tag:blogger.com,1999:blog-71169682772719738412024-02-20T20:05:11.466+01:00PAU AltafullaAltafulla, una il·lusióPAU Altafullahttp://www.blogger.com/profile/00885888817667378177noreply@blogger.comBlogger650125tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-82000298003944690032012-10-01T17:05:00.000+02:002012-10-01T17:05:00.645+02:00La resta d’Espanya com a mercat…
<style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm; direction: ltr; color: #000000; widows: 2; orphans: 2 }
P.western { font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; so-language: ca-ES }
P.cjk { font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt }
P.ctl { font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; so-language: ar-SA }
-->
</style>
<br />
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
“Caminant junts,
unint les veus, remant a l’hora”. “Recuperar i reforçar els
valors que van brillar a la Transició democràtica”. “!Perquè
estem en un moment decisiu per al futur d’Europa i d’Espanya, i
per a assegurar-ne o arruïnar-ne el benestar que tant ens ha costat
d’assolir”. </div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
M’hauria agradat
escoltar-ho el passat diumenge al migdia, a la Festa de la Rosa, a
Gavà. També, amb fermesa / convicció, coratge / gosadia caldria
que amb veu clara, catalana i ben alta el cor hagués afegit. “En
aquestes circumstàncies, el pitjor que podem fe és dividir forces,
alentar diferències, perseguir quimeres, aprofondir ferides. Estem
en els temps més adequats per a l’acció decidida i conjunta de la
societat a tots els nivells, en defensa del model democràtic i
social que entre tots hem elegit”. </div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Oi, que algú ho havia
de dir? Algú havia de proclamar que <b>cal remar junts – cap uns
nous Pactes de la Moncloa de sostenibilitat de l’Estat Autonòmic
del benestar</b>; en lloc de… surfejar oportunistament cavalcant
les inconsistents onades de la “veu del poble”… Algú havia de
diferenciar la unió de la divisió, la convergència de la
diferència, el possible / difícil del quimèric / tràgic, el
guarir del ferir. Algú ho havia de dir!</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Finalment, ho ha hagut
d’emetre la renovada pàgina web de la Casa del Rey. No en les
quatre llengües de l’Estat; sinó, només en castellà. Prou que
significa la discutida rèplica / orientació - amb el lògic
vistiplau del Gobierno de la Nación!- a les dues immenses
manifestacions: tan recents i tan desigualment transcendents: la
increïble festa familiar / juvenil de les estelades de l’Onze de
setembre: de tots només a BCN; i la gran mobilització social, també
centralitzada – a Madrid – de dissabte: reclamant també un
referèndum – sobre l’austeritat sense equitat ni creixement.
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Prou que el Periódico,
com a veu de fet generacional dels compromesos full time tot el 1976,
l’ha comparada amb la vinguda a BCN de l’encara successor de
Franco, al Tinell, el 16 de febrer, com a resposta a les grans
manifestacions (prohibides i reprimides) per l’Amnistia (1 de
febrer ) per les “Llibertats, Amnistia, Estatut d’Autonomia” (8
de febrer)</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Llavors, inclogué un
històric fragment en català, dictat per Martí de Riquer, el
romanista / preceptor del Príncep de la trista fesomia… Ara,
sembla que exclusivament monolingüe.
</div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
Per arrodonir la
intervenció - o inoportunitat reial – crec que des d’UGT i COOO,
des del Foment del Treball i des del Cercle d’Economia, des de BMN
/ Caixa Penedès s’esbombés la integració econòmica catalana
dins el mercat espanyol. “Catalunya dins l’Espanya
contemporània”, ens ensenyà Pierre Vilar. Catalunya dins
l’economia d’Espanya de 2011, vet ací que hi venem el 47,1%. Al
2010, les nostres vendes industrials tenen com principal mercat… la
resta d’Espnaya, amb un 39,5% - a comparar amb el 34% de mercat
nacional català interior i el 26,5% del que els sobiranistes
anomenen “internacionalització” (la resta del món sense el món
més immediat i històric i interpenetrat, que en direm “hispànic”
seguint Vicens Vives).</div>
Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-84802105756291888432012-09-29T17:04:00.002+02:002012-09-29T17:04:35.752+02:00Un Ple de “separadors” a Altafulla?
<style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm; direction: ltr; color: #000000; widows: 2; orphans: 2 }
P.western { font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; so-language: ca-ES }
P.cjk { font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt }
P.ctl { font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 12pt; so-language: ar-SA }
-->
</style>
<br />
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">El
trio SI+CiU+AA / EUiA ens farà “territori català lliure” i ja
podem imaginar com reaccionaran els mateixos que quan manaven no van
celebrar la Diada a sant Antoni i que s’entesten amb la bandera
espanyola – així com SI amb l’estelada: tal para qual.</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;"><b>Resulta
paradoxal i molt cínic que el proclamin els mateixos que ens han
convertir en un “territori altafullencs de prohibicions /
frustracions</b> (al tràfic del cotxes – ressalts, nova ordenació,
sense accés legal a la platja de la Roca de Gaià, peatonal al c) de
l’Hostal -, al plens mensuals, al camp de gespa artificial; etc,
etc).</span></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div class="western" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-small;">El
bloc independentista és prou coherent amb la seva actitud fiscal,
tant a Altafulla com a Catalunya: sense solidaritat, sense
redistribució; mínims i que retornin tots al meu carrer, su pot
ser. Sempre amb dades alarmistes. I de composició social més
privilegiada que empobrida…: els qui com a contribunets ja van
néixer cansats…</span></div>
Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-42604283174849926382012-09-12T09:30:00.000+02:002012-09-12T09:30:03.813+02:00Transcendental 6-IX-12 per a l’eurozona!
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Xavier
Sabaté, nou president del grup parlamentari del PSC al Parlament de
Catalunya! </b></span>Com a delegat de Govern al Camp, fou decisiu en
l’aprovació de la requalificació de les Esplanes per al
EcoRessort i l’agilització de les subvencions per al Palau
d’Esports.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<b style="color: red; font-size: large;">Transcendental
6-IX-12 per a l’eurozona!</b></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>J.I.Torreblanca
a El efecto del abismo: </b></span>“Pas a pas, per bé que sempre
tard, a desgrat i de manera matussera i parcial, la UE s’ha anat
dotant dels mecanismes i institucions que li han permès de
sobreviure a aquesta crisi i, eventualment, sortir-ne reforçada.
Així s’esdevingué ahir, un cop més, amb <span style="color: red;"><b>l’acció
de comprar deute sobirà per las països en dificultats (
fonamentalment Espanya i Itàlia) per part del BCE</b></span>, una
mesura molt contestada dins Alemanya perquè, repliquen els crítics,
no únicament és il·legal i està expressament prohibida pels
Tractats de la Unió, sinó perquè posa la llavor de la conversió
de la UE en una federació a l’estil d’EEUU. L’essencial no és
per tant que aquest programa del BCE impliqui condicionalitat per a
Espanya i altres ( de quina altra manera podria escaure’s?), sinó
que amb la mesura el BCE hagi demostrat que està irreversiblement
compromesa amb la supervivència de l’euro i que farà el que
calgui per assegurar-ne la supervivència”</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Santiago
Carbó Valverde a El ‘gran changer’:</b></span> “ Després de
més tres anys, la burocràcia europea s’ha mostrat incapaç
d’oferir solucions per a fer possible l’equilibri entre els qui
exigeixen una rígida disciplina fiscal i els qui demanen un suport o
garantia comuna per al seu deute. <span style="color: red;"><b>Però
arribà Mario Draghi i canvià les regles del joc</b></span>.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
El
president del BCE primer s’esmerçà a fer veure que si eren
precises les facilitats de liquiditat, ell les aportaria com ningú
i, de fet, va irrompre el desembre de 2011 i el febrer de 2012 dos
programes de refinançament a llarg termini de singular envergadura
(...) Per altra banda, el BCE ha donat finalment un astut pas cap
endavant imposant a l’Eurozona una agenda que els seus líders es
mostraven refractaris a aplicar.
</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
El BCE
assumí ahir una acció arriscada, però més coherent del que molts
s’entesten a assumir. Ara alguns recorden que al principi de
l’estiu Draghi afirmà que faria el que fos necessari per a l’euro.
La realitat és que ho ha fet, per a obligar a uns i altres a
acceptar la necessària condicionalitat – per España serà un nou
rescat (precautori) – i, a altres, a acceptar que sense solidaritat
financera no s’escau futur per a ningú dins de l’eurozona. (...)</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Amb les
passes marcades, la conseqüència inicial, si les coses es fan bé,
serà una ratificació creïble de l’euro i, per altra banda, una
probable reducció de les despeses de finançament per als països
vulnerables, condicions necessàries però no suficients per tal que
la confiança inversora torni a països com a Espanya. A canvi, el
nostre país haurà d’assumir compromisos que inclouran un major
completitud de les seves reformes. El procés de recuperació serà
sent progressiu, perllongada en el temps, però sobre bases
monetàries i financeres més sòlides que les actuals. Tot això sí
l’execució de l’oportunitat que s’ha brindat no s’espatlla.
Començant perquè Espanya ha de sol·licitar aquest rescat
(precautori) amb l’adequada responsabilitat. La qual cosa no és
trivial perquè el nostre país es convertirà involuntàriament en
el fixador que que l’euro reclama, entre altres coses perquè els
especuladors pretenen que la tela de la moneda única comenci a
esquinçar-se pel sud. Després vindrà Itàlia, que no escaparà
d’aquesta i que també haurà de respondre.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Molt
per endavant en definitiva, però, encara que pugui semblar
optimista,<span style="color: red;"><b> aquest pot ser el començament de
la fi de l’agonia</b></span>”.</div>
Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-64585433979852950022012-09-11T10:00:00.000+02:002012-09-11T10:00:11.300+02:00Dades de la població escolar altafullenca
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Dades
de la nostra població escolar, de la nostra llavor de futur: </b></span>
</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
A
l’institut, amb un claustre de 36 professors: 27 estudiants de
Batxillerat de refosa de les quatre modalitats (Ciències i
Tecnologia; Humanitats i Ciències Socials) + 350 d’alumnes de
Secundària Obligatòria. <b>Al Roquissar</b>, en seran escolaritzats 170 +
420 a <b>La Portalada</b>. Per tant, a l’ensenyament públic de la
Generalitat: fins a 940 altafullencs entre 3 i 17 anys.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
A la
base del nostre sistema educatiu, a les municipals llars d’infants
s’hi començaran a formar 117 criatures ( a l’<b>Hort de Pau</b>, 77 +
40, a la <b>Francesc Blanch</b>).</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
L’<b>Escola
d’Adults</b> ha assolit 120 matrícules i l’<b>Escola de Música</b> ( a
punt de celebrar els seus primers XX anys) fins a 191.</div>
<br />
Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-31553731556503511232012-09-10T11:15:00.000+02:002012-09-10T11:15:00.471+02:00Potser algun dia començarem a acceptar la sobtada mort del Pepe Pijuan
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Potser
algun dia començarem a acceptar la sobtada mort del Pepe Pijuan, del
Pepe del Cafè, del Pepe de l’Estanc</b></span>. </div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
El funeral de
dimarts 4 al matí omplí com mai el temple i la plaça de
l’església. La justa recompensa a la seva simpatia, sociabilitat i
carisma com a futbolista, culer i comerciant. La seva absència tota
una garrotada per a l’Altafulla i el Baix Gaià més comunitari...
Fins sempre, Pepe. George Best i Charly Reixach van tenir en el teu
díbling en eslàlom la versió que, tants i tants anys, ens va fer
vibrar en directe. “Arreveure, mano!” (Com a manifestació de
dol, no tenim ànims per esbombar, ara, el programa de FM petita)</div>
Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-50276717160399598132012-09-10T09:30:00.000+02:002012-09-10T09:30:03.081+02:00Sectària modificació del nomenclàtor urbà
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Pel que
hem entès de la lectura de la darrera Plaça del Pou (pàg.4) la
part que dóna a la Cabana del carrer Alcalde Pijuan – com consta a
les dues plaques de la cantonada amb el carrer de Mar – es va
convertint, de “contraban” – per fets consumats, al marge de
l’acord del Ple – en “passeig Lluís Companys”. <span style="color: red;"><b>Una
cosa és la homologació com a passeig (després d’un any d’obres)
i una altra una sectària i il·legal modificació del nomenclàtor
urbà... </b></span>Per cert, la vorera del costat de la Piscina
porta temps i temps per rehabilitar i donant impressió de poble
norris...</div>
Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-9166902951839359922012-09-01T08:45:00.000+02:002012-09-01T08:45:01.011+02:00No ser “conejos de indias” del euro<b>Anton Costas a No ser “conejos de indias” del euro</b>: “Com a ciutadà a qui li fa por sí que puc dir com m’agradaria que actués el meu Govern en la negociació d’un rescat:<br />
<br />
<b>Primera</b>: Hauria de saber posar en valor les capacitats que té el país i desenvolupar una tasca de reforç de l’autoestima. En aquesta línia hauria de ser ajudat per les forces polítiques i els elits socials, econòmiques i empresarials. Quan veig el comportament al llarg de l’última dècada de les exportacions o, ara, la capacitat de nostres joves professionals i universitaris per a ‘emigrar’ sense dramatismes, m’admira. Cal posar en valor aquestes capacitats.<br />
<br />
<b>Segona</b>: El Govern ha de negociar amb convicció i negar-se a que Espanya sigui convertida en un nou ‘conillet d’índies’ per tal que la UE i la BCE experimentin el model de rescat bancari que després també caldrà implementar-se amb la banca d’altres països.. El cost de l’aprenentatge no el podem pagar nosaltres sols.<br />
<br />
<b>Tercera</b>: Abans de firmar qualsevol acord de rescat, el Govern ha d’exigir a Berlín, Frankfurt i Brusel·les que aclareixi quin és el full de ruta de l’euro. Cal saber si s’escau un interès general europeu pel qual convingui sacrificar-se.<br />
<br />
<b>Quarta</b>: el Govern ha d’abandonar la seva política de retalls, ocurrències i reformes a tomballons i parlar de política econòmica amb una sola veu. Ha de proposar a la societat i debatre al Congrés un pla d’ajust, reforma i creixement coherent, amb uns objectius clars, tant d’eficiència econòmica com d’equitat social. La majoria de ciutadans estan disposats a fer l’esforç necessari per a sortir d’aquesta situació, però necessiten saber-ne l’objectiu d’aquest esforç. Aquest programa d’actuació ha de desenvolupar-se de forma unilateral, tant si l’euro segueix endavant com si no.<br />
<br />
De totes les quatre la prioritària és la primera. Sense recuperar l’autoestima, la confiança en nosaltres mateixos, no pdorem evitar esdevenir ‘conilles d’índies’ de l’euro”<br />
<br />
<b>José Luis Leal a Un problema de liderazgo</b>: “ Tal vegada estem al cert que l’època dels grans lideratges ha passat a la història. No sabem si els vells líders haurien sigut capaços de solucionar, com ho van fer en el passat, els problemes actuals: no és el mateix una comunitat de 6 o 12 països a un altra de 27. Però també és cert que si la crisi grega hagués estat neutralitzada amb decisió des del començament, la seva solució hauria sigut més fàcil i podrien haver-se evitat les amenaces que actualment pesen sobre l’existència de l’euro.
Alemanya ha sigut capaç d’enfrontar-se al desafiament de la mundialització amb decisió i eficàcia. És possible que els dirigents alemanys pensin que no han buscat el lideratge europeu i que no tenen perquè assumir-lo. En aquest cas, ens ho haurien de dir clarament. Potser llavors minvarien els viatges a Berlín dels dirigents europeus en busca de protecció i suport. Però això portaria implícita una reflexió a fons sobre la naturalesa de la pròpia UE i el seu futur immediat.
El funcionament actual de la Unió Monetària, amb el ‘pilot automàtic’ del TC alemany activat, tal vegada tingui avantatges a curt termini per al sistema polític alemany, però complica, i molt, la gestió dels problemes europeus”Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-23310575884020799092012-08-31T21:30:00.000+02:002012-08-31T21:30:00.345+02:00La XIV Nit de Piano i Poemes manté l’éxit de públic i de qualitat / diversitat artística
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Al darrer concert, de piano duo Carles &
Sofia, bona assistència, tres visos demanats pel públic</b></span>
i... sense cap representant municipal... el nostre exregidor féu els
agraïments i presentacions als dos màxims espònsors de l’edició
d’enguany (Òscar Serrano i Dolors Nadal, assistents a primera
fila, amb convidats propis)</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="line-height: 100%;">Tot i el canvi d’escenari, a l’interior de l’església – per
logística de piano – i absències – la soprano Eva Anaya, per
afonia i el pianista Hèctor Sáez per any sabàtic – </span><span style="color: red; line-height: 100%;"><b>la
XIV Nit de Piano i Poemes manté l’éxit de públic i de qualitat /
diversitat artística</b></span><span style="line-height: 100%;">. Han debutat la soprano Maria
Bellido, amb composicions en castellà (Turina i sarsuela) demostrar
una espectacular capacitat d’actriu i la pianista russa que
l’acompanya Maria Balvak. L’any vinent, que en farà la XVª,
l’haurem de fer ben grossa...</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
<br /><b style="color: red; line-height: 100%;">Per què els pares de l’escola de Música
i l’Ateneu de Dones no vénen als recitals i concerts de Música
Clàssica a la plaça de l’església?</b></div>
Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0Altafulla, Espanya41.1427418 1.373146441.1188263 1.3336644 41.166657300000004 1.4126284tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-27827804788686614972012-08-31T08:42:00.002+02:002012-08-31T08:42:38.662+02:00Carta de FM a l’alcalde Fèlix...
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
L’esperit de FM i, en el cas de la nostra, la coincidència amb la
Diada Nacional, potser reclama un canvi de to. Convertint la
indignació i la canya en calma i consells. Parèntesi de FM...</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
Fèlix, durant el teu primer any què has construït? Fèlix, durant
el teu primer any, quant has prohibit? A la balança, què pesa més?
</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
Fèlix, durant el teu primer any, què has embellit? Fèlix, vols dir
que no estàs empastifant a tort i dret? Amb tanta “plàstica” a
tota paret pública en blanc – tan mediterrani. Ha sortir només de
la teva fal·lera d’omnipotència estrenada? És fruit de treball
en equip, amb persones de contrastat bon gust en belles arts i
jardineria?</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
Et demano, amb el to més persuasiu possible, amb la bona voluntat
que mai ha de plegar veles, quatre barres de desitjos de FM petita /
estiuenca i de Diada Nacional:</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
1r) Plens cada mes, i lliures de mocions de caràcter
supramunicipals; obstinació en resoldre dialogadament els conflictes
altafullencs i... si pot ser... no creant-ne més.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
2n) Recuperar l’accés al camí de la Roca de Gaià (amb límits
amb cordons, com a la resta de zona de “fràgils dunes”)</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
3r ) Rectificar la inversió a la tercera fase a l’antiga N-340:
per culminar la instal·lació de gespa artificial a l’estadi Joan
Pijuan. Com que els diners de canvi de crèdit per a inversions vénen
del que no cal fer per a la gent gran, ¿oi que és més raonable
destinar-los al goig futbolístic d’infància i joventut, masculina
i femenina?</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
4t) Facilitar espai als grups de l’oposició. Publicar al web
municipal tots els acords de Junta de Govern, de Plens, de
Comissions. Reprimir-se el monopoli de la projecció mediàtica.
</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
Fèlix, sis plau, torna a respirar aire natural, descontaminat dels
propis “fums presidencialistes”...</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
<br /></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm; text-align: right;">
Fonxo Blanc (per a la Plaça del Pou, setembre)</div>
<br />
Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-80614551295201667032012-08-28T11:03:00.000+02:002012-08-28T11:03:00.028+02:00Euroeconomia, el nostre pa de cada dia
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Guillermo de la Dehesa a “No habrá
ruptura de la zona euro”: “</b></span>Molts inversors estan
estimant una probabilitat creixent de trencament de l’àrea del
euro. A causa de quatre menes d’actuacions:</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
a) les decisions dels líders europeus estan basades, fins ara,
erròniament, en un joc de suma zero, on si uns Estat hi guanyen els
altres hi ha de perdre, com si fossin empreses en un mercat que no
creix; oblidant que,<span style="color: red;"> entre Estats, si cooperen
sempre poden escaure’s sumes positives</span>.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
b) els Estats creditors del Nord imposen,als endeutats del Sud un
ajust fiscal, necessari però excessivament ràpid i a més nominal i
deflacionista que pot portar-los a una recessió més acusada,
augmentant-ne el deute-PIB, que no és compensat amb menys superàvit
i més inflació als països del nord</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
c) l’ESM i EFSF no compren bons del tresor a Espanya i Itàlia
(encara solvents, però amb creixents problemes de liquiditat).</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
d) la dominació (com a abans a l’espiral d’armamentisme nuclear)
del joc de la gallina. Els inversors empenyen al límit el preu de
compra dels ofertats bonus (spreds) del deute públic; per salvar
l’euro els líders europeus empenyen al límit les reformes i la
rebaixa del dèficit a Espanya i Itàlia. <span style="color: red;">Si
ningú no cedeix, caurem tots en l’abisme; si cadascú cedeixen una
mica, ens salvarem tots plegats.</span>
</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
L’eurozona actualment està partida en dues pels Pirineus i els
Alps: al seu sud, l’interbancari ja ha deixat de funcionar, el seus
bancs pateixen un difícil accés normal a liquiditat; la qual
millora als del nord,que rep les creixents sortides de dipòsits
procedents del sud. A més, els bancs del nord i els seus supervisors
no permeten que els seus dipòsits reinverteixin al sud, on s’agreuja
la desintegració bancària i la forta contracció del crèdit.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
Per tal que funcioni la transmissió de la seva política monetària,
el BCE haurà d’intervenir novament, tornant a garantint la
comprant pels bancs del sud de deute sobirà pròpia. El tipus de
refinançament del BCE és del 0,75, però no regula els tipus al per
menor a España i Itàlia: que són tres punts més a Alemanya,
perquè estan correlacionats amb el preu de compra en relació a
l’ofertat del deute sobirà (spreads). Malgrat la gravetat de la
situació em resisteixo a pensar que l’estupidesa humana arribi tan
lluny com per acceptar un trencament de l’euro que produeixi una
nova gran recessió, on tots els estats membres de l’eurozona i els
seus 500 milions de ciutadans sortiran perdent i cap guanyant-hi. A
més confio en la creixent pressió internacional i, sobretot, en el
BCE, que amb el seu il·limitat poder d’actuació farà tot el
necessari per evitar-ho.</div>
Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-3894933855029359242012-08-27T11:02:00.000+02:002012-08-27T11:02:00.224+02:00El concert del Voces 8 anglesos
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>El concert del Voces 8 anglesos – dues
sopranos, dos contra tenors, dos tenors, un baríton i un baix –
aplega una entrada no vista en molts i molts anys</b></span>.
S’escaigué en un feiner dimarts, sense altres ofertes com en caps
de setmana, i atrets per la virtuoses i un mica mòniques versions de
temes molt coneguts (Gershwin, Nat King Cole, espiritual negre i
especialment Elvis i Bono) que van farcir l’autèntica música
clàssica de W.Byrd, P.Passereau i J.S.Bach. La riuada de públic
reclamà treure deu bancs de la rehabilitada església...</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
Aquest disssabte, el piano a quatre mans de Carles Llama i Sofia
Cabruja en culmina el cicle. A la primera part interpretaran J.Brahms
i Camille Saint-Säens i a la segona la suite espanyola d’Isaac
Albéniz i dues dances de la Vida breve de M. de Falla.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red; line-height: 100%;"><b>L’alcalde ens respon favorablement a tres
peticions</b></span><span style="line-height: 100%;">: indicadors d’accés a platges a la sortida
del camp de concentració de cotxes de RENFE; retirada dels rètols
d’oficina de turisme i d’ocupació als antics locals de marquès
de Tamarit; publicar al web municipal tots els acords de Comissions,
Plens i Junta de Govern.</span></div>
Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0Altafulla, Espanya41.1427418 1.373146441.1188263 1.3336644 41.166657300000004 1.4126284tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-43440833893005791502012-08-26T10:56:00.000+02:002012-08-26T10:56:34.032+02:00XIV ª Nit de Piano i PoemesPlaça de l’església d’Altafulla, 10 del vespre de diumenge 26 d’agost<br />
<br />
Organitza: Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Altafulla (PPCC)<br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b><span style="font-size: large;">1ª part:</span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"><br /></span></b>
<b>Fonxo Blanc, professor</b><br />
Les quatre estacions... vivencials<br />
Fragments de Marilyn Monroe (1926 – 1962)<br />
<br />
<b>J.Mª Bellido, Belles Arts </b><br />
Cançó d’amor i de guerra de Rf.Martínez Valls (1868 -1946)<br />
La mare<br />
<br />
<b>Paton Soler, cantautor</b><br />
1.- Lorelei (Gabriel Ferrater)<br />
2.- Quin desvetllar-me (Joan Salvat-Papasseit)<br />
3.- Cançó de pluja (J.Mª de Sagarra)<br />
<br />
<b>Anna Balvak, piano</b><br />
Juny (Barcarola) Piotr Ilitx Txaikovski (1840-1893)<br />
Desembre (Nit de Nadal) P.I. Txaikovski<br />
<br />
<b>Maria Bellido, soprano</b><br />
Poema en forma de canciones (Campoamor i Joaquín Turina):<br />
<br />
<b>Anna Balvak, piano</b><br />
Dedicatòria (piano solista)<br />
Nunca olvida + Cantares
+ Los dos miedos + Locas por amor<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>2ª part</b></span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<b>Joana Badia, dona de teatre</b><br />
La pubilleta (anònim)<br />
Vora la mar (Montserrat Abelló)<br />
Altafulla (Marià Manent)<br />
<br />
<b>Àngel i Terri</b><br />
Superherois contemporanis<br />
<br />
<b>Sílvia Amigó, poetessa i rapsoda </b><br />
1.-A vegades la vida es concentra en un punt...<br />
2.- Si em corre sang per les venes...<br />
3.- Què faré sense tu<br />
4.- Tan sols quan tot és silenci<br />
5.- Tinc un amor que està fora del temps<br />
6.- Rosella del temps<br />
7.- Parlo baix<br />
8.- El bon desig<br />
9.- Jo vinc d’un temps passa<br />
10.- Constel·lació marina<br />
11.- Lluna vermella<br />
12.- Un dia miraré des de molt lluny<br />
<br />
1, 4, 6, 8, 10, 11 de L’ara ets tu de Sílvia Amigó. Andana, 2010<br />
3, 5 i 7,9,12 de Rosa Bonet: Els instants previs i Encara hi ha absència. Emboscall 2008-11<br />
<br />
<b>Maria Bellido, soprano</b><br />
Tango de Menegilda, de la Gran Vía de F. Chueca / Jq. Valverde<br />
<br />
<b>Anna Balvak, piano</b><br />
Zapateado de la Tempranica, Gerónimo Giménez (1854-1923)Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-78831878206043563782012-08-15T20:20:00.000+02:002012-08-15T20:20:00.095+02:00Manifest pel redreç d’Europa
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>P.Bofinger
(economista), Jürgen Habermas i Julian Nida-Rümelin exministre de
Cultura amb G.Schröder) a “Per un canvi de rumb a la política
europea” (Frankfurter Allgemeine Zeitung, 4 d’agost; El País, 12
d’agost):</b></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
(1)“Només
amb un clar aprofundiment de la integració por mantenir-se una
moneda comuna sense que reclami una inacabable cadena de mesures
d’auxili, que a llarg termini vessaria la solidaritat del Estats
europeus de la Unió Monetària (UME) tant per part dels països
donants com dels països receptors. Tan mateix, per assolir-ho és<span style="color: red;"><b>
inevitable una transferència de sobirania a les institucions
europees</b></span>, amb la finalitat d’imposar de forma efectiva
la disciplina fiscal, garantint a més un sistema financer estable.
Alhora cal una cooperació reforçada de les polítiques financeres,
econòmiques i socials dels països membres, amb l’objectiu de
compensar els desequilibris estructurals a l’espai monetari comú”</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
(2)“Cal
tenir por que la UME, sense un canvi fonamental d’estratègia, no
sobreviurà massa temps en la seva forma actual. El punt de partença
per a un replantejament conceptual rau en un diagnòstic clar de les
causes de la crisi. El Govern alemany sembla partir que els
problemes, en allò essencial, han estat causats per una deficient
disciplina fiscal al pla nacional i que cal buscar la solució,
d’entrada, en una política conseqüent d’estalvi a cadascun dels
països. Institucionalment, aquest enfocament ha d’assegurar-se
mitjançant normes fiscals més estrictes i, de forma complementària,
des d’uns paraigües de rescat limitats i subjectes a condicions,
que obliguen els països afectats a una dràstica política
d’austeritat. De fet, aquesta política debilita la capacitat
econòmica i augmenta l’atur. Fins ara, els països amb problemes –
malgrat una política d’estalvi extraordinàriament estricta en una
comparació internacional i a múltiples reformes estructurals – <span style="color: red;"><b>no
han assolit de limitar a un nivell tolerable llurs despeses de
refinançament</b></span>”</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
(3) “
Si es vol evitar el retorn al nacionalisme monetari, així com una
crisi permanent de l’euro, cal donar les passes omeses en introduir
la moneda comuna: posar les agulles apuntant a la via de la unió
política, en primer lloc al nucli europeu dels 17 països membres de
la UME. Nosaltres defensem que no s’emmascari res: qui vulgui
mantenir-se en la moneda comuna ha de donar suport a una
responsabilitat comuna, ha de contribuir a superar el dèficit
institucional de l’Eurozona” (...) Tan aviat com a l’Eurozona
neixi l’espai per a polítiques d’efectes redistributius, més
enllà de les fronteres nacionals, <span style="color: red;"><b>caldrà
també un legislador europeu que representi els europeus (directament
per sobre del Parlament Europeu i indirectament sobre el Consell) </b></span>i
que en pugui decidir les polítiques. D’aquesta manera no
conculquem el principi que el legislador que ha decidir sobre la
distribució dels pressupostos sigui idèntic al legislador
democràticament elegit que recapti els impostos que els nodreixen.
“No taxation without representation”, el crit de batalla de la
lluita per la independència d’EEUU...</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
(4) La
RFAlemanya, com a representant del més fort país donant al Consell,
ha de prendre la iniciativa perquè sigui convocada una assemblea
constituent. Calen unes clares idees político-constitucionals de com
ha de ser una democràcia supranacional que permeti un Govern comú
sense adoptar la forma d’Estat federal. El model federal és erroni
perquè s’hi excedeix el grau de solidaritat admissible pels pobles
europeus històrics independents. L’aprofundiment, avui tan
necessària, de les institucions podria ser regida per la idea que un
nucli europeu democràtic ha de representar la totalitat dels
ciutadans dels Estats membres de la UME, però a cadascun d’ells
amb <span style="color: red;"><b>la doble qualitat de ciutadà</b></span>
directament participant de la Unió reformada, per un costat, i per
l’altre, com a membre indirectament participant d’una de les
nacions europees participants”</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
(5)
“S’ha desvetllat la consciència de la necessitat de regular els
mercats financers i superar els desequilibris de l’Eurozona. Per
primer cop en la història del capitalisme, una crisi desencadenada
pel sector més avançat, la banca, podria ser controlada únicament
de forma que els Governs posessin llurs ciutadans en el paper de
contribuents que paguen els danys originats. Amb la qual cosa s’ha
traspassat un límit entre processos sistèmics i processos propis
del món de la vida. I això, amb raó, indigna els ciutadans. El tan
estès <span style="color: red;"><b>sentiment de justícia vulnerada</b></span>
s’explica pel fet que , en la percepció dels ciutadans, processos
anònims dels mercats ha adquirit una dimensió política immediata.
Aquest sentiment es vincula a l’ira, oberta o continguda, causada
per la pròpia impotència. S’hi ha d’oposar un política
orientada a una autocapacitació”</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
(6)
“Les poblacions europees han d’aprendre que, en aquest moment,
només de forma conjunta poden afirmar el seu model de societat
recolzat en un Estat social i la diversitat d’Estats nacionals de
les seves cultures. Han d’<span style="color: red;"><b>aplegar llurs
forces</b></span> si volen seguint influint en l’agenda de la
política mundial i en la solució del problemes globals. La renúncia
a la unificació europea fóra el comiat de la història mundial”.</div>
Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-86155244150068958992012-08-14T20:19:00.002+02:002012-08-14T20:19:53.000+02:00Festival de Veus Altafulla
<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><span style="font-size: x-small;"><b>Dimarts
14, al XXVè Festival de Veus: els noruecs de Nordic Voices, grup
vocal a capella </b></span></span><span style="font-size: x-small;">amb els tres tipus de
veus femenines (soprano, mezzo i alto) i les tres masculines (tenor,
baríton i baix). 4 composicions noruegues, 4 franceses, una
d’italiana i una de llatina amb el comú denominador de cantar el
Cel.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><span style="font-size: x-small;"><b>L’endemà,
a missa de 12, cantaran les nou parts</b></span></span><span style="font-size: x-small;">
( entrada, kyrie, glòria, credo, ofertori, sanctus, agnus dei,
comunió i sortida) amb peces de cinc compositors (el kyrie, el
sanctus i l’agnus dei de Pierre de Manchicourt / 1510-1564;
l’entrada i sortida de Bjarne SlOgedal / n.1927; el Cresom de
Palestrina / 1525-1594).</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><span style="font-size: x-small;"><b>Una
bretolada nocturna al parc de Voramar crema 300 cadires municipals.
</b></span></span><span style="font-size: x-small;">Sort que ja no tenim a l’oposició
ni Eva Martínez ni Ferré que sinó ja en serien més culpables els
regidors de brigada / policia i de festes que els propis brètols
culpables únics. Les cadires s’havien mantingut al parc després
del cinema a la fresca de divendres esperant el trasllat per a la
cantada d’havaneres de dues nits després. Val a dir que el cinema
a la fresca desplaçà l’habitual Festival d’Ali Supay, que mai
no reclama cadires.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="font-size: x-small;">Per
a informació del proGovernamental presentador de les Havaneres li
fem saber que el mèrit de la de </span><span style="color: red;"><span style="font-size: x-small;"><b>la
seva continuïtat no pertany a l’actual “Govern que no retalla”
sinó a l’anterior</b></span></span><span style="font-size: x-small;">, amb el regidor
de PAU a Cultura i Hisenda, assumint – amb complicitat dels
artistes – que havíem de pagar l’abril següent com a
extrajudicials – sempre titllat de “mà forada”- per tal de
mantenir l’herència rebuda de Carme i Fuensanta a Festes i la
fundació per J.M.Bellido. El Pla Econòmic i Financer (PEF) i tapar
el dèficit de tresoreria de 2007 sí que retallà les partides
anuals de Cultura i Festes neutralitzant-ho amb mantenir actes i
pagant mesos molt tard. Alhora, la brigada municipal aportava el
suport mínim i suficient també per obligades retallades d’hores
extres... L’aplicació del PEF, amb l’IBI al 0,9 durant 2008-2010
i la taxa d’escombreries cobrint el cost han deixat una herència
sòlida a Hisenda per a mantenir la programació cultural i festiva –
que sí que fou mantinguda en temps de dificultats, provocant
injustes crítiques i una debilitat política que prou es reflectí a
les urnes de la mesquinesa i el desagraïment... L’herència rebuda
permet una política amb els MMCC generosa – i entre “col·legues”
– que prou que els retorna, amb presentacions “piloteres” com
la que hem de rectificar; reconeixent la qualitat del to i de la
majoria del contingut. També el presentador vam mantenir, i amb el
petit catxé que ens demanà i que també trigà a cobrar...</span></div>
Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0Altafulla, Espanya41.1427418 1.373146441.1188263 1.3336644 41.166657300000004 1.4126284tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-75706030593337816372012-08-08T11:28:00.000+02:002012-08-08T11:28:00.108+02:00Taquicardia a l’Eurozona...<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Les
conseqüències a l’atur: 4.587.455 parats al juliol: 1.015.716 a
Andalusia, 614.792 a Catalunya, 564.768 al País Valencià, 522.421 a
Madrid, </b></span>289.785 a Canàries, 260.198 a Galiza, 245.464 a
Castella-la Manxa 216.494 a Castella-Lleó.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>A
l’ensenyament públic: canvis a l’alumnat des primària + ESO +
batxiller + FP contrastat amb plantilles docents (2010-2012): +
116.272 alumnes amb – 2.870 professors: </b></span>Madrid ( +
14.266 amb – 1.279); Galiza ( + 5.272 amb – 1.137); Castella- la
Manxa ( + 6.086 i – 803 professors);<span style="color: red;"><b>
Catalunya ( + 32.766 alumnes però – 445 professors); </b></span>País
Basc (+5.453, - 289), Extremadura ( +339, – 204); Canàries (
+1.645, - 200), <span style="color: red;"><b>Andalusia ( + 18.790, -
103);</b></span> País Valencià (+ 13.458, - 86).<span style="color: red;"><b>
</b></span>Pugen professors i alumnes a Cantàbria, Astúries,
Castella-Lleó, La Rioja, Múrcia, Ceuta i Melilla. Repassem els
retalls diferencials, en funció del Govern autonòmic que en té les
competències: el bloc del PP fa pòdium en devallada de professorat:
- 3,82 a Galiza, - 2,6 a Castella-la Manxa, - 2,53 a Madrid.
Catalunya de CiU es situa en – 0,6 per darrera del País valencià
(-0,1%) i evidentment de l’Andalusia del PSOE!.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Miquel
Roca Junyent: “Hem de parlar amb duresa als alemanys i recordar-los
la història: </b></span>ens van fer passar dues guerres mundials que
van destrossar Europa i la Mediterrània fou solidària amb ells. Que
no ens donin lliços ara! Europa és la nostra gran oportunitat!”</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Anton
Costas a “Ni contigo ni sin tí...”:</b></span> “Per què
Alemanya impedeix al BCE actuar com un vertader banc central és un
misteri. Especialment si considerem que el estudis sobre costos d’un
trencament parcial o total de l’eurozona assenyalen que Alemanya en
fora la gran perdedora. Sí això és així, ¿ com entendre la seva
tossuderia, arrogància i fatxenderia? Podem plantejar dues
hipòtesis. En la primera és que la seva conducta està moguda per
interessos nacionals a curt termini. L’austeritat imposada als
països sobreendeutats fóra una manera de donar temps per tal que
els seus estalviadors i els seus bancs recuperin el que van prestar
al sector públic i privat d’aquests països. A més, <span style="color: red;"><b>en
refugiar-se els capitals en el deute alemany els permet els guanys
d’un dumping financer, a cost zero o negatiu, en perjudici de la
Hisenda i de les empreses dels països més dèbils. </b></span>La
segona, és que el seu capteniment està motivada per la seva visió
de com avançar en la integració europea. Alemanya vol forçar
França a acceptar la Unió Política com a pas previ a deixar fer al
BCE les funcions de blanc central; però França s’hi resisteix a
aquesta condició i defensa la Unió Bancària. El resultat incert
d’aquesta nova guerra franco-prussiana és el risc de trencament de
l’euro”</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
“Els
600 punts de sobrecost que ha anat pagant el Tresor espanyol per a
finançar-se els darrers mesos es deuen, en part, al risc pròpiament
espanyol, derivat dels nostres mals – sobreendeutament més privat
que públic; dèbil competitivitat -, que probablement explica un
sobrecost de 300 o 350 punts i la resta el risc de l’euro. Si
s’eliminés, la prima de risc espanyola baixaria a nivells
sostenibles i no hi hauria problemes per a seguir finançant-se als
mercats privats de capitals”.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
“El
rescat, en alguna de les seves modalitats, fóra com si en lloc de
llençar un flortador de suro, que t’ajuda a tornar al vaixell,
te’n fessin arribar un d’acer, que t’enfonsa definitivament en
la recessió, l’estancament, l’atur i la pobresa. En aquestes
circumstàncies el dilema de l’euro s’expressaria en tota la seva
força: Ni contigo ni sin tí tienen mis males remedio, contigo
porque me matas, sin tí porque yo muero...”</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>J.M.Colomer
a “Más impostos amb representación”:</b></span> “El dilema
polític de la UE fou resumit fa algun temps per Jean-Claude Juncker,
president de l’Eurogrup i el membre més antic del Consell
d’Europa: <span style="color: red;"><b>“Tots sabem el que cal fer –
digué – però no sabem com ser reelegits quan ho hàgim fet”
</b></span>(...) El pitjor desajust és que polítics, com Juncker,
que pren decisions a nivell de la UE, sinó a nivell estatal. Dubten
a fer el que saben que cal fer en les institucions europees perquè
no estan pendents de les expectatives i demandes de l’electoral
europeu, sinó de les reaccions dels contribuents i votants dels seus
districtes electorals”</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;">“<b>El
Consell format pels caps executius estatals hauria de ser més
directament representatiu i capaç de retre comptes a l’electorat
europeu.</b></span> Aquesta és, evidentment el tipus d’opció que
escollí EEUU. Així les decisions de la UE, alhora que tindrien més
capacitat d’emetre deute, recaptar impostos i proveir inversions
públiques i d’estabilitat econòmica, per bé que haguessin
començat les seves carreres polítiques a diguem, Alemanya,
Finlàndia o Luxemburg, podrien obtenir un suport popular a països
perifèrics, meridionals o orientals que es beneficiarien d’una
major integració federal – de manera semblant al que també
succeeix a EEUU-. En els termes de Juncker, llavors podrien saber com
ser reelegits, per bé que per a càrrecs diferents, d’àmbit
europeu”.</div>Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-71359380779341703222012-08-07T11:27:00.002+02:002012-08-07T11:27:29.521+02:00Estiu festiu i conflictiu... a SaltAlonsos...<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Finalment,
des d’aquest dissabte, resta obert – i en doble direcció – el
tram, cap el carrer de Mar, d’alcalde Pijuan</b></span>. No s’ha
mantingut l’amplada preexistent de la vorera del costat habitat i
en canvi a la banda de la Cabana senyoreja un excessiu passeig –
continuació del tancat sine die de la parada urbanització del
voltants del xalet de la Creu... Evidentment amb carril bici al
costat del pas de cotxes. Sort dels fanals d’últim disseny...
L’obra ha hagut de durar un any sencer, per problemes de tresoreria
de l’empresa constructora...</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Els
“fums” de l’alcalde Fèlix / Chaves també intoxiquen</b></span>
la plàstica artística. L’habitual exposició d’aquarel·les de
Fermí Carré a la sala del Fòrum ha estat desplaçada per una d’una
pintora “amiga de l’alcalde” – que n’ha fet les gestions
amb la parròquia...</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Els
Pallaressos no fou plenament talismà aquest diumenge a la tarda</b></span>.
Descarreguem el segon 4 de set amb el pilar, però tenim un caiguda
dolenta al 3. L’assistència als nostres d’ambulàncies cap a
santa Tecla obligà de suspendre l’actuació. Tornàvem a actuar,
ben separats pels Xiquets de TGN, amb els mateixos torrencs que el
dissabte 28 de juliol se’ns havien exhibit als nostres propis
morros a la plaça dels Vents.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Segon
cap de setmana de plural marató musical</b></span>. Dissabte, a les
10 a la plaça de l’església, els I Musici di Vivaldi amb el
solista Claudi Arimany acompanyat del també flautista Enric Ribera i
del violinista Glauco Bertagnin interpretaran... Telemann, Vivaldi,
Quantz i Bach...: obertura en Mi menor per a dues flautes i orquestra
en 8 moviments; en tres moviments la simfonia La tempesta; el concert
en Sol Major per a violí concertat, 2 flautes i orquestra; el BWV
1060 i el concert nº4 de Brandemburg.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
A
continuació, <span style="color: red;"><b>a la pista del c) de la
Fassina els Diables d’Altafulla celebren els XXV anys portant
l’Orquestra Girasol</b></span>. I l’endemà, al racó del Fortí,
des de 2/4 d’onze assistirem a la <span style="color: red;"><b>X
cantada d’havaneres</b></span> (Balandre, La Taverna, Vent Fort)</div>Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0Altafulla, Espanya41.1427418 1.373146441.1188263 1.3336644 41.166657300000004 1.4126284tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-81932577480961908562012-08-01T13:48:00.002+02:002012-08-01T13:50:19.527+02:00Un Ple esgarrifós: mals presagis; de debò.<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Vagi
d’entrada que tenia raó la dona. Millor que el sentis des de casa
i despotriqués el que vulgués. A més, així el puc seguir des del
llit estant. Però se me n’anà fent imperatiu d’acostar-m’hi:
per fer propostes constructives, de detalls (rètols de l’antiga
Oficina de Turisme a la carretera; arranjament i neteja del camí
peatonal de la Cabana / Estació. També per dir de paraula
crítiques que són més còmodes d’escriure (a la Plaça del Pou).
I ja definitivament perquè <span style="color: red;"><b>a l’assamblea
del futbol la reclamació del camp de gespa artificial en lloc de la
3ª fase de Marquès de Tamarit</b></span> vaig plantejar i per força
ho havia d’expressar al Ple, com a ciutadà el públic. Sóc i serè
el més compromès i coherent possible – algú ha de mantenir la
flameta, sempre, sempre.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Certament
sóc un incontinent, sóc i seré de cua de palla / “molt mal
educat” quan escolto mentides o propostes putejants. Vaig acabar
expulsat. Però una anècdota més, tot plegat. L’esgarrifós del
Ple, per a mi, s’expliquen en aquests trets:</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
a)
Menys la Conxita i el José Antonio, i en part el Jano, l’equip de
Govern i n cas superlatiu el sr. “pico de oro” de CDC de la Móra
“actuen per la ràdio”. Amb <span style="color: red;"><b>estil
protocolari, to de veu de falsa serenitat, llenguatge tecnocràtic...,
de “cara a la galeria”.</b></span> De l’Ajuntament, l’actual
alcalde en diu “Corporació” - el deu fer sentir encara més
superb...</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
b)
L’alcalde-president practicament monopolitza la paraula, Valdria la
pena fer-ne un cronometratge. Amb mi que no hi comptin, que acabaria
histèric pel seu cinisme, pels “fums” que respira, pel fons
autoritari que ja té sobradament demostrat. <span style="color: red;"><b>Alarmant,
increïble, quan li va engaltar al José Antonio que no podia parlar
com a membre de la Junta del CdE Altafulla</b></span> – per a mi
pitjor que la meva anècdota.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
c) El
perillós vingué en la moció de SI per al català llengua vehicular
única. Al punt anterior, el PPC altafullenc havia consensuat la
queixa a les mesures del Govern Central, dels seus, afegint
l’imperatiu europeu que les obligava, sense cap simpatia per part
d’ells. És d’agrair que hi recordés dues vegades els noms dels
qui es van oposar al Pla Econòmic i Financer que ha permès
l’`herència privilegiada que ara administren ells mateixos. Vaig
aplaudir! <span style="color: red;"><b>El sr.Alcalde actual parlà
llavors fins i tot d’un “canvi en les relacions”. Quanta
falsedat.</b></span> Van esbatussar els dos regidors del PPC pel que
fan els seus companys de Ses Illes, l’Aragó i el País Valencià;
tot i que, amb tota sinceritat, el José Antonio havia dit clarament
que ell com a pare no hauria signat mai la petició de llengua
vehicular en castellà per als seus tres fills.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
I ara
ve el més alarmant. A la moció de SI, els d’AA / EUiA van afegir
“i el millor camí és la Independència”. L’efecte Pacte
fiscal, la voluntat de xocar amb PP, PSOE i PSC – i PSC, que hem
pactat amb el president andalús Griñán un federalisme fiscal on no
hi seguim perdent... <span style="color: red;"><b>AA, creix amb tot els
oportunismes que calgui</b></span>. No tenen escrúpols. La història
dels continguts del seu Full ja els avalaven...</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Aquesta
voluntat de xoc - d’exclusió, de separació interna - fa
trontollar la nostra preuada unitat civil. És alarmant, de debò. I
l’enderiat espanyolofòbic amic Jordi Moli, sap massa “gramàtica
parda” quan ha de treure’s les puces del damunt, com en l’episodi
del lloc del finalment autosuspès Festival d’Alí Supay a Voramar.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
d) Els
únic punts de van provocar debat foren els de politica econòmica i
lingüística generals. Sort dels precs de l’oposició (PP i Ideal)
en aquest dia concret, que consti! Llavors va parlar-se de la
prohibició d’aparcar al camí de la Roca de Gaià, de tants i
tants greuges en la circulació (accés a marquès de Tamarit des de
la platja, a Martí Royo, a alcalde Pijuan). En l’errada al mapa
distribuït en què se’l menja el passeig Lluís Companys, el sr.
alcalde alternà la perversitat amb l’astúcia... Esperava que fes
arribar la disculpa a la família Pijuan Perona.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
e) Amb
tota l’habilitat oportunista del món, l’acord contra mesures
europeocentrals, la pancarta, les concentracions del propis
treballadors de l’Ajuntament <span style="color: red;"><b>ja han
construït una magnífica cortina de fum a les pròpies posicions i
polítiques </b></span>d’AA i Eva Mtez i alhora cohesionar davant
un enemic comú. Sí Fèlix amplia el cinisme de Ceperuelo, en
aquesta estratagema és digne continuador de Manolo Ramon – a qui
em sembla segueixo estimant... amb poca reciprocitat.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Cal dir
i escriure que amb personal,amb impostos indirectes i “involució
democràtica” els esmentats s’han guanyat les mateixes crítiques
que tant esbomben i proclamen.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
e.1)
Sempre focalitzar les despeses de personal. Sempre, Com a presumptes
culpables sempre. En la previsió per a l’BI al 0,81 amb el
Cadastre del 2/3 de devaluació interna, consta que <span style="color: red;"><b>no
contractarem personal de reforç a l’estiu vinent (-108.584 e).</b></span>
Tornem a la despesa de 2009, retallant el -4,5%</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
e.2) oi
que han pujat les taxes a les terrasses de bars i restaurants (deuen
ser les grans fortunes del poble d’Altafulla). En tot pressupost
“alternatiu” per demanar un demagògic IBI de desequilibri sempre
reclamaven <span style="color: red;"><b>pujar les taxes, els impostos
indirectes....</b></span>
</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
e.3)
<span style="color: red;"><b>Més involució democràtica que els Plens
cada dos mesos??.</b></span> Que una política de publicitat
presidencialista constant. a l’acabar el Ple, com si no hagués
passat res, el Sr.Fèlix Chaves Alonso s’adreça a les càmeres de
TV per les quals paguen 37 mil e (10 dels propis MMCC) i fa un
narcisista / cofoia resum...</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Viure
per veure. “Sí sóc un dictador i per això t’expulso”... Ens
l’acabarem carregant, també!<br />
<br />
<b>Fonxo Blanc</b><br />
<b>Agost 2012</b></div>Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0Altafulla, Espanya41.1427418 1.373146441.1188263 1.3336644 41.166657300000004 1.4126284tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-49544155489227964132012-07-28T19:33:00.003+02:002012-07-28T19:33:28.781+02:00Obres, CE Altafulla, Ali Supay i el Festival internacional de Música d'Altafulla<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Al
mapa lliurat a cada casa, el passeig Lluís Companys envaix el tram
de la Cabana el c) Alcalde Pijuan</b></span>. Error involuntari. Hem
demanat a secretaria d’alcaldia que l’alcalde actual trameti un
nota de disculpa a la família Pijuan Perona. Encara no hem rebut
data d’entrevista per a tractar de l’aparcament a la platja de la
Roca de Gaià / l’Espigó...</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Els
canvis de circulació damnifica els comerciants de Martí Royo en no
poden entrar cotxes per Marquès de Tamarit</b></span>. També els
veïns de les aparallades perpendiculars a Alcalde Pijuan queixosos
amb la reducció de la seva vorada per permetre’n la luxosa
avinguda – la d’un any d’obres – a l’altre costat, i amb el
nom al mapa equivocat. El carrer peatonal a l’estació no pot estar
més descuidat. Ara també tenim graffitis al ponts de sota la via
d’accés des del Pontet i des de L’Hort de Pau.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Ali
Supay ha de suspendre la seva Festa habitual a Voramar perquè són
desplaçats per Cinema a la fresca</b></span>. I el meravellós
Tintín no hi té a veure.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>La
Junta del Centre d’Esports d’Altafulla decideix demanar que els
romanents d’inversió de 360 mil euros es destini als 302 mil del
camp de gespa artificial</b></span>. El Club fa 90 anys i el camp 30
la propera temporada! i tindrà un nou projecte esportiu amb 8
equips. El pressupost de despeses arriba als 43.212,71 e. Calen
espònsors fins a cobrir 8 mil euros. Les subvencions previstes no
depassen els 3 mil euros i els quotes de socis els 1.500. El gruix
d’ingressos provindrà de les quotes de les famílies del futbol-
base amb 20.700 e. Ens plau de felicitar la Junta presidida per
Carlos Pijuan per un seguit d’arguments demostrar la seva difícil
primera temporada: a) han incorporat membres de l’anterior
(Cristina Magriñà i Manel Ciércoles) b) en coordinació amb els
Castellers, fa goig l’assistència al partit de 4ª catalana c) han
assoli que la regidoria d’esports de Fèlix Alonso posés lavabos
íntims al vestidor femení, i amb incorporació a la xarxa de
sanejament general d) editen butlletí del Club i tenen actualitzada
la web,etc, etc.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>El
Cor de Dones valencià “A Cau d’orella” inaugura aquest
dissabte 28 de juliol el 25è Festival internacional de Música
d’Altafulla</b></span>. Acompanyades per l’arpista Úrsula
Segarra i dirigides per la fundadora - el 2006 - Mònica Perales i
Massana interpretaran una primer part en anglès (Gustav Holst, John
Rutter, anòmins) i llatí (Ave verum de Poulenc i Salve Regina de
Miklós Kócsar). La segona, després d’una de francesa,
íntegrament en català / valencià: Amor de mar endins del poeta
Lluís Alpera i el músic J.R.Gil-Tàrrega; i, primer compositor que
van interpretar, Josep Vila i Casañas, així com el també
contemporani viu Joan Ll. Martínez.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
L’actual
alcalde expulsa del Ple, com a ciutadà de públic, el nostre
exregidor i li impedeix d’intervindre a precs i preguntes. Els
regidors del PP abandonen el Ple en solidaritat. Fonxo Blanc s’havia
indignat quan el regidor resident a la Móra volia que el c) de Mar
tornés a ser només de pujada; l’esmentat regidor de CiU demanà
que fos expulsat per la policia. Finalment, quan des del públic
l’exregidor li féu signes de caradura durant la seva cínica
intervenció anticamp de gespa, Fèlix Alonso l’expulsà. Per
consideració envers Fonxo Blanc el corresponent guàrdia municipal
restà al seu costat per tal que guardés silenci. A la sortida del
Ple, el regidor de CiU increpà al municipal perquè “no has tingut
collons d’expulsar-lo”.</div>Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-27143154521038060802012-07-24T09:52:00.002+02:002012-07-24T09:52:43.303+02:00Activitats d’estiu i actualitat altafullenca<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Tallers
de “Mans per a l’acció solidària”, del 26 al 29 de juliol.
Matins i tarda la Casal de la Violeta. Nits, a la plaça del Consolat
de Mar. Actuacions musicals.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Dissabte,28
a la plaça dels Vents: Exhibició castellera:</b></span> Castellers
d’Altafulla, Nois de la Torre i Salats de Súria. 2/4 de de la
tarda.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Dissabte,28
a la plaça de l’església: Festival Internacional de Música
d’Altafulla: Cor de dones “A cau d’orella”</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Dissabte,
4, a la pallissa del Cercle Artístic: Altafullajazz: Gaby Ardebol
Quartet. 2/ 4 de 9.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Dissabte,
4, a la plaça de l’església: Festival Internacional de Música
d’Altafulla: Camera Orquestra Musicae.</b></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<b style="color: red;">Sota
el plataner gegantí de la Casa de la Vila de la Riera, els nostres
Castellers consoliden el triplet 3 i 4 de set + 4 de set amb el pilar
/ agulla. Més de seixanta pilars de cinc!</b></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>El
nostre exregidor ha demanat a l’actual alcalde que tots els acords
de Junta de Govern, de Comissions i dels Plens siguin fets públics a
la pàgina web municipal. Espera entrevista per l’execució de
l’aparcament del costat del Marítim per als usuaris de platja
familiar de la Roca de Gaià / L’Espigó.</b></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<b style="color: red;">Resum
de l’informe per a decidir el nou tipus de l’IBI al 0,91, aprovat
pel bloc Govern + CiU:</b></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Les
bases liquidables passaven dels 527.897.072 de vell Cadastre
d’enguany – 6è tram – a boi cent milions d’euros menys, del
nou Cadastre de maig de 2012 (429.741.000).
</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Aquesta
base estatal actua de multiplicant al qual aplicar el multiplicador
tipus d’IBI municipal.<span style="color: red;"><b> Mantenint el tipus
vigent del 0,78, els ingressos en IBI baixaven mig milió d’euros
(- 506.233). I la devallada prevista al total d’ingressos per al
pressupost de 2013 arribava als - 751.848 e. </b></span>Cal remarcar,
que en aquest escenari probable, les activitats econòmiques
aportaran el 0,66% dels ingressos.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>L’informe
estableix el retorn al nivell de despeses de 2009, baixant-les un
-4,5% ( - 311,220 e</b></span>). Desglossat en – 108.584 e a
personal – no tindrem suports d’estiu!; a béns corrents, -
105.635 e. A més dels capítol I i II de despeses, als IV i IX
retalla - 45.784 e. de transferències corrents i – 45.984 de
financeres.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Amb
la retallada a despeses, el manteniment del tipus de l’IBI al 0,78
significava encara un dèficit d’ingressos de – 440.628 e.
Assolir aquesta quantitat de nou equilibri pressupostari, amb
retallades del -4,5% de les despeses, exigeix un nou tipus de l’IBI
al 0,91.</b></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Vet ací
que Ideal i PPC, demanaven reduir la despesa en el total dels
-751.848 e. per tal de mantenir el tipus amb un Cadastre que ha
baixat en la seva base liquidable bou 1/5ª part. Per tant demanaven
baixar l’IBI a nivells que mai havien acceptat estant en
responsabilitats de Govern. En definitiva, papers invertits d’una
legislatura a l’altra. L’únic que sempre fou coherent i donà la
cara del passat Ple restà com el menys votat, perdent 2/3 dels vots.
D’adaptar-se a les circumstàncies sense coherència se’n diu
Oportunismes!</div>Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-77508565671011707062012-07-19T09:57:00.002+02:002012-07-19T09:57:17.954+02:00Visquin les Diades de les Cultures!<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Altafullencs
i matalassers ofereixen els seus millors juliols castellers a la
històrica plaça del Pou. Vilafranca ens fa mantenir els galons de
plaça de Nou! Núria Díaz Llop torna a completar un pilar de set
folrat. Visquin les Diades de les Cultures!</b></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibh4QAilDNGBvYaMsPunlmbZIy9Jb65Yh64Lq67fdSfqE6rR2PN8-3d6UMo-BGWx1_4q6bRqhnT1UVanrlTFy-eIFm1EFRtgEpDBp3p3yW01zS78Y6ykWQl-7PEgP75COUeOGxsEzF6gLE/s1600/CastellersAltafullaCultures2012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibh4QAilDNGBvYaMsPunlmbZIy9Jb65Yh64Lq67fdSfqE6rR2PN8-3d6UMo-BGWx1_4q6bRqhnT1UVanrlTFy-eIFm1EFRtgEpDBp3p3yW01zS78Y6ykWQl-7PEgP75COUeOGxsEzF6gLE/s320/CastellersAltafullaCultures2012.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i> Foto: Antoni Coll</i></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Dos
castells liles de gamma alta de set – un quatre amb l’agulla
estilístic, un cinc carregat – i una recuperació immediata,
després de l’ensurt al cinc, amb un esveltíssim quatre. Ens
acostem als incomptables pilars de cinc de l’equip altafullenc...</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Els
Xiquets de TGN ens regalen un 5 de vuit en primera ronda, castell que
fins ara només havíem fruït a pla plaça del Pou amb la Joves
vallenca i un dels Castellers de Vilafranca. Malgrat la interrupció
per assistència de les ambulàncies, reprenen actuació amb un
esplendorós dos de vuit folrat i tanquen amb un tres de vuit de
postal. La nostra felicitació i agraïment a tots els altafullencs
matalassers, on para a segons el Pruden Moreno, on el cap de colla
torna a ser un altafullenc de destí i sempre ben jove (després del
Jordi Andreu, que hi era amb el seus fills, el Roger Peiró, visquent
en parella al c) Albert Boronat amb la cap de colla dels Xicots de
Vilafranca).</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Els
Castellers de Vilafranca, amb el 3 de nou amb folre a tercera ronda
ens permeten mantenir la categoria de plaça de Nou; aquell descans
obligat impedí acompanyar-lo amb el 4 de 9, per la qual cosa al
juliol encara no hem pogut veure’n dos de nou junt en la mateixa
diada. Els verds vilafranquins van entrar a plaça amb un pilar de
quatre que parava a segons Èric Esclassans Castellet (de la
Fassina), van encetar amb una torre folrada preparatòria de la de
nou a les Santes de Mataró, diumenge 22; la parada imposà de
canviar un inèdit 4 de nou folrat per un compost / espectacularíssim
4 de vuit amb l’agulla, amb la Núria Díaz Llop al pilar.</div>
<blockquote class="tr_bq">
<b>Més informació</b>
<ul>
<li><a href="http://www.facebook.com/CastellersAltafulla" target="_blank">Vídeos del dia de les cultures al Facebook dels Castellers d'Altafulla</a></li>
</ul>
</blockquote>Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-7757590162556741962012-07-16T12:17:00.002+02:002012-07-16T12:17:42.377+02:00Diumenge de castells<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Tarda
diumenge 15, que no dissabte: la magna Diada Castellera de les
Cultures a la plaça del Pou. Assaig extraordinari dels nostres
Castellers; els Xiquets de TGN (amb l’Eloi Calvet ja casat)
prometen el seu primer 5 de vuit. Els verds vilafranquins ens
mantindran com a plaça de nou; la pilanera i futbolista
altafullenca, veïna dels Munts Núria Diáz Llop somnia de parar i
descarregar el pilar de Vuit a la casa seva!</b></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="background-color: white; color: red;"><b>Enterrat
el somni del camp de gespa artificial als 30 anys de l‘Estadi Joan
Pijuan. El Nou Govern amb el suport de CiU destina els 366 mil e.
heretats d’inversions no executades en exercicis anteriors als 385
metres de la sense veïns tercera fase de Marquès de Tamarit </b></span><span style="background-color: white;">(
només 180.223 e. improbables del PUOSC de l’empobrida
Generalitat). El carrer de l’hostal serà peatonalitzat (27 mil e.)
i l’escola d’Adults és traslladada a que ja no serà local dels
Veïns de Baix a Mar i tanquen el pàrquing de RENFE (14.500 e.) Ja
han decidit la “seva” Altafulla: zona residencial d’Alt
Estànding..., dels comunistes i independentistes de xalet... –
cadascú amb el seu uniforme (l’alcalde que no paga IBI al poble
d’impecablement encorbatat i amb cotxe nou: igualet que de cap gros
a la campanya electoral, oi, quan ens mirava als ulls omnipresent).
Nauralment, tanta opulència reclam la protecció d’un cos de
policia local de 17 agents de carrer, quatre caporals, un sergent un
sots-inspectot. La “seva” Altafulla: Allufatla / SaltaAlonsos, el
deliri assolit d’assenció social a l’Altafulla de l?Urbanisme
Horitzontal que no volia fer-la sostenible amb l’IBI... La mateixa
que amb el nou Cadastre val 1/3 menys de patrimoni col·lectiu en
béns immobles – no tan immobles com l’immobilisme dels seus
estadants, que amb la seva piscineta particular o de comunitat, tant
els fot que la mravellesa platja de l’Espigó / Roca de Gaià sigui
ara un trist desert de patètiques dunetes joia dels urbanistes que
ens han guanyat la partida a l’Altafulla Oberta i Social... – que
hi som i serem!</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Les
novetats en noves parades de trens es circumscriuen a tres, que se
sumen a les 13/14 anteriors</b></span>. D’anada a BCN: els que
arriben de TGN a les 16h. i 5; a les 16h. i 38; a les 20h. i 38. Des
de BCN els que ara permetran arribar a Altafulla les punteres 15h. i
31; 17h. ; 18h. i 29. Cal repetir que fins que la zonificació del
baixador d’Altafulla no sigui la mateixa que la de la Tooore – i
no la de TGN, per terme municipal, com ara – la immensa majoria
dels usuaris de RENFE altafullencs aparquen, pugen i baixen a
l’estació veïna – la tercera de més ús, després de TGN
(sense ascensors) i Reus.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Esperem
que ara Féix Alonso també es faci la foto al primer banc de l’Ofici
de sant Martí, a la processó posterior i també en la de Divendres
Sant.</b></span> Prou que s’ha fotografiat i és esmentat a la
Plaça del Pou, en el moment de recol·locació de la llosa de marbre
de 1,2 tones al nou altar. Cal recordar que a part de l’arquitecte
municipal Jordi Mercadé i “col·laboració institucional” de cap
manera el nostre Ajuntament ha contribuir a les diferents fases de
les obres de salvació i millora de l’Església Parroquial; a les
quals sí que han finançat la Generalitat i la Diputació com a
institucions polítiques. PAU sempre va demanar en Comissions i en
Ple d’estudiar l’abast de l’aportació municipal en la
salvaguarda de Patrimoni que representa la nostra església, també
espai cultural i marc històric de la plaça cada vegada més
escenari d’expressions musicals cada vegada més plurals.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
La més
entusiasta felicitació al Mossèn – de gran formació i gusts
artístics – i als paletes i operaris que hi ha fet la feina, que
ha culminat a principis d’aquest juliol!!</div>Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-41916918534805068772012-07-07T11:16:00.000+02:002012-07-07T11:16:00.190+02:00La valoració de les funcions públiques<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Metges,
científics, ensenyant públics i petita i mitjana empresa reconeguts
com les figures o grups públiques que millor despleguen les seves
funcions. Advocats i jutges no aproven. Els més refusats partits,
bancs, el Parlamento, els bisbes i la patronal.</b></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
El
Baròmetre de Confiança Institucional de Metroscopia situa metges
(93% que els aprova), cientìfics, professors de l’ensenyament
públic (88%), petites i mitjanes empreses, policia, ONGs, Càritas
(75%) per sobre del 75% d’enquestats que els aprova. La desafecció
té el seus màxims vers el partits politics, el bancs, el
Parlamento, els bisbes, la patronal, el Govern de l’Estat (23%),
els sindicats, els Ajuntaments, el Suprem, les multinacionals (27%),
el TC: als qui només al 9 al 29% que els aprova. Al tram alt de
suspesos – de 49% a 36%- trobem els capellans, els advocats (45%),
la tv, els jutges, l’Església, les grans empreses del país, i els
tribunals de Justícia (36%). La Universitat, la sanitat pública i
la Guàrdia Civil (74%), la ràdio, els funcionaris (65%), les FFAA,
el Príncep (63%), el Rey (56%), la premsa i el Defensor del Pueblo
són aprovats entre el 74% i 52% dels preguntats.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="background-color: white; color: red;"><b>El
politòleg de la UB Jordi Mata Dalmases a La força del nou
independentisme:</b></span><span style="background-color: white;"> “ La darrera enquesta del CEO indica
clarament un increment de catalans partidaris de la independència de
Catalunya. La resposta a favor d’un Estat independent s’ha
duplicat els cinc darrers anys (del 17% a juliol de 2007, a l’actual
</span><span style="background-color: white; color: red;"><b>34</b></span><span style="background-color: white;">%), passant de tercera a
primera opció. La resposta a favor de mantenir-se com a CCAA ha
baixat deu punts (del 37 al 25%) i l’opció federalista es manté
estable entorn del 30%. </span><span style="background-color: white; color: red;"><b>En un hipotètic
referèndum sobra la independència de Catalunya, a la darrera
enquesta es supera, per primera vegada, el rellevant percentatge del
50%. </b></span><span style="background-color: white;">Alhora el nombre de partits independentistes també
ha pujat. A més no oblidem que el darrer congrés de CDC va aprovar
l’objectiu polític d’assolir un Estat propi per a Catalunya i
que el seu president fundador, Jordi Pujol, ha acabat d’afirmar: “
assolir la independència és difícil, però no més que la
supervivència de Catalunya dins de l’espanaya contemporània”.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Una
dada rellevant passa com de puntetes: l’independentisme és
majoritàriament d’esquerres.</b></span> <span style="color: red;"><b>Segons
el CEO, en són més del 70%.</b></span> I els votants de CiU que es
declaren independentistes arrosseguen la federació cap a posicions
progressistes. Pe lque fa als partidaris de les esquerres
federalistes, <span style="color: red;"><b>el 30% del PSC</b></span> i
més de la meitat d’ICV-EUiA votarien a favor de la independència
de Catalunya. Continuant amb <span style="color: red;"><b>els votants
fidels al PSC a les autonòmiques són els qui percentualment més
han evolucionat cap a posicions favorables a la plena capacitat de
recaptar i distribuir tots els impostos de la Generalitat (el 73%).</b></span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Aquest
ventall de dades haurien de fer reflexionar tot l’espectre polític:
(a) el nacionalisme conservador ha de ser conscient que s’ha anat
alimentant d’una eficaç pedagogia independentista de l’esquerra
ideològica. El Govern de Catalunya hauria d’estar preparat per a
donar resposta a una voluntat popular cada cop més independentista
i, en lloc de desmuntar l’Estat del benestar, hauria de començar a
traçar un full de ruta democràtic, amb rigor, precís, negociat i
consensuat, per a assolir aquest objectiu social.<span style="color: red;"><b>
(b) l’esquerra de tradició federalista hauria d’abandonar la
seva percepció de l’independentisme com una opció tronada
visceral i frívola, i reconèixer que el nou independentisme aporta
un inventari d’arguments polític de gran calat i començar a
estudiar com fer compatibles els valors del federalisme amb el
reconeixement del dret a decidir i l’avenç de l’independentisme
ciutadà</b></span>. (c) els principals partits independentistes
haurien de valorar positivament la seva pròpia actual
transversalitat partidista i adonar-se que els principals defensors
d’uan Catalunya independent resten fidels als valors més genuïns
de l’esquerra”.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="background-color: white; color: red;"><b>Santiago
Lago Peñas, catedràtic d’Economia Aplicada de Lugo: “ Des del
model fiscal de Fuentes Quintana ens hem oblidat del pensament
estratègic en matèria tributària</b></span><span style="background-color: white;">, vam obviar pensar en
el sistema fiscal com un tot, en emular les solucions fiscals
aplicades amb èxit a altres països. Tret de la millora a la nostra
eficient agència tributària estatal, la resta ha representat
reparacions d’urgència, avenç marginal o improvització. Com que
el problema del dèficit espanyol en perspectiva internacional ne és
tant un problema d’excés de despesa com d’ensulsiada dels
ingressos, ha arribat l’hora de parlar seriosament d’impostos.
D’entrada, de com arribar de l’actual més del 20% a la mitjana
de frau fiscal del nostre entorn; baixant-lo, doncs, cinc punts.
Rebaixar el frau suposa automàticament guanyar en equitat. Però més
equitat fóra assolida si es revaloritzen els impostos més
progressius, els que graven el patrimoni i les herències. Quin gran
error produí la descentralització de la capacitat normativa sense
uns mínims raonablement elevats, perquè ens ha acabat succeint com
a Austràlia i Canadà: inevitablement, cursa al baixa i progressiva
desaparició de facto”.</span></div>Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-46575070300271529512012-07-06T11:15:00.000+02:002012-07-06T11:15:00.575+02:00La cimera del Consell (intergovernamental) d’Europa, de finals de juny<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Sigmar
Gabriel, president dels socialdemòcrates alemanys, desmonta al
Bundestag el victimisme d’Angela Merkel, sempre queixosa de l’excés
de transferències alemanyes dins Europa, tesi política hegemònica
justificativa de la insolidaritat alemanya a l’eurocrisis:</b></span>
“És fals de presentar permanentment Alemanya com el gran pagador
de la Unió Europa (TransferUnion); no som un pagador net, sinó
guanyador net<span style="color: red;"><b>. Des de la creació de la unió
monetària Alemanya ha guanyat 556 milers de milions més dels que ha
destinat ajuts financers: som el beneficiari net de la UE. </b></span>I
aixó cal dir-ho ben clar i ben alt. Entre els 17 països de l’euro,
l’aportació per càpita d’Alemanya als fons de rescat europeu
(Mede) ocupa el 6è; i el 10è lloc en aportació a rescats del propi
PIB. Alemanya hi aporta el 27%, menys que la suma d’Itàlia i
Espanya (29,8) ; França es responsabilitza del 20,3 %. El llegendari
relat de Merkel – que prou que fa dir a Artur Mas que els catalans
som els alemanys dins Espanya – és el recurs, per desviar en
sentit nacionalista - contra els països europeus del Sud i així
neutralitzar la conflictivitat interna social - el ressentiment per
les retallades a l’Estat el benestar que els alemanys sofreixen des
de 2003. Crònica del corresponsal de La Vanguardia a Berlín, Rafael
Poch. Dia històric, divendres 29 de juny al Bundestag</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="background-color: white; color: red;"><b>Elena
Valenciano, vicesecretària del PSOE: “ Era el primer on s’asseia
François Hollande i s’ha fet notar. </b></span><span style="background-color: white;">La tesi que
l’austeritat ha d’anar acompanyada de polítiques de creixement,
que portem defensant els socialistes europeus, ha anat fent forat. I
el pes de França a la UE ha sigut fonamental per a aquest gir. És
un triomf de les tesis socialdemòcrates. En aquesta cimera, l’aliat
de Rajoy ha estat Hollande, no Merkel. Sense Hollande, Espanya i
Itàlia no haurien pogut plantejar el bloqueig dels acords i així
obtenir que els rescats no contagiïn el deute públic perquè aniran
directament a la banca, amb supervisió única europea.</span></div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Miguel
Mora, corresponsal a París del País: L’habilitat del president
francès convertí la rebel·lió d’Espanya i Itàlia en el motor
de l’acord assolit “sense més guanyador que l’euro”.
</b></span>Demostrat que és fill polític de François Mitterrand,
l’eslògan del qual el 1981 fou “la força tranquil·la”, i com
a nebot polític de Jacques Delors, gran impulsor de l’euro. El
balanç demostrà que el potencial d’aquesta nova França
econòmicament molt dèbil, però molt potent èticament i política,
està en la coherència entre l’estil i el fons, educatiu sobre
tot, respecte institucional, actitud democràtica, absència
d’arrogància i de demagògia, precisió a les dades i molt poc
endolciment o exageració de la realitat; com havia d’esperar-se
d’un triple diplomat per les escoles més prestigioses.
</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
Hollande
deixà a l’aire el concepte que tal vegada serveixi per a definir
la nova era i les cessions de sobirania que implica la integració
política: <span style="color: red;"><b>la integració solidària</b></span>.
Traduït: “Només s’escauran progressos en aquest terreny si a
cada etapa demostrem també solidaritat suplementària”.</div>Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-91144177982467611352012-07-05T11:14:00.000+02:002012-07-05T11:14:00.877+02:00Clarobscurs de l’Europa 2012<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Gianni
Mura. “Sembla que només el futbol uneixi d’una manera tan ràpida
i fomenti l’orgull de pertinença. Preferiria que s’activés quan
es tracta de pagar impostos”.</b></span> “Prandelli ha
hispanitzat Itàlia, millorant el domini de la pilota i les opcions
dels centrecampistes. Del Bosque ha extremat el guardiolisme
renunciant a un nou pur”.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>John
Carlin: “Ante todo, España está en deuda con su sereno, sagaz y
discretamente brillante seleccionador”.</b></span></div>Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7116968277271973841.post-75175023462899776182012-07-04T11:14:00.000+02:002012-07-04T11:14:34.795+02:00Altafulla’s news d’estiu (I)<br />
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>El
desplaçament a BCN, demostra la capacitat de convocatòria i la
solidesa de colla clàssica de set del Castellers d’Altafulla</b></span>:
bus de doble pis ben ple; tres i quatre de set, dos de sis – com a
Baix a Mar de la Torre: a BCN!. Ja portem el 63è pilar de cinc!
Després de l’excursió a Lequeitio, el dissabte 14 Gran Diada de
les Cultures: Castellers de Vilafranca – amb compromís de castell
de nou; Xiquets de TGN i els amfitrions..., al plaça del Pou des de
les 6 de la tarda.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>Cada
dimarts a les deu del vespre no ens perdem Mans a la pinya</b></span>,
el programa d’actualitat castellera successor de Pilar de Vuit de
Jordi Andreu, conduït per Arturo Palavecino i Juli Nomdedéu.</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<span style="color: red;"><b>El
mes de juny culmina a Altafulla amb una apoteosi de la superstició
sincrètica:</b></span> un lama a Alnatur i l’esoterisme de la Nit
de Bruixes... Imposicions de mans, tarot...</div>
<div class="western" lang="ca-ES" style="margin-bottom: 0.42cm;">
<b style="color: red;">Quan
s’acabaan les obres a Alcalde Pijuan? Nova macrovorera per a
passejants en l’escalada contra la circulació en cotxe. Per cert,
l’alcalde n’ha estrenat un de mixt (elèctric en ciutat; propi
dels alts empleats d’Endesa) que es fa mirar...</b></div>Administradorhttp://www.blogger.com/profile/09208121242440716016noreply@blogger.com0