Altafulla amb tota la il·lusió

19/11/08

El consell que Bush / President donà a Obama / Senador:

0 comentaris
“Tens un gran futur -. va dir-me -. Un gran futur. Però fa temps que visc en aquesta ciutat i, permet-me que t’ho digui, pot ser molt dura. Quan crides gaire l’atenció, com tu, la gent et comença a posar al punt de mira. I no serà una cosa que vingui només del meu bàndol (el republicà), tingues-ho en compte. També vindrà del teu. Tothom espera que ensopeguis, oi que m’entens? Així que estigues alerta.”

La tensió entre individualisme i comunitarisme per a Obama:

“En tota societat (i en tot individu) s’escauen aquestes dues tendències: l’autònoma i la solidària, que estan en tensió. De vegades els nostres valors topen perquè, en mans dels homes, poden portar-se a l’extrem o distorsionar-se. La confiança en un mateix i la independència es poden transformar en egoisme i llibertinatge, l’ambició es pot convertir en avarícia i en un desig frenètic de triomfar al preu que sigui. Més d’una vegada hem vist com el patriotisme deriva en patrioterisme, xenofòbia i en la repressió dels dissidents. Hem vist que la fe es calcifica fins a convertir-se en fariseisme, estertor de mores i crueltat amb el proïsme. Fins i tot l’impuls de la caritat pot transformar-se en un paternalisme asfixiant i en un no voler reconèixer els altres la capacitat de valer-se per si mateixos.”

L’explicació de la conducta dels polítics per a Obama:

“ Ni l’ambició ni la determinació són suficient explicació. Els acompanya una altra emoció, potser més penetrant i certament més destructiva, una emoció que, després del vertigen que sents en anunciar oficialment la teva candidatura, t’atrapa ràpidament i no t’abandona fins l’endemà el les eleccions. Aquesta emoció és la por. No sols por de perdre – que en fa molta -, sinó por de la humiliació total i absoluta.”


15/11/08

Decàleg del bon polític, de Ramon Vargas-Machuca Ortega:

0 comentaris
“1. No cal contrapesar polítics de professió amb els de vocació. Per a exercir bé aquest ofici calen professionals amb fibra política. Hem de promoure estímuls per a atraure i retenir als apassionats de la política i no als qui s’hi acosten perquè no han trobat res de millor.
2. Un bon polític no ha ser ni fantàstic ni fanàtic, sinó que ha de tenir talent polític, una barreja d’esperit de justícia i sentiment estratègic. Algú amb uns quants principis i contenció moral per a no encaterinar-se amb il·lusions enlluernadores, però que demostri agudesa, sentit de l’anticipació i adaptabilitat. La intel·ligència política es templa bregant amb les tensions insuperables de la política i sabent operar en un camp de recursos escassos i opcions limitades.
3. El polític necessita informació solvent.
4. El polític tracta de ser eficient. Mai no es propasa objectius per als quals no disposa de mitjans adequats.
5. El bon polític no té por d’innovar. Innova per a recuperar o preservar l’essencial del model, els components i funcions que donen caràcter distintiu al seu projecte.
6. El bon polític és decidit. A diferència del cagadubtes o el pusil·lànime, demostra caràcter. Sap que optar és tot sovint un drama: que comporta costos i pèrdues o, fins i tot, haver d’arribar a dir als seus correligionaris: Prou! Fins aquí hem arribat!
7. El polític tendirà a la prudència. Aplicarà criteris de justícia en casos concrets amb plena consciència que no dissoldrà els conflictes, sinó que els esmorteirà amb arrengaments incomplets i sobretot amb data de caducitat.
8 Un polític no ha de ser ni cruel ni cínic, però sí astut. Davant la malícia que transpuen les relacions humanes, el polític necessita cautela i sagacitat. Està obligat a domesticar l’espontaneïtat, demostrant cert càlcul; no ha donar un pas sense saber prèviament on assegurarà el peu. L’astúcia no implica faltar a la veritat, sinó explicar-la quan s’escau, quan procedeixi.
9. El polític sempre ha de respondre davant d’algú i d’alguna cosa (de les seves accions, de les seves omissions, de les conseqüències de les seves decisions).
10. Ha de persuadir de manera raonada, és a dir amb raons confessables i fonamentades en valors; defugint el sectarisme negat per a donar-se’n de la possible part de veritat dels argument de l’adversari, incapaç d’esperar la possibilitat de convèncer-lo d’alguna cosa.

(El País: La cuarta página. 14 de novembre de 2008)

11/11/08

Sant Martí 2008: FM de sant Martí. Petit diari

0 comentaris
Comença amb el disgust per la “doble” exposició del Cercle Artístic. Dues mostres incompletes, amb l’agravant que al seu local propi, al Museu, van penjar els quadres de segona, perquè els de primera eren al Fòrum. Local parroquial que haurien emplenat el Centre d’Estudis amb una exposició de gravats portats per la Maria Porter. L’any vinent la coordinació serà millor i més vetllada des de la presidència i gerència del Patronat de Cultura.
Seguidament, he de despenjar del balcó central de la Casa de la Vila la bandera espanyola – reservada per al 6 de desembre.
La instal·lació de megafonia del Jordi Cuscó funciona a la perfecció per al pregó de l’Antonia Coscujuela. Fa una memòria històrica personal i sobretot de les vicissituds de la presència de la música, primer a les escoles després a les escoles de música ja pròpiament dites. Recordà tres noms imprescindibles en aquest trajecte: el primer president de l’APA de les Teresa Manero, Andreu Ballesté; l’alcalde de novembre 1989- agost 1993, Antonio Torres; i el regidor / parlamentari, Joan Carrera.
Al Pavelló vam viure el triangular de sèniors i algun jove. Els amfitrions van quedar últims, perdent per golejades. El tercer partit que decidia el guanyador entre la Penya Barça i els de la Penya Ciclista fou emocionantíssim. Es decidí a favor dels biciclistes a la tanda de penals, forçada després que Xus de la Mata empatés al darrer segon del partit. Als segons del torneig, jugaven tres dels millors jugadors històrics del futbol altafullenc: el defensa Vidal, el mitja punta / extrem Pepe Pijuan de l’Estanc rei del díbling en eslàlom i l’esmentat Xus, amb moviment xut als dos peus. A la porteria, on acabà lesionat, l’experimentat Ignasi Marqués III. Els biciclistes guanyadors van alinear Dino, Fañanàs, Quique, Albert Cañas, Genaro i Sergi Plana.
Dissabte, amb una hora de retard començava la Pujada a sant Antoni. Recuperà el títol Antoni Ramírez; segon fou Daniel Vidal – la filla del qual fou quarta i primera fèmina; el gran veterà de 55 anys J.M.Vidal féu el tercer absolut. Hi van participar 26 bicicletes.

FM molt cervesera…

Certament, aquesta FM s’està bevent molta, que molta cervesa. Potser massa? Primer, divendres a la nit, a la Martí Royo, es van esgotar les 300 Rosites a l’Iribar Tapa Tapa. L’endemà dissabte, amb la comparsa llogada pel Diables, al marge de la programació, van corre la ronda de bars una multitud, cívica i entonada. Deixà dues víctimes notòries: l’hereu proclamat després al ball i un casteller “sangre de toro” imprescindible a quarts als troncs dels castells de set que van haver de quedar en intents…
Com estem caminat com els crancs! La nostra rebel·lió dins la FM, quan aleshores l’Alcalde Pijuan també les organitzava, fou perquè no ens impedissin el recital del Jove cantautor Jordi Tortosa. Era quan volíem viure en llibertats i estatut d’autonomia. Ara que en fruïm ( massa inconscientment, suposo), els qui segurament ni ho valoren, ni ho defensarien perquè els hem pastat en la “psicología del niño mimado” ( que quan més li donem més en vol i demana) ¿se senten “rebels” / “reivindicatius” organitzant un Correbars?

El gran vocalista Francesc Pijuan fill, per fi a la FM del seu poble.

Al ball de FM, la Chatta triomfà d’allò més amb un repertori generós de durada i de gran qualitat interpretativa. Ple, molt ple , a la Violeta; amb la festa totalment en pau. Entre els vocalistes, pletòric de veu i eufòric de finalment actuar per la seva FM, el Francesc fill del Cisco de l’Hostal. La seva xicota, l’Àngela, actuava a la gala FAO, un compromés ineludible. Com que tornaran…
La nova pubilla, Gabriela Gómez, una noia d’ulls grandíssims i de només 19 anys. L’hereu… Presentà la cerimònia el dr. de la ràdio, Albert Jansa.


Inauguracions: pavelló de luxe, camp de futbol senzill ( de moment)

Les inauguracions, lluïdes de convilatans i d’”autoritats”. Destacarem el pedagògic parlament del delegat del govern Xavi Sabaté, un conte cívic explicat als nens que esperàven jugar assegut al parquet. Els esmentà tots els qui l’havien fet posible, amb una referèncis especial al cap i gerent de Vicsan; els recordà que per mantenir els serveis cal pagar impostos! En la inauguració de la primera fase del camp de futbol, J.M.Gené, alcalde d’Altafulla, garantí que acabaria arribant el camp de gespa artificial. A l’encara modest / anacrònic camp de terra el C.D.Altafulla presentà els seus tres nivells d’equips; els grans van guanyar el Tancat del Vendrell per 5-3; anaven guanyant 4-0. Fa un any, a la Riera com a locals, en partit contra la Torre… vam guanyar… entre quatre gats…

Pilar de cinc a cada FM

Com ja hem avançat, el tres de set descarregat als Palleresos i carregat a la plaça de la Sagrada Família de BCN, així com l’inèdit 4 de 7 van haver de ser arriats sense arribar a fer cap aleta. Com a consol, l’equip pilaner va defensar un pilar de cinc, d’èpica descarregada, on el segon Marc Capdevila per salvar-lo s’agafà decididament dels pantalons del terç Manolín García a l’alçada dels tous de la cames, falcant els peus del terç a l’espatlla del segon, esmorteint tot moviment de balanceig. Hem tingut pilar de cinc a les dues FM: l’Onze de setembre a l’ermita, el 9 de novembre a la plaça del Pou. Mai no havia succeït.
Multitudinària fou el cercavila. Tota la gernació de bastoners, els gegants i els capgrossos; amb les Òlibes d’Ardenya de convidades. Presència inèdita massiva dels pares i mares de les guarderies amb les criatures al cotxets. Tota l’Altafulla del futur més futur. També, fora de programa, per “sorpresa”, van estrenar sengles capgrosos amb els pitets identificatius: Hort de Pau i Francesc Blanc. Suposem que restaran a la respectiva llar d’infants, per a gaudi dels seus estadants. Felicitacions. El gerent i el regidor vam fer de porters de l’ajuntament i d’aiguaders…, puntuals de 2/4 de 6. Morts i reventats vam fer la bacaineta als sofàs de la planta noble…

Vigília de FM de crisi

El dilluns hem estat molt pobres d’actes. Cap. L’estalvi radical (14 mil e. vs. els 39 mil de l’any passat; amb el mateix regidor, menda) va fer caure l’espectacle de màgia infantil de la filla del Màgic Andreu de l’any passat. Les AMPAs de les escoles i l’institut tampoc han aporta cap acte.
Empalmada també amb concert de circumstàncies. De matinades, les gralles; autèntic fil conductor de la festa: després del pregó; als Castells; desvetllant-nos amb aquella barreja irrepetible de nostàlgia i d’alegria del toc de matinales, perquè avui anunciem festa, però ahir i demà no, que treballarem, que hem de treballar. Sobretot ells quan tenim festa: també a la pujada del pilar, a la processó, al toc de vermut per als bastoners.

Canall 33 amb els Castellers d’Altafulla

L’arengada ben acomboiada per la brigada; al taulell, les dones que mai fallen ( la Joaquina dona del Cuscó i la Carme Martínez, la nova presidenta de l’Ateneu), el Leo Moreno que sempre hi és i la col·laboració del Pep Bordes. El tomacons ja talladets; grans pinces per a fer el menjar a la brasa. La bota estàtica i les mòbils de vinet relligant petits grups de tertúlies.
Enguany l’equip de Quarts de Nou casteller del 33 ens ha escollit per al reportatge de les colles petites. Primer al local, després a la pujada del pilar de Quatre. Amb el Marc Capdevila al baix; l’Albert Asencio al segon; debutant la Síliva d’acotxadora i la Mar d’enxeneta. Tres del gran pilar de cinc d’enguany. A la sortida de processó després de l’ofici cantat, el pilar de Quatre tingué per baix el Nani Torres, per segon el Jordi Morella, amb el seu fil Martí aguantant l’enxeneta Ainoa ( no la germana Maria Morell Ramírez, com l’any passat).

Quin sermó de Mn.Gil!

Apassionat, vibrant, crític, militant de la millor església que perviu de l’esperit reformador del Vaticà II. Fins i tot s’adreçà a dos nens del primer banc preguntant-los el nom, per a recordar-nos que tots tenim per segon nom Jesús, que així el tenim ben al costat, com el proisme més pròxim que hem d’estimar. Remarcà que aquella Església de la qual fou s.Martí de Tours bisbe marcava la pauta a l’Estat; poder clerical que ja està mort, i que fer-lo ressuscitar només fa pudor. Bravo. De la significació de les virtuts del patró que ens hem “d’apropiar” per a Mn.Josep Gil a més de la caritat de la mitja capa envers el pobre destacà que hem de defugir la nuesa d’esperit, el fons buit com a persona; com a arrià seguidor del bisbe Hilarió, Martí de Tours manté l’actualitat de viure amb llibertat interior crítica la relació dins la comunitat eclesiàstica així com el compatibilitzar l’ascetisme amb el comprimís temporal. Especialment desvelador fou el moment del sermó en què ens féu avinent que el cel l’hem de construir a la terra amb els somriures i afables relacions. Mai no havia sentir semblant mena de sermó, tan encomanadís i autèntic goig espiritual inesborrable. Ja d’entrada constrastà la magnificencia del temple amb l adescurança de tanta paret nua de pintura.
Per a mi allò de més excepcional d’aquesta FM de 2008. Autèntica antítesi a les altures intel·lectuals sublims de la barroeria dels rodolins dels nostres Diables, desinformats, destralers i radicalment injustos. En tornarem a parlar.

Més i més parelles de bastoners de totes les edats

Acada la processó amb set capellans, el jutge de pau, l’alcalde, dues regidores i dos regidors portant el sant els castellers i mancant els passos els grallers entre pilars i pilars, vet ací que per segon dia van ballar els bastoners amb les seves distintes seccions, acompassats pel toc de vermut dels nostres ubics grallers, que així feien la seva sisena aportació a la festa.
Iribar Tapa Tapa, en col·laboració amb el constructor Luque, ens van servir un aperitiu sobretot amb bona beguda, amb vint ampolles cava i quatre vermut a cor què vols consumides. Gràcies.

Xocolata Valor a la rua de sant Martí

Organitzat pels Jubilats que van coure una clareta i finíssima xocolata desfeta Valor, que vam sucar amb melindros / “bizcochos” tota la mainada; la que havia confegit el seu fanalets al taller de l’Esplai, la que va seguir la rua a cavall de l’aleshores centurió romà d’origen hungarès Martí / Esteve Arques Sendra, fins arribar a la plaça del Pou, on el pobre rodamón / Jordi Ribé va poder abrigar-se amb la mitja capa del militra de l’Imperi. Moment en què la montura va creure necessari deixar una magnífica pastarada al bell mig de la municipal plaça…
Si havíen fet el vermut sota la porxada de les voltes de la Casa de la Vila, també hi vam berenar mercès a aquella continuada anual gentilesa de l’Esplai de Jubilats; servint-nos aquella mateixa Pepita Farreras ( de Ca Potecari) , aquella mateixa Rosalia Vives ( de Ca Quiquet) que ja als anys seixanta van reviscolar la vida festiva i cultural altafullenca.

Brillant correfoc i excel·lent castell de focs

Personalment ja m’havia fos les piles, l’endemà havia d’anar a treballar i amb coixera al peu Ezquerra, que només se’m pal·lia amb molt de descans, se m’imaginava impossible. Així que m’ho han explicat perquè no hi vaig poder ser ni estar ni semblar. Havia demanat festa i l’endemà havia de poder anar a treballar. Per cert, on em sento més a gust; tot i que els quillos que tot t’ho esgarrien m’acusen / difamen del mateix que els diables. Questió de nivell cultural compartit entre quillos i diables? No passaran!

Comentaris als versots dels Diables

Fem una estadística dels “personatges públics” a la seva diana; amb rànking segons quantitat d’estrofes de quatre versets ( amb més rima forçada que isosil·labisme) que protagonitzem:
Gràcies, Diables, sobretot a la peresa i l’enveja i a la diablesa. Mercès a vosaltres acumulo 11 quartetes i mitja. M’ha costat tota l’etapa democràtica de 8 legislatures, però ja he triomfat!. Déu ser la justa recompensa al nou local al Comunidor i a ser els únics que han cobrat, a part, del que tant devem a les entitats… Tanta dedicació de l’”enginy” dels Diables m’augmentarà l’autoestima, que sé que prou bé m’anirà per seguir donant la cara; sense haver-me de disfressar o emparar-me en el grup. Potser té raó el Veterà Diable de la Geladeria que em crec Nostre Senyor: efectivament, porto fins ara tres resurreccions polítiques ( 1999, 2007, abril 2008) després de tres morts civils ( 1995, 2003, fa un any amb esquela al Full d’ABG… signada per FFC el Breu). Evidentment seguiré sent un apassionat polemista amb molta capacitat d’indignació, que per això vaig ser lluitador el 1976 de l’Assemblea de Catalunya, amb amnistia i tot, tal i com consta als arxius del Jutjat municipal.
L’autoreferència ocupa el segon lloc, amb 10 quartetes metadiab`liques, on els diables parlen de sí mateixos.
La Policia municipal assoleix a medalla de bronze, mereixent 6 quartetes.
Amb 5,5 segueixen les de l’entitat més transversal en la col·laboració: l’Ateneu de Dones; amb qui els Diables van ser més que barroers i injustos. Amb 4 quartetes dedicades , empaten l’alcalde J.M.Gené, Francesc Farré ( crec que més aviat abstemi, perquè mai l’he vist alegre) i els Castellers d’Altafulla.
Josep M.Pérez i Eva Martínez empaten a dotze versets dedicats. El Perot Vives i el Ramonet ( glossat en positiu…) igualen a 2 quartetes. El Juan Spuch els mereix 1,5 quartetes. En dues meitats en suma una el Jano Fraancino Jr.
Una quarteta seguida dedicades: la Cristina ( la més injusta, per a ella que convoca Patronats i ha tingut cura política de l’adequació i habilitació el camp de futbol, que amb tanta independencia vetllant per l’interès general porta la relació amb la gestió del Palau Municipal) ; també a la Conxita, que n’espera alguna més…; la Marisa…; els Ciclistes. Amb mitja quarteta el gerent Manel Miércoles, que certament “sembla una baldufa” per tanta dedicació absolutament voluntària, sense sou i sense son…
El millor, en qualitat, el paper de color lila triat… Val 1euro el text?

Quin cartell i quin programa!

El pintor, dibuixant i pedagog Salvador Anton enlloc d’un cartell propi escollí el dibuix encisador, viu, mñes que detallista, sublim del nen de sis anys Carlos González, composat a l’era del Senyor per les festes de l’Onze de setembre. La seva tieta, la grafista Janet, dona del gran segon casteller de nou Pruden, compaginà el programa, en forma de desplegable de butxaca; introduint fragments del cartell i un de nou, dibuixant sant Antoni el seu nebot.
De l’edició del cartell, en vam fer un bon tiratge per als col·leccioneistes i altafullencs de bon gust. Per cert, amb total discreció ha passat la restauració el nom “c) de l’Hostal” als itineraris del cercavila i el correfoc.

Fonxo Blanc / president del Patronat de Cultura


10/11/08

El segon gran acord amb / per a Altafulla Life Resort

0 comentaris
Aquest diumenge 9 de novembre, avantvigília de sant Martí, la inauguració del poliesportiu– més aviat gran i excessiu Palau d’Esports – significarà la visibilització definitiva de les tan favorables conseqüències per als equipaments dels / per als altafullencs dels pactes de desenvolupament urbanístics decidits políticament per UpA 1999-2003 amb el suport del PSC.
Cal recordar que la requalificació per a instal·lar la zona lúdica de les Bruixes (amb els multicines) permeté municipalitzar tota la gran peça de dues hectàrees on posteriorment s’han escaigut les inversions d’Educació de la Generalitat (l’escola El Roquissar i l’institut que esperem pugui dir-se Dr.Joaquim Balcells) i la inversió mixta per al Palau d’Esports. Els actors principals del pacte Roquissar / equipaments com a condició del nou negoci a l’avinguda de Roviano, en definitiva, l’expansió d’Altafulla per a serveis tant a ponent com a llevant, van ser el llavors alcalde Manel Ramon i / amb el propietari hereu del gran patrimoni històric familiar a Altafulla, Jaume Ixart.
Sobre aquest gran acord també transcendí el conveni signat amb Vicsan-Balís (el fundador Vicente Sánchez, els homes de confiança Jordi Virgili i Miquel Monserrat) per l’Alcalde Manolo Ramon (1999-2003) perquè com també cal recordar, al finançament definitiu del Palau d’Esports, Vicsan hi haurà posat uns 1 Milió 6 cents mil euros (557.250 per conveni; la gran resta en no facturar-nos els costs reals de l’execució de la segona fase del megaprojecte de l’arquitecte Jordi Marcé); Esports de la Generalitat, uns 6 cents mil; i la hisenda municipal d’Altafulla, cap a una mica més del Milió i mig d’euros. El cost oficial de la segona fase del pavelló, aprovada unànimement al seu dia per tot el Ple de 2003-2007 tot, sumà 2.136.098 e. El pavelló fou recepcionat per l’alcalde J.M.Gené l’agost passat.


Continuadors de la filosofia d’Urbanisme Social del quatrienni 1993-2003 d’UpA+ PSC, el Nou Govern (on previuen dos polítics complement identificats amb la concertació amb els motors econòmics: J.M.Gené / PSC oficial i el nostre regidor) ha culminat aquest estiu els acords Ajuntament d’Altafulla amb l’empresa Altafulla Life Resort s.l. La regidora d’urbanisme responsable n’ha estat la Conxita Rodríguez del PPC, amb el suport de tot aquell govern (PSC, AUPA, Ideal, PPC, PAU, Jano Jr.).

Compensació pel 10% municipal a la parcel·la indivisible del Resort Geriàtric

L’empresa privada promotora lliurarà a l’Ajuntament 3 apartaments geriàtrics complement acabats, plenament estandaritzats, sense cap cost per al municipi. Valorats en 180 mil e. cadascun, aquests 540 mil e. la podrem permutar amb obres municipals finalistes (dins el sector; o, tot i ser externes, vinculades al sector: depuradora, etc).
Culmina l’acord de compensació, els tres terminis de pagaments de l’abonament de mig milió d’euros addicionals, destinats a inversions municipals en serveis urbanístics (ex:: aportant a la nova biblioteca a la parcel·la de la Teresa Manero). Passats les 30 primers dies de la inscripció definitiva per Altafulla Life Resort de les finques resultants, ens ingressaran el 40% (200 mil e.); sis mesos després, d’aquest primer pagament, el 30% (150 mil e.); els 150 e. restants definitius a l’any del primer pagament.
En definitiva, l’empresa promotora assoleix / assumeix la totalitat de la parcel·la única indivisible a canvi d’un total de un Milió 40 mil e. per al patrimoni municipal ( mig, en pagament en tres terminis; l’altra meitat i escaig en obra acabada valorada permutable per obres municipals de desenvolupament del sector a les Esplanes, l’expansió a la frontera nord del terme amb la Nou de Gaià).

Sobre els distints conceptes de “bé comú”…

0 comentaris
T.L.Friedman / columnista de The New York Times

Bush i companyia no creien que el Govern podés esdevenir instrument del bé comú. Van castrar els ministres del seu govern i van nominar els de la seva trepa per als grans càrrecs. Per a ells, la recerca del bé comú no era més que una busca del seu interès propi individual(1). Els votants d’EEUU s’hi ha rebel·lat. Però també contra una versió demòcrata tradicional del bé comú: la que és només la suma de tots els grups d’interès(2) que en reclamen la seva pròpia part.
“En aquestes eleccions, la ciutadania ha rebutjat aquestes nocions estrictes del bé comú”, sosté Michel Sandel, filòsof polític de la universitat de Harvard.”La majoria accepta que els mercats sense control no serveixen al bé comú. Els mercats generen abundància, però també poden engendrar un excés d’inseguretat i risc. Fins i tot abans del caos financer, ens vam adonar que el risc es traslladava massivament des de les empreses a l’individuo. Obama haurà de reinventar el govern com a instrument del bé comú: regular els mercats, protegir els ciutadans davant els riscos de l’atur i la mala salut i invertir en independència energètica”.
Però la política del bé comú no pot girar únicament entorn del govern i els mercats. “També ha de girar entorn un nou patriotisme, entorn a què significa ser ciutadà”, sosté Sandel. “Aquesta és la fibra més sensible que ha tocat la campanya d’Obama. La part de la seva oratòria política que més aplaudiments ha provocat era que deia que tot i tota americana tindrà l’oportunitat d’assistir a la universitat sempre que realitzi un període de servei nacional: a l’exèrcit, al cos de pau, a la comunitat. La campanya d’Obama a despertat un Idealisme Cívic (3) adormit, la fam dels americans de servir a una causa major que ells mateixos (4), l’ànsia de tornar a expressar-se com a ciutadans”. (El País, divendres 7 de novembre; pàg.5 i 6).

En clau municipal altafullenca:
(1) Durant l’elaboració del POUM, els propietaris que volien requalificar al màxim els seus terrenys; les comunitat de veïns que no en volen més al seu costat…, ni de veïns, ni de comerços, ni de serveis.
(2) Prou demostrat al Patronat de Cultura, que viu un federalisme competitiu més que cooperatiu entre entitats, cadascuna amb la seva “obsessió exclusiva particular”. El cas més decepcionant, la deslleialtat manifesta dels Diables programant fora dels acords, després de moltes reunions, i amb una exhibició provocadora del “NOMÉS subvencionat pels Diables”…
(3) El que té consciència fiscal de pagar les taxes de cost de serveis, l’IBI per sostenir l’administració municipal. Els qui hem fet d’Altafulla el poble de la costa amb el millor parc d’habitatge de promoció pública. El que maldem per l’Altafulla Oberta i Social…
(4) Altrament, els qui només saben fer el discurs de les “economies familiars” sense reconèixer el paper de la hisenda municipal en l’organització comunitària democràtica (amb eleccions lliures, amb igualtat davant la llei en drets i deures) del nostre Benestar i Dignitat Individuals des de la pertinença a Col·lectius Polítics (serveis públics, Ajuntament, Nació, Estat, UE, ONU) dins uns Espais Públics Compartits (vials i places, zones verdes i de contenidors de la brossa, equipaments i edificis públics, escoles i instituts i universitats, hospitals, biblioteques, centres cívics / pallisses, patrimoni natural)

4/11/08

Excel•lent recaptació de l’impost de plusvàlues durant el 2008.

0 comentaris
L’arquitecte tècnic de Gestió, Albert Clarasó, i l’administrativa Judit Mateu estan realitzant una extraordinària tasca de padró de plusvàlues en el decurs d’enguany.
Fins ara s’eleva a 625 operacions; sumant, com a drets reconeguts d’aquest impost directe sobre el capital (partida 11400) un total de 516.767 e. El pressupostat previst per a aquest 2008 és de 150 mil e. Per tant neutralitzarà el dèficit d’ingressos d’IBI previstos, ja comentat.

El projecte definitiu de l’adequació / arranjament de l’Estadi Joan Pijuan

0 comentaris
El capítol 1, d’enderrocs, moviments de terres i fonaments finalment ha resultat el principal, amb un total de 66.450 e. , quan a l’inicial era de 11.631 e.; perquè l’excavació per a rebaix ha pujat 8.352 e. i els terraplenats i piconatges amb terres d’aportació i compactades han sumat 48.626 e. En contrapartida, els paviments del projecte inicial, valorats en 31.276 e., han desaparegut. Ja només hi falta culminar la intervenció, a l’equipament esportiu degà, amb la superfície de gespa artificial.
També els capítols 2 i 3, de xarxes de reg i abastaments i sanejaments, han estat molt canviats: finalment, 30.989 e. en lloc dels 48.964 e. i 5.916 e. pels 28.721 e. d’antuvi.
Millora notablement el projecte inicial amb 20 mil e. l’ urbanització definitiva de l’arranjament, amb una barana perimetral metàl·lica pressupostada en 11.560 e. i un mur de contenció de formigó armat, per valor de 16.642 e.
Evidentment el cost del projecte, pressupost base de licitació, s’ha mantingut als 135.798, 6 e. I el redactor ha estat sempre aquell arquitecte Carles Galiano (32992 COAC), que el setembre de 2007 vingué a presentar el projecte de camp de gespa a la sala de comissions.

Un article del publicitari Lluís Bassat fet exprés per a la nostra situació municipal:

0 comentaris
“ (Quan la crisi postolímpica de 1993) vaig rebre un memoràndum de la nostra central de Londres en què, després de llargues consideracions sobre la crisi i del terribles que eren les despeses fixes, em recomenava de despedir 40 persones. I això no ho vaig poder acceptar. Per a mi, el personal d’una agència de publicitat, més que una despesa fixa és l’actiu de la companyia, i acomiadar-lo implicava claríssimament reduir aquest actiu. Recordo que no més vaig prescindir del meu xofer…”
“Jo només conec una fórmula per a combatre tota crisi: treballar més. Treballar més intel·ligentment, controlar les nostres despeses, però també assegurar els nostres ingressos i seguir cap endavant, perquè molt cops, com succeeix als ocells, deixar d’aletejar significa caure.”
“D’aquesta crisi alguns sortiran malparats, però altres poden sortir enfortits, i nosaltres hem de ser d’aquest grup.”

(El País, 3 de novembre de 2008)

3/11/08

Actualitzem els padrons de l’IBI:

0 comentaris
Des del 5 de novembre fins al 5 de desembre seran passats a cobrament per BASE tots els rebuts, de 2007 i 2008, dels habitatges d’aquell gran bloc, de més de 700, del darrer padró d’IBI als quals encara no s’havia fixat import de pagament. Puja fins a 338 mil euros.
També l’empresa contractada per BASE per acabar de polir el padró d’IBI al màxim ha donat la llista dels encara no censats i pagant: 309 unitats: 74 d’obra nova, 127 d’ampliacions de piscina; 51 d’ampliacions i 28 de reforma d’habitatges. També 14 baixes! Se’ls farà avinent i s’integraran al padró de 2009, pagant-ne el anys anteriors que calgui dins la llei.
Mai no havíem tingut el padró d’IBI tan actualitzat…

Ple d’octubre: no a les bonificacions proposades per ABG i AUPA, a part.

0 comentaris
Increíble, però cert, i viscut aquest octubre als Plens d’Altafulla:
El grup d’ABG s’enroca a demanar bonificacions de l’impost directe principalíssim (l’IBI) i únicament per al censats al padró com primers residències…
Fins aquí una proposta que, com totes, cal analitzar per a contestar-la raonadament, centrant-los en el seu contingut objectiu, al marge de les fòbies o fílies al Ple:
passant la prova de la seva virtualitat legal i de les seves conseqüències econòmiques.
L’informe del tresorer municipal ens aconsellà, a partir de la lectura de l’art.74.2 de la RDL 2/2002, de 5 de març i de consultes amb BASE:
a) la seva nul·litat de ple dret, ja que les bonificacions proposades per ABG han de ser generals i col·lectives, tal i com va ser la revisió cadastral. Precisament, aquesta màxima jurídica, ja ens va fer retirar la proposta acordada per la majoria del govern; de bonificar la zona coneguda com la del “poblado”, la menys equitativament i comparativa valorada.
b) en cas d’aplicació d’aquesta bonificació general ja havíem perdut dos anys, ja que només pot aplicar-se el primer trienni d’aplicació de la revisió.
c) també les repercussions econòmiques la desaconsellen radicalment: la bonificació més lleugera ens deixaria el padró de l’any vinent a boi 2M 248 mil d’euros. El Pla d’estabilitat en reclama recaptar-ne 2.607.436 e.
Però, cal mirar enrere i adonar-se’n de què va fer ABG quan tenia l’alcaldia i descaradament l’hegemonia del govern:
1) enlloc de bonificar, estant com estàvem al segon any de revisió, amb molt bon criteri féu cas de la nostra proposta d’haver d’augmentar el tipus de l’IBI (del 0,85 al 0,9). Calia recaptar més d’IBI perquè el previst necessari el 2007 havia fallat en 400 mil e.; per això amb l’augment del tipus prevèiem arribar a 2.150 mil e.; però finalment vàrem pressupostar-ne també 400 mil e. més.
Al final, en recaptarem, si no hi ha novetat favorable, 2M. 200 mil aquest 2008: 2.011 mil e. del padró principal i 190 mil, passats a cobrament per BASE del 5 de novembre al de desembre, corresponents a aquell bloc de padró sense càrrecs d’imposició concreta.

ABG, qui per responsabilitat política al govern va haver d’augment el tipus de l’IBI, doncs, ara, volen desmuntar la seva pròpia obra: demanant bonificacions que ens farien recular el 2009 a la xifra d’enguany, que ens suposarà un dèficit de 350 mil e. sobre el pressupostat i sobretot boi mig milió menys que el necessari per a 2009.
Fins i tot els dos regidors actuals d’ABG han anat… a la cua de la manifestació dels crítics / afectats per la revisió del cadastre d’aquest ritual primer dissabte de mes…
Tant de cínic oportunisme mai no s’havia vist en la història de les vuit legislatures.

AUPA també demanà bonificacions. Es van oposar a l’augment del tipus de l’IBI i sempre reivindiquen l’acord de març de 2007, quan governaven amb el PSC, de queixar-se pels resultats de la revisió. Certament, quan estava al govern, la seva líder a l’ombra sempre era incapaç d’assumir els nivells de fiscalitat proposats i frenà sempre que pogué actualitzacions imprescindibles de taxes per equilibrar serveis.
J.M.Gené, replicà la seva intervenció al torn de públic, qualificant-la de “demagoga; sempre has estat una demagoga”.
Per la nostra part, el regidor de PAU (delegat d’Hisenda) ja havia expressat, dirigint-se a ABG i AUPA: amb el vostre oportunisme, cinisme i populisme esteu malmetent la poca consciència fiscal que tenim els catalans, els espanyols, els altafullencs, els europeus.

Spuch regidor de Sanitat i Benestar Social

0 comentaris
Spuch regidor de Sanitat i Benestar Social; l’alcalde J.M.Gené responsable d’Ensenyament i el nostre regidor de PAU entra amb veu i vot a la Junta de Govern i com a tercer tinent d’alcalde.

Aquesta és la nova composició de la segona versió del Nou Govern. Les funcions de PAU seran compartides amb CiU, dividides en dues meitats de legislatura; corresponent-nos lògicament la primera, perquè ja hi som, al govern constituït per la moció de censura.
El nostre portanveu Adolfo Gómez Papí tornarà a col·laborar en la mesura del posible amb qui torna a la regidoria de Sanitat i Benestar Social.
Durant aquest darrer Ple d’octubre, el regidor d’ERC l’acusà de governar amb un “tránsfuga”. Precisament la incorporació inmediata d’Spuch i el seu vot amb el govern al Ple d’ordenances fiscals suposa amb tota veritat que mai el Nou Govern ha necessitat del vot del nostre tan amic Jano Francino Jr.: ni per constituir-se, ni per tirar endevant les seves propostes al Ple.