Carnaval agredolç: partipació, elegància, enginy i accident de la carrossa dels Diables al Pontet.

Anem pel que tant ens dol: el trencament de l’articulació del tractor amb la carrossa en encarar la corba del Pontet, tornant de la rua de la Torre, provocà un molt aparatós accident. Els serveis de policia local, ambulàncies i bombers van arribar amb tota diligència atenent i traslladant el més afectats i ordenant i netejant l’ensurt en la circulació. Van anar a donar-los tot el suport, als soldats de plom i ballarines dels Diables, l’alcalde Gené, el gerent i el regidor de Cultura i Festes. Dissortadament, la pubilla d’enguany i estudiant de magisteri Gabriela n‘ha estat la més perjudicada, recuperant-se de la necessària intervenció a l’hospital Joan XIII.
Li desitgem que aviat torni a la seva vida normal, amb la família i amics!
Les altres tres carrosses també han demostrat estètica o enginy. Així la de Baix a Mar, representant una empresa de construcció (Am-Paro) que venia amb raó al telèfon de l’Ajuntament; amb dues consignes molt del temps: “Sense Construcció, l’IBI la solució”. “Zapatero, puestos de trabajo con nuestro dinero”. Tret de l’empresari, representat per Leo Moreno, tota la colla anava dins de monos de treball amb el corresponent casc de seguretat. El nostre regidor s’hi volgué incorporar però cap talla li fou suficient…
La del futbol sala montà un magnífic vaixell pirata, amb una ostentosa despullada al mascaró de popa. Les seccions femenines i masculines molt ben caracteritzades. Com també la comparsa d’escocesos de la Set Jet.
La colla de l’AMPA de la Portalada excel·lí en una carrossa intergeneracional caracteritzada la blancor i coreografia d’ABBA. Entre els atractius joves pares i mares en destaquem la parella del viking Jose Pérez i la seva muller la regidora Eva M.Giol, amb una exuberant melena llatina.
La nota d’elegància exquisida, ideada per Engràcia Carmona, l’aportà la comparsa de l’Ateneu de Dones: una desena d’esquimals ben abillades, de lluents blancs impermeables, folrats de pells ursines; amb el gran toc estètic de la simulació de nevades permanents representades per l’estructura descarnada de paraigües dels quals penjaven sèries de floquets més que versemblants.
El ball de diumenge aplegà tot el ventall d’edats i de disfresses. El de dissabte, amb tres intèrprets de qualitat i generosos de repertoris dalt de l’escenari potser hagué de començar massa tard, per la falta de puntualitat de dues carrosses i ensurts en la gimcana del trajecte de la rua.
Per tal d’aplegar canalla, joves i grans i que ningú agafi fred, per tal d’alleugerir-ne la rua i fer-la més populosa potser l’any vinent hem de començar a les set / vuit del vespre i passar per l’eix de l’antiga N-340, c) Marquès de Tamarit / Migdia.

Del periodista econòmic Manel Pérez: “ Quan les manies especulatives es desintegren, sempre deixen al descobert les vergonyes dels qui durant massa temps van passar per ser els més llestos, és a dir, els qui molt més diners que els ciutadans normals, més ràpid i de forma més fàcil i inversemblant. Quan més esplendorosa fou la bombolla, més pirotècnic és l’escàndol que acompanya el seu esclat. Com assenyalava Galbraith a l’analitzar El crash del 29, “ l’ensulsida ( de l’especulació) precipita la taxa de descobriment” ( dels comportaments il·legals o criticables).
En això, entre altres coses, estem precisament ara a Espanya. Fins fa dos anys hi hagué al país dues grans bombolles. Una, majoritària, que atrapà les voluntats i els estalvis de molts: la immobiliària. La segona, la borsària, més electe, però que fonamentà igualment grans fortunes i deixà molts damnificats sense els seus estalvis. Ara té un bon nombre d’empreses sotmeses al ball macabre de la depressió de les seves cotitzacions.
Forma part de la tradició que els protagonistes dels “pelotazos” borsaris mai no paguin la factura. El regulador dels mercats està sempre tan preocupat a emplenar formularis que mai no és capaç de caçar els qui “pispen” mercès al conegut recurs de servir-se de la informació privilegiada. No quan se’ls ha advertit prèviament a les portades de diaris.
Però la que ara està al centre de l’atenció és l’altra bombolla, la immobiliària. La que “creà” tants de diners que adormí les alarmes de tot el circuit econòmic, des de la banca a les grans empreses, i que també estovà el rigor moral de molts responsables polítics.
Com que la borratxera del totxo fou a Espanya colossal, de la mateixa grandària n’és el terratrèmol que en causa la descomposició.
L’enumeració del rosari de corporacions municipals afectades per la corrupció urbanística desborda àmpliament les possibilitats d’aquest espai. Aquest dies n’està d’actualitat la que investiga el jutge Garzón. La xarxa que encapçala suposadament el ja famós Fco. Correa començà contractant l’organització d’actes amb el PP i mercès a aquestes credencials donà el gran salt al que era el veritable negoci, les requalificacions de terrenys als ajuntament de la seva òrbita. Un clàssic de la història de la picaresca de l’economia espanyola.” (La Vanguardia, 22-II-09)

Joaquín Estefanía aclareix l’origen de la sequera de crèdits:

“L’origen de la sequera de crèdits està al mercat al mercat per major. Les entitats financeres espanyoles van acudir al mercat internacional per a complementar la insuficiència d’estalvi estatal. El resultat és que el 40% del seu balanç depèn del fiançament dels mercats majoristes. Boi dues de cada tres hipoteques concedides es fiançaven en aquests mercats; que han estat pràcticament tancats des de l’inici de la crisis de les hipoteques subprime l’agost de 2007. Els bancs han hagut de fer front a les obligacions adquirides (emissions de títols de renda fixa de distint tipus) en aquest mercats, que es quantifiquen en 100 mil milions d’euros durant l’any en curs i en boi 500 mil milions més fins l’any 2015.
La raó per la qual l’ajut públic als bancs no ha augmentat la inversió creditícia és perquè els governs no han posat com a condició que hagin de fer-la per a rebre’n aquest suports. Els bancs han actuat com calia esperar: emprar els ajuts per a sanejar el seu balanç i / o realitzar inversions de baix risc, no per a augmentar el crèdit a empreses i famílies de compromesa solvència.”

La política anticrisi d’Obama

La política anticrisi d’Obama, glossada per Lluís Bassets al País: Carnaval capitalista
“Estem de carnaval i toca invertir els termes del món tal i com l’hem conegut.
La crisi es el carnaval de l’economia. És el moment en què s’aixequen les prohibicions i els tabús. No és estrany que surti Marx en processó després de tants anys amb Adam Smith. Molts admiren la paradoxa que les inversions vetades quan les vaques grasses esdevinguin obligatòries amb les magres.
Per esmunyir al màxim la recessió ha construït Barak Obama el paquet econòmic per import de 787 mil milions de dòlars (uns 605 mil milions d’euros) que acaba de firmar just quan s’escau el mes de la seva arribada a la Casa Blanca, sota el nom de Llei de Recuperació i Reinversió (ARRA: American Recovery and Reinvestament Act), probablement el major projectil d’inversions públiques mai no llançat des de la II Guerra Mundial, i només superat pel conjunt d’inversions del New Deal, amb les quals Franklin Roosevelt afrontà la Gran Depressió al 1933.
Pur keynesianisme.
Una tercera part són devolucions fiscals. Les classes mitjanes i baixes rebran un xec de 400 dòlars. Que seran emprats ràpidament, donades llurs urgents necessitats. La seva eficàcia serà millor que la mateixa mesura aplicada indiscriminadament a tots els contribuents, com van desplegar Bush o ZP al primer trimestre de 2008, ja que els més rics no traslladen aquests regals al consum.
Les altres deus parts, més de 500 mil milions de dòlars, van directament inversions destinades a produir dos efectes simultanis: crear llocs de treball i sustentar el canvi de model vers una economia més verda i tecnològica. Cal ser prudent amb els seus efectes immediats: veurem si el paquet d’Obama és capaç de crear o salvar els tres milions i mig de llocs de treball que promet.
Els seus efectes a mitjà i llarg termini ofereixen menys dubtes: informatitzar la xarxa elèctrica perquè esdevingui més eficient i estalviadora, instal·lar la banda ampla a les zones rurals, millorar l’aïllament de les llars per a retallar el consum energètic, aplicar la tecnologia per millorar la gestió del sistema de salut, construir cotxes més ecològics i eficients o decidir-se per energies alternatives són objectius d’inversió segurs.
El paquet també atendrà els dèficits més sagnants en infraestructures i equipaments públics del tipus que van conduir al desastre del Katrina, que assolà Nova Orleans; aquest tipus d’assignacions, sense ser directament productives, també milloren la productivitat.
Obama vol aplicar el seu pla de salvament amb la participació dels ciutadans i amb la màxima transparència i control democràtic. Ha creat un portal a Internet amb l’objectiu de seguiment públic de fins l’últim dòlar que es gasti en aquest New Deal de 2009 (www.recovery.org).
Els europeus hauríem de seguir l’exemple: de l’abast, de la visió a llarg termini, i sobretot de la vocació de govern obert i participatiu.”

L’AMPA de la Portalada i Joaquina Ramos guanyadores del concurs de truites de dijous gras.

Fins a trenta participants a l’entaulada de la Violeta. Un nodrit jurat amb representants de totes les carroses i comparses i amb els regidors de Festes i Eva Martínez van tastar i deliberar. En l’entreacte va arribar el Carnestoltes (Jordi Ribé) i la comparsa del Pernil salat. L’Ateneu de Dones i l’Associació de Baix a Mar van assumir cuinar les consumicions de talls de truites per als assistents.

Llista d’adjudicataris dels 36 habitatges de l’Hort de PAU.

Aquest 10 de febrer la S.d’E. de Cooperació Territorial resol l’autorització de finançament de projectes d’obres amb càrrec al Fons Estatal d’Inversió Local: 199.916,42 e. per al col·lector d’aigües pluvials als c9Senna i via Hercúlea. +
581.486,57 e. per al Centre d’Entitats del Comunidor.

Llista d’adjudicataris dels 36 habitatges de l’Hort de PAU.

La D.G. de Promoció de l’Habitatge resol l’aprovació de la llista d’adjudicataris i d’espera dels 36 habitatges amb protecció oficial en règim de compra venda de l’Hort de PAU.

Signada per l’arquitecte Joaquim Gascó (el director general, arquitecte municipal de Vilafranca en excedència) amb data de 21 de gener n’estableix els 35 adjudicataris, d’acord amb el resultat del sorteig celebrat el mateix dia a la Sala de Plens. L’habitatge adaptat resta sense adjudicar en no presentar-s’hi cap candidat sol·licitant.
Les normes particulars de la promoció pública van ser aprovades el dia 11 de juny de 2008 (amb la regidora d’AUPA, Eva Martínez Giol, a Benestar Social). El termini de sol·licituds abastà durant tot el juliol de 2008.
Ens plau de publicar-ne la llista nominal, amb el desig que assoleixin el finançament a bancs o caixes que els permeti accedir a la propietat del pis d’iniciativa pública com a aplicació del 20% del total edificat en el PAU de l’Hort de Pau, desplegat amb el govern AUPA+PSC de la passada legislatura:
C/ Hort de Pau, 61: Jesús Álvarez, Marta Andrés, J.L.Ayala, Manuel Carmona, Sergio Correa, Abdelaziz El Asri, Miriam Hervás, Ismael Laguna, Álex L. Núñez, J.M.Pinto Bricat, Daniel Rich, Francesc Simó.
C/ Vinyet, 5: Joana Benito, Laura del Carmen Berlinches, Marc Bonilla, Yessenia Castillo, Isabel Collado, Carmelo Correa Rubio, Manuel G.Correa, Verónica G.Correa, Vanessa Gassull, Sílvia G.Carrasco, L.F.Ibáñez, Abderraouf Imlahi, Vitaly Kozlov, Ana Laura Laguna, David Luque, Anna Manent, Vanesa Migueles, Marc Montero, Isabel Navarro, Aurora Portal, Ana Belén Roman, Cristina Ruiz, Marta Sanz.
Llista d’espera: Rachida Dhimi, Malika El Maymouni, Montse Bonilla, Alberto Moreno.

Aquest 13 de febrer han rebut les claus dels pisos de lloguer per a gent gran els 4 adjudicataris del sorteig del 14 de novembre de 2008. Per als 20 encara buits, Benestar social del regidor Juan Spuch elabora noves bases més flexibles en el territori i en l’edat dels sol·licitants: 10 pisos per a empadronats a Altafulla majors de 65 anys; 5, per als altafullencs amb discapacitat acreditada superior al 33%. 5 pisos de lloguer per als majors de 65 anys censats a La Riera, La Nou, Vespella i Salomó.

Conferència de Ramon Marrugat a la Sala de Plens, el darrer dissabte de gener: La toponímia medieval al Penedès i el Camp de Tarragona (fragments i incisos)

“En la malvestat col·lectiva dels anys seixanta del segle passat, quan semblava que tothom s’havia begut l’enteniment, van proliferar noms inventats i capriciosos que l´únic que feien era tapar per sempre els originals. Aqué en aquesta zona que va del Penedès al Camp n´hi ha una colla, alguns pretesament poètics, com Rio León, Roc de san Cayetano, Racó del César, Brises del Mar. La urbanització que es va fer a tocar de la platja dels Capellans, en ple terme municipal de Tarragona, es va autoanomentar Cala Romana, que va aconseguir per un moment de bandejar el nom històric. El mateix va passar amb el nom de Boscos de Tarragona que amagava el topònim original de Colls Majors. I, a més, bateigs dels ecologistes urbanistes de bona fe, com el de Bosc de la Marquesa (Mas d’en Grimau), que suara l’he trobat refrendat al mapa oficial de la Generalitat. / Pel que fa a Altafulla, vam afegir-hi a Brises del Mar per les Esplanes: La Perla pel Clos, Barri marítim per Baix a mar i Casc antic per Vila closa /
Vaig veure que era urgent inventariar molts de noms, que per sempre més, podrien restar en l’oblit.”
“La utilitat de la toponímia històrica ve donada perquè els pobladors d’un territori fabriquen els noms de lloc amb total transparència. Els topònims, a diferència de molts dels noms que ara es posen als nadons, són entenedors sempre en néixer: Carrer de Baix / Portal d’Avall), de Dalt o el Camí de la Font; l’Hort Gran o el Mas d’en Pere; la Pera Fita, l’ermita de sant Pau o el Castell Vell; la Garriga, la Pineda, o l’Arboçar; la Roca Llisa, els Munts, Mont Roig o Mont Sec; el Poble Nou, o la Vila Nova. Els noms es posen perquè els podem entendre, i són sempre comuns i genuïns.”
“ La transmissió oral de generació en generació fa que, amb el temps, els topònims es fossilitzin, però com que la llengua evoluciona, allò que era clar, tan transparent, esdevé opac: Romeguera, Romiguera, Romagosa, “lloc d’esbarzers”; Rovira, “roureda”, el Quer “la roca”,Querol “roqueta”, l’Espluga “la cova”…”
“En canvi, topònims que han restat transparents, són en realitat opacs perquè aquesta realitat que designaven ja no la podem localitzar: Vila-rodona, Vilallonga, Hospitalet, Priorat, Vilafranca, Clarina, La Canonja.”
“Pot ser, també, que el pas del temps erosioni la forma del mot: Castellvell / Castellví.. i arribi a mostrar una significació enganyosa: Altafulla / fulla dalt d’un cim, del nostre escut llaurat en pedra de la façana de la Casa de la Vila de 1802 / , la Nou, Els Motllats (Mullats), camí de l’Aprofita.”
“ Al territori de la Catalunya Nova, que inclou el Penedès i el Camp de Tarragona, no es donen condicions equivalents (als comtats de la Catalunya Vella), ni les de recerca en documentació carolíngia, ni les que es poden fer en testimonis musulmans, perquè els grans reculls diplomataris que s’hi reflecteixen són posteriors i, si descomptem els topònims majors, les traces de la presència de les llengües dels francs i àrabs només és notòria, si de cas, a partir dels germanismes i arabismes que han fet seus la llengua catalana, perquè, a l’absència de documentació cristiana al segle XI, cal afegir la poca incidència de la documentació aràbiga.” (Bonassie: 1979:107-112)
“ De la migrada presència de francs i musulmans, les tarces toponímiques n’esdevenen gairebé els únics testimonis. De vegades en forma híbirda de caire antrponòmic, com l’evident de Vilademàger al llindar de la comarca d’Igualada, el Fraguerau a tocar del Montsant o la referència Speluncha Francolini “Espluga de Francolí” en la delimitació del terme de Siruana de l’any 1172, traces germàniques les tres. També procedeixen d’antropònims, en aquest cas àrabs – o berebers – Calafell, Mafumet i Bràfim (Halaf amb sufix romànic, Mohamet i Ibrahim). Certament que hi podem trobar altres topònims majors d’arrell àrab o bereber (Bramon 2002:48), com La Múnia “regal”, Altafulla “peça de terra”, o Les Borges “torres”; però de vegades són ètims llatins passats pel sedàs aràbic com Almoster “el monestir” (pronunciat habitualement Lo Moster).”
“ Sobre el tema d’aquest grup de topònims, Joan Coromines (1965: 24) apuntava que “hi ha un límit nord, format per una línia netíssima, més enllà de la qual la toponímia aràbiga pràcticament no existeix, límiot que engloba el Penedès, la Conca de Barberà, molt poc la Segarrra, el Pla d’Urgell, la Llitera…”. Està clar que el comentari es referia a un mapa elaborat només amb topònims majors.”
“Caldria afegir una altra dada d’interès (Balañà :57-59): “La documentació relativa a la vida quotidiana dels anadalusins de la Frontera Superior – poblament, hàbitat, cultura material – és realment pobra en comparació a la resta d’Al-Àndalus” (…) “només tres ciutats (madina, plural múdum) andalusines de la Frontera Superior van assolir més endevant prou importància per generar gentilicis geogràfics àrabs (nisba). (…) eren les ciutats de Tortosa (nisba:at-Turtixi),Lleida (al-Laridí) i Balguer (al-Balagí)” malgrat es consideri que “es referien més aviat al conjunt de jurisdccció que al reduït recinte urbà concret”. Altres localitats menors presents al textos àrabs són Algerri, Beseit, Cambrils, Castelldans, Cervera, Flix, la Granja d’Escarp, Llorenç de Mongai, Meià, Montmagastre, Òdena, Oliola, Ora, la Ràpita i Terrassa.”

Ple de gener de 2009

Aprovat el programa funcional de la futura Biblioteca i la modificació puntual del POUM per al imminent hotel del c) Marquès de Tamarit / Migdia

Comencem, però, pel calendari fiscal que regularà els nostres pagaments de taxes i impostos durant aquest exercici:
a) tornem als tradicionals períodes per a l’IBI: entre el 30 de juny i el 31 d’agost – en lloc de l mala experiència de 08, que vam haver d’avançar dos mesos i BASE l’executà a començaments de maig.. Recordem que fins el 2 de març podem demanar el pagament domiciliat en dos terminis i les llars de família nombrosa, la bonificació del 20%. La segona quinzena d’agost ens carregaran al compte l’IBI d’una sola vegada.
b) l’impost de vehicles serà pagat a finals de maig
c) les taxes ( sobretot la de la brossa) el període bimensual abasta del 30 de juliol al 30 de setembre.


Pel que fa a la modificació de volum d’edificació i usos de l’antiga casa Buyreu, prou consensuada prèviament amb Urbanisme i Cultura de TGN, des d’ara només podrà destinar-se a Hotel; amb un + 24% de guany en edificabilitat. Ep! compensat amb l’arrengament integral i que molt detallat en el conveni subscrit de l’aparcament de la zona de la piscina – on es reservem pagant les taxes anuals corresponents 10 places l’imminent hotel. Només ERC s’hi oposà.

El programa funcional per a la futura biblioteca pública aprovat pel Ple, només amb el vot en contra d’AUPA, ha estat consensuat amb el servei de TGN que dirigeix Dolors Comas i finalment fixada la proposta per la Direcció General de Cooperació Local / Subdirecció General de Biblioteques. Orientarà la redacció del projecte ja encarregat i prou perfilat al coarquitecte municipal Xavier Mercadé Orriols, el plànol provisional del qual figura com a annex aprovat per 10 vots del Ple.
Estableix la superfície de 861 m2 en una sola planta al solar públic de les antigues escoles Teresa Manero. Caldrà, doncs, enderrocar tot els tres edificis preexistents, salvaguardant-ne la façana que restarà com a eix del nou edifici perfectament singularitzat. La distribució d’espais aprovada estableix: 30% per a la zona d’acollida i promoció. La zona general (àrea d’informació i de fons, música i imatge, diaris i revistes) n’ocuparà fins el 39%. El 20% la zona infantil. La de treball intern, l’11%. Aquestes 4 zones sumaran 662 m2; l’espai de circulació i instal·lacions, 199.
La Generalitat preveu destinar 141.267 e. per a incorporar 6.727 llibres nous.
L’obra i equipament resta pressuposat en boi 1 milió 300 mil euros. La Generalitat dins el PUOSC ens en finançarà 350 mil; la nostra Hisenda 941.500 e.- entre préstecs i ingressos pel pacte de Mig milió d’euros amb Life Resort s.l.. en la cessió del 10% de la parcel·la indivisible del futur Resort Geriàtric de les Esplanes / Brises del Mar.
Les pròximes fites del procés, que en permetrà el funcionament a principis de la següent legislatura, seran l’aprovació de l’avantprojecte aquesta primavera i a la tardor el projecte executiu firmats per X.Mercadé.

El modus operandi d’ABG

Recordem que ens volen ensarronar amb dues màscares noves, inventades després de perdre l’estabilitat i després el propi govern (el Consell de participació i l’entitat Link, coordinat i presidit per dos respectius militants actius d’ABG). El Consell actua com a contrapoder; Link s’ha obsedit en entrar al Consell Sectorial de Cultura, quan els seus objectius socials en depassen el marc de Belles Arts, tradicions i folklore i l’escenari lògic del seus actes és la Sala de Plens mentre no disposem de la reforma, ja en procés, de la sala de la Violeta amb un nou espai creat dins la sala elegant i polivalent.
Al Ple de gener la tàctica del cínic contrapoder ha quedat prou diàfana. L’exregidora durant nou mesos de Territori reclama a la nova responsable de l’àrea una modificació del POUM en nom del Consell de Participacíó, en un tema que ella (regidora del Ple) hi coordina però que vet ací: ni va impulsar com a contingut quan estava al govern i era de la seva potestat directa; ni molt menys com a mètode: des de juliol a desembre la regidora de Territori d’ABG no va desenvolupà cap fórmula de participació; fins i tot es negà a encapçalar la comissió de seguiment de la segona fase de reformes de l’antiga N-340. Que per cert, ara fa servir com a aval per mantenir la gimcana de ressalts… On ABG té el nou suport d’AUPA…