Altafulla amb tota la il·lusió

31/8/12

La XIV Nit de Piano i Poemes manté l’éxit de públic i de qualitat / diversitat artística

0 comentaris

Al darrer concert, de piano duo Carles & Sofia, bona assistència, tres visos demanats pel públic i... sense cap representant municipal... el nostre exregidor féu els agraïments i presentacions als dos màxims espònsors de l’edició d’enguany (Òscar Serrano i Dolors Nadal, assistents a primera fila, amb convidats propis)
Tot i el canvi d’escenari, a l’interior de l’església – per logística de piano – i absències – la soprano Eva Anaya, per afonia i el pianista Hèctor Sáez per any sabàtic – la XIV Nit de Piano i Poemes manté l’éxit de públic i de qualitat / diversitat artística. Han debutat la soprano Maria Bellido, amb composicions en castellà (Turina i sarsuela) demostrar una espectacular capacitat d’actriu i la pianista russa que l’acompanya Maria Balvak. L’any vinent, que en farà la XVª, l’haurem de fer ben grossa...

Per què els pares de l’escola de Música i l’Ateneu de Dones no vénen als recitals i concerts de Música Clàssica a la plaça de l’església?

Carta de FM a l’alcalde Fèlix...

0 comentaris

 L’esperit de FM i, en el cas de la nostra, la coincidència amb la Diada Nacional, potser reclama un canvi de to. Convertint la indignació i la canya en calma i consells. Parèntesi de FM...
Fèlix, durant el teu primer any què has construït? Fèlix, durant el teu primer any, quant has prohibit? A la balança, què pesa més?
Fèlix, durant el teu primer any, què has embellit? Fèlix, vols dir que no estàs empastifant a tort i dret? Amb tanta “plàstica” a tota paret pública en blanc – tan mediterrani. Ha sortir només de la teva fal·lera d’omnipotència estrenada? És fruit de treball en equip, amb persones de contrastat bon gust en belles arts i jardineria?
Et demano, amb el to més persuasiu possible, amb la bona voluntat que mai ha de plegar veles, quatre barres de desitjos de FM petita / estiuenca i de Diada Nacional:
1r) Plens cada mes, i lliures de mocions de caràcter supramunicipals; obstinació en resoldre dialogadament els conflictes altafullencs i... si pot ser... no creant-ne més.
2n) Recuperar l’accés al camí de la Roca de Gaià (amb límits amb cordons, com a la resta de zona de “fràgils dunes”)
3r ) Rectificar la inversió a la tercera fase a l’antiga N-340: per culminar la instal·lació de gespa artificial a l’estadi Joan Pijuan. Com que els diners de canvi de crèdit per a inversions vénen del que no cal fer per a la gent gran, ¿oi que és més raonable destinar-los al goig futbolístic d’infància i joventut, masculina i femenina?
4t) Facilitar espai als grups de l’oposició. Publicar al web municipal tots els acords de Junta de Govern, de Plens, de Comissions. Reprimir-se el monopoli de la projecció mediàtica.
Fèlix, sis plau, torna a respirar aire natural, descontaminat dels propis “fums presidencialistes”...

 Fonxo Blanc (per a la Plaça del Pou, setembre)

28/8/12

Euroeconomia, el nostre pa de cada dia

0 comentaris

Guillermo de la Dehesa a “No habrá ruptura de la zona euro”: “Molts inversors estan estimant una probabilitat creixent de trencament de l’àrea del euro. A causa de quatre menes d’actuacions:
a) les decisions dels líders europeus estan basades, fins ara, erròniament, en un joc de suma zero, on si uns Estat hi guanyen els altres hi ha de perdre, com si fossin empreses en un mercat que no creix; oblidant que, entre Estats, si cooperen sempre poden escaure’s sumes positives.
b) els Estats creditors del Nord imposen,als endeutats del Sud un ajust fiscal, necessari però excessivament ràpid i a més nominal i deflacionista que pot portar-los a una recessió més acusada, augmentant-ne el deute-PIB, que no és compensat amb menys superàvit i més inflació als països del nord
c) l’ESM i EFSF no compren bons del tresor a Espanya i Itàlia (encara solvents, però amb creixents problemes de liquiditat).
d) la dominació (com a abans a l’espiral d’armamentisme nuclear) del joc de la gallina. Els inversors empenyen al límit el preu de compra dels ofertats bonus (spreds) del deute públic; per salvar l’euro els líders europeus empenyen al límit les reformes i la rebaixa del dèficit a Espanya i Itàlia. Si ningú no cedeix, caurem tots en l’abisme; si cadascú cedeixen una mica, ens salvarem tots plegats.
L’eurozona actualment està partida en dues pels Pirineus i els Alps: al seu sud, l’interbancari ja ha deixat de funcionar, el seus bancs pateixen un difícil accés normal a liquiditat; la qual millora als del nord,que rep les creixents sortides de dipòsits procedents del sud. A més, els bancs del nord i els seus supervisors no permeten que els seus dipòsits reinverteixin al sud, on s’agreuja la desintegració bancària i la forta contracció del crèdit.
Per tal que funcioni la transmissió de la seva política monetària, el BCE haurà d’intervenir novament, tornant a garantint la comprant pels bancs del sud de deute sobirà pròpia. El tipus de refinançament del BCE és del 0,75, però no regula els tipus al per menor a España i Itàlia: que són tres punts més a Alemanya, perquè estan correlacionats amb el preu de compra en relació a l’ofertat del deute sobirà (spreads). Malgrat la gravetat de la situació em resisteixo a pensar que l’estupidesa humana arribi tan lluny com per acceptar un trencament de l’euro que produeixi una nova gran recessió, on tots els estats membres de l’eurozona i els seus 500 milions de ciutadans sortiran perdent i cap guanyant-hi. A més confio en la creixent pressió internacional i, sobretot, en el BCE, que amb el seu il·limitat poder d’actuació farà tot el necessari per evitar-ho.

27/8/12

El concert del Voces 8 anglesos

0 comentaris

El concert del Voces 8 anglesos – dues sopranos, dos contra tenors, dos tenors, un baríton i un baix – aplega una entrada no vista en molts i molts anys. S’escaigué en un feiner dimarts, sense altres ofertes com en caps de setmana, i atrets per la virtuoses i un mica mòniques versions de temes molt coneguts (Gershwin, Nat King Cole, espiritual negre i especialment Elvis i Bono) que van farcir l’autèntica música clàssica de W.Byrd, P.Passereau i J.S.Bach. La riuada de públic reclamà treure deu bancs de la rehabilitada església...
Aquest disssabte, el piano a quatre mans de Carles Llama i Sofia Cabruja en culmina el cicle. A la primera part interpretaran J.Brahms i Camille Saint-Säens i a la segona la suite espanyola d’Isaac Albéniz i dues dances de la Vida breve de M. de Falla.
L’alcalde ens respon favorablement a tres peticions: indicadors d’accés a platges a la sortida del camp de concentració de cotxes de RENFE; retirada dels rètols d’oficina de turisme i d’ocupació als antics locals de marquès de Tamarit; publicar al web municipal tots els acords de Comissions, Plens i Junta de Govern.

26/8/12

XIV ª Nit de Piano i Poemes

0 comentaris
Plaça de l’església d’Altafulla, 10 del vespre de diumenge 26 d’agost

Organitza: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Altafulla (PPCC)

1ª part:

Fonxo Blanc, professor
 Les quatre estacions... vivencials
Fragments de Marilyn Monroe (1926 – 1962)

J.Mª Bellido, Belles Arts 
Cançó d’amor i de guerra de Rf.Martínez Valls (1868 -1946)
La mare

Paton Soler, cantautor
1.- Lorelei (Gabriel Ferrater)
2.- Quin desvetllar-me (Joan Salvat-Papasseit)
3.- Cançó de pluja (J.Mª de Sagarra)

Anna Balvak, piano
Juny (Barcarola) Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893)
Desembre (Nit de Nadal) P.I. Txaikovski

Maria Bellido, soprano
Poema en forma de canciones (Campoamor i Joaquín Turina):

Anna Balvak, piano
Dedicatòria (piano solista)
Nunca olvida + Cantares + Los dos miedos + Locas por amor

2ª part

Joana Badia, dona de teatre
La pubilleta (anònim)
Vora la mar (Montserrat Abelló)
Altafulla (Marià Manent)

Àngel i Terri
 Superherois contemporanis

Sílvia Amigó, poetessa i rapsoda 
 1.-A vegades la vida es concentra en un punt...
 2.- Si em corre sang per les venes...
 3.- Què faré sense tu
 4.- Tan sols quan tot és silenci
 5.- Tinc un amor que està fora del temps
 6.- Rosella del temps
 7.- Parlo baix
 8.- El bon desig
 9.- Jo vinc d’un temps passa
10.- Constel·lació marina
11.- Lluna vermella
12.- Un dia miraré des de molt lluny

1, 4, 6, 8, 10, 11 de L’ara ets tu de Sílvia Amigó. Andana, 2010
3, 5 i 7,9,12 de Rosa Bonet: Els instants previs i Encara hi ha absència. Emboscall 2008-11

Maria Bellido, soprano
Tango de Menegilda, de la Gran Vía de F. Chueca / Jq. Valverde

Anna Balvak, piano
 Zapateado de la Tempranica, Gerónimo Giménez (1854-1923)

15/8/12

Manifest pel redreç d’Europa

0 comentaris

P.Bofinger (economista), Jürgen Habermas i Julian Nida-Rümelin exministre de Cultura amb G.Schröder) a “Per un canvi de rumb a la política europea” (Frankfurter Allgemeine Zeitung, 4 d’agost; El País, 12 d’agost):
(1)“Només amb un clar aprofundiment de la integració por mantenir-se una moneda comuna sense que reclami una inacabable cadena de mesures d’auxili, que a llarg termini vessaria la solidaritat del Estats europeus de la Unió Monetària (UME) tant per part dels països donants com dels països receptors. Tan mateix, per assolir-ho és inevitable una transferència de sobirania a les institucions europees, amb la finalitat d’imposar de forma efectiva la disciplina fiscal, garantint a més un sistema financer estable. Alhora cal una cooperació reforçada de les polítiques financeres, econòmiques i socials dels països membres, amb l’objectiu de compensar els desequilibris estructurals a l’espai monetari comú”
(2)“Cal tenir por que la UME, sense un canvi fonamental d’estratègia, no sobreviurà massa temps en la seva forma actual. El punt de partença per a un replantejament conceptual rau en un diagnòstic clar de les causes de la crisi. El Govern alemany sembla partir que els problemes, en allò essencial, han estat causats per una deficient disciplina fiscal al pla nacional i que cal buscar la solució, d’entrada, en una política conseqüent d’estalvi a cadascun dels països. Institucionalment, aquest enfocament ha d’assegurar-se mitjançant normes fiscals més estrictes i, de forma complementària, des d’uns paraigües de rescat limitats i subjectes a condicions, que obliguen els països afectats a una dràstica política d’austeritat. De fet, aquesta política debilita la capacitat econòmica i augmenta l’atur. Fins ara, els països amb problemes – malgrat una política d’estalvi extraordinàriament estricta en una comparació internacional i a múltiples reformes estructurals – no han assolit de limitar a un nivell tolerable llurs despeses de refinançament
(3) “ Si es vol evitar el retorn al nacionalisme monetari, així com una crisi permanent de l’euro, cal donar les passes omeses en introduir la moneda comuna: posar les agulles apuntant a la via de la unió política, en primer lloc al nucli europeu dels 17 països membres de la UME. Nosaltres defensem que no s’emmascari res: qui vulgui mantenir-se en la moneda comuna ha de donar suport a una responsabilitat comuna, ha de contribuir a superar el dèficit institucional de l’Eurozona” (...) Tan aviat com a l’Eurozona neixi l’espai per a polítiques d’efectes redistributius, més enllà de les fronteres nacionals, caldrà també un legislador europeu que representi els europeus (directament per sobre del Parlament Europeu i indirectament sobre el Consell) i que en pugui decidir les polítiques. D’aquesta manera no conculquem el principi que el legislador que ha decidir sobre la distribució dels pressupostos sigui idèntic al legislador democràticament elegit que recapti els impostos que els nodreixen. “No taxation without representation”, el crit de batalla de la lluita per la independència d’EEUU...
(4) La RFAlemanya, com a representant del més fort país donant al Consell, ha de prendre la iniciativa perquè sigui convocada una assemblea constituent. Calen unes clares idees político-constitucionals de com ha de ser una democràcia supranacional que permeti un Govern comú sense adoptar la forma d’Estat federal. El model federal és erroni perquè s’hi excedeix el grau de solidaritat admissible pels pobles europeus històrics independents. L’aprofundiment, avui tan necessària, de les institucions podria ser regida per la idea que un nucli europeu democràtic ha de representar la totalitat dels ciutadans dels Estats membres de la UME, però a cadascun d’ells amb la doble qualitat de ciutadà directament participant de la Unió reformada, per un costat, i per l’altre, com a membre indirectament participant d’una de les nacions europees participants”
(5) “S’ha desvetllat la consciència de la necessitat de regular els mercats financers i superar els desequilibris de l’Eurozona. Per primer cop en la història del capitalisme, una crisi desencadenada pel sector més avançat, la banca, podria ser controlada únicament de forma que els Governs posessin llurs ciutadans en el paper de contribuents que paguen els danys originats. Amb la qual cosa s’ha traspassat un límit entre processos sistèmics i processos propis del món de la vida. I això, amb raó, indigna els ciutadans. El tan estès sentiment de justícia vulnerada s’explica pel fet que , en la percepció dels ciutadans, processos anònims dels mercats ha adquirit una dimensió política immediata. Aquest sentiment es vincula a l’ira, oberta o continguda, causada per la pròpia impotència. S’hi ha d’oposar un política orientada a una autocapacitació”
(6) “Les poblacions europees han d’aprendre que, en aquest moment, només de forma conjunta poden afirmar el seu model de societat recolzat en un Estat social i la diversitat d’Estats nacionals de les seves cultures. Han d’aplegar llurs forces si volen seguint influint en l’agenda de la política mundial i en la solució del problemes globals. La renúncia a la unificació europea fóra el comiat de la història mundial”.

14/8/12

Festival de Veus Altafulla

0 comentaris

Dimarts 14, al XXVè Festival de Veus: els noruecs de Nordic Voices, grup vocal a capella amb els tres tipus de veus femenines (soprano, mezzo i alto) i les tres masculines (tenor, baríton i baix). 4 composicions noruegues, 4 franceses, una d’italiana i una de llatina amb el comú denominador de cantar el Cel.
L’endemà, a missa de 12, cantaran les nou parts ( entrada, kyrie, glòria, credo, ofertori, sanctus, agnus dei, comunió i sortida) amb peces de cinc compositors (el kyrie, el sanctus i l’agnus dei de Pierre de Manchicourt / 1510-1564; l’entrada i sortida de Bjarne SlOgedal / n.1927; el Cresom de Palestrina / 1525-1594).
Una bretolada nocturna al parc de Voramar crema 300 cadires municipals. Sort que ja no tenim a l’oposició ni Eva Martínez ni Ferré que sinó ja en serien més culpables els regidors de brigada / policia i de festes que els propis brètols culpables únics. Les cadires s’havien mantingut al parc després del cinema a la fresca de divendres esperant el trasllat per a la cantada d’havaneres de dues nits després. Val a dir que el cinema a la fresca desplaçà l’habitual Festival d’Ali Supay, que mai no reclama cadires.
Per a informació del proGovernamental presentador de les Havaneres li fem saber que el mèrit de la de la seva continuïtat no pertany a l’actual “Govern que no retalla” sinó a l’anterior, amb el regidor de PAU a Cultura i Hisenda, assumint – amb complicitat dels artistes – que havíem de pagar l’abril següent com a extrajudicials – sempre titllat de “mà forada”- per tal de mantenir l’herència rebuda de Carme i Fuensanta a Festes i la fundació per J.M.Bellido. El Pla Econòmic i Financer (PEF) i tapar el dèficit de tresoreria de 2007 sí que retallà les partides anuals de Cultura i Festes neutralitzant-ho amb mantenir actes i pagant mesos molt tard. Alhora, la brigada municipal aportava el suport mínim i suficient també per obligades retallades d’hores extres... L’aplicació del PEF, amb l’IBI al 0,9 durant 2008-2010 i la taxa d’escombreries cobrint el cost han deixat una herència sòlida a Hisenda per a mantenir la programació cultural i festiva – que sí que fou mantinguda en temps de dificultats, provocant injustes crítiques i una debilitat política que prou es reflectí a les urnes de la mesquinesa i el desagraïment... L’herència rebuda permet una política amb els MMCC generosa – i entre “col·legues” – que prou que els retorna, amb presentacions “piloteres” com la que hem de rectificar; reconeixent la qualitat del to i de la majoria del contingut. També el presentador vam mantenir, i amb el petit catxé que ens demanà i que també trigà a cobrar...

8/8/12

Taquicardia a l’Eurozona...

0 comentaris

Les conseqüències a l’atur: 4.587.455 parats al juliol: 1.015.716 a Andalusia, 614.792 a Catalunya, 564.768 al País Valencià, 522.421 a Madrid, 289.785 a Canàries, 260.198 a Galiza, 245.464 a Castella-la Manxa 216.494 a Castella-Lleó.
A l’ensenyament públic: canvis a l’alumnat des primària + ESO + batxiller + FP contrastat amb plantilles docents (2010-2012): + 116.272 alumnes amb – 2.870 professors: Madrid ( + 14.266 amb – 1.279); Galiza ( + 5.272 amb – 1.137); Castella- la Manxa ( + 6.086 i – 803 professors); Catalunya ( + 32.766 alumnes però – 445 professors); País Basc (+5.453, - 289), Extremadura ( +339, – 204); Canàries ( +1.645, - 200), Andalusia ( + 18.790, - 103); País Valencià (+ 13.458, - 86). Pugen professors i alumnes a Cantàbria, Astúries, Castella-Lleó, La Rioja, Múrcia, Ceuta i Melilla. Repassem els retalls diferencials, en funció del Govern autonòmic que en té les competències: el bloc del PP fa pòdium en devallada de professorat: - 3,82 a Galiza, - 2,6 a Castella-la Manxa, - 2,53 a Madrid. Catalunya de CiU es situa en – 0,6 per darrera del País valencià (-0,1%) i evidentment de l’Andalusia del PSOE!.
Miquel Roca Junyent: “Hem de parlar amb duresa als alemanys i recordar-los la història: ens van fer passar dues guerres mundials que van destrossar Europa i la Mediterrània fou solidària amb ells. Que no ens donin lliços ara! Europa és la nostra gran oportunitat!”
Anton Costas a “Ni contigo ni sin tí...”: “Per què Alemanya impedeix al BCE actuar com un vertader banc central és un misteri. Especialment si considerem que el estudis sobre costos d’un trencament parcial o total de l’eurozona assenyalen que Alemanya en fora la gran perdedora. Sí això és així, ¿ com entendre la seva tossuderia, arrogància i fatxenderia? Podem plantejar dues hipòtesis. En la primera és que la seva conducta està moguda per interessos nacionals a curt termini. L’austeritat imposada als països sobreendeutats fóra una manera de donar temps per tal que els seus estalviadors i els seus bancs recuperin el que van prestar al sector públic i privat d’aquests països. A més, en refugiar-se els capitals en el deute alemany els permet els guanys d’un dumping financer, a cost zero o negatiu, en perjudici de la Hisenda i de les empreses dels països més dèbils. La segona, és que el seu capteniment està motivada per la seva visió de com avançar en la integració europea. Alemanya vol forçar França a acceptar la Unió Política com a pas previ a deixar fer al BCE les funcions de blanc central; però França s’hi resisteix a aquesta condició i defensa la Unió Bancària. El resultat incert d’aquesta nova guerra franco-prussiana és el risc de trencament de l’euro”
“Els 600 punts de sobrecost que ha anat pagant el Tresor espanyol per a finançar-se els darrers mesos es deuen, en part, al risc pròpiament espanyol, derivat dels nostres mals – sobreendeutament més privat que públic; dèbil competitivitat -, que probablement explica un sobrecost de 300 o 350 punts i la resta el risc de l’euro. Si s’eliminés, la prima de risc espanyola baixaria a nivells sostenibles i no hi hauria problemes per a seguir finançant-se als mercats privats de capitals”.
“El rescat, en alguna de les seves modalitats, fóra com si en lloc de llençar un flortador de suro, que t’ajuda a tornar al vaixell, te’n fessin arribar un d’acer, que t’enfonsa definitivament en la recessió, l’estancament, l’atur i la pobresa. En aquestes circumstàncies el dilema de l’euro s’expressaria en tota la seva força: Ni contigo ni sin tí tienen mis males remedio, contigo porque me matas, sin tí porque yo muero...”
J.M.Colomer a “Más impostos amb representación”: “El dilema polític de la UE fou resumit fa algun temps per Jean-Claude Juncker, president de l’Eurogrup i el membre més antic del Consell d’Europa: “Tots sabem el que cal fer – digué – però no sabem com ser reelegits quan ho hàgim fet” (...) El pitjor desajust és que polítics, com Juncker, que pren decisions a nivell de la UE, sinó a nivell estatal. Dubten a fer el que saben que cal fer en les institucions europees perquè no estan pendents de les expectatives i demandes de l’electoral europeu, sinó de les reaccions dels contribuents i votants dels seus districtes electorals”
El Consell format pels caps executius estatals hauria de ser més directament representatiu i capaç de retre comptes a l’electorat europeu. Aquesta és, evidentment el tipus d’opció que escollí EEUU. Així les decisions de la UE, alhora que tindrien més capacitat d’emetre deute, recaptar impostos i proveir inversions públiques i d’estabilitat econòmica, per bé que haguessin començat les seves carreres polítiques a diguem, Alemanya, Finlàndia o Luxemburg, podrien obtenir un suport popular a països perifèrics, meridionals o orientals que es beneficiarien d’una major integració federal – de manera semblant al que també succeeix a EEUU-. En els termes de Juncker, llavors podrien saber com ser reelegits, per bé que per a càrrecs diferents, d’àmbit europeu”.

7/8/12

Estiu festiu i conflictiu... a SaltAlonsos...

0 comentaris

Finalment, des d’aquest dissabte, resta obert – i en doble direcció – el tram, cap el carrer de Mar, d’alcalde Pijuan. No s’ha mantingut l’amplada preexistent de la vorera del costat habitat i en canvi a la banda de la Cabana senyoreja un excessiu passeig – continuació del tancat sine die de la parada urbanització del voltants del xalet de la Creu... Evidentment amb carril bici al costat del pas de cotxes. Sort dels fanals d’últim disseny... L’obra ha hagut de durar un any sencer, per problemes de tresoreria de l’empresa constructora...
Els “fums” de l’alcalde Fèlix / Chaves també intoxiquen la plàstica artística. L’habitual exposició d’aquarel·les de Fermí Carré a la sala del Fòrum ha estat desplaçada per una d’una pintora “amiga de l’alcalde” – que n’ha fet les gestions amb la parròquia...
Els Pallaressos no fou plenament talismà aquest diumenge a la tarda. Descarreguem el segon 4 de set amb el pilar, però tenim un caiguda dolenta al 3. L’assistència als nostres d’ambulàncies cap a santa Tecla obligà de suspendre l’actuació. Tornàvem a actuar, ben separats pels Xiquets de TGN, amb els mateixos torrencs que el dissabte 28 de juliol se’ns havien exhibit als nostres propis morros a la plaça dels Vents.
Segon cap de setmana de plural marató musical. Dissabte, a les 10 a la plaça de l’església, els I Musici di Vivaldi amb el solista Claudi Arimany acompanyat del també flautista Enric Ribera i del violinista Glauco Bertagnin interpretaran... Telemann, Vivaldi, Quantz i Bach...: obertura en Mi menor per a dues flautes i orquestra en 8 moviments; en tres moviments la simfonia La tempesta; el concert en Sol Major per a violí concertat, 2 flautes i orquestra; el BWV 1060 i el concert nº4 de Brandemburg.
A continuació, a la pista del c) de la Fassina els Diables d’Altafulla celebren els XXV anys portant l’Orquestra Girasol. I l’endemà, al racó del Fortí, des de 2/4 d’onze assistirem a la X cantada d’havaneres (Balandre, La Taverna, Vent Fort)

1/8/12

Un Ple esgarrifós: mals presagis; de debò.

0 comentaris

Vagi d’entrada que tenia raó la dona. Millor que el sentis des de casa i despotriqués el que vulgués. A més, així el puc seguir des del llit estant. Però se me n’anà fent imperatiu d’acostar-m’hi: per fer propostes constructives, de detalls (rètols de l’antiga Oficina de Turisme a la carretera; arranjament i neteja del camí peatonal de la Cabana / Estació. També per dir de paraula crítiques que són més còmodes d’escriure (a la Plaça del Pou). I ja definitivament perquè a l’assamblea del futbol la reclamació del camp de gespa artificial en lloc de la 3ª fase de Marquès de Tamarit vaig plantejar i per força ho havia d’expressar al Ple, com a ciutadà el públic. Sóc i serè el més compromès i coherent possible – algú ha de mantenir la flameta, sempre, sempre.
Certament sóc un incontinent, sóc i seré de cua de palla / “molt mal educat” quan escolto mentides o propostes putejants. Vaig acabar expulsat. Però una anècdota més, tot plegat. L’esgarrifós del Ple, per a mi, s’expliquen en aquests trets:
a) Menys la Conxita i el José Antonio, i en part el Jano, l’equip de Govern i n cas superlatiu el sr. “pico de oro” de CDC de la Móra “actuen per la ràdio”. Amb estil protocolari, to de veu de falsa serenitat, llenguatge tecnocràtic..., de “cara a la galeria”. De l’Ajuntament, l’actual alcalde en diu “Corporació” - el deu fer sentir encara més superb...
b) L’alcalde-president practicament monopolitza la paraula, Valdria la pena fer-ne un cronometratge. Amb mi que no hi comptin, que acabaria histèric pel seu cinisme, pels “fums” que respira, pel fons autoritari que ja té sobradament demostrat. Alarmant, increïble, quan li va engaltar al José Antonio que no podia parlar com a membre de la Junta del CdE Altafulla – per a mi pitjor que la meva anècdota.
c) El perillós vingué en la moció de SI per al català llengua vehicular única. Al punt anterior, el PPC altafullenc havia consensuat la queixa a les mesures del Govern Central, dels seus, afegint l’imperatiu europeu que les obligava, sense cap simpatia per part d’ells. És d’agrair que hi recordés dues vegades els noms dels qui es van oposar al Pla Econòmic i Financer que ha permès l’`herència privilegiada que ara administren ells mateixos. Vaig aplaudir! El sr.Alcalde actual parlà llavors fins i tot d’un “canvi en les relacions”. Quanta falsedat. Van esbatussar els dos regidors del PPC pel que fan els seus companys de Ses Illes, l’Aragó i el País Valencià; tot i que, amb tota sinceritat, el José Antonio havia dit clarament que ell com a pare no hauria signat mai la petició de llengua vehicular en castellà per als seus tres fills.
I ara ve el més alarmant. A la moció de SI, els d’AA / EUiA van afegir “i el millor camí és la Independència”. L’efecte Pacte fiscal, la voluntat de xocar amb PP, PSOE i PSC – i PSC, que hem pactat amb el president andalús Griñán un federalisme fiscal on no hi seguim perdent... AA, creix amb tot els oportunismes que calgui. No tenen escrúpols. La història dels continguts del seu Full ja els avalaven...
Aquesta voluntat de xoc - d’exclusió, de separació interna - fa trontollar la nostra preuada unitat civil. És alarmant, de debò. I l’enderiat espanyolofòbic amic Jordi Moli, sap massa “gramàtica parda” quan ha de treure’s les puces del damunt, com en l’episodi del lloc del finalment autosuspès Festival d’Alí Supay a Voramar.
d) Els únic punts de van provocar debat foren els de politica econòmica i lingüística generals. Sort dels precs de l’oposició (PP i Ideal) en aquest dia concret, que consti! Llavors va parlar-se de la prohibició d’aparcar al camí de la Roca de Gaià, de tants i tants greuges en la circulació (accés a marquès de Tamarit des de la platja, a Martí Royo, a alcalde Pijuan). En l’errada al mapa distribuït en què se’l menja el passeig Lluís Companys, el sr. alcalde alternà la perversitat amb l’astúcia... Esperava que fes arribar la disculpa a la família Pijuan Perona.
e) Amb tota l’habilitat oportunista del món, l’acord contra mesures europeocentrals, la pancarta, les concentracions del propis treballadors de l’Ajuntament ja han construït una magnífica cortina de fum a les pròpies posicions i polítiques d’AA i Eva Mtez i alhora cohesionar davant un enemic comú. Sí Fèlix amplia el cinisme de Ceperuelo, en aquesta estratagema és digne continuador de Manolo Ramon – a qui em sembla segueixo estimant... amb poca reciprocitat.
Cal dir i escriure que amb personal,amb impostos indirectes i “involució democràtica” els esmentats s’han guanyat les mateixes crítiques que tant esbomben i proclamen.
e.1) Sempre focalitzar les despeses de personal. Sempre, Com a presumptes culpables sempre. En la previsió per a l’BI al 0,81 amb el Cadastre del 2/3 de devaluació interna, consta que no contractarem personal de reforç a l’estiu vinent (-108.584 e). Tornem a la despesa de 2009, retallant el -4,5%
e.2) oi que han pujat les taxes a les terrasses de bars i restaurants (deuen ser les grans fortunes del poble d’Altafulla). En tot pressupost “alternatiu” per demanar un demagògic IBI de desequilibri sempre reclamaven pujar les taxes, els impostos indirectes....
e.3) Més involució democràtica que els Plens cada dos mesos??. Que una política de publicitat presidencialista constant. a l’acabar el Ple, com si no hagués passat res, el Sr.Fèlix Chaves Alonso s’adreça a les càmeres de TV per les quals paguen 37 mil e (10 dels propis MMCC) i fa un narcisista / cofoia resum...
Viure per veure. “Sí sóc un dictador i per això t’expulso”... Ens l’acabarem carregant, també!

Fonxo Blanc
Agost 2012