Altafulla amb tota la il·lusió

31/3/08

L’últim Ple abans que la majoria del Ple esdevingui Govern

0 comentaris
Quatre regidors a l’ampla taula frontal una mica desplaçada; amb la nova i tan efímera (17 de març – 7 d’abril) tinent d’alcalde al centre. Fins i tot donant millor rang al seu nou i efímer gran protagonisme parlant en castellà.
Cada cop que l’encara Alcalde havia de donar la paraula a Jano Francino Jr. el despersonalitzava / despreciava anunciant-lo com a “sr. regidor no adscrit”, circumstància de què em vaig queixar demanant que o tots tactats com el Jano o el Jano com a tots; vaig aconseguir que amb cinisme més aviat trist em donés la paraula com a “Fonxo o sr. regidor de PAU”.
Acords lògic per unanimitat en les bones notícies:
(a) el nomenament dels tres vocals al Patronat de Mitjans de Comunicació: el radiofonista Pep Suñé, el fotògraf Jordi Monner i Carlos Gómez Balañá, per la seva vinculació amb Altafulla ràdio / 107.4 Acord final com a assumpte d’urgència.
(b) acceptació entusiasta de la subvenció de 156.600 e. de la Generalitat a l’Ajuntament per al manteniment de les dues llars d’infants a parts iguals.
(c) reforma del conveni amb el CC Tarragonès per al finançament del Servei d’ajut a domicili: ens en correspondrà el 20%; o el 43% si la persona amb necessitat / dret al servei s’acull a la nova Llei de Dependència.
(d) les bases reguladores dels ajuts per al transport de batxillers; legalitzant la resta al que havia sumat massa per criteri “neoliberal antidèficits” de la regidora d’ensenyament.
(e) la constitució del Consorci per al Govern Territorial de Salut del Tarragonès que finalment coordinarà / integrarà les competències de Salut de la Generalitat amb les dels Ajuntaments. On tenim per ara un vot ponderat de 5 vots, com el Catllar, el Morell i Els Palleresos; sense arribar als 6 vots de Roda de Berà i La Canonja.
(f) Modificar el POUM pel que fa a retocs d’alçades de les plantes baixes; ja comentat

El punt de l’ordre del dia que demostrà els dos blocs del Ple havia de ser el que afectava a l’hotel amb permís d’obres i en procés de construcció a Via Augusta. Com havíem informar en aquest blog de PAU, aprovàvem la doble decisió: augment d’alçada però cenyit a exclusiu ús hoteler. Però com que, finalment, els promotors van renunciar a pujar l’alçada …perquè l’havien demanat el mes de setembre… considerem que no calia modificar res. Demanant, alhora, dins d’un esperit de pacte i confiança amb els promotors de l’hotel, de llarga trajectòria com a iniciativa privada altafullenca: presentació pública del projecte + pròrroga del conveni per a l’obra singular.
En la nostra argumentació vam remarcar que la decisió era doble o no en calia cap, que el moment de prendre el doble acord era al Ple d’octubre, quan per desacord (dins el govern) d’ERC a l’augment d’alçada fou “hivernat”; i que per assolir els objectius de recaptació per al pressupost de 2008 (ICIO, llicències urbanístiques, plusvàlues) calia una bona relació amb els motors econòmics. Vam recordar-ne al Ple les xifres previstes…
Al torn de precs i preguntes vaig demanar a Farré que quan donés xifres de liquidació del pressupost de 2008 les donés senceres, no parcials; fent constar també el que ens deuen. Vaig suggerir-li que a l’acte informatiu del divendres 4 d’abril emprés un power point amb dades completes. La regidora d’AUPA va expressar les queixes, ja exposades oficialment pel conjunt de la Majoria del Ple, pel carril bici i nova rotonda de la segona fase de Marquès de Tamarit / Migdia. En la seva contesta, la Macroregidora va titllar la visita que havíem fet el migdia del dissabte vigília de Rams com a “falta de respeto” i de com “elefantes en chacharería”. Al torn de d’intervencions del públic, Montse Gris (nº 4 de la llistra de PAU) parlant indignada i perplexa, amb el cor a la mà com sempre, insistí en l’estretor del vial, el perill del carril bici i l’excés d’amplada del passeig.
No podem deixar de comentar la intervenció de J.Mª Gené al torn de precs i preguntes. “No et pregunto res; ja en preguntaràs tu, d’ara endevant”. Marcada de territori i reacció a tota la darrera campanya de Farré / ABG: doble culpable: de no fer el tripartit a Altafulla i de l’herència d’hisenda. “Menys l’alcadia, tot”, havia estat l’oferta màxima d’ABG / Farre al PSC per entrar al govern; on Alasà o Jano ja no caldrien, en l’oferta de M.M-V.

27/3/08

Ple extraordinari. 7 d'abril de 2008, a les 12:00

0 comentaris




SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA A CELEBRAR PEL PLE DE L’AJUNTAMENT D’ALTAFULLA EL DIA 7 D’ABRIL DE 2008, A LES 12 HORES DEL MIGDIA, A LA SALA DE SESSIONS DE L’AJUNTAMENT.




ORDRE DEL DIA




PUNT ÚNIC.- DEBAT I VOTACIÓ DE LA MOCIÓ DE CENSURA DE L’ALCALDE PRESIDENT DE LA CORPORACIÓ.




Altafulla, vint-i-set de març de dos mil vuit.



L’ALCALDE




Sr. Francesc Farré i Camps

26/3/08

Signada la Moció de Censura

1 comentaris
Avui, a les dues del migdia, els grups fins ara a l’oposició i des de desembre Majoria al Ple (PSC + AUPA + Ideal + PPC + PAU) hem signat la moció de censura, en presència fedatària del secretari municipal. Segurament el proper dilluns 7 d'abril, a les dotze del migdia, s’escaigui el Ple extraordinari de canvi d’alcalde d’Altafulla de la 8ª legislatura.
Hem proposat com a futur alcalde el cap de llista més votat dels signants de la moció de censura, J.Mª Gené, del PSC. Com podem constatar, el grup d’AUPA va reconsiderar el seu últim criteri de petició de dimissió de Farré retornant al seu compromís de dilluns 17 de març.
Jano Francino no participa en el procés de majoria absoluta de regidors del Ple que demana i possibilita el canvi de govern. Per tant, de cap manera pot ser considerat "trànsfuga". Des del dret que atorga la condició "personal" del càrrec de regidor electe va decidir oficialment el passar dissabte 15 de maç constituir-se en grup no adscrit unipersonal. PAU desitgem que al Nou Govern s'incorpori el company del primer govern d'aquesta legislatura amb qui tanta sintonia i complicitat de criteris vam descobrir. PAU vol repetir que va participar activament en la vertebració d’aquell primer govern per atendre a la legitimitat sorgida dels resultats electorals; les dinàmiques de preses de decisions als Plens sobre inversions per al PUOSC i política d’informació i participació, en el decurs de desembre i gener, van anar forjant una nova legitimat que ha anat aplegant els cinc grups signants de la moció de censura: de la Majoria al Ple volem transcendir a una nova Majoria de Govern.

Panorama d’hisenda després de la liquidació del pressupost de 2007: - 345.441e. de romanent per a despeses generals ; estalvi net també negatiu

0 comentaris
Aquestes són les dues variables de més transcendència: el romanent negatiu ens obliga a rebaixar la mateixa quantitat de la despesa corrent aprovada per al 2008. L’estalvi net negatiu ens obliga a aprovar un Pla de Sanejament triennal, per als exercicis de 2009, 2010 i 2011, que assoleixi al darrer any (2011, final de 8ª legislatura) un ingressos corrents ordinaris (segur i regular) que cobreixin la suma de les despeses ordinàries + amortitzacions de capital pendents. Sense l’aprovació del Pla no podrem demanar autorització a la Generalitat per a préstecs destinats a inversions.
També remarcar que a data d’abans de Setmana Santa mercès a una bestreta de 300 euros a BASE a compta de l’IBI hem deixat les factures pendents de pagament del 2007 al mig milió d’euros.
Però cal sumar-hi 311.140 e. que hauran de constar com a extrajudicials (sense consignació pressupostària del 2007) un cop aprovat definitivament el pressupost d’enguany; la majoria són factures lliurades per l’empresa Gulinves s.l. constructora de la Llar d’Infants amb dates de 5 i 19 de novembre ( 248.787 e.) + dues de facturades el maig per l’Empresa mixta d’aigües (31.619e.) + Comarcal per deixalleria (20.126 e.) facturada a finals de novembre. Del 2006 vam pagar, comptabilitzat al 2007: 856.054 e.

Per què – 345.441 e. de romanent de tresoreria per a despeses generals?
Els fons líquids a tresoreria a finals de l’exercici sumaven el saldo final de 3.653.746 e (inicial de 5.105.594 e.) : 2.732.522 e. als comptes financers de bancs i institucions de crèdit (saldo inicial de 3.732.522 e.) + als comptes operatius de bancs i institucions de crèdit, 894.107 (saldo inicial de 951.474 e.) principalment.
Però el romanent de tresoreria total el rebaixava en 228.310 e.: per tant, a 3.425.436. Els 228.310 e. representen la diferència exacta entre les nostres obligacions amb creditors pendents de pagament (a qui devem) menys els nostres drets amb deutors pendents de cobrament (que ens deuen) a final d’exercici: 1.823.928 e. d’obligacions – 1.595.618 e d drets.
Dels nostres deutes, 1.082.187 corresponen al 2007 i dels anteriors només 2.864 (total: 1.085.050 e.) ; per altres operacions no pressupostàries 738.878 e.
Dels nostres deutors, 672.537 e. corresponen al 2007 i 877.926 als pressupostos tancats anteriors (total: 1.550.464e.) ; d’altres operacions no pressupostàries sumen 45.597 e. que tenim també pendent de cobrament.
Observem doncs que, al 2007 la diferència entre el que devem i els que ens deuen a finals de 2007 és de 409.650 e. de més obligacions pendents de pagament, de deutes.
Aquells 3.425.436 del romanent de tresoreria total s’han de contrastar finalment amb dues xifres: la primera, la minoració del pendent de cobrament en saldos de dubtós ingrés (170.941 e.) però sobretot amb la segona, l’excés de finançament afectat, els ingressos cobrats o només reconeguts de finançament finalista, per a projectes de despesa que no han estat executats al tancar 2007, els quals no poden incorporar-se al romanent per despeses generals sinó com a romanent afectat. Aquest romanent afectat suma fins a 3.599.936 e.
Per tant hem de trobar el – 345.441 e. de romanent de tresoreria per despeses generals = (3.653. 746 e. de fons líquids a tresoreria – 228.310 e. de diferència entre creditors i deutors ) - (170.941 de cobraments dubtosos + 3.599.936 e. de romanent finalista afectat.)

Dels 692.158 e. del 2006 per a 2007 als – 345.441 e. de 2007 per a 2008
Per força hem de contrastar la situació que heretem el 2008 (haver de restar a la despesa corrent pressupostada els 345.441 e. de romanent de tresoreria negatiu) amb el que l’esplendorós i irrepetible 2006 llegà al 2007: vet ací, 692.158 e per a finançar despeses corrents de 2007: en personal, 184 mil e. + 266.102 pel servei d’ escombreries al C.Comarcal + 58.871 e. transferit al Patronat de Cultura + 50 mil al Patronat d’Ensenyament + 40 mil e. per a neteja + 30 mil e. per a mantenir instal·lacions + 22.185 per a la deixalleria al C.Comarcal + 10 mil per manteniment d’enllumenat públic + 7 mil per a serveis jurídics + dues de 5 mil per al Patronat d’Esports i de MMCC. + 4 mil per a materials informàtics. En van esmerçar el 97,55% = 675.210 e. Dada que tornarem a emprar per a calcular l’estalvi net

Detall de la distribució dels 3.599.936 e. de romanent afectat, de finançament finalista:
Pendent d’aplicació: 236.912 e. + (Ensenyament: Llar d’Infants Hort de Pau: 33.761 e.+ Urbanització de la zona educativa: 147.660 e. + Escoles: 11.686 e. + Menjador de la Portalada: 6 mil e). + (Cultura: Entorn Teresa Manero: 5.200 e. + Pallisa dels Castellers: 6.244 e. + Mobiliari Biblioteca: 5 mil + Restauració Casal de la Violeta: 14.112 e. + 49.340 e : seguretat) + (Sanitat: Centre de Dia, fase 1: 300.332 e. + Calefacció Centre de Salut: 15.610 e.) + (Esports: Pavelló Poliesportiu, fase II: 1.925.310 e.) + (Nova avinguda Marquès de Tamarit / Migdia: 77.900 e. + 99.414 e. + 2ª fase: 404.665 e.) + (Arranjaments urbans: del Camí del Prat: 109.130 e. + exteriors zona del Castell: 13.788 e. + C/ Pedrera / sant Antoni: 12 mil + zona verda Safranars / la Pedrera: 45 mil + pavimentació C/ Morraler: 6 mil + voreres a urb. Robert: 6 mil + ajardinament PP5: 2.833 e.: projecte i dr. d’obres + pluvials C/ Gaià: 17.857 e.) + (Cementiri: columbari: 6 mil + voreres perimetrals: 17 mil.) + (Obra civil a les illes de contenidors: 24.314 e.).

Per què – 263.834 e. d’estalvi net?
L’estalvi net representa la dada del resultat d’un pressupost que dóna el vist-i-plau (quan és positiu) o que senyala alarma, exigint un Pla de Sanejament de la Hisenda Municipal durant un trienni, (quan resulta negatiu). S’expressa en valor absolut i en ratio.
El valor absolut de l’estalvi net d’un exercici pressupostari d’entrada contrasta els drets (cobraments) i obligacions (pagaments) reconegudes “netes”: el 2007 hem patit un nefast desequilibri entre ingressos i despeses: 4.368.690 e. entrats vs. 4.990.121 e de sortits, per tant un decalage de - 630.431 e!, finançat - com podem suposar - amb l’herència de 2006 de gran coixí de romanent de tresoreria. El romanent que hem esmerçat en finançar exclusivament despesa corrent són aquells 675.210 e. Oi que sabíem que reclamaríem aquesta xifra? Aquest romanent si el comparem amb el desequilibri ens donaria una diferència positiva de 44.779 e. Però el càlcul de l’estalvi reclama de considerar les anualitats teòriques totals de despeses en interessos i amortitzacions del deute viu; en sumen 317.614 e.
Per tant, desencís: aquells - 263.834 e.= (4.368.690 e. de drets reconeguts nets per operacions corrents – 4.990.121 e.obligacions reconegudes netes) més 775.210 e. de despesa corrent finançada per romanent menys les anualitats teòriques de retorns a les caixes i bancs.
Quin desori comparar l’evolució dels valors absoluts de l’estalvi net del 2001 al 2006: 203.013 e // 336.750e. // 557.814 e (vaig tenir el goig de fer de regidor d’Hisenda del govern d’UpA amb suports) // 512.368 e. // 315.625 e. // 756.057 e (amb el futur alcalde del PSC, J.Mª Gené com a regidor d’Hisenda).

Diferencial de – 499.417 e. dels ingressos corrents pressupostats el 2007
L’explicació d’aquell nefast desequilibri / diferència / decalatge rau en comparar sobretot les previsions d’ingressos amb els drets definitivament reconeguts: l’any 2007 aquests drets reconeguts han sumat, com sabem 4.368.690 e., lluny en 499.417 e. (89,74%) del pressupost definitiu on prevèiem 4.868.108 e.
Així als impostos directes, els 1.831.200 e. reconeguts queden al 76% dels pressupostats: -567.774 e: perquè en la recaptació essencial pel padró d’ IBI els 1.528.233 e. representen - 403.142 e. el 79,13 % dels 1.931.375 e. de previsions definitives, on el fracàs puja – 403.142e.; els suposats ingressos d’Ibi prou que feien quadrar el pressupost de 2007 (risc que també hem assumit també enguany i per semblant quantitat: que hem de combatre actualitzant al màxim el padró d’IBI); perquè en plusvàlues havent previst 206 mil e. hem reconegut un tan escarransit 39.745 e. (el 19,3%...) ; sort que els 215 mil previstos d’impost als nostres vehicles han estat clavats.
Els impostos indirectes cenyits als provinents de la construcció el mig milió d’euros esperat han fallat en – 73.726 e, arribant doncs el 85% dels previstos. Ja enumerarem els drets reconeguts per ICIO als darrers anys de “bombolla immobiliària” quan valorarem la seva contribució / dissimulació a cobrir desquadraments estructurals en despeses de personal. Avancem que, al quadrienni 2003-2006, la mitjana d’ingressos per ICIO s’elevava a 794.486 e.
Al capítol 3r d’ingressos els 919.889 e. de taxes i serveis també decepcionen ja que en falten – 172.648 e. sobre els previstos, explicats pel contrast a la taxa de llicències urbanístiques entre els 109.303 drets reconeguts amb els 300 mil previstos: només un 36,4 % d’ingressos sobre els pressupostats!. Enumerem els principals drets reconeguts per taxes: d’escombreries: 459.415 e. + 54.075 e. de contribucions especials + 43.255 e. de multes + / 39.437e. d’Endesa + 20.902 e. de Telefònica + 11.563 e. de Gas Natural + guals: 32.983 e. + obertura d’establiments: 23.353 e. + ocupació de via pública:15.509 e. + parades mercat: 13.874 e.+ festes populars: 11.061e. + piscina: 10.035 e. + transport escolar: 9 mil + etc.
El capítol 4 amb els 1.051.594 e. de transferències corrents ens dóna la satisfacció de superar en + 272.800 e.(35%) el pressupost previst. De l’Estat / pol federal hem rebut 745.165 e. de participació als tributs (17,72% d’escreix) + 64.944 e. de compensació per IAE (24,9 % per sobre) + 250.502 de l’Administració General de l’Estat. 5 departaments de la Generalitat ens han transferit un total de 48.190 e. i el Fons de Cooperació 85.423 e.; vet ací 56.891 (75%) més del previst. El Consell Català de l’Esport, 166.600 e. El gruix de la subvenció que rebem de la Generalitat per a les dues Llars d’Infants puja 410 mil e. Del CComarcal hem rebut uns no previstos 41.462 e. i de la Diputació 56.920 e., boi 5 vegades el previst.

El desquadrament estructural entre despeses de personal vs. impostos directes (+ indirectes)

Per a l’estabilitat pressupostària és primordial l’equilibri, el quadrament comptable, entre despeses de personal i la recaptació dels impostos directes: de padró ( IBI + vehicles) + les plusvàlues per vendes de propietats. Quan falla teníem el recurs dels ingressos extraordinaris en ICIO. Oferim la sèrie entre 2000 – 2007, completant les dades ja exposades quan vam explicar el pressupost de 2008; però ara amb xifres absolutes d’euros fent restes, enlloc de proporcions resultat de divisions. En vermell les xifres negatives:


...........Personal(Dp)....% Despesa...Imp.direct(Id)... indirect(ICIO)........Id–Dp....Impost-Dp
2000....1.227.386.........43,78..........1.300.079.............264.537.........72.693.......337.230
2001.....1.397.305........46,61..........1.328.024.............205.827........-69.281.....136.546
2002.....1.438.373........43,66..........1.574.835.............136.920.........136.462.....273.382
2003.....1.734.645........45,92..........1.471.433.............669.878........263.212......406.666
2004.....1.772.682........43,04..........1.579.763.............603.249........192.919......410.330
2005.....2.013.953.......42,48...........1.627.846............734.273........386.107.....348.166
2006.....2.197.691........45,24...........1.707.469............1.170.545.....490.222.....680.323
2007.....2.735.111........47,77............1.831.200............426.274..........903.911.....477.637
Les dades més negatives del pressupost de 2007 oi que s’acosten entre sí? Aquells – 499.414 e. d’ingressos desviats dels previstos; aquests - 477.637 e. d’impotència dels impostos totals municipals per cobrir les despeses de personal. Que precisament l’any passat van incloure la consolidació de la relació de llocs de treball, que reclamà una aportació suplementària de 350 mil e.
Aquestes xifres que s’acosten als mig milió d’euros podem considerar-les l’herència negativa rebuda; de cap manera el doble que esbomba l’encara Alcalde d’ABG.
Dada que cal compensar amb el gruix de romanent de tresoreria a disposició del nou govern, esmerçant majoritàriament en modificacions de crèdit pendents del govern d’AUPA + PSC; però també amb decisions pròpies del ja caducat govern de Canvi i Progrés (ABG + CiU + PAU + ERC): per a millora del servei de neteja d’estiu, 60 mil e. + 94 mil e. d’accessos i aparcaments a la zona educativa del Roquissar + 22 mil per redreçar els abocaments de la depuradora de Brises del Mar + modificació de la segona fase de l’antiga N-430, 64 mil e. = 240 mil e. dels 812 mil totals de 2007; vet ací el 29,55%...
Per arrodonir el panorama de desequilibris hem d’adonar-nos i també rectificar la diferència de les obligacions reconegudes netes per recollida d’escombreries amb el CComarcal (679.203 e.) amb les taxes que hem pagat que només sumen 459.415 e. És a dir, paguem amb taxes només el 67,64 % del servei, que presenta un dèficit municipal de - 219.788 e.! Mare meva…
L’any 2007 el servei d’aigües correspon a l’empresa mixta, els resultats de la qual ja comentarem quan en disposem de la completa informació necessària. Portem 9 trimestres amb les mateixes taxes, però… tenim les propostes de noves quotes que ja farem avinents i que reclamen aclariments, debat i sobretot decisions…
Exposat i valorat el quadre de pressupostos consolidats 2000-2006 hem d’advertir que caldrà afinar-lo ja que inclou les despeses de personal del Patronat d’Ensenyament però no els ingressos per taxes de les famílies i de subvencions de la Generalitat caldrà afinar-lo. L’opacitat crònica en la publicació d’aquestos balanços d’Ensenyament a Altafulla (Llar d’Infants i Escola de Música) ens obligarà a un treball de recerca. El 2008 hem refós en un únic pressupost municipal també els dels Patronats per la qual cosa aquell contrast entre ingressos externs i despeses de personal d’ensenyament serà més fàcil.

La sèrie evolutiva de les xifres comparades de pressupostos d’ingressos i de despeses corrents consolidades:

Pressupost.....Ingressos........Despeses........I-D
2000.............3.031.108.....2.803.336....227.772
2001.............3.224.854.....2.997.829.....227.025
2002.............3.398.409.....3.294.364....104.045
2003.............4.258.379.....3.777.179......418.120
2004.............4.473.343.....4.118.307.....355.036
2005.............4.849.923.....4.741.187.....108.736
2006.............5.627.198.....4.858.288.....768.910
2007.............4.763.973.....5.725.452.....-961.479
Ens hem d’adonar que el 2007 hem ingressat com el 2005, xifra que vam gastar al 2006 però que el 2007 hem gastat més que mai (1 milió més que fa dos any i 867 mil més que l’anterior). Si volem fer broma fins i tot descobrir una permuta entre l’extraordinari 2006 i l’inquietant 2007: el que vam ingressar el 2006 ha estat gastat el 2007 (+ cent mil e.) mentre que el gastat el 2006 s’acosta a l’ingressat el 2007 (- cent mil euros). Fem notar que d’haver ingressat l’any passat el previst I-D hauria baixat a – 462.062 e. Tornem a tenir una tercera xifra de dèficit entre 450 – 500 mil euros… : la que proposem com d’herència rebuda…

El grau de cobrament dels ingressos reconeguts (impostos, taxes i transferències corrents)

De l’IBI, el 93,57 // de plusvàlues, el 79,88% // d’IAE: 95,88% //d’ICIO, el 77,33 % // de taxa d’escombreries, el 95,77% // de la de guals, el 90,4% // de llicències d’obertures d’establiments, el 90,7% // de taules i cadires a via pública: 67,76 % // de Gas Natural, el 49,64% // de llicències urbanístiques: 84,43% // de contribucions especials, tots els 54.075 e. tots pendents de cobrament // de multes; el 57,36%. La resta al 100%.
De les transferències d’altres institucions públiques democràtiques l’Estat només ens deu 13.170 e; però de Benestar, Sanitat i Cooperació de la Generalitat tenim pendent de cobrament 11 mil, 20 mil i 11.844 e; del CCde l’Esport, tots els 166.600 e. De la Diputació i del CComarcal, 44.920 i 41.416 e.

El deute viu a final de 2007: 2.053.680 e.

Aquella anualitat teòrica de 317.614 e. per amortitzacions i interessos ha estat elaborada per l’interventor sumant fins a 17 comptes de capital pendent. Els ordenarem per ordre de constitució i n’assenyalarem l’entitat bancària, els anys i capitals pendents i els interessos nominals:

any constitució...anys pendents...capital pendent...interès nominal...anualitat teòrica...entitat
1997.....................1.........................5.632...............0,0505...............5.917.................."La Caixa"
1998.....................6........................118.370........................................23.358..................
..............................6........................51.233..........................................10.110..................
1999.....................2........................43.225.............0,05....................23.247..................Caixa TGN
..............................2.......................18.897..............0,0486................10.143..................BBVA
2000....................5........................38.177.............0,04875...............8.788....................BCLocal
..............................8........................28.079............0,0531.................4.399....................Caixa TGN
.............................13......................282.897...........0,0495.................30.025................."la Caixa"
2001....................4.......................102.803...........0,05......................28.992.................BCLocal
.............................4.......................102.382...........0,0525..................29.041.................
2002....................3.......................52.657.............0,05125................19.381.................
2003....................11......................90.108............0,0525..................10.991.................
2004....................12......................92.253.............0,04906...............10.353................"la Caixa"
2005....................14......................213.575..........0,04935.................21.487................BCLocal
.............................12......................200.917..........0,4926...................22.574...............Caixa TGN
2006....................15......................367.467...........0,04875................35.104...............BBVA
2007....................15......................245.004..........0,05063................23.704................BCLocal

21/3/08

Últims estertors

8 comentaris
Ja tenim la Marisa Méndez-Vigo de primera tinent d'alcalde (Decret 08031900 d'alcaldia, de 19 de març) i els dos "assessors" d'ensenyament i de protecció civil d'ABG (Decrets d'Alcaldia de 3 de març..., el dia hàbil immediatament després del Ple, on l'encara Alcalde negava al futur Alcalde la decissió... que li va faltar temps a decretar unipersonalment)

19/3/08

Embolica que fa fort: ara, AUPA demana la dimissió de Farré però s'exclou de la moció de censura

2 comentaris
Quan crèiem definitiu que el poble disposaria la primera quinzena d'abril d'un nou govern sòlid, fort i cohesionat mitjançant l'exercici de la moció de censura subscrita pels grups que des de desembre dirigim el acords del Ple... ara resulta que AUPA es desdiu dels acords assolits dilluns passat autoexclouent-se i fugint d'estudi demanant la dimissió de l'Alcalde quan l'únic que li fa és ressuscitar-lo.
Demanem que AUPA mantingui la paraula donada per la seva regidora dins el procés de configuració de la desitjava estabilitat al govern d'Altafulla.

Francesc Farré s'acomiada

0 comentaris
Davant els últims aconteixements i l'arribada de la Setmana Santa, l'actual alcalde d'Altafulla es va acomiadar ahir del personal de l'Ajuntament.

El Punt. 18 de març de 2008

1 comentaris
L'oposició d'Altafulla formalitzarà la moció de censura la setmana vinent
L'acord, que unirà cinc grups polítics, farà alcalde el socialista Josep Maria Gené durant el que resta de mandat AZAHARA PALOMARES. Altafulla
El relleu anunciat al govern municipal d'Altafulla ja està pràcticament formalitzat. Sis dels set regidors a l'oposició a l'Ajuntament d'Altafulla van acordar, ahir a la nit, presentar al registre municipal després de Setmana Santa la moció de censura que posarà punt final a l'executiu ara format per l'Alternativa Baix Gaià (ABG), CiU i ERC.
Tot i que encara s'estan tancant les negociacions, l'ecosocialista Francesc Farré, que aquest cap de setmana ha perdut el suport del seu primer tinent d'alcalde, serà substituït com a alcalde pel socialista Josep Maria Gené, que ja va ser batlle d'aquest municipi del Tarragonès el 1996 i el 1997. La moció suposarà la unió al govern local de cinc grups polítics, i no estarà signada pel regidor no adscrit, Jano Francino.

16/3/08

EL PUNT. Diumenge 16 de març de 2008

1 comentaris



Dimiteix el primer tinent d'alcalde d'Altafulla i es desmarca del partit.


L'edil de l'Alternativa Baix Gaià continuarà com a no adscrit i deixa el govern més debilitat i exposat a una moció de censura. AZAHARA PALOMARES. Altafulla
Altafulla pateix una altra crisi de govern, probablement la definitiva per l'executiu encapçalat per l'Alternativa Baix Gaià (ABG) i que compta amb els suports de CiU i ERC. Després de quedar en minoria amb l'expulsió, el novembre, del regidor de PAU, Francesc Blanc, ara és el primer tinent d'alcalde i número dos de l'ABG, Jano Francino, qui abandona la disciplina de govern i se suma en una oposició cada cop més unida. Francino, que continuarà al consistori com a regidor no adscrit, es mostra especialment crític amb la gestió feta pels companys de grup, l'alcalde Francesc Farré i la regidora d'Urbanisme i Ensenyament Marisa Méndez-Vigo. Amb aquesta altra baixa, la presentació d'una moció de censura sembla cada cop més propera.

Francino va entregar ahir a l'Ajuntament d'Altafulla la carta amb què comunica oficialment l'abandó del grup d'ABG i, per tant, la conseqüent renúncia a la primera tinença d'alcaldia i a la direcció de les àrees de Turisme i Promoció Econòmica. Amb aquest pas, el regidor (que es va presentar com a independent als comicis) passa a formar part de l'oposició i, probablement, dóna l'estocada mortal en un govern en crisi i en minoria des de fa cinc mesos.
El fins ara primer tinent d'alcalde es mostrava dolgut amb la gestió que ha fet des de l'executiu local l'ABG. «L'ideari de principis de transparència, informació i participació no es corresponen a la realitat viscuda per aquest regidor», afirma a la declaració. Francino dirigeix les crítiques a «un nucli dirigent» del partit que considera que s'ha «enrocat en tics autoritaris». «S'han dedicat a governar com si tinguessin majoria absoluta», va explicar ahir, quan, al seu parer, un consistori fragmentat en vuit grups municipals «necessita un alcalde capaç de cohesionar-los».
El distanciament entre Francino i els seus dos companys de grup (Farré i Méndez-Vigo) s'ha fet evident en els últims mesos, especialment en el ple del mes de gener, quan el llavors primer tinent d'alcalde es va desmarcar de la resta del govern i va fer un discurs en què demanava una rebaixa de la tensió política, i a què la resta de regidors de l'ABG no van donar suport públicament.


INCÒMODE AL SEU GRUP Francino reconeix sentir-se «enganyat, dolgut i manipulat» pel propi grup, que fins i tot, assegura, l'han fet «objecte de mercadeig» en negociacions paral·leles amb altres partits. «Sóc d'Altafulla de tota la vida, i vull treballar per a Altafulla», cosa que, segons argumenta, no ha fet el govern actual.
Davant de totes aquestes afirmacions, Francino aposta perquè «un govern estable treballi pel futur d'Altafulla», fet amb què obre la porta a un relleu en el capdavant del consistori i, per tant, en una moció de censura. L'edil, que passarà a formar part del grup mixt, va negar que la decisió (que qualifica com a «traumàtica») sigui una traïció, sinó un exercici de «fidelitat» al municipi. «És una llàstima que una oportunitat tan important per donar un gir a Altafulla no l'haguem sabut aprofitar», va sentenciar en declaracions en aquest diari.
La marxa de Francino, molt rumorejada en les últimes setmanes al municipi del Tarragonès, empitjora la crisi que arrossega l'Ajuntament altafullenc, on els regidors a l'oposició (7) gairebé doblen ja els de govern (4).


JANO FRANCINO, exprimer tinent d'alcalde d'altafulla«Em sento enganyat, dolgut i manipulat i és l'hora de prendre decisions, i que un govern estable treballi pel futur d'Altafulla»



FRANCESC FERRÉ, alcalde d'altafulla«Respecto la seva decisió, però no la comparteixo. Em sembla una irresponsabilitat que només agreuja l'actual situació d'inestabilitat»

15/3/08

Notícies

0 comentaris
El Vador Gatell i col·laboradors culminen el Museu Etnogràfic d’Altafulla

Aquests dijous sant es jubilarà com a empleat municipal i just uns dies abans, aquest dissabte vigília de Rams, veurà inaugurada la seva obra de recollida de materials etnogràfics, de tota una vida de curiositat i dedicació: configurant una extraordinàriament completa col·lecció, curosament ordenada i classificada en els àmbits de la vida i economia tradicional dels altafullencs: abastant de gom a gom dues de les sales de la pallissa de l’era del Senyor.
El Vador Gatell va cedir oficialment el seu recull etnogràfic inventariat per la bibliotecària Helena Cobos en el Ple d’octubre. Des de principis de legislatura ha pogut dedicar-se en exclusiva a totes les tasques d’ideació i execució del Museu Etnogràfic, ajudat assíduament per Joan Vives i Milà i als darrers mesos també per Andreu Magriñá, qui també ha cedit peces i llibres salvats de l’extinció en buidar-se cases per a rehabilitar-les. Aquest darrers dies també han col·laborat les mullers: Nati Ballesté de Gatell i Teresa Porta de Magriñá, especialment agençant el muntatge escenogràfic de la intimitat de la casa popular altafullenca. La Maria Porter ha elaborat el text de recepció i, ajudada per la gerent de Cultura, Olga Arnau, els nombrosos epígrafs de cada secció i noms de les peces retolats per Morquecho, empresa familiar de la Pobla de Montornès
Fent història ens hem de remuntar a sant Martí de 2005 quan el llavors alcalde Manel Ramon inaugurava la rehabilitació de la pallissa. Als darrers mesos de Cultura de J.M.Gené fou encomanada la inventariació. La fase definitiva, engrescant el projecte, sumant voluntats, dotant del suficient finançament i de tota l`autonomia i dedicació al Vador Gatell correspon a la nostra regidoria de Cultura dins el primer govern; expulsats ha arrodonit l´impuls polític l´esmentada gerent que sempre dins el Patronat de Cultura, un cop nomenada i després de l´impuls fonamental, ha executat la política municipal de suport a l’obra de Vador Gatell i col:laboradors.

Dimecres a la tarda tornarà la circulació normal a l´antiga nacional 340. Però abans demanem retocs i suspendre el carril bici.

Efectivament: s´han complert, aquest cop, els terminis en les obres de remodelació de Marqués de Tamarit. Migdia. Hem felicitat per l’èxit de terminis a l’arquitecte municipal i a la regidora de Territori. Fins ara han estat certificades boi el 55% del total de les obres per valor de 648 mil e.
També vam expressar els nostres “peròs: a l’arbrat de plataners i a l’estretor de la calçada; vam rebre com a resposta de la regidora que eren els tradicional de l’antiga carretera i… que vol dissuadir la circulació en cotxe… Fins al punt que la policia municipal ha desplaçat el separador de sentits en dos trams mig metre per permetre l’entrada i la sortida per la nova rotonda, que té dos cantells massa angulosos i per això ja marcats per rodes dels autobusos de línia.
La majoria del Ple vam visitar dissabte al migdia els punts problemàtics exposats per la policia municipal i ens en vam adonar directament quan va passar un autobús de la companyia Penedès. En demanem les reformes per al pas fluït a la nova rotonda i també la supressió del carril bici, ¡paral·lel als cotxes: només separat per línies per línies marcades a l’asfalt i, en conseqüència, insegur per als ciclistes! Ja telefònicament, en aquell mateix moment el futur alcalde parlà amb l’encara alcalde, reclamant-ho… Formalitzarem oficialment per escrit les propostes.

Dues modificacions puntuals del POUM

En la passada comissió d´Urbanisme de dijous 13 de març les vam informar favorablement per a la seva aprovació al Ple. La primera, afecta a les noves alçades mínimes de les plantes baixes tant al nucli antic com a l’eixample. On per tal d’aplicar el nou Codi Tècnic d’Edificació vigent després de l’aprovació del nou POUM cal dotar de més espais les instal·lacions d’aïllaments acústics i les estructures del forjats de bigues a partir d’ara més gruixudes.
A les construccions del nucli antic, el POUM de 2004 fixa una única alçada de plantes baixes, estrictament de 3,30 m. Amb la modificació que haurà d’aprovar el Ple, se n’estableixen dues, en funció de les amplades de l’edificació: fins a 5 m., baixa 30 cm i quedaria en 3 m. d’alçada de planta baixa (per a fins 5m. d’amplada). Quan depassi aquest 5 m. d’amplada llavors la nova alçada de planta baixa pujaria 20 cm., arribant als 3,50 m.
La segona atén les necessitats d’alçada de l’hotel de PB+3 en construcció a la Via Augusta però alhora assegurant-ne l’ús exclusiu com a hotel (que n’exclou motels, pensions o aparthotels) fins ara no garantit ja que s’admet duplicitat d’usos, deixant a l’opcionaliat del propietari ús residencial (32 habitatges) o hoteler. Cal pujar 1,30m. l’alçada definitiva per arribar als 13,80 m. necessaris per als estàndars legals d’hotel. La major densitat d’edificació dins el conjunt (+ 41%, que a l’illa de blocs d’habitatges del C/ del Jonc) reconeguda des de 1998 i la nova alçada, ara millorada, només pot autoritzar-se pel Ple fixant inequívocament l’ús exclusiu hoteler. L’interès municipal per a la construcció de l’hotel de Via Augusta ja va demostrar-se el 1993 oferint / pactant a canvi majors densitats dins el pla parcial de La Fassina: dels 53 habitatges del Pla General de 1984, una modificació de 1993 va permetre’n 144; és a dir que la va multiplicar per 2,72! Finalment, s’hauran construït al sector de la Fassina 144-32 = 112 habitatges i l’hotel PB+3. Dins el habitatges, l’edifici d’Adigsa de la Generaliat: de 18 pisos de lloguer per a joves ja definitivament adjudicats.


El tractat de sociologia electoral de Carles Castro

Sobre resultats electorals i estudis d’enquestes d’opinió tenim un convilatà, censat a Altafulla i venint el caps de setmana a la seva caseta del llimoner aparellada de davant la Piscina, que n’és un dels màxims especialistes – la paraula “expert” no m’agrada. Es diu Carles Castro, que signa a La Vanguardia sobre el tema; també fa classes a Periodisme de la Pompeu Fabra. Va venir a votar el diumenge 9 de març.
Acaba de publicar un autèntic tractat: tot un Relato electoral de España (1977-2007), editat pel barceloní l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. Més de 350 pàgines, d’analitzar i relacionar totes les dades disponibles, totes, per establir conclusions sàvies i expressades en llenguatge d’autèntica narrativa, amb ritme.
Em plau, de reproduir, admirat, les tesis que expliquen els resultats de fa quatre anys: “El 14-M sacó de nuevo a la luz la mayoria de centroizquierda e izquierda que renunció a serlo en 1996 y que en 2004 emergió con una distribución deliberadamente distinta, en busca de la máxima eficiencia electoral. En el 2004, el PP devolvió todo el voto prestado en el 200 y regresó a las cifras absolutas de 1996. Por su parte, el PSOE resucitó en marzo de 2004 su base electoral de 1996 (casi nueve millones y medio de papeletas), le agregó todo el voto que había perdido IU en los últimos ocho años (algo más de un millón trescientos mil votantes) y, además, atrapó gran parte del voto de sustitución biológica”(pàg.329).
Carles Castro, acurat comparador de sèries històriques, ens fa adonar (pàg.351) que ens podem remontar a 18 anys enrera per trobar un resultat semblant del Partit Socialista, en paral·lel a una quota semblant del centredreta. Admirable, oi? Va venir a fer una de les xerrades pel Dia de la Constitució que podia organitzar com a regidor d’UpA. Després del Ple de febrer, el lògic futur alcalde J.M Gené em demanà de tornar a organitzar aquest acte, el desembre vinent.

Les dades electorals de tres generals a Altafulla

Les del 2000 (que tant complauran als del PPC) i les del 2004 les tinc anotades en un dels Quaderns de l’Ostracisme – quan no puc fer de regidor doncs llegeixo i transcric per matar el cuquet i pentinar el gat. La sèrie inclou també La Torre, Cambrils i Calafell, que permet relacions de prou semblances… La matinada triomfal de les de diumenge he afegit les encara bategants, en llapis, després de consultar a la xarxa- via El Punt.
Aquell març de 2000 la participació fou del 70,5 ( 4 punts + que a La Torre; 8 + que a Calafell i 10 + que Cambrils). El 2004, després del terrible11-M, ens pujà 10 punts percentuals: al 81,5% del cens (a La Torre, fins al 75; a Cambrils fins el 72,5, a Calafell fins el 71). Aquest cop hem votat a Altafulla fins a un 76,5 del cens – boi al punt mig entre 2000 i 2004, oi?; seguim sent el més votadors de les 4 viles comparades, on la participació ha baixat també 5-6 punts en relació al 2004.
Els socialistes aquell nefast 2000 van quedar-nos en el 32,3 del vots vàlids (per sota de Calafell, - 2; de la Torre, - 0,7; + 2 que a Cambrils). CiU va treure els mateixos 29-30% a Altafulla, La Torre i Calafell ( a Cambrils, -2). El PP, esplendorós, fregà el 23% - tant a Altafulla com a la Torre; a Cambrils quedà només a 1 punt del PSC (29,1% de vots vàlids) i a Calafell en un intermig 26%. ERC, igualà resultats a Altafulla i La Torre ( com el seu retralimentador PP!) amb el 8,5-8,7%; la meitat a Calafell i el 5,6 a Cambrils.
Fa quatre anys, aquella nit de març vaig entrar com un boig a les taules de la Violeta cridant: “Pep, hem guanyat!, hem guanyat!”. Tant a Altafulla com a La Torre el PSC arribem al 36,6-36,8% i el PP baixa 6-5 punts (16,4 i 17,8%) i ¡el mantenim a 10-9 de distància!. Vet ací els que ha perdut CiU; però que cal adjudicar a ERC, que prou que manté a les estatals el resultats de “pulsió de canvi” – expressió de Carles Castro – de les nacionals al Parlament: a Altafulla (J.M.Alasà) i Cambrils (Josep Lluís Carod) el mateix boi 20%, que depassa a La Torre (Pep Bargalló). A les tres costaneres, ERC ha guanyat CiU; a Calafell, ha triplicat però resta a 6 punts de CiU.
I ja tornem al diumenge electoral general, de dades encara fumejant. Les he celebrades (pletòrics de to de veu feliç) amb els dos màxims responsables de l’Ajuntament de Vilafranca (el portantveu Cisco Romero i l’Alcalde Marcel) amb qui he pogut parlar per telèfon al traspàs de dia; aquest cop, els PSC oficials d’Altafulla, no van comptar amb mi com a apoderat del PSC. Al matí m’ha dit que ha votat a Mataró, amb molta participació!, el Tito Chiva, a punt d’inaugurar el bar de menjars del nou local dels Capgrossos. Esperances. A mitjanit, des de Vila, rebo la fraternal trucada del Ricard (de la família dels Rafecas, xalet històric de primer línia de mar); tots dos estem molt contents pels resultats respectius: ell com fundador de CiU, jo del PSC © alhora sempre seguidor del criteri del químic i professor Narcís Muntaner qui després de les primeres eleccions democràtiques, de juny de 1977…, em va convèncer que per al Catalanisme Social del PSC sempre calia una CiU forta perquè així no ens fagocitaria el PSOE. Al migdia, a la Torreta, quan ens hem trobat els futurs socis de govern municipal del PPC – la Conxita i el Roberto – els assegurava que nosaltres, els socialistes, els guanyaríem d’un milió o un milió i mig de vots. Finalment els hem superat amb boi 900 mil vots vàlids a les urnes + 111 mil de residents a l’estrangers; el PP ha fet un gruix electoral que no m’esperava…a només 50 mil vots dels obtinguts el 2000 de la seva majoria absoluta. ZP és el president amb més vots absoluts darrera de tota la democràcia mes alhora Mariano Rajoy supera els deu milions i quart de ciutadans que l’han votat, a 3,91 punts percentuals de ZP.
Goig de resultats: el PSC / ZP passem històricament a totes quatre viles costaneres del 40%! Altafulla i Cambrils més justet; a Calafell fins i tot passa del 48%; a La Torre, del 45%. La magnitud de la suma de punts percentuals és de 4,4 – 8,7 – 6,7 – 8,7 a Altafulla , La Torre, Cambrils i Calafell respectivament. CiU es manté: amb lleugers oscilacions entorn del 18-20% als nostres quatre municipis. A només un puntet per sota de CiU, el PPC a Altafulla i La Torre; a Cambrils, el PPC supera CiU de cinc punts percentuals i a Calafell de tres. Les esqueres que porten inquietud política sobre la inquietud econòmica i social per força són minoritàries: els que ens volen trencar la federalització amb la independència baixen d’aquells 20 % fins a entre el 8,5 (els resultats del 2000) i el 10% a Altafulla, La Torre; també a Cambrils (el poble del màxim Leader Carismàtic); a Calafell es queden al 5,5. Els qui amb el seu ecosocialisme volen fer-nos la guitza a la socialdemocràcia es mouen entre el 5% a Altafulla i La Torre i el 3 a Cambrils i Calafell. A Altafulla aviat perdran el seu govern municipal d’exclusió, calúmnia i megaprojectes.


Fonxo Blanc Canyelles
De 1974 a 1999 militant socialista

4/3/08

Sobre les legitimitats polítiques (reflexió en veu alta)

4 comentaris
Aquesta parauleta ve a dir que cal sumar legalitat i autoritat moral. La legalitat està escrita en les lleis, variables segons la voluntat legislativa. La legitimitat a més està escrita en la consciència de cadascú. La reflexió ve a tomb en el nostre cas de l’Ajuntament d’Altafulla on tard o d’hora hem de canviar de govern (i d’alcalde). Serà absolutament legal perquè les mocions de censura constructives – i a deu dies exactes d’haver estat formalitzades– estan perfectament contemplades en el nostre marc jurídic; que per cert equilibra alternances de govern amb estabilitat: alhora que censurem l’encara alcalde n’hem de proposa un de nou, per això és “constructiva” precisament; però, ep! cada regidor només en podem presentar una de moció de censura constructiva durant tota la legislatura.
Els grups fins ara a l’oposició a l’Ajuntament d’Altafulla tenen tota la legitimitat, tota l’autoritat moral, per aplicar la llei de moció de censura constructiva. Fins i tot diria que en tenen tota l’obligació: tot grup es presenta a les eleccions amb la intenció / voluntat / projecte de Governar; i, per això, tots els vuit grups vam fer reunions per formar el govern que desitjàvem.
Els únics que hem de justificar plenament la nostra autoritat moral, la nostra pròpia legitimitat, per aplicar la legalitat de la moció de censura constructiva som el de PAU; perquè vam votar la investidura del primer govern i del primer alcalde.
Des d’aquí intento fer-ho amb tota la transparència de consciència possible: amb dos arguments prou evidents:
(a) PAU a Cultura va tenir una gerent de CiU, soci d’aquell govern, en demostració de trenar-lo / matxambrar-lo; i a més ja va avançar en un sentit també unitari del Ple: fent el cap de llista del PSC comissionat de la vil·la romana dels Munts i, la d’AUPA, de música clàssica dels altafullencs. També al nostre bloc mai vam deixar de valorar les aportacions que vèiem com a positives de grups de la llavors oposició; i hi podeu accedir als blogs dels altres grups, tots!. En definitiva, PAU hem estat radicalment oberts i sociables, en l’antítesi de l’actitud hegemonista – i ja no diguem calumniadora des del seu butlletí - d’ABG.
(b) La legitimitat política municipal nascuda del resultat de les eleccions que ens féu votar la investidura del cap de llista d’ABG i entrar al govern (molt sota mínims) ha estat rellevada per la legitimitat nova nascuda dins del Ple: en les sessions més transcendentals el nou bloc polític PSC+AUPA+Ideal+PPC+PAU hem parat tots els cops de “megaprojectes i democràcia participativa” i hem pogut aclarir totes les principals inversions de futur; on només resta pendent la irrenunciable gespa artificial a l’estadi Joan Pijuan. Ja ho vaig dir enfurismat, per desenganyat, al ple de setembre: A Altafulla manarà el Ple no l’assemblea d’ABG!.

Fonxo Blanc Canyelles
Regidor per PAU
(article lliurat al butlletí municipal La plaça del Pou, de març)

2/3/08

Ple important al fora camp.

0 comentaris
Si hem de ressenyar el Ple de febrer, potser l’últim amb l’actual govern en minoria, no hem de considerar la part formal, d’acords als punts de l’ordre del dia. Sinó al torn de precs i preguntes i en la part de ciutadans assistents al Ple.
Pràcticament ningú d’ABG. ¿Serà per què l’encara alcalde Farré va renunciar a donar compte al Ple dels presumptes nomenaments “digitals”, a ensenyament o a protecció civil, de dos dels seus actius militants? ¿Expressa la seva definitiva crisi de lideratge dins ABG?
Al torn de precs, l’ordre de paraules no va tenir cap mena de flexibilitat. Negant-la als regidors a qui havia passat torn. El futur govern ho hem de millorar, permetent aclariments i debats amb els regidors que la demanin.
Però el més significatiu fou que cada regidor encara a l’oposició (i des de desembre majoria al Ple) va preguntar les qüestions de les seves possibles futures àrees. Així,
(a) vaig demanar al regidor d’Hisenda (i prèviament per escrit perquè en reclamés la informació adient) sobre l’estat de liquidació de plusvàlues i per l’estat del cobrament per les certificacions de les obres del Poliesportiu.
(b) La regidora del PP expressant la queixa per no haver passat la històrica gran reparcel·lació del SUR 10 d’Altafulla Life Resort prèviament a la comissió d’Urbanisme, comentant que “si ABG sou tan representatius…”.
(c) El regidor d’Ideal es preocupà per la solució definitiva als corredors de sortida d’embarcacions i socors de la platja.
(d) El plat fort fou la intervenció de la regidora d’AUPA sobre les males formes negociadores, amb les famílies implicades, de la regidora d’ensenyament en la qüestió de les hores de tarda de juliol de la Llar d’Infants; així com en defensa de l’obra ben feta de la regidora anterior sempre desqualificada per l’actual.
(e) Cristina Magrinyà preguntà pel camp de futbol i per la situació de l’obertura de pliques dels aspirants a la gestió del Poliesportiu.
(f) Finalment el probable futur alcalde preguntà per l’acabament de la segona fase de Marquès de Tamarit.
En resumim les respostes més importants: (a) segueix embussada la relació amb el Consell Català de l’Esport pel cobrament de les certificacions del Pavelló objecte de subvenció d’un primer contingent de 271.101e. De plusvàlues, el 2007 hem vam liquidar 40.159 e. sobre els 206 mil pressupostats (és a dir el 20%, deu meu); però, en els dos primers mesos de 2008 la xifra de liquidació és de 37.806e. (b) cap mena de resposta de l’encara regidora de ”Territori” a la queixa de tota la majoria del Ple. (d) Finalment, el govern en minoria renuncia a fer pagar un plus de 45-60 e. per les deus hores de les tardes del mes de juliol a les Llars d’Infants, que segons ella ens costaran 2.420e. per cada classe oberta; va remarcar que era una despesa no prevista i en la seva línia habitual de “càlcul empresarial” va insistir que l’educació a les Llars d’Infants “és un servei molt subvencionat”, això sí sense haver donat en cap moment els % exactes de participació de les tres parts (Ajuntament, Generalitat, Famílies) des que és regidora d’Ensenyament (per acceptar no tenir el càrrec de 1er tinent d’alcalde). També va establir dos tipus d’AMPAs de les Llars: la respectuosa i la que no… (e) el regidor d’esports manifestà no saber si estem dins o fora de termini d’obertura d’aquelles pliques d’oferta de gestió del Pavelló. Quan a la resposta sobre la solució al camp de futbol no se n’estigué d’intervenir l’encara alcalde amb la seva coneguda solució (d’ABG) de camp de terra…(és dir de coberts d’alumini i no d’acer inoxidable) que pensa fer passar pel Patronat d’Esports.
(f) Ens plau de felicitar la regidora Marisa Méndez-Vigo perquè ens ha assegurat que setmana vinent plantaran els arbres, i per Setmana Santa restarà obert al tràfic la segona fase del c) Marquès de Tamarit.
Ha complert la seva paraula en un projecte que vam aprovar per reciprocitat dins l’equip de govern en majoria… que vam donar i no ens va tornar.
Al torn de ciutadans assistents va destacar la intervenció d’una representant de l’AMPA que va donar notes en el cas ja comentat que tanta incertesa i tensions els ha fet viure: “Un zero per a la regidora d’ensenyament i un 10 per a l’Eva Martínez i l’oposició”. També l’exregidora Fuensanta Castro va replicar en defensa de la seva gestió i negociacions amb el personal de les llars d’infants.