Altafulla amb tota la il·lusió

31/12/07

Perspectives de política municipal per al 2008 (en procés de debat intern)

3 comentaris
Heus ací la situació a final de 2007, a grans trets i pintada amb pinzell de broc gros:
(a) amb un govern en minoria: que ha hagut de retirar o perdre en votació al Ple tots i cadascun dels seus projectes tan megalòmans (obsessives xarxes de pluvials a Baix a Mar i sant Antoni; macrocentrebiblioteca a l’antiga Plasticel). Està més en fase terminal que en crisi crònica.
(b) amb el nostre grup, PAU, que coherentment i responsable, els va obligar a acceptar el mínim pressupost corrent per a 2008: venint a la nostra quan ja havia esclatat tota la crisi a causa de les prioritats (en inversions i personal). Un pressupost molt i que massa difícil de complir en estalvis de despeses i, sobretot, de nivell d’ingressos previstos per a quadrar-los. PAU, que mai ha deixat d’actuar amb mentalitat de govern (dins i fora, sempre veient triomfar tots els seus criteris al Ple), ha de portar una certa iniciativa (mai en exclusiva) per un possible / necessari Nou Govern.
(c) amb tots els grups encara fora del govern, que vam guanyar les propostes de projectes a subvencionar per al PUOSC 2008-2012 al darrer Ple extraordinari de l’any. Projectes que junt amb el futur camp de gespa artificial i, abans que res l’acabar pagament i il·luminacions, constitueixen els compromisos d’inversions de la legislatura. Boi ja pactats, doncs, al Ple: pels grups encara a l’oposició però actuant amb criteris i èxits de govern, la qual conjuntura d’alguna manera ja prefigura una alternativa clara de programes pactats de Nou Govern.
(d) dins el govern en minoria, ABG manté el seu hegemonisme, amb tres factors inacceptables: la supèrbia i enrocament de l’encara alcalde (amb una manca total de capacitat negociadora); l’estil autocràtic i la poca preparació de la Macroregidora; la impertinència, molt més enllà dels límits del lògic partidisme, del seu butlletí mensual. Podem afirmar, amb tota pena pel desengany viscut, que ABG mateixa s’ha autodestruït tota la legitimitat nascuda dels seus resultats electorals: en sobrevalorar-la, en sobredimensionar-la, en exclusivitzar-la. Salvem d’aquesta valoració, tan de fracàs del primer projecte de pactes de PAU, la feina i el tracte del Jano Francino Jr.
(e) la situació estructural de la Hisenda Municipal, que reclamarà més augments graduals d’IBI i convenis i estructures de personals de molta contenció, reclama un Nou Govern el més clar, humil, ferm i ampli possible.

Des d’aquestes premises, tan greument objectives que qualifiquen de boi de lúcidament prou indiscutibles, PAU obrirà torns bilaterals i col·lectius de negociacions: per tal d’assolir aquest Nou Govern de la VIII Legislatura. Un Nou Govern que ha de merèixer els complements del nom: de Reconcialició i de Pactes per a Altafulla.

Òbviament: de Reconciliació, per una doble causa: perquè d’entrada vol incloure dos grups del primer govern – ja finit de Canvi i Progrés: CiU de Joan Spuch i nosaltres, PAU. Si Jano Francino Jr. decidís passar-se al grup mixt, com a regidor dirigent / militant d’Iniciativa per Catalunya sap que té la nostra amistat personal i política per tornar a compartit govern. Però, sobretot, perquè reconciliaria PSC i PAU, i en conseqüència: el principal perdedor inicial amb el motor desenganyat del primer govern d’aquesta legislatura. AUPA i Ideal també haurien de viure la seva particular reconciliació de voler compartir el mateix Nou Govern. Pel dit i escrit, només en restarien exclòs - a priori – si no canvien de regidors: ABG i ERC. Sense ells les relacions amb el Consell Comarcal, la Generalitat i Estat Central més aviat hi guanyaran, via PSC i PAU. En relació amb la Diputació, fóra clau la inclusió de CiU, qui alhora pensem que guanyaria en el sempre recomanable perfil propi i diferenciat…

Els Pactes haurien de començar per la distribució de responsabilitats d’alcaldia i de regidories, amb plena autonomia – que inclou portantveu al Ple de les seves competències- i ben coordinades en reunions de governs setmanals. PAU volem unes Alcaldies successives i escrupolosament proporcionals en pes electoral. I hi volem la que ens correspongui… L’alcalde o alcaldessa de període dins la legislatura mantindrà les seves regidories i específicament la Presidència del Ple i signar en nom del govern els documents legalment obligats. PAU voldria que a Urbanisme tornés Pep Muntades com a gerent amb veu / criteri a la Comissió i al dia a dia; per tant: passaria d’ABG a PSC: per desplegar, amb seguretat jurídica i dins els principis de legalitat el POUM, tan necessari per la creixement sostingut de… la nostra Hisenda; on m’agradaria repetir l’experiència de 1999-2003.

Resti encetada i oberta, doncs: la perspectiva de tenir ben d’hora de 2008 el Nou Govern (de Reconciliació i Pactes per Altafulla).

Fonxo Blanc Canyelles
31 de desembre de 2007

26/12/07

Mor als 93 anys el pintor Josep Buyreu. Fill adoptiu d’Altafulla des de 1994

1 comentaris








Aquest diumenge s’acabà d’extingir i l’han enterrat al cementiri de Montjuïc, al nínxol del seus pares aquest matí de Nadal. Data sempre associada a la mort del President Macià; i val a dir que Buyreu rebé la medalla honorífica que porta el nom del primer restaurador de la Generalitat el 1931 de mans del President Pujol el 1989.
En el paisatge artístic d’Altafulla, Buyreu signa els dibuixos castellers de les plaques de la plaça del Pou. En la història cultural altafullenca de la represa durant el franquisme i la normalització amb la recuperada democràcia, Buyreu n’és una figura cabdal: dins el cenacle que a principis del seixantes reunia el jove Martí Royo i el seu pare; Albert Boronat, Joan Vives i Isidre Virgili. Durant el setantes, com a pintor del paisatge altafullenc que exposà a l’Ateneu de BCN el 1974, i com a entregat padrí dels Castellers d’Altafulla. Féu el pregó de la FM de sant Martí de 1984 i el cartell de la de 1987.
El 1995, commemorat el seus 80 anys i en l’estela de la seva designació com a fill adoptiu, vam constituir els Amics de Buyreu que edità un preciós llibre il·lustrat, d’on hem manllevat la petita antologia fotogràficaEl darrer acte de Buyreu a Altafulla s’escaigué el gener de 2005 per acompanyar-lo en els seus 90 anys

20/12/07

PAU ha guanyat en tots els acords / votacions dels Plens. Totes!

0 comentaris
Aquesta és la millor rèplica a l’article signat per l’encara Alcalde d’Altafulla, que, reproduint el del butlletí d’ABG (amb la supressió de la referència al “govern anterior” com a causant del “dèficit heredat” d’un Milió d’euros) també van publicar en aquest mensual dels amics “torreros” Rosa Maria i Jordi Guasch.

Una moda maledicent ha volgut fer forat dient que m’acaben fotent fora, m’expulsen de tot arreu. Però vet ací que si repassem tots els acords que s’han pres als Plens d’aquesta legislatura, doncs resulta que només PAU – els segons menys votat – ha guanyat en tots els acords.
Primer, com a membre del govern i en els dos darrers plens seguint la línia de “Posicions + Autonomia + Ubiqüitat” (coherència de criteris, elaborats lliurement i responsable, que han de ser proposats-negociats-rectificats-pactats arreu, en tot lloc ). Mai no m’han expulsat de la meva Pròpia Consciència; mai. Consciència feta d’arrels familiars, de mestratges, d’amistats, de lectures, de polèmiques. Mai m’expulsarà ningú de la meva pròpia consciència; ningú, mai!

Dels acords del Plens, sempre aprovats per PAU, d’aquesta vuitena legislatura municipal en destaco:

A) Dins el govern:
(1) Les noves ordenances fiscals per a 2008; amb el tipus de l’IBI fins al 0,90.
(2) Les modificacions de crèdit a partir del romanent heredat per assignar el pagament sobretot del pendent heredat i també de nous projectes indiscutibles – menys, un: la modificació de la segona fase de marquès de Tamarit, per reciprocitat (mai no corresposta) amb l’encara regidora d’Urbanisme.
(3) la parcial peatonalització de l’eix comercial de Baix a Mar.

B) Expulsats del govern, condicionant el govern en minoria:
(4) el pressupost corrent per a 2008, que va ser exactament i milimètricament el de PAU exposat dins del govern durant les nocturnes sessions d’elaboració.

C) Amb els grups encara a les oposicions: les propostes per al Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat 2008-2012:
(5.1) el col·lector de més de 800 m. dels C/ Onze de setembre fins a la Ronda d’Altafulla; sencer, en dues fases: el 2009 i el 2011: 467.376 e. + 257.463 e.. Demanant-ne com a subvencions el 70%. Implicant l’Ajuntament amb 140.213 e.+ 77.240 e.
(5.2) a proposta del PSC oficial, per a la tercera fase de marquès de Tamarit: 650 mil de màxim del PUOSC – 507.387 e per al col·lector = 142.613 e.
(5.3) la futura nova biblioteca de dues plantes amb base de 300m2, annexa a les Teresa Manero, mantenint-ne l’edifici i enderrocant el de l’antiga escola de Música. Per al 2009, projecte (600 m2 x 80 e /m2 = 48.000 e ) per al 2010, execució (600 m2 x 1.500 e/ m2 = 900 mil e.). Implicació per a la Hisenda d’Altafulla: 24 mil + 450 mil euros.
C’) hem impedit els següents projectes faraònics proposats pel govern en minoria i que de cap manera acceptàvem dins el govern: xarxa de pluvials de Baix a Mar, aparcament al costat de mar del baixador de RENFE, xarxa de pluvials a sant Antoni, macrocentre a l’antiga Plasticel.
Amb el que podem afirmar i hem enumerat, em plau d’agrair el comentari que els d’Altafulla Confidencial feien al començament de legislatura: “fer de pal de paller”. No ha pogut ser dins el govern; sinó dins el Ple. Per confirmar aquell crit desesperat al final del Ple de setembre: “A Altafulla, mana el Ple; no l’assemblea de Baix Gaià!”

Pendents: camp de gespa; nous Alcaldes i governs?

Encarada la biblioteca, resta la punyent frustració pel no assolit encara el camp de gespa artificial a l’estadi Joan Pijuan. Vaig donar la meva paraula al futbolista juvenil Jordi Torres Algado: que quan pugui tornar a jugar a Altafulla serà sobre gespa artificial; ell és l’ultim lesionat de consideració, en el lamentable camp actual.

Ja Farré, unipersonalment, ens el vol encolomar de terra: com el del Catllar, negociant amb la mateixa empresa que els fa les obres. Ha estat la seva idea des de bon començament. Està batent rècords històrics, Farré, d’Alcalde boi veu única del govern al Ple i que s’apropia competències dels regidors. Ja en la primera reunió de govern, i amb bona fe em pensava que ho expressava críticament, ens digué: “Segons la Llei, totes les competències dels regidors són delegades per l’Alcalde”.

Però sense arrels i sense bases; que governa en minoria des que ens va destituir i que ha de votar a favor de tot el que li demana PAU o del que li demanem amb les oposicions; o que ha de retirar o perd les seves propostes al Ple.

¿L’any vinent tindrem un govern sòlid pactant programa (la feina de futur principal la vam aprovar en relació al PUOSC 2008-2012), regidories i sobretot alcaldes successius amb període de mandat segons proporció electoral?

To be continued. Bones Festes. I si sou cristians, que molt Bon Nadal. “Les dotze van tocant – ja és nat el Déu infant – fill de Maria – fill de Maria”. Sobre la plàstica i interpretació del misteri de l’Anunciació pintat per Fra Angèlico… ens vam trobar un dijous dins el cicle del Cercle Artístic.

Fonxo Blanc Canyelles
Regidor electe del Ple per PAU

17/12/07

Notes de la Festa de Nadal:

1 comentaris
Sort del seguit d’esplèndides parades, amb tant de voluntariat altafullenc, tot i malgrat el fred i també de l’entranyable adoració dels infants del grup de teatre de la Portalada acomboiats per un seguit d’amatents mares. La programació, esmirriada (el govern en minoria estalvia quantitats ridícules, de pobresa més d’esperit que de cabals) i amb detalls de van de retro (feudalisme): la marquesa oferint la xocolatada i l'alcalde un pernil. Patètic.
El gran to artístic d’aquest pròleg de Nadal, el van donar el recital a l’esplèndida i recollida sala d’audicions del duet de soprano i arpa concordat per Alba Rosa Forasté & Yanela Lojos. Els originals per a piano i veu, arranjats per a arpa en recreacions de la nostra artista i professora. En tenim el programa amb firmes i dedicatòries. Tot un recital pregonament romàntic (el Cantar del alma de S. Juan de la Cruz en musicació de Frederic Mompou, dues cançons brasileires, un fragment del Werther de Massenet, tres peces de Puccini – del Turandot i de Tosca; i amb vis, la tan tràgica Ofèlia /Alfonsina (Astolfi) y el mar d’Ariel Ramírez. Amb contrast de la fatxenderia de la Carmen de Bizet i la Wiegenlied, la cançó de bressol de J.Brahms, que va popularitzar en castelà Camilo Sesto. Interpretació molt contingudes, ajustadíssimes a les dramatitzacions que s’esqueien a cada cançó / estat d’ànim.

No volem acabar aquest tan satisfet comentari sense rectificar el que digué Farré a la Junta del govern en minoria del passat 4 de desembre i que consta en acta: com a regidor de Cultura havia pactat, molt a començament d’acció de govern, amb la Yanela (Lojos) aquest concert del 15 de desembre; però sense cap preu fixat “de despesa inicial”, de cap manera; i amb disponibilitat de despesa del Patronat. Precisament vaig aconsellar – ja com a ex-regidor de govern - a qui fa funcions de tècnica de Cultura que sobretot no passéssim dels 800 e., ja que els 1.100 e. que havia sumat el cost per al Patronat del concert per a la Fira d’Artesans a la sala Marquès de Tamarit m’havien sorprès molt desagradablement i que no podíem acceptar-ne precedent. Spuch efectivament pagarà aquests 800 e, al segon trimestre de l’any vinent .
Al concert de dissabte a l’Escola de Música hi érem presents els regidors Gené, Eva Martínez i jo. Al primer terç del concert arribà Ferré.

Ple Extraordinari de dimarts: contrast de propostes

0 comentaris
Finalment els nostres punts a l’ordre del dia no hi figuren.
Amb data de 14 de desembre, el redactat per l’alcalde Farré de cap manera inclou explícitament la nostra reivindicació de la Biblioteca per al PUOSC, però oportunistament la inclourà com a tercera prioritat dins del tercer punt, així expressat: “aprovació si s’escau de determinades actuacions municipals per al PUOSC 2008-2012”. Això sí, n’afegeix un quart i com a moció – que és que com ens mereixíem fossin inclosos els dos punts que vam reclamar – el que és el nou i penúltim deliri de grandesa d’ABG: la candidatura de TGN com a seu dels Jocs Mediterranis (on, com va anunciar al Sopar del Turisme: Altafulla, amb poliesportiu, piscina coberta i camp de gespa, n’ha d’esdevenir subseu).
Panorama de futur que ens recorda com, ja al dinar amb els convidats de l’intercanvi de Roviano, Farré es va estrenar en oportunisme i cinisme quan va fer-se seus els cinemes i el restaurant italià del complex de les Bruixes i, és clar, ja s’havia fotografiat per al butlletí d’ABG davant la nova escola al Roquissar. Contra els cinemes – i per tant també contra els terrenys del Roquissar que va cedir el promotor, per conveni, al municipi – el llavors dirigent veïnal Farré havia organitzat les cassolades…
Tornem al Ple del dimarts: al punt primer, el govern en minoria proposa tres carrers a pavimentar (delegant competències) al Consell Comarcal dins el PUOSC. Dins de la Junta de portantveus van fer cas al nostre regidor de no asfaltar sinó de formigonar la baixada de sant Martí (com zona de l’antiga muralla de la Vila Closa i amb el monument al Caid Ismail) en canvi mantenen les seves eleccions – C/ Pescadors i C/ camí del Prat. Nosaltres vam proposar que el segon carrer fos el del Mar (al tram hostal de Sant Martí, la Xunga) per l’estat de deteriorament i mal aspecte, sent un eix central i comercial del poble. Quan érem regidors de barri al govern ja pensàvem presentar-ne aquesta millora com a prioritària; però el cert és que estàvem considerats tan comparses de l’hegemonia d’ABG que vaig saber per una nota d’alcaldia que, mentre durés la segona fase de marquès de Tamarit, el carrer de Mar passava a prohibició d’aparcament – i sense argumentar a la nota el per què.

Col·lector de pluvials sencer!

Al segon punt del Ple de dimarts ens proposen l’aprovació inicial del projecte del col·lector d’aigües pluvials als C/ Onze de setembre – Alzina – Tamarit i ronda d’Altafulla amb un pressupost d’execució per contracte de 724.839 e. En principi hi estem totalment d’acord. Però com que va lligat al punt tercer en què el govern en minoria només demana al PUOSC de la Generalitat - i per a l’anualitat de 2009 -la subvenció de la primera fase (325 mil e que en són el 70% de 467.376) doncs, en conseqüència, només votarem afirmativament el punt segon si al tercer assumeixen demanar la subvenció al PUOSC només per al total del col·lector (el 70% de 724.839e.= 507.387e.) restant-ne com a inexcusable compromís municipal el 30%, és a dir: 217.451 (que dividir en cinc anualitats en suposen de 43.490e. cadascuna).
Hem de fer notar que, al text de la Junta de portantveus elaborat per la regidora d’urbanisme, el cost aproximat del projecte de col·lectors era de 790 mil euros, ara és 65.161 menys…
D’acceptar la proposta del govern en minoria suposem que la resta del projecte de col·lectors o no s’executaria (estant aprovat) o caldria destinar-hi inversions a préstec per valor mínim de 140.213 de la primera fase subvencionada (+ 257.463 de la segona no subvencionable = 397.676 e., per tant a 79.535 e. cada anualitat del quinquenni (que multiplica per 1,83 aquells 43.490 e. del projecte sencer demanat a subvenció).

Biblioteca per al 2009, no per al 2011.

I ja hem arribat al punt tercer. Ara, la proposta de Biblioteca (dins el programa específic del capítol IV del PUOSC) ja no mereix aquell immens “desestimat” sinó que figura explícitament al llistat del govern en minoria: per al 2009, demanar una subvenció de la meitat del projecte bàsic i d’execució: 42.560. Per al 2011, arribaria la construcció i mobiliari i equipament, pressupostat en 1.592 mil e (subvenció de 798 mil). No hi figura la superfície preceptiva destinada expressament; la calculem: ha de donar la mateixa divisió 85.120 / 80 que 1.596.000 / 1.500 (pressupost / mòdul per m2): efectivament: 1.064 m2. Nosaltres, n’havíem calculat per determinacions d’anualiatats d’inversions: 724 m2; en edifici de dues plantes al complex o campus cultural de les Teresa Manero. Pel que ens ha arribat a orelles, pensen destinar els excèntrics terrenys de l’edifici magatzem del Plasticel per a la seva futura biblioteca; perquè amb dues plantes cal més personal… ( ¿la tecnocràcia neoliberal amb els serveis públics, del govern en minoria?

Un segon projecte per al PUOSC? No, gràcies!

El govern en minoria proposa per a subvencions del PUOSC la ja esmentada primera fase dels col·lectors d’Onze de setembre a ronda d’Altafulla i també un segon projecte (dels que tan els excita els deliris de grandesa perquè suma 3,3 milions d’euros que és de remodelació de voreres i adequació de serveis a la zona residencial tan horitzontal de sant Antoni (C/ Oliveres, els Ametllers, Luzymar, Farigola, ronda d’Altafulla i camí de l’Ermita). En demanen per al 2011 una subvenció de 560 mil euros per un pressupost de contracta que, per cert, figura en blanc al text lliurat (de fet, si n’és el 70%: el total és de 800 mil). Adonem-nos que el projecte aprovat al punt dos reclama menys diners del PUOSC que el que no: el 72,31 % més.
Recapitulant: per al PUOSC, el govern en minoria demana dues subvencions (2009: 325 mil e per a la primera fase dels col·lectors + 560 mil per als carrers de sant Antoni) que amb els 885 e. depassen en 235 els 650 mil possibles. L’hisenda municipal s’hi hauria de comprometre - amb préstec - a la diferència i sumant-hi els 30% de cadascun: 140.213 e. + 240 m.e. Total: 615.213 e. Però, oi que també hi hauríem d’incloure els 257.463 de la segona fase del col·lectors per executar el projecte aprovat? En resultarien: 872.676 e. ( :5 = 174.535 e. de cada anualitat).
PAU només demanarà el projecte sencer del col·lector, i el 2008. Per al programa específic de biblioteques, ens mantenim – oberts a nous arguments – amb el ja definit.
En la nostres posicions són essencials els càlculs d’inversions a préstec quinquennals. Ja exposats i per cert corregits, ja que la xifra de pressupost de la biblioteca era prou errònia (1,4 M d’e i no els 1,14 M.)

14/12/07

Moció per incloure l’acord d’aplicar el PUOSC a la nova biblioteca a l’ordre del dia del Ple del proper dimarts.

0 comentaris
Per tal de reaccionar contra l’obstruccionisme de l’alcalde Farré, que ens va negar poder debatre i votar l’esmentada proposta, vet ací que PAU ha redactat consensuadament amb PSC, AUPA i Ideal la moció que demana incloure dos nous punts de l’ordre del dia al Ple Extraordinari de dimarts dia 18 de desembre a les 6 de la tarda:
(1) Aprovació, si s’escau, de la proposta de sol·licitar al PUOSC 2008-2012 la inclusió de la redacció del projecte i l’execució de la Biblioteca per a Altafulla.
(2) Acordar un nou Ple extraordinari que n’aprovi la superfície expressament destinada dins el complex de les Teresa Manero i la memòria valorada indicativa.
La moció que s’empara en el dret dels 25% dels regidors del Ple a presentar punts de l’ordre del dia la vam presentar ahir dijous a la tarda al registre municipal.


Esborrant de pla d’inversions a préstec quinquenal:

Com que els projectes per al PUOSC van indestriablement lligats als criteris d’inversions a préstec (256 mil e), presentem el que fora la nostra proposta el març de 2008 per a les del pressupost de 2007, mitjançant expedient de modificació de crèdit:
1) Acabar de pagar: desviament primera fase de marquès de Tamarit: 20 mil
2) Completar els enllumenats a Baix a Mar + C/ Fassina: 42 mil + 68 mil
3) Rehabilitar l’estadi Joan Pijuan amb la instal·lació de la gespa artifical: 68 mil
4) Col·lector de pluvials de C/ Gaià- Ronda d’Altafulla ponent: 58 mil. Per als 790 mil – 70% de PUOSC = 237 mil e. d’inversió municipal

Per a 2009, 10, 11 i 12:
Gespa: 68 .000 e.
Col·lectors: (237-58 : 4) = 44.750 e.
Biblioteca: 256 – ( 68 + 45) = 143 // 143 x 4 = 572 .000 e.,
---) pressupost de 1,4M ; relacionat amb els dos mòduls del PUOSC:
1,4 M = 80 e. x S + 1.500 e. x S ---) S = 886 m2. de superfície per a Biblioteca

(Responsable d’errors o encerts: Fonxo Blanc)

Junta de govern de 4 de desembre: la rehabilitació del camp de futbol

0 comentaris
Rebuda l’acta, vet ací que a la pàgina 1-12 llegim: “El Sr.Alcalde informa que ha rebut a representants de l’empresa Acomolgo, que és la que porta a terme les obres d’arranjament del camp de futbol de El Catllar, als efectes de mirar de solucionar els actuals problemes del camp de futbol municipal, posant de manifest als membres de la Junta de Govern Local que han anat in situ al camp de futbol per veure les instal·lacions i quina seria la millor de les intervencions possibles (per tant, Alasà no és el nou regidor d’esports, sinó l’Alcalde, qui dirigeix les operacions. De fet des de la llarga trucada al president del club immediatament després del ple de setembre, Farré (i ABG) ja havia treballat en aquesta línia, tenint el regidor d’esports com a comparsa i nosa, rival a batre, des del seu butlletí, amb falsedats). Continua el Sr. Alcalde informant que han de procedir a realitzar un aixecament topogràfic i, a partir d’aquí, podran disposar del corresponent pressupost per a la realització de l’obra (el nostre regidor al govern, responsable d’esports, ja disposava del topogràfic i del pressupost de moviment de terres per valor de 80 mil e + regs a finals de juliol. L’agost vam saber que per a la gespa artificial no calia moure terres. El reg per a terra no serviria per a gespa artificial. D’acord amb el llavors regidors d’esports i el club de Roda de Berà, gastaven el doble d’aigua amb el camp de terra que amb el camp de gespa de Mondo s.l.)

Continua el Sr.Alcalde manifestant que el sistema de finançament seria el mateix que s’havia plantejat per a la instal·lació de la gespa artificial (quin oportunisme i quin cinisme, Farré, oi?).
En definitiva model de finançament tipus Roda i camp tipus El Catllar. Però a Roda portava la gestió política el regidor d’Esports, no l’Alcalde. El Catllar és un poblet al costat del potencial global d’Altafulla. Però cada equip de govern vola a l’alçada de la qual és capaç: l’actual, en minoria, com les gallines; sense ni visió ni coratge. I com es confirma el lapsus de la regidora d’urbanisme a una comissió –“el govern d’ABG”. No se’n sortiran!!

¿Tindrem el camp de gespa artificial, per acord d’un nou govern i amb nous alcaldes (succesius)?

Fonxo Blanc / Regidor d’Esports de mitjans de juny a finals novembre de 2007

12/12/07

El 18, Ple extraordinari de propostes per al PUOSC 2008-2012

2 comentaris
Al·leluia: també han retirat el projecte d’aparcament públic als terrenys de RENFE; i ja en van dos.
Ho hem sabut a la Junta de Portantveus d’avui, on per cert també ha actuat de ponent la regidora d’urbanisme. El llistat de projectes “susceptibles de ser incorporats” al Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya 2008-2012 s’ha reduït a dos:
(1) Els de remodelació de voreres a l’àmbit dels carrers de les Oliveres, dels Ametllers, de Luzymar, de la Farigola, Ronda d’Altafulla i camí de l’Ermita. Només en tenim els plànols (enllumenat públic, voreres, pluvials., soterrament de serveis, arbrat) datats el juny d’aquest 2007 i… ja des d’avui amb memòria econòmica… per valor de 3.327.000 e. (primera fase de 800 mil). Com a possible recanvi, una intervenció similar als Munts per valor de 3.150.000 eurossense els plànols i memòria prèviament vistos o fotocopiats. PAU considerem que no són la primera prioritat.

(2) Sí que n’és per a nosaltres la de construcció del col·lector d’aigües pluvials als carrers Onze de setembre, de l’Alzina, de Tamarit i de la Ronda d’Altafulla. Comença a la cruïlla de l’era del senyor i abasta fins a 825 m. de xarxes pluvials. Sumant a l’execució material (525.093e.) el 13 % de despesa general (68.262e.) i el 6% de benefici industrial (31.505e.) resulten 624.861 e. als quals aplicar el 16% d’iva i aixó donar com a pressupost definitiu exactament 724.839,22 e.

Recordem que el PUOSC abasta el quinquenni 2008-2012. Que s’han de presentar els projectes fins el 27 de desembre. Si en tenim el projecte aprovat pel Ple i visat pels Col·legis professionals, les obres poden començar el 2008, ¡sempre i quan si també els tenim inclosos i programats en les inversions a préstec!. Si només en presentem memòria valorada i n’elaborem el projecte el 2008, llavors – amb les mateixes condicions anteriors – poden començar el 2009.
La subvenció màxima pot arribar fins el 650 mil euros; sense depassar el 70% del cost total. Per al projecte del col·lector aquest percentatge suposen fins a 507.383 euros. Si s’inclouen també les primers fases de 800 mil e. d’un dels projectes de remodelació (sant Antoni o Els Munts), llavors el 625 mil e. màxims subvencionats pel PUOSC en reclamaran d’inversió municipal plurianual 875 mil més!! El màxim anual es mou entre els 250 mil, per tant en demanaria en exclusiva la destinació de tres anys i mig. Cal adonar-se’n i valorar-ho, oi?

Tant PSC com AUPA i PAU (i ho he proposat a CiU i Ideal) també volem incloure a subvenció del PUOSC 2008-2012 la construcció d’una biblioteca pública als terrenys de les Teresa Manero, enderrocant-ne l’edifici secundari de dues plantes. El nostre regidor, informat per la Central de Biblioteques de TGN, ha presentat les característiques de la subvenció, d’acord amb el capítol IV (art. 31.5.c, 33.1 i 33.3 i 35 del Decret 245/ 2007 de 6 de novembre) que reclamen la cessió d’una superfície a la qual aplicar els següents mòduls, a partir entre Generaliat i Ajuntament: per cada m2 80 e. per a redacció del projecte + 1.500e. per cada m2 pel que a l’execució del projecte. Com a documentació cal aportar les dades identificatives i demogràfiques (en el propers 10 anys) d’Altafulla; la descripció de l’equipament actual (de 80m2) i del seu règim de funcionament i demanda d’usuaris; la ubicació de la nova superfície i finalment una memòria indicativa valorada.
L’alcalde s’ha negat fins i tot a incloure la proposta a debat del Ple del dimarts 18 a les 6 de la tarda. Caldrà, per tant, que 4 regidors ho demanem expressament, com a 25% del Ple que en té la iniciativa legal per fer incloure punts de l’ordre del dia. En la data del Ple, encara no tindrà regidor el PP, per tant el govern podrà guanyar les seves propostes pel vot de qualitat de l’Alcalde
La regidora omnipresent d’urbanisme ha presentat dins el plec informatiu de projecte de Biblioteca dins el PUOSC amb la qualificació ben grossa de “desestimat”. Proposen una xarxa de biblioteques local a partir de l’actual i les tres escolars; idea que no és més que la reacció a la proposta de PSC+AUPA+PAU, perquè la regidora d’ensenyament – la mateixa que urbanisme – no ha tingut cap interès fins ara pel funcionament de les biblioteques escolars fora d’horaris escolars. En la seva argumentació de rèplica a tornar a queixar-se que tant la Llar d’Infants nova com el pavelló a punt d’estrenar (o el camp de gespa i la futura biblioteca nova foren càrregues de manteniment que – segons ella, obsessiva amb els pluvials per inundacions “prevenint els efectes del canvi climàtic” – no ens podem permetre (sic)

11/12/07

Extracte dels pressupostos per a 2008

0 comentaris
A) Sense inversions a préstec, de moment. Era la nostra demanda per aprovar-los. Ens plau, donat el final feliç en el fracàs del les propostes del govern en minoria, de fer saber quines havien estat les propostes “més polítiques” al respecte:
(a) d’ABG a la resta de grups (que ens va fer sentir enganyats a la negociació): adequació pàrquing de RENFE: 15 mil euros, 3 mil més que per al camp de futbol + inundacions: per al barri marítim (PUOSC): 40 mil e. + carrer darrera poliesportiu: 50 mil e.
(b) del govern en minoria al projecte de pressupost al Ple: enretirava els referents al pàrquing i també al camp de futbol (sic) i mantenia les xifres del “pla contra inundacions”.
Quan tinguem la liquidació del pressupost d’enguany, el març de l’any vinent, si podem pels paràmetres legals que les regulen – i esperem que sí: amb estalvi net positiu – per expedient de modificació de crèdit, incorporarem les inversions a préstec. Podrien sumar, com a operació de capital financer, els 256 mil e. d’estalvi d’operacions corrents previstes. Hi inclouríem el pagament del pendent (fase 1 de la remodelació de Marquès de Tamartit / Migdia) i l’acabament dels enllumenats (Baix a Mar: 42 mil e. + c) de la Fassina: 68.100e.). Com a primera prioritat per a PAU, els primers 68 mil euros del decenni per al tan somiat i vindicat camp de gespa artificial a l’Estadi Joan Pijuan. A negociar tocarà…

B) Al capítol de despeses personal, un dels motius principals del nostre vot favorable – després que fossin enretirades pel govern en minoria les places noves, sense assignació del grup A2 (amb diplomatura) de coordinació de l’oficina municipal d’habitatge i de tècnic de medi ambient – incorporem: la bidelleria al Roquissar; els monitors del Centre Obert Infantil, i del PIJ (de fracció del 56% a jornada sencera); un 20% més de dedicació de la bibliotecària que en tindrà el 80%; finalment horari sencer per a l’oficina de turisme de Marquès de Tamarit, que només tenia oficialment el 53% de dedicació; 6 mesos de la segona plaça de directora de Llar d’Infants + una plaça de tècnic i d’especialista. Els nostres dos arquitectes encara no sumen una dedicació completa: 34,67 % de jornada de l’arquitecte municipal i ara el 37,33 del jove professional.
Amb total seguretat per pressupost vinent aprovat, tenim aquesta distribució de despeses de personal segons servei municipal:
Policia: 25,67%) + Ensenyament: 20,85%) + Brigada: 18,15%) + Oficines: 13,65%) + Urbanisme: 5,37%) + Òrgans de govern: 3,81%) + Serveis Socials: 1,41%) + Comunicació: 1,22%) + Joventut: 1,06) + Turisme: 0,97%) + Cultura: 0,71%). Productivitat: 2,06%) + Hores extres :1,37%). Total: 2.988.606 e. Vet aquí: el 53,613 % del total de despeses corrents; o el 50,88 % del total del pressupost.
Comparem l’evolució del capítol 1, de despeses de personal des del 2000 (quan n’era regidor d’hisenda l’ara regidor de PAU) llavors tenim els següents augments interanuals:
2001- 2000: + 13,84 // 2002- 2001: + 2,93 // 2002-2003: + 20,6 (nou conveni) *//* 2004-2003: + 2,19 // 2005-2004: +13,61 // 2006-2005: + 9,12 // 2007- 2006: + 29,83 (nou conveni) *//* 2008 -2007: + 4,74. El pes de la despesa en personal dins cada pressupost fou: 43,78 (2000) // 46,61(2001 // 43,66 (2002) // 45,92 (2003) *//* 43,04 (2004) // 42,48 (2005) // 45,24(2006) // 48,57 (2007)
Una altra comparació molt pertinent rau en contrastar-los amb els respectius ingressos de tributació directa, més regular (principalment IBI + plusvàlues + Vehicles) per adonar-nos del grau d’equilibri pressupostari impost directe / despesa personal: 2000: 1,059 // 2001: 0,95 // 2002: 1,095 // 2003: 0,85 *//* 2004: 0,89 // 2005: 0,81 // 2006: 0,77. Tenim pendent de liquidació el 2007. Seguim pensant que els anys menors a 1 reflecteixen amb tota cruesa la necessitat de noves bases cadastrals que han arribat amb un retard d’uns boi deu anys.
Mercès als impostos indirectes (sobretot per construcció / ICIO) hem compensat els desequilibris dels anys 2003 ençà; amb tot detall comprovem com aquell any de final de govern d’UPA n’ingressem 669.878 e, per tant la proporció del total d’impostos amb personal (1.471.433 + l’esmentada quantitat dividits per 1.734.645) dóna 1,2335 e. Seguint les sèries de la proporció D+I / P teníem el 2004: 1.579.763 + 603.249 / 1.772.682 = 1,2314: Per al 2005: 1.627.846 + 734.273 / 2.013.953 = 1,1728. Per al tan excessivament excepcional 2006, heus-ne les xifres d’impostos indirectes: 1.170.545, el cim del cicle expansiu de la construcció, autèntic gran cant del cigne quan la comparem amb la definitiva de 2007 encara per conèixer. Llavors, l’any passat la proporció dóna el resultat de dividir la suma dels 1.707.469 de directes amb aquells milionaris indirectes dividia per 2.197.691: 1,3095. Enguany, recordem que a la devallada radical dels ingressos per ICIO (no arribem fins ara als 200 mil e., quan el previst és de 500 mil) i als potser 400 mil e. de menys que recaptarem per IBI sobre els pressupostats hem de considerar aquell salt del 29,83 % de despesa de personal després del conveni.

C) Les despeses pressupostades per al 2008 resulta que suposen el 9,53 menys del pressupost definitiu d’enguany i, dada més fiable, el 9,62% més del de 2006. L’estalvi en el procés de reunions preparatòries del llavors equip de govern sencer fou de 422.101 euros a partir de les inicials desiderates per regidories. Foren tardes i nits durant sant Martí…Comparant subfuncions, primer esmentem les que teníem:
a Festes vam baixar de 111 mil a 93 mil euros la xifra de 2006 (7 mil e, menys que 2007);
a Cultura, de 181 mil a 151.454 e. (6 mil euros més que 2006; i 49 mil menys que 2007);
Esports, manteníem d’entrada les xifres de 2007 però hem baixat 6 mil e.: 4.700 més que 2006 els 45.704 del pressupost per a 2008.

El dinamitzat Turisme (134.602 e.) només puja el 17% en relació a enguany, i estalvià 50 mil e. en relació a la proposta inicial.
Comunicació, en limitar cada Plaça del Pou a bimensual, passa dels 50.589 e. del liquidat de 2006 a 33.623.
La regidoria de Benestar Social amb 52.500 e. manté la xifra del pressupost d’enguany (els constants 20 mil e. per ajut humanitari) però augmentant la transferència al CCT per assistència primària (19 mil, 2 més).
Les despeses en béns corrents de regidories d’Ensenyament i Participació pugen en relació a 2006 el 31,73% i el 86% resultant-ne respectivament 125.252 e. + 13.803.
La nova àrea de Joventut en suma 5 mil als 8.800 e. per al PIJ.
En manteniment de via pública (120 mil e.) i d’edificis (100 mil) el pressupost de 2008 els rebaixa en 9 mil e. comparat amb el liquidat de 2006. Però en maquinària (25 mil) i combustibles (40 mil) mantenim les xifres de 2007.
Pel que fa a recollida d’escombraries i neteja viària, l‘alcalde ha fet una proposta definitiva de 567 mil euros (el 75,17% del pressupost definitiu de 2007); i del liquidat de 2006, el 92,1%;
En energia elèctrica (210 mil) i a BASE(140 mil), 16 mil e. menys que 2006 i en manteniment de l’enllumenat (60 mil) 4,5 mil menys.
En amortitzacions dels préstecs a llarg termini, el 2008 respondrem de 256 mil e. ( el 4,48% més que 2007 i un increment del 26 % sobre 2006).

D) Els capítols d’ingressos per força han de fer quadrar el de despeses. I així com el llavors equip de govern sencer va anar posant mala cara per assumir tants estalvis, doncs als d’ingressos vam haver de fer un massa alegre exercici d’optimisme en les previsions. Cal quadrar. Més sobretot lluitar per assolir que els ingressos reals s’acostin el màxim possible als pressupostats. Sobretot, els referents als impostos indirectes per construcció (l’ICIO pressupostat és de 350 mil e.) i a la taxa per llicències urbanístiques (200 mil e.); objectius d’hisenda municipal que reclamen una nova regidoria d’urbanisme amb voluntat de concertació, de pacte, de relació fluïda (dins de la garantia de la seguretat jurídica i el principi de legalitat) amb els motors econòmics implicats.
La fixació del tipus de l’IBI al 0,90 per l’equip de govern sencer durant el Ple d’ordenances (que tingué l’abstenció d’Ideal i el vot en contra de PSC. AUPA i PP) està més justificada i resultarà insuficient per assolir la gran xifra prevista al pressupost de 2008: fins a 2.551.270 e. Vet ací un probable grau d’optimisme: Ferré i Alasà a la Plaça del Pou preveien uns ingressos de 2.150.000 e; per tant l’optimisme el podem xifrar en el 18,66%; tan de bo que la xifra de recaptació al tancar l’exercici de 2008 ens desmenteixi. Els altres impostos directes, al mateix capítol que l’IBI, en són el de sobre vehicles, previst puja 237 mil e i el de les plusvàlues amb una previsió d’ingressar 150 mil e. En definitiva, els “possibles” impostos directes volen representar el mateix valor que les “efectives” despeses de personal
La taxa de recollida d’escombreries sumarà 485 mil e.; la de guals 33 mil; les d’ocupació del subsòl per electre 35 mil i per telefonia fixa 22 mil; els ingressos per multes 35 mil més; 12 mil e. tant per taxes de la piscina com per parades de mercat; per taxes de llicències d’activitats esperem 20 mil e. i d’ocupació de via pública per bars, 10 mil. Per concerts de música clàssica, 13 mil e. Del cementiri, les taxes suposaran 7 mil. El capítol 3 d’ingressos que aplega tot el ventall de taxes representa el 21,35% del total.
L’altra gran font d’ingressos provindrà, com és lògic, de transferències, amb una xifra de 50 e. més petita que la de taxes: 1.204.464e. En destaca el contrast entre les provinents de l’Estat (745 mil e: 685 mil de participació al tributs + 60 mil de compensació per l’IAE) i les de la Generalitat (un total de 320 mil euros:157 mil de subvenció a les Llars d’Infants / 1.800 e. per criatura + 90 mil dels Fons de Cooperacio Local + 28 mil del Departament de Cultura i MMCC + 20 mil de Departament de Turisme + 10 mil del Departament d’Acció Social i Ciutadana + 10 mil de la Direcció General de Joventut + 3.600 del Departament de Justícia + 1.300 del Departament de Salut). De la Diputació esperem 30 mil euros i del CCT 36 mil.
Quan s’escaigui l’operació de préstec, coneguda la liquidació de 2007, incorporarem un passiu financer de 256 mil euros.

E) Les xifres d’Ensenyament al pressupost: espigolant partides, ja que la regidora no les dóna al Patronat ni al Ple, podem escriure:
Llars d’Infants: ingressos: (31013) taxes: 180 mil + (45506) subvenció de la Generalitat: 157 mil.= 337 mil e.//despeses: personal: 380.021e. + servei catering: 47.500 e. = 427.521 e. (+ 1.500 e.)
Escola de Música: ingressos (31014) taxes: 61 mil // Despeses: personal: 114.491e. + (1.500 e.) (transferències)
Escola d’Adults: ingressos: (31015) taxes: 5 mil // Despeses: personal: 31.329 e. + (1.000 e.)
Transport Escolar: ingressos (31007) taxes:11.500 e. // Despeses: 25 mil
Resta partides de despeses: (422 - 22608) 13 mil + INAFOS: 18.900 e.// AMPES: 9 mil // CEIPS: 2.500 // Beques: 3 mil // Publicitat i reunions: 1.500 e.

F) Quan sigui presentat definitivament al Patronat de Cultura podrem detallar-lo. D’entrada, podem queixar-nos que de l’esborrany que coneixem han fet caure els respectius 4 mil euros per les escoles de Plàstica i de Teatre. Ep! dins les reunions d’elaboració dels pressupostos de l’equip de govern sencer les vaig mantenir.

Fonxo Blanch Canyelles
Regidor per PAU al Ple

8/12/07

Dimarts decisius: l’Onze de desembre, Junta de Portantveus. El 18, Ple extraordinari de propostes per al PUOSC 2008-2012

1 comentaris
Al·leluia: ens ha arribat la convocatòria del que havíem demanat: dimarts vinent, Junta dels 8 Portantveus. I inclou un llistat de projectes “susceptibles de ser incorporats al Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya 2008-2012”.
Se n’ha exclòs el projecte estrella d’ABG+ERC de 3,2 milions d’euros per a Baix a mar, aturat per PAU i les oposicions (destacant-ne J.M.Pérez d’Ideal, tan arrelat a la zona i, sobretot, la de l’Antonio del Castillo, ja exregidor del Ple en representació del PPC, coneixedor de les característiques del terreny com ningú com a pioner urbanitzador). Haver evitar l’aventura forassenyada del projecte que tant ens ha preocupat i ocupat (motiu de fons de la situació del govern en minoria pel cessament del nostre regidor) obre la porta a la consideració d’altres projectes, que són els que consten en l’esmentada convocatòria i al que volem afegir (amb el suport d’entrada del PSC) el del futur edifici de la biblioteca substituint el de l’escola annexa a les cinquantenàries Teresa Manero.
Els projectes proposats per instruccions de l’actual alcaldia en són aquests tres – a disposició de la consulta dels portantveus, cosa que hem fet:
(1) Remodelació de voreres a l’àmbit dels carrers de les Oliveres, dels Ametllers, de Luzymar, de la Farigola, Ronda d’Altafulla i camí de l’Ermita. Només en tenim els plànols (de pavimentació, de xarxa d’aigua potable i d’enllumenat públic) datats el juny d’aquest 2007 i… sense memòria econòmica…

(2) Construcció del col·lector d’aigües pluvials als carrers Onze de setembre, de l’Alzina, de Tamarit i de la Ronda d’Altafulla. Comença a la cruïlla de l’era del senyor i abasta fins a 825 m. de xarxes pluvials. Sumant a l’execució material (525.093e.) el 13 % de despesa general (68.262e.) i el 6% de benefici industrial (31.505e.) resulten 624.861 e. als quals aplicar el 16% d’iva i això dóna com a pressupost definitiu exactament 724.839,22 e.

(3) Aparcament públic de vehicles a la “zona sud-oest del Barri Marítim” – eufemisme que deu referir-se al macropàrquing asfaltat de 319 vehicles als terrenys de RENFE; projecte de 696 mil euros (si fa no fa la mateixa quantitat que la del camp de gespa artifical) tan car a l’ecologisme d’ABG, per obligar-nos als banyistes de la roca de Gaià / l’Espigó a perdre el dret consuetudinari a aparcar al tradicional camí de sauló obert per l’antiga fàbrica de potasssa. L’accés al pàrquing se l’empesquen entrant des de la rotonda de la baixada del pont sobre l’estació i a través d’un asfaltat paral·lel a peu pla.
El projecte duu tant la marca de la regidora d’urbanisme que està datat… en aquest proppassat mes de novembre…
Heus-ne ací els capítols del projecte: moviments de terra i pavimentació: 318.710 e. + xarxa de reg, ordenació de zones verdes i ajardinament: 64.217 e. + enllumenat públic: 61.023e. + xarxa de drenatge: 38.053e + demolicions: 10.992. Suma una execució material de 504.452 on aplicant-hi els consabuts 13 i 6 % i sobra la suma obtinguda el 16% d’iva ens trobem amb aquells 696.345,74 e.

Pensem que amb un projecte de pantalla vegetal amb l’estació anem que xutem (per cert, fou l’espai del més històric i provisional dels camps de futbol del poble: el moll de moviment de mercaderies de l’estació). El capítol 6è del projecte en pot ser la referència, per la qual cosa el reproduïm:
Instal·lació de reg amb goters: 4.968 e. + hidrosembra: 1.248 e. + arbrats (tipuana speciosa, lladoners) i arbust(hedera d’hèlix, genista monosperma, lavàndula dentada): 1.951e.

5/12/07

PAU demana a Farré la convocatòria urgent de la Junta de Portantveus

0 comentaris
Fins el 27 de desembre tenim temps per a presentar projectes a la Generalitat per obtenir del seu Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) el màxim de 650 mil euros per al període 2008-2012.

Retirat del Ple de novembre pel govern en minoria el seu projecte “estrella” (*) datat el 13 de setembre d’enguany (en paral·lel i com a rèplica de “prioritat” d’ABG al camp de gespa artificial de l’estadi Joan Pijuan) ara cal “consensuar”-ne de nous (edifici exprés per a biblioteca, projectes d’infraestructures pendents de l’etapa Muntades, xarxes d’aigües i clavegueres als estàndards reclamats per al 2012, etc…) dins els terminis tan curts de temps fins a la data límit.

La minoria al govern no ens convocarà i ens posarà entre l’espasa i la paret a final de mes i d’any tornant-nos presentar “la construcció d’una xarxa d’aigües pluvials i dos dipòsits de retenció al Barri Marítim”?
Coneixedors de la falta de reflexos pactistes de la minoria al govern tornem a estar molt preocupats, molt!

(*) Dins la Comissió d’Urbanisme de 22 de novembre, la regidora d’Urbanisme arribà a dir que el presentava “el govern d’ABG”, però hi tingué el suport entusiasta del regidor d’ERC, somiant fins i tot obtenir fons europeus FEDER. Esperava incorporar, a més del 650 mil euros de la Generalitat, aportacions de la nostra empresa d’aigües (que per això s’incorporà a la reunió del darrer consell d’administració com reina de la reunió) i de l’ACA.

Heus aquí les dades de la memòria econòmica:
Execució material:
Xarxa d’aigües pluvials: 742.600 e
Dos dipòsits de retenció: 1.514.550 e.
5% d’imprevistos: 112.857 e =
------------------------------------
2.370.007 e.

19% benefici industrial: 450.301 e.
16% d'IVA: 451.249 e.
____________________________

Total: 3.271.558 e.

1/12/07

Tindrem el pressupost sense inversions que ha proposat PAU al Ple.

0 comentaris
Com anunciàvem al final de l’article del nostre portantveu, hem mantingut la il·lusió i, sobretot, la coherència, tenint un paper molt actiu al Ple tan decisiu de l’aprovació dels pressupostos del proper 2008.

El motiu de fons de les discrepàncies i angoixes dins del Govern, a més dels butlletins de Baix Gaià, no era d’altre que els criteris sobre inversions a préstec i sobre futures places de nou personal. En les reunions d’elaboració dels pressupostos de l’equip de Govern durant tardes i matinades de la festa major vam oposar-nos radicalment a que l’àrea d’Urbanisme de Marisa Méndez-Vigo s’expansionés amb un futur tècnic mediambiental i, encara més, pretenent un coordinador d’habitatge municipal que fes assumir per l’Ajuntament d’Altafulla la competència de la Generalitat en vivenda de promoció pública. Pel que fa a inversions, vam proposar els 68.000 euros de la primera de les 10 anualitats per al Camp de Gespa. A canvi ens volien fer acceptar com a prioritat, després de deutes i enllumenats amb els quals estem perfectament d’acord, la famosa lluita contra les inundacions (a Baix a Mar, amb 40.000 euros, per a un futur projecte amb la megalomania de preveure la paranoia d’inundacions per culpa del Canvi Climàtic*; 50.000 euros, per a un carrer que evités les possibles inundacions del pavelló).

Havíem participat activament en la confecció dels estalvis de despeses i en les tan optimistes previsions d’ingressos, on vam fer l’advertiment que calia que l’equip de Govern negociés amb els motors econòmics urbanístics per conèixer-ne els seus projectes de futur, la seva repercussió als futurs ingressos en ICIOs i llicències urbanístiques per tal que fossin assolides les xifres previstes als pressuposts d’ingressos.

Per coherència, vam anar al Ple (sense haver-nos reunit amb cap altre grup) estant en contra del pressupost total que incloïa aquelles places (sense dotació pressupostària però incloses com a vacants) i, evidentment, de les inversions contra inundacions. Però el nostre més gran motiu d’angoixa provenia de la proposta d’aprovació pel Govern ABG + CiU + ERC d’un projecte de 3.200.000 euros, redactat al setembre i destinat, com si no?, a preveure les futures greus inundacions a Baix a Mar. Aquest projecte era el proposat pel Govern per demanar al PUOSC de la Generalitat els 650.000 euros que podem obtenir per al període 2008-2012. La gravetat de l’error d’aquesta proposta ens havia fet connectar amb altres grups.

Ja som al Ple. El Govern retira el punt que acabem d’esmentar. Gran victòria. Gran alleujament. Ara tenim fins el dia 27 d‘aquest desembre per decidir per consens les inversions que proposarem a la Generalitat. Nosaltres prioritzem el futur edifici específicament per a Biblioteca Municipal de futur poble de més de 5.000 habitants. La regidora d’Urbanisme ens el va rebutjar a la Comissió quan encara érem al Govern.

Seguim al Ple. Comença el torn d’intervencions de votació del pressupost. Estrenem veu i vot diferenciat després de ser destituïts al Govern. Com que som el grup més petit, som els primers a parlar. Proposem que, per tal de votar-lo favorablement, l’equip de Govern faci un exercici de responsabilitat i retiri el que ja sap que són els nostres punts d’irrenunciable discrepància (personal i inversions). Per coherència, acceptem els estalvis de despesa perquè hi hem participat i amb advertiments, el d’ingressos. L’oposició en bloc va anant dient que votarà que NO a tot el pressupost, sense demanar contrapartides per rectificar; com va dir Josep Mª Gené, el NO del Ple al Pressupost de 2008 suposava que el Govern perdés una Moció de Confiança encoberta.

Després d’un encès debat, vet aquí que l’equip de Govern en minoria s’avé a totes les nostres peticions. El que no era acceptat de cap manera quan estàvem al Govern, ara que som un vot diferenciat i imprescindible ha estat oli en un llum. Gran disgust del bloc de l’oposició, el mateix que ja havia fet un text conjunt contra els criteris d’ordenances fiscals del Govern en les quals hi vam tenir un paper destacadíssim. Nosaltres pensem que vam anar al Ple amb tres crisis municipals: la del Pressupost, la del Govern i la de la Hisenda de tots. Sortim del Ple amb dues crisis. Amb el pressupost aprovat, tenim una millor gestió d’intervenció i tresoreria ja que tots els patronats queden refosos en el pressupost únic; tot el personal de l’Ajuntament se sent del tot segur. Però, haurem d’esperar a conèixer la liquidació del pressupost del 2007, cap al març, per saber si els resultats permeten assumir inversions a préstec; esperem que sí, amb un ventall d’inversions consensuat on incorporarem el 68.000 euros...

(*) Encara que sembli que no vingui al cas, nosaltres també compartim (i no per esnobisme) les teories de James Lovelock des d’abans que comencessin a ser acceptades per alguns dels membres de la comunitat científica.