles sobre els Pressupostos de 2009 aprovats pel Ple de novembre (Sí: PSC, Ideal, PPC, PAU; Jano Francino, regidor declarat no trànsfuga per la Comissió d’Experts; CiU) m’he vist en el deure de retirar els continguts relacionats amb els aspectes esmentats”

Si el Consell (que ha inclòs, a l’inici de l’exposició, el famós tríptic de la democràcia “participativa” encartat a la Plaça de Pou de gener d’enguany…) també hagués fet intrusisme polític de l’àrea de Cultura i Festes hauria hagit de prendre la mateixa decisió de retirada de continguts.

Cal marcar amb tota claredat i fermesa de criteris els territoris de l’organigrama legítim i legal de la Democràcia Representativa Municipal que alguns vam haver conquerit (fins i tot amb detenció – fixa policial – procés del TOP- amnistia) i desenvolupem (anant a llistes lectorals explícites subjectes a sufragi universal, lliure, igual i secret) amb tota coherència de llarga trajectòria.

Fonxo Blanc / regidor al Govern per PAU

10/12/08

Rebrem 781.403 e. dels 8 mil milions del Fons Estatal d’Inversió local (FEIL)

0 comentaris
Legislat per govern de ZP per Reial Decret-Llei 9 / 2008, de 28 de novembre, com a mesures de suport urgent a la demanda emmarcades en les línies d’actuació establertes per la Declaració de la Cimera sobre Mercats Financers i Economia Mundial del passat 15 de novembre a Washington i pel Pla Europeu de Recuperació Econòmica aprovat per CE el passat 25 de novembre.
El FEIL s’adreça a l’augment de la inversió pública en l’àmbit local mitjançant el finançament d’obres encara no pressupostades, de nova planificació i d’execució immediata a partir del 2009 i que lògicament siguin competència dels ajuntaments. La mesura alhora vol crear feina a curt termini i reforçar la capitalització dels ajuntaments.
Els ajuntaments presentarem les sol·licituds de finançament de cada projecte per via electrònica vers la pàgina www.map.es., entre el 10 de desembre d’enguany i el 24 de gener de 2009.
La dotació del FEIL serà distribuïda proporcionalment a les xifres de població establertes al Reial Decret 1683/2007, de 14 de desembre; per tant, les del padró revisat referides al 1 de gener de 2007.

Llistat del FEIL per al Tarragonès-Gaià:

L’encapçala lògicament la Torre (14.524 hab. = 2.570.578 e.). Seguida de Roda de Berà (5.585 hab. = 988.656 e.); en tercer lloc, Altafulla (4.415 hab. = 781.403 e.). En quart lloc, El Catllar (3.751 hab. = 663.883 e.); seguit de Creixell (2.952 hab. = 5222.469 e.), de la Pobla de Montornès (2.568 hab. = 445.506 e.), de la Riera (1.435 hab = 257.164 e.), de la Nou (461 hab. = 81.592 e.) i finalment Vespella de Gaià (379 = 67.079 e.).

Competències locals segons el Reial Decret Llei:

a) L’adequació, rehabilitació o millora dels entorns o espais públic urbans, així com de promoció industrial.
b) Els equipaments i infraestructures de serveis bàsics a les xarxes viàries, de sanejament, enllumenat i telecomunicacions.
c) Les de construcció, adequació, rehabilitació o millora d’edificis i equipaments socials, sanitaris, funeraris, educatius, culturals i esportius.
d) Les adreçades a la protecció del medi ambient i la prevenció de la contaminació, les de gestió de residus urbans, així com les orientades a impulsar l’estalvi i l’eficiència energètica.
e) Les de supressió de barreres arquitectòniques.
f) Les de conservació del patrimoni municipal i protecció del patrimoni històric del municipi.
g) Les de construcció, adequació, rehabilitació o millora de les xarxes de conducció d’aigua potable a domicili i tractament d’aigües residuals.
h) Les adreçades a promoure la mobilitat sostenible urbana i les encaminades a millorar la seguretat vial.
i) Les de prevenció d’incendis.
j) Les adreçades a promoció del turisme.

L’ordre d’aparició sembla que marqui una jerarquia de prioritats. El criteri provisional del govern tria les noves planificacions pendents a l’apartat c): un nou hotel d’entitats al Comunidor; l’eixamplament del cementiri; la implantació de camp de gespa artificial a l’Estadi Joan Pijuan.

El catedràtic keynesià de Política Econòmica Magister Anton Costas (UB) – deixeble de Fabian Estapé, company d’Ernest Lluch, mestre de Germà Bel - lloa i argumenta el FEIL, al País d’aquest dimarts, secció de Catalunya:

“La política econòmica ens diu que tenim tres maneres d’influir al consum. La primera és emprar els instruments macroeconòmics per augmentar per augmentar-ne les possibilitats de les persones, mitjançant una política monetària expansiva que abarati els tipus d’interès i animi a comprar, o d’una política fiscal que redueixi impostos com l’IVA i faci baixar els preus dels productes a consumir. La segona és recórrer a la psicologia per a tractar d’influir en les preferències per al consum; s’empra la persuasió moral. La tercera consisteix en fer servir la política per imposar a algú l’obligació de consumir: el consum com una obligació política.
“La via de l’economia és la emprada pel BCE la setmana passada en rebaixar 0,75 punts el seu tipus d’interès. O la del govern britànic de Gordon Brown en baixar l’IVA. Però no està prou clar que les eines macroeconòmiques siguin un mètode eficaç quan, especialment les classes mitjanes, viuen sota el shock de la recessió i la por al futur. Donat que la vivenda és el mitjó de la riquesa del classe mitjana, la caiguda de preus ha tingut un efecte depressiu, que anirà esvaint-se poc a poc.
“La segona via, la de la psicologia, tractaria de convèncer que la gent ha de consumir com un deure moral del moment. Però, l’altruisme, com el bon vi, és un luxe que només poden permetre’s els rics. Per tant, hauríem d’imposar als rics el deure moral de consumir: consumiu, consumiu, maleïts rics…
“Com que no podem confiar en l’eficàcia dels instruments macroeconòmics ni en l’altruisme dels rics, doncs ens resta la política. És a dir, imposar l’obligació de consumir per mantenir la producció i la feina. Però, ¿a qui imposar-se-la? Als poders públics.
“L’Estat interventor contemporani, l’economia mixta, és el sistema de reassegurament mútue més important mai no inventat. El millor sistema per a exercir la solidaritat i l’altruisme. I ara és el moment de fer-lo servir mitjançant programes massius de despesa pública i en iniciatives que mantinguin i generin noves feines. El govern de Rodríguez Zapatero ha decidit aplicar-los. Penso que és un bon camí.
“ En el moment que vivim estem obligats a elegir entre el còlera de la caiguda de la feina i la depressió o la malària del dèficit públic.”

Dia de la Constitució a la sala de Plens: conferència de la Dra. Montse Duch, vicerectora de la URV

0 comentaris
Ha tornat aquest 2008 l’acte instaurat durant el període d’UpA (anys 2000, 2001,2002) promogut per l’avui regidor de PAU i sempre presidit pel corresponent Alcalde, en l’única ocasió en què comparteixen balcó la recuperada senyera pròpia amb el símbol de la nostra ciutadania democràtica espanyola, bandera constitucional – conservant només el groc i el vermell, sense el violeta; però demostrant la seva realitat històrica de “nació de nacions” dins l’escut dels regnes històrics de les Espanyes.
La conferència / debat es centra en la Memòria o consciència històrica. Protagonitzada per una historiadora contemporània que fou parlamentària catalana del PSC (1996-2003) i senadora per l’Entesa ( 2001-2003) que aviat formarà part de la comissió per al Memorial Democràtic de la Generalitat començà la seva intervenció reivindicant l’evidència del “penar històricament” (segons l’expressió del Mestre Pierre Vilar) per sentir i ser el que som, per indicar uns símbols i un passat ja que necessitem “donar significant a la nostra experiència humana”, necessitada de sentiments de pertinença i d’identitats. Les quals són especialment plurals i, per tant,conflictives en la nostra història i present ja que formem part d’un Estat compost on podem sentir-nos-hi de moltes formes (com a tant catalans com espanyols, com a més catalans que espanyols, com a només catalans, com a només espanyols) estudiades per les Ciències Socials, a través d’enquestes regulars, i a més encara quan falten més de setanta anys per acabar d’esborrar la “memòria traumàtica de la guerra civil”. La consciència històrica, per a la Dra.Duch, no reobre ferides ja que algunes no s’han tancat mai. La memòria col·lectiva, l’incòmode conflicte de memòries en litigi té la mateixa funció que la psicoanàlisi individual, fer visible i transparent el passat inconscient operant. Passat de “doble violència a la guerra civil” (la de la revolució i la del franquisme)
L’exposició sistemàtica de la conferenciant es centrà en anar descabdellant cinc tesis:
A) La Transició no rehabilita les cultures vençudes (republicanisme federal, anarquisme) que resten com a “memòries subordinades”. A més perviuen els símbols franquistes (fins al 1997 resten sis emissions de pessetes amb la cara del Dictador; fins al 80, molt escuts amb l’àguila imperial). Per a Montse Duch, nascuda el 1959, doctora des del 1987, la Transició representà un consens impregnat de por, tota una correlació de febleses (d’acord amb Vázquez Montalbán), un procés amb molts clarobscurs.
B) Portem ja 30 anys de Democràcia, que cal contrastar amb els 30 de vigència de la passada Dictadura, que va desplegar “polítiques intensives de memòria” (als manuals escolars, al NODO, al calendari festiu laboral). Només durant el període de majoria absoluta del PP reneix la consciència històrica: quan se’ls planteja, per l’oposició, la condemna del cop d’Estat del 18 de juliol del 36;
després, ja amb la “generació dels néts” de les víctimes de la guerra civil (Zapatero, president inesperadament) i després d’un debat de tres anys resta aprovada la Llei de Memòria Històrica; mentre
el jutge Garzón canvia el dret internacional però ens fa adonar que posem els focus sobre Pinochet mentre no rehabilitem aquelles “memòries subordinades”.
C) Després dels estudis de camp, dins del context del Memorial Democràtic, quedà sobtada de la pervivència de noms de carrers franquistes, expressió d’una “cacofonia de memòries”. Només a les nacionalitats històriques, el canvi de llengua (del monolingüisme oficial imposat castellà a cada llengua pròpia rehabilitada) permet els canvis o restitucions de noms.
D) Cal demostrar la nova identitat de l’Estat Espanyol Democràtic; el mateix que fins el 1985, set anys després!, no establí el 6 de desembre com a festa laboral oficial.
E) Fent complir la Llei, aplicant a Catalunya el Memorial Democràtic, establint espais de la memòria, de les memòries encara subordinades.
Al torn de debat, dos dels militants del PSC presents (l’alcalde Gené i Puri Miró) van recordar com la guerra civil també partí les seves famílies; en el cas d’ella, a Riba-roja d’Ebre, és el viu exemple de la “doble violència” al seu passat familiar.
El regidor de PAU recordà, en la presentació, que aquest tan proper gener de 2009 s’escauran els setanta anys del canvi de nom, encara vigent!, a l’històric c/ de l’Hostal pel del nom del sant del dia de l’entrada de les tropes “nacionals” (17 de gener: sant Antoni Abad); moment que també hem d’associar amb el record de l’únic assassinat polític a Altafulla durant la guerra, el d’un veí del carrer, Pau de ca Pauet, responsable del sindicat fins l’entrada dels “liberadores”.
Resta novament plantejat. J.M.Gené volgué recordar que durant la seva alcaldia de mig1996 – mig 97 substituí el monument als caiguts (guardat al cementiri) pel que recorda Martí Franqués (la “tetuda”) al jardinet del c/ del Comunidor, de sota la Casa de la Vila. Resta novament plantejat, així com que aquell monòlit al cementiri escrigui tots els noms dels morts durant la guerra, reconciliatòriament…

9/12/08

Retrat moral de Dionisio Ridruejo per V.Pérez-Díaz , catedràtic de Sociologia de la UCM:

0 comentaris
“ Testimoni incòmode ara, com ho fou llavors. La seva veu clara i raonable contrasta amb les veus fetes d’eslògans i esforços declamatoris per assolir l’aplaudiment fàcil; la seva moderació topa amb els excessos verbals; la seva generositat, amb les insídies i les enveges caïmites, la seva coherència amb un desordre oportunista i discret que comença per dissimular el passat.”
“Veu l’origen de la Guerra Civil en els dos bàndols, ambdós proclius a fer el gest d’excloure i de sotmetre. Gest freqüent en la tradició de la dreta espanyola (i europea) temptada permanentment per la supèrbia i l’arrogància, barrejades amb un complex d’inferioritat; però també habitual en la tradició d’esquerra.
El corol·lari d’aquesta experiència és que, si volem recrear la comunitat, res no cal fer tret que passem per un procés de reconstrucció de la civilitat, mercès al qual l’acte del fratricidi sigui substituït pel bon costum de la correcció fraterna; i així ens trobarem, al final, amb gent que no s’odiïn, ni es tirem pedregades els uns als altres, perquè cap es senti justificat per tirar, ni tan sols, la primera pedra. Per això, hauran de confiar amb els altres; i per confiar en els altres, hauran de fiar-se d’ells mateixos; i, per tant, hauran de tenir-se en bona estima a si mateixos. Tot un procés (llarg) i un projecte (atzarós) de regeneració civil.”
“Dionisio va entendre que no sempre havíem de viure en el localisme. Perquè aquesta societat, amb els seus grans i petits oligarques a punt, amb els seus trabucs carregats d’insídies, a les cruïlles de camins del seu territori acotat, se’ls combat amb un augment substancial dels tràfic incessant de les coses, les idees i les persones d’una societat oberta”.
“No fou la paraula, ni l’acció, d’un polític professional o d’un “animal polític”, sinó la d’un polític ocasional, un ciutadà, que es va sentir obligat, pel seu sentit del deure i el seu sentiment de comunitat, a participar en la res pública.”
Les seves tres opcions contra la Guerra Civil, contra el tancament en horitzons locals i contra l’ànima tancada dels polítics que creuen que van a transformar el món perquè prèviament intenten controlar-lo, són opcions que el converteixen en un testimoni d’avui, i en un testimoni incòmode.” (El País, de desembre de 2008)

La dificultat d’actuar per Ignacio Sotelo, catedràtic excedent de Sociologia:

Per al qui disposi d’una certa capacitat intel·lectual – “lo que la naturaleza no da, Salamanca no lo presta – i estigui força entrenat – res no s’assoleix sense constància -, tot i l’esforç dolorós que sovint com`porta, pensar resulta fàcil, perquè en definitiva depèn d’un mateix. El que hom pensi sols, tot i que sempre en un context social, reaccionant davant el que els altres han pensant, facilita molt les coses. Altrament, s’actua únicament amb la mediació i el concurs dels altres. La dificultat intrínseca de l’acció radica en què la realització i els resultats depenen de persones que escapen al nostre control. L’acció consisteix en motivar altres a perseguir un objectiu comú, que no reeixirà sense el suport dels altres.
Res de més perillós en política que abandonar el camí marcat per tal d’abastar objectius fixats en una pròpia reflexió personal.. Arriba al cim el polític que, aliè a l’originalitat en l’acció o el discurs, s’hagi identificat per complet amb el partit on pertany, defensant les interessos però també l’estil i prejudicis dels grups socials que representa.” (El País, 2 de desembre de 2008)

3/12/08

El Pressupost de 2009: estabilitat i superàvit. Cohesió del govern i lògica oposició

0 comentaris
Aquest pressupost, com els dels dos anys propers, bé emmarcat i molt precisat pel Pla Econòmic i Financer (PEF) aprovat al Ple de setembre. Així totes les despeses de personal i la resta de principals partides. Però, només aquest vinent 2009 hem a més d’assolir un superàvit que eixugui el pendent del romanent negatiu de 345 mil e. de 2007: encara 245 mil e., ja que l’any passat només vam poder reduir en boi 100 mil e. Finalment, hem hagut de descomptar 100 mil e. de despeses sobre els fixats al PEF: 40 mil de les àrees del regidor J.M.Pérez; 13 mil a materials de seguretat i els 2/3 de les retribucions extraordinàries previstes + 60 mil de la del regidor de Pau de Cultura i de Festes, (i…també d’Hisenda). Els 145 mil restants han estat possibles mercès a un afinament dels ingressos previstos al PEF per al 09: a l’IBI (47.500 e.) , a l’impost sobre els vehicles ( 7.615 e.), a la participació als tributs de l’Estat (70.000 e.) i a l’aportació de l’empresa mixta d’aigües (42.000 e.)

Tornen les inversions (235.440,38 a préstec) i augment els ingressos corrents el 7,2%.

Per tant, com que els ingressos totals previstos pujaran fins als 6.606.014 e. (235.440,38 e. a préstec + 15.340 e del PUOSC)
Les despeses no hi arribaran exactament: 6.356.420,85 e.(279.582 e per a inversions, que no en fem des de 2006).
Tot plegat vol dir aquests % de canvis interanuals, entre 2009-08: 11,44 (7,2 als corrents) als ingressos i de 8,99 a les despeses (només 4,2 a les corrents).

L’IBI puntal dels ingressos (42,33% d’ingressos corrents)

Amb 2.690.000 e. previstos (+ 5,44% que l’any 08). Seguit dels procedents de:
- les transferències de l‘Estat: 850 mil e. de participació als tributs (+ 165 mil que el 08 + 75 mil a canvi del sense IAE = (14,55% del total).
A continuació, per pesos propis:
- la taxa d’equilibri de servei d’escombraries (685 mil e. / + 200 mil que el 08); mercès a la tan debatuda com inajornable decisió de pujar-les el 40%.
- el pactat amb Eco Resort d’autoliquidació d’ICIO i llicències urbanístiques (510 mil e.) que permet preveure ingressar pels dos conceptes vinculats a la construcció + 155 mil que els previstos al pressupost d’enguany. Aportant doncs l’11,09% del ingressos, dada que rubrica la màxima del 12% com a xifra necessària del pes de la dinàmica econòmica urbanitzadora / constructora dins l’equilibri pressupostari altafullenc. Precisament, els excessos del període 2003-2006 (amb ICIOs que van representar per als ingressos municipals el 15,73% / + 3,73 – 13,48 % / + 1,48 – 15,14 % / + 3,14 – 20,8 / + 8,8 ) van trencar-ne el creixement sostingut per donar pas a la frenada brusca del 2007 ( 8,95% / - 3,05) i la paràlisi d’aquest 2008.
- la taxa de les Llars d’Infants (226 mil e. / + 46 mil e. del 08); la subvenció de 177 mil d’Educació de la Generalitat per als nostres infants (+ 33 mil que el 08).

Caldrà negociar subvencions de la Diputació i un gruix d’aportacions de particulars

Les quals només consten com a partida oberta a 1e. en el pressupost d’ingressos, tan rigorosament ajustat a previsions segures, sense cap ficció o inflada, definitivament arraconades. Quan les assolim, per decret d’alcaldia podran incorporar-se automàticament a les partides ara tan retallades, de mínim de mínims (nimimum minimorum) de Cultura i Festes. Hi reeixirem!

Les claus polítiques d’aquest pressupost d’ingressos dins del primer any del PEF

Recordem que cal trobar-les en la difícil i necessària decisió d’assolir l’equilibri al servei de brosses i per a l’equilibri general el pacte de desplegament del projecte d’Altafulla Life Resort s.l a les Esplanes / Brises del Mar (Pla Parcial SUR 10). Que té dues gran línies: la de les autoliquidacions fins a 510 mil e. i els pactes de reparcel·lació comentats amb data del blog 10/11/08.

Estructura de la despesa corrent mínima de mínims per subfuncions i personal:

Deute públic: Per a subvenir els préstecs anteriors: interessos: 97.014, 78 e. + amortitzacions: 235.440,38 e. Vet ací – 18.544,84 e en relació al 2008 (94,7%) i un desviament del PEF del +10,5% (+ 31.657 e.)

Òrgans de govern: 81.073 e. de retribucions brutes (68.593 e. del 7 membres del Govern + 12.480 e. d’indemnitzacions als 4 de l’oposició) que representen – 10.113 e. en relació a 2008
( 92,13%) i un – 16,7% del PEF( -14.503,7 e.) . Cal sumar-hi + 22.567 de seguretat social = 103.640 e. Equival al 3,46% de despeses de personal per alcaldia- regidors de govern-regidors d’oposició.
Cal afegir-hi 15.040 e. ( 6.300 per comunicacions telefòniques + 3.840 d’atenció protocol·lària + 1.200 per locomoció, etc.) sumant doncs finalment el cost del nostre Ple / Govern 118.680 e. ( 1,95% del total de despeses corrents)

Administració a la Casa Gran: Els 11 empleats d’oficina i la noia de reforç d’estiu ( 3 A1 – 1 A2 – 8 C2) suposen el 13,89 % de despeses de personal: 415.623 e. = 323.182 e. de retribucions brutes + 92.441 e. de seguretat social.
El personal d’Urbanisme (els dos arquitectes A 1 al 36% de dedicació – l’aparellador A1 – l’administrativa C1 – l’auxiliar C2 ) suma amb 165.885 e. el 5,61 de la despesa de personal.
En resum, el personal qualificat de la Casa Gran suma el 19,5% del total de personal pressupostat.
A sumar amb els 591.401 e. (+ 14,5% que el 2008) repartits en boi 40 conceptes, complint el previst pel PEF; dels que destaquem 169.415 e. de pagament a BASE + 87.669 e. de neteja dels edificis del patrimoni municipal + 50 mil e. en primes d’assegurances + 47.600 e. en serveis jurídics + 38 mil e. per a estudis tècnics + 35 mil e. en telefonies + 12 mil per material d’oficina + 11 mil per a les línies d’ADSL + 9 mil en lots de Nadal + 2.500 e. per al lloguer a ADIGsa del pis tutelat + 1.600 e. de manteniment de l’ermita
La nostra Administració entre personal i proveïdors suma una despesa de 1.174.919 e.(19,33%)

Seguretat: els 18 policies municipals (1 C1– 17 C2) suposen el 26,15% de despeses totals de personal: 782.328 e. = 594.856 e. + 187.471 e.
Cal sumar-hi 64.905 e. de la subfunció de seguretat (un estalvi sobre el PEF de 13 mil e. per a permetre el superàvit): 14 mil per als leasings dels vehicles + 13 mil per a vestuari + 10 mil en telefonia + 14 mil en despeses diverses. En definitiva, + 19.103 e que el pressupostat el 2008 (+ 41,7%)
La nostra seguretat municipal ens costa 847.233 e. (13,94%)

Ensenyament: les 15 professores dels Jardins d’Infants (2 A2 – 7 C1 – 5 C2 ) suposen 410.152 e. totals.
Els 10 A 2 amb dedicacions parcials de l’escola de Música 131.695 e.
La coordinadora de l’Escola d’Adults un total anual de 18.761 e.
Les dues dones E de fer feines a les escoles, un total de 43.977 e; i les bidells, 47.556 e.
En definitiva, el personal 25 + 4 d’aquesta regidoria emblemàtica de la tradició política d’Altafulla representa el 21,8 % (- 4,35 punts percentuals que Seguretat).
Completen les despeses, 102.651 e. (- 22.601 e que al 2008) repartides en 55.000 del càtering dels Jardins d’Infància + 12.000 de l’autobús dels batxillers + 7.500 e. dels professors externs de l’Escola d’Adults + 5.000 e. de transferències a les AMPEs + 9 mil en “INAFOS”… + 3 mil per las transport escolar de secundària del CCT.
En resum, per Ensenyament gastem 754.794 e.(12,42%)
Però, ep! que pressupostem com a ingressos per als Jardins d’Infants 225.750 e. de taxes + 176.400 e. de subvenció de la Generalitat. Per la qual cosa la despesa corrent bàsica de les Llar d’Infants tan consubstancials a la política municipal altafullenca, començada per Francesc Blanc Ribé i continuada per Joan Carrera i consolidada i ampliada per Fuensanta Castro que suma (410.152 e de personal + 55.000 dels dinars = 465.152 e.) és finançada per tres pagaments: el de les taxes dels ciutadans usuaris, el 55,04%, de la subvenció de la Generalitat, el 37,92%, de l’aportació municipal del 7,04 % (63.002 e) municipal. Ull! Gairebé la suma del pressupost de Cultura i Festes d’enguany.
Pel que fa a l’Escola de Música, fundada per l’alcalde Torres, continuada pel regidor Joan Carrera i consolidada i ampliada per la Fuen, ingressarà, segons pressupost de 2009, 58 mil e. en taxes, que representa el 44,04% del cost fix de l’actiu del personal de músics titulats. L’aportació municipal de 73.695 e. haurà de ser neutralitzada per la futura subvenció en esdevenir Escola Oficial de Música.
L’Escola d’Adults, com que les taxes previstes sumarien 5 mil e. i les despeses de personal ( 18.761 + 7.500 = 26.461 e), doncs ens reclama una aportació de 21.461 e.
En definitiva, l’aportació de la hisenda municipal a Ensenyament és de ( 63.002 + 73.695 + 21.461 = 158.158 e.).

Brigada de serveis i manteniments: Els 21 treballadors (3 C2 – 17 E) representen el 17,04% de la despesa de personal (- 9,11 punts percentuals que els 18 municipals ): 390.996 e. de retribucions brutes i 118.902 de seguretat social = 509.899 e.
Afegim-hi per als materials de manteniment de béns públics: 150 mil de vials + 130 d’edificis + 65 mil per a l’enllumenat + 12 mil per a les zones verdes = 357 mil e. Tots els leasings de maquinària de brigada sumen 48 mil e. Per a la reparació de maquinària: 8 mil per als vehicles i 28 mil per a la resta operativa imprescindible. 7 mil per al vestuari de la brigada. 3 mil per a maquinària nova. Tots el productes de neteja: 15 mil e. + 13 mil les compres a la ferreteria.
Suma tot el personal i el necessari per a la tasca de la nostra brigada de serveis els 988.899 e.

Per completar el capítol d’urbanisme i arquitectura municipal hem d’esmentar les despeses d’energies: elèctrica per a tota la xarxa vial i edificis municipals: 360 mil e. + 12 mil e. per als lloguers de generadors + gasolina i carburants, inclosa calefacció de la Portalada: 40 mil e. + gas de les dutxes del camp de futbol, jardí d’infància i menjadors: 5 mil e. Total, 417 mil e.
I no oblidem els 32 mil euros del conveni de desratització i de neteja dels contenidors de la brigada (*). Així com els 1.470 e. dels lloguers del solar de RENFE.
Comparant les despeses al ventall de proveïdors, sense personal, d’aquest important subfunció resulta, plenament d’acord amb el PEF, que l’hem actualitzat en relació al 2008 en + 161.070 e.(+ 20,58%): + 60 mil a xarxa d’electre; + sengles 30 mil e. a via pública i edificis + 12 mil per a (*) + 9 mil per a productes de neteja + 5 mil per a l’enllumenat públic + 3 x 3 mil per a leasings, reparacions de dues menes de maquinària, etc.

Recollida d’escombraries i neteja viària: fornit el servei pel CCT: 620 mil e. de recollida + 81 mil per a la deixalleria = 701 mil e., que per ser neutralitzats van reclamar aquell inajornable augment de taxes del 40%: la qual cosa ens permet pressupostar 684.061 e. d’ingressos i per tant un dèficit de servei de només 17 mil e.
Però hi inclourem a la despesa, la de competència municipal, de neteja de carrers: els 15 mil e. de reparacions de màquines d’escombrar i és clar els 97.331 e. dels 5 treballadors E. Total: 112.331 e. Boi el mateix que tota la despesa d’organs de govern, oi?

Cultura i Festes: Assumim per a l’assoliment del superàvit un dràstic estalvi (d’un total de 60 mil e.) que ha fet elaborar un pressupost boi centrat en les diades de les FM i una actuació més per a Castellers i Diables. Per això Cultura i Festes sumen només 85.261 euros (1,4% del total de despesa), dels quals 21.250,40 corresponen als pagament de i per a la bibliotecària al 80% de dedicació. Descomptats els ingressos previstos per a subvencions de la Generalitat i entrades, aportem al lleure comunitari 55.261 e.

Joventut i Esports, amb pel moment només una persona a pressupost, per al SIJ, que representa 32.049,88 e. ( + 5 mil e. per a manteniment) suma 90.059 e. (1,48%). Per a subvencions a entitats esportives només podrem destinar 18 mil e. i per al pavelló 25 mil.

Serveis Socials: entre el xofer del transport adaptat i la persona que té cura del Centre Obert sumen una despesa de 42.423 e. En total l’àrea en suma 95.502 e.(1,57%) que per a la nostra hisenda suposa aportar-ne 87.202 e. A la Xarxa d’Assistència Primària del CCT, 26 mil e. i per ajut humanitari 13 mil ( - 7 mil que el 08).

Turisme: destina al seu personal 42.423,88 e., amb una informadora anual i una altra a 5 mesos de dedicació. El pressupost total suma 116.092 e (1,91%) destinats 44 mil als socorristes d’estiu a les platges i a la piscina + 11 mil per a cabines i lloguers de WC; la resta per a iniciatives conjuntes de promoció com ara la Tarraco romana o els castells fortificats del Baix Gaià. Ha calgut suprimir aquest 09 la subvenció a ATECA per al trenet i les jornades de joies i moda, així com organitzar les Fires de les Bruixes i d’Artesans amb cost zero per a l’àrea, cenyint les despeses a logística de brigada, municipals i materials.

Comunicació: amb un qualificadíssim director de l’emissora i de la Plaça del Pou que implica només una despesa en personal que suma 42.423,88 e anuals. La despesa total de l’àrea representa el 1,07 de la total amb 65.114,5 e., que després de restar-hi ingressos per publicitats previstos xifra en 59.114,5 e. l’aportació municipal. La revista bimensual pressuposta 15 mil e.

Les retribucions i assegurances socials de les 95 persones de l’empresa Ajuntament necessiten l’aportació del 91,85% de l’IBI, incloent-hi els 60.750 e. per a productivitat i 13.500 e. per a hores extres – reduïdes a 1/3 del previst al PEF per al 2009.

Tornem a invertir amb préstecs = amortitzacions de deute públic= 235.440 e.

Els destinarem a dos projectes: el de la Biblioteca ( 44.660 e.) subvencionada parcialment pel PUOSC ( 15.340 e.) i en la futura residència geriàtrica ( 50 mil e.). I a tres actuacions a vials: al del darrera del Palau d’Esports ( 60 mil e.), al pla de voreres ( 33 mil e.) i, ja era hora!, el de rectificació de rebaix dels ressalts de l’etapa de Marisa Méndez-Vigo (ABG) a Urbanisme des del Cantó de la Vila a la rotonda de la Ronda d’Altafulla (47.780,38 e.).
Amb recursos propis de 28.802 e. invertim a un reguitzell de mínimes actuacions: d’equips informàtics a les oficines municipals (4.800 e.); de mobiliari per a la nova aula de nadons (5 mil e.), a més de instal·lacions i informatització de 2 mil cadascun també a l’àrea d’Ensenyament i anàlogament per a les oficines de la policia municipal; de maquinària de la brigada (3 mil ); de mobiliari per a benestar social (2 mil ); de mobiliari a les oficines municipals i al jutjat de Pau, en equipament informàtic i maquinària d’oficines; cadascuna amb mil e.

Quadre de grans capítols d’ingressos i despeses d’acompliment de l’estabilitat i del superàvit: ingressos ( negre) vs. despeses (vermell)

.............................................%..........09-07......2009.............09-08

Capítol 1: Impostos directes (48,22 / + 9,78 ): 3.064.500 e. ( + 72.730,19)

Personal (49,15 / +1,38 ): 3.000.916,55 e. ( + 59.310,74)

Capítol 2: Impostos indirectes ( 8,39 / - 0,56 ): 533.000 e. ( + 183.000 )

Béns corrents i serveis ( 31,83% / - 0,37 ): 1.943.137,66 e. (+ 154.136,66)

Capítol 3: Taxes i altres ingressos ( 22,38 / -1,25 ): 1.422.111 e. ( + 167.900 )

Despeses financers (12,99 / + 0,32) : 104.5404,88 e. ( + 2.502,88 )

Capítol 4: Transferències corrents (20,49 / -5,56 ): 1.301.973 e. ( + 43.521 )

Transferències corrents (12,99 / - 1,5 ): 792.839 e. ( + 84.899 )

Capítol 5: Ingressos patrimonials (0,53 / - 2,41 ): 33.650 e. ( - 39.600 )

Operacions corrents: 6.355.234 e. – 5.841.398,09 e. = 513.835,91 e. = estalvi brut

Estalvi brut destinat a les amortitzacions / passius financers ( 235.440,35 e.) + superàvit ( 249.593,53 e.) + recursos propis per a inversions ( 28.802 e.)

===================================================

Capítol 6: Inversions reals ( 4,58 / + 4,58 ): 279.582,38 e. ( + 239.279,38 )

Capítol 7: Transferències de capital: 15.340 e. ( + 15.340 )

Capítol 9: Passius financers ( 3,56 / + 3,56 ): 235.440,38 e.( + 235.440,38 )

Passius financers ( 3,86 / -0,29) : 235.440,.35 e.( - 15.559,62 )

Total pressupost: 6.606.014,38 – 6.356.420,85 e. = 249.593,53 e.= superàvit


El debat Govern vs. oposició

Eva Martínez, fiscalitzadora àmplia, molt incisiva i del tot preparada per al Ple públic i transmès per la 107,4 FM; defensant més “debe” sense preveure i acceptar el corresponent “haver”.Alasà pessimista per la crisi, negant-ne la idoneïtat d’inversions. ABG, discurset tòpic…; acusant el nostre regidor de PAU d’exposició “enrevessada” del pressupost com a ponent d’Hisenda, Fonxo Balnc li respongué que ja ha descobert que tots el que així el qualifiquen no pertanyen a la minoria selecta sinó a la massa, mediocre intel·lectualment i antipàtica.
Tots van acusar-nos de poca participació; quan de fet, la referència exacta per al pressupost de 2009 ja constava al PEF aprovat el setembre, on només aquest novembre calia incorporar ingressos (que explicà l’interventor a la Comissió per primera vegada) i reduir despeses ( explicades a la Comissió pels regidors del govern implicats) i explicar les inversions consensuades, el dia abans de la Comissió, pel Govern.
El pressupost corrent per al 2010 i el 2011, per tant, cal referenciar-lo al propi PEF… ja aprovat per subfuncions, explicades a la Comissió i al Ple de setembre d’aquest 2008. Amb l’oposició d’ABG,AUPA i ERC.