Altafulla amb tota la il·lusió

28/4/09

El primer any del trienni del Govern de Reconciliació

0 comentaris
Ara ja podem assegurar que estem prou rodats i amb horitzons com per seguir fins a final de legislatura. Perquè tot i que sempre en tot govern el coordinar-se i cenyir-se a les pròpies competències porta les seves dificultats i paciències, rotundament el balanç de convivència i de programa d’actuacions que podem exhibir PSC+Ideal+CiU+ PPC+PAU+ Jano Jr. resulta de notable alt. I si podem inaugurar o deixar orientats els projectes estrella (Centre d’entitats del Comunidor; dues xarxes de pluvials a Baix a Mar i la del Puosc a la Pedrera; Biblioteca; Residència als Munts) podrem dir-nos, en consciència, que fins i tot haurem excel·lit.
Com podem notar, no parlem del govern sorgit de la moció de censura + Jano a Turisme sinó del que hem aprovat el Pla Econòmic i Financer que garanteix la sostenibilitat de la nostra Hisenda durant la resta de legislatura (que inclou les taxes i el pressupost de 2008) i del que també desplegarà els pactes amb els promotors de l’Ecoresort de les Esplanes, imprescindibles per als equilibris als comptes corrents i també en injecció de recursos d’inversió. També el que creu en l’acabament de l’hotel de la Via Augusta i el que ha concertat l’hotelet de Marquès de Tamarit / Migdia amb pàrquing a la Piscina.
Dissortadament no ens hem sortit en la pau social en l’obcecat i tergiversat conflicte pel nou Cadastre / IBI i fins i tot hem hagut d’aguantar també malentesos maliciosos en la tan sensible gestió – sobretot per part d’alcaldia - del dol comunitari i el suport a la família del terrible succés de violència de gènere.
Del balanç del primer any, al costat dels pactes amb els motors econòmics, reconforta i ens enorgulleix el gran valor d’humana reparació del monòlit al cementiri amb els noms de tots els morts i desapareguts de la guerra civil... al cap de 70 anys dels fets i 30 d’ajuntaments democràtics. El Govern de Reconciliació entre (i dins) de famílies polítiques del poble ha pogut també (i per això) reconciliar-se amb tot el seu passat més injustament arraconat.

Fonxo Blanc / PAU

23/4/09

Sant Jordi 2009

0 comentaris
Dijous 23: La bibliotecària Helena organitza les tres biblioteques escolars altafullenques per al seu regular funcionament.
Al pati de les antigues escoles Teresa Manero, potser l’últim Sant Jordi de parades de llibres, lliurament de premis literaris escolars i xocolata amb coca oferta per l’Ampa de la Portalada.
Dins la Biblioteca, el grup de l’Ateneu de Dones llegirà Joan Amades, dirigides per Joana Badia. Les receptes de cuina del Costumari inspiraran l’àpat posterior. Posteriorment, sessió de lectura del Taller Literari.
La vigília, dimecres 22, els pares de les llars d’infants llegiran contes als seus fills dins la petita biblioteca municipal, a partir de les cinc de la tarda.
El Centre d’estudis presentarà els Estudis Altafullencs el vespre de dissabte.
Diumenge, 26, diada castellera a la plaça del Pou. Des de l’una del migdia: Tirallongues de Manresa i Castellers d’Altafulla.


El divendres, Ple del mes d’abril. A partir de les 19h.

15/4/09

0 comentaris
MOCIÓ QUE VAM APROVAR AL PLE PER A LA SALVAGUARDA DELS DRETS A L’HONOR I A LA INTIMITAT PERSONAL I FAMILIAR DELS SEUS MEMBRES

ANTECEDENTS.

Atès que el passat dia 7 de març la ja tradicional manifestació de cada tarda de primer dissabte de mes, contra les actuals valoracions del Cadastre, culminés davant la casa particular de la màxima autoritat municipal pertorbant-se el seu descans.
Atès que la mateixa entitat organitzadora ha fet públic, en llocs cèntrics del poble, un comunicat en què reitera responsabilitats del govern de la passada legislatura en el motiu de la protesta, faltant reiteradament a la realitat dels fets i les competències municipals

FONAMENTS LEGALS

Atès el previst a l’article 21.2 de la Constitució Espanyola de 27 de desembre de 1978 (B.O.E. 311 de data 29 de desembre de 1978) on s’estableix que “en los casos de reuniones en lugares de tránsito publico y manifestaciones se dará comunicación previa a la autoridad que sólo podrá prohibirlas cuando existan razones fundadas de alteración del orden publico, con peligro para personas o bienes”.
Atès el previst als articles 8, 9,10 i 11 de la Llei Orgànica 9/1983, de 15 de juliol, (B.O.E. núm. 170, de 18 de juliol de 1983) reguladora del dret de reunió i manifestació.
Atès el previst a l’article 16 de la Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, (B.O.E. núm. 46 de 22 de febrer de 1992) reguladora de la Seguretat Ciutadana.
Atès el previst a l’article 18.1 de la Constitució Espanyola de 27 de desembre de 1978 (B.O.E. 311 de data 29 de desembre de 1978) on s’estableix: “ Se garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen”.
Atès el previst a l’article 12 de la Declaració Universal dels drets humans, adoptada i proclamada per la 183 Assemblea Gral. de l’ONU el 10 de desembre de 1948 on s’estableix: “Nadie sera objeto de injerencias arbitrarias en su vida privada, su familia, su domicilio o su correspondencia, ni de ataques a su honra o a su reputación. Toda persona tiene derecho a la protección de la ley contra tales injerencias o ataques”.
Atès el previst a l’article 8 del Conveni per a la protecció dels Drets Humans y de les Llibertats fonamentals (Roma 4 de novembre de 1950) on s’estableix que “Toda persona tiene derecho al respeto de su vida privada y familiar, de su domicilio y de su correspondencia”.
Atès el previst a l’article 17 del Pacte Internacional dels Drets civils i polítics de 16 de desembre de 19966, ratificat en data 13 d’abril de 1997, (B.O.E. núm. 103, de 30 d’abril de 1977) on s’estableix: “ 1. Nadie será objeto de injerencias arbitrarias o ilegales en su vida privada, su familia, su domicilio o su correspondencia, ni de ataques ilegales a su honra y reputación; 2 Toda persona tiene derecho a la protección de la ley contra esas injerencias o esos ataques”.
Atès el previst a la Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig (B.O.E. núm. 115, de 14 de maig) reguladora de la protecció civil del dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la propia imatge.

Per tot això es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Des de la més alta valoració del dret constitucional a la llibertat de manifestació de la ciutadania d’Altafulla, expressar que l’exercici d’aquest sempre s’ha d’ajustar als trajectes legalment autoritzats i, per tant, proclamar que mai no se n’ha de desviar ni mai pot coaccionar el dret a la intimitat i vida familiar tranquil·la dels representants electes per la ciutadania d’Altafulla i pel seu Ple municipal.

Segon.- Des de la més alta valoració del dret constitucional a la llibertat d’expressió escrita, manifestar que aquesta sempre s’ha d’ajustar a la veritat del fets objecte dels textos i, per tant, proclamar que mai no se n’ha desviar ni mai pot difondre insídies o mentides que fereixin el dret a l’honor i a la pròpia imatge dels representants electes per la ciutadania d’Altafulla i pel seu Ple municipal.

Com ja deu ser prou sabut, ERC s’afegí a la moció presentada per l’equip de govern; mentre que AUPA la considerà que atiava el conflicte i ABG que no s’havia de cenyir als membre del Ple.


13/4/09

0 comentaris
Elena Salgado, primera vicepresidenta econòmica com a premi a la seva diligent gestió del Fons Municipal de 8 mil milions per als ajuntaments

Espanya és un dels quatre països del món que més recursos públics ha destinat a reactivar l’economia i que suposen més del 2% del PIB ( 20 mil milions en ajuts directes, 70 mil milions en préstecs a empreses i banca). Però aquestes mesures no han arribat al teixit productiu ni a les famílies. I, a més , la voracitat de l’atur es mengen aquestes iniciatives que encara no es visivilitzen.
Per a agilitzar les mesures i una ràpida presa de decisions ZP pensà que el millor fóra algú amb qualitats de gestor. Ningú millor, al seu parer i al de Solbes, que la fins ara ministra d’Administracions Públiques, Elena Salgado. La manera com havia desplegat l’execució del Pons Municipal de 8.000 milions per als ajuntaments havia satisfet d’allò més al cap de l’Executiu. Ella els va posar a treballar en només dos mesos. Es pot córrer més?
ZP ha anunciat que l’augment de la despesa pública s’orientarà a la innovació i energies alternatives, a reforçar “un nou model de creixement”.
Elena Salgado, actual diputada per Cantàbria, participà als governs de Felipe González: com a directora dins el Ministeri d’Indústria del Servei d’Estudis de l’Institut de la Petita i Mitjana Empresa;
com a directora general de despeses de personal i pensions públiques dins el Ministeri d’Economia; secretària general de Comunicacions, des d’on en conduí el seu procés de liberalitzacions. Amb ZP, com a ministre de Salut aplicà mesures també tan transcendentals com la unificació de les talles de roba, l’estímul a l’experimentació amb cèl·lules mares; la llei antitabac significà el seu gran èxit reformador, que no pogué arribar a tirar endavant la llei per frenar el consum d’alcohol dels adolescents, vigent a altres estats de la UE.
Ja fou la primera enginyera industrial a l’escola de Madrid i ara la primera dona a la vicepresidència econòmica del govern del nostre pol federal.


J.A.Millán, coordinador de l’informe La Lectura en España compara la lectura en pantalla, amb la lectura en llibre, a Leer sin papel (El País,9 d’abril)

“Perdem alguna cosa llegint en pantalla? W.Powers, columnista de la revista nord-americana, The Nation, anomenava fa poc al paper “l’arma secreta dels diaris”: “La principal força del paper resideix en el fet que la ment s’assenta en un estat de tranquil·litat apaivagada que permet reflexions més encertades. Aquest estat és molt més difícil d’assolir quan es llegeix en format digital on la informació és infinita i on ens ofereixen tantes activitats alternatives en qualsevol moment.”
Efectivament: disposem d’estudis que retraten els lectors de pàgines web, fins i tot acadèmics, com a “promíscues, diversos i volàtils”, pel seu hàbit de “picotejar” de pàgines, provocant la lectura parcial i canvi freqüent d’objecte d’atenció. No és estrany que sorgeixin programes que, com Readability, netegin el contingut d’una pàgina web retirant tot el que destorba la focalització en el text central (propostes d’altres lectures, anuncis, barres de navegació) per tal que el lector s’hi concentri.
Benvinguts siguin els llibres electrònics, que ens permeten de llegir llarguíssims documents sense imprimir-los, i recercar paraules en les seves pàgines. Benvinguda sigui també la lectura a la pantalla de l’ordinador, perquè en molts casos constituirà l’única opció per a llegir obres a les quals si no no podríem accedir.
Però podem estar segurs que aquesta lectura mai no serà la mateixa que la que succeiria amb el paper.”
(Conseqüència: imprimeix el textos de pantalla i entra a la dimensió de la Reflexiva Tranquil·litat Apaivadaga...Pots triar color de paper i formats i colors de lletres, fins i tot passar al format en columnes per fer-te periòdics personalitzats. De moment, seguim comprant diaris al quiosc i llibres a les llibreries, sobretot d’ocasió o en edicions de butxaca. Les actes municipals només selectivament mereixen la impressió..., n’hi ha prou amb la lectura en diagonal en pantalla...)

12/4/09

El que respondrà el regidor d’Hisenda a TV3

0 comentaris
arran de la manifestació antiCadastre / IBI del dissabte sant:
.
1) Els governs municipals ha de garantir la sostenibilitat econòmica de l’Ajuntament i els seus serveis públics. L’IBI n’és de llarg la principal font d’ingressos corrents.

2) Per això el de la passada legislatura va demanar la revisió del Cadastre vigent des de 1989.

3) El Cadastre nou s’ha aplicat des de 2007, esgraonadament en deu trams progressius. Ha de mantenir una vigència mínima de cinc anys. Fins el 2011 no podem demanar-ne una nova revisió.

4) Les bases cadastrals de cada unitat d’IBI són decidides i aprovades únicament per la Hisenda estatal. És radicalment fals que cap alcalde o regidor hi intervingués a favor seu. Tot greuge comparatiu en les valoracions només és responsabilitat del Cadastre estatal. Tota reclamació individual al Cadastre ha estat atesa.

5) El 2008 calgué augmentar el tipus de l’IBI, competència del Ple: del 0,85 al 0,9.

6) Tot i l’actualització de les bases i de l’IBI durant el bienni de canvis 2007-08
hem fet curt de liquidacions d’IBI sobre el previst: el 86,8 del pressuposat per
assolir equilibri a les despeses corrents. L’IBI de 2007 fou el 32 % dels
ingressos corrents i el de 2008, el 39%.

7) Al pressupost de 2009 l’IBI representa el 42,33% dels ingressos corrents. S’hi
aplica el tercer tram d’actualització i el tipus resta congelat. No per equilibri
assolit sinó perquè hem pactat amb una empresa una autoliquidació d’ICIO.

8) L’única resposta immediata que l’actual govern municipal pot assumir és la d’actualitzar al màxim el padró d’IBI. Dins del conveni amb la gestora de l’impost, BASE de la Diputació, estem en el procés cap al padró més ajustat a la realitat de la nostra història.

9) El tipus actual de l’IBI restarà congelar, segons el Pla triennal Econòmic i
Financer 2009-20011. Tota canvi serà en funció i dins de l’equilibri del pressupost corrent.

7/4/09

Panorama d’hisenda després de la liquidació del pressupost de 2008:

0 comentaris
Panorama d’hisenda després de la liquidació del pressupost de 2008:
afrontarem el trienni del PEF sobre un nivell boi zero, molt sòlid:
+ 39.316 e. de romanent per a despeses generals i eixugant els - 345.441e. de romanent negatiu de 2007 ;
estalvi net de fins a + 559.935 e. capgirant el negatiu de – 263.834 e. de 2007.

(Recordatori previ: el pressupost de 2008 fou només aprovat pels llavors 3 regidors d’ABG + CiU + ERC / + PAU que el vam condicionar, immediatament després de ser expulsats del govern el novembre de 2007. Entre gener i març l’ha gestionat ABG+CiU+ERC; des d’abril per PSC + Ideal + PPC + PAU + Jano Francino Marcos – al Nou Govern fins a l’octubre + AUPA; que fou rellevada per CiU. Per tant en l’aprovació d’ordenances, de pressupost i de gestió sempre hi ha estat present Jano Francino; i tret del primer trimestre de gestió el regidor de PAU)

Aquelles són les dues variables de més transcendència: ja l’una i l’altra positives. Quins descans! Superats doncs els tràngols d’aquell romanent negatiu que tant a afectat les hores extres dels treballadors municipals i les assignacions a entitats i activitats culturals, festives, turístiques i esportives del poble aquest 2009 (quan n’hem neutralitzat 2/3 i dins d’un Pla d’Estabilitat obligat per l’estalvi net negatiu).

Dels 311.140 e. que vam heretar com a extrajudicials ( sense consignació pressupostària del 2007) n’hem reconegut i pagat 229.003 e.; és a dir el 73,6%. La majoria són factures per a inversió lliurades per l’empresa Gulinves s.l. constructora de la Llar d’Infants ( 186.774 e. de 248.787 e.= 75 %) + dues de facturades per l’Empresa mixta d’aigües ( 31.619e.) + 10.609 a Eipsa Lleida s.a.
Del 2008, un cop aprovat definitivament el pressupost d’aquest 2009 i recollides per a la nova instrucció de comptabilitat al compte extrapressupostari 413, hem de reconèixer extrajudicialment 384.887 e. Lògicament, resten els 62.013 e. pendents de pactar els acabats d’obra amb l’empresa constructora de la nova llar d’infants + per falta de consignació a la partida corresponent, mal prevista doncs pels qui vam aprovar-lo el novembre de 2007, les factures de brossa del CCT del mesos de juliol a setembre de 2008 ( 190.907 e.) + 18.119 e. a l’enginyer Rafel Cabré pel projecte de remodelació de voreres + 17.713 e. a Vicsan de serrells del Palau d’Esports + 8.645 e. per l’alarma col•locada per Chubb Iberia + 13.802 e. a Limonium per actuacions d’educació ambiental + …
Feina immediata per al nostre govern: assolir fer els pagaments heretats sense ombra de deure’ls...!
Recordem que del 2006 vam pagar, comptabilitzat al 2007: 856.054 e.

1) Per què + 39.316 e. de romanent de tresoreria per a despeses generals?

Els fons líquids a tresoreria a finals de l’exercici de 2008 sumaven el saldo final de 1.051.952,72 e. ( al 2007 inicial de 3.653.746 e.).
El romanent de tresoreria total el rebaixava en - 80.586 e.; per tant, a 971.366 e. Els 80.586 e. representen la diferència exacta entre les nostres obligacions amb creditors pendents de pagament (a qui devem) menys els nostres drets amb deutors pendents de cobrament (que ens deuen) a final d’exercici: 1.873.257 e. d’obligacions – 1.792.671 e. de drets. El 2007, n’eren 228.310 e. de diferència a rebaixar.
Dels nostres deutes, 1.453.468 e. corresponen al 2008 i dels anteriors només 4.380; per altres operacions no pressupostàries 415.409 e. El 2007, es desglosssava en 1.082.187 e. + 2.864 e + 738.878 e. respectivament.
Dels nostres deutors, 648.822 e. corresponen al 2008 i 1.111.584 e. ( 63%) als pressupostos tancats anteriors (total: 1.550.464e.); d’altres operacions no pressupostàries sumen 32.264 e. que tenim també pendent de cobrament. Comparat amb el 2007, respectivament: 672.537 e. + 877.926 e. + 45.597 e.
Aquells 971.366 e. del romanent de tresoreria total s’han de contrastar finalment amb dues xifres: la primera, la minoració del pendent de cobrament en saldos de dubtós ingrés ( dels 170.941 e. de 2007, als 229.416 e. de 2008 = 58.475 e.). Però sobretot amb la segona, l’excés de finançament afectat, que correspon a dues fonts: (a) aquells els ingressos, cobrats o només reconeguts, que han de destinar-se a finançar projectes de despesa en inversions que encara no han estat executats en tancar els 2008; (b) els mateixos conceptes d’ingressos pendents d’aplicació al pressupost. Uns i altres ingressos, per la seva condició de finançament finalista no poden incorporar-se al romanent per despeses generals sinó com a romanent afectat. Aquest romanent afectat sumava fins a 3.599.936 e. el 2007, un anys després només 702.633,93 e.
Per tant hem de trobar els + 39.316 e. de romanent de tresoreria per despeses generals = (1.051.952, 76 e.de fons líquids a tresoreria – 80.586 e. de diferència entre creditors i deutors ) - ( 229.416 e. de cobraments dubtosos + 702.633,93 e. de romanent finalista afectat.). El 2007 fou de – 345.441 e = ( 3.653.746 e. – 228.310 e.) – ( 170.941 e. + 3.599.936 e.) respectivament…

Hem capgirat i anem restaurant la situació: A final de 2007, els 692.158 e. heretats del 2006 van davallar als – 345.441 e, per tant el salt a l’abisme negatiu fou de 1.037.593 e. Ara, a final de 2008 podem dir que n’hem rebaixat + 443.223 e.(42,7%), de romanent realment assolit: perquè hem eixugat aquells nefastos 345.441 e. + 58.475 e. per a prevenir cobraments dubtosos + 39.316 e. de romanent disponible.
Afrontem el procés d’aplicació del trienni del Pla Econòmic i Financer 2009-20011 des d’un terreny sòlid a nivell boi 0. No tornarem als romanents espectaculars, sinó a un ajustament segur, regular, continuat.

1.2) Detall del romanent afectat de 702.644 e., de finançament finalista:

De la distribució acordada el desembre de 2006 pel govern AUPA + PSC d’aquells 3 milions pactats dins l’Empresa Mixta d’Aigües pels drets d’ús de la xarxa ( el soci n’assumí els interessos i l’amortització és un petit sumant als rebuts de l’aigua durant un llarg termini) resten pendents d’aplicació els 147.660 e. d’urbanització de la zona educativa dels Roquissar + els 63.452,3 e. per a restaurar i adequar el Casal de la Violeta + els 5.000 e. de mobiliari de biblioteca + encara el 66%, 73 mil per a l’arranjament del camí del Prat + ara només 159.367 e. per al Centre de Dia però mantenint els 15.160 e. per a la seva calefacció + els escaigs del pavelló( 841 e.) i de l’estadi Joan Pijuan (750,81 e.). Sumen 465.721,8 e. Dels quals en són afectats i compromesos 250.846 e.. Restant-ne 214.875 e. per a possibles modificacions de crèdit.
Afegim-hi una terna de novetats d’aplicació finalista: aplicar la resta de subvenció del CCEsports, de 36.600 e + 60 mil del conveni amb Facocu Serveis + els 140.312 e. exclusiu per al patrimoni municipal del sòl.


1.2.2) Dels 3.599.936 e. de romanent afectat, traspassat del 2006 – 07, decidint un ventall de redistribucions, n’hem invertit 2.898.002 e. al 2009:

Per a la Llar d’Infants Hort de Pau: els 33.761 e. heretats s’han convertit en 186.774 e. pagats finalment a l’empresa Gulinves. Per a la segona fase del Palau d’Esports, hem hagut de traspassar encara 46.302 e. als 1.925.310 e. heretats. Per a l’arranjament del camí del Prat, hem gastat només el 33%. Per a tancar l’adequació de la nova avinguda marquès de Tamarit / Migdia vam afegir-ne 22.152 e als 581.979 heretats . Per a la zona verda dels Safranars / la Pedrera vam invertir el 72% heredat. De bell nou: vam aportar-ne 44.361 e. de bell nou per a l’arranjament de l’Estadi. + 17.506 per a l’enllumenat de la Via Hercúlea. Vam obrir sense executar aquella inversió de 147.680 e. per a urbanitzar la zona del Roquissar.
Lògicament vam donar de baixa un seguit d’inversions del llistat de desembre de 2006: Escoles: 11.686 e. + Entorn Teresa Manero: 5.200 e. + Pallisa dels Castellers: 6.244 e. + Sanitat: Centre de Dia, fase 1: 140.965 e. + exteriors zona del Castell: 13.788 e. + c) Pedrera / sant Antoni: 12 mil + pavimentació c) Morraler: 6 mil + voreres a urb. Robert: 6 mil + enjardinament PP5: 2.833 e.: projecte i dr. d’obres + pluvials c) Gaià: 17.857 e.) + (Cementiri: columbari: 6 mil + voreres perimetrals: 17 mil.) + (Obra civil a les illes de contenidors: 24.314 e.). Hauria de quadrar, oi? Tu mateix…

2) 504.338 e. de resultat pressupostari corrent. Un + 3% d’ingressos sobre el pressupostat; un -5% de despeses sobre les pressupostades.

El de 2007 fou de -333.055 e.
Resulta d’entrada mercès al superàvit al pressupost corrent, de 749.227 e. ( al 2007, - 699.842 e.!). Perquè hem ingressat entre els cinc capítols I= 6.049.496 e. ( +27% que el 2007) i hem gastat 5.3000.269 e. ( - 7,4%).
Cal restar-hi els 236.313 e. en concepte d’amortitzacions i també el petitíssim decalatge de 9.500 e. en les inversions: 3.015.518 e. de despeses – ( romanent aplicat de 2.898.002 e. + 108.649 del PAM de la Diputació per al l’Estadi (i) + 699 e. de desviament de financiació ).

3) 751.415 e. de romanent de crèdit. 285.693 e. no gastat de partides del pressupost!

Compara la diferència dins el pressupost total, del corrent + el d’inversions, entre despeses pressupostades i obligacions reconegudes. El de 2008 en sumava 9.303.515 e. ( 5.873.670 e. inicials + 3.429.815 e. de modificacions, per a inversions). Mentre que finalment n’hem reconegut D = 8.552.100 e. ( cap. 1-5 : 5.300.269 e. de corrent (Dc) + 236.313 e. d’amortitzacions (df) + cap. 6 : 3.015.518 e. d’inversions).
Per tant, diferència d’aquells 751.415 e. Repartits per capítols: 62.659 e. a personal ( 8.913 e. d’òrgans de govern + 46.861 de seguretat social + …); a bens correts i serveis: 84.177 e.; a transferències corrents, 93.195 e. Especificarem per àrees més endevant...
Recordem que la diferència a inversions, de 496.448 e. entre despeses pressupostades i efectivament fetes, en són d’incorporació obligatòria 465.721,8 e. ( 250.847 compromesos + 214.875 e encara no definitivament).
Ens podem preguntar: per què no han nodrit modificacions de crèdit per a poder reconèixer aquells 190.907 de brosses o altres despeses que ara haurem de reconèixer extrajudicialment? Senzillament són factures de 2007 arribades durant el tancament d’exercici, ja dins de 2008.

4) El càlcul legal de l’estabilitat pressupostària: - 2.157.652 e. de dèficit no financer

Resulta de la comparació d’aquells I + i ( 6.049.496 e + 108.640 e.) d’ingressos no financers amb les despeses també no financers que en són D – df ( 8.552.1000 – 236.313 e.).
Tot i la presumpta alarmant xifra de dèficit no financer, com remarca la puntualització del nostre Interventor, i ja hem explicitat més a munt, “les despeses liquidades del capítol 6 corresponen en gran part ( 2.898.001 e. sobre 3.015.518 e.) a partides que en el tancament de 2007 havien quedat com a romanent de tresoreria amb finançament afectat i per tant eren romanents de crèdit d’incorporació obligatòria. Si fem aquest ajust sobre la liquidació al quadre resultant (al capítol 6 de despeses caldria situar 117.516 e.= 3.015.518 e.- 2.898.001 e.) d’on es desprèn que sí que es compliria amb el principi d’estabilitat pressupostària, ja que els ingressos no financers són 740.349 e. superiors a les despeses no financeres”, com a resultat de restar (I+i) – ( Dc + 117.516) = 6.158.135 e – 5.417.785 e.
Del comentari en podem concloure l’advertiment que cal invertir com a despesa d’inversions, dins del propi any pressupostari, el finançament afectat acordat com a ingrés a invertir; si el demorem i el traspassem d’any, llavors – com s’escau: del 2006 al 2007 i del 2007 al 2008 – només consta com a despesa, que desequilibra l’estabilitat pressupostària.

Aquest dèficit no financer ens obligaria a un Pla Econòmic i Financer (PEF), però ja el tenim vigent: com ja que vam experimentar la no estabilitat pressupostària al tancament de comptes de 2007, amb un - 2.272.603 de dèficit no financer ( però ja amb -699.842 e. de desequilibri a les operacions corrents; quan al final de 2008 és un superàvit de 749.227 e.) vam haver d’assumir un PEF pel període 2009-2001 aprovat pel Ple del setembre de 2008 amb els vots de PSC + Ideal + PPC + PAU + no adscrit i notificat al departament.
Resta com a vàlid perquè la no estabilitat és motivada per la incorporació de romanents d’incorporació obligatòria heretats que només computen com a despesa d’inversions al quadre legal actual de liquidació final de pressupostos.

5) Dels – 263.834 e. d’estalvi net de 2007 als + 559.935,48 e. del 2008

El valor absolut de l’estalvi net d’un exercici pressupostari d’entrada contrasta els drets (cobraments) i obligacions ( pagaments) reconegudes “netes”. El 2007 vam haver patit un nefast desequilibri entre ingressos i despeses: 4.368.690 e. entrats vs. 4.990.121 e de sortits ( exclòs sempre el cap.3 d’amortitzacions i interessos), per tant un decalatge de - 630.431 e!, finançat - com podem suposar - amb l’herència de 2006 de gran coixí de romanent de tresoreria, de 775.210 e.
Altrament, com ja hem assenyalat, el proppassat 2008 hem reconeguts “nets” 6.049.496,25 e. de drets / ingressos ( +21,23%) vs. 5.198.514, 77 e. d’obligacions / despeses del cap. 1-2-4 ( + 4,2%). Per tant la diferència és de + 850.982 e.!
Però el càlcul de l’estalvi reclama de considerar les anualitats teòriques totals de despeses en interessos i amortitzacions del deute viu; en sumaven 317.614 e. el 2007 i en l’acabat de liquidar 2008, rebaixat a 291.046 e. perquè no vam poder demanar préstecs. La xifra apareix perfectament justificada, com a acumulació dels 16 préstecs pendents…, al detall del deute viu
Així resulten els 559.935,48 e.
Aquells al 2007 - 263.834 e.= (4.368.690 e. de drets reconeguts nets per operacions corrents – 4.990.121 e. obligacions reconegudes netes) més 775.210 e. de despesa corrent finançada per romanent menys les anualitats teòriques de retorns a les caixes i bancs.
Quin desori resultava comparar-lo amb l’evolució dels valors absoluts de l’estalvi net del 2001 al 2006: 203.013 e // 336.750e. // 557.814 e (vaig tenir el goig de fer de regidor d’Hisenda del govern d’UpA amb suports ) // 512.368 e. // 315.625 e. // 756.057 e ( amb el futur alcalde del PSC, J.Mª Gené com a regidor d’Hisenda). Governant junts, per primera vegada…, tornem als de 2003 – 2004 ( meu i seu).

6) Del diferencial de – 499.417 e. dels ingressos corrents pressupostats el 2007 als + 175.796,44 e. sobre pressupostats el 2008

La diferència entre els ingressos corrents reconeguts aquest 2008 comparants amb els de 2007 resulta de 6.049.496,25 e – (4.763.973 e pressupostats – 499.417 e. no reconeguts) = 1.784.940 e!. Quin ascens!

6.l) Als impostos directes, si al 2007 els 1.831.200 e. reconeguts quedaven al 76% dels pressupostats ( -567.774 e.) ara, el 2008, els 3.173.849 e. en suposen el + 6,12% ( + 183.060 e.) sobre els pressupostats i un canvi de + 1.342.649 e. del 08 sobre el 07.
En la recaptació essencial pel padró d’ IBI el 07 només vam reconèixer el 79,13 % ( - 403.142 e.= 1.528.233 e.) dels 1.931.375 e. de previsions definitives. Els suposats ingressos d’IBI prou que feien quadrar el pressupost de 2007 i el mateix risc també vam assumit al de 2008 i per semblant quantitat. Però actualitzant el padró, mercès al segon tram de revisió del Cadastre i pujant + 0,05 el tipus hem errat una mica menys de la meitat: de 189.643 e: sobre els 2.551.270 previstos per pressupostos de quadrament n’hem reconegut 2.361.626 e ( 92,6%) i recaptat 2.097.857 e. (88,8%). Vet ací que per IBI hem reconegut + 833.393 e. ( + 54,53% ) en un any!
Cal matitzar que d’aquest gran salt, compten molt els 338 mil e. (sense càrreg inicial… al padró) que vam anar seguint tot 2008 i liquidats a finals d’any; i al cap d’un any exacte. Resulta, però, que tal vegada BASE haria pogut fer l’ingrés un any abans…! Llavors hauríem tingut un altre escenari: el fracàs de drets reconeguts sobre el presupostat el 2007 hauria baixat del 24 al 9,5 %s; encert de previsió del govern AUPA+PSC / ponent j.M Gené, autor del pressupost de 2007. Però al 2008, al pressupost del Primer Govern hauria baixat a 2.023.626 els reconeguts, i llavors només hauríem endevenat el 99,3 del previst. Situació permutada, doncs… I qui vulgui pantiner el gat una bona estona que revisi totes les xifres de 2007 i 2008 a partir de la ucronia dels 338 mil e. dels IBIs de l’Hort de Pau, de la Vinya Balsells / pl.Marí Royo – c) Albert Boronat aplicats el 2007 i no ingressat, com cronològicament s’ha escaigut, el 2008.

(Reflexió política: a diferència dels dos regidors d’ABG – l’exalcalde va arribar negar al Periódico l’evidència que hagués pujat el tipus…- que s’han afegit a donar suport ( com AUPA) al moviment anti Nou Cadastre, doncs tant el regidor de PAU, com el de CiU com el no adscrit Jano Francino Jr. seguim reafirmant-nos en aquelles mesures de bases actualitzades i tipus ajustat a les necessitats pressupostàries. Com també a l’oposició actual, del primer govern que aprovà les ordenances fiscals i el pressupost ara liquidat de 2008, només ERC manté una línia coherent i comprensiva, sense rectificacions oportunistes de criteris per fer la traveta com a exgovern defenestratr a l’oposició. PSC + AUPA + PPC s’oposaren al nou tipus d’IBI, s’hi abstingué Ideal)

El 07 en plusvàlues havent previst 206 mil e. vam reconèixer un tan escarransit 39.745 e. ( el 19,3%...). El 08 hem capgirat la liquidació de plusvàlues, com ja hem anant enunciant: l’havíem pressupostat 150 mil e. i vet ací que n’hem reconegut 521.823 e.; per tant + 371.824 e.! ( recordem: 225 mil e.per l’operació de venda de Caprabo a Eroski). I n’hem recaptat ja el 92,4%. El gruix del padró de plusvàlues de 2008 sembla que corresponen a les compra-vendes del grans any 2006, de període hiperactiu però amb valoració cadastral vella i del tan minvant 2007 però amb Cadastre revisat.
Els 215 mil previstos d’impost als nostres vehicles van ser clavats en la liquidació de 2007. EL 2008, ens n’ha faltat 7.728 e. per igualar el 237 mil pressupostats. Ens en deuen el 12,1%
De l’IAE hem reconegut 52.662,.8 e. ( + 6.6762,8 e. dels previstos )

6.2) Els impostos indirectes cenyits als provinents de la construcció els escarransits / realistes 350 mil d’euros esperat han fallat en – 78.7079,8 e, arribant doncs al 77,7 % dels previstos: 271.020 e. Vet ací, el 43% del liquidat el 2007! Ja enumerarem els drets reconeguts per ICIO als darrers anys de “bombolla immobiliària” quan valorarem la seva contribució / dissimulació a cobrir desquadraments estructurals en despeses de personal. Avancem que, al quadrienni 2003-2006, la mitjana d’ingressos per ICIO s’elevava a 794.486 e.

6.3) Al capítol 3r d’ingressos per taxes i serveis els 1.161.170, 6 e ( 919.889 e. el 07) tampoc igualen el pressupostat, decepcionen una mica ja que en falten – 93.054 e. sobre els previstos; explicats pel contrast a la taxa de llicències urbanístiques entre els mínims 57.875 e. de drets reconeguts amb els 200 mil previstos: només un 29 % d’ingressos sobre els pressupostats!. També a llicències d’obertures d’establiments dels 20 mil previstos només n’hem liquidat un 12%: 2.367,7 e. ( - 17.632 e dels previstos ).
Enumerem els principals drets reconeguts per taxes:
d’escombreries: 504.590,6 e. ( + 45.175 e. que el 07; + 19.590,5 que el pressupostat)
d’ensenyament municipal: pels jardí d’infants – ara al pressupost únic general: 217.963 e. ( + 37.735 e. del pressupostat) + de l’escola de Música: 70.917 e. ( + 9.917 e. dels previstos) + 7.552,5 e. de l’escola d’Adults ( + 2.552,5 e.) = 296.433 e. ( + 50.205 e. dels pressupostats ) + 10.508 e. d’ingressos pel transport escolar.
drets de guals: 37.400,8 e. ( + 4.400,8 e.)
per activitats econòmiques : ocupació de la via pública: 24.218 e. ( però 18.314 e. pendents de cobrament) + parades de mercat : 12.487,5 e. + terrasses bars i restaurants : 9.066 e. ( - 943 e.) + ocupacions de subsòls: Telefònica : 23.020 e. ( + 1.020 e.) + electricitat : 35.122 e. + gas :195,7 e ( - 5.804 e.) + telefonia mòbil: - 500 e. ja que no n’hem reconegut cap dret. Dins d’aquest subcapítol també inclouem les llicències urbanístiques que tant han punxat.
Les multes han permès liquidar 33.489 e. ( - 1.511 e.). Els treballs de la brigada per a particulars només han suposat 1.124 e. ( - 8.875 e.).
Per entrades del Festival de Veus i Cicle de Concerts vam ingressar 13.461,8 e. sobre els 13 mil pressupostats. Per Festes populars, 6.786 e. sobre els 6 mil previstos.
A l’àrea d’esports, per la piscina hem ingressat 14.393 e. ( + 2.393 e.).
A l’àrea de turisme, preveiem ingressos en taxes de 10 mil e. i només hem arribat a fregar-ne la meitat: - 5 089 e.
Per al transport adaptat no havíem previst cap ingrès i n’hem liquidat i cobrat 7.748 e.

6.4) El capítol 4t. de transferències corrents amb els 1.336.060 e. (1.051.594 e. el 07) ens segueixen donant la satisfacció de superar el pressupost previst: però dels + 272.800 e.( 35%) assolit el 2007 hem devallat als 131.596 e. ( + 11%).
De l’Estat / pol federal hem rebut 788.163 e. ( 745.165 e. el 07) de participació als tributs (+15% d’escreix) + 69.202 e. (64.944 e. el 07) de compensació per IAE (15,3 % per sobre) + però 0 e. ( 250.502 el 07) de l’Administració General de l’Estat. Els departaments de la Generalitat ens han transferit un total de 26.880 e. ( 48.190 e. el 07!) i el Fons de Cooperació 105.340 e. (85.423 e.el 07); vet ací – 31.297 e (per a + 56.891 e. / 75% el 07) més del previst. Res del Consell Català de l’Esport (166.600 e el 07). El gruix de la subvenció que rebem de la Generalitat per a les dues Llars d’Infants puja 156.600 e.
Del CComarcal hem rebut 26.133 e. (41.462 e.el 07) per tant – 9.878 dels previstos i de la Diputació 22.008 e. (56.920 e. el 07), és a dir - 7.992 e. del previst. Cal afegir, els 108.639 e. del PAM de la Diputació per a l’Estadi ( però que cal anotar al cap.7è; i per cert ja ingressat aquest març)
De mecenatges de particulars vam ingressar 15.615 e.( 10.215 e. per a Cultura). És a dir + 3.l15 e. dels pressupostats.
De transferències dels romanents dels antics Patronats n’hem ingressat 76.307 e. d’Ensenyament + 9.530 d’Esports + 3.927 e. de Turisme + 2.066 e. de MMCC.
L’Empresa Mixta d’Aigües ens ha transferit 29.881 e.. – 25.118 e. del previst.

El capítol cinquè d’ingressos ha aportat 106.495,5 e. ( + 33.244 e. dels previstos). Dels interessos dels dipòsits a “la Caixa” hem ingressat 52.752 e. ( + 22.752 e. del previst) ; dels de Caixa Tarragona, 30.978,87 e. ( + 10.976,8 e.).

7) El desquadrament estructural entre despeses de personal vs. impostos directes ( + indirectes)

Per a l’estabilitat pressupostària és primordial l’equilibri, el quadrament comptable, entre despeses de personal i la recaptació dels impostos directes: de padró ( IBI + vehicles) + les plusvàlues per vendes de propietats. Quan falla teníem el recurs dels ingressos extraordinaris en ICIO. Oferim la sèrie entre 2000 – 2007, completant les dades ja exposades quan vam explicar el pressupost de 2008; però ara amb xifres absolutes d’euros fent restes, enlloc de proporcions resultat de divisions. En vermell les xifres negatives:

Personal (Dp) % Despesa Imp.directes (Id) indirectes (ICIO) Id – Dp Impostos - Dp
2000 1.227.386 43,78 1.300.079 264.537 72.693 337.230
2001 1.397.305 46,61 1.328.024 205.827 69.281 136.546
2002 1.438.373 43,66 1.574.835 136.920 136.462 273.382
2003 1.734.645 45,92 1.471.433 669.878 263.212 406.666
2004 1.772.682 43,04 1.579.763 603.249 192.919 410.330
2005 2.013.953 42,48 1.627.846 734.273 386.107 348.166
2006 2.197.691 45,24 1.707.469 1.170.545 490.222 680.323
2007 2.735.111 47,77 1.831.200 426.274 903.911 477.637
2008 2.878.946 54,32 3.173.849 271.920 294.903 566.823

A B: de padró + taxes i subvencions Ensenyament

2008 2.878.946 3.105.058 e. 226.112e.

Exposat i valorat el quadre de pressupostos consolidats 2000-2008 aquest 2008 sí que ja podem afinar-lo ja que podem sumar als impostos directes els ingressos per taxes als tres serveis municipals i de subvencions de la Generalitat per a les Llars d’Infants. Així sabem que aporten, tal com ja hem enumerat: 296.433 e. + 156.600 e = 453.033 e. El agreguem als ingressos directes per padrons ( IBI + Vehicles + IAE), exclouent-ne pertant el tan fluctuant de plusvàlues, i que han representat 2.652.025 e. en la liquidació de 2007. En total, doncs, padrons d’impostos directes + taxes i subvencions a Ensenyament sumen 3.105.058 e.
Ni cal dir que caldria refer la sèrie amb aquest dos criteris. Però mirem cap endevant amb la perspectiva de calcular / baixar el futur tipus d’IBI sempre garantint l’equilibri pressupostari entre els les dues magnituts esmentades ( A r B) : Recordem que dins el Pla d’Estabilitat el tenim congelat fins el 2011. Per tant el titular a quatre columnes del Punt del dissabte darrer de març peca d’optimista i potser de voler “provocar” tant “expectatives” del opositors a l’actual Cadastre / IBI com “decisions” d’ordenances fiscals del Govern.
El desquilibri entre despeses per recollida de brosses en conveni amb el CCT comparat amb ingressos per taxes resulta de (514.484 e. + 190.907 e.) - 504.590 e.= 200.801 e. Per tant només pagant-ne el 71,53 % del servei!.

8) La sèrie evolutiva de les xifres comparades de pressupostos d’ingressos i de despeses corrents consolidades:

Pressupost Ingressos Despeses I-D
2000 3.031.108 2.803.336 227.772
2001 3.224.854 2.997.829 227.025
2002 3.398.409 3.294.364 104.045
2003 4.258.379 3.777.179 418.120
2004 4.473.343 4.118.307 355.036
2005 4.849.923 4.741.187 108.736
2006 5.627.198 4.858.288 768.910
2007 4.763.973 5.725.452 -961.479
2008 6.049.496 5.300.269 749.227
Cap I 52,5% 54,3 294.903
II 4,5 32,2 - 1.432.903
III 19,2 2 1.059.416
IV 22,1 11,6 721.315
V 106.495

Hem gastat en despesa corrent 425.183 e. menys que l’any 2007 de traspàs de legislatura. I hem ingressat 422.298 e. més que l’extraordinari 2006. Hem capgirat la permuta!

9) El grau de cobrament dels ingressos reconeguts (impostos, taxes i transferències corrents)

De l’IBI, el 88,83 % ( 93,57 % el 07) // de plusvàlues, el 92,42% ( 79,88% el 07) // d’IAE: 64,7 % (95,88% el 07) // d’ICIO, el 90,85% (77,33 % el 07) // de taxa d’escombreries, el 93,9 % (95,77% el 07 ) // de la de guals, el 94,86 % (90,4% el 07) // de taules i cadires a via pública: 81,66% (67,76 % el 07) // de llicències urbanístiques: el 94,5% (84,43% el 07) // de multes: el 47,42% (57,36% el 07) La resta al 100%,les taxesesolars, el 98%.
De les transferències d’altres institucions públiques democràtiques l’Estat no ens deu res; però d’Acció Social, Cultura i Cooperació de la Generalitat tenim pendent de cobrament 10.300e, 13 mil i 13.370 e. De la Diputació i del CComarcal, 21.288 e i 19.167 e.

10) Les despeses i aportacions als serveis d’antics Patronats (pendents de la distribució de l’acció social)

Ensenyament: Personal: Jardins d’Infants: 274.072e + s.socials // Escola de Música: 91.185 + s.socials // Adults: 8.359 e.
Partides 422: 85.285 e. ( 36.497 e. catering Llar d’Infants + 12.786 bus escolar + 9 mil AMPAs + …)
Total: 458.901 + s.socials
Ingressos: 453.033 e.
Aportació municipal:

Cultura i Festes: Partides 451: 106.681 e. + Partides 454: 64.390 e. = 171.071
Ingressos: 13.461 e. entrades Veus i Concerts + 13 mil subvenció Generalitat + 8 mil de la Diputació de Tarragona + 10.215 e. de mecenatges privats = 44.676 e.
Diferencial d’aportacions municipals: 126.395 e.

Esports: Partides 452: 106.681 e.
Ingressos: 14.393 e. de la piscina municipal
Diferencial d’aportacions municipals: 92.288 e.

Turisme: Partides 751: 111.907 e. + personal laboral temporal: 22.625 e. +
Ingressos: 4.911 e. + 1.400 e. d’aportacions de particulars: 6.311 e.
Diferencial d’aportacions municipals: .

Mitjans de Comunicació: Partides 521: 29.874 e. ( Revista Plaça del Pou: 19.599 e. + 107.4 FM: 6.314 e.) + càrrec de confiança: 28.541 e. + s.social
Ingressos: Publicitat. 4.817 e.
Aportació municipal:

11) Despesa corrent per subfuncions:

011 Deute públic: 336.065 e. Per a subvenir els prèstecs anteriors: interessos, 99.752 e. + amortitzacions: 236.314 e. Vet ací + 3.610 e. que els pressupostats per a aquest 2009. I – 14.934 e. del previst

111 Òrgans de govern: 81.087 e. de retribucions brutes ( 62.007 e. dels Governs + 19.080 e. d’indemnitzacions de les oposicions) que representen – 8.913 e. en relació al previst. Cal afegir-hi 10.438 e. ( 5.249 e. per comunicacions telefòniques + 5.909 e. d’atenció protocolària + 2.506 per publicitat, etc.).

121 Administració General: 2.609.922 e. El gruix correspon a les retribucions del personal: les dels antics Patronats ( laboral fix o temporal) sumen 424.782 e. Les del personal funcionari representa 1.071.166 e.. Les del personal laboral fix, 182.414 e. Les del personal laboral temporal, 301.203 e. La productivitat suma 91.584 e. i les hores extres 27.891 e. De les boi 40 partides restants, en destaquem per ordre decreixent de quantitats: servei de recaptació de base : 148.501 e. + serveis de neteja: 86.397 e. + assegurances: 51.494 e. + comunicacions telefòniques: 36.046 e. + estudis tèncis: 41.330 e. + suports jurídics: 32.483 e. + comunicacions informàtiques: 14.605 e.+ equips per a processos d’informació: 10.641 e.

222 Seguretat: 34.747 e. Desglossats en 14.688 e. per als leasings dels vehicles + 5.570 e. mil per a vestuari + 6.689 e. mil en telefonia + 14 mil e.

313 Acció social: 698.815 e. El 95.9% en quotes a la seguretat social.

412 Benestar social i Sanitat: 26.501 e. El 94% en convenis amb el CCTGNès. 500 e. per a ajuts d’urgència.

432 Brigada de serveis i manteniments: 344.747 e. Per als materials de manteniment de béns públics: 53.428 e. per als de vials ( el 44,5% del previst; deixant un estalvi de partida de 66.571 e.) + 123.198 e. als edificis de patrimoni municipal ( + 23.198 e. dels previstos) + 40.401 e. per a l’enllumenat ( + 19.599 e.) + 11.275 e. per a les zones verdes. Tots els leasings de maquinària de brigada sumen 52.077 e. Per a la repartació de maquinària: 9.383 e. per als vehicles i 30.473 e. per a la resta operativa imprescindible. 8.367 e. per al vestuari de la brigada. Tots el productes de neteja: 6.632 e. + 9.513 e. de ferreteria.
Per completar el capítol d’urbanisme i arquitectura municipal hem d’esmentar les despeses d’energies: elèctrica per a tota la xarxa vial i edificis municipals: 330.594 e. + 12.220 e. per als lloguers de generadors + gasolina i carburants, inclosa calefacció de la Portalada: 39.122 e. + gas de les dutxes del camp de futbol, jardí d’infància i menjadors: 4.256 e.
I, finalment, les despeses en servei de neteja als equipament escolars: 29.216 e. ( + 9.216 e.)

12) Inversions a urbanisme i arquitectura:

Palau d’Esports Municipal: 1.970.771 e. + Marquès de Tamarit, 2a fase: 444.718 e. + 186.774 e. Llar d’Infants Hort de Pau + Marquès de Tamarit 1ª fase : 159.413 e. + 152.249 e. per al camp de l’Estadi Joan Pijuan + arranjament del camí del Prat: 36.089 e. + zona verda del Safranars / La Pedrera: 32.419 e. + enllumenat Via Hercúlea: 17.506 e. + 6 mil e. al menjador de la Portalada.


13) Quadre de grans capítols d’ingressos i despeses corrents comparant la liquidació del 2008 amb el pressupost de 2009


Capítol 1: Impostos directes: + 172.933 e.: 3.173.849

Personal: - 121.970 e.: 2.878.946 e.

Capítol 2: Impostos indirectes: - 261.080 e.: 271.920 e.

Béns corrents i serveis: - 238.314 e.: 1.704823

Capítol 3: Taxes i altres ingressos: - 260.941 e.: 1.161.170 e.

Despeses financeres: - 6.209 e.: 101.754 e.

Capítol 4: Transferències corrents: - 34.088 e.: 1.336.060 e.

Transferències corrents: - 178.094 e.: 614.745 e.

Capítol 5: Ingressos patrimonials: + 72.845 e.: 106.495 e.

estalvi brut = + 235.391 e.


14) El deute viu a final de 2008: 1.817.367 e.

Aquella anualitat teòrica de 291.046 e. per amortitzacions i interessos ha estat elaborada per l’interventor sumant fins a 16 comptes de capital pendent; a les dues caixes amb oficines a Altafulla i a dos bancs. Els ordenarem per ordre de constitució i n’assenyalarem l’entitat bancària, els anys i capitals pendents i els interessos nominals:


any constitució anys pendents capital pendent interès nominal anualitat teòrica entitat
1997 CDA + PSC 0 0 0,0505 0 "La Caixa"
1998 5 99.160 0,5200 23.030
5 42.919 0,5200 9.968
1999 1 14.786 0,05750 15.636 Caixa TGN
1 6.299 0,04610 6.589 BBVA
2000 UpA 4 30.542 0,04500 8.513 BCLocal
7 25.061 0,04350 4.230 Caixa TGN
12 267.048 0,05350 30.728 "la Caixa"
2001 UpA 3 75.389 0,05500 27.943 BCLocal
3 76.786 0,03500 27.408
2002 UpA 2 31.594 0,03500 16.631
2003 UpA 10 81.726 0,03750 9.951
2004 AUPA + PSC 11 86.147 0,05322 10.547 "la Caixa"
2005 13 197.146 0,03161 18.729 BCLocal
11 184.174 0,05690 22.983 Caixa TGN
2006 14 353.584 0,05125 36.006 BBVA
2007 14 245.004 0,03313 22.154 BCLocal
Totals: 1.817.367 e. 291.046 e. (16,014%) : BCLocal: 131.329 e + “la Caixa”: 74.273 e. + Caixa TGN: 42.849 e. + BBVA: 42.595 e. + BCLocal:

Ratios de la situació financera, considerant l’anualitat teòrica pendent del deute viu: càrrega i estalvi net

15) 4,8111% de càrrega financera. La xifra històricament més baixa.

Ës un indicador que resulta de dividir l’anualitat teòrica ( aquells 291.046 e.) pels drets reconeguts per operacions corrents (cap 1 a 5 d’ingressos: 6.049.496) i multiplicats x 100. Esdevé important si volem anar a préstecs per a despeses corrents; llavors hem d’estar per sota del 25%.
L’indicador estava a la cota màxima del 8,1683 % el 2001; minvà al 7,6249% el 2002; entre 2003-2005, estigué entre el 5,7930 i el 5,5889; pujà al 6,9241% el 2006 i encara al 7,2702 % el 2007.

1

Salvador Ferré i Andreu. Exposició al Fórum

0 comentaris
- Salvador, espero que aquesta exposició teva d’enguany, que serà inaugurada proclamant-te com el primer fi ll predilecte d’Altafulla acordat pel Ple Municipal, no sigui l’última de la teva sèrie – sempre al Fòrum, sempre en Setmana Santa – durant tantes i tantes temporades de primavera pictòrica, que ens la fas renéixer admirant la teva obra.
Però, oi que en té una mica la pinta, d’exposició última?. Tinc la sensació que potser m’has convidat a participar en el tancament del teu cercle vital artístic: que comença amb aquella petita marina, datada fa 54 anys!, i que pot acabar amb el ventall de quadres que exposes, aquest abril de 2009, a Altafulla. (Per tant, afanyem-nos a comprar-les...)
Acostumat a haver de rectifi car tot sovint, m’encantaria que l’any vivent desmentissis aquestes paraules de presagi.
Salvador, la teva pintura ens fa “veure” el mateix temperament artístic que podem “escoltar” quan ens parles: sempre vibrant, intens, amarat d’identifi cació apassionada / atrapada per tota realitat que plasmes - amb olis, al llenços. Sobretot paisatges, d’un format i unes pinzellades de celatges sobreixint del quadre. I, ep! unes “natures mortes” a punt de saltar cap a nosaltres, per la vivesa d’alguns colors –de tota gamma– raptant-nos les pupil·les.
D’acord amb com ets i sents, el teu estudi ha d’acabar fent olor d’olis; i una entrada de llum cenital ha de reproduir en l’espai tancat el món exterior. És el teu estudi / refugi dels acabats. Perquè per caràcter vital artístic mediterrani tries com a gran estudi allò que per cultura, que no per pedanteria, en diem en francès el “au plaine air” (a l’aire lliure; on l’objecte no té cap veladura ni trampa, sinó tota la fascinació i tota la difi cultat “natural”.
Sí, fi ns i tot al vestir i al pentinat, i en l’elecció de l’única companya de la seva vida, ets un “impressionista afrancesat”. Sempre més a prop de Monet que de Cezanne. La Crítica també estableix que aquests pintors, a qui perllongues fi ns i tot amb un sobrepuig de força de llums i colors – llampecs de “fauvisme” – van enlluernar-se al museu del Prado per Velázquez (el dels paisatges italians) i sobretot en Goya: oblidant doncs a Madrid el canon clàssic sempre vinculat a
Roma.
Goso a seguir pensant que sobretot als temes d’interiors amb fi gures, amb delectació sensual de pinzellada, retornes a la deu originària dels teus impressionistes: emmirallat / inspirat per la pintura de Goya. Així en la peça més elaborada i valuosa, antològica, de la present exposició: un bodegó. Algunes de les pinzellades de les llums del vi i de l’oli, de l’aigua clarobscura a la galleda mereixen com a reacció l’aplaudir, o boi el plorar de goig: com a amants de l’art i del club de
fans / clients del Salvador.
Goya pintà el blancs – els altres foren Velázquez i Zurbaran – en totes les perspectives de llums possibles. Després d’un descans dels fl ashos de colors esclatans dels olis del Salvador, ens regales una segona tanda contemplativa, exclusivament destinada a les blancors lluminoses de les façanes i parets altafullenques. I també als Jesusets i àngels de la seva pietat pictòrica, a l’ésglésia parroquial o a l’ermita de sant Antoni de Pàdua.

(Salvador Ferré i Andreu en diàleg amb Fonxo Blanc Canyelles)
- Jo he tingut la sort d’haver fet tota l’amistat del món amb un fi ll d’aquest poble, que estimava l’Art i que fou el qui més m’encoratjà vers el camí de la pintura. Ell fou un dels meus primers clients, un quadret que els seus fi lls encara conserven on ell el col·locà, i pel que vaig cobrar 50 ptes. Suma si voleu sense importància, però que fou per a mi l’arma que em permeté presentar
davant dels meus pares la realitat petita, però tanmateix realitat, que la pintura podria donar-me més coses que plantar cols o collir cebes.
Aquest amic deixà una bella nissaga de fi lls, diferents però de bona raça com podríem dir, i d’entre ells un emprengué el camí de les coses difícils, i és avui un dels representants de la cultura i de la brega que això comporta. Tots sabem que aquestes idees no són fàcils, que sovint encenten i fan mal a a la pell dels qui no pensen de la mateixa manera.
He tingut tantes discusions amxb ell, amb aquest amic, fi ll del meu amic, que avui deixant moltes coses que semblen que podien separar-nos, he trobat la manera d’arribar a un punt comú de trobada, i és per això que sigui en Quico Blanc, el Fonxo d’avui, qui amb les seves paraules faci arribar a tots la meva exposició, fent veure que les meves pinzellades plenes de llum i de color
també poden ser un bàlsam de pau que endolci la ferida de la lluita del dia a dia.
Fonxo, et cedeixo la paraula, gràcies.
Fòrum d’Altafulla (Església Parroquial)
Del 5 al 14 d’abril de 2009
Inauguració: Diumenge 5 d’abril a les 12:30 h
Horari visita:
Tardes de 18 a 20h
Festius de 12 a 13 i de 18 a 21h
Salvador Ferré i Andreu
Tel. 629 324 702 - www.ferreiandreu.com

Salvador Ferre i Andreu, fill predilecte d'Altafulla

0 comentaris
GLOSSA LAUDATÒRIA DE LA PERSONA DE SALVADOR FERRÉ I ANDREU, PINTOR, AMB MOTIU DEL SEU NOMENAMENT COM A FILL PREDILECTE D’ALTAFULLA.
diumenge de rams, 5 d’abril del 2009.
hort del rector


quan vaig decidir quedar-me a reus, vaig demanar-li una animalada al salvador. i em va complaure. des d’aleshores, un mural sobre fusta, de més de 5 metres de llarg i una alçada que va del metre i mig als dos, cobreix un pany de paret blanc de la terrassa. és un jardí frondós, amb mimosa, xiprer i atzavara, un estany i flors de colors vius. una tanca baixa invita a ser oberta per acostar-se a la platja, propera.
és un jardí que m’embolcalla cada dia de la meva vida de forma conscient. i jo em sento integrat en aquest tros de natura recollit i exuberant.
ve’t aquí, doncs, salvador, una de les raons per les què he acceptat l’oferiment d’estar aquí avui: en tant que amic entranyable. l’altra és perquè m’ho ha demanat el fontxo, però no en tant que regidor de cultura, sinó també com amic; aquella mena de germà de l’ànima amb el què ara et fas molt, ara et llances la cavalleria. t’admires en una cosa i et maleeixes en una altra. …però sempre queda parís: les velles complicitats.
gràcies a tots dos per compartir amistat i bocins de vida. i per aquesta confiança que em mostreu.
i gràcies també –evidentment- a tots vosaltres, amigues i amics aquí presents (cadascú amic dels seus amics), que heu vingut a acompanyar el salvador en un dia emotiu i entranyable per a tots plegats.
...i naturalment, per a tu, el primer, vadó.
nen!, ja saps què vol dir, això de “fill predilecte”? la primera part entenc que sí. no et podien fer fill adoptiu perquè ja ets d’altafulla; i no d’ara, que ve de lluny, de cap allà el 1931. per tant, si et volien fer alguna cosa, havia de ser “predilecte”, perquè sant encara no toca, i de màrtir no ho has estat… (…ja sento que mastegues una frase característica teva: “au, vinga, va!..., vés a fer punyetes…”).
bé, salvador, ja saps: cadascú segueix el seu propi protocol, i el meu potser no té massa a veure –en la forma- amb els protocols a l’ús. paciència.
per tant, insisteixo: hauries de saber què vol dir exactament això de « predilecte », a lo millor no t’interessa, i encara series a temps d’engegar-nos i renunciar-hi.
mira, el coromines, a l’”etimològic i complementari”, si busques la paraula només hi trobaràs: “V (que vol dir “veure”) elegir”. bé, doncs te’n vas a “elegir” i tampoc t’explica res . et diu: “V llegir”. anem a un altre volum –i ja en van tres!- i veiem amb sorpresa com coromines dedica 540 línies a l’entrada “llegir”. espigolarem, que tampoc no es tracta de perdre-hi la vista.
“llegir, del llatí LEGERE, collir, recollir, escollir, triar...”, i com que tots som instruïts, ja sabem des de qui sap quan que de “triar” vindria “destriar”. i destriar les lletres esdevindria l’acció de llegir. vés si en sabem, de coses! podríem furgar més, però com a pinzellada d’erudició ja està bé.
si has estat atent, salvador, ja t’haurà quedat clar lo de “predilecte”, oi?: ets –i avui se’t vol reconèixer públicament i impúdicament- com un “fill escollit d’altafulla”. ...continuem?
i..., saps per què se t’ha escollit? per l’efecte mirall, senzillament: perquè tu t’has escollit abans. si t’escullen és perquè et singularitzen. i ningú no pot singularitzar-te si tu no ho has fet abans, no et sembla? tu has estat qui ha decidit qui vol ser i què vol ser; però qui per sobre de tot. i qui és “jo mateix”; i un no sap qui és ell mateix si no se’n dóna l’oportunitat. (estic segur que tu no ho has elucubrat amb aquestes paraules, però sí que ho has viscut més o menys així).
tu vas decidir que volies ser tu. i vas apostar per ser-ho. et vas anar creant, a base de confiar en tu mateix (versió laica i/o espiritual del “Déu proveirà” cristià) i seguir els teus impulsos.. amb alts i amb baixos, que això és tan inevitable com comprensible en les persones creadores, en les ànimes sensibles. és el resultat de voler viure amb passió que mou a les persones vitals. a allò que tu ets: una ànima inquieta i guerrera.
hi ha gent a la què no li passa mai res d’especial, ni bo ni dolent, ni per bé ni per mal. la seva vida és lineal; no patiran per massa coses, però tampoc en viuran cap amb intensitat, tindran poques novetats. tal vegada no s’han aturat a pensar que, si no els passa res, potser és perquè no s’ho busquen, no ho propicien.
aquest no és el teu cas, fill predilecte: tu ho has buscat, tu t’ho has fet venir: i tu t’ho has trobat. has volgut saber qui eres, què portaves dins, i això només es pot fer vivint, experimentant; mai des del pensament que tot ho vol controlar. el pensament és útil per a d’altres coses; per a viure i ser un, no; més aviat fa nosa. (ep!, una cosa és el pensament i una altra el cervell; no confonguem). per tant, només cal escoltar-se, connectar amb un mateix i deixar-se anar, sense premeditació. a partir d’aquí sorgeix l’autèntic acte creatiu, per espontani, per veraç, per impensat. i tu, com ho devies veure fàcil, t’hi vas atrevir. ...una mica agosarat sí que ho ets...
està clar que la pràctica fomenta l’ofici. però quan l’aprenentatge acadèmic s’ha interioritzat, i emigra a les golfes del subconscient, queda lliure el conscient: l’espontaneïtat, la frescor, la vitalitat de cada moment. tu, això, ho has aconseguit, paio!, i per això transmets l’emoció que sents. tu no intel·lectualitzes la teva obra. les teves teles són vivencials, ja siguin melancòliques, bucòliques, exuberants, costumistes, plàcides, d’unció religiosa...
totes elles són tu. cadascuna és una peça de tu, del puzle de la teva essència, de la teva ànima. és allò que et motiva, que t’atrau, que t’embadaleix, et commou, et trasbalsa, et corprèn, t’admira, t’emociona...: t’arriba...
tots i cadascun de nosaltres som moltes coses, en potència. uns ho saben, altres no; i el que ho sap –i això no ve donat per ciència infusa- sempre pot aprofundir i ampliar el ventall: atènyer els múltiples “jo” possibles. i crec que tu ho has fet.
vas prendre consciència del teu impuls als cinc anys, quan uns reis tan generosos com inesperats et van portar una caixa d’aquarel·les; et devia impactar tant que, setanta anys després, encara hi connectes, sentint la mateixa emoció que vas viure aleshores. de fet, la teva vitalitat bé podria ser fruit d’aquest no haver matat el nen que tots portem dintre, sinó, ben al contrari, haver-lo alimentat.
i aquell nen, pocs anys després, s’entossudí a estudiar belles arts, anant cada dia a tarragona en bicicleta, amb sol, amb fred o amb pluja (anys més tard, l’albert de janes i d’altres, t’emularien). aquell adolescent s’enfrontà també al pare, perquè no volia plantar cols, volia pintar; i perquè el pare deia que era ofici de ganduls, ser pintor. al capdavall, va sortir-se amb la seva, i aquí està avui, fet un pintor viscut; lliurat a la pulsió, a la passió de les què n’ha fet vida.

...després vindria parís, on vas fer de professor; no sé on d’alemanya, tossa, porto christo... ...llocs que t’han begut la vida.
però aquest és el teu periple vital -una vida compartida amb la jacqueline, amb la que parles un francès que fa pena..., però ella és benèvola, a banda de sensible i intel·ligent-. i crec que tu creus que això no interessa ningú. ets humil i discret, encara que t’expressis amb vehemència.
salvador..., no sé com dir-t’ho, però suposo que a aquestes alçades ja hauràs captat que no penso parlar de la teva pintura. qui vulgui, que se la miri; som molts els que la disfrutem, i és sobrer. això, una; l’altra: jo no soc crític d’art, i et faria un flac favor. a banda que avui no s’homenatja la teva pintura; se t’homenatja a tu. per tant, crec de rigor que cal parlar més de tu que de la teva vida i la teva obra.
un dia em vas fer així com una mitja confessió, que per a una persona de la teva generació, i a més home, ja és molt. i com que aquesta és una glossa pública i impúdica –com ja he avisat- la repetiré ara aquí, “pa que lo sepa toas paña”: em vas dir que, en el fons, el que t’agradaria és que, en contemplar les teves teles, la gent admirés la bellesa. lluny de tota vanitat, interpreto que vol dir que és el que tu intentes transmetre: allò que la teva mirada copsa com a bell, l’imant que a tu t’ha atrapat i que plasmes sobre tela o fusta.
en dir-ho, em va semblar notar -a banda del desig de voler comunicar cap enfora- un lleuger deix de tristesa. podria semblar una necessitat de reconeixement, del què sé que gaudeixes, però també aquell sentiment compartit amb l’escriptor, que no sap de quina manera l’ha viscut cada lector. i si anem més enllà, podria ser una peça del puzle. entenent que la bellesa a admirar siguin, en part, certs paisatges d’altafulla, quan tu crees, a vegades –o sovint- també recrees, introduint en el paisatge de la teva tela elements que existeixen en el teu record. i si no és cap element concret constatable, és l’aire amb el què la impregnes. i sents nostàlgia d’una altafulla que s’ha mort, que s’ha metamorfosejat, que s’ha esborrat. però com a bon guerrer, això no fa que t’arronsis i et quedis a casa lamentant-te. la realitat és la que és, i ni tu ni jo no la podem canviar ara i aquí –i havent-hi tantes autoritats, encara menys. però la bellesa segueix existint; davant teu, allà on fixes la nineta. perquè la bellesa està en la mirada, en els ulls que miren, no en l’objecte contemplat (sinó, no s’entendria que hi hagués ulls que s’enamoressin de lleganyes...). ...i ens fas partíceps tant del teu enyor com d’allò enyorat.
gràcies, salvador, per reviure’ns una altafulla idíl·lica; i gràcies, també, entre altres coses, per deixar constància en la teva obra del batec popular del teu poble. la teva és una tasca de cronista aplicat: els castellers, els armats, els portants de la creu, els capgrossos, esmorzars de l’arengada, fira d’artesans, festa de l’olla, havaneres, viacrucis a sant antoni, camí de la creu, dimarts de pasqua a l’ermita, diables, processons de divendres sant, rams... d’això sol, se’n podria fer un bon llibre (i com que tu ets de missa afegiré: “el que tenga oídos para oir, que oiga”). (i ho dic en castellà perquè nostre senyor parlava en cristià –segons diuen-, oi?).
la teva és una vida generosa, i altafulla s’ha vist exalçada i enaltida pels teus pinzells. però per sobre de tot, salvador, gràcies per ser com ets, per haver lluitat per ser tu. tu hi has guanyat i d’altres ens n’hem beneficiat. i, en allò personal, gràcies per poder parlar de tu sense demanar-te permís, arriscant-te a imprecisions i espifiades.
no, no deixis anar la llagrimeta, que encara no toca, però vés-te preparant (“au, vés a fer punyetes...!”).
ara estem aquí, tots juntets. d’aquí a poques hores, cadascú serà a casa seva. jo, probablement, prendré un te abans de fer una capcinada. si miro cap a la dreta, darrera dels finestrals, la mola de colldejou començarà a posar-se coqueta, perquè el sol aviat li vindrà a fer pessigolles a l’esquena. si miro a l’esquerra, un jardí amb nenúfars, bojacs, mimosa, joncs i glicínies m’embolcallarà. qui ha dit que existeix la distància?

joan carnicer

5/4/09

Programa de Cultura a Rams, Setmana Santa i Pàsqua

0 comentaris
Programa d’exposicions
.
A la plaça Martí Royo: a Intangibles, pintures de SAL (Salvador Antón)
A L’Estudi: permanent de Marta Balañà

A Baix a Mar, C/ Llevant: permanent de Consuelo Carrión

Fòrum Parroquial, pl. de l’església: Salvador Ferré i Andreu.
Diumenge de Rams, a 2/4 d’una, proclamació de Fill Predilecte per acord del Ple municipal de març. Glossa laudatòria a cura de Joan Carnicer. Lliurament d’una peça de gran format a l’Ajuntament.
.
.
Programa d’espectacles religiosos i caramelles
.
Dimecres, 2/4 de 9 del vespre: escenificació del Camí de la Creu.
.Plaça del Pou. Jardins sota el Castell / c) de l’ermita. Plaça de l’església. C) del Cup – Placeta – c) Lleó

Divendres, 10 del vespre: Processó del sant Enterrament. Grallers d’Altafulla i Banda de música.

Dissabte, tarda: cant itinerant de caramelles de la coral Nous Rebrots

Diumenge, 8 tarda: Caramelles a la pl. del Pou. Lliurament de la cinta pel Govern Municipal.

Perles publicades

0 comentaris
Javier Pradera ens alliçona sobre l’essència i les ombres de la nostra Democràcia Representativa (El País, 1 d’abril)

“ Descansa sobre la delegació temporal de la sobirania del poble en un reduït grup de persones designades pels seus conciutadans; la legitimitat d’aquest trasllat de la immensa força (de cada nivell de l’Estat) des de la majoria del cos electoral com a principal fins a la minoria comissionada com a agent es justifica amb l’argument que els electes es guien únicament per l’interès general i renuncien a posar la seva capacitat de decisió delegada al servei d’interessos particulars. James Madison recordà que “si fóssim àngels, el Govern no seria necessari”: la tendència dels polítics a desviar l’aplicació del poder des de la protecció de la comunitat en el seu conjunt a la defensa d’imbicions personals és una invariant històrica. La democràcia es diferencia de la dictadura per adonar-se’n d’aquesta notícia antropològica i per instal·lar els frens i contrapesos institucionals per a impedir o moderar aquesta inercial deriva.”

D.Strauss-Kahn, gerent del FMI, tesifica sobre la crisi i la seva sortida. Amb especial referència al cas espanyol.

“”Si les polítiques econòmiques són les adequades, la sortida hauria d’escaure’s als dos primers trimestres de 2010.”
“Davant de la importància d’aquesta crisi hem d’elegir: un dèficit elevat és un problema, però encara és un problema més gran no actuar.”
“La lliçó més important és que la recuperació no arriba mai si abans no es fa una neteja completa i ràpida a la banca. Al Japó es van gastar gavadals de fons en infraestructures públiques i en estímuls fiscals, sense resultats. No dic que ara no s’estigui fent res, però resta molt per fer amb els bancs.
Els estímuls i la regulació són necessaris, indubtablement. Però no sortirem de la crisi només amb això. Els estímuls són importants, però ja hi hem fet allò essencial. La regulació és també essencial, però no canviarà la vida dels parats.
L’imprescindible és tornar a fer funcionar la banca.
La nostra estimació inicial del forat era d’un bilió de dòlars. Al gener era ja de 2,2 bilions. A l’abril el forat serà més gran, segur: la solució serà més costosa quan més es retardi. Els supervisors haurien d’obligar a que surti tot el que ha de sortir dels balanços. Anar cas per cas i dir: aquest banc necessita més capital; aquest s’ha de tancar; aquest ha de ser intervingut...
Pel que fa a Espanya, després d’anys d’un creixement extraordinari. Arriba el dia que aquesta velocitat no es pot sostenir. Espanya esdevindrà un país normal. L’ajustament s’ha accelerat amb aquesta crisi: potser sense ella l’economia espanyola hagués pogut de conservar una major taxa de creixement durant un parell d’anys més. Ara tindrà els mateixos números d’eurozona. Però la punxada immobiliària provoca problemes afegits, com a Irlanda o al Regne Unit. L’impacte i la profunditat de l’ajustament immobiliari tindrà una gran influència sobre el futur de l’economia.
La banca espanyola no està exposada als actius tòxics d’EEUU però el problema és que ha creat els seus propis actius tòxics. Estic més preocupat per les conseqüències del boom immobiliari al sistema bancari espanyol que per l’impacte directe dels actius tòxics d’EEUU. Cal seguir-lo de prop. Pot haver-hi problemes a alguns bancs que reclamin rescats, però el conjunt del sistema està sa.”
“Espero que accelerem les reformes del FMI. Cal que donem més poder als emergents. El problema és que, altrament, algú l’haurà de perdre, i encara que sorprengui no ha de ser EEUU, sinó Europa i algun altre país, com Rússia.
Hem de doblar els recursos; aquesta és la primera crisi global, així que necessitem més fons.”

Manuel Castells, a La Vanguardia, dissabte 4 d’abril: El consens de Londres:

“El consens de Washington està superat”, declarà Gordon Brown al final de la reunió del G-20 a Londres, que ha marcat simbòlicament la fi d’un model de capitalisme i l’incert inici d’una nova forma de globalització.
Enrere resta la fe cega en la capacitat del mercat pera autoregular-se, la pedra angular de l’anomenat consens de Washington, el dogma dominant de les nostres economies i de les nostres vides a les deus darreres dècades.
S’ha acabat el reduir la societat al mercat i el mercat a la cotització a borsa.
I es reafirma la responsabilitat dels Estats per a gestionar els fluxos globals, en lloc de seguir navegant-los sense brúixola.
Ha calgut que s’esdevingués una crisi catastròfica del sistema financer mundial per tal que els advertiments, que fins feia poc es descartaven per ideològics i arcaics, s’hagin convertit en materials de reflexió per a la reconstrucció de l’economia mundial.
Començant per la necessitat de regulació global dels mercats financers. Eliminar el secret bancari i controlar els paradisos fiscals contribuirà a estroncar la gran fuita que sagnava la capacitat dels governs per a recaptar impostos, la base del finançament públic de l’economia i de la societat.
La imposició d’una transparència comptable permetrà limitar les operacions especulatives d’enormes dimensions que han dominat les mercats els darrers anys.
I la supervisió de les agències avaluadores de les finances evitarà abusos i errades com les que van motivar la crisi asiàtica de 1997 o la recent crisi hipotecària: com a conseqüència d’avaluacions sesgades, en funció dels ocults interessos dels avaluadors.
El mercat de derivats haurà de funcionar dins d’uns límits; que minvaran la creació de capital virtual, respecte dels actius de les institucions emissores de títols.
Fins i tot els sous i primes dels executius financers privats seran ben escrutats de prop per les administracions.
Que els governs s’ho plantegin, assenyala fins a quin punt ha canviat el clima ideològic després de la debacle financera a què hem assistit. Perquè la foguera de les vanitats de Wall Street, i dels seus èmuls d’altres latituds, han consumit els aprenents de bruixot dels models financers i ha plantejat amb més força que mai el paper dels valors personals per sobre dels valors borsaris; i no únicament en la moral sinó, fins i tot, en l’economia.
Per la senzilla raó que sense aquesta base de responsabilitat corporativa ni s’escau la transparència ni s’alça la confiança. Quan transparència i confiança són els dos pilars des dels quals opera amb eficàcia el mercat financer.
Ep!, que no hem sortit del forat ni molt menys. I no només perquè el camí dels acords i mesures de Londres fins a les nostres butxaques és llarg en el temps i incert en l’espai, sinó per un factor més de fons:
¿Com es financia el creixement un cop acabada l’era del crèdit fàcil?
Recordem que a EEUU i a Europa, en l’última dècada, 2/3 del creixement del PIB provenen de la demanda dels consumidors. Aquesta demanda fou estimulada al límit mitjançant aquesta sobreabundància de capital virtual creat per les institucions financeres a partir de derivar els derivats i inflar els preus immobiliaris. Els fluxos globals desregulats, incloent-hi els milers de milions del blanqueig de diners, foren posats a disposició de mercats globals amb crèdits sense garanties de solvència.
Com que la regulació asseca bona part de les deus d’aquest capital virtual i en limita l’especulació, la necessària austeritat financera es tradueix en una restricció massiva del crèdit per a unes economies d’empreses i famílies acostumades a usar i abusar de targetes de crèdits.
La frenada és tan brusca i del tan magnitud que el xoc és inevitable. El xoc suposa fallides, acomiadaments, retalls de sous, desesperació individual i desordre social.
Per això Obama arribà a Londres amb una obsessió. Regular, d’acord, ( per bé que sense menystenir sobiranies estatals) però sobretot estimular, injectar diner públic a l’economia global i a cada economia estatal.
Perquè sap que els llargs terminis es composen de terminis curts i podríem estar regulant el silenci dels anyells econòmics en un món devastat per la sequera de capital.
Així, doncs, hem de valorar la importància de les mesures d’estímul que s’han acordat, a través del FMI, del Banc Mundial i dels programes de préstecs bilaterals i multilaterals a països a frec del col·lapse, com en el cas d’economies a l’est d’Europa.
Incloent les mesures d’estímul dels governs als seus propis països, es calcula en més de 5 bilions de dòlars el diner decidit a invertir-se simultàniament en l’economia mundial, en un esforç d’estímul sense precedents.
Però els problemes no acaben aquí. Perquè la urgència de la inversió, en farà difícil la seva correcta gestió; a més, cadascú – governs, empreses i bancs – aprofitaran per arrambar cap a casa, pensant en què el bé comú comença pel llur propi interès.
Mes encara, ¿d’on surt aquest diners?
No el podem inventar, a no ser que ens aboquin a un inimaginable panorama d’inflació i recessió simultànies.
Prové dels nostres impostos, en part, però tampoc podem augmentar-los en una situació així; tret per als rics, i no en són tants com per a pagar-la tota, la crisi. Per tant, aquest és diner obtingut amb deute que pagar al futur i prestats pels pocs països amb excés de capital, en particular la Xina, i alguns petrolers.
D’aquí, doncs, que alhora que canvia el model econòmic també es transforma el model geopolític; perquè ara sí que hem entrat de ple al multilateralisme.
La qüestió pendent és de saber si hem sortit a temps de la borratxera neoliberal,que ens ha dut a tocar de l’abisme; o, si la nostra addicció al consumisme és tal que encara preferim saltar al buit abans que canviar d’hàbits de vida.
I, tan mateix, quantes coses hermoses de la vida les tenim a l’abast completament gratis.