Altafulla amb tota la il·lusió

19/2/09

Llista d’adjudicataris dels 36 habitatges de l’Hort de PAU.

Aquest 10 de febrer la S.d’E. de Cooperació Territorial resol l’autorització de finançament de projectes d’obres amb càrrec al Fons Estatal d’Inversió Local: 199.916,42 e. per al col·lector d’aigües pluvials als c9Senna i via Hercúlea. +
581.486,57 e. per al Centre d’Entitats del Comunidor.

Llista d’adjudicataris dels 36 habitatges de l’Hort de PAU.

La D.G. de Promoció de l’Habitatge resol l’aprovació de la llista d’adjudicataris i d’espera dels 36 habitatges amb protecció oficial en règim de compra venda de l’Hort de PAU.

Signada per l’arquitecte Joaquim Gascó (el director general, arquitecte municipal de Vilafranca en excedència) amb data de 21 de gener n’estableix els 35 adjudicataris, d’acord amb el resultat del sorteig celebrat el mateix dia a la Sala de Plens. L’habitatge adaptat resta sense adjudicar en no presentar-s’hi cap candidat sol·licitant.
Les normes particulars de la promoció pública van ser aprovades el dia 11 de juny de 2008 (amb la regidora d’AUPA, Eva Martínez Giol, a Benestar Social). El termini de sol·licituds abastà durant tot el juliol de 2008.
Ens plau de publicar-ne la llista nominal, amb el desig que assoleixin el finançament a bancs o caixes que els permeti accedir a la propietat del pis d’iniciativa pública com a aplicació del 20% del total edificat en el PAU de l’Hort de Pau, desplegat amb el govern AUPA+PSC de la passada legislatura:
C/ Hort de Pau, 61: Jesús Álvarez, Marta Andrés, J.L.Ayala, Manuel Carmona, Sergio Correa, Abdelaziz El Asri, Miriam Hervás, Ismael Laguna, Álex L. Núñez, J.M.Pinto Bricat, Daniel Rich, Francesc Simó.
C/ Vinyet, 5: Joana Benito, Laura del Carmen Berlinches, Marc Bonilla, Yessenia Castillo, Isabel Collado, Carmelo Correa Rubio, Manuel G.Correa, Verónica G.Correa, Vanessa Gassull, Sílvia G.Carrasco, L.F.Ibáñez, Abderraouf Imlahi, Vitaly Kozlov, Ana Laura Laguna, David Luque, Anna Manent, Vanesa Migueles, Marc Montero, Isabel Navarro, Aurora Portal, Ana Belén Roman, Cristina Ruiz, Marta Sanz.
Llista d’espera: Rachida Dhimi, Malika El Maymouni, Montse Bonilla, Alberto Moreno.

Aquest 13 de febrer han rebut les claus dels pisos de lloguer per a gent gran els 4 adjudicataris del sorteig del 14 de novembre de 2008. Per als 20 encara buits, Benestar social del regidor Juan Spuch elabora noves bases més flexibles en el territori i en l’edat dels sol·licitants: 10 pisos per a empadronats a Altafulla majors de 65 anys; 5, per als altafullencs amb discapacitat acreditada superior al 33%. 5 pisos de lloguer per als majors de 65 anys censats a La Riera, La Nou, Vespella i Salomó.

Conferència de Ramon Marrugat a la Sala de Plens, el darrer dissabte de gener: La toponímia medieval al Penedès i el Camp de Tarragona (fragments i incisos)

“En la malvestat col·lectiva dels anys seixanta del segle passat, quan semblava que tothom s’havia begut l’enteniment, van proliferar noms inventats i capriciosos que l´únic que feien era tapar per sempre els originals. Aqué en aquesta zona que va del Penedès al Camp n´hi ha una colla, alguns pretesament poètics, com Rio León, Roc de san Cayetano, Racó del César, Brises del Mar. La urbanització que es va fer a tocar de la platja dels Capellans, en ple terme municipal de Tarragona, es va autoanomentar Cala Romana, que va aconseguir per un moment de bandejar el nom històric. El mateix va passar amb el nom de Boscos de Tarragona que amagava el topònim original de Colls Majors. I, a més, bateigs dels ecologistes urbanistes de bona fe, com el de Bosc de la Marquesa (Mas d’en Grimau), que suara l’he trobat refrendat al mapa oficial de la Generalitat. / Pel que fa a Altafulla, vam afegir-hi a Brises del Mar per les Esplanes: La Perla pel Clos, Barri marítim per Baix a mar i Casc antic per Vila closa /
Vaig veure que era urgent inventariar molts de noms, que per sempre més, podrien restar en l’oblit.”
“La utilitat de la toponímia històrica ve donada perquè els pobladors d’un territori fabriquen els noms de lloc amb total transparència. Els topònims, a diferència de molts dels noms que ara es posen als nadons, són entenedors sempre en néixer: Carrer de Baix / Portal d’Avall), de Dalt o el Camí de la Font; l’Hort Gran o el Mas d’en Pere; la Pera Fita, l’ermita de sant Pau o el Castell Vell; la Garriga, la Pineda, o l’Arboçar; la Roca Llisa, els Munts, Mont Roig o Mont Sec; el Poble Nou, o la Vila Nova. Els noms es posen perquè els podem entendre, i són sempre comuns i genuïns.”
“ La transmissió oral de generació en generació fa que, amb el temps, els topònims es fossilitzin, però com que la llengua evoluciona, allò que era clar, tan transparent, esdevé opac: Romeguera, Romiguera, Romagosa, “lloc d’esbarzers”; Rovira, “roureda”, el Quer “la roca”,Querol “roqueta”, l’Espluga “la cova”…”
“En canvi, topònims que han restat transparents, són en realitat opacs perquè aquesta realitat que designaven ja no la podem localitzar: Vila-rodona, Vilallonga, Hospitalet, Priorat, Vilafranca, Clarina, La Canonja.”
“Pot ser, també, que el pas del temps erosioni la forma del mot: Castellvell / Castellví.. i arribi a mostrar una significació enganyosa: Altafulla / fulla dalt d’un cim, del nostre escut llaurat en pedra de la façana de la Casa de la Vila de 1802 / , la Nou, Els Motllats (Mullats), camí de l’Aprofita.”
“ Al territori de la Catalunya Nova, que inclou el Penedès i el Camp de Tarragona, no es donen condicions equivalents (als comtats de la Catalunya Vella), ni les de recerca en documentació carolíngia, ni les que es poden fer en testimonis musulmans, perquè els grans reculls diplomataris que s’hi reflecteixen són posteriors i, si descomptem els topònims majors, les traces de la presència de les llengües dels francs i àrabs només és notòria, si de cas, a partir dels germanismes i arabismes que han fet seus la llengua catalana, perquè, a l’absència de documentació cristiana al segle XI, cal afegir la poca incidència de la documentació aràbiga.” (Bonassie: 1979:107-112)
“ De la migrada presència de francs i musulmans, les tarces toponímiques n’esdevenen gairebé els únics testimonis. De vegades en forma híbirda de caire antrponòmic, com l’evident de Vilademàger al llindar de la comarca d’Igualada, el Fraguerau a tocar del Montsant o la referència Speluncha Francolini “Espluga de Francolí” en la delimitació del terme de Siruana de l’any 1172, traces germàniques les tres. També procedeixen d’antropònims, en aquest cas àrabs – o berebers – Calafell, Mafumet i Bràfim (Halaf amb sufix romànic, Mohamet i Ibrahim). Certament que hi podem trobar altres topònims majors d’arrell àrab o bereber (Bramon 2002:48), com La Múnia “regal”, Altafulla “peça de terra”, o Les Borges “torres”; però de vegades són ètims llatins passats pel sedàs aràbic com Almoster “el monestir” (pronunciat habitualement Lo Moster).”
“ Sobre el tema d’aquest grup de topònims, Joan Coromines (1965: 24) apuntava que “hi ha un límit nord, format per una línia netíssima, més enllà de la qual la toponímia aràbiga pràcticament no existeix, límiot que engloba el Penedès, la Conca de Barberà, molt poc la Segarrra, el Pla d’Urgell, la Llitera…”. Està clar que el comentari es referia a un mapa elaborat només amb topònims majors.”
“Caldria afegir una altra dada d’interès (Balañà :57-59): “La documentació relativa a la vida quotidiana dels anadalusins de la Frontera Superior – poblament, hàbitat, cultura material – és realment pobra en comparació a la resta d’Al-Àndalus” (…) “només tres ciutats (madina, plural múdum) andalusines de la Frontera Superior van assolir més endevant prou importància per generar gentilicis geogràfics àrabs (nisba). (…) eren les ciutats de Tortosa (nisba:at-Turtixi),Lleida (al-Laridí) i Balguer (al-Balagí)” malgrat es consideri que “es referien més aviat al conjunt de jurisdccció que al reduït recinte urbà concret”. Altres localitats menors presents al textos àrabs són Algerri, Beseit, Cambrils, Castelldans, Cervera, Flix, la Granja d’Escarp, Llorenç de Mongai, Meià, Montmagastre, Òdena, Oliola, Ora, la Ràpita i Terrassa.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.