Franco no entrarà a Bengasi!

L’excèntric terrorista d’Estat de la petroarquia de Líbia finalment no podrà emular Franco entrant a Madrid: convertint Bengasi ("filla del veterà") en una nova ciutat màrtir de la Mediterrània coetània; com ara aquella assetjada Dubrovnik. El propi Gadafi n’elaborà la comparació: "com Franco reconquerint Madrid, jo recobraré Bengasi", la costanera de la Cirinea dins el gran golf que porta el nom de Sirte, la ciutat nadiva del transformista de la petroarquia. La comparació explícita, “jo, Gadafi, així com Franco”, a quines analogies derivades ens ha d’emmenar? D’entrada, en la inèrcia dels llenguatges encara favorables a l’un i l’altre. Quants de nosaltres hem depurat – en el sentit fabrià de la correcció / esmena – ideològicament els bàndols “nacionals vs.rojos” per l’alternativa “ militars colpistes vs. legalitat republicana”? No ens fa mal a les orelles, i sobretot al cor, que tots i cadascun dels informatius, tan gregràriament, qualifiquin de “lleials” els mercenaris contractats per Gadafi i de “rebels” els libis que dins l’ona de panaràbiques transicions a la Democràcia (Islàmica i tulelada pels Exèrcits respectius) se l’estan jugant: el futur amb esperança i amb la vida si calia… La segona analogia derivada, per força, ja ens ha fet pensar en aquells també assassins mercenaris directament incorporats per Franco (Regulars moros i Legionaris). Arribant així al sentit profund de l’elecció de Franco per Gadafi com a model èpic criminal propi: allò que coneixem com a “africanisme”. És a dir, l’astuta diplomàcia de fomentar rivalitats entre tribus al sud o famílies polítiques (catòlics, falangistes, tecnòcrates) aquí; sumada a la sempre amenaçant o executada violència sense escrúpols (des del camp de la Bóta fins a Grimau…). Entrats en la cultura de la comparació històrica prou que hem de recordar el contrast entre les no intervencions el 1936-39 de França i Anglaterra amb la tan coratjosa resolució 1973 de l’ONU d’ara mateix; la tan treballada per Sarkozy - després de tot un gaullista - amb l’aliança del tory Cameron. Els democristians d'Alemanya i el populisme d’Itàlia, certament han capgirat els papers de nazis i feixistes però Merkel i Berlusconi no es mereixen la qualificació d'estadistes. Berlusconi jugant tots el papers de l’auca (plany per Gadafi amb participació en la coalició). Merkel només compromesa amb la demoscopia preelectoral... El nét del militar lleial a la República - afusellat pel golpistes! - que és el President Espanyol actual prou que comparteix / implementa l’encara fresca resolució de l’ONU. Com una oportuniat inimaginada dins l’espiral de la història, que tant flueix distinta com desemboca en hipotètics paral·lelismes: Franco no entrarà a Bengasi. Dos dels 4 caçabombarders F-18, acompanyats d’un nodridor Boeing-707, aquest dilluns primer de primavera han desplegat la seva primera patrulla de combat… Talment l'aportació dels àrabs Qatar i els Emirats… Aplicant el nou principi de protecció per l’ONU de civils atacats per les seves pròpies "autoritats"… (article publicat al 3 de Vuit de Vilafranca del Penedès)