Altafulla amb tota la il·lusió

20/2/10

Carnaval 2010

0 comentaris
Altafulladors, Altafulladores,

en funció del poder que m'he atorgat jo mateix, i com a sobirà màxim, únic i il•lustríssim del poble, proclamo el següent ban:

Vist que per aquesta època heu agafat el costum de deixar-vos anar a les temptacions de la carn, la luxúria i el bon menjar, i per evitar que perdeu la poca imaginació que us queda, proclamo les següents sancions:

1. Aquell que vagi disfressat de barrufet blau, amb orelles punxegudes i cua, dient que és un avatar, com a càstig haurà d'escoltar Altafulla Ràdio una hora seguida.
2. Aquell que es disfressi de monja, monjo, àrab o religions similars amb túnica, haurà de llegir-se el blog del Fonxo Blanch SENCER.
3. El que es disfressi de pirata, amb espasa i un ull tapat, haurà de presenciar en directe el proper partit del Club de Futbol d'Altafulla.
4. El que es disfressi de ninja, amb la cara tapada de la pena que fa, haurà de flagelar-se amb els 100 fulls dominicals d'Alternativa.
5. El que vagi de gàngster ja prou ridícul farà, i com a càstig haurà de dissenyar un sistema antibolcada per la carrossa dels Diables.
6. Aquell que tingui tendències transexuals, i es vesteixi d'home en cos de dona, o de dona en cos d'home, haurà de demanar una entrevista amb el trànsfuga de turisme.
7. I el que no es disfressi queda condemnat a assistir a tots els plens municipals durant un any, i a més haurà de participar en totes les manifestacions de l'IBI.

Altafulladors i altafulladores, que així es faci, i que comenci la festa!!


Per consell de la policia municipal – acceptat i assumit per aquesta regidoria dins l’equip de govern – hem hagut de reduir els itineraris de la rua de Carnaval pactats a la reunió de carrosses i comparses.
Text resumit de l’informe de 3 de febrer:
“ Vist el recorregut proposat, aquesta policia local no pot garantir que tot el recorregut resti sense vehicles estacionats. Per la qual cosa i atenent els vehicles d’anys anteriors caldria la contractació de 2 grues en servei de tarda del dia 13, i 2 més durant la tarda del dia 14. (...)
(També el recorregut proposat suposa) l’increment dels efectius policials en 4 agents ( hores extres de 18 a 01 h.) més per garantir la seguretat de la rua: 1 per regular el trànsit a camí de les Bruixes / Escoles i l’altre per a Traginers / camí de les Bruixes, 2 més per requeriments de seguretat ciutadana (( 28 hores extres)). Els 5 agents del dispositiu de torn de tarda més el comandament per coordinar el servei haurien de perllongar el servei de 22 a 00::30 h. aproximadament. (( 12,5 hores extres )).
“A l’objecte de reduir costos i personal es proposa, si es considera adient, - com hem considerat l’equip de govern i el regidor de festes el primer – reduir el recorregut de forma que podria que dar de la següent manera:
Pl.Portalada, Safranars, cantó de la Vila, de Dalt, Martí Ardenya, sant Martí, Barceloneta, Pl. Nova i Pl.Martí Royo.
Avançar l’horar de la cercavila, evitant així el pagament d’hores extres – proposta refusada perquè els horaris havien de ser els acordats dins la Comissió.
“ – Aquestes modificacions permetrien la reducció a 2 agents de policia la contractació d’hores extres per garantir la seguretat ciutadana.
- La no contractació de grues per retirar vehicles.
I en funció de l’hora d’inici de la rua, tampoc el pagament d’hores extres per perllongació de jornada.”
Resta doncs argumentada la decisió de reduir l’itinerari per estalviar hores extres d’agents de policia (de 40,5 h. a 14 h.) així com la contractació de 2 tandes de 2 grues.
L’esmentada decisió de govern, pel qual lògicament dóna la cara el regidor de festes, fou comunicada telefònicament a cada responsable de carrosses o comparses de la Rua de Carnaval d’Altafulla. També fou explicat per ràdio al magazine de dimecres.
Després que el regidor responsable de la policia muncicipal fes una trucada a una dirigent de les comparses, intentant culpar de la decisió únicament al regidor de festes – en un episodi més de deslleialtat – el nostre regidor ha fet arribar el text íntegre fotocopiat de l’informe policial a cada carrossa i comparsa.

Novament la pulsió per la festa guanya el fred en la nocturna rua de Carnaval de dissabte
Sigui reconeguda amb més puntualitat que l’any passat, amb una certa mala maror prèvia pel canvi (justificadíssim) d’itinerari i després de superar les trifulgues del grup The Machine (Futbol Sala) per assolir tractor. Encapçalava la rua la carrossa dels Diables, màgicament abillats d’abelles ( alguna de travestit) i abellots. Els toca foto a portada de la Plaça del Pou. Un rusc / iglú presidia l’aparell mòbil que aglebava fins a 45 components. També nodridíssima de components la carrossa de l’anomenada Generació del 98, la dels escolars i respectius pares i mares de 6è de la Portalada nascuts en aquell any de fi de segle passat; sempre amatents a les modes, si l’any passat la carrossa intergeneracional va disfressar-se de blancors d’ABBA, enguany recordant la mort de Michel Jackson van emular el seu vídeoclip Thiller, passejant una munió de cossos nafradíssims retornats desbotzades tombes amb els corresponents nens emulant el traspassat rei del Pop i també dels Peter Pan. La tercera carrossa massiva aplegà els esmentats components del futbol sala esdevinguts tots “mozos de san Fermín”; la seva plaça de toros mòbil requerí desplaçaments interurbans acompanyats de policia municipal. Mixta de comparsa i carrossa, la disfressa de ninjes dels bastoners que van lluir el ball amb plàstiques espases de samurai. De les comparses inscrites vistosíssim el vestuari de les abillades mexicanes de la colla Jet Set; i a la manera juglaresca la colla impulsora del Dret a Decidir a Altafulla, amb més presència de militants del PSC que d’ERC.
La rua de tarda del diumenge aplegà també tota la canalleta disfressada que omplí el ball amb música disco de la Violeta.
Magnífic el servei de seguiment, obrint cada rua, de la policia municipal. Com a les curses de ciclisme dues màquines-escombra de la brigada amb un parell de rodets cadascuna tancà la rua deixant nets de tants festius confettis l’eix de carrers del lineal itenerari definitiu.

El Punt de dissabte 13 de febrer publica un reportatge a tota pàgina 7 intitulat “Altafulla ondulada” on el destacat més cèntric deixa constància de les “Queixes de PAU”.
Pot veure’s a www.elpunt.cat.tarragona.
0 comentaris
X.Vidal-Folch ens detalla “La segunda crisis”: la del deute, ja que “els plans d’estímul reactivador i la despesa social per a esmorteir el drama dels qui es quedaven al marge, mentre baixaven els ingressos, van inflar el dèficit públic i fer crèixer el dèficit”. El problema del deute no és de quantia, el 2009 el deute espanyol ha restat fixat en el 55,2% del PIB, menys del 60% fixat a Maastrich. El problema és la seva velocitat de creixement: si el 2008 estava només al 39,7% però pujarà aquest 2010 al 65,9% i arribarà, segons càlculs d’Hisenda, al 74,3% el 2012: boi que es duplicarà durant el quatrienni. Aquesta velcoiat provoca tensions de finançament. Així enguany l’esta ha de tornar entorn del 10% del PIB, 120 mil milions ja contractats; i alhora caldrà emtre abonamnets i lletres per 201 mil milions al tres terminis. A més necessitat de tresoreria reclamada en un curt període, més cars els préstecs dels creditors:per això un punt de diferència entre els abonaments espanyols i els alemanys, que suposa una factura adicional de 2 mil milions per punt.
Per a Vidal-Folch, “El poblema, tan mateix, és manejable”.

Francesc Valls comenta al País la “fatiga de tripartit” expressada pel conseller d’Educació Ernest Maragall com a exorxisme dels Dimonis del PSC
“El PSC se sent encorsetat per l’aliança, que , alhora, li ha donat la cobejada presidència de la Generalitat. Per mèrits propis i amb l’actual règim eletoral no l’hauria assolit ni en una sola ocasió sense ERC i Iniciativa”. (...) “La polèmica conferència d’Ernest Maragall pren com a base la busca de la centralitat política catalana, mitjançant horitzons de futur per la PSC: grup parlamentari propi al Congrés del Diputats, gir catalanista, ocupar l’espai de CiU i, a la fi, poder constituir un Govern des d’una posició indiscutible de força. No busca el govern de grosse koalition. El conseller més aviat vol un cop de timó, un canvi d’orientació estratégica del PSC. La Llei d’Educació, moderada i més assumible per CiU que pels actuals aliats d’ICV-EUiA, és un laboratori d’aquest projecte que esbossa Maragall.
De moment, la pretensió enunciada no passa d’un simple conte de la lletera que poc acabar amb la gerra feta miques. (...) Els integrants del tripartit corren el perill de no sumar les pròximes eleccions. I, si la situació no es col agravar, el que el Govern català de montilla precisa éspoc sorroll i molt de silenci per als pròxims tres mesos”.
Al torn dels oients de La Nit a RAC-1 del passat dimecres, el nostre regidor qualificà Ernest Maragall d’enterrador d’esperances (primer, el del reformisme educatiu de Marta Mata i ara d’un futur Tripartit). Remarcà que ja no voler sumar dins el tripartit en l’elaboració de la Llei d’Educació; que prefereix, d’acord amb el propi Miquel Iceta tal com expressà al Periódico aquest estiu, competir pel vot centrista de CiU possiblement espantat per la seva deriva sobiranista; buscant, doncs, un projecte de gran partit de centre esquerra en lloc del de principal partit i articulador de l’esquerra plural catalana. Recordà que de la Llei d’Ernest Maragall com a operació de busca de la centralitat política, pactant / “fent la pilota” a espais electorals de CiU ja ens en féu adonar Enric Company des del País.

8/2/10

0 comentaris
Memorable vetllada musical de la Jazzorquestra de l’IES Altafulla, el vespre de divendres a la Violera en solidaritat per a Haití / Creu Roja. Ple de pares a platea, qualitat i entusiasme a l’escenari. Felicitem el professor Joan Rion per la seva tasca de direcció.

El C.D.Altafulla guanya per 2 a 1 el capdavanter Cunit, amb gols de Pau i Balas. Endavant per la permanència tranquil·la!
0 comentaris
“Damos lo que hemos recibido y buscamos lo que nos ha faltado. Sólo somos capaces de ofrecer a los demás lo que nos han dado de pequeños” (Adolfo G.Papí a “El poder de las caricias. Crecer sin lágrimas”, acabat d’editar per Espasa Calpe)

Daniel Innenaraty: “El vicio de la izquierda es la melancolia; el de la derecha, el cinismo”.
Així als resultats de la darrera enquesta de Metroscopia per al País: els votants del PP qualifiquen la pròpia situació econòmica familiar de bona o regular en un 68% i en un 9% de molt dolenta, mentre que al qualificar la situació econòmica general espanyola diuen que és molt dolenta el 66% i de bona o regular... el 6%!
Un 64% dels votants del PSOE contesten que ZP improvitza sobre la marxa, mentre que la mateixa crítica a Rayoy la fan només el 40% dels seus votants.

Joan Tapia: “Les agències de ràting, que aplaudien les subprime, desconfien ara dels bons públics. Alguna assegura que els de països amb triple A, com els EUA o Espanya, són sospitosos”.”España no és Grècia, encara que tinguem el dèficit públic (11,4 del PIB) molt pròxim al seu. La diferència és que el nostre deute és del 55% del PIB (-22 punts que la mitjana de l’euro), mentre que el de Grècia i Itàlia supera el 110%”. “Espanya no és Alemanya ni França, ha de ser virtuosa... i semblar-ho”.

Alfred Pastor: “Alguns s’entesten a dir que el risc és Espanya: al final els inversors en prenen nota i s’acarnissen sense reparar en matisos. Algú hi guanyarà molts diners amb tot plegat, que és, un copmés, un acte increïble d’irresponsabilitat dels mercats”.

Emilio Botín, president triomfant del banc de Santander:”Igualar la economía española a la griega era como comparar al Real Madrid con el Alcoyano”.
El BSCH ocupa 169.460 empleats, en 13.660 oficines. Té un actiu de 1.110.529 milions d’e., superior al PIB espanyol; gestiona 900 mil milions d’euros de 90 milions de clients, escampats en 10 estats. El novembre de 2008 amplia en un 32% el seu capital. El seu creixement és clarament internacional: només el 5,5% a Espanya, descendent a Mèxic; però amb + 38,4% al Regne Unit i + 22,5 % al Brasil.
En les dades interanuals, els seu actiu ha pujat + 5,8%; els crèdits nets i recursos gestionats a clients, ambdós + 8,9%; el marge net, el 23,8%, el capital de màxima qualitat contra riscos, + 8,6%; el seu benefici ha pujat el 0,7% (8.943 milions d’e) però ha baixat – 14,4% el benefici per acció. La cobertura de morositat del Santander passa del 91% de 2008 al 75% de 2009.
Si baixem vertiginosament de la cúspide a la base de la piràmide econòmica hem de fer avinent que a Catalunya, segon un estudi dela UGT, el 40% dels assalariats no arriben a mileuristes.

Raúl del Pozo, a la secció del Mundo, El ruido de la calle: ” Zapatero, muy bien, elogio de la lengua castellana, del Quijote, de la democrcia americana y de la tolerancia religiosa. Citó muchas veces a España, la más multicultural de las tierras de Europa, donde convivieron los tres monoteísmos. Hizo en la almendra del conservadurismo y el garrote una lectura socialista de la Biblia.”Paga al jornalero antes que se ponga el sol” (...) Zapatero estuvo fino y natural”. Reblat per l’antagònic El País, que editorialitza: “Su discurso de ayer le permitió salir airoso de un reto defícil: combinar el carácter marcadamente religioso de la reunión y de sus anfitriones con un mensaje en el que sus votantes, y en general los ciudadanos españoles, pudiesen verse reconocidos.”

Javier Pérez Royo: “ Nos estamos aproximando a un punto crítico, en el que la acumulación de problemas desborde la capacidad del sistema político para hecerles frente, sobre todo porque no se vislumbra en el horizonte la posibilidad de que los distintos partidos, por un lado, y los distintos niveles de gobierno previstos en nuestra CE, por otro, estén dispuestos a ponerse de acuerdo en un programa mínimo para hacer frente a una situación de emergencia como la que estamos atravesando”.

4/2/10

0 comentaris
La subhasta de quadres del Cercle Artístic dins la Solidaritat per Haití assoleix 650 euros. Les dues pujes més generoses, de les dues Carmes de l’Ateneu de Dones (Martínez i Carmona).
_____________________________________________________
Juan Goytisolo:“Si la retirada más o menos digna, parece inevitable, el problema moral que nos acucia se plantea con toda crudeza: ¿tenemos derecho a abandonar a su suerte a millones de mujeres afganas qua aspiran a una vida decente, inspirada por los valores de las sociedades democráticas? ¿De qué forma podemos ayudarlas a recurrir a las armas?

J.Oliver: “Convé que no oblidem que gairebé el 40% del creixement de la nostra renda entre els anys 2000 i 2007 es va deure als immigrants. I que una part de la guardiola de la Seguretat Social també es deu a ells”. “Li dolgui a qui li dolgui, continuarem necessitant la immigració en les pròximes dècades. A partir del 2015, els fills del baby boom començaran a jubilar-se. I des del 2020 en endavant aquest procés s’accentuarà. No ho oblidem”.

Joseba Achotegui: “ Admiro molt els immigrants, són autèntics Ul·lises, superen perills, adversitats, soledats. La immigració afecta tothom, com en un tauler d’escacs: totes les fitxes queden canviades”.

Joana Bonet: “Mentre es debat la voracitat dels immigrants com a acaparadors de recursos públics, alguns voldrien que es fessin invisibles després d’empènyer el cotxet fins a la gespa del parc o atendre els seus pares vellets. Només la ceguesa i la insolidaritat poden de permetre que s’allargassi la cadena. En quinze anys serem després del Japó el país més envellit del món, i la demanda d’empleades a les llars i de cuidadores creixerà”
“Els qui agafen impuls i creuen oceans són gent valenta i emprenedora; molts els millors de la seva terra. Aquí baixaran escombraries, atendran els dependents i algunes cauran en mans d’agències que els exploten”.

N. Birnbaum:”Tenim sectors majoritaris de ciutadans que s’aferren fermament a dues creences fonamentals. La primera és que tots els enganyen i exploten, tant des del sector privat com per part de polítics corruptes i mentiders. La segona, que viuen en “el millor país de la terra”(EEUU). En aquestes circumstàncies, a un president li resulta extremadament difícil exercir el lideratge, sobretot si, en parlar, exposa idees de més d’una síl·laba i defensa canvis que amenacen els interessos existents”.


V.Pérez-Díaz: “ El 68% pensa que els dos grans partits es tracten com a autèntics enemics i no com a simples adversaris. Òbviament, entre enemics només poden escaure’s sinó odis dissimulats, compromisos inestables i deslleialtats a la primera ocasió. La qual coa fa pensar més que en una comunitat política en una confrontació civil latent, i a llarga contribueix a desmoralitzar una societat on una mica menys d’un terç acostuma a interessar-se en la política, i poc més d’un terç confia en els altres”


Esther Vera valora els propers mesos d’Artur Mas :«Ho té difícil per a surar nou mesos intentant de no comprometre’s amb un electorat d’ampli espectre que va del natural conservador d’Unió als sobiranistes, passant pel molt centrat i moderat electorat pujolista. Entre les propostes polítiques concretes, està acabar amb les decisions impopulars com la reducció de velocitat, l’impost de successions i reduir un 10% els sous de l’Administració. No és molt després de set anys pensant »



Editorial del País : El plan de recorte del gasto (50 mil milions d’e. en 3 anys) y la propuesta de reforma de las pensiones* intenta convencer a los mercados de inversión, los que deben juzgar la calidad de la deuda española, de que el Gobierno hará cuanto esté en sus manos para que España no sufra de los mismos males que Grecia.

(*) Simulació : els nascuts el 1953 fins al 1958 ens jubilaríem als 66 anys i afegint dos mesos per cada any a partir de 1954 (data del nostre regidor). Acaba la transició cap a la jubilació universal a partir dels 67 anys amb els nascuts a partir de 1959. Ells i tots els més joves es jubilarien doncs a partir del 67 i no dels 65 fins ara.

« El Govern ha adoptat dues decisions que suposen un canvi significatiu en l’orientació de la política econòmica aplicada des que es declarà l’estat de crisi financera internacional i la profunda recessió econòmica. espanyola. El Govern dóna a entenent que el període de combat de la recessió mitjançant forts estímuls econòmics ha de deixar pas paulatinament a un programa de sostenibilitat financera de l’Estat, greument soscavada per l’onerós cost de la recessió. El dèficit públic s’ha disparat fins el 11,4%, dos punts per sobra de les previsions. Aquest descontrol pot provocar dificultats de finançament o de refinançament del deute. S’han escaigut advertiments ben recents, injustos però notoris, de les agències de qualificació de riscos. »
El dijous, al Forum de Davos ZP s’enfrontà al pessimisme del « experts » sobre Espanya. Els replicà amb un un missatge reivindicatiu contundent :

« Tenemos una hoja de servicios impecable. Vamos a cumplir lo prometido – reducir el dèficit al 3% del PIB en 2013- a pesar de las voces críticas , que son las mismas a las que nunca les gustaron la Unión Europea ni el euro ».
« Es chocante que desde países como EEUU, el Reino Unido o Alemania se hable del sistema financiero español cuando habría que destacar la fortaleza y resistencia que ha demostrado a lo largo de la crisis ».

Mes alhora ZP els anuncià aquelles dues reformes Com ens adverteix el sempre lúcid / informadíssim Enric Juliana : «Zapatero, convençut aquests dies que existeix una campanya anglosaxona per a desacreditar Espanya (pilotada, entre altres medis, perThe Wall Street Journal, propietat de Rupert Murdoch), no podia anar a la cimera de Davos amb el 11,4% de dèficit com a única targeta de presentació ».
Sobre les conseqüències de les reformes previstes, tota » una hàbil operació d’imatge per a transmetre un missatge d’austeritat i sacrifici als mercats financers internacionals »-, el sempre barroc / hiperbòlic cronista a Madrid de la Vanguardia – culmina la seva pàgina « Zapatero, el griego » avisant : » Para reformar la solvencia del Reino, para evitar el naufragio en las costas de Grecia, Zapatero ha comenzado a pisar línea rojas ». El barroc s’expressa consubstancialment en castellà…

Dins de les trifulgues del nostre admirat ZP a Davos, reproduïm el diàleg del corresponsal de País amb Kenneth Rogoff (n.1953), ex nen prodigi i gran mestre d’escacs als 25 anys, professor de Harvard i execonomista en cap del FMI:
- Espanya retallarà les despeses i apujarà els impostos indirectes. ¿Són mesures encertades?
- És intel·ligent. Espanya havia de guanyar-se la credibilitat del mercat. És un país desenvolupat i la seva regulació bancària ha estat excel·lent, per la qual cosa serà relativament més fàcil l’ajustament. Per altra banda, l’ensulsida immobiliària en dificulta la sortida: el deute ha crescut ràpid i els tipus estan pujant. ”. Els espanyols no tenen més remeis que enfrontar-se a uns impostos més alts. Pot ser desagradable, però el Govern ha donat una senyal clara, indispensable en aquests moments de desconfiança.

Dimecres 3 de febrer el nou comissari econòmic i monetari europeu, Almunia, donava la clatellada de posar en un mateix sac les economies gregues, portuguesa i espanyola. Traduït de l’anglés, llengua pròpia de majories euròfobes, per cert: “En aquest països observem una pèrdua constant de competitivitat des de la seva incorporació a la zona euro. Tenen dèficits públics elevats, amb components cíclics i estructurals. També presenten una dependència important del finançament exterior en el cas de Grècia i Portugal, per bé que menor a Espanya”.

X.Vidal-Folch, a la seva secció de cada dijous, qualifica la nova política econòmica del govern de ZP com de “Quadratura del cercle, d’austeritat i a l’hora estímul. Accelerar i frenar”: afegir als programes de rellançament vigents (automòbil, pla E, frob, pac de sostenibilitat) un pla d’estabilitat per a 2010 (que corregeix l’optimista Pressupost) i un programa d’austeritat ( per al trienni següent, de 45 mil e./ 90%) que suposa una atzagaida a la inversió pública prevista.
Remarca que “el dilema plantejat per aquestes dues necessitats contradictòries és universal. Ho estilitzà a Davos el director general del FMI, Dominiques Strauus-Kahn:”Si abandonem els plans d’estímul massa tard, el deute esdevindrà més alt; però sí l’abandonem massa aviat, afrontarem el risc d’una recessió en dues fases”.






T.Garton Ash: “Tres visques per a Google!. Tot i el perill de perdre la possibilitat d’uns immensos beneficis a llarg termini al mercat xinés d’Internet, ha colpejat en defensa d’una de les grans causes del nostre temps: la llibertat d’informació al món”


Miguel Blesa, president de Caja Madrid dels darrers tretze anys: “Políticos y sindicalistas son personas de organización y para ellos priman los intereses de su organización sobre otros. Durante mucho tiempo he tenido apoyos incondicionales de unos y otros, íbamos todos en la misma dirección, pero de pronto esos grupos decidieron fumar juntos la pìpa de la paz y me di cuenta que el tabaco era yo”


Manuel Cruz:”Ens sentim sols quan no importem de la manera que voldríem importar per a aquells que ens importen”. “Ningú no està més sol que el que escriu; i ningú, alhora, pot esperar més companyia que la nodrida pels textos”. ¿Per això ens cal d’escriure “profusament”…?


Edgar Morin: “La democràcia no és cristiana: ens pervé dels grecs;la ciència no és cristiana; l’Europa moderna no és cristiana. La idea de laïcitat es troba en altres civilitzacions. Així que crec que la idea de fer d’Europa com una ciutadella cristiana és una idea equivocada”.”Els factors més regressius d’Europa tenen a veure amb l’obstinació ètnica, nacionalista i religiosa” “L’ànima d’Europa és problematitzar, interrogar, no quedar-se mai adormits. Tota la història del pensament europeu és una recerca de la veritat, un escatir incessantment la veritat”. “M’adono d’un tou de bones voluntats, però la bona voluntat sense esperança queda desocupada, generant desesperació davant la barbàrie”.