Altafulla amb tota la il·lusió

13/1/09

Dissabte 17 de gener, al cementeri, en memòria dels morts o desapareguts altafullencs de la guerra civil.

Aquest dissabte al migdia, al cementeri, rescabalarem / reconciliarem la memòria dels morts o desapareguts altafullencs de la guerra civil.

Serà aquest 17 de gener. Setanta anys després de l’entrada del Cuerpo de Ejército Marroquí al poble; quan fou assassinat Pau Ramon Ramon, del sindicat agrari republicà; quan foren esborrats de la memòria els altafullencs que havien mort o desaparegut al front. Quan els altafullecs republicans que havien salvaguardat tots els seus convilatans dels terrors de l’estiu de 1936 van començar a patir la tristesa de l’exili o la persecució més cruel
Serà aquest 2009. Quan al mes de març s’escauran els trenta anys del retorn de la democràcia als ajuntaments.
Aquest 17 de gener de 2009, el monòlit del monuments als Caídos - desplaçat el 1997 de la centralitat provocadora de la Plaça del Pou / C/ Comunidor a la intimitat pública del cementiri municipal - serà transformat en un In Memoriam d’Altafulla als morts o desapareguts de la guerra civil. Cada persona hi restarà gravada pel cisell del marbrista Marcel Socias, per exprés desig del mateix alcalde que durant l’any d’alcaldia de J.M.Gené (PSC) pactant amb CDC d’Altafulla fou el primer gest i ara el culmina, a partir d’una proposa del nostre regidor de PAU amb voluntat de consens i d’avenç. Aparcant per tant, per ara, la recuperació del nom del carrer de l’Hostal, convertit en el de S. Antonio Abad perquè el 17 de gener data d’entrada de la Victoria criminal, exclouent i perseguidora n’és el que el santoral nacionalcatólico reserva per al sant patró dels animals. Durant els anys de més rigorosa postguerra, cada 17 de gener al carrer S.Antonio Abad havíem de celebrar una Fiesta Religiosa Patriótica del Aniversario de la Liberación.
Aquest 17 de gener de 2008, enfilant els trenta anys d’Ajuntaments democràtics, serà un acte del govern i de l’ajuntament d’Altafulla rescabalant els fins ara oblidats i reconciliant-nos amb tot el nostre passat; incloent per tant també el qui solitàriament – com a combatent Tradicionalista - constava al monumento a los Caídos de la plaça de l’Església durant el tan llarg règim dictatorial franquista.
El nostre company de llista, Joan Blanch Ribé, traspassat el maig electoral de 2007, al seu moment renuncià a assistir a un acte oficial d’homenatge als excombatents de la guerra civil (ell que s’incorpora com a requeté al Terç del Pilar des de les trinxeres de l’exèrcit legal republicà que l’havia mobilitzat) perquè n’excloïa els altafullencs republicans (inclòs el seu germà Manel, tinent en el decurs de la guerra civil).
Hem passat pàgina de la memòria història excloent o amnèsica – plena de tabús – perquè des del migdia d’aquest dissabte 17 de gener, al cementiri dels altafullencs retrem record i reconeixement In Memorian als altafullencs
morts de la guerra civil:
Josep Balcells Boada.
Andreu Ballesté Canals
Melcior Llorens Fernàndez
Pau Ramon Ramon
Juan de Suelves y Goyeneche (Marquès de Tamarit)

desapareguts de la guerra civil:
Josep Inglés Pijuan
Josep Recasens Suñé
Josep Maria Rimbau Dolores
L’alcaldia ha comunicat als familiars i als companys de Ple la celebració de l’acte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.