Altafulla amb tota la il·lusió

29/6/11

Per orientar-se en tesis d'econonomia dels publicistes de capçalera (I)

0 comentaris
(A) J.Oliver Alonso, catedràtic d'estructura econòmica de la UAB, al Periódico desmonta 4 mites molt populars de l'actual crisi econòmica:

1r) La crisi ve de l'exterior, generada per la cobdícia dels mercats financers. Ep! amb EEUU, Gran Bretanya i Irlanda formem part dels qui vam aprofitar l'àmplia liquiditat i els baixos interessos com a combustible d'una insòlita expansió financera fonamentada en els préstecs que van anar a parar a la bombolla de la construcció. La consequència n'és l'augment del deute de famílies i empreses de difícil retorn.

2n) Ens hem de plegar als mercats. De fet, el problema és el poc marge de maniobra per culpa dels deute acumulat a l'exterior que suma un bilió d'euros *. Abans de la crisi invertíem el 30% del PIB quan l'estalvi arribava al 20%. Ens el deixaven les frauen alemanyes o els fons de pensions europeus, asiàtics o americans,o ves a saber quins malèfics mercats, amb els estalvis que gent normal i corrent havíem estalviat. Com podem comprende els creditors volem que els tornem els préstecs, recuperant llur inversió.

3r) Com que no hem causat la crisi no cal preocupar-nos de qui en lidera la sortida. Ben al contrari: cal un repartiment equitatiu de l'ajustament, on qui més té més hi contribuexi. S'escau, doncs, pujar l'IRPF al 46%, i en el cas català al 48%. Però no podem suprimir l'impost de patrimoni i el de successions i donacions de les rendes més altes.

4t) La UE ens hauria d'ajudar sense condicions. Ep! que els ajuts vénen dels contribuents alemanys o centreeuropeus, que a més suporten major pressió fiscal que els receptors (Gràcia, Irlanda, Portugal) que han viscut per sobre de les seves possibilitats i ara no poden respondre amb les obligacions contretes. La indignació el nord diu "NO,amb el meus impostos!"; la nostra, la del sud. "NO, sense el meu consentiment!" (no imposada).
El xoc d'indignacions en pot esvair el somni europeu. ¿Sobreviurà l'euro a tanta indignació?

(B) G.de la Dehesa ens explica al País4 lliçons a partir de la crisi del deute sobirà:

1ª) Les crisis de deute privat poden provocar-ne del deute sobirà. A Portugal, el deute exterior privat era el 172% del PIB el 2009, ha acabat fent pujat el públic en 20 punts del PIB, fins el 83% el 2010. A més, ara, la crisi sobirana retroalimenta la privada, en pujar el nivell dels marges / spreads privats.
A Irlanda, la crisi dels bancs privats finançadors de la més gran bombolla imobiliària de l'àrea euro, en ser garantida i pagada per l'Estat, n'ha duplicat el deute sobirà, fins al 102% del PIB el 2010.
A Espanya, el deute extern privat era del 135% el 2009, però partia d'un deute sobirà de només el 39,8% el 2008 (una de les tres més baixes de l'eurozona). El 2010 ha arribat al 64%, però només pot arribar com a màxim al 69% del PIB, no massa allunyat del 60% considerat com a sostenible pel Tractat.

2ª) Els inversors han reconfirmat que un país no ha ni pot emetre deute en una moneda que no controla - com l'eurozona des de 1999 - perquè augmenta la probabilitat d'impagament. Així, els mercats financers assignen a Espanya el triple de possibilitat d'impagament que la Gran Bretanya que té dèficits i deute sobirà superiors.
A l'area de la lliura, sempre les vendes de deute sobirà sempre esdevidran dipòsits en lliures ( comprant deute privat o canviant-les), que tornaran el deute sobirà per la seva seguretat i poder de descompte al Banc d'Anglaterra. En cas de problemes de pagament del deute sobrà britànic sempre el seu Tresor lliuraria préstecs.
A l'eurozona, la venda de deute sobirà desplaça la liquiditat a un altre Estat membre. Per acabar d'adobar-ho, l'art.123 del Tractat prohibeix el spréstecs del BCE als Estats de l'eurozona. Per tant, els inversors més especulatius, que són minoria, persistint en llurs vendes de deute sobirà d'un estat poden abocar-lo a una crisi de solvència perquè no pot recórrer al seu banc central. Així, el maig de 2010, qui va rescabalar en última instància Grècia de l'impagament foren el EFSF de la UE i el FMI.
Cal avançar vers una unió fiscal i un prestamista de liquiditat d'última instància a tota l'àrea euro. Quan el deute sobirà pot acudir a un banc central o a la pujada d'impostos per a pagar-la té molt menys risc que el deute privat; fins i tot, risc, zero.

3ª) Els mercats financers passen de confiança absoluta a malfiança també absoluta. Manifesten situacions de ramat gregari en situacions d'incertesa que els empenyen d'extrem a extrem. Els marges / spreads de rendiment del deute de boi tots Estats en relació al bonus alemany eren mínims els primers anys de l'eurozona; ara, s'han multiplicat entre 10 i 50 cops.

4ª) Els mercats financers determinen els spreads pel nivells de deute exterior que pel de deute sobirà. Donen més rellevància al gruix de la posició externa neta deutora* de cada Estat de l'eurozona i al tamany del passius externs nets bancaris (1) que al deute intern, sia públic o privat. Per la qual cosa, a major proporció de deute sobirà en mans dels propis residents del país n'augmenta la sostenibilitat, la probabilitat de pagar-la; així, el país els pot imposar impostos sobre un percentatge de la seva tinència de deute, impossible en els no residents. Cal doncs una harmonització fiscal en aquest sentit.
Trascendència política d'aquesta fiscalitat sobre els títols del deute sobirà: a més en mans de residents major incentiu per a votar el partit disposat a garantir-ne el pagament gravant-los. A menys deute sobirà en mans de no residents, suport al qui estan disposats a no pagar-los...

* (1) Anton Costas replicant el president del BBVA: " Espanya, per bé que té un dels deutes públics més baixos, carrega, tan mateix, un deute exterior net molt elevat, a causa sobretot a l'enorme quantitat del deute extern de la banca espanyola emesa durant la fase de borratxera creditícia.
Això caldria que ho consideressin els banquers espqnyols, que com en aquesta setmana amb el president del BBVA, Francisco González, exigeixen imperativament al Govern dràstiques mesures d'austeritat per a guanyar la confiança dels mercats i que la banca pugui renovar els venciments del seu enorme deute. Els qui tenen raó d'estar indignats són els ciutadans, que es veuen obligats ara a carregar-se les alegries dels banquers"

(C) Joaquín Estefania ens descobreix les 3 menes de "desafiliats del sistema":

" A les crisis llargues i pregones s'escau una fractura creixent entre assalariats protegists per l'Estat del benestar i els que en són exclosos de sanitat, educació, pensions, subsidi d'atur -els anomenats per Robert Castel desafiliats del sistema. El darrer Informe de CES de 2010 ens desvela tres tendències dins d'aquesta nova categoria de marginació:

1ª) Boi la quarta part de la població espanyola presenta riscos de pobresa. Alhora s'han agreujat les desigualtats: l'abisme entre rendes altes i baixes es sextiplica quan la mitjana de la UE és del 4,69.

2ª) També una quarta part (un milió d'aturats) no rep assegurança d'atur ( del 80 del 2009 al 77,4 del 2010) i tot i el gran esforç de despesava esdevé insuficient com a cobertura social, assumint-ne el vessant assistencial.

3ª) Per subvenir dificultats econòmiques s'escauen els increments dels rescats anticipats de fons de pensions ( el 2010, en fou del 62%).

En definitiva, els desafiliats del sistema sort en tenen de les xarxes de protecció familiars i informals...

(D) Xavier Vidal-Folch se les ha amb els "Error y acierto de Catalunya" en Hisenda:

El Govern nacionalista català ha comès una errada grandiosa en matèria d'Hisenda. Als seus 150 primers dies ha sembrat una total confusió sobre el model fiscal que pretén. Ha defensat alhora tres horitzons contradictoris, mentre improvisava retalls poc coordinats i pitjor pactats.
En reclamar el Fons de Competitivitat (FFC) es fiava de l'Estatut i la Lofca: un federalisme fiscal matisat. En postulat, també un pacte fiscal "en la línia del concert basc", dissenyava un desig confederal, que és el que de fet representa el model foral. El seu vot camuflat al pseudoreferèndum autodeterminacionsita creava l'ensonyament d'una completa independència de la Hisenda pròpia.
Amb el pressupost d'enguany, el conseller Mas-Colell ha encertat en aclarir el rumb, al menys a curt termini. Catalunya segueix la via estatutària. Més per a aquest Mas: votà al CPFF amb el Govern el 27 d'abril l'escenari d'estabilitat autonòmica per a 2012-13-14: dèficit de l'1,3-1,1-1% sobre el PIB. Col·locà Catalunya en la direcció de la seriositat i de les exigències de la UE i dels creditors, els qui anomenem mercats.
Ara bé, tot una retallada global del -10% el deficit del pressupost de 2012 serà el doble del pactat (2,66%)
¿Tindria sentit de suavitzar la cadència de l'austeritat, ampliant un any el termini per a assolir el dèficit autonòmic de l'1,3%? Sí. Retallar en un sol exercici el desbalanç de 16 mil milions d'euros, per a deixar-lo a la meitat, des del 2,83% actual és un esforç herculi. Sobretot, si certs excessos a part, les CCAA dediquen el gruix de llur despesa - entre el 75-85% - a sanitat, educació i serveis socials. Però s'escau per la via de l'acord, no unilateralment.
Per a l'acord, el Govern central hauria d'evitar de centrifugar part del seu dèficit, abonar ja els 3.773 milions dels FFC, que sanejaria un 25% l'esforç d'estalvi de les CCAA. Per bé que no està obligat per Llei fins a més tard, lleialtat i tradició obliguen: sempre es féu així, mitjançant bestretes. Finalment, els dèficits centrals i autonòmics s'agreguen davant la UE i servirà de poc els jocs de malabars de retenir-ne jo la partida per tal que tu quedis malament a la foto.
En definitiva: caldrà atacar la qüestió de fons: si es vol mantenir una sanitat sense cops de destrals desnaturalitzadors, potser un copagament equitatiu esdevingui inevitable.

28/6/11

Tafaneries i noticiaris de SaltAlonsos / Altafulla

0 comentaris
A Baix a mar de la Torre, per sant Joan, nova clàssica de set. I ja n'hem perdut el compte d'aquesta temporada regularment de set dels Castellers d'Altafulla. El programa Pilar de vuit de la 107.4, cada dilluns a partir de les 22 h.

Maria Porter i Monserrat Sanmartí, glossant la història del llibre (amb i sense imprempta) culminen el cicle de 4 conferències i una presentació del Centre d'Estudis, al seu íntim i llibresc local social a l'antiga aula dels nens de les Teresa Manero.
Val a dir que tret de l'assistència de F.Farré a la dedicada al químic Martí Franqués pel catedràtic d'institut Altemir i de la presència - a l'hora del refrigeri de la presentació - de Jordi Molinera cap membre del nou Ple i del nou Govern s'ha acostat als actes culturals. Tret de la darrera, com acostumem sempre, el matrimoni Muntades seia entre el públic; per tant, vet ací, que cap dels membres de la llista i de la campanya de SI va acompanyar la co-conferència de la seva prestigiosa última de la llista Maria Porter Moix. ¿El continent Independència no té gaire contingut Cultural i massa d'etnogràfic?

Esperem que l'any vinent Joan Carnicer torni a organitzar la Nit de les Bruixes que va fundar i ha deixat de portar els dos darrers anys per "conflictes d'amors propis" amb l'exregidor de Turisme Jano Francino Jr.

La nova direcció de brigada prou que es nota a l'Hort de Pau: neteja de zona verda adjunta a la via ferroviària i escorxament de soques de les infinites palmeres per millorar-ne el pas per les voreres.

Valles protectores a la plaça Martí Royo per evitar esllavissaments d'algun contrafort dels inigualables jardins de les cases de comerciants setcentistes del raval de Baix / carrer de sant Martí. ¿Per a quan les senyalitzacions (des de Marquès de Tamarit; cap a la Vila Closa; des del corraló de Ca Macaya) i el petit parc infantil de la ja plaça de les 3 terrasses de bars / menjadors.?

25/6/11

Oberts al món des d'Altafulla (I):

0 comentaris
Fins el darrer dilluns de maig Carod-Rovira tingué escorta oficial (dos mossos en rotacions de vuit horas) i cotxe oficial (amb conductor) per als seus desplaçaments particulars (no té carnet...). Només els expresidents disposen d'escorta; i cap exresponsable d'interior l'ha reclamada...

Víctor Valdés: "Era una xifra, tenir 3 Champions, que ens havíem imposat al seu dia tant l'Andrés Iniesta com jo". "Volia compartir el títol amb Zubi. Li vaig regalar la samarreta. En realitat aquesta samarreta ja era seva. Perquè vaig jugar amb el verd de Zubi. Com a París. A Roma no em van deixar sortir amb aquest color, vaig haver de jugar amb la samarreta negra. Però a Wembley no podia jugar de cap altre color. L'hi vaig regalar perquè és seva. És la samarreta que va portar el 1992. Ningú pot oblidar els mans que va posar l'Andoni..."

J.M.Vallés a Per què vaig anar a la manifestació, emèrit de la UAB i conseller de Justícia al Govern Maragall:
" Si el moviment del 15-M s'extingís - per cansament o per manipulació interessada - els problemes que expressa seguirien presents i reclamant tractament
¿Quins són els problemes? S'acumulen en tres nivells. El primer nivell es situa en el més visible: la tendència a convertir la política institucional en espectacle, sovint en una autèntica pantomima. (...)
El segon nivell és la capacitat disminuïda de les institucions democràtiques actuals per processar i regular els problemes col·lectius. El parlament o els partits de l'era del telègraf no poden respondre com cal als problemes de l'era d'internet.
I finalment, el tercer nivell - el més profund - és la crisi d'un model socioeconòmic esgotat. Avui tenim prou indicis per afirmar que el capitalisme financer globalitzat en els seus mercats és incompatible amb el grau de democràcia política i de benestar social que havien toelrat fins ara. Això obliga a optar: menys democràcia per assegurar la continuïtat d'aquest model econòmic o corregir el model econòmic per preservar el màxim la democràcia i la justícia social.
El 15-M i les acampades no resoldran tots els problemes en els tres nivells apuntats. Però - de manera bigarrada i desordenada - han expressat no sols una profunda inquietud, sinó la voluntat de trobar alguna sortida".

24/6/11

El Ple davant l'ordinador i seguint la 107.4

0 comentaris
El Ple davant l'ordinador, seguint la 107.4 ( dimecres 22 de juny de 2011) per Fonxo Blanc (I)

Castrada la democràcia representativa de regidors electes: els plens seran bimensuals i el darrer dissabte a les 10 del matí. La mesura també encaixa amb un fort presidencialisme del que és testimoni el disseny del darrer fill d'AA: amb tot un full amb la unipersonal foto exultant i amb "vara de mando" que reprodueix el seu discurs de presa de possessió. Les fotografies col·lectives totes elles són prou petitones i amb una que suma, al nou Govern, Marisa i Alasà - en una mena de continuïtat?... Esperem el programa de Govern!
L'oposició els objecta que minva la participació i fa sacrificar un dia de conciliació familiar. Pérez els recorda que com a municipi turístic els dissabtes són d'activitat comercial. Alonso argumenta que facilita la participació dels qui treballen o viuen a BCN (un autoretrat?).
Primer 6 a 5, doncs. El Ple ha perdut polifonia; ara només són 5 els portanveus...Per cert, els 2 del Govern adopten un to formal i els 3 de l'oposició col·loquial..., però amb Pérez aproximant-se retòricament al nou ordre... Jordi Molinera sembla viure als núvols del viatge de nuvis polític - amb un to una mica bufat - i Fèlix, encara, a les sales del Parlament de la Ciutadella, això sí amb el seu català xava... i en to mitinesc...

Ep! La Junta de Govern sí que serà mensual i el segon dimecres a la tarda...

El cartipàs ja té organigrama oficial, que confirma el ja divulgat. Farré acumula Hisenda, Ocupació i Mitjans de Comunicació i 2.0. Desglossats Territori i Medi Ambient: per a Jordi Molinera i per a la Castellarnau. Fèlix i Eva es partiran Turisme... - si encara hi dura... ella.

A l'empresa mixta d'aigües tres del quatre càrrecs municipals per al Govern (Alonso, Molinera i Farré: el triumvirat).

Resten consolidats com a Consell Sectorials el de Participació (àrea de Castellarnau) i de Polítiques de Gènere (Eva Martínez). L'oposició hi vota en contra perquè no resta clara la composició. Breu debat entre Spuch i Eva Mtez. quan el cirurgià titular de Joan XXIII dubta de la competència de la regidora en Sanitat...

Els sous bruts seran de 19.530 e. anuals, a distribuir en 12 pagues mensuals, per la Nou Alcalde de SaltAlonsos i de 7.596 també bruts per a la resta dels cinc membres del Nou Govern. L'assistència al Ple es valora en 90 e. i a la resta de reunions formals 60 e.
Conxita del PPC recorda a l'oposició reclamaven Govern sense remuneració. Farré remarca que no s'escau cap increment i que s'adeqüen al pressupostat, i, amb tota sinceritat, recorda que el darrer Govern era de cinc i amb dos regidors que no podien cobrar. Fèlix confirma que mantenen les remuneracions de l'etapa Gené - de la que fou autor intel·lectual aquest exregidor de PAU...

La moció de PPC demanant un auditoria econòmica 2007-2011 acaba amb un possible nou Estudi econòmic i financer de la Diputació, sempre que sigui gratuït per a l'Ajuntament. Recordem que el PEF que ens orientà des de 2009 a 2011 fou amb el seu ajut tècnic. Francament no entenem perquè dubtem de l'absoluta credibilitat del nostre Interventor i d'uns comptes aprovats pel Ple. Potser demanem un no Pla d'austeritat (però sobretot d'ingressos en d'IBI...) per legitimar amb suport tècnic extern la mesquinesa fiscal - pija d'AA i farigola de SI - del votants del nou Govern...

23/6/11

El nostre cap de llista deixa el despatxet de la Casa de la Vila

0 comentaris
El nostre cap de llista ha anat a retirar la seva petita biblioteca, aplec de castells i fotos del seu tros de despatxet a l'antiga estança dels municipals a la Casa de la Vila. Tota la documentació, en restar integrada en aquest blog al seu moment o al seu arxiu de liquidacions de pressupostos, ha anat a parar a la brossa.

Detallem els llibres que l'han anat acompanyant, amb la seva gravitació moral / intel·lectual aportant coherència i gosadia de criteris ( "minoritària per intel·ligent i audaç" és el qualificatiu del gran Dino Albadalejo per definir la política de PAU desplegada)


  1. Raimon Obiols: Els futurs imperfectes (1987) - amb un incessant aplecs de retalls de diari relacionats amb el dirigent / ideòleg / fundador del PSC
  2. Isidre Molas: Per un nou pacte social (1999)
  3. Marcel Esteve: La força del sí (2007).
  4. Amics / mestres i deixeble del PSC els autors; amb dedicatòries cadascun dels llibres de companyia.
  5. Pasqual Maragall: Maragall afirma. Articles 2000-2003. - amb la targeta d'interventor del PSC de les nacionals de 2003 afixada a la pàgina en blanc inicial
  6. Estudis Altafullencs nº34 amb l'article propi Manel Roig Pallarés, regidor i alcalde al quatrienni 1850-1853
  7. G.D.Cole: La organización política (1961)
  8. J.L.Aranguren: Ética (1968)
  9. Victoria Camps: Ética, retórica y política (1995) - regal de l'actual president dels Casteller de Vilafranca, Miquel Ferret i Miralles
  10. J.M.Maravall: La confrontación política (2008)
  11. Ph.Pettit: Republicanismo: Una teoría sobra la libertad y el gobierno (1999)
  12. Barack Obama: L'audàcia de l'esperança (2008)
  13. Enric Juliana: La deriva de España (2009)
  14. Loretta Napoleoni: La mordaza: las verdaderas razones de la crisis mundial (2010)
  15. Richard Florida: La clase creativa: la trasformación de la cultura del trabajo y el ocio en el siglo XXI.


Fotografies: tríptic sobre cartró gris en vertical: foto familiar boi completa del casament el nebot Roger Chiva Blanch. Foto de la reunió a la sala de comissions amb l'arquitecte Carles Galiano, Marga de l'empresa; Brendan i Ciércoles per la junta del C.D.Altafulla; J.M.Sanz (Patxet gran) o Pere Vives. A la manera de les piràmides d'edat, el col·lctiu de minyons dels Nans - amb els fills de l'Abel.
Fotos zenitals de la Diada castellera de les Cultures de juliol de 2009, la gravada per una televisió anglesa: ball de abstons; 5 pilars quatre de comiat dels Castellers de Vilafranca; el cantal parat per Fonxo, amb Èric Esclassants (de la Facina) a segons.
Foto de pilars finals de la primera Diada, el 2001: de quatre d'Altafulla; ventall de la Joves de Valls i pilar de cinc dels Ganxets de Reus.
Portada d'un treballet de curs de 3r: Passseig a la Vilafranca de 1285 de Júlia, Laia, Helena (nascudes el 1989)
Recull de fotos de premsa del primer 3 de nou amb l'agulla dels Castellers de Vilafranca (sant Ramon 2009) - amb la Núria Díaz Llop al pilar... Sobre cartró verd.
Fotos de Natalie Wood, Claudia Cardinale; Marta Coll i el seu fill Pau Balaguer; Sílvia Amigó i Clàudia Llach; Esther H.Roman i Clàudia B.Roman. Foto del grup culer dels nascuts el 1995.
Emblemàtica foto al claustre de sant Francesc de Vilafranca (maig de 2010) arran del Simpòsium sobre Manuel Milà i Fontanals: Martí Roig, Fonxo, Clàudia B.Roman, Ariadna Corredera, Paula Lecegui, Judit Díaz i el professor / poeta Magí Suñé (URV)
Enric Barceló i el paleta Mata petit treballant, lligats a l'embestida - amb escarpra i martell - en la rehabilitació de l'església
Cartells: de la FM de sant marí de 2008; del 9è Via Crucis Vivent (8 abril 2009); A la Violeta (7 de febrer de 2009) l'enremada del Catllar amb "Una comèdia d'infart!! Un infart de comèdia!!"; Primer concert de Jazzorquestra d l'IES d'Altafulla (26 març 2009). Patge reial i recollida de paquets de 2009.
Factura de la impremta pijuan dels calendaris dels Castellers (4-XII-2009) per valor de 255,36 e.
Només una d’emmmarcada també ha sigut retirada: la de la mesa del míting del 6 setembre de 1976 al camp de Mart del PSC (C) en procés constituent. Dret, hi està parlant, aquell activista FBC, amb la samarreta de la Marxa de la Llibertat. “Si aquesta nit una veu jove pot parlar d’uns projectes de democràcia i socialisme...”

22/6/11

Una de política general

0 comentaris
Joan Tapia a L'aposta de CiU: "El pacte amb el PP és criticable però té la seva coherència. El primer deure d'un govern és aprovar els seus primers pressupostos. I si no hi havia disposició del PSC, els vots del pPC eviten el pitjor. Perquè el programa econòmic de CiU i el PP convergeixen en part. El PSC pot votar per la flexibilitat i el rigor pressupostari (ho fa a Madrid) però no pot abraçar el vent de la dreta.
Ara toca una majoria per retallar i desregular. És legítim però arriscat. Reduir la despesa en un 10% no s'ha fet mai. Hi haurà protestes i no és bo unir en contra el primer partit de l'esquerra, el sindicats, els nombrosos daminificats - uns amb més raó que els alatres - i el difús malestar social que encarnen els indignats del 15-M. recolzar-se nome´sen el PP i els mossos és aventurat.
Finalment, malament va un país si el president ha d'arribar al Parlament en helicòpter (enfadat) perquè la policia no sap desbloquejar- aplicant la llei i respectant els drets - un curt trajecte. Els violents han de ser controlats i el Govern, que no ho sap fer, exhibeix incapacitat.
¡Què hauria dit Felip Puig si Montilla hagués hagut de sobrevolar el zoològic quan els mossos depenien de Joan Saura!"


Joan Tapia a L'error del PSC: " Més enllà de greuges, de lhumos de l'ànima militant i de l'análisi de Martínez -Sampere*, s'escau la realitat política. I aquí falla el PSC. Primer perquè la contenció de la despesa pública és inevitable durant una temporada a Catalunya, Espanya i Europa. Allà on l'Estat del benestar és finançat, en part, pels mercats. Votar a Catalunya contra una cosa semblant al que després s'aprova a Espanya no és creïble. Segon, perquè es pot criticar aferrissadament un política i no votar-hi en contra, sinó abstenir-se. Perquè, per a Catalunya el pitjor seria restar sense comptes quan Mas-Collel ha de fer de Castells: buscar diners per a factures. J.A.Duran i Lleida assassina ZP al Congrés, però després li dóna aigua. No per caritat sinó per conveniència cristiana. Tercer, perquè el pacte del pressupost implica un cert pacte de poder. I el PSC tenia mobles per conservar. ¿Per què regalar-los?"

(*) "Diu que retallar dèficit no implica només abaixar despesa, sinó que pot exigir també apujar ingressos. I cita -sense detallar - una taxa sobre energia nuclear. Per descomptat, és il·lògic (excepte per als reaganians) tallar dèficit abaixant impostos, com es fa en el de successions. No és cap anècdota. A França, Nicolas Sarkozy abaixa el tribut sobre la fortuna (grans patrimonis), però, a canvi, per a no perdre ingressos i no alinear-se contra l'opinió pública, elimina l'escut fiscal que va instaurar (que ningú no pagui més del 50% del que guanyi) i apuja gravàmens de successions i donacions. Sarkozy no és un marxista. Em pensava que Mas, Mas-Colell i Qucio Homs estaven a la seva esquerra".

Enric Company a Carod y los males d'ERC: "El pitjor de l'abandonament d'ERC per Carod és que fou responsable dels mals del qui acaba com a víctima, però no se'ls ha endut: hi subsisteixen.
ERC té, des de fa temps, algunes característiques molt perjudicials per a sí mateixa, mals endèmics. Un d'ells és l'absència d'una percepció realista de la situació del propi partit i la consegüent incapacitat de distingir entre les seves possibilitats efectives i els seus desitjos. Un altre mal que arrossega des de fa anys és la incapacitat de la seva direcció d'actuar com a tal, en determinats moments, per sobre de personalismes i localismes"
"La insensata voluntat de mantenir en minoria durant quatre anys a un govern municipal d'esquerres a BCN, per a pressumir que ell, Portabella, era de tant entant llur salvador, donà per primera vegada credibilitat a la dreta. La impossibilitat local de l'aliança de les esquerres de BCN es projectà en força, a més, com a exemple de la debilitat de la mateixa aliança a la Generalitat.
La direcció d'ERC no va saber d'imposar-se en aquell moment a Portabella. Però no era la primera ni la més rellevant ocasió on la direcció del partit era incapaç d'actuar com a tal, dirigint-lo. (...) Durant l'elaboració del projecte de l'Estatut la direcció d'ERC no distingí entre el que era raonablement possible i el que era pura i simple trampa de CiU en la pugna per l'hegemonia de la dreta nacionalista en l'espai polític del catalanisme. Aquella celada de CiU sembrà la divisió a ERC i n'alentà radicalismes que es van traduir en escissions. Portà al partit a la bogeria de defensar el No al referèncum d'un nou Estatut que havia esdevingut la seva gran aportació per a ampliar l'autogovern de Catalunya. En aquell procés, qui de fet exercí de direcció d'ERC fou la de CiU".

21/6/11

Juny - Més actualitat altafullenca

0 comentaris
A la plaça dels Vents, aquest diumne al migdia, nova clàssica de set. Els de sant Cugat, hi estrenen una sòlida torre de set – el nostre somni d’aqeusta temporada. Els de Mollet, al nostre nivell de fa temporades, amb bons castells de 6. El pilar de cinc canvià de tronc ( Pep Garcès per Marc Capdevila; Àlex Cañas per Manolín García, Anna per Sílvia) de cara a l’actuació de la gran Diada del 16 juliol a la plaça el Pou.

El nou Govern mantindrà el quadre de retribucions del Govern Gené – al seu temps blasmat per ABG,AUPA i ERC.

Aprofitant la diada de la plaça dels Vents, vam presentar al regidor Francesc Farré el jardiner de l’Alzina Joan Manent perquè compti amb ell per a futurs dissenys de zones verdes i flora de rotondes.

Hem presentat un seguit de soli·licituds al nou Govern i al regidor de Cultura Jordi Molinera:
Com a millores al paisatge urbà, a més de netejar aquells dos munts de runa al costat de les casetes del parc de la Rasa de Baix a Mar i de rehabilitar la paret del carrrer del Mar peatonal cap a l'estació de Renfe, hi hem afegit:
- nova paperera a la plaça de l'Estació ja que l'actual està abocada donant un pèssima entrada ferroviària a la Vila turística
- refer el marge de la trona de l'Oliverot
- canviar el senyal de prohibició de jocs a la plaça del Pou cenyint-la a la prohibició a partir dels 10 anys
- suavitzar els ressalts i suprimir els d'entrada a rotondes

Al nou regidor de Cultura li hem ofert de seguir organitzant la Nit de piano i Poemes (en serà la XIIIª), mantenint els catxés de la soprano Eva Anaya i pianista acompnayant i dels pianista / fundador Hèctor Sáez-Ortuño i Elena P.Arzola. També li hem reclamat que sigui restituït, convenientment reemmarcat, el quadre de Salvador Farré regalat al poble amb motiu del seu Fill Predilecte.

El 2010 el regidor de PAU costà 5.833,78 e. li'n van retenir 1.166,7 i 261,3 van anar a la S.S. Per tant, ha ingressat nets 4.405,8 e. Una mitjana mensual de 367 e. (de gener a juliol al Goven i d'agost a desembre a l'oposició de Governabilitat)
El març de 2001 ha ingressat 112 e. (140 de despesa municipal); l'abril, 208 e. (260) i el maig, 176 e. (220).

Hem felicitat efusivament per facebook l'alcalde TGN, Pep Fèlix Ballesteros i l'alcaldesa de l'Hospitalet Núria Marín (amb aparellada als Munts d'Altafulla). i expressat la nostra solidarita al regidor d'Hisenda de tantes legislatures Carles Sala. Tots del PSC!

L'anomenat "autobús" de La Torreta no es desmonta, sinó que s'ha després de finestres i sostre com a espai exterior habilitat per a fumadors. La destitució fulminant, el dimarts passat a primera hora, del secular cap de brigada ha estat assumida pel tercer alcalde de la vuitena legislatura com un "atac personal"...

16/6/11

Anem amb les novetats d'aquesta setmana

0 comentaris
Aquest dilluns el Nou Govern ha nomenat nou cap de brigada. Felicitem Pere Galí per la nova responsabilitat, sembla proposada pels propis compnays representants sindicals. S'ha acabat, doncs el PP altafullenc genuí (Perot i Pérez)...

Sembla que el Nou Govern ha fet canviar panys... I que el traspàs de claus entre alcaldes no fou com al quadre de les llances de Velázquez (que l'alcalde no censat de SaltAlonsos deu ignorar). Fèlix envia municiapals a reclamar-li-les. ¿Els mediocres / "parvenus" sempre exercint el poder amb crueltat i exhibicionisme? Fins a l'extrem de presentar-se als empleats de la Casa de la Vila en un to més aviat amenaçador. Ja als debats, Fèlix va demostrar vanitat de curriculum polític i el gest d'un cop a la taula...
Li donem tres consell:
1) la síndrome d'abstinència de la Direcció General - amb la seva opulència / influència - no li curarà l'alcaldia, per la qual no té ni Passió, ni Arrels ni Preparació (farà de "policia bo" mentre que Farré li'n serà el "dolent").
2) "El éxito es el vacío" (F.Umbral).
3) L'efecte boomerang és impepinable: "Tal faràs, tal trobaràs". Alguns trobem - amb superioriat moral - l'orgull immarcesible de la Tasca Feta el Hisenda, Cultura i Transparència dins la flama del liberalisme social dels Manel Roig d'Altafulla. Alguns trobem la condició de cap de turc de la inestabilitat del passat Govern malgrat haver votat tots els 4 pressupostos; certament, vam fer de frontissa de dos governs d'esquerres i ens hem enganxat a la porta (Mama, pupa!). La dignitat de renunciar al Govern Pérez no pot ser entesa per les animetes acostumades al cost d'oportunityat com a criteri ètic

Passejant per la zona de lleure i bàsquet de la Rasa ens vam adonar de dos munts de runa al costat de les centraletes... El carrer de Mar peatonal per la Cabana reclama neteja i refer el tros de paret enderrocat... Avui hi hem coincidit amb un radiant Francesc Farré..., ell de baixada i FBC de pujada (literal i al·legòricament)

Finalment, l'historiador per la Universitat de Navarra FF (del Parc; preparadíssim militant de CDC) ens ha revelat que era l'autor de les brillants anàlisis de l'Altafulla Confidencial. Ens ho va negar mes rera mes d'any rera any. Però sabíem que només podia ser ell: per mètode i per línia editorial (sobretot per mètode!).

Dilluns passat, l'exalcalde pel PSC J.M.Gené va ser 57 anys. Per molts anys, Josep Maria!

Jorge Garbajosa: " El que no comete errores es bueno. El que los comete y rectifica mejor"

Joan Majó, ministre d'Indústria al primer Govern de FP: "Són bones totes les coalicions i tots els pactes? En absolut. Són bons aquells que responen a la necessitat de desplegar conjuntament un projecte pactat i anunciat (el PSC i ERC, el 2003, pactat de promoure la reforma de l'Estatut). No en són aquells que ignoren diferències entre els pactants (el PSC volen implementar el 2006 l'Estatut amb ERC, que el votà en contra, o CiU volent ampliar l'autogovern amb el PP, que a més de votar-lo en contra el va recórrer el TC). En casos així la impressió és que volen accedir al poder per tal de repartir-se'l, fent molt de mal a la politica".

15/6/11

Més sobre les Municipals 2011

0 comentaris
El dimecres passat Pep Muntades fou expulsat del PSC, des d'organització de la federació a TGN. Recordem que participà a les primàries del PSC local mentre que des de l'estiu passat organitzava la fusió electoral, de retalls diversos, encapçalada per Jordi Molinera.

Un fort aplaudiment pel manteniment de l'alcaldia de Pep Fèlix Ballesteros (PSC) a TGN i pel pacte sociatargent al Vendrell: els dos primers anys de Benet Jané (CiU) i els dos darrers de Martí Carnicer (PSC) - només exclouent el govern PxC...

El naufragi de l'esquerra de Govern del 22 de maig: segons El País, del PSOE han de plegar 462 alcaldes, 2.262 regidors i 1.500 càrrecs.
A les 50 capitals de província espanyoles, els socialistes en mantenen només 9 per 34 PP (abans 22).

L'illa municipal socialista no és precisament metropolitana industrial: Lleida, Tarragona, Saragossa (+IU+CHA), Sòria, Segòvia (+IU); Cuenca i Toledo (+ IU); Lugo i Ourense(+BNG).
A Catalunya, CiU suma 462 alcaldies (+40); PSC, 204 (-72); ERC, 139 ( - 32); ICV, 23 (-2) - suposem que inclou Altafulla...; PP, 10 alcaldies; 4 de la CUP i una de SI.
CiU consoliden la seva hegemonia municipal amb 34 de les 41 comarques (+7). El PSC conserva les de l'àrea metroplitana: Baix Llobregat, barcelonès, Vallesos Oriental i Occidental i el Garraf).
Al País Basc l'alcaldia de Bilbo es manté del PNB i la de Gazteiz per al PP. Odon Elorza (PSE) perd la de Donosti que passa al Bildu*, que governarà 700 mil bascos (101 dels 251 del País Basc). El PNB regirà a 95 ajuntaments; el PSE, 7; el PP, 7; Aralar, 3 i 36 per independents. El PSE tenca realcions amb el PNB després que el front nacionalista amb Bildu els desplacés de la Lasarte-Oria (Gipuzkoa) i Trapagaran (Biscaia), on la llista més votada fou del PSE.
Pamplona segueix de la UPN. CC manté les dues capitals canàries
De les 147 ciutats espanyoles amb més de 50 mil habitants, el PP governarà en 89 i els socialistes en 37; CiU, en 5 i IU en una.
De les 248 de 20-50 mil, el PP en suma 129 i els socialistes 59.

(*) Isabel Landa (El País).- Elorza dice que deja una ciudad "abierta y cosmopolita".
J.C.Izaguirre (alcalde de Donosti).- De aquí a cuatro años será más abierta, más moderna y más cosmopolita. Y también más euskaldun, con mayor difusión de la cultura propia, más participativa y con apuesta clara por el proceso de normalización política". Ens sona..., oi?

Javier Pérez Royo: "Si como parece posible se imponen una suerte de "minipinzas" para desalojar al PSOE de los sitios en que no ha sido desalojado directamente por el PP, el mensaje que se está transmitiendo a la sociedad española puede tener un impacto duradero, haciendo más difícil la recuperación política y electoral de la izquierda" I ens recorda que el 1995 (amb 30,83% de vots del PSOE i 11,68% d'IU) en imposar-se la "pinsa" PP-IU el resultat fou invers al dels pactes de 1979 ( 27,86 de PSOE i 12,76 de PCE): "una derrota inequívoca de la izquierda".
Efectivament: IU impedeix que governi el PSOE a 40 ajuntaments dels 315 possibles a la resta de l'Estat: 28 a Andalusia i Extremadura. El principal càrrec d'IU a Catalunya (EUiA) és el nostre nou alcalde...- no censat... Ep! A Carmona (Sevilla, 28.500 hab.) i a Tarazona de la Mancha (Albacete, 6.700 hab.) el PSOE dóna pas al PP per no votar la llista més votada d'IU com a sis pobles més.

13/6/11

A les 11:05 de l'11 de juny Altafulla passa a dir-se SaltAlonsos

0 comentaris
A les 11 i 5 Altafulla passa a dir-se SaltAlonsos: Fèlix A.Cantorné ja és alcalde amb 7 vots 7 de regidors electes (AA+SI+CiU)

Fent cas de l'amic Spuch que vol una etapa política horitzontal - com el nostre urbanisme - vaig seguir el Ple mercès a la 107.4 en aquella posició - descansant i amatent: plàcidament, que ja tocava. Només una petita indignació: quan l'Eva M.Giol promet i expressa voluntat de derrogar l'actual marc legal per assolir la Independència catalana (ideologia de "pret a porter" en afers massa transcendentals...)

Escolto la prèvia del director de la nostra ràdio lloant la futura estabilitat mercès a la reducció de grups i criticant la moció de censura. El xicot potser vol perdre audiència ja que l'excès de vitalitat de la passada legislatura prou que ha ajudat augmentar i consolidar l'audiència: augmentada pel "marro", fidelitzada per la qualitat / diversitat de la pròpia oferta de la nostra radio que ell tan bé dirigeix, la del Baix Gaià des d'Altafulla. Com que som adaptadissos / cameliònics a l'ambient dominant, el xicot ja lloa "la joventut i experiència" del nou Ple. De temps vinc dient, de temps, que els editorials de la Plaça del Pou no haurien de ser cosa seva sinó de cada regidor, rotatòriament i per ordre d'entrada seguin la llei de Hont.

En el torn de presa de possessió de cada regidor electe una preciosa pluralitat:
Des de fer-la en castellà el 2n del PP (J.A.Fdez. Noguerol) fins a la coherent / arrelada convicció de Jordi Molinera i Poblet de lluitar per la reunificació dels Països Catalans. Vet ací que tots els sis regidors del nou Govern acaten per imperatiu legal un marc polític que no li agrada ni se'l creu... ¿Estabilitat? Pluja de futures mocions cara a la galeria "utopista".... ( El Govern de l'Altafulla alternativa pija i de la farigola independista?)
El recompte de vots en la veu del Jordi, el més petits de tots al Ple, dóna una seriació perfecte: els 6 vots per AA-Entesa; els 2 a Ideal; els 2 al PP, i el 7è per a la llista més votada el 22 de maig (amb el 27,4 dels vots vàlids: 546 vots). El gruix de vots que legitimen en democràcia representativa que no "participativa" l'alcaldia de Fèlix Alonso - el no censat al poble - sumen fins el 55,4% dels vots vàlids i el Nou Govern, el 43,4%. El vell Govern de Pérez que acaba d'editar un lleig full usurpant l'obra del Govern Gené (tret del pacte amb Ematsa i la parada del Buffet) suma al Ple el 29% dels vots; assimilant-se fins l'últim dia als hàbits del gran líder Ideal se'ns presenten brindant amb una copa de cava...

Al torn de justificació de vot, tret del nou alcalde de SaltAlonsos, parlaments sincers / improvitzats per no llegits:
Spuch votant generosament; Pérez queixant-se de no haver estat consultat en les rondes de formació de govern; la Conxita, franca com sempre anunciant la seva obligada tasca a l'oposició; la desplegarà amb tota l'autoritat moral i les baralles entre reines a tres bandes tindran el seu interès radiofònic (per bé que la Castellarnau ara parlarà menys que des del "públic" on s'ha entrenat Ple a Ple...)

Se'm fa estrany no haver d'escoltar els principals flagels que vaig suportar la passada legislatura (la populista Eva M.Giol i el fred Francesc Farré) i és clar, constato la tragèdia de cap veu / regidor del PSC (des de 1983 a 2011).
M'alegro que personalment hagi guanyat en autonomia personal perquè el vot altafullenc m'ha exclòs de seguir-me comprometent per l'Altafulla Oberta (sense ressalts ) i Social (amb camp de gespa). Resta l'experiència, les conviccions, la convicció; però el compromís ve marcat exactament per la necessitat social que demostra la quota electoral ( 11 vots a l'Hort de Pau; 14 a la Violeta; 27 a la Portalada).

El parlament / míting del Nou Alcalde de SaltAlonsos continua en la línia dels seus genèrics que prou que demostren el seu pervers doble llenguatge

No sé si per cinisme o per niciesa... ¿Sempre hem de tenir alcaldes fariseus, sempre?. El fariseisme del Fèlix entre el discurs crític i utòpic d'EUiA (el seu partit, del qual ara és el màxim càrrec institucional mercès a l'alcaldia d'Altafulla - i amb el vot de CiU...- i la praxis concreta al servei de la política (fiscal i municipal) de mínims de les classes mitjanes residencials a Altafulla, les qui, amb la seva instal·lació a la Vila tan urbanísticament exclusiva - i per tant de Cadastre i IBI's excepcionals -, han fet un gran salt d'ascens / prestigi social que no pensen malbaratar pagant massa impostos directes. Dins de la seva cleda, amb tancat vegetal del xalet o de la comunitat de veïns amb jardí i piscina, que els expliques de contribuir a la vida pública, més enllà del seu petit paradís exclusiu.

Tota l'estètica i distribució, en tots els fanals, de la macrocampanya del cap gros en dues dimensions / nou alcalde, els 14 ressalts al vial / eix central han vertebrat l'escenari de la SaltAlonsos ( la del ressalts i d'un clan familiar amb assignatures pendents de poder social...)
Anem a inventariar les paradoxes farisaiques del seu discurs, entre ínfules i astúcies:
El nou alcalde clama contra la "por instal·lada entre les classes benestants" i l'ha atiada amb l'alarmisme sobre l'actual i futur IBI.
El nou alcalde carrega contra els "especuladors" i no sap somiar altra Altafulla que la de "marca d'excel·lència"; un llenguatge propi de les escoles de negocis, precisament.
Parla dels mitjans de comunicació que "matxaquen" els adversaris i el seu Full n'és cum laude en la feina de joc brut polític.
El nou alcalde parla de "proximitat" i no està censat al poble...
¿El millor del seu projecte d'Altafulla? El que ens ha copiat... (alguna funció van tenir els debats electorals...)

Sort de l'emotivitat dels records a les arrels familiars del nou tàndem dirigent del Ple d'Altafulla... "Perquè la soca més s'enfila com més endins pot arrelar" cantem a la Balenguera.
Fins que te la tallen i resta horitzontal, abatuda, encara amb brots i fullams... d'incert futur...

El nou Alcalde anuncia fures mesures impopulars... Quin serà el nou tractament de xoc (com el dels ressalts)?

Fonxo Blanc Canyelles
Regidor d'Altafulla (1983-1994 / 1999-2003/ 1999-2011)

10/6/11

Kenneth Frampton, autor de la Història crítica de l'arquitectura moderna

0 comentaris
El que hem estat construint era consumir territori i recursos sense sentit. Es van apropiar de magnífics paisatges eterns com si fos possible i coherent transformar-los en una extensió mediocre de la seva supèrbia: posant les piscines* al mig de les platges fins que totes semblaven la mateixa". "Defensem l'oligarquia de la seva pròpia estupidesa: no entenen que la Sanitat pública és la base de qualsevol economia? Com podem ser un sistema productiu si no garantim la salut dels treballadors". "Ara només ens queda el que Solà-Morales en deia 'acupuntura urbana': intervenir en punts concrets de la trama de la ciutat"

Res no desvertebra / atomitza tant el sentit de pertinença a una comunitat política / Ajuntament ( de serveis i impostos) que la piscineta de la comunitat de veïns o particular? Per això aparcar a prop de la higiènica i social platja és irrenunciable! Avisem!

PAU es constitueix com grup d’activitats culturals

0 comentaris
El més transcendental: PAU es constitueix com grup d’activitats culturals (als espais municipals del Centre d’Entitats o al Museu) que anirem programant.

Esperem mantenir una relació més que cordial amb el nou regidor de Cultura el jove altafullenc independentista tinent d’alcalde electe Jordi Molinera i Poblet, sobretot per a mantenir la Nit de Piano i Poemes. De moment, FBC ja li ha demanat que anunciï als concert de final de curs de l'Escola de Música el manteniment de dos actes gratuïts (un de Veus i l'altre de Concerts) per als pares i estudiants de la nostra Escola Municipal (la consolidada per Fuensanta Castro amb UpA i AUPA). La iniciativa fou introduïda pel nostre regidor el 2007, com a mirall i horitzó dels melòmens del poble (l'audició o el somni d'interpretació a la plaça de l'església); també, a Piano i Poemes van estrenar-se el grup de flautes.

Pel que fa a l’orientació d’enquadrament polític un sector de PAU – el declarament votant fidelíssim i implicat del PSC – pot participar en el seu redreçament.. Però sempore dins el sector que l’exregidor de PAU i cap de llista del PSC del 1983 al 1994, en emotiva conversa per telèfon amb J.M.Gené, denomina “hermisferi sud” – de suport, de pinya, de manteniment – no de cartell electoral de futur...

Fernando Hierro: “ Al final de das cuenta que por mucho que te expliques tampoco hay mucha gente que te quiera entender”. “Antes saltaba a todas; ahora lo veo diferent: he aprendido a dejar correr el agua”.

El dissabte 11, de constitució dels nous Ajuntaments

0 comentaris
El dissabte 11, de constitució dels nous Ajuntaments, expressarà al Camp i la Costa Daurada la jubilació política obligada de prou clàssics de la generació dels que s’acosten a passen dels 60 anys: a Reus i Calafell, els alcaldes del PSC que han renunciat a l’acta; a la Torre, Celestí Salort ja tancava la seva llista dins la FIC. A Altafulla, amb un resultat humiliant i ingrat no podrà viure la seva sisena legislatura municipal el nostre cap de llista Fonxo Blanc. L’anomenat “clan de l’avellana” d’ERC resta sense cap regidor tant a TGN com a Reus i J.L.Carod-Rovira acaba d’abandonar ERC, on Puigcercós-Vendrell –Ridao li van guantar el pols amb el No contra l’Estatut. L’expresident del Parlament E.Benach i el sempre primer conseller primer Pep Bargalló també han hagut d’abandonar la polític activa pel migpartiment d’ERC. “Si transit gloria mundi”.
El nostre cap de llista (2,52% dels vots: 52 vots) el dissabte farà costat al seu més que amic Cisco Romero (PSC) – nascut l’agost de 1974 - en la constitució de l’Ajuntament de Vilafranca a les onze del matí. A la Vila el PSC malgrat haver recuperat mil vots des de les autonòmiques de l’any passat també n’ha perdut mil comparat amb els resultats de fa quatre anys (ajustadíssims amb CiU).
Passada una quarenta, FBC tornarà com a espectador als Plens i des d’aquest blog en farà la crítica (satítica /analítica) del panorama polític municipal.

7/6/11

La classe mitjana abandona el PSOE

0 comentaris
La lúcida cruesa del sociòleg J.L.Álvarez a "La classe mitjana* abandona el PSOE": " La reubicació ideològica del PSOE que li permetria tornar a atreure. amb temps, a la classe mitjana és clara. Primer, reobrir la confrontació amb el PP en la dimensió clàssica, esquerra-dreta, reivindicant la la socialdemocràcia i la seguretat material de la ciutadania. El límit que la classe mitjana posaria a aquesta reivindicació és la pressió fiscal. Però això exigeix equips de govern competentíssims que siguin capaços de fer, com es diu ara, més amb menys. No és aquesta la reputació avui en dia del PSOE. Segon, fer molt més subtil l'ofensiva postmaterialista - la que enfronta els estils de vida tradicionals contra el més creatius, el dur contra el tou, religió contra autodetermiancó vital personal. No parlar de multiculturalitat, emfatitzar els arguments econòmic sobre immigració, mantenir pressió sobre qüestions de sexe però sense aparèixer presoner de grups radicals, etc. En aquest vector el que la classe mitjana exigeix al PSOE és autoritat, endurir-se. S'ha acabat ser tou. Tampoc és aquesta avui la reputació del PSOE.

El debat del PSOE hauria de versar en com guanyar credibilitat en la capacitat de govern, en competència i autoritat". El pa que s'hi dóna? "Retallar" és demostrar competència i capacitat de govern? En autoritat, la fòrmula Ros en emigració i la de Ballesteros en "capitalitat provincial". Vet ací, ¿cedir al substrat integrista / populista? Qui penja la llufa de les reputacions? El quart poder mediàtic esdevingut el primer?

L'obsessió de la classe mitjana per la pressió fiscal. Prou que ho sabem a Altafulla:

Evolució de l'IBI del principal comunista de xalet / inspector d'hisenda:
1.152 e. (2006) // 1259 e.(2007) // 1495 e.(2008) // 1657 e. (2009)

Compartat amb de l'alcalde Manel Ramon, acusat de fer-se a mida la valoració Cadastral:
1128 e. (2006) // 1192 e. (2007) // 1368 e.(2008)

Evolució al Poblat, de l'IBI de quatre convilatans:
658 e.(2006) // 870 e.(2007) // 963 e.(2008)
240 e.(2006) // 345 e.(2007) // 504 e.(2008)
222 e.(2006) // 333 e.(2007) // 499 e.(2008)
175 e.(2006) // 252 e.(2007) // 368 e.(2008).

Edifici de 8 apartaments al Fortí, primera línia:
1.797 e.(2006) // 2.677 e.(2007) // 3.965 e.( 2008).

IBI del Castell:
2.727 e. (2007) // 4.020 e. (2007) // 5.958 e.(2008)

(*) " La classe mitjana ha de calcular molt acuradament, en cada elecció, qui el pot ajudar en la mobilitat social. Per això és el grup social menys electoralment lleial. A Espanya, qui ha tingut el suport de la classe mitjana ha guanyat les elccions. Sempre. Perquè els electors decisius que trenquen el nostre bipartidisme imperfecte - al voltant del 7% de moderats que no voten sistemàticament un partit - són majoritàriament de classe mitjana"

5/6/11

Anton Costas valora les condicions de rescat de Grècia, Irlanda i Portugal

0 comentaris
Anton Costas, el nostre polític econòmic de capçalera valora les condicions de rescat imposades a Grècia, Irlanda i Portugal pel FMI, BCE i l'Ecofin i les qualifica com de plans d'austeritat impossibles de complir, de "Santificación del sacrificio estéril". Buscant-les les causes de la seva decisió apunta tres conjectures:
1) El vertader objectiu fou d'evitar la fallida dels bancs - especialment alemanys i francesos - que van donar préstecs al sector públic grec i al sector privat irlandès. Estan més preocupats per evitar una crisi sistèmica de la banca europea que pel sofriment dels grecs. Conforme els bancs prestamistes van digerint les pèrdues, els plans d'austeritat seran suavitzats.
2) Cal sospitar que és possible que els experts del FMI de la UE/BCE no acabin d'adonar-se que un país que forma part d'una moneda única és financerament més fràgil i que els plans d'austeritat no funcionen de la mateixa forma. Dins d'una moneda única, la austeritat per sí mateixa no permet créixer sinó que empitjora les coses ja que a la austeritat per a controlar i reduir el dèficit públic i a les reformes de millora de la competitivitat manca la possibilitat de devaluar, que permet créixer a curt termini.
3) Realment, pensen honestament que la austeritat por sí sola porta al creixement. Pensen que els mercats del deute donen credibilitat i confiança als països que es sacrifiquen. De fet, emperò, han de confiar més en un país amb possibilitats de creixement que no amb capacitat per sofrir inútilment.
Anton Costas escull la primera de les conjectures: "Prefiero saber que mi destino depende de la sagacidad de los hijos de las tinieblas que de la bondad estúpida de los hijos de la luz. Al menos los primeros saben que si se aligera de forma rápida la carga que pesa sobre esos tres países, puede suceder que cuando el FMI, la UE y el BCE despierten de su sueño de austeridad bondadosa, el euro ya no esté ahí. No sería la primera vez; ya sucedió con el sistema patrón oro de inicios del siglo XX".

4/6/11

Resiste y vencerás

0 comentaris
"Resiste y venceràs", a Domingo del País, dedicat a Mariano Rajoy, el Supervivent:

"Rajoy, dicen en su entorno, tiene una visión cíclica de la política. Está convencido que ni los medios ni los políticos pueden hacer mucho para canviar las grandes tendencias. Por tanto, se trata no tanto de influir sobre la realidad, sino de esperar el momento propicio, estar preparado para cuando toque. No se puden ganar unas lecciones si la gente no está enfadada con el Gobierno. Eso cuesta tiempo y ha llegado".

2/6/11

AA + SI pacten el futur Govern d'Altafulla

0 comentaris
Els independentistes tindran la primera tinença d'Alcaldia, Urbanisme i Cultura per a Jordi Molinera i Eva Martínez torna a Ensenyament i Benestar social, però amb l'alcalde Alonso - no amb Gené - i dins de SI - no d'AUPA. SI convenç AA de no incloure-hi CiU, el partit de Govern a la Generalitat, que posa en valor el seu rol institucional votant també el nou alcalde Fèlix Alonso.
Segurament tindrà tota l'estabilitat per un seguit de motius de protagonistes i de polítiques: ara, Fèlix Alonso, sí que creu en el Govern que el fa alcalde i Eva Martínez, que ha tingut por d'assumir Hisenda que tant fiscalitzada populistament la passada legislatura, haurà madurat - si repeteix el paper passat, Spuch tornaria a succeir-la...

Ambdós grups presenten un programa electoral de mínims*, sense cap compromís d'envergadura a part dels fiscals, perfectament possibles per l'herència rebuda malgrat el paper i els vots d'AA i l'esmentada regidora que votà en contra de tots els pressupostos.

El nou Govern inclou membres del Ple en segona legislatura (Fèlix, Farré i Eva) i l'altra meitat debutants (per bé que Montse Castellarnau actuava a cada torn del públic, com a coordinadora d'una Participació que ara exhibirà com a regidora electe). Retirats per decisió pròpia els alcaldes Ceperuelo (2003) Manel Ramon (2007) i Gené (2010) i el regidor Joan Carrera (2003), retirat per les urnes Fonxo Blanc (2011) només actiu dels "veterans" Pep Muntades, que ha format part de la comissió negociadora del Pacte de Govern 2011-2015 i anirà a gerència d'Urbanisme.

Els Muntades han fet un doble joc perfecte, votant Ciércoles contra Manel Ramon - el candidat de TGN - en el sí de l'agrupació del PSC mentre des de l'estiu passat muntava una candidatura municipal des de la colla que organitzà el refèrèndum popular pel Dret a Decidir. Val a dir que el seu projecte Junts per Altafulla volia aplegar amb Molinera com a cap de llista PSC+ERC+SI; que eren 3 regidors la passada legislatura i ara en són un de nou més la d'AUPA que ja hi era...

El dissabte 11 al migdia es constituiran els ajuntaments de la novena legislatura.

El 10, doncs, caduca la vuitena. A les vuit del vespre, al Centre d'Estudis, el nostre encara regidor presentarà el llibre de biografies de catalanes s.X-XIX editat per les germanes Sanmartí Roset, autores de molts capítols respectius (la Montse, mare dels Carulla, dels dedicats als tres estrats de la noblesa).

(*) Ramon Aymerich, cap d'economia de La Vanguardia a "El nou cicle municipal (28-V): "És molt improbable que en l'etapa que ara comença els ajuntaments busquin de fer-se notar. Més aviat tot el contrari, voldran passar desapercebuts. De la mateixa manera, al seva dimensió es reduirà".
Com diu el nostre regidor tan derrotadíssim: sense carro a arrossegar no calen bous, o en una democràcia de baixa qualitat els de qualitat / lluitadors sobren... Fèlix Alonso féu servir l'eufemisme "la revolució de les petites coses" i Jordi Molinera prioritzà el Centre de Dia o la 3ª fase de Marquès de Tamarit al camp de gespa i advocà perquè cada veí vegi a la seva zona particular els efectes del pagament de seu IBI...

I ara què ?

0 comentaris
Jordi W. Carnes (PSC), l'exconseller i tinent d'alcalde de BCN es planteja "I ara, què" des de les pàgines sípia de La Vanguardia (27 de maig):

"Ja aposto per la socialdemocràcia de la austeritat, la que obliga a definir el que és important i el que és prioritari, que es planteja com seguir prestant serveis sense empobrir-se, la qual cosa posa la col·laboració pública - privada al servei del país. És el model BCN, un model que ha donat resultats, i que caldrà aprofundir. (...)

Igual que el 1999 vam imaginar noves fórmules electorals per a avançar, ara hem de ser capaços de reinventar. Hem restat electors, però això no vol dir que els hàgim perdut. Ampliar un espai central, que encara avui ocupem, vol dir aportar solucions, no ser percebuts com a part del problema. Fóra un error estratègic si ara, amb la nostra actitud, llencem CiU als braços d'un PP crescut, però que encara no entén el país i les nostres ciutats. (...)
I de la mateix amanera que ho dic, també crec que fóra un error si no ens configurem com una alternativa.
Hem de tenir clar que en aquest trajecte, persones que els darrers anys hem estat davant el projecte, en el partit o les institucions, ara hem de tenir un paper d'acompanyament, però en cap cas hem de volem desplegar un paper de lideratge. Els temps han canviat i les formes també. Poem ser alternança i alhora afavorir l'estabilitat. Per exemple, hem de treballar per a afavorir l'aprovació dels pressupostos, primer a Catalunya, i més tard, a BCN. (...)
No és, doncs, el moment de tancar-nos, és moment d'obrir-nos. No és el moment d'atrinxerar-nos, sinó de saber enllaçar i construir ponts".

1/6/11

L'analista electoral Carles Castro desglossa 7 claus del naufragi socialista

0 comentaris
El veí a les aparellades de Ca Caminal / La Piscina del Loroga, l'analista elecotral Carles Castro desglossa les 7 claus del naufragi socialista*:

1) Una crisi de llarga durada que acaba amb la paciència de qualsevol i la sortida de la qual es viu amb el neguit d'uns pronòstics reiteradament incomplerts.

2) Un partit que fa el contrari del que prometen els seus gens: el tradicional defensor de l'Estat del benestar i dels drets dels treballadors ha d'aplicar retalls i es divorcia de la seva clientela natural.

3) Una immigració massiva, en un context de crisi, que accentua el desassossec del sector que viu amb el nou paisatge humà i social. Un malestar soterrat al qual l'esquerra no ofereix respostes. I una esquerra que desconcerta els seus lectors amb les seves indulgències davant les expressions religioses forànies i la seva picapuntuositat amb les autòctones.

4) Una onada de malestar que ha neutralitzat el balanç de gestió. Només han resistit els alcaldes que han sintonitzat amb els sentiments i inquietuds dels seus conciutadans.

5) Un pessimisme ambiental que actua com el major disolvent de les lleialtats ideològiques i que afecta, sobretot, l'electoral de centreesquerra, més fràgil políticament que el centredreta (de superior fidelitat ideològica)

6) Una derrota sobredimensionada: amb i sense crisi, molts governs perden les municipals per golejada. El fracàs de Sarkozy a les regionals no fou menor que el de ZP, mentre que Merkel ha perdut feus històrics i no ha guanyat una sola elecció regional.

7) Un moviment de protesta sense objectius precisos, però que actuà durant la campnay com a amplificador del malestar i que rebutja els mecanismes de la democràcia real, molt assumits pel centre i la dreta.

(*) Ha perdut 1,5 milions de vots. EL PP n'ha pujat 0,5.