Altafulla amb tota la il·lusió

30/11/11

Oberts al món des d’Altafulla (XI) (1)

0 comentaris

Joan Domènech al Periódico. “El Barça ha guanyat les seves quatre Champions amb mandats el PSOE (Wembley 92 amb Felipe; París 2006, Roma 2008 i Wembley 2011 amb ZP), les tres últimes del Real Madrid, amb Aznar (Amsterdam, 98; París 2000; Glasgow 2002). El Madrid ja a 6 punts del Barça...

Anàlisis del 20-N:
Fidelidad y fuga (El País): “El PP hauria captat en les recentment celebrades eleccions fins a 1,2 M dels vots anteriorment socialistes. La fidelitat del vot del PSOE restà finalment al 60% i la del PP entorn el 90. IU absorbeix 700 mil vots socialistes i UPyD confirma el seu caràcter de partit frontissa en el terreny ideològic captant boi tant de vot popular (entorn a 350 mil) com socialista (450 mil). Boi un milió d’exvotants socialistes resten en l’abstenció i 900 mil als vots en blancs i a petites candidatures. 130 mil vots del PSC el 2008 cap a CiU aquest 2011.
La divisòria entre populars i socialistes sembla tornar-se més tènue i porosa, la qual cosa convida a pensar que d’ara endavant els transvasaments de votants d’un i altre costat poder arribar a ser més habituals i més significatius numèricament”

Ramon Jáuregui, ministre de presidència en funcions, entrevistat al País (26 de nov.): “El resultado electoral final era el horizonte més negativo, pero no me sorprendió porque porque los últimos días de la campanya estuvieron marcados por las turbulencias financieras y la sensación de que la victoria del PP era inevitable. Con las circunstancias económicas que hemos vivido era prácticamente inevitable. Quizás teníamos que haber defendido lo que estaba haciendo el Gobierno con más convicción, con más artillería y más fuerza”.
“Alfredo ha hecho una campaña formidable en las circunstancias que estábamos”
“Pretendo que el PSOE no pierda su esencia de gran partido nacional como lo hicimos en tres grandes monetos de la historia. Los Pactos de la Moncloa, la consolidación de la democracia tras el intento de golpe de Estado y la oferta de pacto antiterrorista a Aznar. Son tres momentos que marcan el ADN de un gra npartido que piensa en España y estoy seguro que lo seguiremos haciendo”.
“Queremos asentar en España la cultura de la grandeza del tránsito de un Gobierno a otro”.
“Sigo pensando que en el eje central del abanico identitario vasco hay un 65% de población que hace compatible el sentimiento vasco con el español. Cuando la sociedad vasca se impregna de libertad, las expresiones constitucionalistas adquirirán más fuerza. Pero para eso hace falta que los ciudadanos pierdan esa tela de araña que ha modificado artificialmente la sociología del país, haciendo nacionalista a la gente para quedar bién”.
Javier Pérez Royo a Herencia recibida: “Cap Govern pot deixar en aquest moment un herència bona al seu successor. L’opció que tenia el president del Govern sortint era de deixar una herència dolenta o deixar-ne una altra de pitjor. Deixar un estat d’alarma o haver precipitat el país directament a l’estat d’excepció (...)
Quan un Estat té el tamany d’EEUU. El marge de maniobra del Govern envers els mercats capitals és més gran. També el tindria la UE si fos un Estat i no una confederació d’Estats. Però no n’és. El marge de maniobra de cadascun dels Estats europeus és molt reduït, per bé que per als uns més que per als altres. El nostre és del més reduïts”

Antonio Franco: Una Catalunya nova i diferent (després del 20-N)
“Tot fa pensar que a escala espanyola probablement s’escau una simple alternança, encara que més rotunda que altres cops. Si la crisi econòmica i la rebaixa de qualitat de vida persisteixen, les pròximes generals poden ser molt diputades.
El succeït a Catalunya, altrament, sembla molt més profund. La decisió dels socialistes catalans de governar mitjançant el tripartit, i especialment la forma poc convincent d’encapçalar-lo, desfigurà la seva pròpia identitat sense conferir-los un perfil nou. Fa quatre anys ho governaven pràcticament tot i s’han quedat sense res.
Els socialistes, dins del seu descens regular i de mica en mica, ara han perdut molst més vots que els guanyats pels convergents: 772.300 envers 231.378. I amb formes pròpies d’una ensulsiada. El PSC ha engreixat els sacs de totes les altres formacions (amb l’excepció de l’altre gran tocat pel tripartit, ERC). Ha dispersat vots en totes direccions: a la dreta, a l’esquerra, al sobiranisme, a l’espanyolisme i, previsiblement, a l’abstenció.
L’electorat ha castigat de forma particular el PSC per la irresponsabilitat d’haver ajornat en ple moment d’urgències el debat intern i la renovació de líders des de la derrota del tripartit. Després de la traumàtica convivència amb ERC, fou temerari aparcar la discussió sobre les relacions amb Espanya, sobre com solucionar l’atur, sobre el que és essencial o no de l’Estat del benestar, sobre la desafecció de la política, sobre els relacions del PSC amb el socialistes espanyols, sobre la manca de qualitat de la democràcia espanyola i catalana.
CiU ha assolit les dues fites polítiques més importants. La seva victòria prova que la majoria de l’electorat accepta o es resigna als retalls socials derivats de la crisi, si més no de moment. El triomf de Duran Lleida prova que d’una forma o altra la seva reclamació d’un fals concert econòmic o d’un finançament més just per a Catalunya j ha esdevingut un tema-consigna pera una part molt àmplia de la població catalana. En marcarà les relacions amb Rajoy.
L’ascens substancial d’IC avisa seriosament els socialistes que llurs indefinicions reobren de debò un alternativa per l’esquerra”.
Joan Tapia: “El discurs d’Artur Mas davant la crisi i el missatge ampli de la coalició (Duran) ha sintonitzat més que un PSC en desarrelament”.
Anton Losada: “El PSOE hauria d’aprende algunes lliçons.La primera i més important ensenya que el discurs socialdemòcrata conforma el seu millor actiu. Ara no té altra feina més urgent i important que reconstruir-lo”.

29/11/11

Noticiari i tafaneries d’Altafulla (XIV)

0 comentaris

Ple bimensual amb 9 assistent del públic i sense el retrat del Rei. Per a la conferència del parlamentari del PPC Rafael Luna ja havia tornat...

Balanç de temporada dels Castellers d’Altafulla: 19 actuacions amb castells de 7 de les 25: 20 pilars de cinc i 34 castells de set, dels quals 8 de gamma alta! Al sopar de la colla a la Violeta, és reconeguda la feina amb la canalla de la Sílvia, durant tantes temporades i són elegits sang de búfal i de cadell Arturo i Ainoha. Nani Torres, segon per segon sopar...

Els exgrups muncipals del PSC i PAU presentarem al·legació a l’acord sobre el carrer Lluís Companys perquè es digui Alcalde Punsoda i – el petit tram d’enllaç – Pintor Josep Sala.

Antoñito Rodríguez, recorda Batista i el Paco com a constants assistens als partits del CD.Altafulla – en l’entrevista a Altafullencs diversos...

Partidàs a l’estadi Joan Pijuan: Altafulla, 3 vs. Joventut Bisbalenca, 4. Gols de Pol Inglés (2) i de Pau Medina. Comunió increïble entre la jove afició – amb banderes i timbals – i la compromesa i tècnica plantilla! Els ànims i el silenci en el penal de l’empat a 2 transformat per Pol han de passar a la història de l’afecció al futbol altafullenc.

Fonxo Blanc s’inscriu a l’agrupació del PSC de Vilafranca, per donar suport incondicional a Cisco Romero cap del grup municipal. L’ha avalat conjuntament amb el primer alcalde democràtic de Vilafranca i exparlamentari de Catalunya Fèlix Sogas. Des dels seus articles setmanals al e de Vuit de Vilafranca ha recolzat la trajectòria de Cisco Romero a qui va conèixer / admirar i fer amistat a l’Institut durant el curs 1991-1992. De cap manera podia tornar a la mateixa agrupació d’Altafulla que triar Pérez en lloc d’ell com a sucessor de Gené, una agrupació on hauria d’hagut d’assumir tots els compromisos de presència públic i busca de cars noves amb els desenllaços que prou coneix (“com millor ho fas pitjor t’ho reconeixen...”).Ja es va estrena, el dimarts previ a les eleccions, assistint / participant durant la visita electoral del diputat i teòric Daniel Fernández a la seu del Tívoli.

22/11/11

Resultats eleccions generals 2011 a Altafulla

0 comentaris

Resultats de les eleccions generals a Altafulla, comparativa de 2008 a 2011: el PSC només manté el 56% dels vots i ERC fins el 75%; CiU guanya a Altafulla i puja un 34,7% mentre el PP només guanya un 12,5%. IC-EuiA puja el 44% i es situa en 4t lloc. El bloc de l’antic tripartit suma 941 vots mentre que CiU+PP fins a 1.191.

Total de votants: de 2.450 a 2.346. Abstenció del 23,5 al 31%

  • PSC: de 1.001 vots a 559
  • CiU: de 496 a 668 vots
  • PPC: de 465 a 523 vots
  • ERC de 247 a 185 vots
  • IC: de 137 a 197 vots. 

Ordre en percentatge de vots 20-N:

  • CiU amb el 29,1%
  • PSC: 24,3
  • PPC: 22,8
  • IC: 8,6
  • ERC: 8%.

CiU, PP i IC-EuiA situen representants a totes les meses, mentre que el PSC només desplega 4 interventors (Pep Bordes, Paco Largo, Manel Ciércoles i Fonxo Blanc) i ERC,. 3 .

19/11/11

Els criteris del candidat Rubalcaba (i III)

0 comentaris

La fi d’ETA: “Sólo por eso merece la pena haber trabajado 30 años en política”.

Els tres eixos del programa: pujar selectivament els impostos + aprimar i reequilibrar l’Administarció i eliminar-ne duplicitats + entrar a fons en el frau fiscal.

Frau fiscal: “Basta hacer con el fraude fiscal lo que hicen en Interior, que es coordinar a las fuerzas de seguridad, y aseguro que si se coordina la inspección de Hacienda, la de Trabajo, la Policía, Guardia Civil y Aduanas, los metes juntitos con los ordenadores conectados y se verá lo que sale”

Funcionaris: “No estoy pensando en echar funcionarios. La solución es hacer ofertas de empleo público más pequeñas que las correspondientes jubilaciones. Pero es verdad que faltan fiscales, faltan jueces, faltan investigadores, sobre todo investigadores.

Impostos: “Dentro del IRPF tienes el tramo alto de la rentas del capital con un tipo muy bajo. Yo lo subiría. El IVA internament está mal, las grandes deducen mucho y las pequeñas no deducen nada. Patrimonio da 1.400 millones, fortunas puede dar mucho más. Y los especiales, 2.400.

Sobre la frustració dels votants amb el PSOE. “Creo que estos días hay ciudadanos que entienden un poco mejor qué se hizo. Viendo por ejemplo la situación italiana. Hay dos razonamientos detrás de los ciudadanos enfadados con el Partido Socialista: quien dice que va a dar una opción al PP, que lleguen otros; que piensen que los otros vienen con sus políticas, y que en Portugal muchos ciudadanos dejaron a la izquierda y se fueron con la derecha, y ahora están con la misma crisis y con recortes sociales, no tienen pagas extras. En Gran Bretaña ha pasado algo parecido. Otros enfadados están simplemente por quedar-se en casa y a estos les digo que la indiferencia ni crea hospitales ni escuelas ni resuelve la crisis económica”

Sobre el PP: “ Tú no puedes presentarte a presidente del Gobierno en un país com España, con la crisis que tiene, sin decir lo que vas a hacer. Y escuchar a De Cospedal diciendo eso de que ‘cuando hagamos lo que tenemos que hacer, la gente que no protesta saldrá a la calle’ me parece que primero es decir que efectivamente vas a hacer cosas muy duras, y segundo que parece el extremo de la cara dura. Es que es admitir que efectivamente saben la que van a hacer y no lo dicen. Eso me parece intolerable”

16/11/11

Els criteris del candidat Alfredo Pérez Rubalcaba (II)

0 comentaris

Catalunya dins d’Espanya: “ El fallo del TC, que no me gustó, no fue tan malo. Ahora Catalunya goza de más autogobierno que nunca. Con el tiempo se verá... Si pretendimos arreglar con la reforma del Estatut el problemadel encaje de Catalunya en España, hay que asumir que no lo logramos del todo. Aunque creo que la Estatut hay que darle tiempo para desplegar sus posibilidades.
Me molesta que no se distinga entre Rajoy y yo, por mucho que ahora el lleve la pie ldecordero y diga que puede hablar el pacto fiscal.¡Pero si puso a parir el pacto de financiación porque beneficiaba a Catalunya!”

Finançament de la Generalitat: “ Me preocupa que el nacionalismo catalán vincule la crisis a la financiación, afirmando que con otro sistema no habría que hacer recortes en Catalunya. Ese discurso es muy peligroso.
Hay que mirar al pasado: el modelo que pactaron PP i CiU dio a Catalunya poco más de 200 millones de euros; el que pactaron Zapatero y Montilla, bastantes más de 2000. Además el modelo PP-CiU era para toda la vida. Es bueno que todos vayan haciendo sus propuestas con vistas a la revisión del modelo en el 2013 ,que se evalúe como ha funcionado el sistema vigente y como mejorarlo”.

Massa pessimisme: “ Vivimos una situación política muy peculiar, con un gardo de pesimismo que jamás había existido en España y en el conjunto de Europa. Espero que la gente se lo piense mucho antes de votar. Son unas elecciones casi tan importantes como las de 1977”

15/11/11

Segon cap de setmana festiu de sant Martí

0 comentaris

Xalant de debò, en una Violeta a vesar mercès al Teatre de l’Ateneu de Dones / Teatre de mentida, amb Aigua del Carme, comèdia d’equívocs i embolics guionada / dirigida per Jordi Ribé, amb el suport de Núria Blanc Parellada. Quatre actrius i dos actors a l’escenari, que encara estem aplaudint per tota la vis còmica que ens van fer gaudir. A més acte gratuït, amb aportacions voluntàries pels Amics del Letxu.

Els casats n’hi fan 6 als solters, en la matinal de dissabte a l’estadi Joan Pijuan. Doblet de gols de Carles Nel·lo i del dorsal 19; en gran execució de Pedro Giraldez (Pirri) a una falta directa de fora la mitja lluna de l’àrea i com a cirereta, el sisè obra del Diego Pinto fill.
L’equip dels casats, rodant ja en el partit contra els veterans del Roda en recaptació per al Letxu, formà amb Ignasi a la porteria; una defensa de tres Marc Montero –Pirri- Collado; al mig del camp Andrinúa / Antoñito , un més que en forma Jordi Bordes i l’entrenador de les noies Jopsep Medina; al davant, els golejador 19 i Carles Nel·lo, Rafa Farré i J.A.Fernández. Van entrar després Montero pare i el tan satisfet Pinto.
Els solters, sembla que ostensiblement “perjudicats” després d’empalmar empalmades, van marcar amb gols de Raül Correa - mercès a un penal rigurós otorgat per l’àrbitre Tomàs Bote, excelsament picat – Franqui, que entrà a la segona part i al frec del final Oriol Magriñà arrodoní un partit partit històric amb un gran xut. Entre els solters destacar Javi amb molta feina com a porter, les maneres del cap de colla Arturo i els retorns de Luisito Iniesta i Óscra Bleda. Als últims minuts, el nen Unai, ens demostrà que la sap remenar molt bé.
Repetim el comentari d’un granat espectador de la tribuna coberta. “El solters juguen malament perquè pensen en els dones dels casats”. Certament, esplendoroses de sensualitat dins un lluminós i càlid estiuet de sant Martí.

La taula rodona a la sala de Plens sobre els orígens de la colla castellera projecta els filmets de Mendieta pare i una antologia de fotografies de Norbert Llorens. Jordi Calvet, el sempre primer cap de colla, porta el seu quadern on va anotar les primeres temporades. La colla així evolucionà el nombre dels seus components: 28 fundadors el 1973; l’any vinent ja érem 52; el 1975, 64 i el 1976 – de darrer any de registre: 76. Explicà que en l’evolució tècnica de la colla van rebre el suport dels fundadors dels Castellers de Vilafranca Oriol Rossell i Eloi Miralles.
Fent un resum de fites, el primer 2 de 6 arriba per l’Onze de setembre a Altafulla la segona temporada. A Sitges, a finals de setembre, van descarregar el primer pilar de 5 i per sant Martí vam fer la primera pujada de les escales del carrer del Forn, arribant fins al 20è dels 41 esgraons. A l’exhibició castellera de TGN de 1976 descarreguem, al segon intent, el 3 de set. La colla acaba la seva primera etapa el sant Martí de 1989, l’any de la inauguració del monument al pilar de 8 fm, amb tota la clàssica de 7.
La recerca de l’embrió de la formació de la colla ens trasllada a la Bisbal, el 15 d’agost de 1973. Allà i allí uns afeccionats locals aixequen un pilar de 4. Isidre Virgili, llavors corresponsal casteller del Diario Español, sempre acompanyat de Norbert Llorens com a fotògraf, engresca el Jordi Calvet, que s’hi havia atançat amb la seva moto amb aquest transcendental palnteig: Per què no podem fer nosaltres també un pilar de 4. Tres mesos després, el fem aixecat per sota. Un Onze de setembre, el e la tercera temporada, el pilar aixecat era de 5, la qual cosa ens en va fer els pioners!

13-XI- 2011: Sota un blau cel venecià, els Castellers d’Altafulla acabem la temporada amb el tres i quatre de set, el cinc de sis, el ventall de pilars 4-5-4 i pugem al balcó tota la canalla. Plaça del Pou que feia goig i colla amb més camises i samarretes que mai. Dalt el balcó d’alcaldia, en veure el Víctor Simó li vam recordar que ell havia parat a segons el primer pilar de quatre caminant-hi, amb Ramonet Sunyé i Quixalós petit a dalt!

Van faltar quatre esgraons per a completar el pilar de quatre pujat per les 41 escales del tan costerut carrer del Forn. Marc Capdevila – Albert Bastista – Anna Rayon i Mar al tronc. L’obstacle fou el filat elèctric que travessa el trajecte, d’un pilar, enguany, un xic més altet.

Grades plenes després de la Diada castellera per celebrar el 3 a 2 contra els “flamingos” de santa Oliva. El grup de suport jove recupera , després de tants anys, els crits d’alè als jugadors que s’acomiaden amb / entre clams d’alegria compartida. Doblet de Pol (“Pol vol dir gol!”) i també d’Alberic – repeteixen, doncs, jornada golejadora. Ja tenim 16 punts, deixant els del Baix Penedès en 15. De 7 partits, n’hem guanyat 5 amb un d’empatat i de perdut: 20 gols a favor i 12 en contra.
El club, mitjançant l’entrenador / periodista Albert Jansà, edita el Butlletí del C.E. Altafulla; del qual acabem de llegir el quart nº4, editat dissabte passat. On podem llegir: “ 13 gols, els ha aconseguit com a visitant i només 4 com a visitant. Ha jugat bé i ha marcat 11 gols en camps de gespa artificial. Segur que no és casualitat”. Les estadístiques no enganyen el bon joc golejador reclama camp de gespa a l’estadi Joan Pijuan!
Després del partit contra el santa Oliva, aquests són els nostres golejadors a 4ª catalana: Pol i George (5), Alberic (4), Arnau (2), Pereira, Pau, Arnau i Francino.

Pregó de la Festa Major d'Altafulla 2011

0 comentaris

Pregó de la festa major d’altafulla 2011

Bona nit amics i amigues altafullencs i altafullenques,

Aquest any mhan concedit lhonor, almenys per mi, de fer el pregó de la festa major del meu poble, doncs jo soc d’Altafulla tot i haver nascut en un altre indret ben llunyà daquest.

Per començar voldria fer uns quants agraïments:

el primer dells per a en Juan Carlos gutiérrez, el Letxu, de suport i ànim a ell i a la seva família que falta els hi fa per tirar endevant amb tot el que hi ha.

Després, un altre agraïment a una persona que mha ensenyat dues coses molt importants a la meva vida, com es la perseverança esportiva i el rock & roll, l’Alejandro Francino Murgades, amb qui probablement mhe passat dies sencers gravant música a casa seva, anant a veure qualsevol mena de concert de rock en qualsevol indret o passant-nos tardes de canya esportiva plegats al gimnàs.

Una altra dedicatòria és pel fontxo blanch canyelles, qui mha ensenyat a estimar aquest poble, altafulla, tot i no compartir sovint formes i maneres, però si el fons comú.

Finalment, agraeixo a la comissió de festes i a la resta del consistori que el meu nomenament per aquest pregó hagi estat ben rebut.

Fent una mica de repàs dels anys que porto vivint a Altafulla i de la meva relació amb la penya ciclista i el consistori magradaria explicar alguna anècdota curiosa, com per exemple que les persones amb les que millor tracte he tingut i sempre he parlat delles son la Carme Vives, la Fuensanta Castro, i el Manel Ramón, i sempre que he parlat dells alhora els hi havia fet lincís de que mai els havia votat, però valorava la seva tasca. gràcies a lempenta i al suport del Fontxo varem portar la flama del Canigó a Altafulla, i ho vaig fer pedal a pedal amb el Fèlix i ens varem emocionar molt en arribar a Altafulla.

Una altra anècdota molt curiosa és que tant el Fontxo com l’Alejandro Francino són les persones que mes be em van parlar de la família Alonso, tot sempre remarcant les seves virtuts i lo bo que era per Altafulla larribada de gent de fora amb aquesta empenta.

De la Penya ciclista dues tasques cabdals: la penya solidària (improvisar) on en Ramon sabates el perruquer va treballar en condicions infrahumanes a causa del mal estat dels locals del parc del Comunidó. ara les nostres bicicletes fan cap al Senegal, a través duna Ong germana. la penya infantil, un altre fet cabdal de la penya ciclista, on en Guillermo va cercar a fons el planter de pobles veïns, i ara l ‘Ilde ha recollit amb fermesa el testimoni. Esperem recollir-ne aviat els fruits (improvisar).