Altafulla amb tota la il·lusió

28/1/09

Propostes per al Fons Estatal d’Inversió Local

0 comentaris
El Centre d’Entitats del Comunidor i el col·lector d’aigües pluvials als carrers Senna i Via Hercúlea, les propostes per al Fons Estatal d’Inversió Local
Per bé que simultàniament al col·lector també actuarem per solucionar sobre els problemes d’inundacions al C/ Jaume I, finalment només aquests dos projectes – acuradament valorats – seran la proposta del Ple a l’Estat que els finançarà (tret dels projectes) en aplicació del seu ja famós Fons extraordinari de mesures anticrisi / atur.
Només amb l’abstenció d’AUPA i ERC, i per tant amb nou vots favorables (els del bloc del govern de 7 + ABG, tot i les crítiques prèvies i posteriors des del inefable Full).
El Centre d’Entitats del Comunidor, projectat per l’arquitecte X.Mercadè Orriols després de nombroses reunions amb el govern i de presentar-ne projectes previs a l’Ateneu de Dones – estadant actual principal – finalment reclamarà per a la seva execució 581.486,58 e (80.205 e d’iva). Mentre que l’actuació – dins del Fons - als C/ de Baix a Mar, 199.916,42 e. (27.574,68 e. d’iva).
Ens plau de detallar el contingut del futur Centre d’Entitats del Comunidor:
La planta baixa inclourà una porxada de 3,1m2 introduint un superfície construïda de 268,60 m2. Distribuïts en un vestíbul i un passadís de 34 m2 cadascun. Disposarà de dues sales polivalents (una amb armari) i de la sala expressa per a l’Ateneu de Dones, també amb armaris. La sala central serà de 48 m2 i les laterals amb armaris de (42 + 8,65) m2. La planta baixa contindrà els dos banys.
Escales i ascensor per a minusvàlids portaran a la primera planta també amb dos banys. Un distribuïdor de 18 m2 i un passadís central de 25 m2 introduiran als sis despatxos per a entitats - dos de 19,2 m2, dos de 18,35 m2 i dos de 18,7 m2. En total una superfície útil de 169,3 m2.
La superfície construïda entre les dues plantes suma (271,7 + 203,65) m2.
El teixit associatiu altafullenc finalment entre pallisses i el nou Centre disposaran d’estances / seus socials / despatxos espaiosos i higiènics, des d’on vertebrar les vides comunitàries culturals i esportives.


Lúcida visió del liberalisme per E.Vila-Matas (El País, 25 de gener)

“Es verdad que la lista de lo que nos gusta carece de importancia para la mayoría de la gente y, aparentemente, además no tiene sentido. Y sin embargo, decía R.Barthes, ese me gusta y ese no me gusta significa algo: quiere decir que nuestro cuerpo no es igual a los otros cuerpos y que podría hablarse de una especie de intimidación del cuerpo, que obliga al otro a soportarnos liberalmente, a permanecer silencioso y cortés ante goces o rechazos que no comparte. Y en cambio, sí matamos tranquilamente una mosca si nos fastidia. Y si no la matamos, dice Barthes, es por puro liberalismo. Total: que somos liberales para no ser asesinos.”

26/1/09

Versions de la memòria històrica…

0 comentaris
En la sol·licitud, el president de Link / ABG / EUiA demana “commemorar l’entrada de les tropes franquistes a Altafulla”. En l’acte de Reparació i Reconciliació dels morts i desapareguts altafullencs de la guerra civil van oferir un ram amb la bandera republicana i van emetre comunicats de premsa (la seva dèria obsessiva reactiva) negant el dret a figurar-hi al Marquès de Tamarit, perquè ja havia estat homenatjat pel també sectari monument a los Caídos durant el franquisme. Tenim uns comunistes d’ABG tan arcaics que encara no han entès la gran aportació del llavors imatge del PCE Santiago Carrillo durant la Transició (abril 1977): la Reconciliació entre vencedors i vençuts de la guerra, l’acceptació de la Monarquia i també de la bandera roja i gualda. El 17 de gener de l’any passat, governant ABG com a grup corró hegemònic no decidí cap iniciativa per la Memòria Història fins aquest 17 de gener d’enguany tan Subordinada.
Caldrà afegir-hi com a mort com aconsequència deferides de guerra el jove que visqué al C/ de l’Hostal nº 22, Joaquim Ramon Bové.
Felicitem al marbrista Marcel Socias per l’obra tan ben feta i reexida de les inscripcions, que en permeten l’enterrament simbòlic dels joves altafullencs enterrats o desapereguts en indrets ignorats. També ens plau esbombar el paper decisiu per als criteris i execució de l’obra del cap de la brigada Pere Vives Suñé.

Link / ABG no encaixa amb els objectius del Consell Sectorial de Cultura.

Sembla que aquesta posició del nostre regidor que el presideix els dóna peu per mantenir-lo en la seva diana de calúmnies. Amb tots els mètodes: papers a l’alcalde, pamflet sense escrúpols del president de Link a la plaça del Pou; recollida de firmes en l’acte de “commemoració de l’entrada…”
Com manté el nostre regidor i consta en l’acta del Consell Sectorial, Link depassa en els seus objectius el conreu de les Belles Arts, les tradicions i el folklore ja que és una nova màscara d’ABG que promou i organitza propostes i debats polítics que tenen com a escenari lògic la Sala de Plens – l’espai de la participació política – i que depassen doncs els específics i limitats objectius del Consell Sectorial de Cultura. On són representats les entitats musicals (l’Escola de Música i la sevaAmpa, la Coral Nous rebrots i Oyl Arts); artesanals i amb sortides culturals i grup de teatre de l’Ateneu de Dones; el Centre d’Estudis organitzador de sortides culturals i editor dels Estudis Altafullencs i publicacions de temàtica altafullenca; els pintors i dibuixants del Cercle Artístic; la colla organitzadora de l’Aplec de Sardanes, el grup de Diables; la colla Castellera; el CACA amb el seu premi anual literari; el grup de Bastoners; i les AMPES de les escoles i l’IES organitzant els propis premis literaris de sant Jordi. També les de les llars d’infants que han incorporat dos nans al seguici festiu.
Sempre que presideix el nostre regidor, els òrgans de participació i coordinació cultural pràcticament es reuneixen cada mes i col·laboren activament en les Festes.
Com que cada grup polític hi és representat, incorporar Link seria duplicar la quota d’ABG. Ai, l’ABG que estant al govern ni creà el Consell de Participació, ni Link; estrenat organitzant unes Olímpiades Populars entorn del quiosc de platja també explotat per membres d’ABG.

13/1/09

Dissabte 17 de gener, al cementeri, en memòria dels morts o desapareguts altafullencs de la guerra civil.

0 comentaris
Aquest dissabte al migdia, al cementeri, rescabalarem / reconciliarem la memòria dels morts o desapareguts altafullencs de la guerra civil.

Serà aquest 17 de gener. Setanta anys després de l’entrada del Cuerpo de Ejército Marroquí al poble; quan fou assassinat Pau Ramon Ramon, del sindicat agrari republicà; quan foren esborrats de la memòria els altafullencs que havien mort o desaparegut al front. Quan els altafullecs republicans que havien salvaguardat tots els seus convilatans dels terrors de l’estiu de 1936 van començar a patir la tristesa de l’exili o la persecució més cruel
Serà aquest 2009. Quan al mes de març s’escauran els trenta anys del retorn de la democràcia als ajuntaments.
Aquest 17 de gener de 2009, el monòlit del monuments als Caídos - desplaçat el 1997 de la centralitat provocadora de la Plaça del Pou / C/ Comunidor a la intimitat pública del cementiri municipal - serà transformat en un In Memoriam d’Altafulla als morts o desapareguts de la guerra civil. Cada persona hi restarà gravada pel cisell del marbrista Marcel Socias, per exprés desig del mateix alcalde que durant l’any d’alcaldia de J.M.Gené (PSC) pactant amb CDC d’Altafulla fou el primer gest i ara el culmina, a partir d’una proposa del nostre regidor de PAU amb voluntat de consens i d’avenç. Aparcant per tant, per ara, la recuperació del nom del carrer de l’Hostal, convertit en el de S. Antonio Abad perquè el 17 de gener data d’entrada de la Victoria criminal, exclouent i perseguidora n’és el que el santoral nacionalcatólico reserva per al sant patró dels animals. Durant els anys de més rigorosa postguerra, cada 17 de gener al carrer S.Antonio Abad havíem de celebrar una Fiesta Religiosa Patriótica del Aniversario de la Liberación.
Aquest 17 de gener de 2008, enfilant els trenta anys d’Ajuntaments democràtics, serà un acte del govern i de l’ajuntament d’Altafulla rescabalant els fins ara oblidats i reconciliant-nos amb tot el nostre passat; incloent per tant també el qui solitàriament – com a combatent Tradicionalista - constava al monumento a los Caídos de la plaça de l’Església durant el tan llarg règim dictatorial franquista.
El nostre company de llista, Joan Blanch Ribé, traspassat el maig electoral de 2007, al seu moment renuncià a assistir a un acte oficial d’homenatge als excombatents de la guerra civil (ell que s’incorpora com a requeté al Terç del Pilar des de les trinxeres de l’exèrcit legal republicà que l’havia mobilitzat) perquè n’excloïa els altafullencs republicans (inclòs el seu germà Manel, tinent en el decurs de la guerra civil).
Hem passat pàgina de la memòria història excloent o amnèsica – plena de tabús – perquè des del migdia d’aquest dissabte 17 de gener, al cementiri dels altafullencs retrem record i reconeixement In Memorian als altafullencs
morts de la guerra civil:
Josep Balcells Boada.
Andreu Ballesté Canals
Melcior Llorens Fernàndez
Pau Ramon Ramon
Juan de Suelves y Goyeneche (Marquès de Tamarit)

desapareguts de la guerra civil:
Josep Inglés Pijuan
Josep Recasens Suñé
Josep Maria Rimbau Dolores
L’alcaldia ha comunicat als familiars i als companys de Ple la celebració de l’acte.