Altafulla amb tota la il·lusió

30/9/11

Noticiari i tafaneries d'Altafulla (XII)

0 comentaris
Tindrem 3ª fase de rehabilitació de Marquès de Tamarit. Unanimitat al Ple a destinar els estalvis en l’adjudicació a les depuradores d’Onze de setembre / Alzina, assolides per la regidora Conxita del PPC / Urbanisme 2008-2001 en la contracta d’aplicació del PUOSC.
Haríem preferit que s’haguessin aplicat a l’enllaç del desviament de la N-340 amb el poble, d’acord amb el programa de SI – aportat per Josep Muntades / Urbanisme 2003-2007.
Nova mesura, doncs, per convertit Altafulla en zona residencial exclusiva – aïllada d’alt estànding. Així ho veiem!

El nou regidor de CiU, substitut del dimissionari Juan Spuch, també viu a la Mora com l’alcalde. Juan Spuch dimiteix per desacord com a metge de la sanitat pública, de llarga vocació / trajectòria a cirugia i assistència domiciliària, a Joan XIII, amb le srellades del seu propi partit al Govern. Aplaudiments i abraçades! Gràcies, Juan, per demostrar que no tots som iguals en aquest món dels càrrecs electes. Per exemple, els ara justament preocupats per revitalitzar la zona comercial de les Bruixes cal recordar que a toc de cassoles van boicotejar-ne la inauguració…


Al torn de preguntes del públic al Ple només poden contestar els regidors de Govern . Lògicament els regidors de l’oposició el van abandonar.

Al web de tv3 podem reviure l’estada a Altafulla del programa “divendres” durant aquesta setmana. El dilluns, Vador Gatell fou l’interlocutor de Màrius Serra a “Parules en ruta”, de boi 10 minuts.



Correllengua a Altafulla aquest dissabte: amb manifest, exhibió del seguici floklòric i… conferència “Franco i Catalunya”…. El seu motiu? El franquisme perviu perseguint la llengua catalana? Potser adonar-se’n que del franquisme hem heredat dues rigideses: el monolingüisme ( els de l’espanyolofòbia del tot i nom és únicament en català, mai no en castellà) i l’ortografisme (la seva sobrevaloració).
Cal recordar que Franco a Altafulla es diu carrer Antoni Abad!

Diumenge a la plaça del Castell de la Torre, el ConcurSet casteller. On els altafullencs anem a descarregar el nostre program màxim: quatre i tres amb l’agulla i cinc de set. Vine a fer pinya! Assaig aquest divendres, a les 9 del vespre al magnífic local rehabilitat de la pallissa de l’era de l’Ixart / Isidrot.
Es solaparà amb la celebració del SERTRI? Coinciativa de la regidoria d’esport de l’atleta Guillermo Alonso amb la cadena SER que tant amplifica la nostra presència a l’ona comercial d’àmbit espanyol amb desconnexions.

25/9/11

Cent dies de Govern d’AA+SI…

0 comentaris
Comparats amb els de fa quatre anys val a dir que hi regnen la “pau i la tranquil·litat”. Però per causes totes elles més aviat negatives: d’entrada dins aquell Govern l’entestar-me a fer cas de la directiva del CD Altafulla movent cel i terra vers el camp de gespa s’ha de comparar amb el passotisme amb què el no poder regar el camp de terra provoca en l’actual Govern. No tenir arrels implica tampoc tenir passió / compromís… El ventall de (pre)ocupacions de l’acció del Govern AA+Si és tant tancadet: multar, netejar… Això sí amb estelada com sectària bandera única al blacó i a sant Antoni

Llavors, a la primera valoració del llavors “director general” i al Full d’ABG ja em tenien a la diana. I l’inventari de les seves maledicències sobre tot el que no contralaven fora infinit. El Pere Vives deia que hauríem d’haver portat a fiscalia cada Full… Ara, sembla que el Full hagi desaparegut. Ara sí, per tant, que vivem més traquils: sense les contínues invectives inventades o targiversades…

En aquest cent dies la vida participativa legal de la nostra democràcia representativa s’ha cenyit als Plens bimensuals (meitat de qualitat doncs) i a un Consell d’Enenyament. No ens deixem la comissió de festes, que hauria d’haver sigut un Consell de Festes ampliat amb particiapció de tots els grups elegits el 22 de maig.

I vull arribar al més alarmant de la ”pau i tranquil·litat” d’aquest primers cent dies de Govern AA+SI: la suposada Democràcia Representativa i Proximitat,… tan ben publicitada des de la plaça del Pou…, com a estafa poca-vergonya al dret i deure d’un atapeït calendari de comissions, consells i Ple cada mes – i segon uns hàbits consolidats des de 1979 a 2011.

Caldria que tots els exalcaldes vius d’Altafulla (el Manel Ceperuelo del nou edifici de l’Ajuntament; el Manel Ramon de l’escola de música, de les llars d’infants i el Cap, del poliesportiu, dels habitages socials, de Marquès de Tamarit; el J.MªGené del Centre d’Entitats i el J.M.Pérez del soterrat a Baix a Mar en canalitzacions d’aigües) reclamessin la permanència i continuïtat de la Democràcia representativa legal i plena a Altafulla. L’Audiència pública i l‘estelada, quina camama!

12/9/11

Noticiari i tafaneries d'Altafulla (XI)

0 comentaris
A sant Antoni i a la Pobla de Montornés, els Castellers d'Altafulla completem el 23 è castell de 7 de la temporada i el XLIII è pilar de 5 consecutiu amb Marc Capdevila parant-lo a segons! A l'ermita, vam actuar més que mai amb els propis recursos, amb l'ajut a la pinya d'una remanada / solidària plaça. En ambdues diades consecutives vam descarregar tres i quatre de set, set de sis i pilar de cinc.


L'estelada (model cubana) al balcó de la Casa de la Vila i senyorejant a la plaça de l'ermita durant tots els actes - sardanes, missa i castells - trenca la legalitat i la unitat nacional en plena Diada. També els parlaments institucionals tenen un biaix de màxims dels programes de govern de cadascun dels dos grups (SI i AA (EUiA).

Novament, sardanes a l'ermita per la festa major major petita i la Diada sense cobla. I amb el president de l'associació fora del poble..., un any més.

Llistat dels pobles veïns amb problemes a la seva Hisenda municipal: no han presentat els comptes de 2010 els ajuntaments de Bonastre, Constantí, Creixell, Cunit, Perafort, Roda de Berà, entre altres 29 de la demarcació de TGN i un total de 143 de catalans. Dels 7 pobles de la Costa Daurada de llevant només l'hem presentat els d'Altafulla, La Torre, el Vendrell i Calafell - l'altra boi meitat, no!

L'Associació Catalana d'Exlibristes amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vila-seca i Contratalla-art porta al pati d'exposicions de la seu de la Diputació de Tarragona una exhaustiva exposició de xilografies d'Antoni Gelabert (1911-1980).
L'acompanya un catàleg en edició en policromia, amb nombroses pàgines il·lustrades (a les 14 i 15 amb els temes de Tamarit i la vista d'Altafulla des del terrat vell de Can Garlanda de Botigues de mar.
Els textos són introduïts per un pròleg del president de la Diputació, parlamentari i alcalde de la Vila-seca que n'acull un Museu d'aquesta manifestació plàstica. Hi escriuen els seu fill Tonet, la néta Elena, el millor coneixedor de la seva obra Mn.Joan Roig i Montserrat, Oriol M.Diví i l'alma mater de tot el seguit de reconeixements durant el centenari del naixement d'Antoni Gelabert Marià Casas Hierro, president de l'associació.
Reproduïm els paràgrafs més imprescindibles del parlament de Mn.Roig al pati del palau de la Diputació de TGN:
"L'Antoni Gelabert, un artista, un educador, tot un personatge i amb una vida sempre al servei del poble, va néixer a BCN a casa del dibuixant, pintor i professor Antoni Gelabert i Alart, un bon coixí i un bon estímul per al futur, un ambient ric que afaiçonà la seva vida. De ben jove ja farà les primeres incursions en l'art, prà també estudià: Belles arts, Jurisprudència, Dret Penal,amb una especialitat ben concreta, la delinqüencia juvenil.
Per a mi, i amb ben poques paraules, fou un artista de vocació, un home preocupat per sectors marginats, que va saber servir-se de l'art com a teràpia en el món de disminuïts psíquics. Fou també un activista cultural promocionant actes i participant-hi i un valent i incondicional catalanista.
Com a artista va treballar incansablement fins al final en l'art de la xilografia i en el de l'ensenyament. Va graver centenars de boixos, sempre amb una marca d'originalitat inconfusible. Una xilografia d'en Gelabert és coneix a distància; té una força, una gràcia i, sovint, una ironia úniques. Va guanyar premis a concursos nacionals i internacionals, va il·lustrar llibres de bibliòfil, va il·lustrar una teringa llarga de goigs, va crear més de tres-cents ex-libris, i quan, prematurament, moria a BCN el 1980 a 69 anys, deixava tota una sèries de treballs inacabats i projectes albats.
Però, per què aquesta exposició de la seva obra aquí, a TGN? En la diada de sant Gabriel, Patró dels Amics dels Goigs, el març de 1962, l'Antoni Gelabert donava una conferència que no sé si la va escriure, ni si s'ha conservat; el títol era rodó: "Art i emoció del gravat en la fusta". N'hi havia per llogar-hi cadires! Fou viva, experimental, única...
La xilografia és art, però alhora com tot art, i potser més que d'altres, té un punt altíssim d'emoció, de fer vibrar, i ho dic per dues coses: l'Antoni Gelabert tenia el do de l'art, era un artista excepcional, les seves xilografies - sempre amb un punt de gràcia i de vegades d'ironia sana, com deia abans, que no s'assemblen a les de cap altre artista - el delaten, i tenen, amb el joc característic dels seus clars obscurs, la força d'entrar-te endins, d'emocionar-te.
Però ho dic també perquè ell va saber transmetre als seus boixos, tan nostres, la vivesa, la gràcia i l'encís de les nostres cases, costes i monuments fins al punt que encara ara quan els mirem ens entren dins i ens susciten l'emoció de la qual ell parlava. Mireu-lo en aquesta exposició d'homenatge i recordança. Contempleu-ho, només per citar les nostres comarques, en tants de gravats d'Altafulla i de la Torredembarra, en els goigs de la Mare de Déu del Claustre i de la Pineda, o en els mateixos de sant Magí que els Gogistes Tarragonins hem reeditat com com a homenatge en el seu centenari... I encara en temes tan nostres com el salamonet de les Matines, l'Arc de Berà, el Pont de Diable...i aquells inoblidables i enyorats llibres de bibliòfil com La translació del Braç de santa Tecla, El Romesco, Estampes tarragonines de Bertrán i Barrufet, el seu llibre dels Romescos, calendaris per al Mercadé de la Torre, el Llibre de les Bruixes d'Altafulla i l'insuperable Cadolles de Muntanya, inspirat en les Cadolles Fondes d'Ulldemolins; curiosament, en aquest cas com en d'altres - Els set capitals, de Josep Arnavat - les xilografies preexistents varen inspirar els respectius poetes... Topants tarragonins, "fustes" on batega la vida i el record d'en Gelabert, que susciten una intensa emoció.
L'artista demostra clarament en la seva obra com vivia i estimava aquestes contrades nostres, i per això és d'agrair que la nostra Diputació hagi promogut aquesta exposició antològica de la seva obra, que els Exlibristes li hagin dedicat un número de la seva Circular*, que els Gogistes tarragonins ofereixin una edició commemorativa dels seus Goigs a sant Magí. Totes són formes de perpetuar el seu record i fer conèixer la seva tasca creadora artística i social a les noves generacions.
A totes aquestes entitats i a tots els promotors, en nom del qui l'admirem i el vam estimar. Gràcies!"

(*) El nº44, que fou finançat per l'Ajuntament d'Altafulla, segons acord entre l'associació i el llavors nostre regidor, amb una aportació de 1.740 e. El 23 de maig els Exlibristes catalans van inaugurar, a Altafulla, la seva primera exposició dedicada a Antoni Gelabert. Van visitar la vil·la romana i dinar a les Bruixes de la Vila Closa.

7/9/11

Noticiari i tafaneries d'Altafulla (X)

0 comentaris
Altafulla enyora els estels de Nadal en el cartell de la FM de l'Onze de setembre? Amb tanta estelada acabarem estellats? Increïble propaganda subliminal!

Programa més que continuista, amb especial presència dels Amics del Letxu (travessa en caiac el diumenge 11, a les 10 del matí; dissabte 17, a les 19 parttit de veterans amb els de Roda de Berà). Joan Carnicer retorna a la vida literària amb Traient les cadires al carrer, presentat al Centre d'Estudis a la mateixa hora que el partit solidari.
L'aportació més innovadora a la festa per part de la nova directiva del C.D.Altafulla, programant una prou concurrida marató d'actes. Els juvenils del Roda guanyen el primer trofeu Joan Pijuan, al Mas Pallarés i el primer equip de l'Altafulla. Els conjuntats juvenils brillen contra els de la Pobla de Mafumet, filial del Nàstic. Molt saborosa paella amb 50 tiquets venuts. Magnífica i nodrida organització de la nova junta en el seu afany de convertir l'estadi en Punt de Trobada habitual.

Felicitem Janela Lojos, l'arpista, pel seu futur concert al pati del castell dels Montserrat, en duet amb soprano.

Més informació:

4/9/11

Oberts al món des d'Altafulla (IX)

0 comentaris

Felipe González a "Debates confusos" al País (30 agost):

" Esta es una crisi de cambio civilizatorio, de gran calado histórico. Estamos viviendo la transición entre el dominio de un Occidente hegemónico durant siglos hacia un Oriente en desarrollo rápido; de los países centrales pero endeudados hasta las cejas y los emergentes que producen y ahorran lo que los primeros deben; de las economías industriales dominantes de los mercados mundiales que imponían precios de materias primas y manufacturas hacia economías en desarrollo que reciben las inversiones que se deslocalizan de las anteriores: de la economia basada en la industria hasta otra basada en el conocimiento que está alterando las fronteras del desarrollo y crea nuevos espacios, y distintos, para competir con éxito en la economía global.
En este proceso, las respuestas de nuestros países para garantizar nuestra recuperación y nuestra inserción en el nuevo escenario global tienen que respetar, como condición necesaria, una macroeconomia sana, capaz de controlar los dèficits excesivos y la acumulación de la deuda. Capaz de aprovechar los ciclos de bonanza para utilizar en los monetos de crisis el margen de maniobra acumulado. Ese es el objetivo de la estabilidad presupuestaria. Lógicamente no es lo úncio que hay que hacer, pero es imprescindible que se haga.
Por eso es bueno que haya un acuerdo que obligue a todos sobre la estabilidad presupuestaria en el medio y el largo plazo. Y el mecanismo más contundente para obligar a tirios y troyanos es que figure en la Constitución. Pero obligarnos a nosotros mismos con una reforma de la Carta Magna no deja de ser el reconocimento de un cierto fracaso. Existen otros instrumentos legales para hacerlo, pero dudamos de nuestra volunat colectica para respetarlos y aplicarlos.
El ruido de fondo - primas de riesgo, acoso de especuladores, elecciones a la vistra, descontento social ante la crisis - no debe ocultarnos que la propuesta es buena. El acuerdo es positivo para España, por eso sería deseable que se sumaran otras fuerzas políticas para que el consenso fuera significativo en la España plural, pero a la vez diversa que somos.
Y ahora, si no tenemos en cuenta esos ruidos confunden el debate, es posible, porque la propuesta nada tiene que ver con el"déficit cero". La intervención de Rubalcaba lo ha hecho posible en los términos en que está redactado. Cualquier ciudadano preocupado por la salida de esta larga y dur crisis debería apreciarlo, como yo lo hago.
(...) Para los ciudadnos que se inquietan por los "límites" a las políticas sociales, hay que explicarles, claramente, que el mayor límite está en el endeudamiento excesivo, que nos obliga a destinar al servicio de la deuda el dinero que necesitamos para educación y salud para todos. (...)
No sólo hay que aplicarlo en España, sino hacerlo extensible a la Unión Europea en general y a la zona euro en particular. (...) En España tenemos que acabar con el inconsistente argumento de que nos obligan los mercados, o que obedecemos a Bruselas o a la presión de Francia y Alemania. Es verdad que estos deberían cuidar las formas y los contenidos y, de paso, cumplir ellos mismos el Pacto de estabilidad. Pero es más verdad que en la Unión Europea nadie obliga a nadie, pero todos, reunidos en Consejo, pueden y deben cumplir los compromisos de gobernanza europea, con penalizaciones para quienes no lo hagan, sin excepciones".


Ferran Sáez, al Periódico: " El més interessant seria discutir per quins arguments l'estabilitat pressupostària suposadament beneficia els mercats. Amb la seva aprovació i aplicació els malèfics mercats estan com a mínim perdent un negoci de 25 mil milions d'e. anuals s'interessos amb el capital assegurat. Potser si no poden tenir tants guanys prestant a l'Estat arribin els crèdits als particulars"

3/9/11

Noticiari i tafaneries altafullenques (IX)

0 comentaris

Maneres de naufragar... Fonxo Blanc per al Fòrum de la plaça del Pou d'agost

El 22 de maig la suposada invencible armada municipal socialista naufragà boi arreu.. Passats els mesos posteriors, tenim un mapa de dues menes de naufragis, de transcendència / conseqüències oposades.
El doble naufragi ha estat alhora de resultats electorals i sobretot de la hisenda transmesa en herència: amb dèficits de pressupost corrent i, per tant amb, grans deutes a proveïdors; panorama que acostuma a coincidir amb elevats deutes a llarg termini. El cas de Cunit sembla el més famós.
La mena de naufragi de l'esquerra de govern a Altafulla (PSC i PAU) es cenyeix a resultats electorals perquè el rumb econòmic decidit i navegat ens ha deixat en un port d'estabilitat i sostenibilitat econòmica del qual ens sentim amb justificada autoritat moral. Vam saber estar a l'alçada de les circumstàncies sobrevingudes amb les crisis d'ingressos per la paràlisi a la construcció: donat el cops de timó amb els tipus de l'IBI que reclamava l'equibri pressupostari (el 0,9 fins el 2010; el 0,83 per aquest 2011 en una línia de descens perquè tenim el padró al dia i anem pujant trams de la base liquidable); també van situar la taxa d'escombraries al nivell de cost del servei, com marca la llei. Vam deixar unes taxes a ensenyament on les famílies només paguen el 40% del cost del cost del servei, amb aportacions públiques la resta.
Ara, amb la reducció de l'aportació de la Generalitat per plaça de Llar d'infants i de l'Escola de música se'ns planteja una nova resolució d'hisenda municipal. Penso que la línia és la d'avançar cap al 50% d'aportació entre poders públics i ciutadans usuaris. Sempre prevenint el naufragi econòmic encara que en provoqui el polític... Sentim tanta empatia per Zapatero, Elena Salgado, etc, etc,...


Aquesta és la nostra piràmide escolar: 110 criatures a les Llars d'Infants municipals ( 37 a Francesc Blanc i 73 a l'Hort de Pau) + 597 nens i nenes a Infantil i Primària de la Generalitat ( 432 a la Portalada i 165 al Roquissar) + 289 joves de secundària a l'Institut, també de la Generalitat. Sumen 996 escolaritzats - també de la Móra i de l'àrea del Baix Gaià de l'Institut.
Els matriculats a les escoles municipals extraescolars són 187 a Música i 115 a adults.
L'aportació municipal corrent total per a Ensenyament del pressupost aprovat per al 2011 en l'alterior legislatura - només amb el vot en contra de l'actual regidora d'Ensenyament i l'abstenció de llavors ABG - suma 300 mil e. Restant, evidentment, despeses d'ingressos en taxes i subvencions. La reducció de les procedents de la Generalitat sumen 70 mil e. ( + 23,3%) que cal repartir entre aportacions de les taxes i de la hisenda municipal.


Núria Díaz Llop participa a tots els 7 gammes extres dels Castellers de Vilafranca entre l'Arboç i la FM de sant Fèlix. Com a pilanera a les dues agulles del 4 de nou folrat ( el 30 en primera ronda i el 31 en tercera) i als dos pilars de vuit de repicó de sant Fèlix i de sant Ramon; com a tronc de les torres de nou fm a l'Arboç el 28 i el 30 a la Diada Nacional Castellera i en l'excepcional segona torre de vuit neta descarregada de sant Ramon no nat.

Diumenge diada esportiva i festiva a l'estadi Joan Pijuan, amb la voluntat de tornar a tenir gruix popular entre els altafullencs, començant per la base. Seran presentats els tres equips - el de 4ª catalana, els juvenils i la nova secció femenina. L'estadi serà espai de futbol, d'una arrossada popular i d'espectacles de màgia, dj i inflables ... que esperem en un futur siguin impossibles per la col·locació del tapissat de gespa artificial... Amb molt d'encert s'enceta un tringular amb el nom de Joan Pijuan, l'alcalde que dón nom a l'Estadi, construït durant la seva perllongada i fructífera etapa de Govern (1973-1989).
Aquest divendres al vespre, al vestíbul del Centre d'entitats fou celebrada l'assemblea ordinària del club que presideix el seu fill Carlos Pijuan. Amb un to directe i convincent exposà les seves línies d'actuació, destacant-ne la de convertir l'Estadi en un punt de trobada; lluitar pel camp de gespa artificial i mentre no en tinguem compensar la plantilla amb sortides algun intercanvi a l'estranger o desplaçaments més llargs amb autobús. La aportació econòmica de la massa social i de l'empresariat altafullencs és un altre dels eixos, amb la possibilitat d'establir el model de petits descomptes comercials als associats del club. La possibilitat d'esponsoritzar també arriba a cadascuna de les mànegues de la samarreta, que retorna a les franges verticals històriques. El nou equipatge serà estrenat diumenge. Els vells, així com les pilotes, van ser robats aquest estiu.
El deute econòmic heretat és de 2.400 e. en multes de la federació, d'obligat pagament i sembla que... 2 mil e. a l'entrenador del primer equip de la temporada passada el reconegut torrefortenc Corbacho.
Un full obra de l'entrenador / periodista Albert Jansà serà lliurat en cada partit com a locals amb la informació esportiva i social del Club.
Recordem que la Junta aplega tant membres de la passada junta (Cristina Magriñà a secretaria) o anteriors (Manel Ciércoles a vicepresidència) i una plena pluralitat (així a CM, nº 3 de SI la comparteix amb el nº 2 del PPC i nou regidor que actuarà de vocal)