Altafulla amb tota la il·lusió

22/7/11

Punta Escarlata

0 comentaris
Punta escarlata, la sèrie de Tele 5 ambientada a Tamarit i Botigues de Mar, protagonitzada per Carles Francino fill en el paper de l'inspector de policia Borja Ruiz va estrenar-se la nit d'aquest dimecres / matinada del dijous.
L'escenari del crim de dues adolescents, als camins i desembocadura del Gaià. Nombrosos plans nocturns de la platja del castell. El càmping Tamarit convertit en las Cañadas, una àrea d'oci nocturn.
Des del Reina per un dia dels diumenges a la tarda dels primers anys de tv que presentava la façana del palau renaixentista del castell d'Altafulla que no teníem tanta presència com a escenari televisiu.



Us sona algunes de les localitzacions ?

Punxem de públic al primer concert del Festival de Veus, que tingué una segona part entranyable mercès a les presentacions del director bonairense Ariel Alonso. La magnífica publicitat en pancartes no anà acompanyada de cartells previs ni quadernet de programes. Només la cúpula del Govern ( Fèlix i Jordi) al concert, sense cap afluència de la coral o de l'escola de música. Resta demostrat que es va als actes musicals per veure la pròpia canalla o si són gratuïts... Manca cronificadament la capacitat d'admiració / entrada artística dins una democràcia de mínims tan narcisista com poc espiritualitzada... Tot acaba quadrant! Ep, això sí: la logística de brigada com mai, per a tranquil·litat dels responsables polítiques que han sabut canviar de comandament...
Vam adonar-nos que està culminant la rehabilitació de l'hort del rector, sota l'absis amb la magnífica llenterna, lluint com mai, de la capella de sant Isidre. Sense l'espígol que tan perfumava les nits musicals...

El castell de postal de la nostra colla a pròpia plaça del Pou fou el 3 de set (no el quatre). La propera actuació s'escaurà dissabte, a partir de 2/4 de set, sota el gran plataner de l'Ajuntament de la Riera. Toca el gran redreçament per a recuperar tota la confiança com a regular colla de set que ja som!
L'efecte retorn de la Diada Castellera de les Cultures: a tota pàgina, a tres columnes, a les pàgines sípia de La Vanguardia de dilluns - pàg 4; secció Vivir. Daten a Altafulla, tota la crònica del cap de setmana casteller, signada per Aina Serra / Santi Terraza.
Amb fotografia del 3 de nou amb folre 200è dels Castellers de Vilafranca amb fons de la torratxa esgrafiada de Ca l'Ixart. El públic al carrer del Forn dóna mesura del ressò popular de l'espectacle.
Un requadre d'una columna singularitza la Rivalitat: Altafulla versus Torredembarra: "Ambdues formacions han assolit estructures del nivell mitjà de set, com s'ha posat de relleu aquest cap de setmana".
Com a conseqüència de la Diada de les Cultures també ha estat convidat el segon / graller / excap de colla Joan Albert Blanch al programa del Canal 12 Finet i pel mig, conduït per la musa castellera Raquel Sans (també crossa hipercompromesa de la Joves) i pel nostre Jordi Andreu (probablement l'analista tècnic casteller més valorat de la premsa audiovisual).

18/7/11

Diada amb ensurt a la plaça del Pou

0 comentaris
Diada amb ensurt a la plaça del Pou: els Castellers d'Altafulla fem un 4 de set de postal, carreguem el 4 de set amb l'agulla de cinc; però fem llenya al 3 també amb el pilar amb lesionats que han de ser traslladats per la Creu Roja que actuà amb tota diligència i cura. A hores d'ara ja han tornat sans i estalvis a les seves llars.

Al carregat debutava l'acotxadora que feia l'aleta del pilar; per a l'accidentat havia desaparegut un valuós membre de la canalla. També fou baixa, per casament, el segon titular dels pilars, canviant-ne posicions contrastadament sòlides.
Els Castellers de Vilafranca sumen a la plaça del Pou els dos-cents 3 de nou amb folre de la seva història; el desè, sempre descarregat Altafulla (un 5% del total, doncs). Fan dos castells més folrats ( la torre de vuit i el pilar de set) i surten de 5 de vuit. En tots ells pujà Núria Díaz i Llop.

Els Xiquets de TGN ofereixen una impecable clàssica de vuit, amb troncs renovats, però mantenint a segons l'altafullenc Pruden.

Ple a vessar a la plaça del Pou, en una tarda assoleiada però sense xafogor. Organització impecable i ritme de diada magnífic. Transmès per la nostra 107.4 (amb Albert Jansà i Gerard Recasens) i la 90.2 vilafranquina també municipal (per Pep Ribas). Les retallades afecten els Quarts de Nou que no encetarà programa fins les Santes de Mataró. Al balcó, al principi la regidora Eva Mtez i durant boi tota la diada Montse Castellarnau. A baix a plaça, amb la camisa lila, els tinents d'alcalde Molinera i Farré. Fèlix Alonso tenia jornada laboral al diari Sport del qual n'es cap de compaginació. Cap més regidor entre els assistents... Recordem que tornava a coincidir amb la postissa Diada del Carme al Marítim.
A l'endemà a la placeta de la Vila de la Torre els Nois van fer la seva millor actuació des del Concurs de 1982 (amb 2 de set i pilar de sis): en aquesta Festa del Quadre, han descarregat el 3 de set amb agulla i el 5 de set i carregat el 4 de set amb l'agulla. Resta tensada, doncs, la rivalitat que suma entre escarrabats i mosquitaires. La pròxima actuació altafullenca s'escau el proper diumenge sota el gran plataner de l'Ajuntament de la Riera, amb els Xiquets de TGN, de bell nou!
En la Diada torrenca del Quadre de santa Rosalia, els vilafranquins han fet els dos de nou folrats i el 4 de vuit amb l'agulla (que s'ha despanjat de dalt) amb només un pilar de sis de comiat. La Jove dels Xiquets de TGN s'ha estrenat com a colla de nou, amb un 3, que ha completat amb un 5 i un 4 de vuit.

Només els més radicalment compromesos van donar relleu casteller de pedigree a la inauguració al Cercle Artístic d'Huguet pinta els castells patrimoni de la Humanitat. Van excusar la seva assistència el regidor Molinera i Eloi Calvet. Destacables, al costat d'Àngel Batet fill i Lluís Esclassans que van començar a re-conèixer-se, el peridisat casteller i excap de colla de nou Jordi Andreu i la quarta pilanera i ara també titular als troncs dels Castellers de Vilafranca Núria Díaz Llop. Lluís Esclassans ens va fer saber que al seu primer quatre de nou amb folre de 1987 pràcticament marcava una mimesi perfecte del seu admirat terç Batet al primer del segle el 1981: per col·locació i per posició formen figures paral·leles. Mentre el fill li anava explicant detalls de la indumentària castellera del pare - com ara el mocador lligat a la faixa - Lluís Esclassans anava assentint que ell també els seguia. Sobre l'exposició, el gran casteller i cap de colla de la Fassina, lloà el realisme del moviments del castellers exposats com, per exemple, que el dos aixerrancat posa el braç dret per dins. Ara sabem, que Àngel Batet fill fou pom de dalt de la Vella de Valls amb el ja prematurament mort Banderas (cap de colla al competit concurs de 1998) i sobre el mateix Guanacho que tant de temps compartí pis amb el seu pare.

Canvis en la decoració del despatx d'alcaldia: el quadre del príncep Felip regalat per l'autor Josep Bellido relegat al costat del penja-robes. Introduïda una fotografia de l'equip de la Direcció General de Relacions Institucionals de la Generalitat amb el president Montilla - que manuscriu dedicatòria - del qual Fèlix Alonso n'era el cap. També decora la cambra una reproducció d'un cartell del temps de la Guerra Civil del SRI (Socorro Rojo Internacional)...

Passejant per la platja de la roca de Gaià, el nostre exregidor s'ha retrobat amb un amic d'infància de Botigues de Mar, capità de la marina mercant jubilat, de dècades visquent a un apartament del Fortí dins un bloc que manté el pendís del terreny i pintat amb el mateix color de la roca, per tant en harmonia orgànica amb l'entorn natural preexistent. Dins la conversa havia de sortir el tema de la moguda antiCadastre / IBI, més tenint en compte que l'actual fonamentalista dirigent d'ADARCA formava part d'aquell nostre món d'infància i segueix sent veí seu de Baix a Mar. El retrobat amic m'ha fet saber la seva oposició amb l'esmentat grup i la resposta que els donà quan li van proposar la firma d'adhesió: "Com us queixeu els qui no us heu hagut de comprar l'habitatge amb el propi esforç sinó que us ha arribat per herència?". "Encara hauria de ser el triple l'IBI! Perquè així ens quedéssim a Altafulla els qui ens l'estimem i no podríem viure a un altre lloc de la costa!". En deixem testimoni...

15/7/11

Esplendorós cap de setmana cultural altafullenc

0 comentaris
Divendres 15, a 2/4 de vuit:
inauguració de l'exposició "Huguet pinta els castells -patrimoni de la Humanitat". Sala marquès de Tamarit de la pallissa de l'era del Senyor. Organitza Cercle Artístic d'Altafulla. Glossa l'exposició Fonxo Blanc. Assistència del fill de l'històric terç de la Vella vallenca Àngel Batet i de Lluís Esclassans, de la Fassina, excasteller d'Altafulla i excap de colla i exterç de deu i de nou de gamma extra dels Castellers de Vilafranca.

Dissabte 16 2/4 de set, a la plaça del Pou:
Diada castellera de les Cultures. Tríade consolidada de la Diada de juliol: Castellers d'Altafulla (set de gamma extra); Xiquets de TGN ( clàssica de vuit), Castellers de Vilafranca (castell de nou i torre i pilar folrats).

2/4 d'onze de la nit: Correfoc dels Diables d'Altafulla a Baix a Mar.

Diumenge 17, 2/4 de nou a la plaça de l'església:
Josep Domènech trio (piano; Ramon Teixidor, baix; Joan Rion, bateria) & Albert Carbonell, violí. Torna el concert Recordant García Lorca. Inspirat en la gravació de 1931 de cançons tradicionals genuïnes andaluses amb l'Argentinita a la veu i el propi Federico al piano; recuperada i arranjada pel gran pianista jazzista, professor al Vendrell, J.Domènech. A la bateria, corprès en les improvitzacions, l'altafullenc d'elecció i fundador / director de la Jazzorquestra de l'IES d'Altafulla, Jona Rion Vilafranca. Torna a organitzar el concert l'AltafuJAZZ de l'oilJazz, que n'inicià el cicle d'enguany al Cercle Artístic amb el mateix programa però sumant-hi violí al trio.

Dimarts 19 de juliol, a les 10 de la nit:
Choeur de chambre Mélanges, dirigit per l'argentí / francès Ariel Alonso. Dins el XXIVè Festival de Veus, amb el següent programa:
Primera part de composicions de F.Poulenc (1899-1963): Salve Regina; Sept chansons: de G.Apollinaire, La blanche niège i Marie; de P.Elouard: A peine defigurée, Par une nuit novelle, Tous les droits, Belle et ressemblante, Luire; Quatre motets per un temps de penitència: Timor et tremor, Vinea mea electa, Tenebrae factae sunt, Tristis est anima mea.

Segona part: Agnus Dei de la missa per a doble cor de F.Martin (1890-1974)
Tres cançons de E.Whitacre (1970- ): Sleep, With a lily in your hand, Lux aurunque.
Dues cançons de C.Guastavino (1912-2000): Se equivocó la paloma; Pampamapa
Duerme negrito d'Ataulpa Yupanqui (1908-1192)
Subo a la cuesta d'A.Russo (1934)

Tal i com indica el seu propi nom, el cor sorgeix de la fusió i de les veus barrejades de dos petits conjunts vocals, a l'empara del conservatori de Chatillon (Hauts de Seine). Des del 2000 és el cor de cambra resident a Crétiel (Val de Marne) de la seva École Nationel de Musique; el 2004, en va ser elegit com a cor pilot de direcció de veus a la llicenciatura universitària oficial francesa.
A París, el Choeur de chambre Mélanges actua habitualment a les esglésies de Saint-Merri i de la Madelaine.

13/7/11

Oberts al món des d'Altafulla (V)

0 comentaris
Mari Luz Rodríguez, secretària d'Estat d'Empleo: " Des del moment de la reforma laboral han pujat un 323% els treballadors afectats per reduccions de jornada (model alemany). Abans, la majoria dels ajustaments es feien per la via d'extinció de contracte".

El 5 de juliol de 1946, París explotà amb la presentació oficial del banyador més petit del món. Dissenyat per l'enginyer Louis Reard en competència amb el modista Jacques Hiem, alliberava / lluïa el melic de la model, l'estripper Micheline Bernardini. A l'hora de patentar-ne el nou model de banyador, L.Reard, li posa el nom de l'arxipèlag de Biquini on les primeres proves nuclears d'EEUU, després de la II guerra mundial, havina provocat un altra cataclísmica explosió. No es popularitzà fins que el 1956 l'exhibí Brigitte Bardot a Déu creà la femella...

12/7/11

Tafaneries i noticiari altafullenc (V)

0 comentaris
D'acord amb el butlletí tan estelat de SI, el model d'organització / pagament del Festival i Concerts d'estiu a la plaça de l'església van ser aprovat precipitament per l'anterior Govern i modificat pel Nou entrant pel tal de poder mantenir-ne els ingressos en subvencions públiques.
La notícia ha remogut un tou de males experiències al nostre exregidor que per mantenir-ne la continuïtat el 2009 i 2010 certament estigué sol davant del perill i amb el constant hostigament de J.M.Pérez. Qui n'havia encapçalat - com sempre envaint tot àmbit d'actuació municipal- la fòrmula finalment rectificada i el retorn de David van Asch. Fa un any, estrenant-se a alcaldia no en suspengué els dos darrers concerts perquè anaven lligats a esponsoritzacions...
Tal com li va suggerir el nostre regidor al nou regidor Jordi Molinera la fòrmula de futur passaria per un comitè organitzador municipal amb presència de l'actual rector (gran musicòleg), Claudi Arimany i el tenor, vinculat familiarment a Altafulla, José Antonio Campo. Hi insistirem!

Volem aclarir que l'organització de les Festes Majors durant l'etapa del nostre regidor tenien com a marc de programació el Consell Sectorial per tal que l'aportació de les entitats fos màxima; aportació i drets econòmics que resta reblada amb els convenis entre Ajuntaments i entitats. Alhora, com a òrgan executiu, funcionava una Comissió. Festes també tingué sempre un gerent. Durant tot 2009, el regidor i el gerent (rebutjats electoralment el 22-M) feren tasques de brigada a cada acte...
Suposem que la fòrmula del nou regidor suposarà la restauració del protagonisme en la producció de les Festes del clan Ramonet-Muntades, ara a SI... Tornarem a tenir "Bingos"...?

Divendres, a 2/4 de 8, a la pellissa del Cercle Artístic - era del Senyor - inauguració de l'exposició de la pintora Teresa Huguet de temàtica castellera. Han estat convidats a l'acte les juntes del Castellers d'Altafulla i de Vilafranca i dels Xiquets de TGN, que l'endemà al vespre actuaran a la plaça del Pou en la més gran Diada de la temporada a casa nostra. Entre ells, doncs, Lluís Esclassans i Castellet, de la Fassina, l'autor intel·lectual de la Diada de juliol, sempre el dissabte abans que els Santes de Mataró.
També vindrà el fill de l'emblemàtic Batet - històric terç de la Vella vallenca - des de Gavà, amb el quadre de Teresa Huguet del que és propietari des fa més d'un decenni.
L'exposició "Huguet pinta els castellers - Patrimoni de la Humanitat" contindrà dins la sala Marquès de Tamarit 8 olis sobre tela i 4 sobre paper tractat.
Aquests darrers singularitzen primers plans: Noies castellers I i II; l'enxeneta puja i castellers. Les teles, de gran format estableixen un diàleg entre marc arquitectònics i construccions castelleres vinculades per una mateixa verticalitat i solidesa plàstica:
Altafulla i el castells (dels Montserrat; i els alçats per les camises liles altafullenques i les verdes de Vilafranca).
L'alegria dels castells (del quartet de grallers i tabal).
Els castellers i Montserrat: estels de llum.
Castells a la Vila de Gràcia.
L'excepcional Les mans que ajuden a pujar la Sagrada Família i a carregar els castells: homenatge a Gaudí i Subirachs.
Castells a la plaça de sant Jaume.
L'enxeneta davant l'Ajuntament.
Altafulla davant l'Ajuntament.

El descendent de Ca Carlets d'Altafulla del c) de Dalt, Carles Marquès, dirigeix la pròpia versió del Casament dels petits burgesos de Bertolt Brecht amb la companyia del Grup d'Aficionats de l'Art de la Torre. En quatre representacions a la sala de Cal Maiam, la tan rehabilitada / refrigerada de l'antiga Caixeta.
Entre els actors, el membre del Cercle Artístic d'Altafulla, el consagrat actor Joan Griñò, en el paper del libidinós amic del nuvi, de mans tan llargues...

9/7/11

Oberts al món des d'Altafulla (IV)

0 comentaris
X.Vidal-Folch: "A Europa es desplega una guerra entre Governs i agències de desqualificació, els Governs intenten de governar però les agències manen, denuncia un manifest del liberal Verhofstadt i el socialista Giuliano Amato, subscrit per Enrique Barón, Michel Rocard i altres.
La cancellera Angela Merkel assegura que no permetrà que aquestes entitats ens arrabassin la capacitat de judici. El seu ministre d'Hisenda, Wolfang Schäuble, s'inflama: Cal acabar amb l'oligopoli de les agències. La CE s'indigna, sospita i amenaça, ara també per boca del seu president Durao Barroso. El Congrés d'EEUU dictaminà aquesta primavera que les agències (el trio Fitch, S&P, Moody's) foren les peces essencials de la maquinària de destrucció financera. O sia, còmplices necessaris en el desvalisament de la banca d'inversió i els seus clients: també, als seus clients i, en definitiva, als contribuents".


Eurostat confirma que Espanya és un dels països amb menys pressió fiscal de de la UE: el 2009, la recaptació significà només el 30,4% del PIB ( per al 39,1% de l'euro zona; u el 38,3 de la UE // Itàlia: 43,1; França: 41,6; Alemnaya: 39,7; Holanda: 38,2%; Gran Bretanya: 34,9%.
Des de 2007, entre l'efecte de la crisi als ingressos i les rebaixes fiscals, ha baixat 7 punts percentuals de PIB. L'IVA encara resta -2 punts per sota de la mitjana de la UE.
El principal problema rau en l'estructura de distribució de les fonts d'ingressos: les rendes dels sous i les cotitzacions socials sumen el 16,7 del PIB; les rendes del capital, només el 7,4 i la recaptació per consum el 7,2.


JoanTapia: "A l'empara de la reconversió de les caixes que poden captar capital i complir les exigències de solvència, la Caixa ha fet el gran salt en substituir Criteria per
CaixaBank, al qual ha traspassat tot el negoci financer.
Els responsables de l'operació són tres catalans: Isidre Fainé, Ricard Fornesa i Joan Maria Nin. CaixaBank (81% en mans de la Caixa) té més de 600 mil accionistes comptant els qui acaben de subscriure 1.500 milions de bons convertibles i un capital de primera categoria de l'11%.
Porta retard en ralació al Santander i el BBVA. Per aixó cerca una expansió associada a potències locals: amb un banc xinès, on ja té participació, a Àsia. Amb Carlos Slim a Amèrica Llatina. Amb l'austríac Erste a Europa de l'Est. Una caixa catalana a la Champions bancària. N'es ja el tercer banc espanyol i el desè europeu.

El catedràtic de cirurgia de la UAB A.Sitges-Serra disecciona 6 causes de pèrdua de credibilitat de la classe política:

1.- La síndrome de la primera fila: els privilegis otorgats als polítics no es corresponen amb la contrapartida de serveis a la comunitat ( vetllar per l'Estat del benestar; controlat l'especulació financera). Llistat de privilegis: primera fila reservada gratuïta a qualsevol recepció, tribuna esportiva o acte públic. Cotxes oficials, sous o dietes no proporcionals; saltar-se'n les llistes d'espera; targetes de crèdit.

2.- Marrons en direcció única: les responsabilitats no són assumides i es busquen bocs emissaris cap avall, entre els subordinats. Les bases que així assimilen guanyen mèrits dins els partits.

3.- El joc de la cadira, a l'inrevés: els comandaments intermitjos han d'assumir els marrons i per això es cremen ràpidament. Però una nova cadira els espera, expandint inexorablement la feina a les administracions públiques.

4.- Cinisme sense classe. Canvis de xaqueta, mentides o menyspreus d'adeversaris mentre tasten canapés. ¿Com és possible que el president Mas i el seu entorn mediàtic equiparessin els incidents del Parlament a la kale borroka?

5.- Mediocràcia: la nostra classe mitjana estudiosa o treballadora no accepta que tants polítics arribin als seus escons amb un curriculum amb el qual mai no podrien competir no ja a l'empresa privada, sinó als primers esgraons de la mateixa Administració. El resultat és un discurs polític buit, covard, culturalment pobre i tècnicament incompetent. ¡Si al menys no rebutgessin tot allò que ignoren, com va escriure Machado!

6.- Apropiació d'allò públic: els partits al poder empren les institucions amb objectius electorals i per això estenen llurs tentacles fins al moll de l'ós de la justícia, l'ensenyament o la sanitat.

A finals de l'any passat eren 687.523 els habitatges sense vendre a tot l'Estat. Es concentren en l'arc mediterrani: 19,35% al País Valencià; 16,33 a Andalusia; 15,03 a Catalunya. Castelló n'encapçala la sobreoferta perquè el 10,3% del seu parc immobiliari no s'ha venut. El 2013 s'albira la recuperació del mercat

El nou arquitecte en cap de BCN, V.Guallart valora els seus antecessors: "Bohigas ha estat el pare del nou urbanisme. Acebillo va desenvolupar un tasca important en infraestructures. I Oriol Clos ha estat coherent en l'espai públic i habitatge".
"BCN ja és una gran metròpoli, aquest tipus de ciutat discontínua que les persones habiten gràcies al transport d'alta velocitat i les tecnologies de la informació. Necessitem barris de baixa velocitat, on viure, treballar i descansar; integrats a una ciutat d'alta velocitat, hiperconnectada amb el territori: slow cities al sí d'smart cities"

8/7/11

Tafaneries i noticiari altafullencs (IV)

0 comentaris
¿Per què si Fèlix Alonso és conseller comarcal per IC-V i EUiA n'amaga les sigles quan es presenta a Altafulla ? I tornem a recordar, que el seu partit particular (AA) sí que està domiciliat a Altafulla quan ell encara no és convilatà censat. El seu concepte de ciutadania altafullenca es deu de circumscriure sobretot als qui hi estan el caps de setmana - en ells han pensat en els dies de Ple - i per no marejar-los gaire (de fet només els interessa pagar el mínim d'IBI) cada dos mesos...

Les platges d'Altafulla superen amb aprovat la nota d'Ecologistes en Acció. N'han suspès 114 a tot el litoral català: per obres a la costa, les de Calafell, el Vendrell, Roda i la Torre.

La saga dels Sumoy mestres d'obres és la qui rehabilita els jardins de Ca Masoliver, amb el contrafort de balustrades que donen a la plaça de Martí Royo.

Renovació de pancartes per als Festivals de Música d'Estiu a la plaça del Plou. Llàstima que no s'harmonitzi amb els disseny de programes de mà i cartells, a la manera de les Jornades gastronòmiques

Hem reclamat la neteja del peatonal cap a l'Estació i la recol·locació de paperenes malmeses o arrabassades per vandalisme a Marquès de Tamarit-Migdia i plaça de l'Estació - una de les portes d'entrada a Altafulla...

El regidor Jordi Molinera recupera la plaça de l'església com a espai cultural integral d'estiu. El diumenge al vespre, després del dijous de la de l'Institut, actuà la de l'escola de Música, llorejada internacionalment.

Un grup plural, amb passat personal o familiar al futbol altafullenc, es constitueix en nova Junta directiva per reflotar-ne el club aquesta temporada i aspirar a pujar de categoria, equip base i camp de gespa per a la vinent. El nou president electe, per l'assemblea d'aquest dijous 7, és Carlos Pijuan, fill de l'Alcalde que dóna nom a l'Estadi. El jugador i entrenador del juvenils Jordi Alpáñez lidera el projecte esportiu.

Les altafullenques Carme Carrasco i Neus Gris dins la Coral santa Rosalia de la Torre canten cors de sarsuela i d'òpera la nit del passat diumenge la parroquial de sant Pere.

6/7/11

Oberts al món des d'Altafulla (III)

0 comentaris
D'acord amb el sondeig, entre el 2-17 de juliol, del CEO de la Generalitat: el 75% volen l'autogestió de la recaptació i distribució dels impostos de les persones físiques i jurídiques catalanes.
En un referèndum sobre la independència, el 42,9% votaria afirmativament; en contra, el 28,2 i no hi participaria el 23,3%. El principal argument independentista és de tipus fiscal (autogestió: 36,4%).
Pel que fa al model d'encaix de Catalunya dins / fora d'Espanya, els partidaris d'un Estat independent (25,5%) segueixen per sota dels autonomistes que la veuen com una Comunitat autònoma (31,85) i del federalistes (33%). El 5,6%, la considera una simple regió més espanyola.

Rafael Nadal a "10-J: esperant els líders" (La Vanguardia): consells per a Federalistes:
"La clau no és la independència sinó la llibertat del poble de Catalunya, que s'expressa en cada circumstància històrica com vol i que, òbviament, també inclou l'opció independentista. És probable que si un dia Catalunya pot exercir la seva llibertat votant sense restriccions molts sectors recuperin la confiança en el federalisme, entès com un pacte de voluntats lliures.
El debat sobre la llibertat de Catalunya no es pot deixar només en mans dels independentistes; federalistes, confederals, autonomistes i unionistes han d'intentar guanyar-lo tant com els secessionistes. Però res ni ningú pot posar límits al lliure debat.
El PSC ha de coliderar el debat amb valentia i ha de defensar amb claredat el seu projecte federal, aquí i a Madrid. Però ha de deixar clar que aspira a ser un partit central tant en una Catalunya federal com en una independent".

Des de 2007, s'han destruït 2,36 milions de feines. En absorbir-la íntegrament pels joves d'entre 16 i 34 anys ( 2,377 milions) s'escau una certa estabilitat social mercès a les transferències familiars de pares i germans. Entre els 45 i 64 anys, ha pujat l'ocupació malgrat la crisi 215 mil). Entre 35-44 anys: - 198 mil.
Dissortadament, el 42% dels aturats són de llarga durada, amb més d'un anys a les llistes d'atur.
Els famosos "ni-ni" són una xifra marginal i en descens: uns 307 mil i -28% en relació al 2002. Als països anglosaxons, fins a 3 milions de llars tenen tots els seus membres en atur; circumstància que es trasllada en l'exageració de la seva dimensió a Espanya.

Josep Ramoneda valorant ZP: " Crec que Zapatero no és un cínic, però no ha sabut transmetre al seu discurs la profunda tristesa que transmet el seu rostre; perquè es protegeix darrera una pell d'elefant que l'ha allunyat de la realitat".
Els seus èxits en la modernització d'Espanya en matèria de costums i llibertats i en la derrota d'ETA són indubtables. Però ha resultat que, a l'hora de la veritat, només ah comptat l'economia. I no va saber corregir l'herència que ara critica".

Manuel Vicent, a "La frase" (El País): "Las eleccions generals es guanyen amb una sola frase. (...) Cada candidat a la Casa Blanca es presenta sota l'empara de seu eslògan, que repeteix durant tota la campanya fins que acaba per perforar el cervell de l'elector: És l'economia, idiota, fou la consigna de Clinton, que féu moure les mans a l'hora d'escollir papereta. L'eix del mal, amb aquestes quatre paraules guanyà les eleccions George Bush després del cataclisme de les Torres Bessones. Yes, we can, repetia Obama en tots els mítings com un mantra. Al nostre país el Partit Socialista arribà al Govern el 1982 socialista amb aquesta breu expressió: Por el cambio. Després de tres majories absolutes Felip fou desbancat finalment quan l'exabrupte imperatiu "márchese, señor González" vessat com una gota malaia fou assimilat per l'opinió pública com una necessitat peremptòria, però el mateix dia de l'atemptat d'Atocha el propi Partit Popular fou abatut perquè Rubalcaba trobà la frase precisa que sintetitzà tota aquella tragèdia social, moral i política. España no se merece un Gobienrto que le mienta. Fou el cop a la barra que féu flotar junt a la lona Aznar i Rajoy. Ara, el Partit Popular, sense un programa explícit, en té prou en percudir sobre l'enclusa amb un martell aquest binomi sinistre: Zapatero y cinco millones de paradors. Elecciones anticipadas. Una cosa porta l'altra. Tota la diabòlica complexitat de la crisi econòmica ha restat reduïda a aquest elemental principi de causalitat que l'opinió pública també ha acabat per assimilar. El problema del Partit Socialista consisteix en que no sembla trobar una frase atractiva per a repescar els seus elrctors que l'han abandonat. El cervell de l'electoral no dóna per a més de dues idees a la vegada. Es tracta de trobar un vocable, una expressió, fins i tot un sol vocable, que n'expressi tota la desesperació de l'esquerra i l'obligui a refusar un cop més aquesta pastilla de sabó amb què Pilats es restà les mans. Si me odias, vótame.

Katrin H., neboda néta de Heinrich H. (segon de H. i cervell dels camps de concentració i extermini); mare amb un jeun israelià, autora de Los hermanos Himmler (historia de una familia alemana) editada per Libros del Silencio: "El seu pare, professor d'institut, de la burgesia culta alemanya els inculcà als tres fills que pertanyien a la classe més ben formada d'Europa i el educà en els valors de disciplina, obediència, nacionalisme, tradicionalisme, monarquisme, militarisme i humanisme. El seu humanisme era el de l'estudi dels clàssics grecollatins; traduïen els seus textos, boi tots bel·licistes i antidemòcrates: era un humanisme que valia només per a nosaltres - éssers superiors - i no per als altres, indignes, inferiors. En va sortir la generació més cruel de la història. Algú havia d'encapçalar la missió que pertocava ala nació alemanya! Se'n sentien els responsables, com als més ben preparats: aquella burgesia recuperava el seu lloc a la història, sostenint i seguint el taujà de Hitler.

5/7/11

Tafaneries i noticiaris altafullencs (III)

0 comentaris
Màxima diligència a rehabilitar, per la propietat - el contrafort del jardí amb balustrada que dóna a la plaça Martí Royo. Aquest divendres, dos paletes dalt d'embestida l'arrebosaven amb tota cura. "L'ofici més bonic..."
Felicitacions que hem fet arribar per escrit al regidor Farré (AA). Afegint-hi els insistents reivindicacions de la plaça coma espai públic compartit.

Per gentilesa memorable del regidor Jordi Molinera organitzarem la XIII Nit de Piano i Poemes amb la programació habitual s'intèrprets i col·laboradors. S'escaura, com d' habitud, a la plaça de l'església el darrer diumenge d'agost (dia 28)

AA organitza un concert (al marge de la programació municipal i del Govern) a Voramar. Tarda / vespre de dissabte. Cal suposar que correspon al concert electoral ajornat al seu moment...
Divendres, vespre: Inaugurada l'Acadèmia Tales (de reforç i recuperacions escolars i acadèmiques) al c) de Mar, 3. La distribució d'espais, prou diàfana i esponjosa, l'elegància i alegria del mobiliari i la situació - amb pàrquing de la Granja tan a prop - incorpora el nou servei a la xarxa d'oferta de qualitat de l'eix escairat Marquèsde Tamarit / Migdia - de Mar.
Altrament, Marta Balañà, amb tres quadres embellint la nova Acadèmia, trasllada el seu estudi de pintora prop de la plaça del Rei a TGN.

Fermí Carré exposa noves i sòlides aquarel·les a la Sala de Convencions del Gran Claustre. Des de dissabte 2 de juliol.

Teresa Huguet inaugurarà exposicio de "Castellers" al Cercle Artístic, el dijous 15 de juliol, vigília de la Diada Castellera de les Cultures a la plaça del Pou.

2/7/11

Oberts al món des d'Altafulla (II)

0 comentaris
A la conferència d'A.Castells al Cercle d'Economia de dimecres 29 de juny descobrim dos paral·lelismes entra la Hisenda municipal i la nacional:
- a la tardor de 2007, ens alarmen pels descens dels ingressos previstos...
- la reivindicació de la lleialtat a la "continuïtat institucional" en la informació de les dades comptables - sempre riguroses i conscients que no són les d'un Govern sinó les de l'Ajuntament o de la Generalitat. El concepte - i la seva transcendència - sempre l'ha divulgat el magnífic interventor municipal altafullenc.

Miguel Ríos: " El hermano mayor de uno de mis mejores amigos de la Placeta se fue, como tantos inmigrantes de entonces, a Barcelona. Nosotros jagábamos a las chapas y mi amigo se hixo del Barça por su hermano y yo, para poder jugar contra él, me hice del Madrid".

El discurs de ZP de l'Estat de la Nació diagnostica l'economia sense concesions: la recuperació és lenta per la debilitat de la demanda i les trubulències financeres. Admeté que havia reconegut amb retard la crisi econòmica i que es penedeix de no haver puxat el Govern la bombolla immobiliària. Resta convençut ZP que féu les politiques adients a cada període de la crisi:
I) Aconsellat pels assessors i, en sintonia amb el context internacional, pensà que la cris duraria un bienni i que calia palicar polítiques keynesianes, com el pla E, per a frenar l'atur i dotar d'infraestructures: a Altafulla, el Centre d'Entats del Comunidor, les intervencions en il·luminació a Baix a Mar i Brises; una part de la solució a les inundacions a Jaume I.
II) El 2009, en adonar-se que estàvem davant una Greu Recessió plantejà una política de reformes econòmiques estructurals, que cal culminar esgotant la legislatura.
Val a dir que, com la pau avença a Euzkadi, no figurà al debat ni ETA i l'ezquerra abertzale, focus habituals del PP en anys anteriors.

Andrei Xleifer, economista de Harvard (n.1961): " L'empresari ha de poder emplear i acomiadar amb flexibilitat per a assolir més eficàcia, però això no significa que la societat deixi el desempleat sense protecció: es pot repartit la prosperitat mitjançant impostos i l'Estat del benestar. Els països escandinaus pro feines tenen regulat el mercat de treball i alhora protegeixen molt els ciutadans: un jove suec pot tenir una feina no prou ben pagada, però gaudeix de bons serveis públics. Suècia té un nivell molt baix d'atur. Espanya, altrament, té un atur enorme i al mateix temps feina reprimida: algunes contractarien per a crèixer més però se'n desdiuen per excés de regulació. Han de construir un consens social sobre la flexibilitat laboral"
"Espanya és un gran exportador. Els inversors volen hi volen estar, fer coses i exportar des d'aquí"

El guió de treball de l'equip electoral d'Alfredo P.Rubalcava:
Ramon Jáuregui ha d'actualitzar al s.XXI la vella aspiració de la igualtat d'oportunitats com a gran conquesta el segle XX i que cada ciutadà pugui desplegar el seu horitzó vital en un marc de drets.
Cristina Garmendia ha de consolidar les polítiques d'estat per a consolidar els avenços assolits en I+D+i i en emprenedors.
Jesús Caldera coordinarà el programa, per tercera vegada.
Daniel Fernández (PSC) a política institucional maldarà per les reformes polítiques contra la crisi econòmica i d'acostament amb els ciutadans. Subratllarà la visió plural d'Espanya del projecte socialista"

X.Vidal-Folch esmicola cada episodi de l'agonia perpètua dels deutes sobirans a l'eurozona a causa de Grècia:
a) Alemanya embesteix (amb extrema duresa aparent)
b) reacció indignada de la Comissió, el BCE i altres Estats
c) França rebaixa tensions (amb propostes de doble lectura)
d) empantanament de les discusions tècniques
e) perill imminent de contagi global, amb l'agulló verinós de les agències desqualifiadores
f) pacte final. I fins la pràxima...
Hi guaitem la caiguda en el penya-segat perquè el diner calent mou, al nanosegon a raó de tres bilions de dòlars diaris.

1/7/11

Tafaneries i noticiari altafullencs (II)

0 comentaris
La Jazzorquestra de l'institut d'Altafulla, amb el ser repertori ja clàssic acomboiat per Joan Rion, omple de familiars, ritmes i emocions la plaça de l'església: aquest dijous a partir de 2/4 de 9 del vespre.
El solo vocal de Maria Vidal a Potser - del Canto del Loco / Mataró TV3 - commou una plaça molt sensibilitzada i educada musicalment.
Del Ple només l'assistència de l'alcalde electe - abans invisible en aquests actes - i la regidora d'ensenyament. Presentà el transcendental acte de belles arts musicals dins la integració pedagògica la director / fundadora de l'institut Imma Reguant. Remarcà que culmina la primera promoció d'ESO sencera sorgida del centre.

Cronos devorant els seus fills:
Escena vora el migdia de dimarts, al pas de peatons de davant de Ca Punsoda: amb un bossa puja el carrer de l'Hostal, molt cap cot, Pere Vives; a punt d'enfilar la ruta cap al seu restaurant del Serrallo Joan Anton Pijuan (exregidor i fill gran de l'alacalde Pijuan) parlant des del cotxe - musculós, fibrat, la mateixa cara que el pare - amb FBC. Comenten, animadots, la descàrrega personal un cop alliberats de compromisos municipals.
"El tiempo, el implacable, el que pasó..." "Qué se fizo...". "Ubi sunt"

Una rauxa bandàlica de la revetlla de sant Joan ha arrabassat, de socarrel, algunes papereres de Marquès de Tamarit / Migdia.

El tinent d'alcalde Farré, acompanyat de dos municipals fotògrafs, atén les queixes del propietaris de l'edifici Muralla de la Martí Royo en l'espai exterior immediat que els afecta. Per a qual les intervencions a l'espai públic compartit de la plaça?

Activitats culturals a la mateixa hora ( 20h.30m.) aquest dijous: Cineclub de Lynk (la plataforma d'AA) a les Bruixes i l'orquestra de jazz de l'Institut a la plaça de l'església. El Consell Sectorial de Cultura ha de coordinar programacions...

Dissabte a les onze del matí, ja és la data fetitxista d'AA al Govern: aquest 2 de juliol, de convocatòria del Consell de Participació. Però no a la Sala de Plens...sinó a local polivalent del Cercle Artístic... (dinàmica d'ocupació d'espais insaciable?)

Cada tarda feinera, per Antena 3, passades les 18 h. podem admirar la interpretació del convilatà l'actor Carles Francino Navarro ( n. 4-XII- 1981), en el paper de l'idealista i ben plantat tinent de la Benemèrita, parella de la protagonista (La Bandolera nom de la sèrie). Ambientada al poble de la serrà andalús d'Arazana (1880)

Respon al personatge de nom Miguel Romero; al que representa amb uns registres de dicció, pauses dramàtiques i llenguatge corporal imantadors. Marta Hazas fa d'escriptora reivindicativa / Bandolera d'origen anglès Sara Reeves. Són a punt de casar-se però al nus narratiu de la doble vida d'ella s'hi afegirà el triangle amorós - l'aparició del cubà Jorge (Ruben Cortada). Havia fet de proxenera a l'Havana de la núvia del terratinent Germán Montoro (Pep Munné) la pèrfida Martina Castro (Laura Romero). Don Germán manté el vincle amb el seu gran amor de joventut, la filla del sabater Cosme Saura (el veterà actor Manuel Galiana), de nom Carmen, al servei del cortijo i representada per l'actriu Pastora Vega. Els fills respectius (o ell és comú?) Roberto Pérez (Isak Ferriz) i Eugenia Montoro (Sara Rivero) reprodueixin l'irrenunciable amor-passió-maleït per difèrencies de categoria social.
Un primer conflicte viu el nostre noble tinent: amb el despòtic i torturador capità Olmedo, representat per una actor també de dicció preciosa (Eugenio Barona). Sembla a punt de guanyar la justícia i l'ordre a la guerra bruta antibandolera (Carrasco) i antianarquista (la Mano Negra...)

El contrapunt còmic l'aporta el capcigrany del poble: Rafalín (Fernando Vaquero).
Fins ara portem dos morts: la del marit de Carmen, Tomás Pérez (Anibal Soto), disparat per l'esquena pel Álvaro Montoro (Iván Hermes) quan està a punt de matar per gelos fonamentats del seu amo. Ja ha mort, el cap dels bandolers i pare psicològic de Sara Reeves, Carranza, conegut com el Lobo de Sierra Morena (Juan Gea, també de dicció commovedora). L'ha matat a sang freda el capità Olmedo. La noblesa del nostre tinent Miguel Romero (Carles Francino) resta ferida; ignorant que ha estat l'assassí del seu pare, un guàrdia civil ras.

Resulta entranyable el capellà d'Arazana, el Padre Damián (Joaquín Hinojosa, potser abusant del tons xiuxiuejants). Proper i bonhomiós viu més a la taverna de Pepe Jiménez (Juanjo Carcalón) que a la parròquia.

Gonzalo Cunill (l'argentí filòsof del Cor de la Ciutat) representa el fatxenda i facinerós Melgar, venut als amos per despit després que Carranza l'expulsés de la banda per massa sanguinari. El gitano de la banda és diu el Chato (Alfonso Bergara) i el jugador / seductor pel seu enginy verbal es diu Juan Caballero (Manuel Banderas).

Alain Finkielkraut

0 comentaris
Segons Haffner, el nazisme posa molt menys de manifest la inflexible duresa d'una societat autoritària que la inconsistència i la mal·leabilitat d'una nació sense caràcter. En lloc d'incriminar com tothom avui en dia, el excessos i els prejudicis de la disciplina, descobreix amb horror una espècie de gelatina. Arriba fins i tot a escriure, el 1939, que el que caracteritza els alemanys "és l'absència total del que s'anomena tant en un poble com en un individu la raça: és a dir, un nucli dur, que les pressions i forcejos externs no assoleixen d'estremir, una forma de noble fermesa, una reserva d'orgull, de força de l'ànima, de seguretat, de dignitat oculta en allò més íntim de l'ésser i que precisament no pot mobilitzar-se sinó a l'hora de la veritat. (...) Quan Haffner parla de raça, no necessita precisar que no és en l'accepció cientifista moderna del terme, sinó en el sentit llegat a la civilització moderna per la moral aristocràtica. La raça en dóna testimoni en l'home que no cedeix a les escomeses de l'instint gregari, que no es deixa dictar una conducta basada únicament en el càlcul d'interessos i que aguanta incòlume perquè l'origen actua sobre ell no com un poder o un privilegi sinó com una obligació. Noblesa obliga"

"La raça haffneriana és una forma de manteniment de sí mateix, d'ipseïtat, en paraules de Paul Ricoeur - diferenciada de l'idem, que significa la pura força vital, la permanència del temperament. Desglossa, així, en antagòniques, les dues paraules llatines que designen "el mateix" - idem i ipse".