Altafulla amb tota la il·lusió

31/10/10

Sant Martí 2010 i pressupost 2011

0 comentaris
Amb el vot a favor del Govern en minoria + CiU i PAU; l'abstenció d'AA/ABG i ERC i el vot en contra d'Aupa, ja tenim pressupost per al 2011, que heretarà el Ple i Govern sorgits de les municipals de maig de l’any vinent.
El nostre regidor, durant el debat del Ple, demana que li garanteixin la continuïtat de la Diada castellera de juliol i del Concerts i Festivals de Veus (encara no 20 mil e. d'aportació municipal) perquè té ganes de prejubilar-se i no tornar-se a presentar(*).
AA/ABG afirma que pensa tornar governar. L'actual tercer alcalde i tercer regidor d'hisenda de la legislatura, incapaç de presentar els pressupostos en exposició prèvia i mínima. S'afegeix a la també manca de discurs / programa durant la seva investidura i al mes a formar govern...

El C.D. Altafulla guanyava 3 a 2 al Segur de Calafell, quan una tangana fa suspendre el partit quan faltaven 25 minuts...

Festa Major de sant Martí: ja heu col·locat el domàs de Xènia Quixalós?

Dins el Ple, vam criticar l'ús del Poliesportiu per a actes no esportius dins de la programació de Festes. Tornant a proposar un gran pol poliesportiu amb el Palau i l'estadi amb camp de gespa que atrauria estatges de clubs que també dinamitzarien turisme i comerç.
La FM aplica un programa prou continuista, amb els actes de les entitats, ball i espectacle infantil ja programats / pressupostats durant l'etapa del nostre regidor. L'entrada al Poliesportiu i les aportació econòmiques (¿14 mil euros?- de l'entorn del populisme i el PP al davant Govern - novetats destacables. Un any més els Diables principal eix organitzador de les Festes.
Les places del Pou i de Martí Royo espais festius principals.
El futbol sala ha de renunciar al seu triangular per culpa que el seu espai vital permanent, en l'horari previst, ha estat llogat pel regidor de Festes i esports a un club del Catllar.
El grup actiu i articulat des del facebook salva la Diada Castellera i dinamitza / embelleix la FM de sant Martí amb domassos i samarretes a la venda i eleva Joan Vives a pregoner que ens honora. Enhorabona i agraïments! El migdia del 7 de novembre farem la millor diada històrica dels Castellers a la plaça del Pou, al costat dels Bordegassos i els Xicots de Vilafranca.
La Cobla de sardanes, negada per la Diada Nacional de l'Onze de setembre a sant Antoni, sí que sonarà per sant Martí... esperant que tingui horaris...
No dubtem que el balcó municipal estarà força més ple que l'any passat; segur que molt més ple. Recordem que els tres grups de l'oposició van muntar un contraprograma de manifestacions i de recollida de firmes a les places contra el Cadastre /IBI. Recordem que no vam veure el pèl del llavors alcalde i del llavors primer tinent d'alcalde ara tercer alcalde, que segur que esdevindrà omnipresent, saludador i rei del mambo.
No dubtem que l'actual tercer alcalde i sempre regidor de brigada la posi a la total disposició d'una organització de Festes on a la fi remena les cireres la matriarcal regidora del PP i ell mateix. Podem afirmar que deslleialment, dins el Govern Gené, van fer la guitza al nostre regidor tot el que van poder.

Desenganys, lucideses i orgulls d'una Prejubiliació.

0 comentaris
Al darrer Ple, d'aprovació dels pressupostos que lleguem a la propera legislatura, vaig deixar anar que em garantissin que continuaria la Diada castellera de juliol a la plaça del Pou i el Concerts i Festivals de Veus a la de l'església (cap als 20 mil e. d'aportació municipal) perquè així em podria prejubilar de la política municipal altafullenca. Espero, doncs, aquest compromís a les futures candidatures per així no tornar a presentar-me.
Molts són els desenganys acumulats com per estar-ne més que fastiguejat. Només diré els darrers: que tinguem l'alcalde i primera tinent d'alcalde que tenim mercès als vots de regidors elegits en listes d'esquerres. Adonar-te'n que, a l'oposició, algunes amistats pilars municipals, de diferents àrees, també t'hagin rebaixat de tracte i confiança. Que només els millors que tu "creguin" en tu - i penso en l'Adolfo Gómez Papí, el pediatre de la criança natural com jo en sóc de la llengua / literatura catalanes... Que el PSC d'Altafulla sembla propietat d'una colla més independentista que federalista, que al final van votar un alcalde que no féu Diada a sant Antoni.
Però sobretot compta la lucidesa: el nostre model de poble d'Ajuntament potent amb impostos i taxes a l'alçada és tan minoritari... Entre els populisme horteres i els comunistes de xalet o entre els folklorers i els sedentaris poc espai queda per a la Socialdemocràcia i les Belles Arts; les meves passions / dèries i afanys.
Al final un s'adona que mai no arribem al 10%. Amb aquesta evidència mai no podré ser alcalde. I per orgull no penso ser regidor biga mestre de cap més Govern amb alcaldes menys coherents (moral), menys preparats (talent), menys altafullencs (pertinença) que un mateix.
El darrer orgull és haver posat orella i veu a la Hisenda d'aquesta legislatura, marcant les polítiques de tipus de l'IBI que ha salvat l'empresa llegada per AUPA de Manolo Ramon en les circumstàncies sense construcció que somiaven ABG.

Fonxo Blanc; exregidor de PSC, UpA; portanveu de PAU

29/10/10

Pressupostos 2010

0 comentaris

Les ordenances fiscals per a 2011 aprovades amb els vuits vots del PSC (2)+ AUPA + Ideal + CiU + PP + PAU + no abscrit i l'abstenció d'AA/ABG (2) i ERC. Resultat que tradueix la fragmentació i el govern en minoria en un gran pacte on AUPA, CiU i PAU demostrem que som més col•laboració que oposició. El nostre regidor recorda que l'alcalde Gené continuaria... si el juliol haguéssim aprovat les taxes de l'Escola de Música.

AA/ ABG i ERC es van entestar en un tipus de l'IBI de congelació al 0,8; el 0,83 suposa un increment del 2-3% en aplicar-se el cinquè tram de la base cadastral revisada.
Les partides de despeses previstes modificades en negociació, dins la Comissió d'hisenda històrica en diàleg del 14 d'octubre de tracte simultani d'ordenances i pressupostos, que van permetre la fixació del nou tipus es desglossen en la continuació de les congelacions de les partides de manteniments (- 145 mil e: 45 d'edificis + 75 en electra + 25 a via pública) sempre al nivell de 2009 - fixat pel PEF - en la també congelació a xifres de 2010 de les inversions en recursos corrents (- 18.000 e.) i en deixar de proposar un gerent per a urbanisme (- 17.204 e.). Total: - 180.236 e.

La despesa del pressupost de 2011 puja el 6,6% (no el 9,6% inicial) és a dir + 419.909 e (no els + 609.917 e. inicials) per un total de 6.936.748 e. (no els 6.936.748 e inicials). L'evolució interanual entre 2007 (liquidat) i el pressupostat el 10-11 en despesa corrent ha sigut del 17,84%. Baixà el - 3 el 2008 i el - 2,4 el 2009 (liquidats); el de 2010 pujà + 10,51 en relació al liquidat de 2007, primer any de la VIII legislatura.
No podem tenir inversions a préstec, recordem per imposició estatal / europea. Si rectifiquessin podrien arribar als 173.258 e., la sempre quantitat exacte d'amortitzacions.
Alhora els ingressos previstos per l'IBI es pressuposten al 100% el padró (no al 95 com al PEF, ni al 97 com a l'inicial), la qual cosa suma 109.796 e. Sumat a la reducció de despeses inicials en resulten 290 mil e.. Que deixem d'exigir-los a l'aportació total de l'IBI: aportant + 511.639 e. als 100% de padró permet fixar-ne el tipus al 0,83.
Sense quantificar podem endevinar que bona part l'aporta la pròpia actualització del padró, sense frau fiscal possible.
L'IBI aporta 3.709.886 e., el 55%, als ingressos del pressupost.
Aquest fou tot el procés seguit. Com consta en l'acta de la Comissió del 14 d'octubre, PAU vam proposar que no podíem defensar l'increment inicial de la despesa en el 9,6% i que representava la decepció de no poder baixar el tipus de l'IBI, sinó que mantenint-ne les necessàries per garantir l'oferta municipal de serveis les baixéssim en fins a 200 mil e. i que amb aquesta nova xifra calculéssim quin nou tipus en resultava; intuïtivament havíem avançat que podria ser del 0,86. CiU proposà el padró de l'IBI al 100%. L'actual tercer alcalde i regidor de serveis amb Gené ja tenia previst seguir congelant manteniments i el regidor de Turisme també ja havia renunciat a la gerència. En la Comissió ERC vota favorablement el nou tipus del 0,83 i AUPA s'hi abstingué ja que la seva lògica com la d'AA/ABG partia de fixar-lo al 0,8 buscant-ne la reducció de despeses que fes falta per assolir-lo. Al Ple, van canviar de vot: AUPA s'incorporà a l'acord i ERC s'abstingué, permutant criteris, doncs.

Les taxes, que resten congelades des de 2009 - tret de les de l'Escola de Música - aporten amb 1.364.619 e. el 20,2% als ingressos.
L'ICIO, pressupostat en 60 mil e. (- 110 mil e. que en un PEF que no imaginava una crisi de la construcció tan profunda, i -15 mil que el previst el 2010), les llicències urbanístiques només en 16 mil (- 54 mil del previst pel PEF. En canvi, en l'impost directe de plusvàlues, en preveiem 170 mil (+ 50 mil sobre el PEF i + 30 mil interanual).
En impost directe sobre els vehicles preveiem 257.158 e. i pel servei de guals 36 mil e.;
en multes / taxes 30 mil e.
Totes les taxes relacionades amb l'activitat econòmica sumen 104 mil e.: 12 mil en parades de mercat + 9 mil en terrasses de restauració + 3 mil en obertures de nous comerços; la resta en ocupació del sòl i subsòl: 40 mil Endesa, 30 mil Moviestar, 9 mil de les conduccions de gas.
De l'empresa mixta d'Aigües rebrem 35 mil e. Els lloguers de locals sumen 14.000 e. Les concessions administratives: 10.700 e. Total: 59.700 e.

En ingressos per transferències anual de l'Estat: segons participació en els tributs aporta 640 mil e. una baixa de - 60 mil e. en relació al pressupostat el 2010 + per compensació de l'IAE 60 mil, també - 7 mil e. Total: 700 mil e.
De la Generalitat pressuposem rebre 115 mil e. del Fons de Cooperació Local, així com 198 mil e. del Departament d'Educació + 10 mil per a Cultura + 3.600 de Justícia / Jutjat de Pau + 1.300 e. de Salut. Total: 327.900 e.
Del Consell Comarcal només hem pressupostat els 25 mil per a ingressos amb Medi Ambient. Una àrea amb despeses de 16 mil e.

De les taxes per serveis destaquen els 733 mil e. (+ 12 mil interanuals) d'escombraries, amb una despesa prevista de 723 mil e. (683 mil en recollida i 40 mil per a la deixalleria). La Depuradora de Brises del Mar reclama una despesa de 25 mil a pressupostar.

En Ensenyament, les taxes a ingressar pressupostades: 225 mil dels Jardins d'Infants (15 feines) + 106 mil de l'escola de Música (11 llocs de treball) + 6.000 de l'escola d'Adults (1 persona) + 3.240 e. de transport escolar. Total: 340.240 e. Comparem-ho amb les despeses de personal, de 701.660 mil e. (amb dos bidells a primària) + 98.457 e. del GP 321 (52 mil del càtering dels jardins d'infants + 10 mil de transferències a les AMPES + 9 mil de professors externs a l'escola d'adults) + 38 mil per a calefacció de la Portalada = 838.117 e.
Càlcul de l'aportació municipal en Ensenyament: 838.117 en despeses - ( 340.240 e. en taxes + 198 mil e. d'aquella subvenció d'Educació) = 299.877 e.

En Cultura: ingressos previstos fiables d'aquells 10 mil e. de subvenció de Cultura + 7 mil e. d'aportacions de particulars + 7 mil e. d'entrades. Sempre en concepte de Festivals de Veus i Concerts, un total doncs de 24 mil e. d'ingressos externs. El GP 334 exclusiu de Cultura aquest 2011 aplicant el PEF arriba als 116 mil e. (descomptant-ne les despeses pendents de 2010 disposem de 90 mil e. per a tota la programació de l'any: 20 mil per als tranquil•litzadors convenis amb les entitats;on podrem incorporar el Centre d'Estudis i el Cercle Artístic). Sumant-hi els 24.143 e. destinats a la bibliotecària tenim una aportació municipal a Cultura de 116.148 e.

Pels usos de serveis municipals esportius preveiem ingressar: 11.025 e. per la piscina municipal + 20 mil pel Palau d'Esports + 600 e. de l'Estadi sense camp de gespa. En despeses: 53.289 e. per al personal del Palau d'Esports + 48.000 e. del GP 341 dedicat a esports (20 mil e. per subvencions a entitats). Aportació municipal: 69.664 e.

En Festes, preveiem només 2 mil e. d'ingressos amb unes despeses previstes de 78 mil e. d'acord amb el PEF.

En els serveis de Mitjans de Comunicació preveiem 22 mil e. d'ingressos en publicitat. El professional suposa una despesa de 38.532 e. + 70.203 e del GP 491 (38 mil e. de la revista mensual Plaça del Pou). Aportació municipal: 86.735 e.

En Turisme, els ingressos previstos són de 4.500 e. En personal, 27.345 e. (1 informador turístic + parcial ) + del GP 432 151 mil e. (30 mil e. en seguretat de platges i piscina + 28 mil e. Tarraco Romana i 8.500 en castells del Gaià + 23 mil en subvencions a entitats + 10 mil de l'oficina de col•locació). Aportació municipal de 173.845 e.

Joventut - sense ingressos o subvencions pressupostades - reclama 28.675 e. per a la monitora del PIJ. + 16 e. al GP 925. Total: 44.675 e.
Benestar Social, despeses previstes en 88.389 e. ( 25 mil pel conveni amb el CCT + 20 mil em ajut humanitari + 30 mil en ajuts d'urgència) + en personal de serveis socials, 47.649 e. (monitora centre obert i conductor transport adaptat). Total: 136.038 e.

Desglossant el capítol de despeses d'àrees sense taxes o subvencions a ingressar, cal començar per Seguretat: 806.425 e. en personal ( 3 caps + 14 agents + 8 parcials + 1 administrativa + 2 vigilants) + al GP 132 un total de 84.313 e. Total: 890.738 e.

El personal de Brigada suma 574.272 e. (agutzil, 2 fontaners i 2 paleta oficial de 1ª, oficial de 3ª; 4 peons especialistes + 14 peons / 3 de 4 mesos) + 190 mil e.per al desplegament de la seva tasca al GP 151. + 20 mil e. per a reparacions de la màquina d'escombrar. Total: 784.272 e.
L'enllumenat públic reclama 375 mil e. i al seu manteniment en destinem 75 mil e i en manteniment de zones verdes 17 mil. En el GP 155 congelat de Vies Públiques pressupostem 150 mil e. En sanejament i distribució d'aigua: 33 mil.

Les retallades obligades / imposades als sous del personals (35.350 e.) mereixen la compensació amb un augment interanual total de 73.355 e. en productivitat ( partida de 150.155 e) i en hores extraordinàries (30 mil e., doblant). Ens en podem felicitar, oi?

En personal de neteja (7 peons) la despesa total és de 150.499 e.

El serveis administratius i tècnics de la Casa de la Vila aplega 13 empleats a plena dedicació de 12 mesos i 100% de jornada (secretari, interventor, TAE tresorer, arquitecte tècnic, administrativa, 8 auxiliars administratius)
+ 2 arquitectes a 35-37 % de jornada i 1 tècnic informàtic a 32% de jornada tot l'any.
La jubilació de la Dora (7è mes) i de Clarasó (6è mes) incorpora un nou tècnic de grau mitjà de coordinació de personal ( 9 mesos). Durant els 4 mesos d'estiu tenim una auxiliar a mostrador d'atenció. La despesa en personal a la seu municipal suma 460.501 e. a oficines i 172.454 a urbanisme. Total: 632.955.

En el GP 912 d'Òrgans de Govern rebaixem en - 15.785 e. respecte 2010. Restant en 75 mil e. el total: 40.184 en dedicacions de Govern (- 28.408) + 22.640 per assistència a Plens i Comissions informatives (+ 10.880 e.) + Atenció protocolària i publicitat: 7.400 e.(+1.220) + 2.400 e. en dietes i locomoció 2.400 e., que no estava dotat el 2010. En despeses telefòniques, altrament, passem dels 3 al mil e. pressupostats.

La distribució en % de despesa de personal segons àrea de servei resta així: Seguretat / Policia Municipal: 25,2 + Ensenyament: 21,9 + Brigada: 18 + Oficines: 14,4 + Neteja: 4,7 + Urbanisme: 5,4 + Òrgans de Govern: 2,37 + Palau d'Esports: 1,66 + Serveis Socials: 1,5 + Comunicació: 1,2 + Joventut: 0,9 + Turisme: 0,85 + Cultura: 0,75 e.
El capítol 1 pressuposta 3.241.191 e. (+4,9%). Si fixem en 100 la liquidació de 2007, l'evolució és aquesta: 100 - 105,75 - 107,1 - 113 - 118,5.
El deute públic i la gestió de Tresoreria junt amb els esmentats Òrgans de Govern són els GP (grups de programa ) que devallen: 205.704 e. (- 56.839; hi hem aplicat aquest 50.350 e. les retallades obligades amb destinació obligada) + 21.637 e. (- 9.864 e.).

Desglossant l'aportació municipal als serveis, personal, deute i antics Patronats:
Seguretat: 890.738 e.
Brigada: 784.272 e.
======================
Personal oficines Casa de la Vila: 460.501 e.
Enllumenat públic: 450 mil
==================================
Ensenyament, 299.877 e. (suma de les aportacions a Cultura i Festes, Esports i Joventut)
======================
Deute públic: 205.704
Productivitat i hores extres: 180.155 e.
Turisme: 173.845 e.
Personal d'Urbanisme: 172.454 e.
Via pública i zones verdes: 167 mil e.
Personal de Neteja: 150.499 e.
============================
Benestar Social: 136.039 e.
Cultura: 116.148 e.
================================
Mitjans de Comunicació. 86.735 e.
Festes: 76 mil e.
Òrgans de Govern: 75 mil e.
Esports: 69.664 e.
Joventut: 44.675 e.
(Entitats: Turisme, 23 mil + Cultura i Esports, 20 mil cadascuna + Ensenyament, 10 mil + Festes, 5 mil e.. Total: 78 mil e.)

L'extraordinari interventor que enorgulleix el nostre Ajuntament en el seu informe i annexos favorables i explicatius del Pressupost, ens indica l'evolució del pes relatiu anual dels grans capítols d'ingressos i despeses durant el període 2005-2009 liquidat i els pressupostos inicials de 2010 i el que aprovarà el Ple d'aquest divendres 29 d'octubre:
Ingressos:
Impostos directes: 33,56 - 30,34 // 38,01 - 53,27 - 55,36 - (57,65 // 62,15). Des de la liquidació de 2008 que han de superar la meitat total d'aportació als ingressos.
Impostos indirectes: 15,14 - 20,8 // 8,85 - 5,56 - 0,67 - (1,19 // 0,89). Fa feredat la constatació de la davallada, lògicament associada a la bombolla immobiliària (amb clímax el 2006) i la gran recessió, contínua i amb nul•la activitat des de 2009.
Els impostos totals han anat aportant: 48,7 - 51,14 // 46,86 - 57,83 - 56,03 - (58,74 // 63,04).
Les taxes (que inclou les de llicències urbanístiques) també han anat devallant: 33,89 - 28,33 // 24,49 - 19,49 - 22,61- ( 20,62 // 20,23).
Les transferències corrents retornen al nivell en % de 2005 en el pressupost de 2011: 16,45 - 18,37 // 25,75 - 20,88 - 20,26 - 20,1 // 16,31.
Els ingressos patrimonials només van depassar el 2% d'aportació el 2006-07.

Despeses:
Personal: 42,48 - 45,24 // 47,77 - 52,03 - 52,41 - (48,84 // 48,04). Per tant podem afirmar que el pes relatiu de les despeses de personals previstes el 2010-11 tornen al nivell de 2007.
Comparem, sis plau aquestes dades amb les impostos directes en dades absolutes:
2005: 2.013.953 e. (P) 1.627.846 e. (Id) Diferència: + 386.107 e.
2006: 2.197.691 e. (P) 1.707.470 e. (Id) Diferència: + 490.221 e.
2007: 2.735.111 e. (P) 1.831.200 e. (Id) Diferència: + 903.911 e.
2008: 2.892.322 e. (P) 3.173.849 e. (Id) Diferència: - 281.527 e.
2009: 2.929.321 e. (P) 3.533.033 e. (Id) Diferència: - 603.712 e
2010: 3.090.013 e. (P) 3.647.567 e (Id) Diferència: - 557.554 e.
2011: 3.241.191 e. (P) 4.193.344 e. (Id) Diferència: - 952.153 e.
Béns corrents i serveis: 40,95 - 37,9 // 32,2 - 30,91 - 32,78 - (31,93 // 33,74). També preveiem per al 2010-11 el mateix pes relatiu que al 2007.
Les transferències corrents segueixen també aquesta observació: 10,87 - 11,61 // 14,49 - 10,83 - 0,02 - (14,11 // 14,22).
El pes relatiu dels passius financers arriba al mínim aquest 2011: 2,57; movent-se entre el 4-5% fins 2009, l'any passat era un punt més que el que preveiem.
El de les despeses financeres, torna a ser inferior al 1% (0,8) com al 2005 (0,93). Només passà del 1,5% el 2008 (1,83).

Com que ens hem adonat que els dos darrers pressupostos repeteixen els pesos relatius de capítols de despeses de 2007, podem encara fer més palesos els canvis en l'estructura dels ingressos:
en la liquidació del primer any d'aquesta legislatura els impostos directes van aportar el 38,01 mentre que hem hagut de pressupostar el 57,65 i el 62,15 % els dos darrers exercicis. Entre 2007 - 2011: + 24,14 punts percentuals!
en impostos indirectes, ja només liquidàvem el 8,85% dels ingressos, però hem hagut de preveure'n aportacions del 1,19 i 0,89 al total. Vet ací - 8 punts!
les taxes, el 2007 van aportar el 24,49% mentre que als darrers pressupostos el 20,62-20,23%. Per tant - 4,26.
en transferències corrents el contrast és superat: d'aportar el 25,75% al 16,31 previst per a 2011. Ara, - 9,44.

Les quantitats absolutes de variació entre els tres principals capítols de despesa corrent de 2007 i 2011 amb el mateix pes relatiu és aquest:
Personal: + 506.080 e. ( + 18,5%)
Béns corrents i serveis: + 433.025 e. (+ 23,48)
Transferències corrents: + 129.948 e.(+ 15,66%): al servei del CCT d'escombreries i de Benestar Social + convenis i subvencions a entitats i grups d'altafullenques.
Total despesa corrent: + 1.021.680 e. (+ 17,84)

20/10/10

0 comentaris
Amb l'empat de gran mèrit amb l'At.Valls a casa, el C.D. Altafulla ja tenim dos puntets!

Mor, als 102 anys, Lucía Camacho Vidal, mare i àvia dels Crespo, àvia dels Pons Crespo i besàvia de David Largo - del ciclisme i futbol sala. Era la persona més gran del nostre poble. La seva memòria omple l'església parroquial.
0 comentaris
Fratricidi, columna de contraportada del 15 d'octubre a l'esportiu El 9, obra de Joan Maria Pou, mereix la reproducció exacte, perquè recorda com la divisió de la federació iugoslava trencà la sòlida amistat entre Vlade Divac i Drazen Petrovic, els grans jugadors de bàsquet. Tot un avís per a navegants espanyolistes separadors i, pels de casa, sobiranistes o independentistes:

" Dos jugadors brillants. Dues trajectòries esplèndides. Dos professionals del bàsquet
amb un únic objectiu: guanyar-ho tot. Dos éssers humans amb molt punts en comú. Dues estrelles compartint vestidor en una època daurada. I una guerra que ho destrossa tot. Fins i tot una amistat en teoria eterna. Aquest és el punt de partida d'un documental de l'ESPN titulat Once brothers i que explica com la guerra va esberlar la relació gairebé de sang que tenien un dels millors jugadors serbis de la història, Vlade Divac, i el seu company de selecció ioguslova (quan encara existia) i mite del bàsquet europeu, el croat Drazen Petrovic. S'estimaven, es respectaven i s'entenien dins i fora de la pista. Mentre van compartir la nacionalitat, la bandera i la selecció eren com a germans, però quan la federació iuguslava es va esbocinar, la relació no ho va poder suportar. Amb Divac com a narrador i l'absència de Petrovic (mort en un accident de cotxe l'any 1993) present en tot moment, el document posa la pell de gallina. Fa molta por veure com dues persones que van compartir tants moments, que es van mirar tantes vegades als ulls per a ajudar-se i que van jugar junts per assolir tants títols es deixessin infectar pels deliris de grandesa d'uns quants criminals. Aquella barbaritat ho va contaminar tot, també les relacions afectives d'un serbi i un croat que no tenien res a retreure's i que molt probablement veien la vida d'una manera molt semblant. Les grans idees per sobre dels petits records compartits. Els grans objectius del líders messiànics per sobre de les petites complicitats que es teixeixen en el dia a dia. Els grans mites fundacionals de la pàtria per sobre del petits gestos que ajuden a construir les famílies, les amistats i els projectes comuns. Les banderes per sobre de les abraçades, Sèrbia i Croàcia per sobre de Divac i Petrovic".
Si algun dia tenim la dissort d'executar el "Dret a decidir" sis plau, llegim aquest meravellós / tràgic article de J.M Pou - l'apassionada veu dels esports de RAC 1 - abans d'anar-hi o de votar, perquè la parella d'amics trencada de famosos prou que es correspondria amb sòlids nuclis d'amistats entre nosaltres, amb sentiments de pertinença diferents...

El PNB pacta amb el Govern del pol federal / PSOE l'estabilitat de la resta de legislatura: amb el desplegament íntegre de l'Estatut de Gernika. Després dels onze anys sobiranistes del lehendakari Ibarretxe el PNB recupera la via autonomista.
Els traspassos en tres terminis: politiques actives de feina, formació ocupacional i Institut Social de la Marina ( 2010) + inspecció de treball, regulació de feina; transports per carretera i el marítim fluvial; professorat de religió de primària, ampliació de traspàs de ensenyament nàutic-pesquer, convalidació d'estudis a l'estranger; arxius estatals, execució del drets de propietat intel·lectual (primer semestre 2011); fons de garantia salarial; ferrocarrils; crèdit i banca; agències de viatge; assegurança escolar; homologació de títols universitaris; seguretat privada.
A més de donar els noms de Bizkaia, Álava-Araba i Gipuzkoa als territoris bascs + tècnic forals a tres grups de treball (fiscalitat foral i concert propis...) l'Ecofin + compromós de mantenir els ritmes de la Y ferroviària basca i a partir del 2016 l'AVE Gazteiz-Bilbo + millores al port de Pasaia + sumar a RENFE el billet únic de Gipuzkoa + 15 milions d'e. per la Font de Neutrons per Espalació.


El titular de Dret Administratiu de la UPF, Carles Pareja Lozano, proclama "l' honorabilitat d'excel·lents servidors públics i professionals amb una trajectòria sense màcula" dels regidors de BCN i tècnics de l'Hotel del Palau; entre ells Ramon García Bargado Acín, el fill de la nostra artista Katia Acín.
Argumenta aspectes de permanent vigència en tota polèmica de requalificació urbanística: " En el cas de l'Hotel del Palau, i com a evident dany colateral de les andances de l'inefable duo Millet- Montull. sembla que la imputació de la cúpula de l'urbanisme barceloní es relaciona amb una suposada ocultació de la identitat real del propietari de les finques, ja que qui havia promogut l'actuació urbanística, la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, ja era propietària dels terrenys quan s'aprova la seva requalificació, sense que aquesta inforamció constés en el pla.
La vinculació entre propietat de les finques i bondat de l'actuació urbanística res té a veure amb el criteri que ha de guiar la formulació i aprovació dels plans urbanístiques. Les administracions competents han de decidir la procedència de modificar o no el pla en funció de la racionalitat i bondat de l'ordenació urbanística, sense oblidar que és també necessari garantir la seva viabilitat: que generi les suficients plusvàlues per afrontar les càrregues d'urbanització i poder desplegar l'actuació prevista pel pla. I en aquest context careix de tota rellevància qui va a ser el propietari final de les finques.
En el cas de l'hotel del Palau les plusvàlues es generaren en gran part a favor de la Generalitat, que realitzà una excel·lent operació patrimonial mitjançant el canvi de qualificació de la finca de la seva propietat, de residencial a equipament, segons el conveni firmat al seu moment. Per tal que aquestes plusvàlues fossin efectivament apropiades per la Generalitat, així com per al Palau, era imprescindible que un tercer assumís el seu pagament mitjançant l'adquisió de les finques requalificades destinades a la construcció de la instal·lació hotelera, tal i com a més s'establí expressament en l'esmentat conveni. En conseqüència, la decisió urbanística d'implantar un hotel en cap cas podia supeditar-se que el titular de les finques fos el Palau de la Música (¿o és que el Palau s'havia de convertir en hoteler), sinó a la conveniència per a la ciutat de tal decisió".

Joan Tapia diu la seva, sempre equànime i fonamentada, en el cas del bonus de mil e. de l'emissió de la Generalitat: " El conseller Castells té raó quan critica les paraules del líder de Convergència, però és inadmissible que el Govern trigui vuit dies, vuit!, explicar una sensata operació de finançament. Quan castells diu que els primers bonus fossin subscrit pels propis Montilla i Mas té raó. Però això exigia haver informat amb anterioritat al líder de l'oposició".


Jean Marc, 62 anys, exrevoltat el Maig del 68: "Nosaltres lluitàvem contra la societat, ells lluiten contra Sarkozy. Jo no volia viure com el meu pare, volia acabar amb el món del meu pare. Ells pel que sembla nEfectivament, com declara l'estudiant de 3r de dret, Benjamin: "Estem aquí perquè no volem viure pitjor que els nostres pares".

Joel Mokyr, autor de la Economia Il·lustrada: " Una nació sense educació mai no serà pròspera. La deixadesa de l'educació en nom de la austeritat fiscal és un greu error i una neciesa. És millor llegar als nostres fills i néts un Estat educat que un Estat sense deutes". "EEUU és un país de rics en mans d'un Govern pobre i Xina és un país de pobres en mans d'un Govern ric. En una economia sana, l'Estat treballa per a crear un major benestar, però a Xina treballa per omplir les butxaques els funcionaris. La seva història des de fa segles no és massa alentadora, no ha forjat la tradició de servei públic que existeix a Alemanya, Holanda i Europa en general".
".

El director del Punt, Pep Riera es mulla en el comentari de l'Assemblea del Barça, amb l'article a tota pàgina "El dia del gran dilema moral":
" El vicepresident econòmic Javier Faus havia estat didàctic, contundent, brillant en l'argumentació i el to i, sobretot, molt convincent, com va reflectir el resultat (984 a favor i 47 en contra). És clar que les conclusions de la due diligence havien ajudat molt a predisposar els compromissaris. Eren exemples demolidors de lleugeresa, irresponsabilitat i falta d'ètica. I si algú encara ho podia posar en dubte, la decisió de la junta de Laporta dos dies abans d'acabar el mandat de subscriure, pagant el club, una pòlissa d'assegurança per cobrir, fins a 25 milions d'euros i fins el 2016, la seva responsabilitat en cas d'irregularitats en la gestió ja deixava sense arguments qualsevol que pogués o volgués tenir dubtes. (...)
" Rosell va escenificar amb molta tensió narrativa el dilema moral que es plantejava als barcelonistes, i va fer una síntesi perfecte dels arguments per votar sí o per votar no. Sí: per les pèrdues generades, per haver venut patrimoni per quadrar balanços, pel malbaratament i falta d'ètica en la gestió i per pèssimes, sospitoses i injustificades inversions en jugadors (Keirrison i Henrique) i patrimoni (Viladecans). No: perquè abona la divisió, perquè uns quants directius de Laporta no hi tenen la culpa., perquè no és just que el president amb més èxits esportius acabi demandat, per les tres grans decisions històriques (fer fora els violents, Unicef i Guardiola) i perquè s'ha generat molts recursos. Va ser la viva expressió del conflicte interior de cada soci i de la massa social en el seu conjunt. Un moment sublim, que va saber allargar dramàticament i molt sentida amb la frase d'Evarist Murtra a Guardiola: "Si tens dubtes, fes sempre el que creguis que és millor per al club". I encara més amb els tres minuts de reflexió que va proposar abans de votar. Independentment del resultat posterior (que va reflectir el dilema: 29 vots de marge: 468 a favor, 439 en contra; 113 en blanc), l'assemblea d'ahir val la pena ser recordada per aquesta intervenció. Un gest que enllaça amb l'actitud de Rosell envers Laporta el dia del Gamper, però aplicat a la decisió mes important que segurament s'ha pres en una assemblea".

14/10/10

IBI 2011

0 comentaris
El tipus de l'IBI baixarà del 0,9 al 0,83 mercès a rebaixar en 180 mil e. la primera previsió de despeses i a calcular sobre el 100% de padró.
Només s'hi abstenen, al dictamen en Comissió d'aquest dijous 14 d'octubre ABG i AUPA. Hi votem a favor tots els grups i regidors del que fou Govern Gené + el regidor d'ERC, d'hisenda amb el primer Govern de legislatura.
El debat i aportacions dins la Comissió fou modèlic, històric, com per reconciliar-se en els mètodes democràtics com a immillorables en enriquiments recíproc i de resultats boi miraculosos. Ens en podem felicitar!
El Ple d'aporvació defintiva el celebrarem el proper dijous 21 al vespre.

La resta de modificacions a les ordenances són molt puntuals:
1) amb canvis de redactat:
a plusvàlues: exemptes les fusions o escissions d'empreses fins ara bonificades el 99%;
a les taxes de l'ICIO: en les pròrrogues d'expedients ja liquidats només es considerarà el pressupost actualitzat pendent d'executar;
a llicències d'obertura: adaptació a la Llei 20/2009 de 4 desembre de prevenció i control ambiental d'activitats.
2) noves tarifes:
a llicències d'obertura: en les activitats sense competència municipal, si cal un servei tècnic o jurídic llavors apliquem una taxa única irreductible de 217,30 e.
per a piscines i aparcaments: 400 e. pels primers 200 m2; 200 e. per cada 100 m2 o fracció més.
per a antenes de telefonia mòbil o de telecomunicacions: mil e.
quan no s'apliquin els 4,83 e./m2 de la tarifa general: 400 e.
Les parcel•letes de 2,5x1,2 m2 per a soterraments al cementiri, al mateix preu m2 que per a panteons o mausoleus: 188,59 m2
Als mercats d'artesania aplicar les vigents per dia als mercats setmanals: 11 e. per 3 m; 16,3 e per 6m; 22,6 e. per 9 m; 29,9 m. per 12m.
En l'ús del poliesportiu, preus horaris: per temporada (15 e.), esporàdic (40 e.) d'entitats fora del Consell Esportiu; per cursos: 20 e ( la meitat per als jubilats).
Als contenidors de runa: 5,5 e. per als petits i 11e. per als grans de mínim diari.
Eliminació dels 0,7 e. de devolució de rebut al transport adaptat i escolar substituïts per la despesa bancària que hagi d'assumir l'Ajuntament. Criteri que es generalitza / harmonitza a tota situació de devolució de rebuts en altres taxes.
Al menjador dels Jardins d'Infància: de 4,2 e /dia a 4,28 pels abonats; el berenar, de 0,63 e. a 0,64 e. Quan una criatura hi resta esporàdicament entre 12 i 15h. se li donarà sempre menjar aplicant-li la quota de no abonat de 4,82 e.

La de modificació de conceptes i d'adaptacions de tarifes de l'Escola de Música que precipità la dimissió de l'alcalde Gené, després dels nous aclariments a un nou Consell Sectorial, passà a la Comissió d'Hisenda sense debat! Recordem que només el nostre regidor, llavors president de la Comissió, i Manel Ciércoles van defensar que es votés i aprovés el darrer dijous de juliol.
18 e. de mesada per a l'hora setmanal de sensibilització A i B.
25 e. de mesada per l'hora de Tallers musicals per a joves i llenguatge musical per a adults.
30 e. per a les matrícules de sensibilització i nivell elemental; per la quota mensual de 2 hores setmanals de sensibilització C i dels instruments de preliminar, 1r i 2n.
35 e. per a les matrícules de 1r i 2n; per a la quota mensual d'iniciació i preliminar de llenguatge musical i cant coral.
40 e. per a la resta de matrícules (3r, 4t i Tallers musicals); per a la mensualitat d'1 hora setmanal de Tímbals i gralla.
43 e. de mesada de 2 hores de 1r i 2n de llenguatge musical i cant coral, que a 3r i 4t és de 45 e.
58 e. de mesada de tallers musicals per a 3/4 d'hora setmanal d'instrument de joves i adults, per a les 2h. setmanal de 3r. d'instrument i conjunt.



La llevantada converteix les platges d'Altafulla en una mena de Cantàbric apte per als surfistes al Fortí,
meravella per a fotografies d'onades sublims espetegant als roquers i deixant bassals, grans tolls a la platja de l'Espigó. En zona urbana de Baix a Mar, només a Pescadors darrera del bloc Nereida - el primer construït - i als ponts del càmping santa Eulàlia a l'embocadura del canal de la Rasa. Les obres en xarxa de pluvials, inversions de l'Empresa Mixta d'Aigües, tan ben mostrades a tota pàgina a la darrera Plaça del Pou demostren la seva eficàcia.


La pluja obliga suspendre l'actuació dels Castellers a la bonica Vilaplana. L'esmorzar a la pallissa de l'Ixart i el vitge en autobús demostren el gran moment social de la colla. Àngel Plana, lesionat al braç esquerre a la pinya del cinc de 8 dels Xiquets de TGN durant el Concurs, sempre al peu del canó estigué com sempre a primera fila del compromís casteller.


Destinats a amortitzacions del deute a llarg termini els 50.350 e. d'estalvis obligats en personal municipal. Per les mesures acordades a l'ECOFIN, traduïdes en les mesures extraordinàries de reducció del dèficit públic( RDL 8/ 2010 de 20 de maig) Així la partida sumarà 269.830,55 e.
Les retallades es desglossen en 14 mil e. en retribucions del personal de confiança + 10 mil e. en les del funcionaris ( - 8 mil del previstos inicialment) + en les del personal laboral fix, 6 mil e. ( - 9 mil del previst inicialment en mantenir 2 places als Jardins d'Infància) + 4.600 e. en productivitat i 750 e. en hores extres +
+ 15 mil e. de dedicacions parcials del Govern (+ 6 mil e. dels previstos inicialment, en comptar la baixa del nostre regidor i el fet que els dos regidors del PSC són jubilats sense possibilitat de retribució). Hauríem volgut PAU que s'haguessin destinat aquest 6 mil e. a protocol (per actes culturals i festius, des d'Alcaldia). Però tot i així vam votar la modificació de crèdit 12 / 2010, que havíem iniciat amb els dades inicials esmentades que encara sumaven 11 mil e. més, per a desgrat nostre ja que el nostre PEF ja s'havia avançat a la reducció del dèficit propi.


Per al projecte integral d'urbanització de l'exterior de la zona del Palau Poliesportiu 202.608 mil e. a préstecs ( 79.159,25 e. del 2003 + 59.014 del 2009 + 64.433,63 d'aquest 2010). Suport unànim a la Comissió d'Hisenda.
0 comentaris
Especial Vargas Llosa...:

El Nobel de Literatura a Mario Vargas Llosa. Un enfermo del Perú, segons F.Iwasaki:
"En el país de las mil caras (1984) MVLL reconoció: "El Perú es para mí una especie de enfermedad incurable y mi relación con él es intensa, áspera, llena de la violencia que caracteriza a la pasión". Todos los demonios conjurados por VLL en sus novelas son peruanos o intuídos en el Perú, aunque formen parte de ese infierno más vasto y universal que muchas veces carcomen la condición humana"
Per a Héctor Abad, "El fuego de la obra de MVLL y su personalidad arrasadora tienen que ver con varios factores. Ante todo una fe inquebrantable en la literatura, que le ha permitido una fidelidad a su oficio que muy pocos poseen con tanta fuerza y constancia. A esto se une una confianza, también ciega, en que esta actividad de la fantasía humana, la literatura, es útil e importante para el mundo. Y, por último, la seguridad sin fisuras que tiene de pensarse a sí mismo como un gran escritor".
Per a Pilar Reyes, l'actual directora d'Alfaguara: "Muchas veces hemos entendido de dónde le viene su genio: de la lectura".
J.M.Guelbenzu ens fa inventari de les raons personals i literàries que el fan tan bo.
"No hay gran novela sin gran ambición. No hay novelista (incluso tan educado y elegante com él) que no alimente su escritura en un orgullo satánico (...)
"La segunda razón és el amor por la Literatura.Genera dos propiedades muy importantes: de una parte, el gusto literaro, adquirido gracias a la experiencia literaria; de otra, la vocación, esa misteriosa voluntad de anteponer la creación a cualquier otra consideración vital".
"Las pasiones literarias de MVLL contemplan, si ni me equivoco, los libros de caballerías, la novela decimonónica, más Dumas y Víctor Hugo por un lado y Flaubert por otro. Los primeros, sobre todo Tirant lo Blanc, del que hizo una edición excelente, contienen una "representación de su tiempo", asunto clave para el escritor; por eso admirará Gueera y Paz. Razón de su importancia es la concepción de la novela con su afan de totalidad; es cierto que la novel•la total es un imposible, pero VLL ha pugnado por acercarse a ella en todas sus novelas majores, lo cual le convierte en un esforzado de la literatura"
"La siguiente razón que le convierte en un gran escritor es su capacidad de aunar acción e historia, lo cual concuerda perfectamente con su antigua afición por Dumas y Víctor Hugo. Pero llega más lejos: de Flaubert procede otra característica, la fusión entre lo personal y lo històrico que, con la Educación sentimental funda la novela moderna.
"Hablando del lenguaje y de la expresión, otra razón de su importancia: no hay técnica expresiva que extrañe, desde la multiplicidad de puntos de vista, que ha debido apreciar en Faulkner, o el monólogo interior hasta la descripción en la que apoya sus historias o el oído para el diálogo, que traspone a lo literario admirablemente y, no lo olvidemos, siempre sin perder de vista la búsqueda utópica de la obra total. Vargas ha creado además individuos y grupos con la misma potencia, un equilibrio nada fácil conseguido porque su pasión en el retrato del inviduo ante la injusticia se compadece estupendamente con la realidad en la que se desenvuelven y ahí tenemos un nuevo y complementario valor de primer orden".
J.M.Ridao glossa El escribidor en los periódicos: "Como R.Aron, Vargas Llosa ha querido fundamentar sus posiciones políticas en un conocimiento lo más directo posible de la realidad. Por otra parte, y siempre al igual que el pensador francés, ha buscado en la prensa escrita uno de los vehículos privilegiados para hacerlas públicas.
"Frente a los movimientos guerrilleros inspirados por el castrismo, la crítica de VLL desempeñó un papel equivalente al del exiguo puñado de intelectuales que, en la estela de André Gide, denunciaron el totalitarismo de la Unión Soviética.
"Viajero impenitente, no ha dudado en recorrer las zonas donde se desarrollan conflictos sobre los que urge tomar partido. Su actitud en estos casos está siempre abierta a revisar los conceptos con los que llega".


Joaquín Estefania ens dóna el guió del debats de tot Pressupost a "Huelga general de propuestas":
¿Quin equilibri cal entre la reducció del dèficit i el creixement econòmic?
¿On retallar la despesa pública tenint en compte la immobilitat de compromisos com el pagament de pensions, l'assegurança d'atur, els interessos del deute i les despeses de personal?
¿Quines polítiques cal salvaguardar?
¿Cal sacrificar la inversió en infraestructures que actua com a factor de creixment immediat en períodes de recessió, en benefici de les partides que ajuden a millorar la productivitat a mitjà i llarg termini, com la I+D+i o l'educació, considerant que Espanya és el segon país d'Europa, després d'Alemanya, el quilòmetres d'autovies i autopistes, o boi el primer en AVEs?
¿Com finançar la despesa pública?: ¿Amb un major esforç dels qui ja paguen o millorant la base fiscal mitjançant la confrontació amb l'econimia subnergida( 23% del PIB)?
Centrant-se en el debat del Pressupostos Generals de l'Estat, declara que "es difícil de ser optimista dado que frente a la defensa numantina del Gobierno de su política económica y sus previsiones de crecimiento se encuentra la parálisis programática del PP que pretende llegar a la Moncloa sin despeinarse."


Les grans xifres de la legislatura sencera Montilla-Carod-Saura:

En autogovern, l'assoliment de 19 noves competències
132 mil noves ajudes a la dependència a Serveis Socials
7.225 nous mestres i 343 nous centres d'Educació
4.600 nous metges, 123 ambulatoris, 8 hospitals a Sanitat
3.000 nous mossos d'Esquadra i 39 noves comissaries a Seguretat
77 noves biblioteques i 41 equipaments a Cultura
60 nous quilòmetres d'autovies.

L'hipercrític "maitre a penser" J.Ramoneda les apuntilla amb tot un guió de mancances: "En no poder defensar un projecte conjunt del Tripartit que no existia, el llistat de realitzacions no serveix per a res.
El balanç del Tripartit és una suma descarnada de realitzacions sense l'alè ideològic i polític que li donés vida.
Els fets sense paraules són inerts, sense vida. I quan arriba l'hora de la veritat i cal oferir als ciutadans paraules que indiquin uns objectius, unes idees, uns senyals de futur, només es té un insuls llistat a la mà.
Amb fets i sense política, només una via permet aferrar-se al poder: el clientelisme. Una via molt arrelada en l'Estat de les autonomies que en té molt d'un sistema caciquil postmodern. El Tripartit ni tan sols ha creat una xarxa clientelar sòlida, com la té el PSOE a Andalusia o el PP a València i tingué CiU a Catalunya.
La política no perdona: amb fets no n'hi ha prou per a guanyar eleccions, cal transmetre als ciutadans la sensació que se sap cap a on es va i amb quin objectiu.


Enric Company a L'últim dia del Tripartit glossa la conferència al Saló sant Jordi de la Generalitat del president José Montilla, el dilluns 4 d'octubre, festivitat de sant Francesc D'Assís:
"Governar i liderar la pluralitat i la diversitat és, en realitat, el principal repte de futur de la societat catalana; i de qualsevol societat moderna. La negociació dins del Govern, venia a dir ahir Montilla no expressa debilitat, sino que son l'exigència d'una pluralitat política que està al Parlament i al Govern perquè reflecteixen la societat.
Els sondejos indiquen ara mateix una tendència a l'ampliació de la pluralitat en la representació parlamentària catalana, en una cambra de sis grups, alguns dels quals coalicions de partits.
Montilla argumenta, amb raó, que la globalització i el milió i mig de nous ciutadans arribats en pocs anys fan que la Catalunya de 2010 sigui molt diferent de la de 1980 i la de 2000. No només ha obligat a augmentar ràpidament els serveis educatius, sanitaris i socials. Han fet que Catalunya sigui més complexa i més plural i això implica que, al seu criteri, no pot ser governada més que amb la fórmula que ell ha seguit i ha estat característica del tripartit de les esquerres. La concertació de tots en tot el que sigui possible és el mètode idoni per a reflectir la complexitat de sensibilitats presents en la Catalunya del segle XXI. Montilla va més lluny en afirmar fins i tot que en la societat catalana actual j no té sentit la idea que una força pretengui representar-ho tot. El que és, per bé que ell no ho especificà, l'ambició de tot partit nacionalista".


Eliseo Aja, constitucionalista president del Consell de Garanties Estatutàries serà nou magistrat del Tribunal Constitucional (TC), en representació del Congrés de Diputats a proposta del PSOE. Segons El Periódico: "Montilla fica cullerada al TC i hi posa el guardià de l'Estatut: Un dels gestos que el president de la Generalitat, José Mimtilla, va reclamar a J.L:R.Zapatero per intentar recobrar la confiança dels catalans (i, de passada algun vot) té nom i cognom: Eliseo Aja".


El nostre comentarista polític de referència, Joan Tapia, ens detalla El catalanisme fragmentat:
"Mentre el catalanisme es divideixi entre estatutistes (Montilla i Herrera), concertistes (Mas i Duran) i independentistes (Puigcercós i Laporta), Madrid només té davant seu la divisió. Si el catalanisme no se suma per aconseguir el mínim comú denominador (l'Estatut), demanar el màxim comú divisor (la independència ) sona extrany.
Qui menysprea la via estatutària hauria d'analitzar el que passa al PNB. Ibarretxe va enardir la població amb "el dret a decidir dels bascos i les basques". Al final, el PNB va perdre el poder i Urkullu s'ha apuntat un gol al tornar a exigir el compliment íntegre de l'Estatut de Gernika.
Però potser estem en un ball de disfresses. A Montilla li interessa l'Estatut, però encara més trobar la bandera més vendible que el tripartit. Mas no pretén tant el concert com semblar més catalanista que el PSC i menys aventurista que ERC. Puigcercós exigeix ja el referèndum d'autodeterminació per acontentar els seus cabrejats pel pacte amb el PSC "espanyol"".
Si fos així, podríem estar entrant en un carreró sense sortida racional. Una Catalunya estil Pancho Villa (molta gesticulació i molta divisió) s'enfrontaria a una Espanya partida en dos (PP i PSOE) on guanyaria qui millor toqués la tecla del nacionalisme espanyol, el més oposat a l'autonomia aconseguida pels presidents Pujol, Maragall i Montilla".

Carme Chacón (Esplugues de Llobregat, 1971): El futur de Catalunya passa per tornar a liderar Espanya no pel victimisme. La gent vol que tendim ponts, no que ens aïllem.
"Estem intentant de resoldre un problema amb més de 200 anys: l'encaix de Catalunya a Espanya. I hem hagut de vèncer dues resistències molt fortes: la dels centralistes, que veuen en tot procés de descentralització el debilitament d'Espanya; i la dels qui aprofiten qualsevol excusa per a magnificar els problemes i minimitzar els avenços".
"Si la socialdemocràcia vol sobreviure al segle XXI ha de regenerar-se. Ara som sis governs de 27 a la UE. Canviar aquesta situació exigeix, per exemple, prendre consciència que a Espanya menys de la meitat de la despesa pública és redistributiva. La resta és neutral o reprodueix la desigualtat. Aquesta part antiredistributiva de la despesa és el que cal detectar i controlar. A mi no m'ha dolgut treure el xecnadó a qui no li feia falta, però sí suprimir-lo per a qui el necessitava de debò".

W.Oppenheimer, el corresponsal del País a Londres en repassar el moment crític de tot el sistema de partits de Gran Bretanya, ens fa avinent que "fins i tot els independentistes escocesos estan en crisi perquè la recessió ha enfonsat els dos països que inspiraven el seu projecte: Irlanda i Islàndia. I amb ells ha caigut el referèndum sobre la independència".

Joaquín Estefania ens exposa les canviants cares hegemòniques de la Gran Recessió:
"Començà amb amb una bombolla hipotecària que estalla; després passà per una crisi de les matèries primes (escassetat i pujada dels preus, especialment del petroli), el que féu ressuscitar el fantasma de l'estanflación; més endevant es traslladà al sistema financer, primer com a problemes de liquiditat i després de solvència; a continuació arribà a l'economia real en forma d'atur massiu, emprobriment de les classes mitjanes i deflació; s'allargà amb la incapacitat de pagament dels deutes sobirans, i recentment adquireix el to de disputes canviàries entre països. Cadascuna d'aquestes fades resta sense tancar-se, per bé que un altra esdevé hegemònica en cada moment" (...)
"La sobrevaloració del iuan xinés, el debilitament del dòlar per la política de la Reserva Federal per a impulsar la liquiditat amb tipus baixos (i estimular la recuperació d'EEUU) i la intervenció als tipus de canvi al Japó, Brasil, Corea del Sud, Malàisia, Tailàndia, Filipines, etc, amenacen l'estabilitat monetària".


David Remmick: "Martin Luther King, el líder dels drets civils assessinat el 1968, fou també el Moisés que dirigí el poble extarviat, però qui com Josué li ha fet assolir la llibertat han estat Barack Obama i la seva generació".


Lluís Bassets: "Estalviem-nos la fascinació d'un govern dels mandarins a l'esquena de la gent i de les lleis: de riquesa sense llibertats".


John Carlin, en article conjunt amb el psicoanalista C.Pierini ens exposa "Maradona com a metàfora argentina":
"El fracàs de Maradona al Mundial fou el fracàs d'Argentina com a país. Per una banda, la manca de rigor i humilitat en la planificació; per l'altra, un malbaratament dels recursos disponibles. Telant sobrava, tret que per amiguisme, ceguesa, populisme patriotrer o senzilla idiotesa Maradona preferí no convocar la meitat dels millors; no només no explotà els recursos que tenia, no els va voler ni veure"
"Al sistema maradonià només brilla la il•lusió. Dins d'aquest sistema de pensament les coses acaben no tenint ni cap ni peus. Resultat. fracàs en la vida i arrossegant en el fracàs, en aquest cas, la selecció argentina, però també es pot arrossegar tota un nació. Recorrent la història del segle XX sabem de la potència destructora de l ail•lusió quan no és contrabalancejada per la realitat terrenal, mai no tan agradable ella com els miratges de la il•lusió.
Quan portats per la fantasia s'elegeixen directors tècnics o presidents o sistemes de característiques populistes, autoritaris i antidemocràtics, amb pocs peus sobre la terra, el resultat inevitable és el fracàs".


E.Gil Calvo qualifica el 29-S d'anacronisme perquè "Les vagues generals són formes rituals de protesta popular amb el cicle de vida útil que fa temps entrà històricament en decadència, després d'assolir el seus màxims durant l'època de la rebelió de les masses: la industrialització fordista, el període d'entreguerres, l'embranzida de la socialdemocràcia... Però amb l'adveniment de la societat postindustrial, el postfordisme de l'especialització flexible ha determinat la fi de la lluita de classes amb l'hegeminia irreversible de la individualització. En conseqüència, el sindicalisme de confrontació ha estat substituït per la concertació neocorporativista.
Per tant la vaga general com a ritual mobilitzador ha entrat en decadència com si fos un dinosaure en vies d'extinció. Per això ara ja només se'n celebren a països d'industrialització tardana, que encara no han sabut incorporar-se a l'era de la informació: o sia, els incompetents i improductius PIGS. Als darrers anys, només se n'han celebrat al Sud de l'Europa llatina (45 a Grècia; 15 a Itàlia; 10 a França, cinc a Espanya i Portugal). En el nordescandinau i anglogermànic f a30 anys que no se'n celebra cap ni una, de vaga general".
Joaquín Estefania recomana, a les centrals sindicals, "de revisar les tècniques de mobilització en societats de serveis i no en entorns industrials com el d'abans. La vaga del 29-S fou massiva a la indústria i inexistent als serveis, provocant aquesta dualitat tan evident (carrers plens de gent aliena al conflicte i fàbriques tancades). Qualsevol expectativa d'emular la més cèlebre i massiva vaga general contemporània ( "paró hasta el aliento", digué Felipe González), la del 14 de desembre de 1988, és forasenyada, ja que l'Espanya d'avui poc s'assembla a la de fa un quart de segle.
"Aquest aggiornamiento de les tècniques de mobilització era una necessitat molt evident el passat dimecres a Brusel•les: mentre desenes de milers de treballadors europeus es manifestaven en contra de l'austeritat, la CE aprovava mesures per fer més rígid el Pacte d'Estabilitat i Creixement".

4/10/10

0 comentaris
El C.D.Altafulla es queda amb deu la major part del partit i perd a casa amb el s.Jaume dels Domenys per 0-2. Només tenim un punt després de quatre jornades.

El comptes de Festes de 2010 durant l'etapa del nostre regidor:
Totalitat d'actuacions musicals de tot l'any tot: 17 mil euros. L'actuació extra de nivell, prevista el setembre de dues parelles de vocalistes de la Chatta, per valor de 3.400 e. fou suspesa pel Govern Pérez.
Reis: 1.392 e. per la Fanfàrria.
Carnaval: 1.900 e. per a les comparses + xaranga:812 e. + confettis: 240 + pa: 136 e. = 3.088 e.
Festa de l'Olla: lloguer de taules i cadires: 580 e. + 1.409 e. de Festes de juny
Dinars de Festa Major a l'Esplai: 900 e. + 1.200 e. = 2.100 e.
( Teatre Mareig de la Torre: 754 e. + 300 e. concert Badeveus)


Presentem al detall, sobre plànol dibuixat, de les 13 lloses a reposar - per escantellades - de la plaça Martí Royo i de les 3 despreses al sota escala. També hi demanem la retolació indicadora de l'accés a la Vila Closa i l'Ajuntament.

Fernando Vallespín valora la vaga de dimecres com "Cuando todos ganan":
"Ha sigut l'exhibició d'un desacord amb família
. I cadascú ha assolit transmetre al final la imatge que li corresponia per la seva posició objectiva: el Govern, el seu paper de responsable pel l'interès general; els sindicats, la representació del greuge dels més perjudicats per les mesures adoptades. Enfrontats, sí; però germans de sang.
"L'escenari ha quedat així obert per tal que l'esquerra institucional i laboral es reagrupin, "dialoguin", i puguin exhibir-se més o menys units en aquests temps de tràngols i soledat de l'esquerra.
Una victòria clara d'alguna de les parts els hauria arrossegat a una lluita fraticida de conseqüències òbvies per a la governabilitat del país i per a deixar el camí franc al triomf de l'oposició".


F.Alberoni: "Els sentiments específics de la moralitat són el sentit del deure, el sentiment de culpa, el penediment i el remordiment. Altrament, el moralista condemna, s'indigna, protesta, estigmatitza, clama justícia, càstigs exemplars. Mira sempre els altres, mai no a sí mateix.
La interiorització de la moral universal com a rectitud és una de les grans conquestes de la civilització occidental. Hi esdevenen possibles les relacions entre homes sense lleis exteriors, gendarmes per a controlar. És la base del crèdit i del funcionament del mercat. És l'únic fonament per a l'honestedat política".

Mario Vargas Llosa: "Estoy convencido de que América Latina sólo será verdaderamente democrática, sin reversión posible, cuando la inmensa mayoría de latinoamericanos esté vacunada para siempre contra la idea irracional, primitiva, reñida con la cultura de la libertad, de que sólo un superhombre puede gobernar eficazmente y con acierto a esas mediocridades que somos el resto de seres humanos, esos rebaños que necesitan buenos pastores que los conduzcan por el camino debido"


John Carlin: " L'arribada de l'anticrist portuguès a terres espanyoles podria tenir un valor a llarg termini incalculable. Pot ser que estem davant d'un fenomen que uneixi els espanyols - el pernil ibèric seria un altre, evidentment, però fins ara no h funcionat. El pas de Mourinho per Espanya podria acabar superant fins i tot les seves gegantines expectatives. Al costat de Guardiola, la virtut del qual Mourinho el dolent enalteix i expandeix, podria acabar sent el factor aglutinador nacional més important des del temps del Reis Catòlics".

1/10/10

0 comentaris
Orgulls i amargures de ser altafullenc

Què vol dir “ser” altafullenc? Doncs tenir un model de poble, de vida social, que et fa sentir implicat, compromès, il•lusionat, patidor perquè es compleixi, avanci i no retrocedeixi. Per tant altafullenc vol dir sentir una passió per un model d’Altafulla que evidentment no pot ser únic: entre models podem sumar i complementar o podem sentir-nos antagònics.
En el model que estimo i m’hi sento compromés (i tan ben acompanyat que som immortals), Altafulla se n’orgulleix d’allò que ens fa singulars i admirables: ni cal dir el paisatge urbà, de tanta bellesa a dalt i a baix: tan preciosa Botigues de mar com castell i església; una arquitectura que marida amb belles arts (pintura i música) i folklore (diables, castells i grallers, bastoners, nans i gegants) a la plaça del Pou. Un orgull que per mantenir-lo fins i tot reclama pagaments extrajudicials en Cultura i Festes, mantingudes! Després, per als nostres, ja vénen l’Altafulla de l’Ajuntament i de les Entitats: som la principal empresa, de serveis públic municipals – radio inclosa; de regulació del desenvolupament urbanístic únic al Mare Nostrum, tant per la qualitat d’obra privada com, sobretot, pel parc d’habitatge públic induït; la xarxa d’entitats, ara totes amb esplèndides seus socials, algunes amb meravelles de pallisses i les de Cultura amb convenis de tranqui•litat econòmica. En tercer lloc, el dinamisme empresarial i comercial. Me n’orgulleix un poble sencer: artístic i folklòric, social i sociable, emprenedor! Que vol dir practicar tant els drets de ciutadania i de vida en comunitat com els deures de contribuir amb IBI i taxes.
L’Altafulla que m’amarga per força és la que no comparteix el model exposat. La que no vol arrodonir la zona de serveis educatius i esportius del Roquissar amb el camp de gespa (tenim els diners!) a l’estadi Joan Pijuan. La residencial egoista que posa 14 ressalts a l’antiga Via Augusta. La que té un Govern que faria anorèxics ofertes públiques en nom de l’estavi d’un somiador de neocaciquisme.

(article a La Plaça del Pou d’ctubre )


Fèlix Alonso elegit candidat a l’alcaldia d’Alternativa Altafulla.
El destacat dirigent d’EUiA a Catalunya i director general de Relacions institucionals de la Generalitat elegit per l’assemblea de militants i simpatitzants, del partit local altafullenc amb seu a Via Augusta.




Josep Borell, ara president de l’IUE de Florència a El govern econòmic europeu: “Demanar més coordinació sona políticament neutre i ningú no hi està en contra. Però els problemes comencen quan volem concretar-la. Per a uns condueix al federalisme fiscal, i altres l’anomen govern econòmic d’Europa .Les dues expressions han estat fins ara tabús.
“Als EEUU, més integrats políticament que la UE, tenen un pressupost federal de més del 20% del PIB, i el de la UE no arriba a l’1%. La solució més operativa seria que el pol federal* del sitema polític europeu tigués més dimensió i pogués actuar com a instrument de política econòmica per al conjunt. Però no té cap possibilitat a mitjà termini.
Val més que intemtem vigilar-nos mútuament les polítiques pressupostàries i fiscals abans que col•locar-nos en la posició d’haver d’anar a Wall Street per a garantir-los que aplicarem – in extrremis i a l’extrem! – les millores de competitivitat que ens neguem a acordar entre socis de la mateixa moneda”

(*) El jacobí Borell empra el terme “centre”.

Joan Tapia, ens enumera les diverses causes que expliquen que la vaga de dimecres 29-S tingui “res a veure amb la del 1988 contra FP, ni fins i tot amb la del 2002 contra Aznar:
- Malgrat el malestar, molta gent no vol – o no pot – perdre un dia de salari al dictat de les cúpules sidicals.
- El 1988 el mite sindical (i la por al piquet) estava molt alt. Avui, les molèsties de fer vaga no són menors a les d’anar a treballar.
- L’emprenyament amb les retallades no impedeix de veure que no ningú proposa res alternatiu creïble. Es constata el que passa al món i s’intueix que l’impopular pla d’ajsut és inevitable.
- El 1988 la dreta volia que la vaga liquidés FP i la COPE va ser l’alteveu de N.Redondo. Avui, enacra que no pot suportar ZP, detesta més els sindicats.
- La vaga de 2002 va ser contra un Aznar bufat, amb majoria absoluta, que gallejava (Escorila, Bush, Perejiul…) d’amo de l’univers. Avui tenim un president apallissat que suplica suports parlamentaris. Els sindicalistes criden, però no el veuen com a enemic.
- S’intueix que Salgado va canviar la política econòmica per a no sortir (o haver de sortir) de l’euro. Perquè devaluar avui seria iniciar la marxa enrere del camí cap a la modernitat iniciat el 1977 (democràcia) i fins i tot el 1959 (pla d’estabilitzaciói). I ningú no vol retrocedir.
- En una democràcia madura (no en som, però ja fa 31 anys que en tenim), el Parlament és sobirà. Els sindicats – encara que siguin escoltats i influents – no tenen dret a veto.
Per aquestes raons ha estat una vaga fallida. Però el Govern encerta al defugir el xoc de trens. La transició es va construir – també- amb el sindicats. Però ara han d’acceptar, que en democràcia, l’última paraula només correspon al sufragi universal”.