Altafulla amb tota la il·lusió

30/7/08

0 comentaris
Increïble: llegit a la web del ministeri d’administracions públiques / MAP.ES: “Otros cuatro casos han sido remitidos a la Comisión de Expertos Independientes del Pacto Antitransfugismo: “ Altafulla (Tarragona): IU denuncia la vulneración por el PSC, PP, AUPA, Ideal i Pau del pacto contra el transfuguismo ante la moción de censura contra el Alcalde de ABG-EPM, que es votada por los concejales de PSC. Ideal, Aupa i Pau, de manera que la Alcaldía pasa a uno de los ediles del PSC. De acuerdo con la denuncia, esta moció sale adelante con la abstención de un concejal no adscrito de ABG-EPM que es nombrado concejal de turismo”.
Anem a pams: resulta que el passat dilluns, presidida per la ministra del ram, Elena Salgado, es va reunir a la seu del ministeri la Comissió de Seguiment del Pacte Antitransfuguisme.
S’hi van presentar 17 denúncies: 11 del PSOE (pels casos als ajuntaments del Puig i Dènia a València, de Ruidarenes i Calonge a Girona, com els més pròxims), 2 del PP (a Elx i Silla), 2 de Coalición Canària (a dos ajuntaments de Tenerife), 1 per CiU (per la moció de censura a Les Franqueses) i el “cas a Altafulla”.. presentat per un partit tan arrelat a Catalunya com Izquierda Unida – ep, el partidet de Jordi Miralles, amb coalició amb IC de Saura, del qual Fèlix Alonso n’és el número dos; d’EuiA a Catalunya. Malastrugances del destí…: Altafulla, famosa al ministeri de Madrid corresponent, per l’obcecació d’un polític professional lluitant pel seu migrat territori electoral… Al centre de primera fila del públic, el dia de la moció de censura, la presidien el tàndem de peixos grossos d’EuiA, que havien arribat en cotxe oficial.

De les 17, fins a 10 són declarats com a casos de transfuguisme: amb “trànsfugues” i “beneficiaris de la conducta trànsfuga”. Als ajuntaments catalans, amb les actuacions següents:
- a Les Franqueses, el trànsfuga és el regidor del PP que trenca la disciplina del seu partit i els beneficiaris l’alcalde del PSC-PSOE i els regidors socialistes i els d’ERC. Van presentar la moció tots els regidors de PSC, ERC i PP contra l’alcalde de CiU, coalició que va presentar la denúncia.
- a Ruidarenes, el trànsfuga és un regidor del PSC i els beneficiaris l’alcalde i regidors de CiU. Recordem que els propis socialistes van denunciar el cas, ja que afavoria el seu rival nacional CiU.
Tres canvis de govern van quedar sobre la taula, reclamant informació complementària dels partits: Elx, i un poble de Huelva i un d’Ourense.
Altafulla, al costat de la gironina Calonge, Mongíbar de Jaén i Firgas de Las Palmas, pertany al reduït paquet dels desacords a la Comissió de Seguiment que dictaminarà, a finals d’any! la Comissió d’experts.
Potser que en coneguem els detalls, per comparar-los amb la dinàmica altafullenca; on els regidors de cinc grups (els dos del PSC i la del PPC, en perfecta acord i harmonia amb les seves organitzacions), tres d’ells d’estricta obediència altafullenca, van aplegar-se per signar i votar una moció de censura, que certament va tirar endavant pels seus acords i vots afirmatius i no per l’abstenció i posterior incorporació al govern de Jano Francino.
A Calonge, el PSC és perjudicat i presenta el cas: li fan perdre l’alcaldia, pactada amb dos grups independents, dos regidors dels seus, descaradament trànsfugues doncs, que han votar pel cap de llista de CIU ( per cert de nom Jordi Solé… Casals) aliada amb ERC.
A Firgas, l’alcalde del PSOE és succeït per un regidor expulsat de Nueva Canària, amb els vots del PP ( denunciat pel PSOE) i dos grups més.
A Mengíbar, el PSOE és defenestrat del govern també amb nou alcalde un únic regidor de grup, el d’IU desautoritzat per la seva pròpia organització, amb novament la complicitat del PP; és clar, denunciada pel PSOE.

La definitiva i decisiva Comissió d’experts dictaminà el dilluns els 5 casos que va rebre de la reunió de partits del 17 de desembre: només en un no hi troben transfuguisme: al poble de Jaén, Santiago-Pontones: mercès a l’abstenció d’un regidor del PP, que trenca el govern pactat pel seu partit amb altres formacions, accedeixen a l’alcaldia els socialistes. Clavadet d’Altafulla?
Vet ací, els casos tan variadets, de transfuguisme decidit pels Experts, al cap de mig any: a Cangas de Narcea, tots els regidors d’IU i del PP, tot el govern en pes, perquè els d’IU van trencar el pacte establert per la seva organització amb el PSOE, assolint l’alcaldia amb els vots dels regidors del PP.
A Chiclana, novament trànsfugues d’IU ( la que ha de “netejar” Altafulla…) per incomplir el pacte de suport oficial d’IU al PSOE andalús en fer alcalde al cap de llista del PP ( també declarat trànsfuga) amb el suport també de PA i PSA.
Al Puerto de santa María, vet ací que (somni tergiversador de Francesc Farré) són considerats trànsfugues l’únic alcalde, del PP, que obté la definitiva tranquil·litat de la majoria absoluta mercès a un regidor (trànsfuga) de Independientes Portuenses, que s’hi donà de baixa, es convertí en no adscrit i entrà al govern del PP+PA, fins llavors amb majoria simple!, com a segon tinent d’alcalde amb àmplies competències. A Altafulla, Jano Francino, el no adscrit que s’ha donat de baixa d’ABG, es suma al govern d’un alcalde de majoria absoluta en una moció de censura sense ell i perd competències i remuneració.
A la granadina Castril, només és declarat trànsfuga l’alcalde del PSOE, només ell, ja que passa de governar en minoria com a cap de llista més votada a tenir la majoria amb el suport de l’únic regidor del PP que s’integra al govern. A Altafulla, Gené, ja tenia majoria abans de l’entrada de Jano.
Esperem, vistos els antecedents comparats, que a finals d’any Altafullña s’afegeixi a la llista de les 30 mocions de censura d’aquesta vuitena legislatura municipal sense màcula de transfuguisme (com les catalanes Cabrera de Noia, Cabrils, La Garriga, Ullastrell, Bellmunt d’Urgell, Roda de Berà).
Ara, a esperar fins final d’any, i a seguir aguantant el Full de Baix Gaià i la pressió mediàtica de l’obsedit ex “jo com Alcalde” Francesc Farré.
Això sí, des d’ara ja sabem que tant d’assemblearisme predicat per ABG amagava la careta de llista blanca d’EiA. El seu màxim dirigent Jordi Miralles ha esdevingut el màxim protagonista de les notícies de la política municipal a la premsa posterior a la reunió de dilluns al MAP.
Si al final del Ple de setembre vaig haver de recordar que a Altafulla governava el Ple i no l’Assemblea de Baix Gaià, ara caldrà advertir que a Altafulla mana el Ple i no EiA – ni fins i tot una Comissió d’Experts.

28/7/08

Partides pressupostàries per a inversions:

0 comentaris
Adequació del camp de futbol i pagaments de l’enllumenat de la Via Hercúlea

Amb el vistiplau de la Comissió d’Hisenda d’aquest dimarts al Ple de juliol d’aquest divendres aprovarem dues modificacions de crèdit amb les finalitats esmentades.
Per tancar les despeses a l’enllumenat de la via Hercúlea de Baix a Mar, donem de baixa 17.506,17 e. , del bloc d’inversions decidides a finals de 2006, (en aquest cas destinats a l’obra civil de 3 illes de contenidors) fins ara no executades. Ens permetrà el pagament de tres factures – que també reconeixerem extrajudicialment, en pertànyer a l’exercici de l’any passat: dues a l’enginyer projectista i director de les obres (1.825,86 e. + 5.071,38 e., datades el febrer de 2008) i a Eipsa Lleida les 10.608,95 e. de liquidació definitiva d’obres, lliurada el novembre de 2007.
Per assumir l’actuació urgent a l’Estadi Joan Pijuan un cop concedida la subvenció de la Diputació de TGN, hem bastit una modificacióde crèdit (la 8ª de l’any) per a la partida nova 08-01-432-63221. Suma 153 mil e. dels quals 108.638,90 e. procedeixen de la subvenció i 44.361 e. d’aportació d’inversió municipals també donat de baixa 6 sumants d’aquell bloc de finals de 2006. Com que la subvenció no arribarà fins l’any vinent, pagarem les factures de l’adequació del camp de futbol en dues fases: enguany, amb el líquid propi i el 2009 amb els diners del PAM expressament destinats. Les obres han començat aquesta setmana!
Per cert, al Ple, vet ací que hi han votat tots els grups a favor, tret de dues abstencions: les d’ABG i la de CiU. Quins socis de govern vam tenir per tirar endevant la nostra responsabilitat a la regidoria d’Esport envers el futbol altafullenc! Doncs el més recalcitranment refractaris…


1.155 e. per a ajusts al servei de transport dels batxillers.

En suposarà la 3ª modificació de crèdit que aprovarem al Ple, esperem que amb total unanimitat. La quantitat procedeix d’una partida amb 3 ordinals menys al pressupost aprovat de 2008, inadequadament destinada a TTCC a l’escola de Música amb una dotació inicial de 1.500 e.


11 mil euros de subvenció de la Diputació per obres culturals.

Ens ha estat comunicat avui. Havia estat sol·licitada per l’anterior equip de govern a partir de la memòria de les activitats que havia programat per valor de 136 mil e. de depeses i 69 d’ingressos. Ens plau que entre elles figurés una tripleta de diades castelleres: la del 35è aniversari de la colla, el segon diumenge de juliol(sic) + la de la festa major de la platja (sic) del 15 d’agost + la de la Festa Major de sant Martí. S’hi fixaven19.650 e. destinats a catxés de les colles convidades!.
S’hi demostra dues mentides més al seu darrer Full sobre el regidor de PAU:
1) la Diada de juliol ja estava fixada i sobradament pressupostada al febrer d’enguany, data de la petició de subvenció; per la qual cosa els Castellers de Vilafranca no havia estat contractada pel nostre regidor “estant a l’oposició” sinó que s’hi comptava com des de fa bastants juliol; des que el Lluís Esclassans de la Fassina accedí a cap de colla que s’adonà que per garantir castells de nou folrats era més adient lligar la Diada d’Altafulla el disssabte de la setmana abans de les Santes a Mataró.
2) l’alegria en les despeses del pressupost final de Cultura destinada a colles convidades només puja a 8 mil e.(comparem-les amb les 19.650 e. del pressupost de l’anterior govern)

Bons despatxos per a les regidories de l’oposició

Finalment, un cop degudament habilitats, l’antiga seu dels municipals a la primera planta de la Casa de la Vila serà reservada com a espai propi dels tres grups a l’oposició; cadascun amb la seva taula i armaris. El seus horaris coincidiran lògicament amb els d’obertura de l’ajuntament i de celebració de reunions, normalitzant així la seva importància dins la vida municipal plenament democràtica. Les claus de la porta de l’Ajuntament pensem que només poden ser responsabilitat dels regidors de govern, que les fem servir excepcionalment precisament per desplegar les nostres compromisos organitzados d’actes.

Visita el dijous passat a la Gerència del Cadastre

Molt ben acollits per l’actual gerent, perfecte coneixedora del món municipal com a ex-tresorera de l’ajuntament de Tortosa. De l’allò parlat podem establir les següents conclusions:
a) La signatura de l’anterior alcalde a les valoracions cadastrals no és de cap manera vinculant. És només competència d’Hisenda estatal.
b) Fou un error que les valoracions les establís una empresa externa contractada pel Cadastre / Hisenda, sense coordinar-se amb el nostre Ajuntament. Les errades al padró responen a la falta de fluïdesa entre Cadastre i BASE, que té cedida la gestió de IBI, a partir de les dades que li lliura el nostre Ajuntament.
c) Certament les valoracions representen un greuge comparatiu entre les del Poblado (clau 2.1del POUM) i el xalets de sant Antoni, unitàriament massa a la baixa. En principi, les valoracions cadastrals de les distintes zones del POUM s’havien de regir pels preus de mercat a Altafulla el 2004; per tant fora dels preus en plena “bombolla immobiliària”.
d) Tot propietari en desacord amb la seva valoració mai no estat indefens, ja que ha pogut al·legar al Cadastre.
e) Al 2011, en escaure’s els cinc anys de vigència ( i la meitat de pagament del volor d’IBI segons la nova base cadastral) el Ple municipal d’Altafulla podem demanar la revisió d’aquelles zones valorades injustament, sense equitat – tant per excés, com per defecte. Ho assumirem.
f) Les bonificacions aprovades pel Ple al pagament de l’IBI no poden corregir les injustícies de la valoració el Cadastre del Ministeri d’Hisenda. No poden aplicar-se a zones sinó per exemple a les famílies nombroses: el 10 per cert, actualment.
En conclusió, com vam respondre al Ple de juliol, ens trobem atrapats: no som la causa ni la solució del problema; però se´ns hi acusa. De cap manera es pot acusar cap dels regidors de l´anterior legislatura d´afavorir-s´hi.



15/7/08

Els aiguats frustren el gran dissabte cultural i festiu del 12 de juliol

0 comentaris
Havia d’escaure’s a mitja tarda la diada castellera de la Festa de les Cultures i a continuació la degustació de productes lleidatans a l’era del Senyor. Per anar disposats a gaudir del recital de Labordeta a VoraMar dins la Festa d’Alí Supay; quedant-s’hi per la llangonissada i el seguit d’actuacions o adreçant-se cap a la plaça Martí Royo al ball organitzat pels dos bars que s’hi ubiquen.
La diada castellera anunciava el tres de set i el pilar de cinc dels amfitrions castellers d’Altafulla, el dos de vuit amb folre dels Xiquets de TGN i renovar la categoria de plaça del Pou de Nou amb el quatre amb folre dels Castellers de Vilafranca. Era la diada del cap de setmana escollida pel programa del canal 33 Quarts de nou, dels vespres dels diumenges, i per això hi volien desplegar tota la logística de gravació amb el suport de l’elevador de la nostra brigada d’obres municipal.
A l’hora prevista per a les actuacions plogué a bots i barrals, convertint la baixada esglaonada del carrer del Forn en unes cataractes per a goig de la canalla de les colles castelleres. Acabat el gran xàfec, refugiats als porxos i dins la Casa de la Vila oberta de bat a bat, i lliure la plaça de les escorrenties d’aigües vam intentar tirar endavant la Diada amb to menor; però lluny d’escampar, tornà la pluja permeten només un interludi amb el quatre de vuit dels Castellers de Vilafranca i una ronda de cloenda inacabada de pilars de les tres colles. Els Xiquets de TGN, condicionats per les dificultats de desplaçament a la N-340 no podien disposar de tots els efectius de la colla

“Hi érem tots i amb totes les ganes de fer castells”

Així ens argumentà l’endemà a la Torre el cap de colla dels verds David Miret, esvaint qualsevol judici d’intencions que s’entesta a imaginar que van sortir a plaça, quan semblava que tornaria la calma climatològica, per tal de poder facturar / cobrar el seu catxé de 4.500 euros. Pel contracte, habitual en els desplaçaments de les grans colles castelleres, només pel simple acord ja cal pagar-los el 75% quan es suspèn 72 dues hores abans, i la integritat quan la suspensió ha estat posterior i no cal dir-ho si s’hi han desplaçat, tot i no poder actuar per culpa del mal temps. Cornellà per exemple, ha hagut de pagar tota la seva diada als Minyons de Terrassa i als Castellers de Vilafranca, tot i que el mal temps ja els impedí de sortir dels respectius locals per emprendre els viatges en autocar cap al Baix Llobregat.
Sembla que les promeses de 4 de Nou dels Castellers de Vilafranca a la plaça del Pou porten les imprevistes / indesitjades pluges torrencials ( que a Altafulla fan baixar la Rasa). El sant Martí de la vinguda dels agermanats de Roviano (2001) i el diumenge següent vam haver de suspendre la Diada que tenia el gran reclam de l’intent de 4 de Nou net dels de la camisa verda; enguany, des de la plaça del Mercat de Vic havien anunciat el 4 de nou amb folre, inèdit a la plaça del Pou d’Altafulla. El sant Martí de 2000, el dia de la inauguració de la placa recordatòria del pilar de vuit carregat de l’any abans, en el desenari de l’erecció del monument, els Castellers de Vilafranca van tirar el gamma extra 4 de nou amb agulla de pilar de set, que féu una llenya espectacular i amb assistència d’ambulància cap a santa Tecla.
Precisament, la falta d’una segona ambulància per part del servei de la Creu Roja, en la Diada de juliol de 2004 impedí també el manteniment de la categoria de plaça de nou de la històricament reconeguda plaça del Pou castellera d’Altafulla.

El possible redreçament de les activitats del passat 12 de juliol per ara es cenyeixen al ball de la plaça Martí Royo, que s’ha ajornat a la propera nit del dissabte 19 després del correfoc dels Diables d’Altafulla a Baix a Mar, que s’encetarà un ja acabat el concert de piano de Sira Hernàndez, amb peces del compositor convilatà Serge Mühler a la plaça de l’Església.

14/7/08

Projecte d'obres del camp de futbol municipal

0 comentaris
Migdia 9 de juliol: l’alcalde J.M.Gené signa el pressupost d’honoraris tècnics de l’arquitecte del projecte bàsic i executiu, estudi de seguretat i salut i direcció d’execució de les obres d’arranjament del camp de futbol municipal d’Altafulla

Comunicació lliurada el 7 de juliol: El Ple de la Diputació aprova el PAM sol·licitat per Altafulla: 288.750,5 e.
Distribuït en 108.639,5 e per a l’adequació del camp de futbol; per bé que per al 2009, quan en rebrem la quantitat, podem perfectament avançar-ne la realització de l’obra.
Per al 2010, 115.446 e. per a la zona verda del campus del Roquissar. I per al 2011, 64.66 e. per a ampliació d’enllumenat a la Via Hercúlea.

Aprovat al Ple del 27 de juny, només amb l’abstenció d’ABG, el Projecte de la primera fase d’actuació a l’Estadi Joan Pijuan: adequació i arranjament
Tal i com indica la memòria del projecte d’aquest maig redactada per l’arquitecte Carles Galeano, el mateix autor l’agost del 2007 del de la nonata instal·lació de gespa artificial, la finalitat principal d’aquesta instal·lació és preparar la superfície del terreny de joc per deixar-lo enllestit, per a col·locar-hi gespa artificial en un futur més o menys immediat.
És per això que entre ambdós projectes moltes són les similituds, tret naturalment d’excloure, en aquest projecte d’arranjament i adequació, la base de betum i de gespa que representaven amb 195.388 e. el 53,2%* del pressupost d’execució material redactat l’estiu passat.

Hem comparat partida a partida ambdós projectes. La desglossem:
Pel que fa a enderrocs, moviments de terres i fonaments, el projecte aprovat presenta 7 actuacions menys i 5 d’idèntiques; en aquestes el cost unitari ha pujat el 19%.Finalment, aquest primer capítol del projecte passa de 24.456 e. a 10.027e. (per tant, només un 41%).
Altrament, als capítols de reg i abastiment + el de xarxa de sanejament, com que el projecte és idèntic de planejament amb la pujada assenyalada dels costos unitaris passem respectivament de 35.473 + 20.892 e. a 42.211+ 24.760 e.
En aquests conceptes queda demostrat que el sistema reg alhora afavorirà la pavimentació provisional (de base de tot-u (20 cm) sota de 5 cm. de sauló) com garanteix està preparat per a la instal·lació amb gespa artificial. Tal i com expressà la regidora d’esports Cristina Magriñà (PSC) al passat Ple de maig.
Lògicament, com hem advertit, al capítol quart, només figura aquest paviment: (100 x 64) m2 x 24,05 = 30.784 e. Al projecte d’agost de 2007 l’amidament era de 386 m2 més però el preu unitari era de 20,9 e.
Al capítol cinquè d’urbanització del projecte aprovat pel Ple l’estalvi ha estat del 87,5%: de 36.868 e. a 4.605. Al d’equipament esportiu, d’un 80,7%: de 18.529 a 3.507. Un estalvi absolut de 45.045 e. (*)
En definitiva, la primera fase suma un pressupost d’execució material i per contrata de 117.068 e.; al qual sumar el 16% d’IVA (18.730,85 e.), resultant-ne 135.798,64 e. de pressupost base de licitació. Si hi agreguem l’import de projecció i direcció d’obra de l’arquitecte **(11.543 e.) el cost exacte és de 147.330 e.
El projecte d’estiu passat integral l’execució material arribava al 367.634e; per tant la primera fase acabada d’aprovar n’és el 31,84%. Però l’execució per contrata llavors no coincidia amb la material sinó que hi agregava tres percentatges (13% per despeses generals + 6% de beneficis industrial + 6% de projecció i direcció d’obres) fins pujar 459.543 e. on aplicar el 16% d’IVa: arribant doncs a 553.070 e. de pressupost base de licitació.
Per això en aquest concepte definitiu el projecte de la primera fase representa el 27,63%. (***) .


(*) Correspondria sense estalvis el 46,8% és a dir 172.246 e. Comparats amb els 117.068 e. resulta el 147 %. Per tant els estalvis, tot i el 19% d’increment, en són del 47%.

(**) Al projecte integral era calculat pel 6% de l’execució material. Ara, pel 5%, el projecte; pel 0,5% l’estudi de seguretat i pel 3% la direcció de l’obra ( 5.853 + 585 + 3.512) e. Comparats, la primera fase per a l’arquitecte representa el 45% el integral.

(***) Per al finançament, sense la subvenció de la Diputació de 108.640 e. , calia encara sumar un 12,6% que feia pujar e lcost final a 673 mil e. a dividir en 10 anys. d’anualitats. Ara, en principi, l’operació de préstec s’ha de limitar a un màxim de 40 mil e.

Actualitat interna de la Hisenda Municipal: “situació dramàtica”…

0 comentaris
I) Disponibilitats mensuals garantides: 245 mil e (159 mil de bestretes de BASE: a compte d’IBI / 107.704* e. de gener a setembre, vehicles, matrícula urbana – brossa i guals - + 62 mil del Fons Estatal + 25 mil de taxes d’ensenyament) destinades exclusivament a personal (+ S.Social) + despeses financeres + despeses corrents mínimes, de proveïdors més urgents
En aquest darrer concepte, el darrer pla de disposició de fons aprovat per decret d’alcaldia de 26 de juny vigent fins setembre, n’estableix un íntegre llistat amb criteris de venciment.

Bestretes extraordinàries d’IBI el 2008: 300 mil ( març, Farré / Alasà) + 400 mil (Gené / Blanc, abril): per a pagament de tot el 2007; tret de les brosses al CCT, pendents des d’agost a desembre.
Suma d’ús d’IBI: en 8 bestretes mensuals (969 mil e.) + 2 extraordinàries ( sumant 700 mil e.) , de les quals devem després de cobraments d’executiva i voluntària entre febrer i abril, 580 mil e.

II) Problemes amb l’IBI:
Pressupostat 2008: 2.551.270 e. (Pressupostat 2007: 1.931.375 e. vs. Liquidat 2007: 1.536.329 ; per tant - 394 mil e. de desequilibri pressupostari === Cobrat en voluntària: 1.436.272,5 e. / 93,49%* )
Previsió: 2.247.000 e. que suposava cobrar-ne 1.946.463 e. (preveient- ne el cobrament al 90%: 2.022.300 e i restant-hi el 3,75% de premi a base: 75.836 e.). La quantitat es fonamentava en dades de padró de setembre de 2007.
Padró d’abril de 2008: 2.000.011 e., que suposa cobrar-ne 1 milió 780 mil e. i preveure per al darrer trimestre només un total de 230 mil e. procedents de BASE.
La qual cosa implica un desequilibri de 550 mil e ( el 20%!) sobre el pressupostat i de 250 mil sobre el previst (el 12%).
Causes: + 191 mil previstos amb quota sense deute, corresponents a fins a 725 unitats d’IBI, ja oficialment reclamats per escrit. Notícies de darrera hora fan suposar que l’agost seran posades a liquidació, amb una previsió final d’uns 360 mil e. considerant el cobrament dels endarreriments. Ingressant doncs durant aquest exercici i amb el procés en curs d’actualització d’altes per un agent cadastral contractat per BASE esperem minvar al màxim el desequilibri.

III) Satisfacció en la recaptació de plusvàlues:
Pressupostat 2008: 150 mil e. (Pressupostat 2007: 226 mil e. vs. Liquidat: 40.158,98 e / 17,76%)
Liquidat durant 2008, fins el 20 de juny: 377.615 e. corresponents a 375 operacions (251,74% del pressupostat // 111,11% dels 376 mil e. pressupostats sumant el bienni 2007-2008).
Mercès als 225 mil e. de plusvàlues fruit de la venda de “la Caixa” a Caprabo dels edificis ara d’Eroski; per cert, autoliquidats. L’interventor els ha destinat a reservar-ne 60 mil per als pagaments extres de Nadal; 35 mil per al contracte amb els socorristes d’estiu; 25 mil per al canon de l’Estat de costes. Ens ha permès pagar 76 mil e. de la factura de brosses al CCT de l’agost de l’any passat, de les quals devem encara 300 mil e.
El superàvit d’ingressos a plusvàlues i les previsions de liquidació d’IBIs pendents aporten la dada esperançadora d’almenys liquidar el previst com a ingressos al pressupost de 2008. El drama és que liquidar no vol dir rebre’n el mateix líquid. En aquest aspecte, la disposició efectiva per a pagar és on mantenim el diagnòstic / angoixa de la “situació dramàtica”.

IV) la liquidació de l’impost de vehicles havia d’arribar a finals d’aquest maig. BASE no ens la lliurarà fins finals de juliol, repercutint en uns innecessaris 700 e. en la gestió de la tresoreria municipal.

V) L’aprovació al Ple del Pla Econòmic i Financer i de Sanejament no podrà escaure’s fins el mes de setembre…

Fonxo Blanc / Regidor d’Hisenda

3/7/08

Actualitat interna de la Hisenda Municipal: “situació dramàtica”…

0 comentaris
I) Disponibilitats mensuals garantides: 245 mil e (159 mil de bestretes de BASE: a compte d’IBI / 107.704* e. de gener a agost, vehicles, matrícula urbana – brossa i guals - + 62 mil del Fons Estatal + 25 mil de taxes d’ensenyament) destinades exclusivament a personal (+ S.Social) + energies + despeses financeres + despeses corrents mínimes.
Bestretes extraordinàries d’IBI el 2008: 300 mil (març, Farré / Alasà) + 400 mil (Gené / Blanc, abril): per a pagament de tot el 2007; tret de les brosses al CCT, pendents des d’agost a desembre.
Suma d’ús d’IBI: en 8 bestretes mensuals (861.636 e.) + 2 extraordinàries ( 700 mil e.) = 1.561.636 e.

II) Problemes amb l’IBI:
Pressupostat 2008: 2.551.270 e. (Pressupostat 2007: 1.931.375 e. vs. Liquidat 2007: 1.536.329 ; per tant - 394 mil e. de desequilibri pressupostari === Cobrat en voluntària: 1.436.272,5 e. / 93,49%* )
Previsió: 2.247.000 e. que suposava cobrar-ne 1.946.463 e. (preveient- ne el cobrament al 90%: 2.022.300 e i restant-hi el 3,75% de premi a base: 75.836 e.)
Padró d’abril de 2008: 2.000.011 e. La qual cosa implica un desequilibri de 550 mil e ( el 20%!) sobre el pressupostat i de 250 mil sobre el previst ( el 12%). Per al setembre a desembre: 109 mil mensuals?
(+ 191 mil previstos sense quota, corresponents a fins a 725 unitats d’IBI, ja reclamats per escrit + procés d’actualització actual per un agent cadastral contractat per BASE)

III) Satisfacció en la recaptació de plusvàlues:
Pressupostat 2008: 150 mil e. (Pressupostat 2007: 226 mil e. vs. Liquidat: 40.158,98 e / 17,76%)
Liquidat durant 2008, fins el 20 de juny: 377.615 e. corresponents a 375 operacions (251,74% del pressupostat // 111,11% dels 376 mil e. pressupostats sumant el bienni 2007-2008).
Mercès als 225 mil e. de plusvàlues fruit de la venda de “la Caixa” a Caprabo dels edificis ara d’Eroski; per cert, autoliquidats. L’interventor els ha destinat a reservar-ne 100 mil per als pagaments extres de Nadal; 76 mil per a la factura d’agost de brossa del CCT; 40 mil per al contracte amb els socorristes d’estiu; 25 mil per al canon de l’Estat de costes).

IV) la liquidació de l’impost de vehicles havia d’arribar a finals d’aquest maig. BASE no ens la lliurarà fins finals de juliol, repercutint en uns innecessaris 700 e. en la gestió de la tresoreria municipal.