Altafulla amb tota la il·lusió

31/7/10

0 comentaris
Problemes de salut personal, familiar i de l'entorn político-social desemboquen en una sobtada / dolorosa dimissió del Nostre Alcalde Josep Mª Gené i Torell (abril 2008 - juliol 2010).

I ara què? El dissabte 7 d'agost a les onze del migdia elegirem el tercer alcalde d'aquesta legislatura.

PAU proposa el nostre experimentat regidor com a candidat a l'alcaldia;
nega el vot dins l'actual Govern a l'encara primer tient d'alcalde,
el dilema de barrar el pas al retorn de Ferré a l'alcaldia ha de ser preocupació prioritària del populisme i la dreta de l'actual Govern, mai dels regidor d'esquerres (PSC i PAU).

Raons de la nostra candidatura: per responsabilitat i compromís amb una il•lusió sobre Altafulla i el seu Govern:
Un Govern reunit (parlamentant amb lleialtat i franquesa) sempre que calgui; decidint sempre per majories acatades en cada qüestió de competència municipal.
La il•lusió sostinguda i entusiasta per una Altafulla Oberta i Social:
Oberta, amb ressalts mínims, harmonitzant residència i comerç / turisme; amb una policia municipal de servei de proximitat no de sancionaments.
Social, amb vida comunitària esportiva, cultural i festiva: amb camp de gespa a sumar al Palau d'esports; amb places, platges, la Violeta, pallisses i Centre d'Entitats plenes de vida lliure i implicada...
El nostre regidor vol posar en valor com a alcalde les sòlides bones relacions amb els tres entorns bàsics de la vida municipal (personal, entitats i motors econòmics).

Per què no a l'automatisme de successió dins l'actual Govern? N'hem hagut de deixar desenganyada / desolada constància: en les qüestions que considerem més sensibles el regidor d'Ideal - actual accidental alcalde...- ha encapçalat l'oposició interna i restant en minoria dins el Govern ha triat reiteradament la pinça amb l'oposició oficial: despeses de cultura i festes; parc temàtic de ressalts a Migdia / Marquès de Tamarit; camp de gespa a l'estadi Joan Pijuan; usos infantils de la plaça del Pou.

El dilema dins l'actual Govern accidental per evitar el retorn de Ferré l'han de resoldre Ideal i PPC; no PSC i PAU. Ideal i PCC són els qui d'entrada tenen més incompatibilitats ideològiques i sobretot d'interessos amb Alternativa Altafulla / exABG. Però no podem deixar de tornar a recordar - amb desengany i desolació - que semblen compartir la mateixa Allufatla (Altafulla que es llegeix com camina: cap enrera! Tancada i classista).
D'entrada, Ferre ja ha ofert a l'actual alcalde accidental de mantenir-li les àrees de la seva competència. Ferré ha proposat a Pérez, a la sortida del Ple, de tornar com a alcalde amb un Govern d'unitat... exclouent-ne el nostre regidor i Jano Francino! El poder del rencor...

PAU ofereix a tots i cadascun dels amics, companys, socis / rivals del ja Govern accidental un executiu amb els nostre Regidor com a Alcalde. Perquè prou que els ha demostrat (sense la reciprocitat ja recordada) lleialtat i treball en equip - potser les causes de la seva demostrada incombustibilitat... Lògicament el Nou Govern amb alcaldia de PAU aplicaria els criteris majoritaris de funcionament intern per majories acatades: ressalts suavitzats o suprimits; camp de gespa; pressupost de cultura i festes; gestió directe del pavelló.

Aupa i ERC també rebran la nostra oferta formal en negociacions exploratòries. Tenim millor experiència de gestió de Govern compartida amb Eva Mtez. Giol i J.M.Alasà que amb els dos regidors que resten a AA /ABG.
Cap contacte amb ells...; però si acaba tornant d'alcalde Ferré, com a cap de la llista més votada, serà responsabilitat d'Ideal i PCC que l'hauran preferit al nostre regidor; que els va donar tot el vot de confiança per entrar a un Govern plural en una Altafulla amb majoria electoral d'esquerres (de cap manera del populisme o de la dreta).

Anirem informant del procés vers nou alcalde i Govern coordinat per PAU el 7 d'agost!!!!

27/7/10

Un cop més el regidor d’Ideal pacta amb l’oposició per oposar-se a una moció de PAU.

0 comentaris
Ara, a la junta de portanveus d’aquest dilluns – i sense debat previ al Govern, que s’ha de reunir aquest dimecres – i adreçant-se als membres del davant (AUPA i ABG), s’oposà a destinar préstecs pendents per al camp de gesta, introduint la intervenció de la regidora de Territori que ens informà, per primera vegada, de destinar els pendents de 2010 a sumar a la inversió del entorns de l’escola i el poliesportiu del Roquissar.

Dins el Govern, tres regidors ja recolzen la nostra moció (el d’esport, el de turisme) per la qual cosa si l’alcalde portés la iniciativa de lideratge dins el Govern, en solidaritat amb el seu regidor d’Esports, ja fóra la majoria del Govern qui donés suport a destinar 224.367 e.

Per altra banda, tenim a mans l’informe sobre la idoneïtat de la posta en marxa del Centre de Dia per a persones amb dependència, signat per la coordinadora del Servei d’Assessorament Tècnic d’atenció Social Primària del Departament de Benestar Social, del Consell Comarcal del Tarragonès.

Les conclusions el desaconsella: “només seria convenient iniciar aquest Servei sempre i quant existeixi la demanda social necessària sense atendre i es pogués suportar l’esforç econòmic que en pot comportar el manteniment en òptimes condicions”.

En les argumentacions insisteix que (a) la sostenibilitat econòmica del servei reclama 25 places ocupades permanentment, (b) només 39 PIAS dels 1062 tramitats de tota la comarca han demanat centre de dia.; 871 de les gestionades sol•liciten prestació econòmica per a cuidador professional. Als centres de dia de la comarca resten places vacants i cap llista d’espera.

26/7/10

0 comentaris
Enquesta de GESOP per al Periódico, els dies 12-20 de juliol: els sentiments de pertinença en la línia dels resultats de NOXA per a La Vanguardia:
Tant catalans com espanyols: 40, 6 // 41%
+ catalans que espanyols: 22,5 // 24 %
només catalans: 15,2 // 18 %
+ espanyols que catalans: 6,6 // 8 %
només espanyols: 7 // 8,7 %
A l'hora de triar que més li convé "ara" a Catalunya: 47% més autogovern en una Espanya Federal vs. 28,7% tal com ja estem vs. 16,2: independència ja!
El 53% es solidaritzen amb la manifestació del 10 de juliol. Però només el 31,4 la valora proEstatut mentre que el 42,6 la identifiquen com a independentista.
El 40,3 % només s'identifica amb la senyera ( 37,7 la suma de més o només catalans). El 26,8 amb la "roja y gualda" ( el doble del 13,6 més o només espanyols) i només el 22,7% en ambdues ( una mica més de la meitat del 40,6 en la pertinença).
Només 6% descontents amb la victòria de la selecció (Barça)nyola: el 84,7 % dels catalans contents amb l'èxit al Mundial!


Fernando Vallespín: "Segurament trobem a faltar el gran acord sobre com afrontar la crisi econòmica però s'han esdevingut tota una plètora de lleis o altres disposicions que han reexit mercès a la "geometria variable". Les forces polítiques es barallen, es discuteixen, es barallen, també s'insulten, però tan mateix segueixen fent el seu treball, en gran mesura malgrat el més reticent de tots ells, el PP ( ha pactat la reforma del Codi Penal)"


10 anys de ZP: de secretari general del PSOE a President del Govern del pol federal

Entrevista de J.L.Barbería al País: "Hay que hacer los análisis con las luces largas i no te puedes atar a las cosas coyunturales". "Tengo que ser responsable y ejercer de presidente en lo bueno y en lo malo. Lo haré por encima de mis aspiraciones políticas de futuro".

- Els dos encerts clau del seu mandat?
- Haber sacado als tropas de Irak. Fue un gran triunfo de la voluntat democrática. Si hubiese esperado no hubiese podido hacerlo. El segundo acierto, aunque sea arriesgado decirlo, fue el proces de paz. Tengo al convicción de que ahí se sembró una solución definitiva. Tengo esa confianza"

- I dues errades de seva gestió?
- Cuando la víspera de la bomba en la T-4 dije que estábamos mejor que un año antes y el haber estado demasiado tiempo en el debate de si teníamos una crisis o un desaceleración. Yo he aprendido de ellos.

- Què més ha après?
- Els límits objectius de l'acció de govern. Afers que semblaven de difícil aplicació han resultats fàcils, i a l'inrevés. El del matrimoni homosexual ha resultat fàcil, tot un èxit; mentre que altres com la capacitat d'intervenció del Govern en una economia lliure de mercat, s'ha revelat el més difícil. Els esdeveniments en l'economia globalitzada es produeix amb gran celeritat, mentre que els Governs no som tan flexibles i hem de respondre a les regles democràtiques.

"Yo soy muy tranquilo. Creo que para tener una responsablilidad como la mía, la primera condición personal es tener fortaleza emocional para poder transmitir serenidad. Yo tengo una buena relación con la vida. La vida y la política me han tratado bien. No me puedo quejar"
"La noche del 9 al 10 de mayo la pasé en blanco, primero en contacto telefónico con la vicepresidenta que estaba negociando con el Ecofín nuestro compromiso de reducir el dèficit un punto y medio más, que supuso un esfuerzo grande para nosotros. Luego estuve a la espera de ver cómo reaccionaban los mercadors. Digamos que pasé al noche esperando al índice Nikkei".
"Los políticos deberíamos estar a la altura de una sociedad tolerante como la española"


Joan Tapia: "Balanç positiu (malgrat tant)": "El cap de l'Executiu per habilitat política, aposta modernitzadora, acceptació de l'Espanya plural i política exterior europeista i oberta, mereix un aprovat alt. Però els resultats són inferiors a l'esperat . Li falta la intuïció centrista i el realisme que precisa un president eficaç i de llarg recorregut".


Els límits de l'Executiu (de ZP) analitzats per L.R.Aizpeolea: "Deu anys després de guanyar el lideratge del PSOE i sis després de formar el seu primer Govern, ZP no ha pogut arrodonir el seu impuls reformista. Ha xocat amb els poders de l'Estat i de la globalització, que limiten la capacitat política de l'Executiu, el més legitimat en sorgir de les urnes. A aquestes alçades ja sap que el pdoer del BOE, amb tota la seva importància, és limitat.
El líder socialista passa per les seves pitjors hores, submergit en una crisi econòmica perllongada i amb una inestabilitat parlamentària per manca de socis fixos. Això darrer, per cert, conseqüència de l'èxit que suposà la victòria electoral en dues fortaleses abans inexpucnables del nacionalisme: Catalunya i Euskadi.
La forta oposició de l'Església a avenços als drets als drets civils com la llei de matrimonis homosexuals i l areforma de l'avortament (amb mobilitzacions als carrers incloses) no han frenat la seva aplicació.
Altrament, la Llei de Dependència, el quart pilar de l'Estat del benestar, s'ha ressentit molt de l'impacte de la crisis econòmica i del boicot d'algunes comunitats governades pel PP.
Una recessió de proporcions desconegudes des de fa 70 anys ha acabat per frenar els avenços socials de ZP el 2010, amb un inesperat retall dels sous dels empleats públics i la congelació de les pensions. El seu impuls reformista s'ha vist travat aquest cop pel poder dels mercats financers un món globalitzat.
Per bé que el procés de final dialogat del terrorisme fracassà el 2006, les conseqüències han estat positives. El trencament d'aquella treva per aprt d'ETA deixà la banda dividida, aïllada internacionalment i enfrontada al seu braç polític.

Javier Pérez- Royo: "Nadie lo designó secretario general, sino que tuvo que ganarse la elección. Se ponía al frente de un partido que pasaba por una crisis interna de una intensidad notable, con una amenaza de parálisis. Poner fin a esta situación y colocar al PSOE en condiciones de competir de nuevo por el poder ha sido el mayor éxito de ZP como dirigente nacional.
Per a dirigir un Estat cal haver demostrat prèviament que se sap dirigir el partit. Adolfo Suárez no en disposà pròpiament d'un i féu de la necessitat virtut. Però González i Azanar sí, i amb notable èxit. Van arribar a presidents del Govern perquè prèviament havien posat la seva formació en condicions de competir amb èxit. N'és la tasca més difícil, i fou la iniciada per ZP fa deu anys".


Les conseqüències de la Sentència del Tribunal Constitucional (STC)

ZP participa en l'elaboració de la moció conjunta del PSOE i el PSC sobre l'Estatut i aclareix a Montilla que la STC trencava el pacte estatutari, referendat per polítics i ciutadans. En rèplica a la recentralitzadora Rosa Díez d'UPyD (excandidata fa deu anys a la secretaria general del PSOE que guanyà J.L.Rodríguez Zapatero mercès al suport catalano-andalús federalista i part dels guerristes antiBono) advertí: " a los catalanes no se les tapará la boca" quan vindiquem la nostra condició de "realitat nacional".
A la trobada de Tribuna BCN / El Pèriòdico:"Lo primero que tenemos que hacer es encontranos en los sentimientos. No puedo venir y decir "Traigo no sé cuántas inversiones y traspasos.Catalunya necesita a España y España a Catalunya más que nunca. La España más fuerte és la España plural. La España más unida es la que reconoce la diversidad de Catalunya".
Mantingué el seu compromís amb el tres eixos de la seva política: Espanya plural, + pluralisme ideològic + igualtat d'oportunitats. I pel que al redreçament de l'Estatut: respecte als sentiments d'identitat dels catalans, fent compatible CE i la definició de nació + lleis orgàniques recuperant allò amputat per la STC + desenvolupament de traspassos (fins ara, 31..)
Referint-se a Montilla: "Te quiero dar gracias por tu actitud de colaboración siempre con el Gobierno de España, aunque no te callas".

El President Montilla reclama: "Gestos polítics per a recuperar la confiança, vulnerada pels danys morals que ha generat la STC que són més greus que les materials" i en entrevista amb F.Valls i M.Noguer respon: "De moment tenim un compromís de gestos i actituds. És evident que això haurà de concretar-se amb iniciatives polítiques, però el primer és molt important per a reeixir-hi. Del que es tractava amb el president Zapatero era poder compartir una part del diagn`sotic: ¿tenim o no un problema Espanya i Catalunya?".
"Els culpables de la STC són els que votaren contra l'Estatut i presentaren el recurs, el PP. Però nosaltres no sempre ho fem tot bé. Els excessos verbals, la retòrica a volts buida de sectors de la política catalana han donat ales a les posicions del PP". "Sóc català i catalanista i espanyol y federalista, però que la STC es recrei tant en amb el de la "indisoluble unitat d'Espanya"... però no saben com es féu la CE? Qui foren els inductors d'aquestes expressions? Recrear-s'hi em sembla innecessari, caspós, antic, no paorta res. Ofèn gratuïtament fins els qui ens considerem espanyols".
"Si a alguna cosa s'assembla Espanya és a un Estat Federal, per bé que imperfecte. No per falta de competències de les CCAA, sinó per falta d'organismes de col·laboració horitzontal. Per exemple, un Senat federal, que és fonamental per a vertebrar un estat d'aquesta mena".

La vicepresidenta Fdez. de la Vega fa avient que l'Estat evitarà d'envair les competències de Catalunya "en les matèries que en depenen a parts iguals"


Carles Viver Pi-Sunyer, constitucionalista exmagistrat del TC i dr. de l'IEAutonòmics dictamina els efectes jurídics de la sentència (STC):

a) aspectes identitaris: els símbols nacionals només són de "nacionalitat". Constitucionalitza les expressions "poble català", "ciutadania catalana " i "drets històrics" ja que no fonamentat cap poder al marge de la CE de 1978. De drets històrics forals previs només en tenen el País Basc i Navarra.
b) llengua: "la sentència deixa intacte la regulació del català en l'àmbit de l'ensenyança i el seu caràcter de llengua vehicular preferent, per bé que no única". Pel que fa a la llengua de les AAPP i MMCC " en la pràctica no exigirà cap canvi significatiu, però pot ser un planter de conflictes": no es pot imposar el català com a preferent però el Parlament pot corregir situacions històriques de desequilibri donat preferència, com ara, al català. "Es trenca clamorosament la igualtat entre els llengües oficials que segons la pròpia STC hauria de presidir la regulació estatutària": en no reconèixer el deure general de conèixer el català., però la STC afirma la possible comunicació en una sola llengua arbitrant que mecanismes en castellà que no suposin cap càrrega individual per als destinataris. No es pot exigir a tots els dependents de comerç que parlin les dues llengües. Sembla reconèixer el dret a adreçar-se en català als òrgans de l'Estat, al TS i al TC, concretant-ne l'abast i contingut el legislador estatal.
c) La STC reconeix més que mai la possibilitat d'establir a l'Estatut drets i deures. Un avenç doctrinal...
d) institucions d'autogovern: només no admet el dictamen vinculant del Consell de Garanties del drets estatutaris i esmena les competències exclusives del Síndic de Greuges qui quan afecti drets constitucionals - no els estatutaris - ha de compartir amb el Defensor del Pueblo.
e) poder judicial: pot preceptuar competències els òrgans judicials, però concretant-les les lleis orgàniques: pot establir un òrgan descentalitzat a Catalunya del CGPJUdicial.
f) acció exterior i relacions amb Estat, CCAA i UE: reconeguda. Però la Generaliat només pot recomenar la incorporació de membres d'un ventall molt ampli d'organismes estatals.
g) competències: "s´hi produeixen els efectes més negatius". Només la CE i el TC poden delimitar el contingut i abast de les competències tant estatals com de les CCAA.
h) degrada la funció dels Estatuts com a normes integrades al bloc de constitucionalitat. Reculant envers la STC de 2007 de l'EPValencià...
i) lleis de bases estatals: disposicions, sí però actes d'execució, no. La delimitació de competències, en la pràctica, a la lliure disposició del legislador estatal ordinari amb el control del TC.
j) finançament: semblant a les competències: "La STC declara que una bona part del seus preceptes ( percentatge en participació d'impostos i inversions en infraestructures) no vinculen el legislador estatal. La STC "sembla que interpreti que l'Estatut no és fruit d'un pacte entre l'Estat i la Generalitat sinó una morma només autonòmica que unilateralment pretengui imposar obligacions a l'Estat". Seran migrats els efectes pràctics immediats de la STC sobre el finançament però se n'ha perdut la garantia estatutària i resta supeditada a la LOFCA i altres lleis estatals.
Valoració: " Discrepo radicalment de bona part de la fonamentació jurídica, del to emprat, de la prevenció política que traspua i del desconeixement de la realitat catalana (lingüística)"


Joan Tapia recupera la sintonia crítica favorable a l'actuació del PSC: teníem raó en la moció estatutària al Congrés dels Diputats el dimarts 20 de juliol.

"Va ser rebutjada (obra del diputat del PSC Daniel Fernández) on constatava el malestar a Catalunya per la STC, instava el Govern a desplegar, mitjançant tots el mecanismes, l'autogovern i reiterava la "realitat nacional catalana tal com s'expressa al preàmbul de l'Estatut". És increïble, però l'única moció estatutària que podia prosperar va ser derrotada per uns estranys companys de llit: PP, CiU i ERC.
CiU i ERC l'han votat en contra perquè no es recollia expressament el preàmbul de l'Estatut, que v afer la unitat del Parlament a proposta de José Montilla. En els fons van elegir derrotar la moció per interessos electorals. Per aixecar acta que els 25 diputats del PSC obeeixien. Però els 39 diputats catalanistes (PSC, CiU, ERC i ECV) són nomes 39. No guanyen. I, agradi o no, sense el PSOE no sumen la majoria a favor de l'Estatut.
Els nayaps són perillosos. CiU i ERC podran apallissar el PSC (per ser una "nena" davant el PSOE) i competir per l'ADN sobiranista, però s'equivoquen. Joan Antoni Duran i Lleida, perquè és difícil que l'autogovern (amb límits i no) avanci sense pacte entre els dos grans partits catalans. Ja es va veure - per bé i per mal - quan es va negociar (malament) l'Estatut. Joan Ridao, ensopega per dues vegades amb la mateixa pedra: unir els vots independentistes als del PP. I CiU no pot tenir tanta confiança en el seu paper de frontissa per creure que un PP reconvertit estaria disposat a un nou pacte del Majéstic que obri la porta a un autogovern igual o superior a l'Estatut.
CiU va actuar responsablement en al votació del sostre pressupostari. Per què Duran és menys pragmàtic de Joan Herrera sobre l'Estatut?

Ignacio Sánchez -Cuenca (Sociologia Universitat Complutense de Madrid): "Només per debilitat, o per inseguretat, s'entén el to categòric amb que despatxa l'afer* el TC. La reacció del TC davant el possible caràcter nacional de Catalunya no revela sinó la inseguretat en sí mateixa que té la nació espanyola, que no ha assolit mai la força suficient per assimilar completament aquells territoris que han conservat llengua pròpia i amb demandes d'autogovern des de fa molt de temps.
És obvi que no passaria res si s'acabés admetent que la nació espanyola amb minúscula engloba altres nacions com la basca o la catalana, per la qual cosa Espanya és un país plurinacional, un país que s'ha d'organitzar a partir d'aquesta constatació.
Tampoc s'entén que el TC es refugiï en una abstracció metafísica com la de la sobirania indivisible de la nació. Resulta prou estrany que el TC no admeti que la sobirania pot ser parcial i compartida. ¿De vers cal seguir mantenint la ficció de la sobirania nacional quan Espanya pertany a la UE? Per què el TC no ha objectat mai que la Nació espanyola comparteixi la seva sobirania amb altres Nacions dels Estats de la UE i altrament reacciona amb virior quan es planteja una sobirania compartida dins d'Espanya?
El fet que la ciutadania d'un territori constitueixi una nació no implica que s'hi transformi en un Estat propi. Al món tenim moltes nacions sense Estat i molts Estats plurinacionals. I si algun dia, per les raons que siguin, un majoria abassegadora de bascos i catalans volguessis separar-se d'Espanya, de poc serviria per evitar la secessió al·legar-ne que la CE no els reconeix sobirania.
Si en lloc de mantenir-se en el pla de dret-ficció, el TC hagués avançat vers una interpretació d'Espanya com a país plurinacional, en la línia que apuntava l'Estatut al seu preàmbul, s'hauria donat un pas important per reconciliar l'estructura jurídica de l'Estat amb la realitat espanyola.
Mentre no sigui reconeguda fins les darreres conseqüències la pluralitat nacional d'Espanya i no s'institueixin procediments raonables per a canalitzar les demandes nacionalistes, inclouent la possible demanda de secessió, la qüestió territorial seguirà pendent sobre nosaltres.

(*) "la ciutadania catalana és només una espècie del gènere ciutadania espanyola al que no pot ontològicament contradir"

Manuel Castells: "Independència?": "La qüestió de la independència com a objectiu es transforma en la independència com a procés. I tenint en compte l'arrelat pacifisme de la ciutadania catalana, encara en condició de rauxa per la trepitjada institucional a la seva dignitat, la primera expressió d'aquest independentisme social s'escauria al sistema polític català. Les conseqüències més clares són la nova hegemonia de CDC (en menor mesura d'UDC) i la crisi del projecte del PSC com a partit frontissa entre el socialisme catalanisat i el socialisme nacionalista espanyol. La qual cosa comporta la liquidació del tripartit en condicions més tristes del que meresqué l'experiència.
Sembla que Mas tindrà la responsabilitat de canalitzar institucionalment el capgirament ideològic a Catalunya. Tasca no gens fàcil, perquè s'albiren dos perills:
a) un trencament ideològic a Catalunya si es radicalitza l'espanyolisme d'un sector minoritari però ampli de la ciutadania. No fóra el 50-50 d'Euskadi però prodria arribar a un 60-40 perles persones atemorides per l'avenç independentista. El pacte possible amb un Montilla molt més catalanista del que hom creu minvaria el risc d'enfrontament civil.
b) més perillós encara: utilitzar el sentiment nacional català com arma negociadora d'autonomia alternativament amb el PSOE i el PP com fins ara. L'afirmació nacional no es malbarata als passadissos d'una política desprestigiada"


X.Vidal-Folch desmunta la vigència del doble tòpic en les relacions Catalunya-Espanya: s'ha acabat el retard espanyol generalitzat en relació Catalunya: s'ha acabat l'Espanya-antigalla que ha de modernitzar el redemptorisme català. Ha canviat el grau de dependència catalana del mercat espanyol: el 2007 es reparteixen tres terços el mercat de les empreses catalanes ( 53.207 M. a la resta de l'Estat + 51.122 M, l'interior català i 49.678 l'exportació)


Joan Galobart: "el fair play ha passat de ser un dret del qui vulgui aplicar a una obligació exigida pel possible perjudicat".


Després de la reforma de la Sanitat, Obama protegeix els consumidors de productes financers: "El poble americà mai més no haurà de pagar la factura per les errades de Wall Street". La reforma signada el 21 de juliol retalla les inversions de risc dels bancs, dóna més poder a les autoritats per a prevenir fallides, controla els crèdits hipotecaris i redueix la potestat de les empreses en les taxes de targetes de crèdit.
El paper econòmic de l'Estat en les polítiques d'Obama ja havia injectat 800 mil milions de dòlars per estimular-la + intervenció a la indústria de l'automòbil + projecte de reforma energètica.


El TSJustícia de la ONU a la Haya dicta que no és il·legal la declaració unilateral d'independència de Kosova. Perquè no viola la integritat territorial després que el propi Consell de Seguretat va haver de suspendre temporalment l'autoritat de Sèrbia agressora dels albanokosovars (10 mil morts...). Tampoc amenaça la pau o la segureat mundial: l'enviat de l'OBU la proposà després del crònic fracàs de les converses entre les parts. Les dues condicions "acoten i limiten el precedent perquè ningú faci volar coloms" (J.I.Torreblanca). Espanya és dels 5 de la UE que encara no ha establert relacions diplomàtiques amb Kosova, com Rússia i la Xina...

23/7/10

Moció Camp de Gespa

0 comentaris
Moció per al Ple ordinari del mes de juliol presentada pel grup municipal de PAU per tal que

(1r) siguin executats dins aquest 2010 els préstecs destinats al Centre de Dia des de desembre de 2007 (135.004 e.) així com els 23.561 e. per drets d’aigua de finals de 1996 i els 802 e. de conveni amb l’Estat per cessió de l’antiga N-340 destinats a l’esmentat equipament i també la quantitat que roman pendent d’assignar dels préstecs d’enguany (65 mil e.)

(2) que en cas de no considerar-ho de necessitat / interès social urgent destinar-lo al Centre de Dia de l’hort de Pau, en conseqüència sigui destinat el total de 224.367 e. a culminar la rehabilitació del terreny de joc del futbol de l’Estadi Joan Pijuan amb la instal•lació del camp de gesta artificial.

Atès que es trenca l’estabilitat pressupostària la no execució de les inversions dins l’exercici programat

Atès que cal definir la política d’inversions envers el Centre de Dia previst en l’arterior legislatura al pisos de lloguer de l’hort de Pau

Atès que de no considerar-la urgent i necessària caldria destinar als projectes pendents de manifesta prioritat social

Atès que resta pendent de culminar el projecte de rehabilitaició del camp de futbol l’estadi Joan Pijuan

Atès que tots els pobles veïns (la Torre, Creixell, El Catllar) ja en disposen, o en disposaran, creant un greuge comparatiu envers el futbol base del C.D.Altafulla entitat esportiva degana amb 75 anys de vigència

Atès que l’equitat, el tracte d’igualtat a les instal•lacions esportives muncipals no restarà establert fins que la qualitat d’oferta d’equipaments del futbol 11 sigui la mateixa que al futbol 7

El grup municipal de PAU, representat pel seu regidor electe, proposem l’acord següent:

* 1r) siguin executats dins aquest 2010 els préstecs destinats al Centre de Dia des de desembre de 2007 ( 135.004 e.) així com els 23.561 e. per drets d’aigua de finals de 1996 i els 802 e. de conveni amb l’Estat per cessió de l’antiga N-340 destinats a l’esmentat equipament i també la quantitat que roman pendent d’assignar dels préstecs d’enguany ( 65 mil e.)

2) que en cas de no considerar-ho de necessitat / interès social urgent destinar-lo al Centre de Dia de l’hort de Pau en conseqüència sigui destinat el total de 224.367 e. a culminar la rehabilitació del terreny de joc del futbol de l’Estadi Joan Pijuan amb la instal•lació del cobejat camp de gesta artificial.

Altafulla, 19 de juliol de 2010







Signa : Francesc Blanc i Canyelles,

Regidor electe de PAU

20/7/10

0 comentaris
Hem hagut d'aplicar 14.834 e. dels prestecs previstos aquest 2010 per a adaptar les obres del PUOSC (per tal de licitar-la) i del FEIL (ja certificades) al nou IVA del 18% (+ 2 punts percentuals). Fou dictaminat favorablement per la Comissió d'Hisenda de dijous 16 de juliol, com a expedient de modificació de crèdit nº 10 / 2010.

El raquitisme i el cinisme de l'estructura recaptatòria espanyola: s'esgota en l'IRPF i l'IVA; només pesa sobre els assalariats. El 2009, treballadors i pensionistes van declarar una mitjana de 7.200 e. més que els professionals i petits emprearis; i 7.600 e, més de mitjana que els lampistes i paletes d'arranjaments. El frau rau en les grans fortunes, assessorats per ex gestors d'Hisenda. només el 4% dels contribuents declara a l'IRPF ingressos superiors als 60 mil e.

L'economia submergida suposa el 23% del PIB. Sumarien 38 milions d'e. en impostos i càrregues socials: s'acabaria el dèficit i el deute fóra per sota del 40%.

0 comentaris
* Catalunya i Espanya en la cruïlla:

President Montilla: " Malgat la sentència, l'Estatut segueix sent un instrument útil del nostre autogovern i aprofitarem tot el seu potencial al servei del progrés, el benestar i la cohesió de la ciutadania catalana.

La sentència mostra una evolució decepcionant del nostre intèrpret constitucional en termes de qualitat democràtica.

No ens resta altre camí que recuperar de bell nou l'esperit constitucional primigeni per a restablir els reconeixement i respecte a les distintes identitats, cultures i llengües d'Espanya, en el marc d'un Estat que accepti, ampari, animi i defensi les seves singularitats i la seva pluralitat.

Reivindicant la proposta federal com la via més escaient per a desplegar el nostre futur comú amb generositat i voluntat d'entesa.

Si Espanya vol solucionar el seu problema secular ha d'estar disposada a canviar. Tenim l'oportunitat i el repte de construir un futur compartit. Catalunya i Espanya sencera es troben en una cruïlla.



Lluís Bassets busca en el context internacional el xoc de trens nacionalistes a la política espanyola. Aquest deu anys són al dècada perduda d'Europa. Cadascú anà a la seva, en una oberta renacianalització de les polítiques europees. Els tres grans, Alemanya, Fraça i el regne Unit, volgueren recuperar protagonsiem en esvair-se les promeses europees. i es difuminà el somni que els estats- nació s'acomodarien a la UE i al món postnacional.

L'afegeix a les mans visibles, amb rostre i culpes, de la història: si Aznar no hagués trencat amb Pujol. Si Maragall no hagués pactat amb Carot. Si Rajoy no hagués acatat l'aznarisme. Si Montilla no hagués mantingut el tripartit.


L'enquesta de noxa per a La Vanguardia reflecteix un descens d'11 punts percentuals del tant catalans com espanyols: ara en som el 41%; els més catalans que espanyols, el 24% ( +6) i els només catalans el 18% ( +5). Els més espanyols el 8% (+2) i els només espanyols el 7% ( -3)

El suport a la independència arriba ja al 47% ( 30%, l'octubre de 2007) i els opositors només sumem el 36% ( n'érem el 50%, el novembre de 2008)

Entre els votants socialistes el 43% no la volem (83% al PP) i el 38% la voleu. A CiU ja en són 55% i a ICV el 63%, els independentistes.

Julián Santamaría així ho valora: " El clima polític d'aquest dies pot exagerar les dimensions del malestar creat, però prou que reflecteix el propi malestar i deixa obert l'interrogant de fins a quin punt reflecteix només un sentiment d'indignació momentània o expressa alguna cosa més".


Revelacions d'Enric Juliana: "A finals de novembre de 2009, una sentència amb càrrega de profunditat per al model d'immersió lingüística està a punt de ser aprovada. Resta paralitzada després de l'editorial conjunt de la premsa catalana. Passat un breu compàs d'espera, el TC torna a entrar en crisi i queda clar que només s'escaurà sentència amb el vot del magistrat Manuel Aragón Reyes, que hi exigeix transformar-la en un manifest polític sobra la unitat d'Espanya. La condició acaba sent acceptada, desactivant-se, a canvi, el torpede lingüístic.


V.Verdú: "No s'escau un abans i un després d'una manifestació multitudinària ja que es tracta d'una explosió que exalat pèrò que mai h anascut per a fundar un nou regne perdurable".



* Reflexions de memòria històrica

Santos Julià: "Me sublevan quienes hoy insinúan que la dictadura de Franco fue dura pero necesaria. Creo haber demostrado que ya en los años veinte España era una prometedora nación europea con una industrialización próspera; una urbanización avanzada; clases profesionales, y tecnologia e ingeniería propias. El golpe contra la República fue un crimen injustificable que hizo retroceder a España décadas y nos sumió en cuarenta años de dictadura".

"Sempre he defensat que la nostra transició fou un procés de conquesta de la democràcia des de sota... amb acords per dalt. La democràcia no fou una concessió tàctica dels qui manaven per altres medis. Altrament, fou una conquesta dels treballadors i de la classe mitjana professional. Per això em treu de polleguera que es reduexi ara la transició a mite i mentida".


J.J.Toharia: La tercera España, 74 años después:

Entre els espanyols actuals menys de la meitat diuen que, en esclatar la guerra, la seva família es decantà amb uns dels bàndols enfrontats (el 43%: 26 % pel republicà + 17% pels "nacionals"). La majoria absoluta (57%) procedeix de famílies que prou poden ser caracteritzades com integrants de la Tercera Espanya. per un costat, el 21% d'aquells amb famílies migpartides; el 21, sense identificar-s'hi i un 19% que n'ignora el que succeí a la seva família durant la guerra civil.

En la traducció en votants actuals:

la tercera Espanya vota un 62% al PP i un 52% al PSOE. Que té un 35% de votants descendents de republicans però també un 12% de nacionals.

Al PP en són aquestes el 28% dels votants, i amb antecedents republicans només el 7%.

Per tant: PSOE: 35 + 12 + 52 // PP: 7 + 28 + 62. En ex (republicans + "nacionals" + tercera Espanya)


Daniel A.Bell: "Pot obrir-se Xina sense seguir-ne la via que condueix a la llibertat de partits per a governar?

En opinió de John Stuart Mill, una societat oberta governada principalment per minories instruïdes és la forma més convenient de govern. De manera semblant, la tradició confusiana ha insistit des de fa molt de temps en el valor de la meritocràcia política. Les minories han de governar en interès de tots i permetre que s'escoltin totes les opinions. En la pràctica, significa un sistema polític més obert i representatiu, però no necessàriament una política multipartidista.

18/7/10

0 comentaris
Memorable Diada castellera a la plaça del pou: Vilafranca ens fa mantenir la condició de 9 folrada, els altafullencs ens estrenem amb dos castells de 7 i les conviades amb el 5 de 8 i el 2 de 7 (Xiquets de Tarragona, amb Pruden a segons). De moment Núria Díaz Llop ha fet el pilar de set folrat a la plaça de la colla on va començar i al seu poble d'estiueg i de l'oncle Isidre Virgili.

Goig de veure tant plena; amb tot el desplegament de la logística del programa Quarts de Nou del canal 33, garantint-ne el retorn / resso mediàtic. S'estrenen les transmissions d'Altafulla radio amb Albert Jansà i Carlos Gómez Balañà.

Al programa casteller dels dilluns a partir de les 20 h. són objecte de reportatge Estevi Giralde - com a veterà altafullenc confrontat amb el torrero Salvador Cañellas - i el nostre regidor - per la seva triple condició, marcada en el vestir, de regidor (pullover blau mediterrani), casteller d'Altafulla (lila) i de la Vila (verda).
Hi exposà el lema "un sol cor casteller en dues camises compartit" i la seva al•legoria castellera-política: la pinya, pagar impostos i taxes, d'acord amb el potencial el grau de compromís; el tronc, el serveis públics; que culminen al pom de dalt de Pediatria i Pedagogia (sanitat i ensenyament).

Excessiu zel del municipals de torn en els aparcaments de vehicles condicionats per la Diada. Nou recital de multes que denunciarem al proper Ple.

17/7/10

0 comentaris
El 2009 la Central de Biblioteques de TGN / Cooperació Cultural de la Generalitat ha invertit 68.252 e. per a la nostra progressiva integració al Sistema de Lectura Pública: 22.145 e. en adquisició de fons + 3.190 en equipament informàtic + 42.916 e. en processos d'informatització.

Dijous 8 de juliol vam lliurar les claus a les entitats amb local / espais cedits al Centre del Comunidor. Ambient alegre i relaxat, amb l'assistència de l'alcalde, els regidors de Govern de territori, cultura i esports, i els d'AUPA i ERC.
El mostre regidor elaborà un petit dossier on consta la cronologia i plànols de distribució; s'hi afegí la descripció, despeses i superfícies elaboat per l'arquietcte prejectista i director de l'obra Xavier Mercadé.

I) Cronologia d'acords formals municipals vers el Centre d'Entitats del Comunidor d'Altafulla:

dilluns, 19 de gener de 2009: Ple extraordinari per a decidir el projectes altafullencs amb càrrec al FEIL del Govern del PSOE (781.403 e. per a la població de 4.415 censats, segons Decret-Llei 9/2008, de 28 de novembre)

Aprovació inicial urgent del projecte i del plec de clàusules. Vots a favor del Govern: alcalde J.M.Gené i Cristina Magriñà (PSC), J.M.Pérez Roigé (Ideal), Conxita Navarro (PPC), F.Blanc (PAU) i Jano Francino (no adscrit). Abstencions de Francesc Farré i Marisa Méndez-Vigo (ABG), Eva Martínez (AUPA) i J.M.Alasà (ERC) - representant de l'oposició a la mesa de contractació. Per unanimitat del Ple sí que fou aprovat el projecte i clàusules del projecte de construcció del col•lector d'aigues pluvials al c/ Denna - Via Hercúlea.

Amb només l'abstenció d'AUPA i ERC, el Ple extraordinari aprova el projecte d'inversió a finançar amb càrrec al FEIL integrat per aquelles dues obres: Centre d'Entitats: 581.486,55 e + Col•lector de Baix a Mar: 199.916,42 e.

A la Comissió de Territori al Consell Sectorial de Cultura del dijous 15 de gener fou ensenyat el projecte redactat per l'arquitecte Xavier Mercadé. Les entitats ja ubicades al Comunidor van ser assabentades i consultades prèviament. La formació de la voluntat dins del Govern s'escaigué a finals de 2008.

10 de febrer: Resolució autoritzant-ne el finançament dels projectes. Al mateix full consta l'actuació al passeig de les Escoles a Breda (el poblet escenari de VentdelPla) per valor de 102.635,84 e.

24 febrer de 2009: Resolució d'alcaldia d'Altafulla (Decret 09022404) aprovant l'expedient de modificació de crèdits 1/2009, aplicant la generació d'ingressos mercès al FEIL a les partides per a les despeses d'inversió acordades.

16 de febrer: Informe de l'arquitecte redactor del projecte Xavier Mercadé de preus complementaris: 38.654,53 e. = 10.347,59 e. per a la retirada i reciclatge del fibrociment existent a l'obra + 8.188,42 e d'adequació i suport del mur existent + 11.991.25 e. de mobiliari interior + 8.127,27 e. d'adequacions exteriors. Total: 53.358, 71 e. inclosos 13% de despeses generals, 6% de benefici industrial on aplicar el 16% d'iva.

3 de març: La Junta de Govern local aprova l'expedient de contractació, l'adjudicació per procediment obert i la conovocatòria pública per a l'execució de l'obra Centre d'Entitats mantenint el pressupost inicial.

6 de maig: Resolució d'alcaldia, per Decret 09050602, adjudicant provisionalment la construcció del Centre d'Entitats a l'empresa BECSA, SAU (442.067,59 e de preu de contracte + 70.730,81 e d'iva).

19 de maig: Resolució d'alcaldia, per Decret 09051901, adjudicant definitivament l'obra i designant Xavier Mercadé com a director facultatiu per a l'execucó de les obres.

24 de març de 2010: Memòria de secretaria de l'obra per al FEIL del Ministeri d'Administracions Públiques o Política Territorial

S'hi certifica els 26 nous llocs de treball generats:

2 de BECsa + 14 de Gourrama (tots d'origen magrebí) + 7 d'O.C. Sánchez López (5 magrebins) + 2 de Luis Fuentes s.l. + 1 de Roure Natural s.l.

4 des de juliol, 1 des d'agost , 6 des de setembre, 5 des d'octubre, 4 des de novembre de 2009, 5 de des febrer de 2010 fins a final d'obra. 1 de juliol de 2009 a finals de gener de 2010.

L'empresa constructura facturà 6 certificacions, des de 14 de setembre de 2009 a 26 de febrer de 2010. També la dels preus complementaris.

7 d'abril: Resolució d'alcaldia, per Decret 10040700 aprovant els preus complementaris

28 de maig: Ple que n'inclou l'aprovació inicial del Reglament regulador dels drets i deures derivats de la utilització del Centre d'Entitats. Hi voten en contra els dos regidors d'ABG.

1 de juliol: signatures de convenis de cada entitat, sobre plànol indicatiu d'espais propis o compartits i la distribució exacta dels veïnatges:

8 de maig de 2010: acte protocolari de lliurament de claus a cada entitat. Cultura: Ateneu de Dones d'Altafulla, Sardanistes, Bastoners, Lynk. Esports. Penya Ciclista, Futbol Sala, Atletes d'Altafulla. Participació: Banc del temps. Sala comuna de la planta baixa (abans reunions a la Biblioteca)

II) El cost total, de 566.157 e. ( 488.066,5 e + 16% d'iva), íntegrament subvencionat pel FEIL de 2009 del Govern del PSOE, dins les mesures keynesianes d'estímul de l'economia amb inversions públiques.

III) Situat en la mateixa ubicació que aquelles prefabricades estatge dels treballadors de la nuclear d'Ascó convertides durant la segona legislatura de l'Alcalde Pijuan en locals de la Penya Ciclista i després de l'Ateneu de Dones, consta de planta baixa amb tres sales de 40 m2 i fins a 8 trasters + planta primera amb sis sales entre 15-21 m2.

La Sala 1 esdevés d'Actes, succeint la funció de la Biblioteca; les 2 i 3 sumant 80,30 m2 corresponen a l'Ateneu de Dones per desplegar els seus consolidats cursets; també com a local social disposen de la sala Groga de 20 m2.

La Penya Ciclista tondrà el local social a la Sala 5 o Vermella, de 20,7 m2, i per a la Penya Solidària una saleta dels baixos davant lavabos de 5,3 m2.

El Futbol sala, amb 21,2 m2 la sala 2 o Marró.

Els balls tradicionals dels Bastoners, la sala 6 o Verda de 19,5 m2.

La sala taronja o 3, de 15,6 m2 serà compartida pels Sardanistes i els Atletes. I la 4 o Blava pel Consell de Participació, Link - Cine Club i el Banc del temps...


Dues instàncies presentades el passat dimarts 13 de juliol exposen les queixes de PAU i en sol•liciten el redreçament del nostre Govern Municipal:

En la primera, el destinatari és el nostre alcalde, a qui expressem el disgust per dos fets dels quals ens hem hagut d'assabentar: la contractació d'una muller d'un vinticinctenari treballador després d' inadmissibles pressions + el bloqueig del lliurament de cartes de convit als pares de l'escola de Música per a 3 Concerts i Festivals. També el nostre enuig per la no aplicació del dictamen favorable de la Comissió d'Hisenda pel que fa a contractacions temporals de personal. Remarquem la constatada consciència que el Govern no actuem coordinats i decidint per majories. Per últim, exposem la queixa per la inadmisible votació al Ple de la Moció d'Ideal (= deslleial) per a desautoritzar la ineludible gestió de programació de Cultura i Festes de manteniment de Qualitat d'oferta + per segon bloqueig a l'accés del convilatà compromès Estevi Giralde a col•laborar al Govern (oferta del regidor de Turisme perquè n'assumís la gerència...)

Com a mesura sol•licitem de redreçar l'actual i cronificada dinàmica del Govern: mitjançant reunions setmanals dimarts a les 17h. on coordinar-nos i assincerar-nos. Per tal que la convivència i acció del NOSTRE Govern Municipal sigui més plaent, gratificant i amical sense més sorpreses desenganyants.

En la segona, el nostre regidor en la seva condició de Regidor de barri, ens adrecem al regidor de Via Pública, col•lega de govern, exposant-li que encara no hem encetat la lògica / lleial coordinació entre nosaltres, ni actuat a la plaça Martí Royo amb reparacions puntuals i retolacions. També li reclamem l'aplicació de l'acord verbal de supressió de la prohibició de circulació de canalleta amb bicicletes a la plaça del Pou.







L'Estatut i la sentència del TC

0 comentaris
Editorial del País després de la publicació de la Sentència del PC sobre l'Estatut:



"Amb raó un dels vots particulars, l'únic progressista, titlla de decimonònic l'enfocament del TC, com si l'era de la globalització, de les sobiranies compartides, les integracions supranacionals i la transformació dels vells Estats-nació per a res afectessis Espanya.

El text és deficient, sobretot per la seva confusa ambigüetat, que alena i prefigura fortes batalles interpretatives entorn del seu abast.

No invalida el model d'aprenentatge per immersió a través de la llengua vehicular catalana anterior a aquest Estatut, com pretenia el recurs del PP, però suscita interpretacions confrontades pel que a fa a la possibilitat que obri la porta a recursos que n'exigeixin l'ús vehicular del castellà(*)

Succeix el mateix que s'esdevingué amb l'afeitada de la Constitució europea. El Tractat de Lisboa que la substituí serà eficaç, però desperta emocions. La pitjor cosneqüencia d'aquesta sentència fóra que, a més, les encengués en totes direccions"

(*) El model d'aprenentatge per immersió a través de la llengua vehicular catalana:

* Albert Branchadell: "No legitima (el model lingüístic educatiu) i permet que sigui qüestionat. No compromet el text de la llei educativa catalana però tampoc el blinda".

* Teresa Freixes, UAB: " En el tema de la llengua, precisa tots els elements i amb molta ponderació. Delimita clarament els drets els ciutadans. És molt pertinent la descripció de l'obligació dels poders públics de garantir l'ús de les dues llengües, sobretot en el cas de l'Administració que distingeix del dret a l'elecció de cada ciutadà a emprar-lo entre sí i amb els poders públics. Quelcom d'essencial en comerços i empreses"

* G.Ruiz Rico, U. de Jaen: " Sobre el modelo lingüístico, se puede deducir claramente un canvio muy significativo en la jurisprudència del propio TC, que avaló en su momento la exclusividad del catalán com lengua vehicular de la ensenñanza, y com esta sentencia refuerza el derecho de los padres a que sus hijos reciban una parte de esa enseñanza también en castellano"
* El gran analista judicial J.M Brunet - el referent màxim: " On la sentència fa malabarismes més complexos per a acceptar la constitucionaliat d'un precepte, malgrat posar-li tota mena de traves i reserves, és respecte a l'ús de la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament. L'article analitzat en aquest punt és el 35, que determina que "totes les persones tenen dret a rebre l'ensenyança en català", que ha d'emprar-se "normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyança universitària i no universitària".

La resolució afirma que "siendo así que ambas lenguas han de ser no sólo objeto de enseñanza, sino también medio de comunicación en el conjunto del proceso educativo, es constitucionalmente obligado que las dos lenguas cooficiales sean reconocidas por los poderes públicos competentes como vehiculares". A aquesta solució s'arribà al TC després de grans debats, que estigueren a punt de declarar inconstitucional l'article 35. Finalment, el precepte es salvà pel pacte global que permeté que la presidenta del TC, María Emila Casas, admetés les contínues al•lusions de la sentència a la "indisolubilitat de la Nación española" a canvi que el magistrat Manuel Aragón, que insistia en els esmenats extrems, permetés no dinamitar el model d'immersió lingüística a Catalunya. Al TC s'escau la plena consciència , en suma, que per bé que es proclama que el castellà també ha de ser reconegut com a llengua vehicular, tot plegat no implicarà un canvi de sistema lingüístic al sistema educatiu català(*+)
De fet,el TC admet que el fet que l'Estatut només esmenti el català com a llengua vehicular a l'ensenyament no obeeix a un "propòsit deliberat d'exclusió " del castellà. En tot cas, com que l'article no és anticonstitucional, per tal que canviï el model lingüístic a Catalunya caldria un majoria parlamentària autonòmica disposa a canviar-la. D'ací el qualificatiu de malabar per al complex equilibri e naqeust punt".

(+) Enric Juliana. "No s'accepta que el català sigui preferent a l'Administració, ni s'admet un parangó amb el castellà pel que fa al deure constitucional de saber el català. S'accepta, tant mateix, un bilingüisme corregit a favor del català. S'escau un "sin perjuicio" al que cal focalitzar l'atenció. Els "sin perjuicios" sempre són molt importants a les sentències. Pàgina 474, paràgraf segon: "sin perjuicio, claro está, de que el legislador pueda adoptar,. en su caso, las adecuadas y proporcionadas medidas de política lingüística tendentes a corregir, de existir, situaciones históricas de desequilibrios de una de las lenguas oficiales respecto a la otra, subsanando la posición secundaria o de postergación que alguna de ellas pudiera tener". Aquesta és la clau de volta de tot el capítol lingüístic, que amb tant d'afany alguns volen dinamitar des de fa trenta anys. I sota la volta es troba l'escola. El model d'immersió lingüístic resta salvat. La sentència, amb accentuada retòrica, afrima que el castellà també ha de ser vehicular, però s'até a la jurisprudència acumulada; jurisprudència que reconeix que el català "sigui el centre de gravetat"(pàg.494). Avui, distints diaris de Madrid ho presentaran d'una altra manera. No calen preses. Ja ho anirem veient.
Joan Vintró, UB: " Pronunciaments suficientment clars com per a poder afirmar la constitucionalitat del model lingüísitc de l'estatut que no és sinó le'satblert des de fa anys a Catalunya. En aquest sentit, "el equilibrio inexcusable" entre las dos lenguas oficiales en las administraciones públicas y en los medios de comunicación públicos de Catalunya se entiende "sin perjuicio, claro está, de la procedencia de que el legislador pueda adoptar medidas de política lingüística tendentes a corregir situaciones históricas de desequilibrio". Plena confirmació així mateix del català utilizat normalment com o llengua vehicular i centre de gravetat de l'ensenyament a Catalunya. Com ja s'aplica a Catalunya, no exclou sinó que exigeix la utilització del castellà com a llengua vehicular en uns termes no indicats a la sentència del TC i que resten a disposició del legislador autonòmic".
J.A. Montilla, catedràtic de Constitucional de Granada: " Me parece evidente que la poda es muy limitada. Pese a los exabruptos oídos en los últimos años frente al Estatuto de Cataluña. la sentencia confirma que sus aportaciones són conformes a la CE. Esto es importante no sólo para Cataluña sino también para Andalucía, con un estatuto muy similar, e incluso, en mayor o menor medida, para Aragón, Castilla y León, Baleares y Valencia. Una vez publicada la sentencia podemos suponer que las restantes CCAA reformaran sus estatutos conforme a este modelo.
Esa voluntat de desactivar los conflictos (als termes poble, ciutadà, drets històrics de Catalunya; nació) en un debate impostado, innecesario, lo advertimos también en otros aspectos polémicos. Así, en los derechos lingüísticos concilia el derecho de opción lingüística con al constitucionalidad de la medidas de promoción de la propia lengua y la normalización lingüística, aceptada des de la STC 337/ 1994.

Javier Pérez Royo insisteix a Un mal precedente: " La reforma nunca debió de ser recurrida i la propia sentencia dictada por el TC es una buena prueba de ello. Básicament, el TC ha desautorizado la impugnación global que el PP hacia en su recurso, reduciendo extrordinariamente el alcance de la anticonstitucionalidad denunciada. La sentencia supone objetivamente un aval a la constitucionalidad del Estatuto.
"Però el TC no ha debido prestarse a participar en una operación de naturaleza política, aunque disfrazada de recurso jurídico, destinada a sembrar al desconfianza en el resto de España respecto del ejercicio del derecho a la autonomia por la nacionalidad catalana". El criteri del constitucionalista sevillà ha estat assumit pels articulistes de referència progressites, mai assentint o donant suport ple a les respostes de ministres com Fdez. de la Vega o Caamacho que malgrat que l'advocat de l'Estat també demanà que el TC no acceptés de dictaminar el recurs prou que el consideren legítim d'haver emès sentència.
Joan Majó: "Quatre anys per a quatre articles..."
" La suposada inconstitucionalitat afecta a: la supressió de l'ús 'preferent' del català en els administracions i mitjans públics, el caràcter 'exclusiu' de les competències del Síndic de Greuges, les competències del Consell de Justícia de Catalunya i l'eliminació de l'esment a l'esforç fiscal en els transferències de solidaritat interregional.
En llegir-ne el contingut, hom entén que hagin calgut quatre anys d'esforçats treballs per a escatir aquests importants errades i adonar-se que, per a l aresta, l'Estatu català és plenament constitucional! I sobretot, per a afegir una consideració interpretativa pregona: que l'ús del terme nació al pròleg no té conseqüències juríiques Com si ho ho sabéssim, ja! Per això resta al pròleg i ni pas a l'articulat!
Per a mi, la manifestació del pròxim dissabte té sentit, no per a mostrar el refús al contingut de la sentència (ho repeteixo: prou insulsa per als qui esperaven quelcom més fort), sinó per a posar de manifest la necessitat d'un canvi de rumb institucional i la voluntat dels catalans de seguir els regles i l'esperit del pacte constitucional del 78.
Si no és un acte rotundament unitari, ¡fóra millor banyar-se!


Debat sobre la convocatòria de manifestació, per Òmniun Cultural...
Joan Tapia: "La manifestació no hauria de ser només un nou Diguem no!. Hauria de donar pas a una proposta unitària que assolís resultats. Planteja problemes, superables, però que no cal infravalorar.
El primer és l'afició catalana a festejar derrotes (1714) i a exigir el tot o res. Ha sigut declarat constitucional el 90%. I el PP, malgrat la Brunete mediàtica, ha perdut.
Gran part de Catalunya és conscient d'aquesta victòria relativa (les totals són de Hollywood) i sap que guanyar implica no acceptar la derrota, especialment quan no n'hi ha haguda.
Bona part de Catalunya creu legítimanent que la sentència avala el sobiranisme. El mateix Mas coqueteja amb la idea, per bé que no vol rematar. I està en l'ADN de l'actual ERC (no en la de la II República). Però els partits sobiranistes no expliquen com - en menys unitat a Catalunya - l'espanya que retalla l'Estatut n'acaba acceptant un amb concert econòmic. O el referèndum sobiranista. ¿Per imposició europea? ¿Obliden que l'assolit sobre la llengua a l aUE fou possible mercès al mateix PSOE que aprovà l'Estatut a Madrid.
El teixit associatiu pot , i deu, expressar sentiments. Però per a sumar. No per a menystenir les institucions d'autogovern o discutir el lideratge del president de Catalunya quan Catalunya desitja protestar unida.
El segon problema és el tacticisme polític a curt termini. S'entén però divideix. Alguns mercadegen el paper del propi president, la qual cosa no és el millor per a un país que es respecti a sí mateix. Degradar els no sobiranistes fóra un gran error major perquè fraccionaria l'ampla majoria social que donà suport a l'Estatut. En té CiU la temptació?


No aniré a la mani del 10 de juliol... (publicat al 3 de Vuit de VFP)
Decididament el pensament únic reactiu / nacionalista victimista s'ha instal•lat entre nosaltres?
Dret a decidir "nosaltres sols": convertint Catalunya / Vilafranca en la represa del deliri Ibarretxe?
Quina diferència de fons ens separa dels neonacionalismes francès (que estroncà amb el no a la CE l'aprofundiment vers els EEUU d'Europa) o de l'alemany (que ha imposat austeritat sense incentius al creixement perllongant la crisi)?
Per què cada opinió ja estava prefigurada - i mirant de reüll socis al Tripartit i rivals al Parlament per deixar / no caure en fora de joc- abans del cabal coneixement de la sentènciaterreta del TC?
Per què no repassem els papers jugats per cada organització (política o civil) durant la formació de la "voluntat del poble català" dins el referèndum de l'Estatut?
Aquesta darrera cal constestar-la amb tota cruesa. Les anteriors prou que manifesten aquell "qui pregunta ja respon" de la cançó de Raimon, manllevant l'epistemologia de Wittgenstein...
L'entitat de la "societat civil" convocant, Omnium Cultural, oi que no féu campanya a favor del Sí a l'Estatut? Malgrat que entre els seus socis, per mobilització de CiU, aquesta fou l'opció escollida... finalment silenciada...
ERC al costat del PP (li ho recordava el famós video made in Madir de la campanya de fa quatre anys...) es despenjà del Sí a l'Estatut alhora que culminava la purga interna bandejant el seu referent mediàtic / cap de llista mesiànic - coherent...
La mani d'aquest dissabte culmina totes les mobilitzacions de consultes del "Dret a decidir"; amb el valor afegit del seguisme acomplexat / tacticista del PSC i l'oportunisme ambivalent (pactista mes alhora sobiranista) de CiU. ¿Enterra la pluralitat política catalana i ens aboca a l'espiral del silenci als optimistes després del criteri majoritari del TC?

Per això no hi aniré. Perquè no em moc del que els vaig dir als de casa (Pepa, Pau) i, sobretot, a la colla altafullenca de la consulta que tant i tant em volia pressionar: Federalisme i Legalitat! Legalitat del nostre Estatut pràcticament constitucionalitzada per l'empenta de la lleonesa laboralista M.E.Casas; legalitat en les mobilitzacions: que segueixo centrant en pagar impostos i taxes, en presentar-se i votar a les consultes electorals amb tots els ets i uts de garanties que només tota la logística de l'Estat de dret garantiex.

Federalisme que, certament, no entén la sentència del TC ( confonent-lo amb confederació, des de distintes constitucions...) però que prou vindica el gran redactor jurídico-polític de l'Estatut sortit de les Corts: Francisco Caamaño, constitucionalista gallec ministre de Justícia: "Un estatut que té més competències, negant el trencament de la igualtat de drets entre espanyols pregonat pel PP; un estatut amb un finançament, oposat a la limitació d'àmbits d'autogovern del PP; un estatut que reconeix la bilateralitat i l'acció exterior dins la UE negant l'acusació de reforma constitucional encoberta del PP".


L'historiador Joaquim Coll, tampoc: " Ara convé rebaixar la tensió emocional, sentimental, més que no pas dedicar-nos a fomentar-la mitjançant una manifestació. La pregunta que avui ens hem de formular és si amb aquest nou Estatut, fins i tot després de les rebaixes del TC, som més a prop o més lluny de l'Espanya plural i federal que persegueix el catalanisme. Per a mi la resposta és inequívoca. E pur si muove!
Decididament cal rebatre la hipòtesi sobiranista que vol convèncer la majoria dels catalans en el sentit que el pacte de 1978 s'ha trencat, que el model autonòmic és un engany, que Espanya ens roba, que PP i PSOE són iguals, i que el perfeccionament federal és impossible. Senzillament, res d'això és veritat. Em sembla que els implícits de la manifestació del dia 10 van en aquesta direcció. Òbviament som una nació i els catalans, com qualsevol altre poble que viu en democràcia, serà el que vulgui ser. Però cal recordar que decidim periòdicament des de 1977. No hi ha res més perillós que quan es forcen falses unanimitats. I el catalanisme està avui més escindit que mai. La picabaralla sobre el lema, la pancarta i la senyera és quelcom més que un anècdota. Per tot això, modestament, m'atreveixo a dir: jo no hi aniré".

Esther Vera constata el Guirigay: "Els partits al Govern han deixat la mobilització en mans d'Òmnium Cultural, que respon amb el lema 'Som una nació. Nosaltres decidim'. És un lema menys inclusiu que una bandera que permet que cadascú interpreti el seu país com el seu somni o els seus valors, com prou bé saben nord-americans i francesos.
Després de la manifestació caldrà fer política i es demostrarà l'alçada de mires de tots. No és fàcil establir-ne un mínim comú denominador. No ens enganyéssim, caldrà que es posin d'acord que creuen encara en l'Espanya federal o confederal, els qui defensen el concert econòmic, els qui malden per una reforma de la CE, per la independència o pel compliment íntegre de l'Estatut".

Josep Piqué: "Crec que tenia raó Unamuno quan ens deia que als catalans ens perd l'estètica. I que som un poble bàsicament sentimental. I, per tant en contra del tòpic poc pràctic. I molt donat a commemorar derrotes i fracassos. I a llepar-nos les pròpies ferides. Amb un punt d'indesitjable masoquisme.
Però no es preocupin els meus amables lectors, perquè, per bé que sembli el contrari, no els parlaré de l'Estatut. Perquè entre altres coses els esforços inútils emmenen a la melangia".


Valoracions de la macromanifestació més sobiranista que autonomista del 10-J:

Enric Juliana: "Una Castellana i mitja. Cívica, pacífica, ampla, desbordant, lliurada a la fantasia lliberadora de la independència. Una Castellana i mitja, malfiada, molt malfiada. El principal damnificat és José Montilla que, amb molta dignitat,assistí, com a un fantasmal relat d'E.A.Poe, al seu propi enterrament. A l'enterrament de la centralitat del PSC catalanista i administratiu. Només un gest fort dels seus 25 diputats al Congrés durant el proper debat sobre l'estat d'Espanya podria salvar-lo. I aquest gest no s'esdevindrà.
A Artur Mas no li'n serà fàcil gestionar tots els malestars que ahir van desfilar per BCN. Una Castellana i mitja de malfiances i fantasies. Res de més humà. Si un magistrat del TC pot dictar sentència des del convenciment que Espanya acaba de perdre Cuba i Filipines, o després de comunicar amb l'esperit de don Manuel Azaña, ¿per quina raó un menestral de Sabadell no té dret a imaginar-se ciutadà d'una Catalunya independent? Respectant les normes bàsiques - no matar, no robar - en el parc humà tot hauria de ser possible".


El crònificat i trampós debat entre Espanya vs/& Catalunya:

Un anònim amic de quinta, que visqué anys a Catalunya i se'n tornà a la Castella natal, del tan pedant publicista el notari J-J López Burniol*, en una nota que li lliurà i ens reprodueix, escriu un diagnòstic digne de la major lectura dins el crònic debat Espanya-Catalunya:

"1.- És trampós per ambdues parts. Admeto que és trampós per part d'Espanya, ja que bona part dels espanyols no han assumit que l'Estat de les autonomies és l'embrió d'un estat federal que caldria desenvolupar fins a consolidar-lo, però el veuen com un subterfugi amb què donar llargues a les aspiracions d'autogovern catalanes. D'ací neix la inèrcia centralitzadora de l'Administració, l'erosió de competències per la via de la legislació bàsica i la jurisprudència del TC, etc. Però m'has d'admetre també que bona part dels nacionalistes catalans tampoc juguen net, perquè, per sota de la secular ambició de refeccionar (reparar) l'Estat, ha bategat sempre una soterrada aspiració a la independència.

2.- No tenim federalistes ni a Espanya ni a Catalunya. És freqüent escoltar a Catalunya que resulta impossible la consolidació d'un Estat federal per falta de federalistes espanyols. Ho admeto, per bé que afegeixo que tampoc en trobem gaires a Catalunya. Si grates una mica, t'adones que el pretenen la majoria dels anomenats federalistes catalans és un espècie de relació bilateral Catalunya-Espanya, sota la qual s'amaga un explícita aspiració confederal.

3.- S'escau un recíproc i greu error d'arrel. Molts espanyols no accepten que Catalunya sigui una nació, és a dir una comunitat amb consciència de posseir una personalitat històrica diferenciada i voluntat de projectar-la al futur mitjançant el seu autogovern. I, a la recíproca, molts catalans neguen Espanya com a nació, reduint-la a la condició jurídica d'Estat - estat espanyol -, quan el cert és que - com tu* dius - és "una nación de tomo y lomo, con una mala salud de hierro". Del que se'n desprèn que el conflicte històric entre Espanya i Catalunya és un xoc frontal de dues nacions: una que no ha tingut forces per absorbir l'altra, i un altra que ha tingut forces per a deslligar-se'n.

Si els espanyols tinguessin coratge, desenvoluparien l'Estat autonòmic en senti federal (Senat, organismes de col•laboració verticals i hortitzontals, concreció de les competències federals a exercitar per l'Administració central), deixant la porta oberta per tal pugui marxar la comunitat autònoma que ho desitgi. I si els catalans tinguessin coratge, concretarien el que volen i posarien els mitjans per a assolir-ho, sense renunciar a res emparant-se en el pretetx que "Madrid" no ho permetrà. Mai més no tornarà a pujar per la Rambla una bandera de la Legión amb una cabra al davant"


El Mundial de les identitats

Manuel Castells proclama el Mundial de las identidades: "Fins i tot Catalunya arraconà per un temps la seva reivindicació de selecció nacional pròpia, encara en plena mobilització per l'Estatut, per a fer eva la Roja (interessant apelatiu) amb l'esquer que s'hi compten vuit jugadors del Barça encara que un sia de Fuentealbilla, un altre de Tenerifie i un altre astiruà de socarrel.

El Mundial ha sigut mirall de societats i constructor / destructor d'identitats demostrant una vegada més que el món no és pla, que la diversitat és infinita, que la globalització és un mantell lleuguer que prou feines va més enllà de les finances que virtulitzen els nostres estalvis. La nostra vida es contrueix en torn d'identitats que són obertes o tancades segons en deixin expressar-les. Obertes com la que simbolitza una selecció espanyola on conviuen homes diversos de bona voluntat. Tancades com les que podria provocar el nacional-constitucionalisme espanyol amb el seu morro fort carpetovetònic".





8/7/10

0 comentaris
"L'Estiu fes teu" de Joventut de la Generalitat porta a l'alberg d'Altafulla quatre tongades de 60 joves de 14-15 anys, en estades de 10 dies d'aprenentatge teatral. Aquest dilluns, com a culminació del primer torn, van representar una versió molt plàstica i actualitzada de Romeu i Julieta; on a cada acte actuava un grup diferent representant l'antagonisme entre Montaguts i Capulets a Verona. El monitors directors són Noemí Busquets, Blanca Solé, Carla Arriola i Bárbara Roig.

Més valoracions de la sentència del TC al recurs del PP a l'Estatut (EC)...

 
President J.Montilla al Periòdico: "No podem dir que aquí no ha passat res. L'Estatut n'ha sortit afectat, amb un article declarat inconstitucional, d'altres de retallats i altres de subjectes a interpretació. Per això manifestem la nostra indignació per com s'ha produït aquesta sentència i el nostre rebuig al seu contingut. En les circumstàncies del TC s'havia d'esperar del seus membres amplitud de mires, una visió d'Estat que no ha tingut. Els efectes pràctics de les retallades probablement seran pocs, però l'important són els efectes polítics i emotius. L'Estatut també és un símbol. S'ha afectat gratuïtament la peça central en què se sustenta l'autogovern català, votada a més pels ciutadans. És una agressió que no afecta un article o un altre, sinó la dignitat del país. I el problema no és només de Catalunya; és de tot Espanya: la sentència no enforteix el projecte comú de tots els espanyols, debilita la unitat d'Espanya. I fa un gran favor a separatistes i separadors.

Si Espanya s'assembla avui a un Estat fedreal, tot i que imperfecte, és pel PSOE, no pel PP. Sense l'esquerra al poder Catalunya no hauria tingut mai un nou Estatut.

J.Pérez Royo: "L'Estatut queda relativament poc tocat, encara que és veritat que el principi que són els dos parlaments els que pacten i despre´s s'hi afegeix la ratificació popular, sí que es veu tocat; i això és molt greu"


X.Arbós, constitucionalista: El TC només ha mostrat autonomisme per deixar intacte allò que van voler les Corts i que va ser aprovat després pel poble català"


Joan Tapia a les seves Notes dominicals dedica un 7,5 conjunt a Jose´Montilla i Artur Mas: L'arma de construcció massiva (ACM), que tindrien junts per a la reconquesta de l'Estatut, amb una simple nota en què PSC i CiU assegurin que no votaran la investidura ce cap candidat a presidir el Govern que no es comprometi. Zapatero quedaria presoner. I Rajoy, expulsat (excepte rectificació). Però són competidor i no arribaran a tant. Montilla pujarà la tensió però no vol trencar. Part dels seus electors són PSOE. I planeja l'ombra de Chacón. Mas no vol que CiU sigui un aliat fix del PSOE. Fer de frontissa és la seva força i part dels seus votants (i dirigents) s'il•lusionen amb un nou pacte del Majestic (senseAznar). Montilla i Mas no explicitaran l'ACM per interessos divergents.

Però la simple possibilitat del 35 diputats sociovergents (el 10% del Parlament espanyol), més els quatre d'ERC i ICV, està present. I recorda que és perillós governar Espanya contra Catalunya.El 2004 es van mobilitzar contra Aznar (que no s´hi presentava) i Rajoy va perdre. De moment, Montilla i Mas que es vigilen i no s'estimen ( un dels dos pot mori en les pròximes eleccions), cavalquen junts. Ho fan bé encara que han de millorar.


Sembla que sentència no trenca la columna vertebral jurídica de l'EC que resta ferit (la gravetat depèn de les "interpretacions" definitives dels 27 articles) però pot caminar. Però també l'encerta Artur Mas. La columna vertebral política de la relació entre Espanya i Catalunya trontolla. Com diu el gran constitucionalista Javier Pérez Royo, els estatuts d'autonomia de l'art. 151 (Catalunya, Euskadi i Galícia) es basen en el pacte entre el que proposa el parlament autonòmic i el que aprova l'espanyol. I l'únic àrbitre posterior és la ciutadania - la catalana, en aquest cas - a través del referèndum.

El TC ha de dirimir els conflictes posteriors que sorgeixen en la seva aplicació, però no pot tocar-los, ni capar-los. Ara ho ha fet, i per això Alfonso Guerra s'equivoca quan diu que no entén que Montilla digui que el PP no ha matat l'EC, que se'n salva el 95% i que, al mateix temps, se senti indignat.

A Madrid hi ha gent llesta (com el mateix Guerra) que està satisfeta. Pensen que tot s'acabarà en una mani i res mes. Però van errats, perquè el TC, instat per un PP que només va votar a mitges (Fraga, sí; Aznar, no) la CE, ha trencat el pacte constitucional segons ho entenen els catalans (i Pérez Royo). La relació entre PSC-PSOE s'esquerdarà (i les esquerdes les carrega el diable). I a CiU el sobiranisme pujarà. La mani es només l'escuma d'un moviment tectònic a mitja termini. Com diu Miquel Roca, la sentència també és un problema per a Espanya".


Francisco Caamaño, ministre de Justícia, negociador del Govern del PSOE amb els partits catalans per a l'aprovació de l'Estatut a les Corts: "A la vista de la sentencia, se puede decir con rotundidad que la valoración y el juicio de constitucionalidada que hicieron el Congreso y el Senado acertó aproximadamente en un 98%. Y eso en muchos test científicos, ya no interpretativos, es el 100%. Por tanto, la sentencia que ha salido del TC, donde se declara inconstitucional un solo artículo y habrá que ver en los fundamentos por qué, y se tocan adjetivos de otros 14, me parece que respeta profundamente la práctica totalidad del estatuto de Catalunya y da razón a las Cortes. Frente al discurso del PP de que los derechos rompían la igualdad de los españoles, un estatuto que tiene más competencias; frente al discurso del PP de que era imposible dar más ámbitos de autogobierno. un estatuto que tiene una financiación; frente a la idea del PP que era una reforma encubierta, un estatuto que reconoce la bilateralidad y la acción exterior de las comunidades autónomas en el contexto de la UE"


Jordi Mercadé: " El TC ha dit fort i clar el que per a la política de Madrid sembla una obvietat: que no hi ha un pacte Catalunya-Espanya que sustenti el nostre autogovern, sinó un tràmit legislatiu, emanat de la CE. Som un llei orgànica, com tantes altres"


Gregorio Moran: "El políticament correcte constitueix una fòrmula impecable que tenen els qui dominen per fer creure que et respecten"

"Els conflictes lingüístics són per qui se'ls treballa, i a Canadà no es percep entre les noves generacions que aquesta qüestió els empantanegui. No tenen el cor migpartit entre dues llengües, senzillament els fan mal al cor altres coses i són bilingües per quotidianitat. La llengua com millor prova és estofada. Es triga a adonar-se'n perquè està lligat a l'edat, i per tant a l'experiència vital i gastronòmica".



Als 67 anys mor a Ciutat de Mallorca Fèlix Pons, president del Congrés de 1986 a 1996: " L'afany d'equitat li venia del seu propi caràcter i de la seva formació com a jurista (...) va beure des de la infància de les fonts de la doctrina i el pensament catòlics que apleguen fe i solidaritat, i traduí aquest darrer tret en la seva pentinença al Partit Socialista de les Illes Balears (...) deia que sempre estigué a l'esquerra del seu pare (demòcrata cristià que anà a Munic el 1962, expresident del C.F.Mallorca i del Banc de Crèdit Balear) i la dreta del seu partit, ja que sempre fou un socialdemòcrata, fins i tot abans que el PSOE, instal•lat durant la transició a tesis marxistes" (J.M.Brunet / La Vanguardia)



Pep Guardiola: "Els desitjo que els vagi bé: els tinc afecte als meus jugadors, però la selecció la conformen abans que tot un entrenador de molt nivell, que representa uns valors molt clars. A la selecció espanyola no estan només els jugadors del Barça, sinó d'Espanya: inclou tots". Valors futbolístics (circulació de pilota, futbol de passada i control) representats pel gran excentrecampista del Còrdona i del Madrid i exentrenador del Reial Madrid, acomiadat sense justificaciçó pel talonari de Florentino. Inclusió dins l'equip de la Federació espanyola. Sobren "banderas y el himno" i els crits "soy español, español, español!" i el cantar "Que viva España"; com em sobraven estelades, i els clams "independencià" als partits de la catalana.

Potser el que sobren, sobretot... "quintos" i "porrets".


David Villa. "Cuando acabas de marcar un gol es un momento de alegria enorme que quieres compartir. No buscas la grada sinó los abrazos, porque el gol es la culminación del trabajo colectivo" "Al final dentro del área eres tú y el gol"


Martín Girad (Gonzalo Suárez): "Yo diagnosticaría que CR 9 padece el síndrome de Blancanieves. Todos somos enanos a su alrededor y, en el espejo de la madastra, sólo se ve a sí mismo. O sea, ve Dios".


Martí Perarnau. "El temps descobreix la veritat, deia Sèneca, i a aquesta selecció li ha arribat l'hora. S'han ajuntat un grup d'esquirols astuts (Xavi,Villa, Iniesta) amb una generació sense manies ni pors (Piqué, Cesc, Busquets, Ramos, Pedro) i l'enginyer Casillas i els capatassos Puyol i Capdevila van fabricar l'argamassa que va unir els dues parts. A vegades encara divisen esquerdes en aquest edifici vermell que juga vestit de blau, però els fonaments són tan sòlids que fins i tot en el instants de l'agonia mantens la convicció que els artistes es faran sentir per sobre el soroll, les vuvuzeles i la fúria rival.

Del Bosque en tot moment ha sabut llegir les esquerdes que anaven apareixent i a cada partit ha mogut les peces decisives per tapar-les: un dia Navas, un altre Llorente, un altre Cesc, finalment Pedro, el seleccionador arriba a la penúltima estació revestit de credibilitat: creu en la idea i en els seus homes i els jugadors estan fent bona aquella màxima de Goethe que deia que talent s'educa en la calma, però el caràcter ho en la tempesta"

3/7/10

Il•lusions, interessos i fòbies..

0 comentaris
Proposo que són la gamma bàsica de causes motrius psicològiques que promouen presentar-se a les municipals: per entrar la Ple i al Govern.
Anem per les il•lusions. Que són el primer motiu. Per això, en fou el lema de PAU: "Altafulla una il•lusió". Amb tota la franquesa he de dir que em feia il•lusió "tornar" per reprendre la relació i el treball plegats amb algunes persones amb qui havia estat molt a gust: que considero pilars a les seves àrees - on havia pogut ser regidor de Govern; que mouen les entitats culturals; també amb el Jordi i el Miquel de Vicsan - és a dir els representants dels motors econòmics. Administració- Entitats - Empreses i, completant el quadrat, el pol del poder democràtic, votat i per tant representatiu. Ser Regidor Elegit és el màxim rang de ciutadania! En el meu cas continuo la "saga Manel Roig", que hem donat quatre regidors i tres alcaldes en sis generacions, des de 1850: dos Manels, un Ramon, dos Ciscos, un Jordi i un Fonxo. Per això ens diem Pau - el nom del primer, arribat de Tortosa el 1750 i també el del músic i mestre de música Pau Blanc Fortuny.
D'interessos, en tenim tots - i com més conscients en siguem millor!. M'interessa la vida municipal tota (des d'hisenda fins festes). Lliutaré amb totes del vides de gat vell que em van quedant per mantenir les il•lusions que més m'interessen: castells de nou a la Plaça el Pou, colla de set la nostra; música clàssica d'estiu a la plaça de l'Església; màxima informació i reflexió: "Units per Altafulla al noste Ajuntament, les portes del Palau obertes a la gent" - deia el meu himne d'UpA 1999-2003.
De fòbies en tinc unes quantes, però no són inventades sinó viscudes. La primera, el presidencialisme - el no coordinar-se o compartirt decisions. La segona, el creure que manar és ser autoritari o fer la punyeta, o estarrofar-se. La tercera, els "comunistes de xalet" que ni volen massa veïnatge, ni vida comercial, ni activitats públiques, ni econòmiques; ni pagar l'IBI d'equilibri pressupostari.
Per això sóc cada dia més socialista - i quan l'egoisme de les classes mitjanes altes impera,!encara més!

Fonxo Blanc / PAU
0 comentaris
El TC salva l'amor propi i la pau federalitzant...

Em sento més a prop de les reaccions de la vicepresidenta (mig vilanovina), per bé que prou aplaudeixo la serena indignació del President Montilla.
Fins i tot, en la seva institucional proclama "Ara és el moment de treballar amb intel•ligència i passió per assolir tot el que ens havíem proposat al pactar l'Estatut", posa en valor dues idees-força manllevades del més potent filòsof viu i del millor assagista que mai no parirem: "la materia de inteligencia y pasión" còpula d'antagònics exposada per Eugenio Trías en la seva Proposició ontològica a Los límites del mundo (Ariel, desembre 1985); el "pactar", la il•lusió de Vicens Vives gravada a Notícia de Catalunya (Destino, 1954): "el jaient pactista de la nostra mentalitat, que en essència no és altra cosa que defugir qualsevol abstracció, anar la realitat de la vida social i establir la més estreta responsabilitat individual i col•lectiva en el tractament de la cosa pública". Escolta-ho, Sepharad i Lavínia!
En l'exemplar oficial del text de l'Estatut he anat esborrant (en llapis...) els incisos i algun apartadet sencer declarats inconstitucionals. D'obra d'enderroc "rien de rien". Com a màxim: el corporativisme centralista dels jutges ensenyant l'orella i, en definitiva fent-nos saber el migrat catàleg de conflictes que xafen polls, que ens encenen passions (a etnocèntrics separadors vs separatistes retroaliment-se i als persistents federalitzants que com Sísif pugem i baixem la pedra del nostre projecte multipolar Viles - Barcelona - Madrid- Brusel•les - G 20).
Per pura pulsió d'amor propi el TC ha dictat sentència - "el honor calderoniano"... Però la sorruda presidenta, la laboralista lleonesa María Emilia Casas (n.1950), prou que ja ha entrar en el quadre d'honor dels nostres còmplices amics en "l'encaix del catalanisme dins la pluralitat hispànica": com Besterio, com Fdo.de los Rios, com Azaña; com Enrique Barón, com Joaquín Almúnia; com ZP, com el gran Pérez Rubalcava, com el gallec Camacho, com la superministra Salgado.
La nòmina de conflictes ja sabem que és contumaç i limitada: (a) la carrega patològica de l'equívoc "nació" - motiu de paranoies i de deliris de grandesa. Som una "nacionalitat"? Doncs, com Europa - troballa d'Ortega - i Espanya - tesi d'Anselmo Carretero - també som una "nació de nacions" - enginy de Lluís Armet: com un fractal, expressem com a element la complexitat del conjunt + (b) la por al monolingüisme catalanesc perquè "qui mal fa malpensa"; per la qual cosa no la podem predicar com a "preferent" a la vida pública, sinó de "vehicular" (constitucionalitzant la immersió escolar!). Si sempre, tothora l'empréssim, prou que hi accediria: tant com a preferent, que com a radical igualació social - com tant bé argumentava el catedràtic Pere Martí al notari(o) César Martín... + (c) la regulació dels poders financers públics (impostos municipals i pastís federal) i privats (caixes) - quanta lucidesa / visió la de C.P! en confederar-se amb Múrcia i Granada amb seu madrilenya...

2/7/10

0 comentaris
Hem liquidat 217.502,56 e. en 175 unitats de plusvàlues (1.243 e. de mitjana). El pressupostat per a 2010 és de 140 mil e., per la qual cosa n'hem passat a cobrament el 155 %. Dins d'aquesta legislatura (des de 2007) la liquidació voreja el doble del pressupostat; per bé que durant l'any de canvi de legislatura fou el 18%.


2007: pressupostat 226 mil e. i liquidats 40.159 e. en 125 unitats (mitjana de 321 e. / unitats)
2008: per 150 mil previstos, liquidats 534.233 e. en 650 unitats ( 822 e. de mitjana)
2009: per 90 mil. e. pressupostats, 413.596 e. en 325 unitats (1.272,6 e. / unitat)
2007-2010: 1.205.490 e. liquidats en 1.275 unitats (945,5 e. de mitjana per unitat)

Entre la baixa del responsable del primer pas del procés de liquidació i la falta d'impuls polític continuat no fou fins que assumí Hisenda el nostre regidor que la gestió tècnico-política de les plusvàlues ha estat diligent i superant objectius. Els desviaments de la mitjana de liquidació per unitat cal explicar-los en l'aplicació de la vella i nova valoració cadastral. Fins i tot el més crític amb la revisió, en lloa les conseqüències en les liquidacions de plusvàlues de compra-venda.


El pressupost del cicle de Festival de Veus i Concerts a la plaça de l'església preveu una aportació màxima municipal de 10 mil e ( a rebaixar amb l'import de la subvenció de Cultura de la Generalitat). Els caixets dels 7 concerts pugen 30.579 e. El primer concert, de Camara Musicae interpretant les Vuit estacions (de Vivaldi i de Fauré), serà subvencionat en la meitat per la Diputació, que també hi aportarà 2.600 e. més.


Declaració de la renda del nostre regidor: 10.912,51 e.: 9.670,78 e. retinguts a compte (1.656 de la nomineta de regidor) + 1.241,73 a pagar (24,5 % dels 44.524,16 e. de base liquidable general sotmesa a gravamen // 45.478,33 e. de base imponible general // 44.785,65 e. de rendiment net reduït del treball: 7.583 e. a l'Ajuntament / 17% + 39.620,32 e. procedent del sou de professor agregat d'institut).


Paul Krugman, premi Nobel d'Econimia 2008: "Gastin ara que l'economia sigueix deprimida; estalviïn després, un cop que s'hagi recuperat. ¿Tan difícil resulta comprendre això? Molt difícil, a jutjar per l'actual estat del debat polític. Aquest no és un bon moment per a l'austeritat fiscal. Sí, hem de resoldre els nostres problemes pressupostaris a llarg termini, però negant-nos a ajudar la nostra economia en un moment de necessitat".