Sigui com una mena de balanç de legislatura, retratant d'una manera sincerament subjectiva el millor i el pitjor dels qui hem format el Ple 2007-2011.
Del primer alcalde, F.Farré, aplaudeixo la seva minuciositat i amor propi a l'hora de posicionar-se. Vam compartir l'elaboració del pressupost per a 2009, rebaixant partides a tort i a dret; la veritat, és que sort d'ell. Per això, tot i expulsats: PAU li vam aprovar... Pel que fa als seus moments llimona, mès aviat són de fel: és implacable!...
El llavors el seu nº2, Jano Francino fill, presenta una cara de taronja en el tracte directe i entranyable. Vam compartir - sols ell i jo - el Govern de la segona quinzena del mes d'agost de 2007. Si jo sóc un pícnic ciclotímic que puja i baixa, doncs... el Jano és com els penells, a qui el vent canvia la direcció...
Ai, Na Marisa Méndez-Vigo... La sobreïxent autoestima / seguretat en ella mateixa la podria repartir entre els qui venim d'origens socials més subordinats i laterals.
El segon alcalde J.M.Gené és el més brillant orador del Ple. Vaig tenir molt bones vibracions compartint Govern. Més astut que coherent...
El Manel Ciércoles sí que em representa l'agredolç més personal d'aquesta legislatura... Quin futur compartirem, Manel...?
L'Eva Martínez penso que es prepara els plens tant o més que Farré; i potser pensa més en l'elocució per la ràdio que ell mateix. Ella empitjora com més aprofundeixis, jo en les anàlisi superficials i a primera vista...
En J.M.Pérez Roigé i jo penso que som els "Homenots del Ple" (ell el tory, jo el labour). Té una capacitat de càlcul mental i d'estalviar que li admiro. Ha demostrat més lleialtat ja assolida l'alcaldia...
De Juan Spuch admiro tant la seva trajectòria personal que fa que mai no m'enfadi amb ell. Sí: només em passa amb ell...
La Conxita és simpatiquíssima malgrat l'ogro ideològic amb qui creu. Per mi, que continuï a Urbanisme, però deixa'm fer a Festes, ....
Amb el J.Mª Alasà només puc tenir un gran agraïment: quan em vaig quedar moralment sol amb les extrajudicials de Cultura i Festes 2009 només ell fou comprensiu de cor i de causa.
(article a la Plaça del Pou d'abril)
Felicitem la regidora de Benestar Social pel curset de Memòria de la Creu Roja a l'Esplai, de principis d'abril. Hi podran participar fins a 20 persones grans del poble. Pressupost: 980 e. Cada dia de 4 a 6 de la tarda, els dies 5-7, 12-14, 28 d'abril i 3-5 de maig.
Al carrer nou de la promoció urbanística de la Cabana (PAU 10) encara sense nom tindrà la meitat dels ressalts previstos i en relació a l'antiga carretera. Proposta tècnica i de l'equip de Govern que ens complau, motiu de tensa discussió amb AUPA i ABG dins la comissió de Territori de dijous 17.
Ja estem preparant el protocol gràfic de precampaya... "Altafulla, amb tota la il·lusió". "Fonxo Blanc, l'experiència municipal".
Manel Ciércoles encapçala la llista del PSC. Sembla que posarà al seu lloc tot el sector intrús independentista... El nº 2 podria ser el tan implicat Estebi Giralde.
Aquest dimarts 22, a la Comissió d'hisenda, sabrem la liquidació del pressupost de 2010 i rebrem el suport del Govern a l'aprovació de les factures extrajudicials de Cultura de 2010. Dins el pacte del pressupost de 2011 que les pagarà, J.Mª Pérez ens ha garantit que els proveïdors cobraran finalment aquest mateix final de març! Recordem que, en definitiva, la suma de les aportacions municipals a Cultura de 2009 + 2010 iguala la de 2007 però que per necessitats de quadrar pressupostos per neutralitzar el romanent negatiu de la liquidació de 2007 vam haver d'assignar partides insuficients a Cultura i Festes el 2009 i el 2010 i sense possibilitat d'aplicar els propis romanents que generava; això sí: sabent-ne el final feliç: aplicant el PEF aquest 2011 equilibrarem despeses mínimes necessàries amb partida possible. En definitiva, han rebut els proveïdors però no els ciutadans altafullencs i el nostre regidor va haver de triar entre la vergonya major de deixar de programar o la menor de pagar tard i posar-se fàcil per a la diana dels rivals al Ple més radiofònics...
Cap de setmana de final de març ple d'activitats: el dissabte al matí, Festa de l'arbre a Brises del Mar. A la tarda, concert a l'església de Baix a Mar de l'orquestra del grans de l'escola de Música. El diumenge, al matí: Festa de l'Olla...
Antonio Machado: " Los invisbles hiladores de los sueños son dos, el torvo miedo y la verde esperanza".
George Steiner: " L'intercanvi oral autoritza el qüestionament immediat, la contradicció i la correcció. Permet al qui fa la proposició de canviar d'opinió, fer marxa enrera, i si cal, exposar les seves tesis a la llum d'una indagació comuna i d'una exploració feta entre uns quants. L'oralitat aspira a la veritat, a l'honradesa d'esmenar-se un mateix, a la democràcia, com un patrimoni comú"
Alain Finkielkraut: " El riure de l'humor desajusta les unions sagrades; el riure dels graciosos designa víctimes sacrificials. El riure de l'humor fa que trontollin, per la fantasia, les certeses sentencioses de les ideologies; el riure dels graciosos talla els caps que sobresurten, i castiga, a cops de caricatura, tots els qui contravenen amb el seu anacronisme les evidències socarrones de l'esperit del temps. "L'home pensa, Déu riu" diu l'humor; el graciosos maten el riure de Déu".
Lluís Batet cap d'enginyeria nuclear de la UPC, segon dels Nois de la Torre: "Un país tan densament poblat com el Japó necessita fonts poderoses de generar electricitat. I ara mateix la manera de fer-ho és important gas i urani. El Japó no té més remei i, per tant, ha optat per l'energia nuclear com una de les moltes formes de generar electricitat. El que ha passat al Japó no entrava en cap previsió. Això, per tant, dóna certa confiança en les plantes nuclears, ja que la Japó han aguantat més del que s'havia exigit en el disseny de la construcció. Amb greus problemes, això sí, però de moment el combustible està confinat. Cada cop el perill per la quantitat de radiactivitat acumulada va decreixent i, per tant, si es manté la integritat del combustible, cada cop és més fàcil de refrigerar. Els moments més difícils són els primers. Ara cal esperar mentre els tècnics treballen, i confiar que no apareguin més problemes".
Shigeru Ban, arquitecte: "Cap edifici construït després de 1981 fou enderrocat pel terratrèmul. Aquell any es van canviar les normes d'edificació. Una altra cosa és el tsumani. En aquest sentit, el que caldrà és de canviar els plans urbanístics de les ciutats. Caldrà de construir edificis de maó, d'almenys quatre pisos d'alçada a les costes, que funcionin com un mur, per a protegir-ne els altres. No estic segur que fos bonic, però és l'únic que funcionaria. Aquesta mena d'edificis no únicament protegiria els altres, sinó que permetria que la gent escapés als terrats".
Ryu Murakami, escriptor i director de cinema japonès: "El gran terratrèmol i el tsunami ens han robat moltes vides i recursos. Però nosaltres que estàvem tan intoxicats amb la nostra pròpia prosperitat, hem tornat a plantar la llavor de l'esperança. Així prefereixo de creure-ho".
La propietat i la família. La intocabilitat de la propietat com a expressió del refús a acceptar que res no tindríem si estéssim sols en el món. que també la propietat reclama i necessita dels altres. I la família, pobre família, altra vegada convertida en cèl·lula fonamental de la societat, com es deia abans".
Jesús Eriguren, president del PSE-PSOE a "Pulso firme y mano tendida:
" ¿Acaso no se ha vist obligado Zapatero a tomar determinadas medidas sabiendo que eran costosas, pensando en el futuro del país? En cambio, en materia antiterrerorista creo que ha optado por no molestar a la derecha. ¿Por electoralismo? Más bien por falta de valentía."
"Lo malo y peligroso es la ceguera que está demostrando ante lo que ocurre en Euskadi y a su izquierda abertzale. Por mucho ruído que se haga para ocultarlo, ningún político serio que conozca el País Vasco puede negar que Batasuna ha optado por el adiós a las armas y que eso nos lleva al fin de ETA. Menos aún, ningún político serio puede olvidar que esas cosas no son irreversibles, que desde la política y las instituciones se pueden hacer cosas decisivas para facilitar, dificultar o dejar pudrir esa evolución.
Pienso sinceramente que ante el empuje de la derecha y la debilidad del socialismo se ha optado por la pasividad ante lo espinoso y arriesgado de la cuestión. Los que tanto han sufrido con el terrorismo y los que tanto han luchado contra el no se merecían esto".
Fernando Vallespín: " Que no se nos olvide. Las grandes revueltas - y aquí las de los países árabes puden ser un neuvo ejemplo - siempre se han gestado por parte de grupos que vieron cegadas sus expectativas de ascenso social. Atentos a los jóvenes".
Bualem Sansal, escriptor algerià a "El Magreb celebra la resolución":
" La nit del 17 de març estàvem tots davants els nostres televisors, tan plens d'esperança i tan espantats. Esperàvem que a les onze de la nit (hora local d'Alger) el Consell de Seguretat de la ONU votés la resolució 1973 proposada per França i Inglaterra. Estàvem tensos i impacients com si tota la nostra vida depengués d'aquest vot. (...)
"Quan ens arribà la notícia, quan la resolució fou adoptada, la nostra alegria es desbordà. Vam cridar, vam cantar, vam ballar com si celebréssim la victòria d'un equip de futbol. I després els comentaris fins la matinada. Ens moments com aquests tornem a confiar en aquesta "cosa" que tan sovint ens decepcionà: la comunitat internacional i, més concretament, Occident. Tinguérem un rampell de simpatia envers aquesta França a la qual havíem odiat com mai durant la revolta tunisiana; envers Anglaterra fins ara acostumada a ser egoista; envers l'Amèrica d'Obama que ens semblava que estava defallint.
Vam experimentar, en canvi, un odi sense límits envers Alemanya que ja nomé pensa en sí mateixa, que s'ha tornat sorda i cega davant els arguments dels seus veïns europeus; envers Rússia i Xina, eterns auxiliadors de les dictadures; envers Brasil i l'Índia, disposats a sacrificar-ho tot en l'altar del sagrat creixement econòmic. Instem els nostres amics àrabs a no oblidar-ho i que, quan sigui lliures, els esborrin definitivament dels seus programes de reconstrucció.
"Cal aplicar la resolució 1973 formalment, protegint els libis, però també en el seu esperit no plasmat per escrit: destruir Gadafi. Aquesta segona part és clau per a evitar allò que ha succeït a Líbia es reprodueixi a altres indrets com Iemen i Bahrein i, tal vegada demà, a Síria, Algèria, Aràbia Saudí i Sudan".
A.Jiménez Barca, corresponsal del País a París: "Fa unes setmanes es deia que estava acabat. Però ningú com Sarkozy per a navegar amb vent de cara en mig del cataclisme".
Del primer alcalde, F.Farré, aplaudeixo la seva minuciositat i amor propi a l'hora de posicionar-se. Vam compartir l'elaboració del pressupost per a 2009, rebaixant partides a tort i a dret; la veritat, és que sort d'ell. Per això, tot i expulsats: PAU li vam aprovar... Pel que fa als seus moments llimona, mès aviat són de fel: és implacable!...
El llavors el seu nº2, Jano Francino fill, presenta una cara de taronja en el tracte directe i entranyable. Vam compartir - sols ell i jo - el Govern de la segona quinzena del mes d'agost de 2007. Si jo sóc un pícnic ciclotímic que puja i baixa, doncs... el Jano és com els penells, a qui el vent canvia la direcció...
Ai, Na Marisa Méndez-Vigo... La sobreïxent autoestima / seguretat en ella mateixa la podria repartir entre els qui venim d'origens socials més subordinats i laterals.
El segon alcalde J.M.Gené és el més brillant orador del Ple. Vaig tenir molt bones vibracions compartint Govern. Més astut que coherent...
El Manel Ciércoles sí que em representa l'agredolç més personal d'aquesta legislatura... Quin futur compartirem, Manel...?
L'Eva Martínez penso que es prepara els plens tant o més que Farré; i potser pensa més en l'elocució per la ràdio que ell mateix. Ella empitjora com més aprofundeixis, jo en les anàlisi superficials i a primera vista...
En J.M.Pérez Roigé i jo penso que som els "Homenots del Ple" (ell el tory, jo el labour). Té una capacitat de càlcul mental i d'estalviar que li admiro. Ha demostrat més lleialtat ja assolida l'alcaldia...
De Juan Spuch admiro tant la seva trajectòria personal que fa que mai no m'enfadi amb ell. Sí: només em passa amb ell...
La Conxita és simpatiquíssima malgrat l'ogro ideològic amb qui creu. Per mi, que continuï a Urbanisme, però deixa'm fer a Festes, ....
Amb el J.Mª Alasà només puc tenir un gran agraïment: quan em vaig quedar moralment sol amb les extrajudicials de Cultura i Festes 2009 només ell fou comprensiu de cor i de causa.
(article a la Plaça del Pou d'abril)
Felicitem la regidora de Benestar Social pel curset de Memòria de la Creu Roja a l'Esplai, de principis d'abril. Hi podran participar fins a 20 persones grans del poble. Pressupost: 980 e. Cada dia de 4 a 6 de la tarda, els dies 5-7, 12-14, 28 d'abril i 3-5 de maig.
Al carrer nou de la promoció urbanística de la Cabana (PAU 10) encara sense nom tindrà la meitat dels ressalts previstos i en relació a l'antiga carretera. Proposta tècnica i de l'equip de Govern que ens complau, motiu de tensa discussió amb AUPA i ABG dins la comissió de Territori de dijous 17.
Ja estem preparant el protocol gràfic de precampaya... "Altafulla, amb tota la il·lusió". "Fonxo Blanc, l'experiència municipal".
Manel Ciércoles encapçala la llista del PSC. Sembla que posarà al seu lloc tot el sector intrús independentista... El nº 2 podria ser el tan implicat Estebi Giralde.
Aquest dimarts 22, a la Comissió d'hisenda, sabrem la liquidació del pressupost de 2010 i rebrem el suport del Govern a l'aprovació de les factures extrajudicials de Cultura de 2010. Dins el pacte del pressupost de 2011 que les pagarà, J.Mª Pérez ens ha garantit que els proveïdors cobraran finalment aquest mateix final de març! Recordem que, en definitiva, la suma de les aportacions municipals a Cultura de 2009 + 2010 iguala la de 2007 però que per necessitats de quadrar pressupostos per neutralitzar el romanent negatiu de la liquidació de 2007 vam haver d'assignar partides insuficients a Cultura i Festes el 2009 i el 2010 i sense possibilitat d'aplicar els propis romanents que generava; això sí: sabent-ne el final feliç: aplicant el PEF aquest 2011 equilibrarem despeses mínimes necessàries amb partida possible. En definitiva, han rebut els proveïdors però no els ciutadans altafullencs i el nostre regidor va haver de triar entre la vergonya major de deixar de programar o la menor de pagar tard i posar-se fàcil per a la diana dels rivals al Ple més radiofònics...
Cap de setmana de final de març ple d'activitats: el dissabte al matí, Festa de l'arbre a Brises del Mar. A la tarda, concert a l'església de Baix a Mar de l'orquestra del grans de l'escola de Música. El diumenge, al matí: Festa de l'Olla...
Antonio Machado: " Los invisbles hiladores de los sueños son dos, el torvo miedo y la verde esperanza".
George Steiner: " L'intercanvi oral autoritza el qüestionament immediat, la contradicció i la correcció. Permet al qui fa la proposició de canviar d'opinió, fer marxa enrera, i si cal, exposar les seves tesis a la llum d'una indagació comuna i d'una exploració feta entre uns quants. L'oralitat aspira a la veritat, a l'honradesa d'esmenar-se un mateix, a la democràcia, com un patrimoni comú"
Alain Finkielkraut: " El riure de l'humor desajusta les unions sagrades; el riure dels graciosos designa víctimes sacrificials. El riure de l'humor fa que trontollin, per la fantasia, les certeses sentencioses de les ideologies; el riure dels graciosos talla els caps que sobresurten, i castiga, a cops de caricatura, tots els qui contravenen amb el seu anacronisme les evidències socarrones de l'esperit del temps. "L'home pensa, Déu riu" diu l'humor; el graciosos maten el riure de Déu".
Lluís Batet cap d'enginyeria nuclear de la UPC, segon dels Nois de la Torre: "Un país tan densament poblat com el Japó necessita fonts poderoses de generar electricitat. I ara mateix la manera de fer-ho és important gas i urani. El Japó no té més remei i, per tant, ha optat per l'energia nuclear com una de les moltes formes de generar electricitat. El que ha passat al Japó no entrava en cap previsió. Això, per tant, dóna certa confiança en les plantes nuclears, ja que la Japó han aguantat més del que s'havia exigit en el disseny de la construcció. Amb greus problemes, això sí, però de moment el combustible està confinat. Cada cop el perill per la quantitat de radiactivitat acumulada va decreixent i, per tant, si es manté la integritat del combustible, cada cop és més fàcil de refrigerar. Els moments més difícils són els primers. Ara cal esperar mentre els tècnics treballen, i confiar que no apareguin més problemes".
Shigeru Ban, arquitecte: "Cap edifici construït després de 1981 fou enderrocat pel terratrèmul. Aquell any es van canviar les normes d'edificació. Una altra cosa és el tsumani. En aquest sentit, el que caldrà és de canviar els plans urbanístics de les ciutats. Caldrà de construir edificis de maó, d'almenys quatre pisos d'alçada a les costes, que funcionin com un mur, per a protegir-ne els altres. No estic segur que fos bonic, però és l'únic que funcionaria. Aquesta mena d'edificis no únicament protegiria els altres, sinó que permetria que la gent escapés als terrats".
Ryu Murakami, escriptor i director de cinema japonès: "El gran terratrèmol i el tsunami ens han robat moltes vides i recursos. Però nosaltres que estàvem tan intoxicats amb la nostra pròpia prosperitat, hem tornat a plantar la llavor de l'esperança. Així prefereixo de creure-ho".
Josep Ramoneda a "Conservadores y liberales":
" El Govern català busca desesperadament diners per a complir les seves obligacions d'aquest any i decideix prescindir d'un font d'ingressos que haurien proporcionat alguns cents de milions d'euros. Cal que s'escaiguin, doncs, raons de molt de pes per a donar aquesta passa. I n'hi han: ideològiques i culturalsLa propietat i la família. La intocabilitat de la propietat com a expressió del refús a acceptar que res no tindríem si estéssim sols en el món. que també la propietat reclama i necessita dels altres. I la família, pobre família, altra vegada convertida en cèl·lula fonamental de la societat, com es deia abans".
Jesús Eriguren, president del PSE-PSOE a "Pulso firme y mano tendida:
" ¿Acaso no se ha vist obligado Zapatero a tomar determinadas medidas sabiendo que eran costosas, pensando en el futuro del país? En cambio, en materia antiterrerorista creo que ha optado por no molestar a la derecha. ¿Por electoralismo? Más bien por falta de valentía."
"Lo malo y peligroso es la ceguera que está demostrando ante lo que ocurre en Euskadi y a su izquierda abertzale. Por mucho ruído que se haga para ocultarlo, ningún político serio que conozca el País Vasco puede negar que Batasuna ha optado por el adiós a las armas y que eso nos lleva al fin de ETA. Menos aún, ningún político serio puede olvidar que esas cosas no son irreversibles, que desde la política y las instituciones se pueden hacer cosas decisivas para facilitar, dificultar o dejar pudrir esa evolución.
Pienso sinceramente que ante el empuje de la derecha y la debilidad del socialismo se ha optado por la pasividad ante lo espinoso y arriesgado de la cuestión. Los que tanto han sufrido con el terrorismo y los que tanto han luchado contra el no se merecían esto".
Fernando Vallespín: " Que no se nos olvide. Las grandes revueltas - y aquí las de los países árabes puden ser un neuvo ejemplo - siempre se han gestado por parte de grupos que vieron cegadas sus expectativas de ascenso social. Atentos a los jóvenes".
Bualem Sansal, escriptor algerià a "El Magreb celebra la resolución":
" La nit del 17 de març estàvem tots davants els nostres televisors, tan plens d'esperança i tan espantats. Esperàvem que a les onze de la nit (hora local d'Alger) el Consell de Seguretat de la ONU votés la resolució 1973 proposada per França i Inglaterra. Estàvem tensos i impacients com si tota la nostra vida depengués d'aquest vot. (...)
"Quan ens arribà la notícia, quan la resolució fou adoptada, la nostra alegria es desbordà. Vam cridar, vam cantar, vam ballar com si celebréssim la victòria d'un equip de futbol. I després els comentaris fins la matinada. Ens moments com aquests tornem a confiar en aquesta "cosa" que tan sovint ens decepcionà: la comunitat internacional i, més concretament, Occident. Tinguérem un rampell de simpatia envers aquesta França a la qual havíem odiat com mai durant la revolta tunisiana; envers Anglaterra fins ara acostumada a ser egoista; envers l'Amèrica d'Obama que ens semblava que estava defallint.
Vam experimentar, en canvi, un odi sense límits envers Alemanya que ja nomé pensa en sí mateixa, que s'ha tornat sorda i cega davant els arguments dels seus veïns europeus; envers Rússia i Xina, eterns auxiliadors de les dictadures; envers Brasil i l'Índia, disposats a sacrificar-ho tot en l'altar del sagrat creixement econòmic. Instem els nostres amics àrabs a no oblidar-ho i que, quan sigui lliures, els esborrin definitivament dels seus programes de reconstrucció.
"Cal aplicar la resolució 1973 formalment, protegint els libis, però també en el seu esperit no plasmat per escrit: destruir Gadafi. Aquesta segona part és clau per a evitar allò que ha succeït a Líbia es reprodueixi a altres indrets com Iemen i Bahrein i, tal vegada demà, a Síria, Algèria, Aràbia Saudí i Sudan".
A.Jiménez Barca, corresponsal del País a París: "Fa unes setmanes es deia que estava acabat. Però ningú com Sarkozy per a navegar amb vent de cara en mig del cataclisme".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.