Diumenge
a Altafulla, el 29 arreu de l’Estat…
( Fonxo Blanc, al 3 de Vuit, 23 de marc)
Dues propostes que reclamen de
mullar-s’hi. I amb prou dilemes a l’hora de decant-s’hi.
Diumenge, només a Altafulla, som consultats per adherir-nos o no a
l’Associació de Municipis per la Independència. Dijous, 29, som
convocats a participar a la vaga general sindical reaccionant a la
nova reforma laboral per tal de millorar-la negociant.
Que pagaré la vaga general ja ho tinc
decidit; un descompte a la nòmina com a preu al manteniment d’una
certa fortalesa de criteris i encara més per expressar un fàstic /
emprenyament envers els qui al Congrés van validar la reforma
laboral en forma de decret de 12 de febrer.
Vet ací, faré
vaga contra el PP i CiU.
Tant per les retallades al drets
sindicals als EROs i a les indemnitzacions per comiat (tot a 20 dies
per any treballat) com per les retallades anteriors en les àrees de
la respectives competències (des de l’anunciada al dret a
l’avortament per l’actual ministre de Justícia que ha deixat
l’ajuntament espanyol més endeutat a proveïdors; a les ja prou
conegudes de la nostra Generalitat, les quals tampoc han fet minvar
el nostre deficit pressupostari, com a mal pata afegida).
Faré vaga contra el PP perquè cada
vegada que vegi per tv l’entrada triomfal, a l’hemicicle del
Congrés, de la cúpula Rajoy – Soraya- Moragas no me’n senti
còmplice; que em reconegui que si més no alguna coseta he fet
contra ells – i amb descompte a la nòmina. Ras i curt, perquè no
pot ser d’altra manera, considero que el PP és el Govern legal;
però en la meva consciència no és legítim, gens legítim: per
mentiders sense escrúpols (a l’hora d’anunicar les seves
polítiques fiscals i laborals) i per antipatriotres sense aturadors
(pel recurs al TC de l’Estatut i per la seva actitud durant la
travesia després que, el maig del 2010, l’Ecofin ens posés la
intervenció sobre la taula).
Faré vaga contra CiU perquè amb ZP
s’abstenia i amb el PP vota sí a l’hora de les garrotades
politico-econòmiques. Tampoc oblido que el conseller Mena confessà,
en seu parlamentària, que la nova reforma laboral no garantia cap
millora a l’ocupació. I sobretot m’enrabia que el 15% menys de
sou i feina als interins i el 5% a les nòmines de serveis publics
mai no fossin anunciats a priori durant la campanya electoral sinó
després, amb els vots al sac i ben lligats.
Diumenge, a Altafulla, una consulta
popular resoldrà el que ja fracàssa al Ple i provocà un parèntesi
de crisi de Govern (fenomen italià de la ponentina de la Marca). El
Ple d’Altafulla refusà la proposta de SI+CiU d’adhesió a
l’Associació de Municipis per la Independència; però, com a
forma de salvar el pacte “Comunistes de xalet anti IBI i Comerç”+
SI, se’ls dóna una segona oportunitat… Només SI en fa campanya
per a aquest diumenge. Entre els 13 convilatans que s’hi expressen
a favor tinc el goig de reproduir l’argumentació de Pau Blanc
Fortuny: “Aniré a votar Sí perquè sense l’espoli fiscal
podríem millorar l’educació i la sanitat públiques enlloc de
retallar-les”. I també la de Jordi Andreu, el conductor del
programa casteller el Pilar de vuit, d’Altafulla radio: “ …perquè
no em sento espanyol, sóc català. El dia, 25 votaré Sí a
l’adhesió”. Personalment votaré perquè
només la nostra i única senyera senyoregi festivament al balcó
municipal altafullenc – com tants de temps hi he maldat! Política
sense èpica, quanta tristesa…