Altafulla amb tota la il·lusió

30/9/09

L’Esplai de Jubilats i Link al Consell Sectorial de Cultura

0 comentaris
Per urgència i per unanimitat del Ple aquestes dues entitats s’incorporen a l’òrgan de participació que aplega els representants electes / regidors i els d’entitats d’àmbits o vessants culturals. Amb la seva incorporació adquiriran el dret de firmar convenis de col·laboració: amb assignacions de partides del pressupost de cultura (o festes) dins el pressupost general per a activitats concretes. Així, en el cas de l’Esplai per als dinars de cada FM o per a l’organització d’actes com ara els infantils de l’arribada del cavaller futur sant Martí. Pel que fa a Link, lògicament per a donar suport econòmic per a garantir la programació del seu Cine Club, esplèndida nova iniciativa cultural altafullenca que ha de quallar i assolir estabilitat amb el suport públic municipal, que a tots ens aplega.
Cada entitat ara nomenarà el seu representant (titular i suplent) dins les sempre mensuals reunions del Consell Sectorial de Cultura.

Al Ple o al Pamflet? Ideal pot demanar un Ple Extraordinari

Per què el grup d’ABG (AA en la futura legislatura 2011-2014) no intervingué mitjançant els seus regidors al Ple per contribuir a establir la narració creïble entre les dues versions sobre la suposada “baralla de taverna del far west” que explica al seu darrer Pamflet?
Per què les sospites o acusacions als col·legues de Ple no les fan en seu parlamentària municipal: en el cara a cara personal, amb dret a rèplica i possibles acords de síntesi?
Per a AA els Pamflets unilaterals supleixen la que fóra Noblesa (anar de cara) al Ple. Tres hipòtesi ho poden explicar:
a) per “deformació professional” del Periodisme com a Poder no han superat la lògica de la seva funció Parlament de Paper dels inicis de la Transició.. quan encara no havíem assolit i consolidat els Parlaments amb Representants ( al Congrés i Senat del pol federal; als Plens Municipals i de les Diputacions i Consells Comarcals, al Parlament de Catalunya)
b) enganxats encara, per herència d’espai polític leninista, a l’agitació i propaganda que arracona el debat polític plural entre veus lliures i iguals i aspira a anul·lar l’adversari ( convertit en enemic) matxacant la seva reputació personal.
c) la intoxicació sectària, pròpia de la pitjor rivalitat política, tan imperant a la lluita partidària general doncs hem d’acceptar que ha estat implantada, sense escrúpols i amb activisme contumaç, al panorama polític altafullenc; obra d’un migrat nucli militant d’EUA, l’esquerra més arcaica possible, que fins i tot ha partit peres amb els d’ICV al Baix Gaià, perdent les sigles i constuint en partit local ( com AUPA i Ideal; no com Pau que és una agrupació d’electors ).

29/9/09

0 comentaris
Castells i Majó ens orienten dins el debat sobre dèficit i impostos durant aquesta crisi:

Antoni Castells, conseller d’Economia: “És evident que els dèficits molt elevats no són sostenibles molt de termps. L’important és de tornar a crèixer, si la represa s’escau a bon ritme a partir de 2011, la situació es reconduirà amb relativa normalitat. En qualsevol cas, fóra una errada greu voler acabar amb el dèficit abans de temps. I per tant no cal apressar-se a pujar impostos.
També en aquest punt el món ha après dels fracassos. Per exemple, el d’EEUU el 1937 o del Japó a finals dels 90, quan tractaren de reequilibrar el pressupost abans que la recuperació hagués consolidat. Una altra cosa és reequilibrar la composició dels impostos. Les cotitzacions a la Seguretat Social, per exemple, tal vegada siguin massa altes, i l’IVA, potser massa reduït”. Retinguem aquesta darrera tesi, assertativa ( no apodíptica) del nostre conseller, que llegíem a La Vanguardia del diumenge 9 d’agost. Oi que l’ha n palicat els seus companys al govern central, el darrere divendres de setembre: el tercer tram de l’IVA pssarà, aparetir de juliol del 2010, del 16 a 18% del producte comprat / facturat. Vet ací, afectant tan els consumidors privats com les despeses i obres públiques; d’acord amb l’alcalde Tortosa, al Punt d’aquest dissabte, primer d’octubre, a “ neteja viària, recollida de brossa i enllumenat públic” com a serveis dins el pressupost corrent.

Joan Majó, al seu esperat / formatiu article de cada dissabte a la pàg.2 de Catalunya al País, avui mateix ens recomana: “ Impuestos: subir, pero no ahora!
“Els errors polítics poden ser de fons o d’oportunitat. Crec que estem (amb les propostes fiscals del Govern del pol federal) devant d’un error d’oportunitat, que no contribuirà a facilitar-ne la nostra sortida de la crisi. (…) La seva solució, ningún no ho discuteix, passa per augmentar molt la despesa pública en forma d’inversions que ofereixin ocupació i d’ajuts que suavitzin situacions socialment difícils. Però aquest increment de la despesa només podem assolir-lo augmentant el deute de l’Estat. Afortunadament, Rato i Sobes havien deixat uns comptes públics molt sans i per tant tenim marge per a augmentar el deute públic, que està per sota de la de molts països de lUE!
Aquests anysde crisi anirem disminuint el deute privat ( empreses, famílies i bancs) i augmentant el deute públic, que després caldrà anar pagant. I per part haurem de pujar la recaptació, en part per la recuperació econòmica i en part també increment d’alguna manera la pressió fiscal, que està per sota de la de molts països de la UE.Per tant a mitjà termini, els impostos ha nde pujar, i alguns s’han de revisar pera eliminar discrinacions en el seu repartiment, genrat per les darreres modificacions. Nos ens equivoquem. Estem davant d’una perspectiva d’augment dels impostos als pròxims anys. Modestament, penso que qui diu el contrari s’equivoca o intenta enganyar. (…)
Estic plenament d’acord amb amb les polítiques socials que el govern proclama i practica. Però en aquest moment és perillós de pretendre finançar-les amb augment de recaptació, que poden agreujar, per motivacions reals de pujada de preus o per motivacions psicològiques, el consum de les famílies.
Ara cal reactivar i anar preparant un augment d’impostos tan aviat com s’hagi sortit, amb certa seguretat, de la crisi.”


“Los españoles son de izquierdas, pero España es de derechas. El concepto imperante de España es el que ha creado la derecha.” (J.A.Torres Mora, sociòleg, diputat del PSOE per Màlaga)


Tornem-hi amb reflexions manllevades sobre la crisi / perspectives de la Socialdemocràcia:

Lluís Bassets preveient les causes de la gran devallada electora del SPD a Alemanya: “ Si el SPD es dirigeix tan decididament a una derrota, és en primer lloc, perquè ha perdut les seves bases electorals clàssiques, que havien representat la seva raó de ser durant més d’un segle d’història. Assolí de retenir encara la clase obrera aburgesada del capitalisme tardà, però el magnetisme i cohesió del SPD s’han esberalat quan aquella classe tan característica ha desaparegut, susbtituïda ja no per màquines sinó per mà d’obra situada a la Xina i països emergents. Bona part del seus vots s’està fugant per l’esquerra (Die Linke) o passa a engruixir l’abstenció.
La segona raó de les seves dolentes perspectives rau en la difuminació del seu perfil ideològic. Algunes idees molt pròpies de la socialdemocràcia, principalment sobre el paper de l’Estat com a protector dels més dèbils i com a guardià de l’equilibri social, ha impregnat tots els partits i ha adquirit un caràcter tan transversal com per a neutralitzar el missatge de l’esquerra. Tot el que podia exhibir com la seva habilitat exclusiva és ara patrimoni de tots, inclosos els liberals que reivindiquen el centre i parlen d’economia social de mercat.
La difusió transversal d’idees i valors socialdemòcrates coincideixen a més a més amb la fragmentació interna de l’esquerra.”
Valgui per explicar, també a Altafulla ( i deixem-nos de raons de carisme o qualitats dels caps de llista) la dimensió del pes del PSC a les municipals: esquerra més que fraccionada ( ABG,PSC, PAU,ERC), com a reflex de la clientela electoral, amb poc pes obrer o obrer aburgesat. Tan de bo la causa més reconfortant ( la de compartit el paper de les políques públiques dins el benestar i equilibri socials) també sigui tan transversal, sobretot dins l’actual Nou Govern, a l’hora de la gran inversió en l’equipament de la Biblioteca ( i pendent de plantar la gespa artificial), etc, etc.. Aquesta tesi de Lluís Bassets la vaig especialment, per encoratjar-nos, comentar al company alcalde del Nostre Govern, company al PSC oficial entre 1987, quan s’hi incorpora, i el 1999, quan perdo per segon cop les primàries envers J.M.Gené en un segon procés electoral intern prou brut.

28/9/09

En representació del PSC Manel Ciércoles ja és oficialment regidor del Ple d’Altafulla

0 comentaris
Fou la seva presa de possessió amb les promeses legalment establertes el punt segon de la sessió de setembre.
Amb tota seguretat assumirà la regidoria d’Esports, heretada de la seva antecessora. Probablement també la de Festes, les tasques de la qual venia pràcticament assumint com a gerent de Cultura ; així, la de Joventut s’incorporaria a la regidoria de Benestar Social de Juan Spuch (CiU).
Hem de fer avinent, amb total repulsa que també farem extensiva com a proposta d’acord del Ple, que l’endemà de la seva presa de possessió, el migdia d’aquest dissabte, el seu cotxe particular fou objecte de dues punxades intencionades, amb estri tallant, a sengles rodes.


Amb desenganys a les subvencions, amb la meitat del pressupost previst al Pla, tot i estalvis hem depassat els pressupostos de Cultura i Festes per a mantenir-ne el nivell suficient de qualitat i regularitat de l’oferta.

Així d’entrada: a l’hora de triar “políticament” entre ajustar-se al tan magre pressupost de 2009 o mantenir oferta suficient perquè no resultés irreparable remuntar les activitats suprimides m’he decantat per la segona opció.
Si recapitulem hem de recordar que per subvenir el dèficit heretat de la liquidació de 2007 vam haver de consignar per al total de Cultura i Festes només 64 mil e., quan n’eren 124 mil ( 72,2 e + 51,5 e.) els previstos al Pla Econòmic.
Per acabar-ho d’adobar, només podíem incorporar modificacions de crèdit per majors ingressos a les pròpies subvencions consignades; missió fallida, desenganyat : la Diputació, amb qui havíem fet una negociació expressa d’augment substancial de subvenció, i per primera vegada, al desenllaç final ha passat dels 11 mil de 2008 als 4 mil d’enguany – i mercès a gestions finals de la regidora del PP amb el seu company de partit que tan ja col·laborà amb la subvenció que ha permès redreçar el camp de terra de futbol i preparar-lo per al futur i definitiu de gespa.
En la fonamental subvenció de la Generalitat vam tenir la desgràcia que no ens van enviar, com sempre!, la notificació expressa / directa d’obertura del període de sol·licituds. Dels 11 mil e. que teníem previstos al pressupost en rebrem un màxim de 5! Per esmenar la seva errada, la Generalitat ha actuat com a contractant d’un dels concerts del Festival de Veus, el de la soprano i pianista alemanys amb peces de “Mozart a Monsalvatge” per valor de 4 mil e. Esperem sumar-ne mil més per tasques d’assaigs oberts previs de pedagogia musical.
(D’aquest episodi els sectaris intoxicadors habituals d’aa – perquè no poden seguir sent abg – n’han donat una versió escrita que només a ells retrata i no els fets i els seus involuntaris afectats).


El pressupost de 2010 complirà les consignacions del Pla: gastarem la diferència entre el total disponible i els deutes (extrajudicials) de 2009.

A l’hora de confegir el pressupost de 2010 disposem, d’acord amb el Pla, d’un total de (84 + 62,5) mil e. per a Cultura i Festes respectivament. Després de restar-ne els “necessaris” desviaments de 2009 en tindrem les xifres disponibles definitives ; on les entitats tornaran al calendari d’activitats habitual.


Els comptes d’estiu de Cultura : estalvis sense recompensa...

Els vam exposar puntualment, amb radical transparència i autocrítica al darrer Consell Sectorial de Cultura, afegint-hi comparacions entre 2009 i 2008.

El total de despeses pel cicle de Concerts i Festival de Veus han passat de 49.903 e. a 11.256 mil menys: 38.646,47. Resultat sobretot dels estalvis en catxés dels artistes, i particularment al Festival de Veus.
Emperò també han devallat els ingressos: - 3.813 e. en entrades i …-13 mil en subvencions. Les aportacions de patrocinadors i col·laboradors han pujat en 430 e., fins al total de 8.370 e.; també vam visitar-los un per un, als principals espònsors.
La consequència és que mentre l’any 2008 vam aportar de la hisenda municipal només 5.429 e., doncs aquest 2009, tot i haver estalviat aquells més de 10 mil e. en despeses, hem d’aportar 12.543 e.

Les actuacions de les dues colles castellers convidades de la gran diada de l11 de juliol ( amb tant d’efecte retorn al Quarts de nou del canal 33 i en la producció internacional anglesa) sumen 7.500 e. ( 4.500 e. de la Colla vilafranquina que ens manté com a plaça de nou). Les pagarem extrajudicialment…, per falta de partideta enguany…

El concert d’havaneres al racó del Fortí, amb relleu organitzatiu, manté el cost: per 4.619,83 e. (3.500, en els quatre gran grups i equip de so).

La nit de piano i poemes també manté despeses, entorn dels 2 mil euros ( 1455 e. en catxés i 580 en lloguer de piano).

Calia mantenir l’oferta / despesa de la Festa Major Petita!

Ressenyem, d’acord amb la informació disponible exposada amb fotocòpia per a cada membre present, les dades de despesa fins ara comptabilitzades, i comparant-les amb l’any passat:
El dinar a l’Esplai segueix mereixent els 900 e. de suport municipal de rigor.
El sopar popular al c) de Baix ( per obres al Comunidor) fou servit per proveïdors que alhora que el servei de catering també van portar la logística. Han facturat 4.967,85 e., mentre que l’any passat el menjar pujà 3.028 e. però la logística 1.156 e., és a dir 4.184 e. En tiquets sempre a 10 e. vam ingressar 2.890 e. per 3.200 e. l’any passat. En definitiva, hem aportat de diferència: 984 e. el 2008 i 1.768 e. enguany.
Els actes a l’Ermita en donar relleu a la ballada de sardanes la cobla ha costat 1.050 e. per 800 e. l’any passat. L’ambulància de seguretat per a la preciosa actuació clàssica de set dels Castellers d’Altafulla reclamà 258 e.( la mateixa quantitat que per al Correfoc i també per a les actuacions homòlogues a Baix a Mar durant l’agost).
Els 4 espectacles proveïts per Cultour Music ( balls del sopar i de Festa Major, animació infantil i “vella glòria” a la Martí Royo) han sumat 10.834,4 e. En total, 900 e. més que l’any passat amb espectacles musicals.
La Festa Gastronòmica de les Cultures assolí el previst equilibri entorn de 1.100 e.; tot i la minva de parades, 90 e. menys que l’any passat.
Cal recordar que els actes de les entitats altafullenques es regeix pels convenis signats amb cadascuna.

El perspicaç lector d’aquestes xifres ( retent comptes) s’haurà adonat que tenim pendents de precisar els desviaments en relació a l’inviable / esquelètic pressupost d’enguany de Cultura i Festes. I és que per definir-les, i per tal de no retardar els cobrament de proveïdors (de publicitat, fotos artístiques per a les webs municipals o actes rememoratius i també els petits allotjaments d’artistes aquests conceptes) estem tramitant una modificació de crèdit per a suplementar les possibles despeses a cura de protocol d’alcaldia, sempre amb el vistiplau del control i gestió d’intervenció.
En seguirem informant,oi ?

Esther Vera i Joan Majó ens dónen les claus més antològiques del publicat per entendre el “cas Millet al Palau”: La Catalunya Feudal i la intervenció d’auditors.

Llegíem al País de dijous, pàg.2 de Catalunya : « Malgrat les seves moltes imperfeccions i aparatosos defectes, les millors democràcies comparteixen alguns conceptes : contrapesos de poder (‘checks and balances‘), retiment comptes ( ‘accountability’) i la meritocràcia com a mètode preferit de selecció de personal.
El lladregueig confessat per Fèlix Millet i alguns familiars i amics al Palau de la Música posa en evidència alguna cosa que ja sabíem: això no és Amèrica. (…)
“Hagués estat possible no detectar el grau frau si Fèlix Millet no formés part del Partenó social Català, de la Catalunya feudal que hereta càrrecs, prebendes i respectabilitat pública? Si Millet no fos pur Gotha català?
Al llibre ‘L’oasi català’, Andreu Farràs i Pere Cullell parlaven de cent famílies que es repartien el poder. Una idea prou compartida pel propi Fèlix Millet Tusell, que deia als autors:” Som uns quatre-cents i sempre som els mateixos”, esmentant com a llocs de trobada l’Orfeó Català, el Círculo del Liceo, la tribuna del FC Barcelona i La Caixa.
Els mateixos des del col·legi (abans Virtèlia o Jesuïtes), passant pel club esportiu, el lloc d’estiueig i el consell d’administració.(…)
“Una democràcia i una economia sòlides només poden fonamentar-se en la meritocràcia, en les elits que en són pel mèrit, la intel·ligència, la capacitat i l’esforç. La resta és feudalisme.”
L’ex-ministre d’indústria al primer govern de Felipe i el primer director de la Corporació Catalana de RTV amb el tripartit ens adverteix: “S’escau la paradoxa que, normalment, els estatuts responsabilitzen els patronats dels aspectes econòmics ( aprovar pressupostos, liquidacions de comptes, inversions…) i, altrament, aquests temes passen de forma boi de tràmit a les seves reunions, on es discuteix – i és molt bo que sigui així – temes relacionats amb l’activitat del patronat. Aquest costum, fonamentada en la confiança en el gestor i també en l’aridesa de l’economia, no representa cap problema en la majoria de situacions, però és la doble causa que fa desembocar en alguns moments, com el que estem visquent, amb un ¡com ha pogut passar això tan gros! (…)
La intervenció d’un auditor hauria d’esdevenir la manera d’estalviar-nos aquests ensurts i de donar tranquil·litat els membres del patronat ( o del consell, si es tracta d’una empresa) que un professional extern ha fet la revisió i ha certificat la correcció dels comptes o, en el seu cas, ha detectat alguna irregularitat. Penso que les auditories haurien de convertir-se en una pràctica habitual, però que a més caldria regular-se la manera d’elegir l’auditor per a evitar que l’examinant pugui escollir i pagar el qui l’ha d’examinar.”


15/9/09

Els Castellers d’Altafulla fan història a Sant Antoni. Molt bona resposta de públic als actes festamajorencs.

0 comentaris
Els Diables les van començar i tancar amb tanta llum com espetecs. També amb calendari simètric, l’Ateneu de Dones: al Fòrum, amb peces dels tallers de patwork i amb la principal parada de menjars (andalusos i navarresos) a la placeta de l’únic sant Antoni genuí (els dels pescadors, el franciscà portugués enterrat a la italiana Pàdua). També magnífica l’oferta de menjar a / de l’Esplai: al dinar dels cent cinquanta, tot un goig de grans paelles; a la Festa de les Cultures, un pernil fumat que també s’acabà.
Els espectacles nodrits per Cultour Music tant de bona qualitat com de nivell de quantitat d’espectadors actius, per tant com per mantenir el vincle comercial. A la plaça Martí Royo, la nit de l’Onze el Micky ja no tant de goma però sempre jovial recordà els seus hits històrics (Enséñame a cantar, No sé nadar, El chico de la armónica, Suena el piano, Bye bye Fraueline); entranyable el desenllaç, amb un vella glòria de 66 anys fent ballar criatures dalt l’escenari; l’endemà, amb l ‘espectacle infantil Clau de So, fent ploure en directe. Per als balls, el trio que anirem contractant cada any per a Consulat de Mar i quan tornem al Comunidor i l’espaterrant orquestra Odisea.
La veu acurada i potent del nostre Josep Asencio justifica que els seus taloners siguin les digníssimes velles glòries a l’abast del nostre pressupost.
La tarda de la Diada / Festa Votiva féu coincidir les danses populars de Vielha, Villalba i d’Altafulla amb la primera exposició de pintura del polifacètic artista J.M Bellido (fins ara poeta, compositor, cantaire).
La plenitud ja havia estat assolida al migdia. Amb el canvi d’horari de la missa, restà com a “rovell de l’ou” en l’afortunada expressió del nou Mn. Jaume Gené, precedida d’un a la fi rellevant concert / ballada de sardanes i seguida de l’actuació castellera com a cloenda. Cada acte tenia doncs la seva franja horària per atraure. I amb aquestes que es descabdellà la increïble, magistral i històrica Diada a Sant Antoni 2009 dels nostres Castellers!!!!: tota una clàssica de set, recuperant les fites de la primera etapa de la colla: tres castells impecables de seguretat i de ritme d’execució: dos de sis, tres de set – sí 3d7 a sant Antoni-, quatre de set – sí, 4d7 a sant Antoni; i el pilar de cinc amb emoció èpica. Ep! amb dues parelles de canalla ( els germans Mar i Aleix; el Joel i l’Ainoha).
També fou vibrant, agosarat i tècnicament exacte el parlament institucional de l’alcalde J.M. Gené.
L’únic punt d’autocrítica l’hem de reservar per a tres trets de la sempre exitosa i suficientment organitzada IX Pujada que recorda l’ermità fundador de l’ermita (el pescador Baltasar Rabasa, amb làpida al terra de la nau central datada també el 1714). Alguns errors en les classificacions potser massa escridassats, involuntària manca d’aigua a l’arribar però sobretot que ens van servir les coques de recapta… congelades…
El voluntariat es cenyí aquesta setembre de 2009 a l’incansable i constantment compromès grup de L’Ateneu. El tàndem de regidors trescant entre cadires, taules i proveïments mentre preguem a sant Antoni (l’un amb el puro i l’altre amb el mocador a la mà respectiva) que les restaurades hores extres de la brigada els retorni la condició de regidors estrictament responsables organitzadors i els alliberi de pringar / escarrassar-se…

8/9/09

Notícia històrica de la Festa votiva de sant Antoni de Pàdua a Altafulla:

0 comentaris
“Durant el Trienni Liberal, Altafulla patí la malaltia de l’any 1820 que es produí com a conseqüència de la pèrdua de les collites i de la sequera d’aquells anys, que obligaren la gent a menjar el que fos per subsistir. El flagell afectà la majoria dels vilatans i davant la gravetat de la situació, hom implorà l’amparament de sant Antoni. El dia 11 de setembre es pujà a l’ermita a demanà la protecció del sant damunt la vila. El dia 15 hom baixà el quadre de sant Antoni en processó i se’l passejà per tots els carrers i places. El quadre romangué exposat a l’església parroquial fins el tercer dia de pasqua de 1821 en què se’l tornà a l’ermità. El veïnat, agraït, instituí en honor del sant la festa votada de l’11 de setembre i traslladà al dimarts de pasqua la menjada de la “mona” per recordar que en semblants diades havia estat retornat a l’ermita el quadre miraculós”.

(Salvador Rovira i Gómez:
“Història d’Altafulla II. L’edat moderna 1479-1868”.
Centre d’Estudis d’Altafulla)

7/9/09

FESTA VOTIVA DEL QUADRE DE ST. ANTONI DE PÀDUA

0 comentaris

PROGRAMA 11 DE SETEMBRE DE 2009
FESTA VOTIVA DEL QUADRE DE ST. ANTONI DE PÀDUA


DIMECRES, DIA 9 DE SETEMBRE

14,00 h. Esplai de Jubilats
Dinar de germanor per a la Gent Gran de la Vila.


DIJOUS, DIA 10 DE SETEMBRE

13,00 h. Plaça de l’Església
Coets d’esclat de Festa Major.

19,00 h Fòrum Parroquial
Inauguració exposició de mostres dels tallers de l’Ateneu Cultural de Dones.

21,30 h. Carrer Sant Martí
SOPAR POPULAR (fideuà, llom al cava profiterols de nata amb xocolata)
i ball amb el trio musical PARFILLS.


DIVENDRES, DIA 11 DE SETEMBRE

10,30 h. Ermita. St. Antoni
Ballada de sardanes amb la Cobla Reus Jove.

12,00 h. Ermita. St. Antoni
Missa solemne cantada per la coral Nous Rebrots.

12,45 h. Ermita. St. Antoni
Discurs institucional de l’Alcalde dins la Diada Nacional de Catalunya.

13,00 h. Ermita. St. Antoni
Exhibició dels Castellers d’Altafulla.

18,00 h. Plaça Martí Royo
ALTAFULLA BALLA
IX MOSTRA DE DANSES TRADICIONALS
(Ball de Nans d’Altafulla, El Cadrill de Les, El Balbano de Salardú, Es Aubades de Bossòs, Ball Plà de Canejan, La Dansada de Vilalba del Arcs, Tricoter de Bausen i Ball de Bastons d’Altafulla).

19,00 h Estudi Cercle Artístic (Pallissa Era del Senyor)
L’Art al Museu d’Altafulla 2009-10:
inauguració exposició de Josep M. Bellido.

22,00 h. Plaça Martí Royo
Actuació de MICKY i recital de Josep Asensio



DISSABTE, DIA 12 DE SETEMBRE

12,00 h. Pins Era Senyor
Dibuix infantil, organitzat pel Cercle Artístic d’Altafulla,
aperitiu per a tots els nens

19,00 h. Plaça Martí Royo
Actuació infantil amb el grup SET DE SO

20,00 h. Biblioteca Municipal
Presentació del llibre “la Granja Avícola Voramar”
editat pel Centre d’Estudis d’Altafulla

23,30 h. Plaça del Pou
Ball de festa major amb l’Orquestra ODISEA


DIUMENGE, DIA 13 DE SETEMBRE

09,00 h. Botigues de Mar- Ermita St.Antoni
XI Pujada a l’Ermita de Sant Antoni “Memorial Baltasar Rabassa”
Peonada popular des de Baix a Mar fins a l’Ermita.
Esmorzar coques de recapte

19,00 h. Plaça de l’Església
IX FESTA GASTRONÒMICA DE LES CULTURES

21,30 h. Vila Closa
Tempesta de fi de festa pels Diables d’Altafulla



NOTES:

Durant la festa, guarnim els balcons amb la senyera nacional catalana.
El recorregut dels Diables d’Altafulla estarà degudament senyalitzat, quedant prohibit aparcar dins del mateix, prenent les mesures necessàries per evitar incidents
En cas de mal temps els actes a l’aire lliure es faran al Casal La Violeta o s’anul·laran
S’informarà de qualsevol canvi d’horari o emplaçament mitjançant cartells i per Altafulla Radio

AJUNTAMENT D’ALTAFULLA CONSELL COMARCAL DIPUTACIÓ TARRAGONA