Altafulla amb tota la il·lusió

30/3/11

Elena P. Arzola, núm. 2 de la nostra llista de PAU

1 comentaris
La pianista de concerts i professora Elena P. Arzola, nº 2 de la nostra futura llista de PAU. Mare de dos fills, té 35 anys. Amb el seu marit, Antonio Latre, han obert a Marquès de Tamarit la Mamba Negra, de disseny: artista jove altafullenca d’elecció doncs, fent tàndem amb Fonxo Blanc, un experimentat regidor de socarrel (57 anys el proper 39 d’abril i regidor a 5 legislatures; presentant-se per a la sisena...) Els nº 2 d’ Ideal i SI provénen d’altres llistes d’aquesta legislatura (el 2 a ABG, i no adscrit; i l’excap de llista d’AUPA). Finalment el que fou el negociador de PAU en la successió a Gené s’integra com a 2n del PSC; on el tercer és el restaurador Agustí del Faristol, darrera - doncs - del cofundador del Tapa-Tapa de la plaça de Martí Royo

Cadascun dels convilatants que no s’ha pogut implciar en la nostra llista ens han garantit de signar per la constitució de l’Agrupació d’Electors PAU.

Al bienni 2009-2010, l'aportació a les entitats i programes culturals representa la de tot l'any 2007. En relació al PEF 2009-2011, hem pressupostat 38.449 e. a Cultura i 21.200 e. a Festes (total de boi 60 mil e.)

Només l'abstenció d'ABG i sense estalviar-se les crítiques injustes al noste regidor de la resta de l'oposició (AUPA, ABG, CiU i ERC) resten aprovades les factures pendents de pagament de 2010: 54.725 e. de l'etapa del nostre regidor a Cultura: 93.824 e. de despeses ( 9.221 e. d'excepcionals + 900 e. de protocol) amb 31.558 d'ingressos. Llegem l'herència de convenis amb les entitats i programació de qualitat mantinguda, malgrat aquells estalvis i la insuficient dotació pressupostària per haver d'eixugar dèficits; sense possibilitats d'aplicar els romanents als quals hem contribuït els artistes proveïdors han cobrat a la primavera següent l'actuat l'estiu anterior...

Liquidat el pressupost de 2010 llegem a 2011 un romanent per a despeses generals de 1.246.552 e. i 318.139 e. per a futures inversions de la 9ª legislatura (93.964 e. de préstecs pendents d'aplicar amb ressalts i a la Violeta perquè les actuacions han estat pagades per elogiat criteri de J.M.Pérez amb despesa corrent i sobretot els 50 mil de projecte per a futura residència que no podem fer i el gruix de 174.175 e. dins previst des de 2006 per al Centre de Dia de l'Hort de Pau també inviable). PAU les volem destinar prioritàriament per al camp de gesta de l'Estadi Joan Pijuan.

Expliquen l'excepcionalitat del romanent de tresoreria: la liquidicació de plusvàlues ( + 270 mil de les pressupostades); els 125 mil e. de bonificació dels IBIs de les autopistes dels darres anys i sobretot que de l'actualització del padró de l'IBI hem ingressat fins a 1 milió d'e. procedents de les noves liquidacions pendents dels darrers quatre anys. Preveu que ajustant l'IBI per a l'equilibri pressupostari contingut podem tornar a baixar el tipus de l'IBI l'any vinent..

El deute viu a llarg termini a final de 2010 és 1.565.399 e. ( - 13.4% que en començar l'any) La dada negativa: 1.525.815 e. de drets reconeguts pendents de cobrament de l'exercici de 2010 (18,52% dels ingressos totals). Tot i així només devem 236.113 e. ( + 93.705 e. d'extrajudicials) de factures de l'any passat; havent tornat la polissa de tresoreria. Les despeses de personal representen el 49,68% ( 52,52 // 52,03 // 47,77 els anys 09 i 08 i 07). Els impostos directes el 60,64% dels ingressos ( 55,36 // 53,27 // 38,44).

L'estalvi corrent entre liquidacions d'ingressos i despeses ha pujat 1.095.695 e. ( 804.261 e. // 398.598 e. // - 961.479 e.). L'estalvi net arriba als 1.302.273 e. ( 886.961 e. // 559.935 e. // - 263.834 e.)

El ple de març aprova - amb caràcters inicials - el reglament intern de l'escola de Música, el document i manual d'actuació bàsics de Protecció Civil, i el manual d'actuació per a accidents en el transport de mercaderies perilloses.

Ens abstenim en la votació del ja signat, prèviament, conveni marc de col·laboració entre l'ICODE del Tarragonès i els ajuntaments respectius per a "l'execució d'actuacions de desenvolupament local en l'àmbit turístic per al desenvolupament socieconòmic del Baix Gaià". Segons el regidor de Turisme "genera sinèrgies estratègiques", que per a nosaltres és un pur nominalisme que ens obliga a una aportació de dubtós retorn de 5 mil euros anuals enguany i ¡tota la pròxima legislatura!

Les deixalles a les Festes populars o a les barbacoes de sant Antoni, ¿reclamen selecció de broses expressa al lloc mateix o arribar-se fins a l'illa de contenidors tan o més pròxima...?

L'orquestra dels grans de l'escola de Música actuà dissabte a la tarda a l'església de Baix a Mar interpretant les sis peces que portaran el 1r de maig a la belga Neerplet dins el Europees muziekfestival voor de jeugd (Festival Europeu per a la Gent Jove). De 23 compoments, amb només dos nens / nois, dirigits per Josep Marín ens van oferir:

El Cant dels ocells i Boig per tu - en una andante preciós - com a aportacions genuïnes i les internacionals Pavana de G.Fauré ( a la repetició), Summertime de G.Gershwin, el famòs publicitari Every breath you take de The plice i la Raiders March de Indiana Jones comoposada per John Williams. Totes elles d'una durada habitual o mitjana de 3 minuts demostren els arrenjaments del propi J.Marín.

Viure per veure: Eva Martínez deixa penjat el grup d'AUPA que havia decidit de no presentar-se i s'integra a la candidatura de Solidaritat Catalana, encapçalat per Jordi Molinera i amb ella com a nº2. També s'havia ofert a la llista de CiU...

En la fotografia de precampanya de Joan Spuch, que en lloc d'oferir projectes i programa els demana, al fins veiem el poble... de la Torre...

El nucli dur d'AA / ABG aprofita l'acte reivindicatiu de la "pdf. camp" (Plataforma per a la defensa d'un ferrocarril públic de qualitat) per a logística de repartiment del seu darrer full. On allò que al Ple ni van preguntar ni van dir a la cara de J.M.Pérez / La Torreta, sobre les despeses d'hotel del Torneig de Futbol Sala, doncs figura com a denúncia prioritària.

PAU que criticà tanta despesa concentrada en una sola activitat i d'un sol club esportiu també fa saber que els preus de facturació de la Torreta deurien ser el més ajustats possibles... Pensem que no incòrre en incompatibilitat, que és el que prèviament haura hagut de demanar AA / ABG. Una prova més del ús del full per a posar en la diana de la mort civil dels seus rivals polítics, tirant de calúmnia...

El nostre regidor demana a Fèlix Alonso conciliació i rectificació al Jutjat de Pau per tal esmeni la seva afirmació "Regidor del Pere Mata"...


Emilio Lledó: " Como es sabido, al comienzo de la Política, se dan dos definiciones del ser humano. La primera afirma que "el hombre es por naturaleza un animal político", un dsoon politikón; deducimos que nos dice que los seres humanos tendemos a vivir en comunidad, nos necesitamos de otros para existir. Y es la ciudad la que nos ofrece esa suprema forma de convivencia, y es la política, la organización de la pólis, la que nos ayuda a superar la indigencia de nuestra individualidad, y a compensar nuestra original soledat.

Un par de lineas mas adelante se nos presenta la otra conocida definición que ha dado orogen a la expresión "animal racional", y que literalmente dice: "el hombre es el único, de todos los aniamles, que tiene logos". Es curioso que el verbo que acompaña a ese logos sea "tener" (échein), que aparece com una construcción paralela a esa otra de "dar" logos (lógon didónai), frecuente en la literatura griega. Efectivamente, se tiene logos para darlo, para comunciarse con él, para, a través de la buscada verdad, unirse y afirmarse en él. Este es el sentido más hondo de la posible racionalidad: unirse en el logos, unirse por medio de esa voz significativa, en el mundo ideal que nos humaniza i nos conforma. La palabra, el lógos, la posibilidad de comunicación son, pues, el instrumento, el órgano fundamental para la estructuración de la ciudad, para la realización de la política" ( Símbolos de alma, Real Academia Española, 9-XII-2004)

Franco no entrarà a Bengasi!

0 comentaris
L’excèntric terrorista d’Estat de la petroarquia de Líbia finalment no podrà emular Franco entrant a Madrid: convertint Bengasi ("filla del veterà") en una nova ciutat màrtir de la Mediterrània coetània; com ara aquella assetjada Dubrovnik. El propi Gadafi n’elaborà la comparació: "com Franco reconquerint Madrid, jo recobraré Bengasi", la costanera de la Cirinea dins el gran golf que porta el nom de Sirte, la ciutat nadiva del transformista de la petroarquia. La comparació explícita, “jo, Gadafi, així com Franco”, a quines analogies derivades ens ha d’emmenar? D’entrada, en la inèrcia dels llenguatges encara favorables a l’un i l’altre. Quants de nosaltres hem depurat – en el sentit fabrià de la correcció / esmena – ideològicament els bàndols “nacionals vs.rojos” per l’alternativa “ militars colpistes vs. legalitat republicana”? No ens fa mal a les orelles, i sobretot al cor, que tots i cadascun dels informatius, tan gregràriament, qualifiquin de “lleials” els mercenaris contractats per Gadafi i de “rebels” els libis que dins l’ona de panaràbiques transicions a la Democràcia (Islàmica i tulelada pels Exèrcits respectius) se l’estan jugant: el futur amb esperança i amb la vida si calia… La segona analogia derivada, per força, ja ens ha fet pensar en aquells també assassins mercenaris directament incorporats per Franco (Regulars moros i Legionaris). Arribant així al sentit profund de l’elecció de Franco per Gadafi com a model èpic criminal propi: allò que coneixem com a “africanisme”. És a dir, l’astuta diplomàcia de fomentar rivalitats entre tribus al sud o famílies polítiques (catòlics, falangistes, tecnòcrates) aquí; sumada a la sempre amenaçant o executada violència sense escrúpols (des del camp de la Bóta fins a Grimau…). Entrats en la cultura de la comparació històrica prou que hem de recordar el contrast entre les no intervencions el 1936-39 de França i Anglaterra amb la tan coratjosa resolució 1973 de l’ONU d’ara mateix; la tan treballada per Sarkozy - després de tot un gaullista - amb l’aliança del tory Cameron. Els democristians d'Alemanya i el populisme d’Itàlia, certament han capgirat els papers de nazis i feixistes però Merkel i Berlusconi no es mereixen la qualificació d'estadistes. Berlusconi jugant tots el papers de l’auca (plany per Gadafi amb participació en la coalició). Merkel només compromesa amb la demoscopia preelectoral... El nét del militar lleial a la República - afusellat pel golpistes! - que és el President Espanyol actual prou que comparteix / implementa l’encara fresca resolució de l’ONU. Com una oportuniat inimaginada dins l’espiral de la història, que tant flueix distinta com desemboca en hipotètics paral·lelismes: Franco no entrarà a Bengasi. Dos dels 4 caçabombarders F-18, acompanyats d’un nodridor Boeing-707, aquest dilluns primer de primavera han desplegat la seva primera patrulla de combat… Talment l'aportació dels àrabs Qatar i els Emirats… Aplicant el nou principi de protecció per l’ONU de civils atacats per les seves pròpies "autoritats"… (article publicat al 3 de Vuit de Vilafranca del Penedès)

21/3/11

La taronja i la llimona de cadascú...

0 comentaris
Sigui com una mena de balanç de legislatura, retratant d'una manera sincerament subjectiva el millor i el pitjor dels qui hem format el Ple 2007-2011.
Del primer alcalde, F.Farré, aplaudeixo la seva minuciositat i amor propi a l'hora de posicionar-se. Vam compartir l'elaboració del pressupost per a 2009, rebaixant partides a tort i a dret; la veritat, és que sort d'ell. Per això, tot i expulsats: PAU li vam aprovar... Pel que fa als seus moments llimona, mès aviat són de fel: és implacable!...
El llavors el seu nº2, Jano Francino fill, presenta una cara de taronja en el tracte directe i entranyable. Vam compartir - sols ell i jo - el Govern de la segona quinzena del mes d'agost de 2007. Si jo sóc un pícnic ciclotímic que puja i baixa, doncs... el Jano és com els penells, a qui el vent canvia la direcció...
Ai, Na Marisa Méndez-Vigo... La sobreïxent autoestima / seguretat en ella mateixa la podria repartir entre els qui venim d'origens socials més subordinats i laterals.
El segon alcalde J.M.Gené és el més brillant orador del Ple. Vaig tenir molt bones vibracions compartint Govern. Més astut que coherent...
El Manel Ciércoles sí que em representa l'agredolç més personal d'aquesta legislatura... Quin futur compartirem, Manel...?
L'Eva Martínez penso que es prepara els plens tant o més que Farré; i potser pensa més en l'elocució per la ràdio que ell mateix. Ella empitjora com més aprofundeixis, jo en les anàlisi superficials i a primera vista...
En J.M.Pérez Roigé i jo penso que som els "Homenots del Ple" (ell el tory, jo el labour). Té una capacitat de càlcul mental i d'estalviar que li admiro. Ha demostrat més lleialtat ja assolida l'alcaldia...
De Juan Spuch admiro tant la seva trajectòria personal que fa que mai no m'enfadi amb ell. Sí: només em passa amb ell...
La Conxita és simpatiquíssima malgrat l'ogro ideològic amb qui creu. Per mi, que continuï a Urbanisme, però deixa'm fer a Festes, ....
Amb el J.Mª Alasà només puc tenir un gran agraïment: quan em vaig quedar moralment sol amb les extrajudicials de Cultura i Festes 2009 només ell fou comprensiu de cor i de causa.
(article a la Plaça del Pou d'abril)


Felicitem la regidora de Benestar Social pel curset de Memòria de la Creu Roja a l'Esplai, de principis d'abril. Hi podran participar fins a 20 persones grans del poble. Pressupost: 980 e. Cada dia de 4 a 6 de la tarda, els dies 5-7, 12-14, 28 d'abril i 3-5 de maig.

Al carrer nou de la promoció urbanística de la Cabana (PAU 10) encara sense nom tindrà la meitat dels ressalts previstos i en relació a l'antiga carretera. Proposta tècnica i de l'equip de Govern que ens complau, motiu de tensa discussió amb AUPA i ABG dins la comissió de Territori de dijous 17.

Ja estem preparant el protocol gràfic de precampaya... "Altafulla, amb tota la il·lusió". "Fonxo Blanc, l'experiència municipal".

Manel Ciércoles encapçala la llista del PSC. Sembla que posarà al seu lloc tot el sector intrús independentista... El nº 2 podria ser el tan implicat Estebi Giralde.

Aquest dimarts 22, a la Comissió d'hisenda, sabrem la liquidació del pressupost de 2010 i rebrem el suport del Govern a l'aprovació de les factures extrajudicials de Cultura de 2010. Dins el pacte del pressupost de 2011 que les pagarà, J.Mª Pérez ens ha garantit que els proveïdors cobraran finalment aquest mateix final de març! Recordem que, en definitiva, la suma de les aportacions municipals a Cultura de 2009 + 2010 iguala la de 2007 però que per necessitats de quadrar pressupostos per neutralitzar el romanent negatiu de la liquidació de 2007 vam haver d'assignar partides insuficients a Cultura i Festes el 2009 i el 2010 i sense possibilitat d'aplicar els propis romanents que generava; això sí: sabent-ne el final feliç: aplicant el PEF aquest 2011 equilibrarem despeses mínimes necessàries amb partida possible. En definitiva, han rebut els proveïdors però no els ciutadans altafullencs i el nostre regidor va haver de triar entre la vergonya major de deixar de programar o la menor de pagar tard i posar-se fàcil per a la diana dels rivals al Ple més radiofònics...

Cap de setmana de final de març ple d'activitats: el dissabte al matí, Festa de l'arbre a Brises del Mar. A la tarda, concert a l'església de Baix a Mar de l'orquestra del grans de l'escola de Música. El diumenge, al matí: Festa de l'Olla...

Antonio Machado: " Los invisbles hiladores de los sueños son dos, el torvo miedo y la verde esperanza".

George Steiner: " L'intercanvi oral autoritza el qüestionament immediat, la contradicció i la correcció. Permet al qui fa la proposició de canviar d'opinió, fer marxa enrera, i si cal, exposar les seves tesis a la llum d'una indagació comuna i d'una exploració feta entre uns quants. L'oralitat aspira a la veritat, a l'honradesa d'esmenar-se un mateix, a la democràcia, com un patrimoni comú"

Alain Finkielkraut: " El riure de l'humor desajusta les unions sagrades; el riure dels graciosos designa víctimes sacrificials. El riure de l'humor fa que trontollin, per la fantasia, les certeses sentencioses de les ideologies; el riure dels graciosos talla els caps que sobresurten, i castiga, a cops de caricatura, tots els qui contravenen amb el seu anacronisme les evidències socarrones de l'esperit del temps. "L'home pensa, Déu riu" diu l'humor; el graciosos maten el riure de Déu".

Lluís Batet cap d'enginyeria nuclear de la UPC, segon dels Nois de la Torre: "Un país tan densament poblat com el Japó necessita fonts poderoses de generar electricitat. I ara mateix la manera de fer-ho és important gas i urani. El Japó no té més remei i, per tant, ha optat per l'energia nuclear com una de les moltes formes de generar electricitat. El que ha passat al Japó no entrava en cap previsió. Això, per tant, dóna certa confiança en les plantes nuclears, ja que la Japó han aguantat més del que s'havia exigit en el disseny de la construcció. Amb greus problemes, això sí, però de moment el combustible està confinat. Cada cop el perill per la quantitat de radiactivitat acumulada va decreixent i, per tant, si es manté la integritat del combustible, cada cop és més fàcil de refrigerar. Els moments més difícils són els primers. Ara cal esperar mentre els tècnics treballen, i confiar que no apareguin més problemes".

Shigeru Ban, arquitecte: "Cap edifici construït després de 1981 fou enderrocat pel terratrèmul. Aquell any es van canviar les normes d'edificació. Una altra cosa és el tsumani. En aquest sentit, el que caldrà és de canviar els plans urbanístics de les ciutats. Caldrà de construir edificis de maó, d'almenys quatre pisos d'alçada a les costes, que funcionin com un mur, per a protegir-ne els altres. No estic segur que fos bonic, però és l'únic que funcionaria. Aquesta mena d'edificis no únicament protegiria els altres, sinó que permetria que la gent escapés als terrats".

Ryu Murakami, escriptor i director de cinema japonès: "El gran terratrèmol i el tsunami ens han robat moltes vides i recursos. Però nosaltres que estàvem tan intoxicats amb la nostra pròpia prosperitat, hem tornat a plantar la llavor de l'esperança. Així prefereixo de creure-ho".

Josep Ramoneda a "Conservadores y liberales":
" El Govern català busca desesperadament diners per a complir les seves obligacions d'aquest any i decideix prescindir d'un font d'ingressos que haurien proporcionat alguns cents de milions d'euros. Cal que s'escaiguin, doncs, raons de molt de pes per a donar aquesta passa. I n'hi han: ideològiques i culturals
La propietat i la família. La intocabilitat de la propietat com a expressió del refús a acceptar que res no tindríem si estéssim sols en el món. que també la propietat reclama i necessita dels altres. I la família, pobre família, altra vegada convertida en cèl·lula fonamental de la societat, com es deia abans".

Jesús Eriguren, president del PSE-PSOE a "Pulso firme y mano tendida:
" ¿Acaso no se ha vist obligado Zapatero a tomar determinadas medidas sabiendo que eran costosas, pensando en el futuro del país? En cambio, en materia antiterrerorista creo que ha optado por no molestar a la derecha. ¿Por electoralismo? Más bien por falta de valentía."
"Lo malo y peligroso es la ceguera que está demostrando ante lo que ocurre en Euskadi y a su izquierda abertzale. Por mucho ruído que se haga para ocultarlo, ningún político serio que conozca el País Vasco puede negar que Batasuna ha optado por el adiós a las armas y que eso nos lleva al fin de ETA. Menos aún, ningún político serio puede olvidar que esas cosas no son irreversibles, que desde la política y las instituciones se pueden hacer cosas decisivas para facilitar, dificultar o dejar pudrir esa evolución.
Pienso sinceramente que ante el empuje de la derecha y la debilidad del socialismo se ha optado por la pasividad ante lo espinoso y arriesgado de la cuestión. Los que tanto han sufrido con el terrorismo y los que tanto han luchado contra el no se merecían esto".

Fernando Vallespín: " Que no se nos olvide. Las grandes revueltas - y aquí las de los países árabes puden ser un neuvo ejemplo - siempre se han gestado por parte de grupos que vieron cegadas sus expectativas de ascenso social. Atentos a los jóvenes".

Bualem Sansal, escriptor algerià a "El Magreb celebra la resolución":
" La nit del 17 de març estàvem tots davants els nostres televisors, tan plens d'esperança i tan espantats. Esperàvem que a les onze de la nit (hora local d'Alger) el Consell de Seguretat de la ONU votés la resolució 1973 proposada per França i Inglaterra. Estàvem tensos i impacients com si tota la nostra vida depengués d'aquest vot. (...)
"Quan ens arribà la notícia, quan la resolució fou adoptada, la nostra alegria es desbordà. Vam cridar, vam cantar, vam ballar com si celebréssim la victòria d'un equip de futbol. I després els comentaris fins la matinada. Ens moments com aquests tornem a confiar en aquesta "cosa" que tan sovint ens decepcionà: la comunitat internacional i, més concretament, Occident. Tinguérem un rampell de simpatia envers aquesta França a la qual havíem odiat com mai durant la revolta tunisiana; envers Anglaterra fins ara acostumada a ser egoista; envers l'Amèrica d'Obama que ens semblava que estava defallint.
Vam experimentar, en canvi, un odi sense límits envers Alemanya que ja nomé pensa en sí mateixa, que s'ha tornat sorda i cega davant els arguments dels seus veïns europeus; envers Rússia i Xina, eterns auxiliadors de les dictadures; envers Brasil i l'Índia, disposats a sacrificar-ho tot en l'altar del sagrat creixement econòmic. Instem els nostres amics àrabs a no oblidar-ho i que, quan sigui lliures, els esborrin definitivament dels seus programes de reconstrucció.
"Cal aplicar la resolució 1973 formalment, protegint els libis, però també en el seu esperit no plasmat per escrit: destruir Gadafi. Aquesta segona part és clau per a evitar allò que ha succeït a Líbia es reprodueixi a altres indrets com Iemen i Bahrein i, tal vegada demà, a Síria, Algèria, Aràbia Saudí i Sudan".

A.Jiménez Barca, corresponsal del País a París: "Fa unes setmanes es deia que estava acabat. Però ningú com Sarkozy per a navegar amb vent de cara en mig del cataclisme".


14/3/11

0 comentaris
Poema de Montserrat Abelló en el Dia de la Dona Treballadora:
" Sóc una ombra -- perduda en la nit. --- Estimo el raig de sol, -- l'oreig del mar -- la rialla fresca, -- el dolç somriure, -- la mà forta.
Aquesta tarda d'estiu, -- plena de llums -- rosades, blaves, verdes, -- massa crues. ---
Però caldra que em posi, -- com cada tarda, -- a repassar la roba, -- ficar les mans dins l'aigua bruta, -- i destriar entranyes innocents. --- Cosir botons, -- empènyer la planxa.
Només de tard en tard -- puc agafar la ploma.
Em dolc del pit -- i de l'esquena, -- però diré que aquesta tarda -- és rosa i blava, -- única, molt tendre, -- inoblidable. Perquè l'he viscuda -- i és meva.
I això que estic cansada!"


Mor al Clínic de BCN, als 83 anys el gran aficionat, historiador i versaire casteller l'advocat torrenc-vilafranquí Lluís Solsona i Llorens. El món casteller i un pilar dels Nois de la Torre, de la qual era president d'honor, l'acomiaden a la parroquial de sant Pere aquest dissabte al matí.


Puri Miró, culmina el desori al grup del PSC d'aquesta legislatura donant-se de baixa i passant a no adscrita al Ple dins el Govern. Recordem que es presentà amb ERC, com a nº2, el 2003. Hauran passat quatre regidors i en queda un, Manel Ciércoles.

Vet ací que el cap de llista d'AA i del PP a TGN tenen el mateix eslògan preelectotal: "Nous aires per....". N'avancem un possible de nostre: "PAU: la il·lusió més arrelada" (PAU: la ilusión desde las raíces") o "PAU: el compromís des de les arrels". Per cert l'adjectiu / atribut "oberta" ja ens fou copiat per Ideal i ara per l'amic Fèlix Alonso Cantorné.

La Junta de Govern de l'1 de març aprova l'oferta pública de l'exercici 2011 dictaminada per la comissió paritària de personal el 9 de febrer:
- l plaça de personal funcionari grup A-2: concurs-oposició restringit a promoció interna per cobrir la vacant de tècnic de grau mig de l'àrea de personal (unificarà la feina actualment repartida en tres persones). Jubilant-se el tècnic Albert Clarasó, l'arquitecte Josep Mª Roca i l'administrativa Dora Solé les seves funcions seran assumides per l'arquitecte Xavier Mercadé i l'admistrativa Judit Mateu, més la nova plaça de reestructutació definitiva de l'àrea de personal
- 5 llocs de personal laboral: per concurs oposició-lliure 1 monitor(a) del PIJ del grup C1, 1 educador(a) infantil del grup A2, i 3 tècnic(a)s especialistes infantil del grup C1.
Per concurs lliure, professor(a) de guitarra del grup A2.


La sessió de preguntes a l'Esplai de Jubilats planteja els temes pendents de difícl intervenció directe municipal, causada per actituds individuals dels seus propietaris: les caquetes dels gossos; els solars sense edificar bruts o sense voreres acabades. Dels vials públics, el gran toll i la foscor al pont del camí del Prat que comunica Baix a Mar i l'Hort de Pau.
El regidor Spuch (metge) i el nostre regidor (curós en la informació) van descartar el Centre de Dia per a persones dependents davant la reclamació de la regidora d'AUPA.
La biblioteca i la residència per al gent gran són les grans frustracions d'aquesta legislatura, vam remarcar. També vam vindicar la feina, l'accés legítim i els sacrificis econòmics del personal municipal. Pel que fa als actuals serveis socials insistí en què han de sortir del despatx i potser aldrà un servei mancomunat dels ajuntaments propers
Tant F.Farré con F.Blanc van exposar el pes dins la piràmide d'edats altafullenca de jubilats i futurs jubilats. El representant d'ABG / AA fins i tot l'havia dibuixada manualment tota sencera i científica.
Recordem que ens dividim en tres parts boi iguals: 33% d'altafullencs fins a 29 anys (18% fins a 14 anys; de 15 a 29: 15%)
32% de 30 a 49 anys (15% de 30 a 39 anys; de 40 a 49 anys: 17%)
34% de 50 anys i més ( 21% de 50 a 64 anys; de 65 i més: 13%)
Dels 633 convilatants de 65 anys o més, en som 63 dones més que homes. Dels 174 de 85 anys i més, elles en són 42 més.
0 comentaris
Manuel Vicent: "Cuando te duelan cosas que antes no te dolían y tampoco sabes qué va a ser del mundo ni de tí en el futuro, vete a la cama. Uno se resetea todas las noches durante el sueño. El cerebro se apaga, pone en orden los cables y de tí depende encenderlo cada mañana para ver el sol en la ventana como si fuera la pantalla del ordenador de nuevo iluminada".


Marina Geli, exconsellera de Salut (PSC): " El desviament pressupostari de 800 milions d'e. és atribuïble gairebé en la seva totalitat a la partida farmacèutica, i degut que les mesures del Govern estatal de retalls de preus dels medicaments entrà en vigor més tard del previst, rebaixant-ne l'estalvi previst. Tot i així, amb el nostre pla d'estalvi faramcèutic, que inclou l'impuls de genèrics entre altres mesures, vam assolir de tancar l'any amb menys receptes, un partida que representa el 20% del pressupost de Salut. Abans d'entrar el tripartit al departament, l'increment mitjà d'aquesta partida era superior al 10% interanual i nosaltres vam posar-lo al 3%.
"Se'ns acusa d'haver sigut uns malgastadors, i es difon la idea que amb CiU tornarà l'eficiència. Això és objectivament fals. Puc afirmar categòricament i amb orgull que els últims set anys hem fet una política d'austeritat i de reformes que han permès estalviar i contenir la despesa, que no retallar. Deixar de gastar en salut és perdre qualitat i equitat en un sector que és precisament un motor econòmic amb una gran capacitat de retorn a la societat.
D'aquí que distins països han optar per aplicar retalls en tots els àmbits menys a salut. Em preocupa que el nou conseller llanci consignes que generen incertesa sobre la sostenibilitat del sistema públic, i alhora, convidin els ciutadans que es paguin una mútua privada. Em fa sospitar que volen canviar el model de sanitat pública, universal i equitativa que tant ha costat construir.
Nosaltres no hauríem fet un retall lineal del 10% del pressupost, com s'ha enunciat. Per a ajustar les despeses hauríem distribuït el pressupost en funció de la central de resultats, un sistema que vam pactar amb el sector sanitari per a avaluar de forma transparent els indicadors de qualitat a cada territoti. A més, analitzaríem quins efectes d'estalvi tindrien sobre l'exercici de 2011 les mesures de contenció que vam impulsar el 2010: la reducció del 5% del sou dels professionals i les mesures de reducció de preus de medicaments, adoptades pel Govern estatal. En vam estimar un estalvi de 500 milions sobre el pressupost de 2010, però caldria analitzar com repercutiria en l'estalvi d'enguany.
La gran majoria dels nostres projectes ara paralitzats són ampliacions i reformes, totes necessàries perquè vam heretar uns hospitals obsolets. I els nous ambulatoris es van projectar en zones on els darrers anys s'havia triplicat la població. Es diu ara que s'ha acabat l'època de fer molts hospitals de proximitat, però més hospitals no és sinònim de més despesa. Girona és una regió amb menys despesa el salut, uns mil e. per persona i any, i és, precisament, on tenim més hospitals comarcals, tots ells molt eficients".

Miguel González a Licenciados por Pujol*, en el Xè aniversari de la desaparació de la Mili:
" Les victòries, altrament que les derrotes, mai no resten òrfenes, per bé que no tota paternitat reclamada pot considerar-se legítima sense més. L'exministre de Defensa Federico Trillo-Figueroa es mostrava ahir molest perquè l'actual titular, Carme Chacón, no l'havia convidat a l'acte commemoratiu de la suspensió del servei militar obligatori, en fa ara una dècada. Tal vegada fou una falta de delicadesa, perquè la signatura de Trillo figura al peu del decret de 9 de març de 2001 que licencià el darrer soldat de reemplaç. Però aquell decret no donà l'estocada a 200 anys de reclutament forçós a Espanya, sinó, com a molt, la puntilla.
Santiago López Valdivieso, responsable de Defensa del PP el 1996 i després director general de la Guardia Civil, lluità perquè el programa electoral amb el qual Aznar guanyà per primer cop les eleccions inclogués la fi de la Mili, però no se'n sortí. Els sectors més immobilistes del partit s'hi van negar, i el PP només prometé reduir-ne la durada de nou a sis mesos, seguint l'exemple del seu homòlog francès Jacques Chirac.
Tan mateix, Aznar necessità dels vots de CiU per a arribar a la Moncloa. I al pacte d'investidura amb Pujol, s'hi entaforà, a última hora, la professionalització total de l'Exèrcit. Era la cirereta amb què dissimular una llista de concessions a Catalunya tan llarg al menys com la que féu guanyar a Felipe González ferotges crítiques per part d'Aznar en la legislatura anterior. És cert que Trillo avançà en un any el tancament previst en la llei de 1999. Però no li quedà cap més remei. L'expectativa de la fi de la Mili disparà l'objecció de consciència, on s'apuntaren més d'un milió de joves. Foren ells els qui liquidaren el servei militat obligatori. Trillo només en certificà la defunció".

(*) El congressista de CDC que hi maldà fou el vilanoví Carles Campuzano (nascut el 1964) que fou secretari general de la JNC des de 1989 a 1994 i president des del 94 al 96 on s'estrenà a Madrid on continua per quarta legislatura. El ministre de la Llei de 1999 fou Eduardo Serra, llavors amb el PP abans amb el PSOE. Aplicà el pacte de 24 d'abril (del Majèstic) de 1996 entre CiU i PP.
Al seu bloc, Carles Campuzano, tot denunciant l'apropiació de la fita pel PSOE que llavors no l'acceptava pel que significava d'augment dels pressupostos unes FFAA exclusivament professionals, escriu: "Des de CiU vàrem tenir l'encert de recollir aquesta demanda del joves, i també de les seves famílies, i posant-la en el centre de l'agenda legisaltiva. D'això va sovint la bona política".

J.García Montalvo, catedràtic d'Economia de la UPF a " De héroes a villanos":
"El 2005, Alan Greenspan encara era el Mestre. Tres anys després havia caigut a la categoria de villà, mentre que el Banc d'Espanya era aclamat internacionalment per la seva actuació regulatòria i supervisora. Mentre als EEUU el sistema financer trontollava, els bancs espanyols driblaven l'escomesa de la crisi amb aparent tranquil·litat. És clar que la longitud de la metxa era diferent a cada país: als EEUU era curta, ja que gran part de les hipoteques estaven empaquetades en títols amb preus ràpids de reacció, immediatament traslladats als balanços dels bancs. A Espanya la metxa era llarga: havia de passar per un augment de la morositat que a poc a poc aniria afectant la solvència de les entitats bancàries.
Tres anys després de proclamació del Banc d'Espanya com a heroi en la crisi financera internacional, el pèndol semble moure's en la direcció contrària: des de 2009 s'ha intervingut dues entitats i s'han manifestat problemes de capitalització en moltes altres. L'últim episodi és la publicació d'una carta de 2006 on els inspectors del Banc d'Espanya critiquen l'actitud passiva dels òrgans rectors davant la bombolla creditícia. (...)
"Jaume Caruana sempre negà que existís una bombolla immobiliària. L'arribada de MAFO (2006), convençut de la seva existència significativa, en suposà un clar canvi.
Ordóñez féu reiterades crides públiques a les entitats per tla que reduissin les ràpides taxes de creixement del credit mobiliari. A més plantejà des del principi la necessitat de reformes (laboral, pensions, rebaixa de les despeses de les caixes) que, d'haver-se implementat al seu moment, podrien haver baixat les suspicàcies internacionals sobre la nostra economia.
Podia el Banc d'Espnaya haver fet més? Sense cap mena de dubte. Entre altres mesures es podia d'haver penalitzat la utilització massiva de les hipoteques a tipus variable; caldria haver controlat més intensament les societats de taxació, amb un clar conflicte d'interessos amb les institucions financeres. Però, amb tot, cal ser realistes: quan el tipus d'interès és manté mol baix durant molt de temps és difícil de contenir el creixement dels préstecs. El que m'hauria agradat de veure és que hauria fet del Bd'E si hagués tingut la capacitat de fixar-ne el tipus d'interès. Però això mai no ho sabrem.
En resum, podem dir que els EEUU i altres països adoptaren l'estratègia de netejar el desastre un cop succeït, amb l'excusa que identificar una bombolla és molt difícil. Per sort, a Espanya es van perdre mesures preventives, per bé que probablement insuficients pel volum del problema immobiliari. De totes maneres, no vull ni imaginar què hauria pogut passar sense la serietat i ortrodòxia del Bd'E".

Shlomo Ben Ami: "La tasca tremendament històrica d'Egipte avui en dia consisteix a refusar l'antic paradigma segons el qual l'única elecció al món àrab s'escau entre autocracia secular i repressiva o la teocràcia oscurantista i repressiva. Però el regim que en sorgeixi està obligat a sintonitzar amb les condicions locals, i per tant amb el paper vital de la religió al teixit social.
Una democràcia que n'exclogui la religió de la vida pública completament, a l'estil de França, no pot funcionar a Egipte.
Després de tot aquesta mena de democràcia no funciona a Israel, ni tan sols a EEUU. Construir un Estat secular modern per a un poble devot és el principal desafiament per a Egipte. (...)
"La tensa relació entre els règims àrabs i l'islam polític no és necesariament obligada. Es en aquest context que el frustrat "acord de la Meca" palestí entre el religiós (Hamàs) i el secular (Fatah) per a formar un Govern d'unitat nacional per a Palestina podria haver establert un nou paradigma per al futur del canvi de règim al món àrab. Aquest acords podrien esdevenir l'única manera de frenar la caiguda en una guerra civil, i possiblement convidar els islamistes a segellar un acord amb Israel i un acostament a Occident".

8/3/11

0 comentaris
Alcaldia demana la revisió parcial del Cadastre a Baix a Mar i al poblat de sant Antoni. Demanem transparència al Ple sobre les gestions amb Gerència i mantenim que només reclamen la revisió a les valoracions del Poblat.

Aprovem de pujar la tarifa de l'aigua el 3% després de restar congelada el 2009 i 2010.
La comissió de preus així ho recomana; per al 2009 proposava un + 4,9% i el + 2,2% el 2010. A més cal assumir un préstec de 1.110.626 euros, ajornat des de l'any passat que hauria representat aplicar aquell + 2,2% a la tarifa de 2010.

L'exercici del 2010 assoleix un resultat net de 18.769 e. que apliquem a compensar-ne els negatius d'altres anys. El 2009, fou també de + 13.552; però el 2008 de - 65.976 e.
Desglossant els comptes de pèrdues i guanys, comparats de 2009 i 2010:
1) + Import net de al xifra de negocis: de 1.013.242 e a 1.055.504 e. Que suma la venda d'aigua: de 677.668 e. a 694.253 e + treballs i serveis: de 355.574 e a 361.251 e.
3) + Treballs de l'empresa per a l'actiu propi: de 577.202 e. el 2009 a 270.478 e. el 2010. ( (( El 2008 fou de 229.561 e. Totes elles actuacions del Pla director. En concepte d'actuacions de xoc i de primer establiment, el 2007 vam invertir 55.354 e. i el 2008 49.703 e. El total executat 2007-2010: 1.182.387, 56 e.; restant-ne pendents 317.612,44 e.
Aquest 2010, la inversió ha permès:
- la renovació de la xarxa d'aigua i calvegaram als carrers Camí del Prat, Baixada de Coma - Passeig del Fortí, de les Termes, Comunidor-Barceloneta. Embornal al c) Senna.
- la instal·lació de comptadors generals a la incorporada xarxa de Brises del Mar. On ha estat millorada la canalització de la seva depuradora, que ja no aboca al pont de sota Renfe.
- substitució de la canonada al c) de la Nou i adequació de la caseta del Pou del Comunidor.
- Renovació de 8 vàlvules i instal·lació de 3 de comptadors de sectorialització))

4) - Aprovisionaments: 1.1.37.989 e. el 2009 per a 810.601 e. el 2010. Desglossats en compra d'aigua: 358.062 e. el 2009 i 361.021 e. el 2010 + Treballs realitzats per altres empreses: de 726.462 e. a 398.894 e.
L'evolució de la compra d'aigua de l'Ebre manté una diferència entorn el 300 mil litres entre la concessió fixada en 945.055 m3 i el consumit: 638 mil m3 el 2007 (el rediment hidràulic passà del 69,45% al 73,14%, per millores a la xarxa evitant fuites); 593 mil m3 el 2008; 661.278 m3 el 2009 i 652.845 m3 el 2010.
Amb una seqüència de despeses de 313.846 e. el 2007 als 345-361 mil e. dels anys darrers.

6) - Despeses de personal: dels 139.588 e. de 2009 (103.263 en sous i salaris + 36.325 e. de càrregues socials) als 142.026 e. de 2010 (104.769 + 37.257). La plantilla fixa és de 4 obrers i una comandament intermitja.

7) - Altres despeses d'explotació: de 135.284 e a 156.777 e.,
8) - Amortitzacions de l'immobilitzat: de 143.133 e a 176.793 e., del 2009 al 2010.
De 1 + 3 - (4+6+7+8) en resulta el resultat d'explotació: + 39.785 e del 2010, per 34.451 e. el 2009. Al que cal restar el resultat financer de 11.794 e. per arribar al resultat abans d'impostos de 27.991 e. el 2010, 19.360 e. el 2009. Descomptant-ne els impostos sobre beneficis ( 9.222 e. el 2010 i 5.808 e. el 2009) confluïm en aquells 18.769 e. i 13.552 e. de resultats dels exercicis de 2010 i de 2009.


El balanç de situació a 31 de desembre de 2010 marca un equilibri d'actiu amb patrimoni net i passiu de 4.286.183 e., quan el 2009 n'era de 4.313.060 e.
L'actiu no corrent del 2010 suma 3.976.070 e. A partir de 2.664.705 e. d'immobilitzat intangible ( drets d'ús de concessions: 3.265.453 e. - 600.748 e. d'amortització acumulada ) + 1.205.903 d'immobilitzat material ( 921.191 e. d'instal·lacions tècniques i maquinàries + 57.488 d'utillatges i mobiliari, etc) + 105.462 e. per actius per impost diferit.
L'actiu corrent aplega 310.113 e.: 216.628 e. de clients per vendes i prestacions de serveis ( abonats, 104.515 e. + 96.505 e. de facturació pendent d'emitir, etc) + 89.635 e. de la hisenda pública deutora / creditora per IVA.

El patrimoni net ha passat dels - 147.397 e. de 2009 als - 128.627 e. de 2010. Tot plegat condicionat pels - 359.813 e. de pèrdues d'exercicis anteriors a les quals podem restar els 120 mil e. de capital escripturat ( 4 mil accions de 30,05 e. de valor nominal unitari, al 51% de l'Ajuntament i al 49% de la Cia. Gral.d'Aigües de Catalunya s.a.) + 92.217 e. de reserves + 18.769 e. del resultat de l'exercici de 2010.
El passiu no corrent arriba als 2.502.260 e.: de periodificacions a llarg termini, 99.070 e. + 2.400.000 e. de deute al soci Aigües de Catalunya ( d'aquells 3 milions per drets de cessió d'ús de les xarxes, a amortitzar-ne 120 mil cada any però sense interessos)
El passiu corrent de 1.912.550 e. incorporarà aquell préstec de més d'un milió d'e, a afegir als 489.639 e. de passiu financer a curt termini i als 150.263 e. de deutes a preveïdors i 162.022 a altres creditors.

Els comptes anuals i l'augment de tarifa van ser aprovats unàniment pel Consell d'Administració de l'Empresa Mixta d'Aigües d'Altafulla s.a. format pels tres representants municipals ( J.M.Pérez Roigé, com a president; el nostre regidor com a vocal, així com també Marisa Mèndez -Vigo i Campos) i de tres dels socis (Xavier Martí i Duran, conseller i apoderat d'Aigües de Catalunya; Juan José Pèrez Palomar, apoderat d'Aragonesa de Servicios Públicos i Manuel Ayza Prats, apoderat de Vanagua s.a i conseller i gerent d'Empresa de Aguas y Servicios Públicos.

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

Felicitem el regidor de Joventut Manel Ciércoles per la inauguració del nou interior del PIJ, amb projecte de l'arquitecte Xavier Mercadé i finançament entre Ajuntament (18.822 e., dels quals 16 mil procedent de romanent de 2009 ) i Generalitat (subvenció de 10.178 e.). Total de 29 mil e. aprovats la ple de desembre per al projecte aprovat l'abril de 2010 amb el Govern Gené.


L'Ateneu Cultural de Dones commemora el dia de la Dona Treballadora amb una concentració / manifest a la plaça del Pou i esmorzar a Vora-mar. Seguit d'actes de debat durant tota la setmana.
0 comentaris
Rosa Cullell a "Hipotecar tota la vida":
" Marta, infermera en atur, tenia una hipoteca que ascendia a 250 mil e., quantitat coincident amb el preu taxat. Deixà de pagar. El pis fou subhastat i no trobà comprador; se'l quedà el banc per la meitat del seu valor (per 125 mil e.). Avui Marta ja no té casa i segueix devent 125 mil e., més 50 mil de les costes. Total:175 mil e.
El mateix o semblant els ha passat des que començà la crisi a unes 250 mil famílies - les catalanes n'encapçalen la classificació - que han vist com els seus pisos són adjuducats en subhasta. Molts espanyols van signar hipoteques creient que el totxo mai no baixada de valor: en un cas extrem, es torna l'immoble i ja està. Llàstima que això no és el que diu la llei.
A Marta li hagués agradat que el notari o el cap de la seva oficina bancària l'haguessin advertida. Del contingut de l'art. 570 de la Llei de Judicament Civil, on s'estableix que si un immoble s'adjudica per sota del valor del préstec, perds la casa, però continues devent-ne la diferència, més despeses. I, si no en surt comprador, l'entitat financera pot adjudicar-se el be pel 50% del valor de taxació.
Tal vegada, potser, Marta no hauria signat, per bé que eren temps de vaques grasses, qun ningú podia imaginar que els pisos baixarien de preu. Els afectats saben que són responsables, però els costa comprendre que en sigui únicament ells sols. ¿Què passa amb els qui taxaren el pis, amb els qui els donaren una hipoteca pel 100% del seu valor? Han signar, tot i que creuen que el deute no hauria d'anar més enllà e la pèrdua de l'immoble. Per això proposen que a espnaya, com s'escau a EEUU, es reguli "la dació en pagament": el banc només es queda amb la casa i el morós - que resta lliure de deutes - deixa de ser-ne.
Tan mateix, les entitats i el Govern, també el PP, opinen que una reforma que limiti l'abast de l'embargament debilitaria encara més el sistema financer, encariria el préstec i l'accés a la vivenda. El 2011 s'esperen 100 mil execucions més. Un polvorí de gent sense casa, als qui poden hipotecar per tota la vida" (El Periódico, 1 de març)


Carles Cols a "Unió hauria de divorciar-se de Convergència":
"Unió no trancarà amb Convergència perquè fa 33 anys que posen ous al mateix cistell. Això uneix. N'és l'essència de CiU, aquesta filigrana capaç de reunir sota unes mateixes sigles democristians, liberals, socialdemòcrates i altres herbes. La novetat és que l'independentisme de CDC, sempre latent entre les seves bases, se suposa que ha contagiat la cúpula del partit, de manera que CiU és avui més que mai transversal també en la seva mirada sobre el model d'Estat, és a dir, capaç de reunir en un mateix sostre els qui volen engegar Espnaya i qui la voldria representar com a ministre.
Hi haurà problemes. No és fàcil posar ous a totes les cistelles. CiU ho va intentar amb el sector de l'automòbil fa tres setmanes i féu el ridícul. Duran i Mas descobriren de forma vergonyant que el que és bo per als concessionaris no és bo per als fabricants".


Enric Juliana a "Carmen Chacón": "A Espanya, les eleccions les guanyen i perden els partits, però les presidències les conquereixen i se les deixan arrabassar les cordades. Els joves azules de la Secretaría General del Movimiento; el clan de la truita de González i Guerra als pinars de Sevilla; el clan de Valladolid dels primers aznaristes; la mesa camilla de la Nova Via al pis de Trinidad Jiménez... Cordes que un dia es trenquen"



Javier Pérez Royo a "¿Qué es continuidad?":
"Sortu no sale de la nada. Sale del mundo de Batasuna y de ETA. Sortu interesa en la medida en que puede ser un instrumento para poner fin a la violencia de ETA. Y eso únicamente pueden hacerlo personas que tengan autoridad en el interior del mundo abertzale y, como consecuencia de ello, puedan influir en el proceso de toma de decisión de ETA (...)
"La izquierda abertzale puede condenar la violencia de ETA, pero no puede imponer su disolución. ¿Se puede con base a ello privar a los ciudadanos que se consideran parte de esa izquierda abertzale de los derechos fundamnetales de asociación y participación política? ETA es una organización criminal. ¿Supone su mera existencia la criminalización política de toda la izquierda abertzale?".


Lluís Bassets a "El espejo libio": " El cas libí serà pres com a exemple en dues qüestions: en l'ús de la força per part dels governats assetjats pels revolucionaris i en el pes i paper de les organitzacions internacionals a l'hora d'enderrocar el règim. I en ambdós casos només comptarà finalment el resultat".