Altafulla amb tota la il·lusió

30/8/11

concert de cloenda del XIXè Festival de Veus

0 comentaris
El concert de cloenda del XIXè Festival de Veus reclama dues files zero d'autoritats convidades (de la Mesa del Parlament, Rafa Luna i el seu seguici del PP local i dos alts càrrecs de Seguretat). El quartet de Cantabile ofereix un repertori d'humor de qualitat, introduït en català llegit, alternat amb registres del tot sublims demostrant el seu virtuosisme. Com tot l'agost, bona entrada, que feia goig la plaça de l'església, esgotant les cadires.

La XIII Nit de piano i poemes valida la seva consolidació i necessitat. La soprano Eva Anaya com mai, entonadíssima, interpretant sarsuela i àries italianes acompanyada de X.Dolç. El pianista Hèctor Sáez-Ortuño amb la fluïdesa i romanticisme habituals. Tot el fervor a la rapsòdia de Joana Badia, que plenament recuperada homenatja Antoni Gelabert i Labordeta i del polifacètic J.M.Bellido - també exposant la seva pintura al Cercle Artístic. Jordi Ribé tria lectures vinculades a promoció de la creació literària a Altafulla. Fonxo Blanc es despenja amb una lírica molt sentida i agosarada.
La logística d'organització rutllant a la perfecció. Només l'exregidor Alasà entre els assistents; justificant Jordi Molinera la seva absència - després d'haver posat tota la seva iniciativa política per a l'èxit de l'empresa.

Aquest dilluns 29, dinar per a reorganitzar l'agrupació del PSC d'Altafulla amb l'assistència de J.M.Gené, Manel Ciércoles, Estebi Firalde, Pep Bordes i Fonxo Blanc.


Finalment el Govern d'Altafulla denega la celebració del concert de Flaix fm a l'estadi municipal que hauria permès els ingressos del bar per al Club de futbol així com l'arranjament dels vestidors per l'empresa promotora. Interior l'havia autoritzat i fins i tot instat insistentment al Govern perquè també li donés el vistiplau. Sembla que la dimensió de la possible assistència juvenil evocant el fantasma del "model Lloret" i el zel en la politica de seguretat i tranquil·litat del Govern motivà la decisió final, que rectificava la inicial d'autorització verbal. L'oposició municipal fou convocada per escoltar el criteri definitiu, sense cap possibilitat de debatre'l i modificar-lo.
En conversa amb l'alcalde li hem expressat que pocs problemes ha heretat i un d'ells, de fàcil solució, perquè disposen de romanent, és el dels vestidors i lavabos de l'estadi Joan Pijuan.

22/8/11

Noticiari i tafaneries altafullenques (VIII)

0 comentaris
Primera autèntica papata calenta per al Govern, el Ple i la societat altafullenca: informa el Full d'AA / exABG nº 121 que la política de retallades del Govern de CiU afectarà les subvencioms per plaça d'alumne de llar d'infants i d'escola de Música:
A les llars d'infants passaran de 1.800 e / any per criatura a 1.600 e (- 11%). Per tant 200 e. per cada plaça. Considerant que hem pogut matricular 111 infants ( 62 a l'Hort de Pau i 39 a la Francesc Blanch) se'ns obre un forat de 22.200 e.
En les xifres consolidades del curs passat, que aporta la regidoria d'Hisenda de Francesc Farré se'ns exposen les xifres absolutes d'aportació de cada part finançadora; nosaltres les convertim en relatives per orientar el debat: 41,6 % de les famílies + 31% de la Generalitat + 27,4% de l'Ajuntament. Per tant, els poders públics hi aporten el 58,4 % i les mares i pares usuaris el 41,6%. Aquestes eren les xifres fins ara, i cal assumir aquells 200 e.. plaça / 22 mil e. totals.
A l'escola de Música passaran a 460 e. / any per alumne (- 23%). Els alumnes matriculats per enguany sumen 187 i el forat generat és de 26.180 e. Segons hem entès, cal afegir-hi 21.420 e. amb efecte retroactiu.
En les dades del cus passat, les famílies aporten també el 41,23%, la Generalitat el 33,46, l'Ajuntament el 23% i el Consell Comarcal el 2,3%. Estem amb idèntica distribució: usuaris el 41,23% i poders públics el 58,77%.

Val a dir que en la informació del Full del principal component del Govern a més de no especificar-ne les aportacions en %, en tot moment l'únic protagonista del Govern en el planteig i solució del problema és l'alcalde Fèlix Alonso, sense cap esment a la regidora d'Ensenyament Eva Martínez de SI ( per cert mai partidària de pujar taxes sigui quina sigui l'aportació municipal a ensenyaments propis o el dèficit del servei a escombreries).

Proposem, des de l'experiència i coneixements acumulats que s'escauen tres solucions:

a) repartir a parts iguals el forat que creen les retallades per plaça. Presentant les xifres de pujada a les famílies per mesades... Especialment a l'escola de Música, servei més optatiu i complementari.

b) que l'Ajuntament els assumeixi mantenint la proporció entre de poders públics (boi 60%) i usuaris. Especialment a les Llars d'infants, servei més social.

c) procés de transició cap a aportació del 50% de poders públics i famílies usuàries. Passant del copagament al 41 al 50% esglaonadament.

Sabíem que la qüestió d'aportació municipal i taxes a ensenyament tenia tant de relleu a la política municipal que era una dels cincs feines fetes a mantenir dins el nostre programa electoral. La revisió de taxes a l'escola de Música, aplicant les subvencions de la Generalitat a millores laborals i d'eines didàctiques, precipità la dimissió de l'alcalde Gené sempre agullonat pel populisme d'Eva Martínez, llavors d'AUPA, envers les famílies i el doble joc de qui el succeí com a alcalde.

Ep! cal recordar que l'aportació municipal és possible pels ingressos procedents d'impostos pagats directament (a la Hisenda municipal) o indirectament
- transferits com a participació des de l'Estat - pels censats a Altafulla. Per tant, ¿caldria especificar taxes per als no censats en cap padró d'impostos municipals?

20/8/11

Oberts al món des d'Altafulla (VII)

0 comentaris
W.Buffet, el tercer homes més ric del món demana al Congrés dels EEUU "Stop coddling the super-rich" ( Prou de mimar els bimilionaris), al NWT del 14 d'agost. Reconeix que el tributa el 17,4% dels seus ingressos del capital mentre que els seus treballaors el 36 dels seus ingesso laborals. Proposa pujar el gravamen a les bases imposables superiors al milió de dòlars (700 mil e.) inclouent-hi dividents i guanys del capital; i un tipus encara més superiors per als qui en depassin els 10 milions.
"My friends amb I have been coddlet long enough by a billinionaire friendly Congress. It's time for our gouvernement to get serious about shared sacrifice": "Els meus amics i jo hem estat mimats el suficient per un Congrés amable envers els bimilionaris. Ha arribat l'hora el nostre Goven es posi seriós sobre el sacrifici compartit".

Enric Juliana "Madrid no ha superat la prova de les tres T que el geògraf Richard Florida proposa com a premisa indispensable per a les ciutats dinàmiques, els nòduls més dinàmics dels món anàrquic i injust que ve. Les tres T: tecnologia, talent i tolerància. Madrid, una gran regió metropolitana que depassa amb escreix els límits de la comunitat autònoma que duu el seu nom, està ben dotada tecnològicament. És per exemple, el tercer ferroport del món (després de Tòquio i París) mercès a una xarxa radial d'alta velocitat que succiona energies d'arreu de la Península. Fruit del dinamisme metropolità i del fort ancoratge d'unes estructures estatals amb més de cinc segles d'història, a Madrid hi ha molt de talent acumulant. Tot i així falla la tolerància"
"De les ximpleries de José Mário dos Santos Mourinho responen ell i el seu poderós empresari que l'ha contractat. I no és sobrer recordar que Florentino P´rez és membre del Consell Empresarial per a la Competitivitat, encarregat de vetllar pel prestigi internacional de la marca Espanya.
" De la intolerància anticatòlica que dimecres es va exhibir a la Puerta del Sol n'haurien de respondre..."


Després de la RMI de 600 euros per a 34 mil famílies...no per transferència bancària sinó per taló domiciliat...

Jordi Gracia: "Costa molt més de disculpar el polític que arriba fresc i nou amb voluntat de fer neteja, de corregir defectes, d'esmenar el malbaratament de l'Estat del Benestar amb el pobres de necessitat, amb el més aixafats, amb els que prou feines tenen per a res, per bé que foren els qui posaren maó sobre maó o recolliren escombraries o van servir pizzes a preu fet"

Núria Carrera, presidenta dels treballadors socials i assistents: " Pot haver-hi frau com en qualsevol prestació. És una part molt petita. Però considerar que només defrauden els pobres...S'ha volgut criminalitzar la gent més fràgil apuntant al frau. Criminalitzar els pobres és una mala manera de fer política social. Hi ha hagut falta de professionalitat i rigor en el canvi de la forma de pagament: bona part del receptors de la RMI tonen domicili fix i la Generalitat ho sap. S'ha produït un gran caos, perquè els treballadors socials no en sabíem res. S'ha fet per la porta petita, a l'agost i molt mal gestionat"

Oriol Güell: " Reagan a EEUU i M.Tatcher al Regne Unit van encetar als anys vuitanta un era neoliberal els resultats de la qual poden veure's ara: un món més desigaul i uns governs que han de fer genuflexions davant els mateixos mercats que van originar la crisi. A Catalunya, tan mateix, aquesta doctrina no féu forat. Malgrat totes les crítiques que es puguin fer al seu llarg mandat - per formació, per virtut, concepció del pais o les raons que fossin - mai no buscà inspiració a WC o London sinó a Alemanya o Suècia.
Les coses semblen haver canviat amb el Govern d'Artur Mas, el que prdonà 150 milions en impostos a les grans fortunes (menys d'un miler) suprimint els impostos de successions mentre s'embarcava al més voluminós retall social en 35 anys de democràcia. Però les pulsions neoliberals del Govern impregnen moltes altres polítiques de la Generalitat, com ara la caòtica revisió de la RMI, de la que de depenen 110 mil persones i que costa 130 milions d'euros a l'any (20 menys que l'indult fiscal).
Mercès al conseller Francesc Xavier Mena sabem ara que tenim milers de Reines de la Beneficència* que viuen en abundància al Marroc mercès als 420 e. que els catalans els paguen amb els seus impostos. No hem de ser ingenus en aquest punt. El frau a la renda mínima - també en els ajuts a les empreses, una altra responsabilitat de Mena - existeix. Els experts l'estimen en el 2% i cal combatre'l amb totes les eines que un Govern disposi. Eines que, per cert, ja preveu la pròpia llei i que, segons els treballadors socials, ja s'aplica. Si Mena vol vetllar per al bon ús del diner públic, faria ver d'instar els seus funcionaris a a aplicar-les amb més rigor. Si a m´´es ho fan amb certa discreció, sense recórrer a les més abjectes estratègies polítiques i sense estigmatitzar ni acarnissar-se amb determinats col·lectius - que sempre en són esl més dèbils - molt millor. La cohesió social hi està en joc".

(*) Una mentida de gran efecte dissenyada pels assessor de campanya de Reagan, on una falsa veïna d'un barri deprimit de Xicago arribava a cobrar 150 mil dòlars a l'any mitjançant vuit entitats falses diferents, 12 targetes de la Seguretat Social i quatre pensions de viudetat de falsos marits. La Reina de la Beneficència inventada fou una de les estrelles de la campanya electoral de Reagan...

Luis Garicano, catedràtic de la London School of Economics a "Los eurobonos que vienen":
" És creïble el refús d'ahir (16 d'agost) de la cancellera Merkel i del president Sarkozy a l'amissió d'eurobons? Si pensem en el cost de les alternatives des de la perspectiva franco-alemanya, i en la creixent urgència de la situació a Europa, aquest refús és probablement més un gest que pròpiament una decisió. Permetre que d'alguna manera tots els països europeus emetin deute de forma solidària, beneficiant-se de la solidaritat conjunta de tots, sembla més a prop que mai. Considerem la perspectiva alemanya.
La darrera, i més perillosa, fase de la crisi financera que comença just ja quatre anys està centrada en les economies de la zona euro. L'origen de la crisi foren els els préstecs hipotecaris triple A al EUA que no n'eren tals; ara són els préstecs a països igualment segurs que tal vegada tampoc en són. En un cas i en l'altre, s'escauen moments en què la liquiditat, la sang del sistema financer amenaça de desaparèixer completament. Els mercats entren en un cercle viciós on entitats, o països que eren solvents amb un tipus d'interès relativament baixos no en són amb uns tipus més alts.
Aturar aquesta espiral destructiva fou la primera missió pública a ambdues fases de crisis. En la primera, els EUA recapitalitzà els seus bancs. En l'actual, els Governs incapaços de parar la por creixent a prestar a Itàlia i Espanya ( recordem, per exemple, que el Deutsche Bank liquidà sense miraments les seves posicions en deute italià), ha sigut el BCE el que ha actuat amb decisió.
Si la crisi fos simplement aquesta espiral de falta de liquiditat, amb l'actuació del BCE n'hi hauria prou. Baixen els tipus torna la calma i s'ha acabat. Dissortadament, tenim països excessivament endeutats, i amb poques perspectives de creixement econòmic. Però davant d'una falta de solvència, no pot esser el BCE qui n'asssumeixi el lideratge (és un institució monetària, no fiscal, i els deutes no es poden liquidar imprimint paperets: s'ha consumit en el present una producció futura i per tant no estarà disponible per després).
Per als països insolvents existeixen tres alternatives. Primer, la fallida: el país declara que no pot pagar els seus deutes i les renegocia de forma més o menys forçosa amb els seus creditors. Suposarà probablement la destrucció del sistema bancari del país que ha fet fallida i un risc molt elevat per a l'euro. Des de la perspectiva alemanya, qualsevol trencament dins l'euro posaria en perill la competitivitat de la seva indústria.
La segona alternativa és continuar amb els rescats, on els països del nord presten als del sud. Alternativa inviable per als casos d'Itàlia i Espanya (caldria un fons de boi 2 bilions d'euros, el doble del PIB espanyol i una quantitat capaç d'enfonsar la solvència de França i, després, si en perd la seva qualitat creditora, la d'Alemanya).
La tercera alternativa és permetre l'emissió d'eurobons. Els deutes són emesos per la UE, i no pels estats individuals.
Alemanya s'ha negat en rodó a les tres solucions. Però donat que la primera destruiria la seva indústria i la segona la seva solvència, comença a emergir un clamor per la tercera (els eurobons). Cert, Sarkpzy digué ahir, com el portaveu de Merkel el dilluns, que "no és el moment", però, això ens diu la nostra experiència personal, és boi un sí. A Alemanya els liberals s'hi oposen, però els verds i els socialdemòcrates ja hi estan a favor ,així com al confederació d'empreses exportadores.
Evidentment, si hem de demanar en préstec llur solvència a Alemanya, Holanda i Finlàndia, haurà de ser a canvi d'una garantia de control de les finances públiques dels deutors (¿ i no són les finances públiques la política sencera?) pels creditors. ¿Acceptarem canvis constitucionals de tal magnitud els ciutadans del nord i del sud? Només està clar que no tenim alternativa, és a dir, quan la crisi torni i estiguem entre l'espasa i la paret.
Vindran els eurobons, i la unió fiscal, probablement, però ens haurem d'agafar, i ben fort, perquè ens resten moltes maltempsades".

19/8/11

Noticiari i tafaneries altafullenques (VII)

0 comentaris
Amb una plaça de l'Església que feia el seu goig, amb les cinc files plenament ocupades, els 5 hungaresos de corda i l'eslovè de clarinet van descabdellar el darrer dels Concerts, també amb predomini romàntic (Schubert i Brahms i dances tradicionals magiars) i una peça de Mozart. Els Mendelssohn Chamber Players són dirigits pel violinista Peter Kovats, cap de l'orquesta de l'orquesta de cambra que recorda el romàntic alemany també geni precoç; n'és el segon violí la solista Agota Bendik; les violes Tomas Pillar i Orsolya Zrinyi; el clarinet que cenyí la seva interpretació al Quintet Kv 581 de Mozart en tres moviments és tot un virtuós. Darko Brlek, amb actuacions a Milà, Frankfurt i al Carnagie Hall de NY.
Durant el concert van arribar a plaça els ressons, en forma de coets del gols del Madrid-Barça de la Supercopa. El gol de Messi meresqué un clam que també vam poder endevinar a la plaça. Només dos presentants del Govern, i a la primera part: la parella de l'alcalde i Francesc Farré - sense l'Alba. Fèlix Alonso com a cap de compaginació de l'Sport tenia el goig de col·locar - en diagonal: "Golpe al Madrid" i "Cesc ya está en casa": "Golpe" en groc i Cesc en vermell.
El cicle acaba el divendres 26 d'agost amb el concert "Des els madrigals a McCartney" que suposarà la tercerà interpretació al Festival de Veus d'Altafulla del quartet de Cambridge Cantabile (els tenors Steven Brooks i Mark Fleming, el bariton Michael Steffan i el gran contratenor Richard Bryan)

L'edició multilingüe per a turistes de Triangle postal "Castells - Tocant el cel amb la mà" inclou cinc fotografies vinculades a Altafulla:
a la pàg.15, amb fons de les arcades de Cal Roca amb senyera, el procés d'ascensió de l'enxenata Cesca Llavina sobre el llavors terç Ignasi Pérez (Xaio). La castellera de Vilafranca és néta del fill del Llavina que fou factor de l'estació del tren a Altafulla.
a la pàg.20, panoràmica de fons preciosa - però buits els balcons - del 3 de vuit del Capgrossos a la plaça del Pou.
a la pàg.84, primer pla de tot el nostre pom de dalt: els dosos Anna Royón i Berta Vidal, l'acotxador Joël i l'enxeneta Mar Pérez.
a la pàg.95, el nostre cap de pinyes Jordi Cerón, revisant el plànol el 3 de set amb l'agulla..., en una foto zenital de gran qualitat.
a la pàg.192, petitó, com de cromo, el 4 de set amb l'agulla del darrer sant Martí.
Ni al dir que és la plaça del Baix Gaià amb més presència. La del Catllar, singularitzada al comentari de l'autor del text Josep Almirall, és elegida com a escenari d'un 3 de nou folrat de la Jove dels Xiquets de TGN; un paral·lelisme entre el castell i el campanar dóna valor artístic a la fotografia. Com també el fons de la façana del Palau dels Icart de la Torre, en un modest 4 de sis amb l'agulla dels Nois, i sobretot el pilar de quatre al peu del monument dins el mar de Bertolozzi.

Continua la razzia de multes a zones d'aparcament prohibit al costat de locals de restauració en temporada alta (plaça Martí Royo, Voramar).

16/8/11

Oberts al món des d'Altafulla (VI)

0 comentaris
Tots els noms de la corrupció a la Hisenda de BCN dels anys 90's:
- els qui no van cobrar el que es devia a l'Estat:
J.Mª Huguet, exdelegat especial d'Hisenda a Catalunya - excompany de batxiller de Pepe Borrell, per la qual cosa hagué de dimitir la primavera de 1999 com a Presidenciable del PSOE. Condenmat a 13 anys de presó i 6,102 milions d'e. de multa per suborn passiu del grup Torras, prevaricació, falsedat i infidelitat en la custòdia de documents i omissió de perseguir delictes. Decomís dels 2 milions d'e, fruit dels suborns del grup Torras.
Manel Abella, inspector. 11 anys de presó i multa de 2,036 milions d'e. per suborn passiu del grup Torras, Nuñez y Navaro i Ibusa; prevaricació, falsedat i omissió de perseguir delictes. Decomís de 114.062 e.
Roger Bergua, inspector. 9 anys de presó i 1,53 milions d'e. de multa per suborn, omissió del deute de perseguir delictes i falsedat. Decomís de 88.503 e. per suborn passiu de Núñez y Navarro.
Álvaro Pernas, inspector. 12 anys de presó i multa de 732 mil e. per suborn, falsedat, omissió de perseguir delictes i insolvència punible. Decomís de 300 mil e. per suborn passiu del grup Kepro.
Decomís de 1.535.172 e. al matrimoni entre l'inspector J.J.Lucas Carrasco i la seva muller Mayra Mas, excedent de subinspecció per muntar MLM una societat de cobrament dels suborns instrumentats per Folchi. Ambós multats per negociacions prohibides a funcionaris públics: 66 mil i 34 mil e.
- els qui no pagaven al fisc:
J.Ll. Núñez i Clemente, empresa Núñez y Navarro (79 anys) , el seu fill de 51 anys i el directiu Salvador Sánchez Guiu. Cadascun a 6 anys de presó i multa de 2,036 milions d'e. - com l'inspector Abella - per suborn i falsedat.
El grup d'empreses haurà d'ingressar a Hisenda el defraudat: 1,5 milió d'e + 408 mil e + per definir.
2 anys als empresaris Gustavo Bueno i Fco.Colomar d'Ibusa per falsedat i prevaricació
- intermediaris:
l'advocat Juan José Folchi a 7 anys i 6 mesos de presó i multa de 6,045 milions d'e. per autor de suborn actiu , prevaricació i falsedat. Resta en règim obert per una condemna 9 anys.
Joan A. Sánchez Carreté, assessor fiscal. 2 anys de presó per falsedat i 6 mesos arrestat per cooperació en suborn passiu a Kepro.

Ángel Viñas, diplomàtic, catedràtic de la Complutense i historiador ens desvela les diferències de fons entre historiadors de l'Espanya contemporània:
"Existen autores que abrazan el cambio producido en el pasado. Hay otros a los que cuesta trabajo aceptarlo. (...) Las visiones teleológicas de la historia han caído en desuso pero los historiadores siempre priman los factores de "progreso" o los de "conservación", en una u otra medida del statu quo. Quienes no son historiadores prefieren refugiarse en cómodos mitos. (...)
"La ideología también cuenta. Todo historiador se decanta hacia una o otra posición. Casi nada de ello es un inconvenient per se con tal de que no se falsifique la evidencia ni se ignoren los avances en la investigación".

Pedro Castro Vázquez, 28 anys alcalde Getafe fou desplaçat pel cap de llista del PP Juan Soler-Espiauba; desvinculat, encara no censat, i que per Nadal fou designat candidat. Admet que podia ser enviat a qualsevol altra ciutat del sud de Madrid. La transformació sociològica de barris proletaris en residencials de classes mitjanes, la crisis i el desencís el van fer guanyar 3 mesos i mig d'aparèixer a Getafe de campanya electoral permanent. Quines coses que van passar arreu el 22 de maig!

Lluís Bassets ens fa adonar de la ironia del macrodeute d'EEUU: " No ha estat Obama qui ha creat el problema sinó el seu antecessor. G.Bush, que arribà a la Casa Blanca amb superàvit de 1,2 billons de dòlars i el deixà amb un deute d'uns 10 bilions de dòlars. La seva participació en la fabricació de l'actual pastís de 14,4 bilions de dòlars de deute és fabulosa: 1,8 bilions del forat es produeixen per les exaccions d'impostos als més rics; 1,5 per les guerres d'Irak i Afganistan, a més dels increments en defensa; i boi un bilió pels paquets d'estímuls a l'economia, salvació dels bancs i altres capítols vinculats a la crisi que el Tea Party després ha endossat a Obama mercès a la seva retòrica contra la despesa pública".
Troba que la causa profunda de la crisi de l'endeutament de les economies occidentals rau en la inacció i les dificultats per governar-lo: per fragmentació al cas de la UE i per polarització a EEUU.

L'acord per evitar la suspensió de pagaments federal el 2 d'agost representa assoliments i pèrdues per ambdós partits:
Per als demòcrates, resta exclosa una reforma dels ajust socials immediata. Van haver d'acceptar un retall immediat d'1 bilió de dòlars sense augments d'impostos, el gran triomf republicà.
Fins a gener de 2013, passades les presidencials, no serà votada l'extensió del deute. Mentre, un comitè bipartidista pot pujar impostos i retallar defensa.
Acords favorables als demòcrates; però els republicans van introduir-hi que també pot canviar els ajuts socials, afectant les pensions i els satisfà plenament que la despesa té un termini de 10 anys pera reduir-se en 3 bilions de dòlars.
Per això, el corresponsal del País a Washingtong, pot afirmar:
"Qualsevol que en sigui l'enfocament ideològic per a judicar-lo, els termes del compromís per a evitar la suspensió de pagaments està més a prop de la la filosofia del Tea Party que d'una administració demòcrata que ha advocat pels sacrificis compartits i per reduir els avantatges fiscals dels més rics. Això no és conseqüència d'una major convicció en els seus principis, sinó el resultat de la voluntat popular expressada a les parlamentàries de novembre de 2010. Quan va decidir de dividir les responsabilitats de Govern entre els dos partits i deixar la Càmara de Representants en mans d'un grup de radicals que van prometre netejar Washington, ja es podia anticipar el que acabaria succeint.

X.Vidal Folch compara les hisendes d'EEUU i de la UE: ells han dedicat a estabilitzar el seu mercat de deute de l'ordre de 14 vegades més. El seu pressupost federal supera el 20% del seu PIB; el de la UE, prou feines de l'1%. Del qual la despesa agrícola serà el 2012 un 39,3% - per a 35,7 el de cohesió; quan el sector primari representa el 4% i el 8% dels llocs de treballs de la UE.

Anton Costas a "Grècia somos todos":
"Y si no sabem veure així, llavors ens anirem alegres i confiats vers desastres majors. Ja succeí així al primer terç del segle passat, quan en acabar la Primera Guerra Mundial, França i Anglaterra imposaren a Alemanya la condició de carregar ella sola amb el cost de la guerra. I sembla com si estiguéssim encantats de tornar a equivocar-nos. Ara, amb Grècia"
"Són les mateixes elits financeres, causa original del problema, les qui defensen ara que la solució és l'austeritat i els retalls socials; perquè han sabut fer forat en presentar com a culpables la indolència i dependència de la despesa pública dels ciutadans del països sobreendeutats"

Carlos Mulas-Granados, director de la Fundación Ideas presenta " (4) Nuevas ideas para la economía del futuro":
" (I) El principal problema és que intentem aplicar polítiques fiscals apreses els anys noranta als problemes d'una dècada després. Llavors, alguns economistes van demostrar que els ajustos fiscals poden tenir efectes expansius si assolien de generar expectatives suficients per als sector privat. Els retalls a transferències i sous públics poden millorar les expectatives fiscals de les famílies i de les empreses i animar-ne el consum i la inversió.
Però aquell ja no és el món actual. Aquelles teories fiscals funcionaven en un context d'estabilitat financera i després d'una constant expansió del sector públic des de la postguerra que prou que podia asfixiar el sector privat. Ara, com a Espanya, el crèdit segueix sense fluir i els problemes són a famílies i empreses.

(II) El segon problema és el de la política monetària i la seva incapacitat per a evitar bombolles financers.
En la pràctica dels últims quinze anys, els BCs establien un objectiu d'IPC i en funció d'ell es fixaven els tipus d'interès i els diner en circulació. Però aquest sistema no ha evitat les periòdiques bombolles financeres.
Així la política monetària del BCs no s'acomoda bé a l'evolució dels preus dels actius d'inversió, com ara les accions de les empreses tecnològiques, els fons de pensions, les matèries primes, o molt d'ara, el deute sobirà. Per tant, ens cal interconnectar els preus dels actius amb les bombolles financeres; i també cal incorporar criteris anticíclics a la política financera. Per tant els requisits de reserva de capital exigits als bancs haurien de ser alts, per estalviar en temps de bonança, i relaxar-se quan l'activitat decaigui per tal d'escurçar les recessions donant crèdits a famílies empreses.

(III) El tercer desafiament consisteix en incorporar supòsits més realistes al nostre esquema central. A nivell micro, la ciència econòmica es fonamenta en la presumpció que els individus es comporten racionalment i maximalitzen llurs funcions d'utilitat. A nivell macro, entenem l'activitat econòmica com la multiplicació de la producció de béns i serveis, en un context de recursos escassos. I pel que fa a la seva assignació i distribució estem convençuts que el mercat n'és el més eficient, per bé que sabem que no és el més equitatiu.
Però la tossudesa de la realitat ens obliga al repte de superar aquest esquemes. Hem d'acomodar a la teoria micro els comportaments d'impactes destructius i els motius altruistes. Fins ara, les accions solidàries eren vistes com a irracionals, o pitjor encara, com a part d'un càlcul egoista per a obtenir la satisfacció moral d'ajudar els proisme.
Hem d'integrar la sostenibilitat en els nostres models macroeconòmics, per augmentar-ne la qualitat dels productes. El fer confluir economia i ecologia promet nova investigacions.

IV) El més complicat de tots, ha de fer desenvolupar teories que assumeixen que l'economia tendeix al desequilibri. Des que Hicks desplegà a mitjans del segle passat un esquema d'estàtica comparativa per explicar que l'economia es movia entorn de tres equilibris simultanis - al mercat de béns, al de diners i al de bonus - els avenços han estat importants, però no definitius. Les prediccions de les teories econòmiques han de considerar els contextos històrics i institucionals, els cicles electorals i les preferències ideològiques, com ja fan els politòlegs, per bé que amb menor sofisticació matemàtica. Cal reconèixer que no podem veure la mà invisble del mercat perquè de fet
no existeix. És la mà visible de l'Estat la que genera garanties regulatòries per tal que els mercats funcionin en competència, la que assigna recursos per a compensar les seves iniquitats, la que facilita certeses a mitjà termini, i és la que lidera les apostes estratègiques que cal en conjuntures de canvi de model productiu, com l'actual.
Les noves idees a les quatre àrees esmentades s'han d'adonar que l'economia no és una ciència com la física, a la manera de Hicks, sinó un art que empre instruments científics com ara la medecina: fer servir mesures, proves i dades; però l'èxit de les nostres prediccions i teràpies depèn de l'èxit d'incorporar l'entorn i la psicologia dels individus".

Dades contra mentides xenòfobes, de la Fundació de la Caixa:
- en són el 12,2% de la població espanyola i absorbeixen el 6,8% dels serveis socials, el 6,1 de les despeses educatives i 5,1 de la sanitat.
- per renovar permisos de treball han d'estar al corrent de pagaments a Hisenda i cotitzacions a la Seguretat Social.
- l'atur a BCN, entre 2006-10 pujà el 71%entre els "nacionals" i els 236% entre els "immigrats".
- a sant Adrià del Besos, objecte dels pamflets de PxC, només el 5,4% de les beques escolars i menjador foren per a immigrats, i l'11% de les places de guarderia: 37 sobre 684 i 9 sobre 80.

15/8/11

Noticiari i tafaneries altafullenques (VI)

0 comentaris
El segon concert del XXIX Festival de Veus posà a l'abast, com mai!, un repertori popular d'àries d'òpera italiana i de sarsuela. El tenor navarrès Joaquín Asiaín i la soprano Manuela Sota - arrelats a Stuttgart - acompanyats al piano dels salzburguès W.Walter van interpretar peces de Puccini, Bellini i Verdi - La donna è mobile - i de Moreno Torroba, Pérez Soriano i Jimenez.
En l'exquisida primera part, cinc cançons de Montsalvatge - Canción de cuna para dormir a un negrito -, Morucha de Quintero, Marchita el alma de Ponce, el famós Vidalità de Williams, Canción del árbol del olvido. Algunes a duo.
Un centenar de melòmens la van fruir; algunes de la Coral. Com sempre només tres regidors del Ple a l'acte: l'alcalde i els dos tinents d'alcalde. (28 de juliol)

L'exhibició castellera d'estiu a la plaça dels Vents, a més de públic per al divertiment, demostrà que els nostres Castellers tenen la clàssica de set més que ben apamada. Els Salast de Súria se'n tornen a sortir amb el quatre, que van estrenar fa dos anys a l'indret. ( 30 de juliol). Tancà la jornada un quatre de sis de germanor. "Quina suficiència", fou el comentari del cap de colla Arturo Pavecino davant del pilar de cinc.

Arranquen els entrenaments del C.D.Altafulla. La junta entorn de Carlos Pijuan manté Cristina Magriñà a secretaria, incorpora Manel Ciércoles (exregidor d'Esports i en la junta de Brendan Price) a vicepresidència i el caixer Marcos Gil a tresoreria. L'entrenador Albert Jansà- també director de la municipal 107.4 - acomboia la pretemporada (dimarts 2 d'agost). Al primer assaig perdem a la Riera per 3 a 1 (6 d'agost)

Per facebook, l'Associació de Joves La Guspira, organitzadora de l'anunciat Aplec del Camp a Altafulla a primers d'agost, ens ha fet saber que l'han hagut se suspendre "per mala gestió interna de l'Ajuntament". Informats, podem aclarir que van suspendre'l unilateralment quan encara eren a temps de posar-se al dia de papers preceptius. El més transcendental és que de cap manera ha provocat cap malentès / escletxa dins l'equip de Govern, sinó més aviat el contrari ( primera setmana d'agost)

Concert de percusió de l'escola de Música a la plaça de l'església. Dirigits per Luis Chacón, el composen Pol i Eva Altès, Àlex Rofas, David Cañas, Enric Cid, Martín Garrido, Ángel Prieto, Júlia Domènech, Albert López, Álvaro Domingo, Carles Valldosera, Marc Pastor, Isaac Pla, Amaia sanz i Isaac Martínez ( 8 tarda, 4 d'agost)

El millor públic entès mai no falla al concert anual del flautista Claudi Arimany, al X Cicle per ell dirigit. A causa de les ràfegues de ventijol, finalment es celebrà dins l'església parroquial de sant Martí.
Memorable duo concertante de flauta i violí (A.Mustonen) interpretant quatre moviments de Haydn.
Teleman - Quartet de París nº8 - i Bach - sonata L'ofrena musical - interpretats pel quartet de violí, flauta, cello (el valencià J.Mor) i clave ( el donostiara P.R.Larrañaga, que repetia).
Pla, sempre vindicat per Arimany com a concertista internacional popular - més enllà de l'aristocràcia i l'església després de la Revolució Francesa - i variacions de Reich a partit del Mozart de les Noces de Figaro a cura del trio de corda i vent.
Per feina de l'alcalde, només la seva parella la primera part i les dos tinents d'alcalde van assistir a l'acte artístic cimera de la programació cultural altafullenca.
Tant al concert de Veus com al de Claudi Arimany ha participat convidat el regidor torrenc Pere Font. A filla zero hem pogut saludar fels filles Nadal Almirall, mecenes constants del Festival de Veu i dels Concert - també, ara, amb un Govern no massa entusiasmant amb la inciativa privada regulada de la promoció immobiliària...
(5 d'agost)

Els Pallaresos manté la condició de plaça talismà per als Castellers d'Altafulla. Hi tornem a descarregar el 4 de set amb l'agulla de 5, el segon a la vila del Tarragonès i el tercer de la colla completat. Amb aquesta construcció vam superar el Nois de la Torre, que només van igualar el nostre 3 i 4 de set. El pilar en fa el 49è del tronc habitual (Bayo - Marc Capdevila- Manolín Garcia - Sílvia - Mar).

Els Xiquets descarreguen el tres i el quatre de vuit i el cinc de set. (6 d'agost). Com a timbal dels grallers es va estrenar el rierenc també membre de la Jazzorquestra i del grup de percussió de l'escola de Música Albert López Cortès.
La vigília, a sant Vicenç, al costat dels Nens del Vendrell, vam completar un 3 de set, per no perdre'n el costum.

Amb la fila zero prou nodrida (CCTGnès, regidor d'Esports i senyora, representants del mecenatge Vicsan) un quartet italià d'arc i piano interpreta dues completes peces de quatre llargs moviments del Romanticisme Alemany (Schubert i Bramhs). Un autèntic plaer espiritual, arrodonit per la fresqueta de la nit!
Assistència molt digna, i retorn al públic - després de molts anys - d'un conspicu metge vinculat a ABG /AA ( el primer i únic cas, fins ara, on el nou poder municipal a fet acostar-los a l'Alta Cultura de la Música Clàssic; per cert, incorporada dins el nou eslògan de marca Altafulla per l'alcalde per censar-se: "Altafulla és un poble de Música Clàssica i no de hip-hop"; així argumentà a un petits empresaris de la restauració de la Martí Royo cansat de la ratzies de multes a les poques hores puntes de clientela. Estem davant l'última apropiació: no se'ls havia vist mai - i no se'ls veu; tret de la llavors regidor Marisa i parella - i ara ja en són els amos de la reivindicació. Pitjor van fer amb la iniciativa dels Cinemes Les Bruixes, que de fer caçarolada el dia de la inauguració hi van acabar instal·lant el Cine Club Lynk - enguany amb l'exclusiva de l'oferta de cinema a la fresca... (10 d'agost)

Avui divendres, organitzat per alternatius i independentistes...: concert de castanyoles al pati del castell. Preu: 10 euros. Pot ser del fruit d'un sopar, amb Cellier com mitjancer, d'Alonso Molinera amb la Marquesa... "Vivir para ver". La coneguda com a "abraçada aristocràtica", de girar com un mitjó la visió / relació amb els poders fàctics en accedir al Govern ha arribat ben d'hora... mentre des que governen AA+SI només ha estat convocat el Consell Sectorial d'Ensenyament per Eva Mtez.Giol, sense cap més altre Consell o Comissió. L'audiència pública, que arracona el poder representatiu de l'oposició, amb presència dels entorns del Govern com a "població" que estableix "feed back" amb la "institució" (paraules de l'Alcalde...) fou convenient esbombada mediàticament.
Cal recordar que ABG/AA s'oposà reiteradament a la incripció del Marquès de Tamarit entre els altafullencs morts o desapareguts durant la Guerra Civil del monòlit del cementiri d'Altafulla - des del diumenge 17 de gener de 2009.