Altafulla amb tota la il·lusió

22/3/10

0 comentaris
La tarda de sant Josep, la junta de l'Ateneu de Dones acompanyades de les regidories de Cultura i d'Urbanisme visiten els futurs espais d'usdefruit després de la pròxima signatura d'un conveni.


Setmana decisiva per al nostre regidor: dimarts, al Consell de Cultura; dijous a la Comissió d'Hisenda i divendres al Ple, informarà, en demanarà dictamen i serà votat al Ple el reconeixament extrajudicial de les factures pendents d'actes culturals i festius de 2009 a pagar amb les partides d'enguany. Els conceptes i quantitats seran detallades en aquest blog, després de ser-ne informada la Sectorial de Cultura.


La sortida de Javi Sánchez consolida la victòria del C.D.Altafulla sobre el santa Creu de Calafell. Dóna la centrada al segon gol a Castro i culmina el tercer. Aplaudim que grups de joves i familiars segueixin i donin suport a l'equip quan juga a casa, les tardes de dissabte.


L'Administració de l'Estat ens ingressa 124.058 e. per compensar els beneficis fiscals en les quotes d'IBI otorgades a ACESA del 2004 al 2007.
Així aplica la Direcció General de Coordinació Financera amb les CCAA i Ents Locals l'acord de la Secretaria d'Estat d'Hisenda i Pressupostos del 15 de febrer que executa la sentència nº2092 de 25 de novembre de 2009 de la secció 8ª frl Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Madrid guanyada per BASE de la Diputació i un seguit d'Ajuntaments, entre ells el d'Altafulla.


Un centenar de propietaris de Baix a Mar volien que la Direcció Gral. del Cadastre del Ministeri d'Hisenda els desdomiciliés bancàriament el rebut l'IBI.
L'Ajuntament, que en té competència exclusiva de la gestió, en remetrà les sol•licituds a BASE, en qui la tenim delegada.
El seu objectiu, que " Desde este momento hasta nuevo aviso, el domicilio de pago será el que sigue (.......) a donde se deberán girar los recibos correspondientes, indicando cuantías, plazos de pago y lugar de ingreso de las cantidades pretendidas", tampoc està ben orientat: perquè un cop aprovat el padró, per edicte publicat al BOP, cadascun dels propietaris subjectes d'IBI, i dins el termini anunciat, si no pagem per domiciliació bancària hem d'anar a pagar a l'oficina de BASE al nostre Ajuntament.
L'única notificació domiciliada que rebrem serà per anunciar-nos els recàrrecs per impagament.
L'evident mala voluntat de complicar la gestió de l'IBI, tornant a procediments tradicionals - per cert, de quan el "castellano" tenia el monopoli com a llengua oficial i "la sufridas clases medias" pocs impostos pagaven - només complicarà la vida als habitualment tan mal aconsellats, segurament per allò que "la avaricia rompe el saco".


El nostre regidor, professor de secundària des de fa 30 cursos, ha fet vaga aquest dimecres.
La gota que ha fet vessar el got contra la gestió tecnòcrata i malfiant dels propis treballadors qualificats públics: la supressió de la línia de batxiller a 13 instituts, per "raons pressupostàries"; criteri que endevinem fa boi impossible l'establiment del batxiller a Altafulla quan pertoqui als actuals estudiants de 3r d'ESO i possibles noves matriculacions.

0 comentaris
Enric Juliana: "Espanya és federal quan la política té por, por de veritat, al que pugui passar". Així valora l'acord de totes les autonomies, en la conferència de santitat presidida per Trinidad Jiménez, de retallar en 1.500 milions d'e. la despesa farmacèutica.

El convilatà Carles Castro, en escaure's els XXX anys de les primeres eleccions nacionals al Parlament de Catalunya, ens exposa les Dues ànimes del vot català. Com a sociòleg electoral de referència, i des de les seves pagines de la Vanguardia.
"La clau de la victòria de CiU radicava en la condició de majoria sociològica compacta que ben d'hora exhibí aquest centre catalanista com a expressió política de les nodrides classes mitjanes, urbanes o rurals. Unes classes mitjanes que, a més, es mobilitzaven de forma natural quan s'adonaven no només que el partit es jugava a casa (tesi de Roca Junyent ja el 1980) sinó que la casa es jugava al partit. I per això concentraven les seves paperetes a la marca que, a llur paper, millor encarnava llur identitat, llurs inquietuts o llurs esperances. També, la capacitat hipnòtica de Jordi Pujol, com a màxim oracle d'aquest moviment polític tingué prou a veure amb la collita de vots que semblava inversemblant pocs abans de les primeres autonòmiques.
Aquesta explicació serveix fins avui; fins i tot quan el PSC ha aventatjat CiU en unes autonòmiques com succéi el 1999 i 2003. Aquest "accident" electoral no s'escaigué tant a causa que el PSC presentés el seu millor candidat possible, Pasqual Margall, com al cisme produït dins el nacionalisme i les classes mitjanes catalanistes per dos factors letalment combinats: el desgast de CiU després de 20 anys al poder i la desafecció entre els seus seguidors d'un pacte amb el PP que expressà les seves majors contraindicacions quan identitàries quan aflorà el bel•ligerant neocentralisme de J.M.Aznar.
Com és ben sabut, aquest cisma provocà una dispersió del vot nacional-catalanista a través de dues marques distintes: una CiU envellida i desgastada pels anys i una ERC, flamant i renovada. Però les xifres no haurien d'haver enganyat: junts o per separat, aquest escons seguien traduint-se en una majoria nacionalista al Parlament. Certament el sufragi nacionalista en llurs distintes expresions no va més enllà del 30% del cens electoral català. Però el nivell de participació i de cohesió política d'aquest vot a les autonòmqiues és molt superior a la resta de segments electorals i, per això, quan es concentra en una sola força és imbatible. Sobretot en un escenari d'elevada abstenció com el català.
Per als derrotats socialistes, l'explicació del seu fracàs era igual d'elemental, però més difícil de digerir: bona parts dels seus potencials electors consideraven que que l'únic partit on se la jugaven era a les generals ( i en menor mesura a les municipals) i només en aquests tràngols s'activaven a favor d'una majoria d'esquerres (però a Espanya). Després, a les catalanes se'n desentenien o es despreocupaven del resultat, o fins i tot apostaven per altres marques més idònies per a aquesta mena d'eleccions (amb expressions pròpies del psiconàlisi polítiques: "cal votar els de casa", "són unes leccions només per a catalans"). I tot plegat privava al PSC a les autonòmiques de la meitat dels vots que collia a les generals. Però, és clar, l'explicació completa del misteri era massa dolorosa per a admetre-la. En realitat, la força del PSC a les generals provenia d'un vot conjuntural i d'al•luvió que - tal i com han certificat els sondejos - sumava components molt heterogenis: el vot obrer de l'esquerra espanyolista, el sufragi de la classe mitjana d'esquerra catalanista i el vot útil d'un amplíssim centresquerre que veia al PSOE de González la millor opció per a governar Espanya. Arribades les autonòmiques, aquest fràgil magma d'identitats es desfeia con un terró de sucre i CiU emergia com la força més consistent.
A les autonòmiques del 2006, CiU seguí pagant la divisió d'aquesta base electoral.I a les generals de del 2008, el socialisme català disfrutà d'un renovat miratge, amb la contribució de molts electors (inclosos no pocs de CiU o d'ERC) que van prestar el seu vot a un PSOE percebut com l'únic dic de contenció contra l'"uniformisme identitari i l'agressivitat ideològica del PP".
Tan mateix, aquests factors difícilment tornaran a repetir-se".

L'endemà, dins la secció Tendencias feia balanç històric dels líders que han transformat contratemps en oportunitats (des de Kennedy amb la crisis dels mísils de 1962 fins a Gordom Brown durant la crisis financera de la tardor de 2008). Conclueix: la fòrmula de l'èxit davant les calamitats no té cap secret: actituds amb resolució, un discurs dur i realista però prenyat de promeses i, sobre tot, una impressió de proximitat envers els afectats".

Anton Costas:"Es tracta de posar en valor el que tenim i contrarestar la fracasomania*. Tenim un teixit empresarial modern i competitiu que, contrariament al que succeïa fins la meitat del segle passat, no únicament exporta l'aperitiu i el postre als mercats mundials ( olives, embotits, "fino", formatges i taronges), sinó també productes manufacturats, serveis avançats i tecnologia. Tenim raons per a l'autoestima i la confiança".

(*) Prové de dues fons: la crisi econòmica ha generat un exagerat criticisme sobre el nostre sistema econòmic i la confrontació entre PSOE i PP. Ha sorgit una epidèmia de reformadors i cada partit qualifica de fracàs total el que fa o proposa l'altre.


Fernando Vallespín: "¿Qué es más de izquierdas, resolver los problemas económicos de manera urgente -¡caiga quien caiga!- para volver cuanto antes a una senda de crecimiento y a partir de ahí redistribuir o emprender mayores políticas sociales, o posponer esas decisiones en nombre de la salvaguarda de los más afectados por la crisis y mantener así cohesionado su electorado natural? Esta es la alternativa, ciertamente trágica, ante la que se encuentra nuestro Gobierno".

Javier Pradera: "Aguirre sabotea la subida del IVA con una mano y con la otra mendiga al Gobierno 20 mil millones".

Sic transit gloria mundi: N'Antònia Munar, reina / frontissa de la política de Mallorca i Ses Illes durant els darrers quinze anys, lliura el seu passaport, cada 15 dies es presentarà al jutjat i evita la presó amb una fiança de 350 mil euros. Dos exsecretaris generals d'Unió Mallorquina van ser condemnats a presó el desembre de 2009: Tomeu Vives a 4 anys i mig; Damià Nicolau a 2 anys; per prevaricació i malversament de fons a l'àrea d'Urbanisme del Consell de Mallorca. Dos més estan en llibertat sota fiança de 100 mil e.: l'exconseller de turisme balear Miquel Nadal i Ángel Flaquer, conseller insular.

Joan Majó: "Fou un error privatitzar Argentaria i Endesa".
"Tant en el cas d'Endesa com en el d'Argentaria, la meva posició era d'oposició. Era a distància ja que, si no m'erro, ambdues privatitzacions foren decidides per J.M.Aznar. En un i altre cas es tractava d'empreses que subministren un bé bàsic per a les persones i per a les empreses, com l'energia elque èctrica o el diner. Tant el sector elèctric com el sector financer han d'estar fortament regulats i, per bé poden operar-los agents privats, és obligació del poders públics que els objectius de benefici empresarial no s'avantposin a les exigències de servei públic. A més de lleis, comissions de control i sancions (que facilment són burlades), s'ha fet evident que la presència d'una empresa pública actuant al sector és una eina molt eficaç per desplegar aquesta vigilància i per a prioritzar objectius. Per això em vaig oposar, mentre era al capdavant del Ministeri d'Indústria i Energia, a la privatització d'Endesa i vaig jutjar com a desencertada la desaparació del BEE, l'únic banc públic operatiu al mercat.
Avui segueixo convençut que, sent pública, Endesa hagués invertit més a la Costa Brava i menys a Xile, encara que el criteri els ha resultat més rendible, i crec que el Banc Exterior hauria ara esdevingut un bon canalitzador de diners cap a les empreses, en lloc d'obligar a l'ICO a fer un gran esforç sense la infrestructura adient.
Quina dissort!


Argumentari intern del PSOE, que PAU comparteix, justificatiu de la "moderada i impopular pujada d'impostos que ara toca" decidida pels mateixos que ens van baixar els impostos en temps pròspers, criteri que no compartim precisament.
"490 mil pensionistes: la pujada cerca de recaptar 5.150 milions d'e, equivalents a la prestació anual de 490 mil jubilats o 827 mil prestacions socials a grans dependents durant un any.
"A la cua de la UE en pressió fiscal: la mitjana europea és del 39,3%. L'espanyola al 2009 fou del 30,9 del PIB, quan el 2003 - feliçment darrer any del PP - fou del 33,9%. Pel que fa a l'IVA el tipus mitjà europeu és del 20%.
"Només cèntims de més: traduït al dia a dia, encarirà 1e. un rebut de telèfon de 60e; el bitllet de metro d'1 e. només 0,1 e.
"La FAES del PP recomenà de pujar l'IVA. Rajoy la titlla, hiperbòlicament" de "sablazo" / garrotada.
"El PP entra en contradicció: a l'Ajuntament de Madrid, el de màxim deute espanyol, els seus alts càrrecs han estat duplicats des de 2004 i han gravat la recollida d'escombreries. A la CA de Madrid el metrobús s'ha encarit el 22%".

15/3/10

0 comentaris
Amb 7 expulsats a Valls, el segon gol del jove George marca el 3 a 1 d'un partit que vam poder ni acabar.

Cinc regidors del Govern, Ferré i Alasà visiten el Centre d'Entitats del Comunidor en l'acte de recepció de l'obra la tarda del dijous 11 de març.
L'amplíssima planta baixa disposa de tres seccions separades per portes corredisses; dues han de ser d'ús preferencial per a l'Ateneu de Dones.
El sotaescala i l'habitació adjacent a la triple sala semblen destinats a la Penya Ciclista.
Garantits resten així els drets adquirits de les dues entitats històricament albergades al Comunidor.
Els sis grans espais, estratègicament orientats per a llum natural solar, destinats a seus socials i oficines i oficines d'entitats han estat diferenciats amb un color diferent a cada porta.
Les solucions de l'arquitecte Xavier Mercadé acaben de brillar amb les elegantíssimes sèries horitzontals d’enllistonat de fusta de portes i finestres.
Amb l'alé de fons i el dit com a retolador el nostre regidor va escriure el mot "Conxita" en la finestra central, en reconeixement a tota la seva dedicació durant el llarg any del procés de construcció del Centre d'Entitats del Comunidor.


Balanç econòmic dels actes proHaití: 6 mil e. per a Intermon Oxfam procedents de la primera tongada a seus municipals (La Violeta i Esplai) + 1.633 e. per a Creu Roja, recaptats al concert de la jazzorquestra de l'IES a la Violeta + 1.300 e. per a la Unitat Canina k-9 de Creixell i Farmamundi, dels darrers concerts joves a la Violeta.
0 comentaris
"Es tremendo que las madres se vean obligadas a acudir a los libros par saber qué hacer cuando su bebé llora, cómo comportarse por las noches, cómo alimentarlo, etc. Y digo que es tremendo porque tanta la crianza como la lactancia tendrían que aprenderse de forma natural, por imitación. Ambas deberían haberse experimentado desde la más tierna infancia. Pero como vivimos inmersos en una crianza de separación, necesitamos libros que no guíen hacia formas más naturales de crianza, basadas en el cariño y el contacto con nuestros hijos" (Adolfo G.Papí: El poder de las caricias)


Deutes a llarg termini a finals de 2009: l'Ajuntament de Madrid del PP deu nou vegades que el de BCN del PSC-IC: 6.762 milions vs. 725. El total dels ajuntaments espanyols: 28.770 milions d'euros; sumant diputacions, consells i cabils illencs: 34.594 m. ( + 7.855 dels organismes que en depenen).
Les CCAA sumen a finals de 2009 fins a 86.280 milions d'euros de deute a llarg termini. Inclou l'administració general, les universitats i els organismes i empreses administratives. Els ens, empreses i organismes autònoms no administratius, totes aadministracions públiques dependents de les CCAA hi sumen 15.416 miions d'euros.
El rànking, en % del seu respectiu PIB, també l'encapçala una autonomia governada pel PP: amb el 14,1, evidentment el País Valencià. Seguida de Ses Illes, amb el 12,5%. Catalunya boi que fa pòdium amb el 11,5; però la supera per una dècima la sempre del PSOE Castella la Mancha. Galiza, amb el 8,8% completa les cinc nacionalitats i regions per sobre de la mitjana estatal de 8,2.
Amb el 6,2 vet ací que coincideixen la foral Nafarroa, la receptora neta Extramadura i la donant màxima Madrid. Les supera, amb un sensual 6,9 Andalusia.
Com calia esperar, el concert econòmic basc els permet situar-se amb un endeutament mínim del 3,8% del seu PIB.

Miguel Delibes (17-X-1920 / 12-III-2010): "La pérdida es uno de los móbiles del escritor. El sentimiento de pérdida o de las cosas que no van bien ni son siempre tan florecientes como pensamos, eso es lo que nos da razones para escribir y para lamentarnos".
"No hay disculpa de que fue la derecha o fue la izquierda. Entre todos jodieron España"
"Estudié regularmente, y los 15 años me planteé que debía hacer una carrera... Pero Franco debió pensar que yo era muy joven para entrar en la Universidad y abrió la Guerra Civil. En las guerras no gana nadie, pierden todos, eso aprendí. y si la guerra es civil la pérdida es más fuerte que la de cualquier otra guerra. Eso me familiarizó con la muerte".
Francisco Umbral, que es va fer al Norte de Castilla i de qui Delibes reconeix com "el último conquistador de Madrid por las bravas", al seu Diccionario de Literatura de Planeta (1995) ens el glossa com el qui "tiene el don humano de la vida, eso que se llamaba don de gentes, y que en él es una capacidad de otorgar el don a la gente, de elevar espiritualmente a quien le conversa
"Esta capacidad de entenderse hombre a hombre, por encima y por debajo de las generaciones, explica bien el novelista de los tipos, de la gente corriente, de las cosas que pasan, de los furtivos de Valladolid y los castellanos de pan llevar. Miguel en sus libros habla poco de hidalgos y de escudos, sino que le interesa el obrero, el campesino, el profesional de la otoñada, el hijo de la espiga, el hombre que no es lobo para el hombre, sino solamente lobo para el lobo".
Mario Camus, que dirigí la versió de "Los santos inocentes" retrata tota l'exemplar integritat moral de Delibes: "Nos dió una lección magistral cuando nos contó la facilidad con que había rechazado un premio de bastantes millones que le ofrecían cuando apenas había escrito dos capítulos.
- Qué pensaran de mí - dijo.
- ¿Quien? - le contestó el mensajero.
- Los que han presentado sus novelas al premio y se encuentran con que está dado antes.
- Eso qué importa; pensarán que su historia era la mejor, sin duda.
- A mi me importa, y mucho.
Y de esta manera zanjó la cuestión.
Publicó la novela y no se jactó nunca de su rechazo y al contarlo le pareció imposible que alguien se prestara a semejante chapuza. Así es como siempre me gustaría recordarle. Fiel a sí mismo, a su literatura, a su manera de ver la vida. Sin aspavientos, socarrón, tierno e inflexible en sus planteamientos personales".


El qui fou corresponsal del Financial Times W.Chislett ens reflecteix al mirall més fiscalitzador:
"Un recent i exhaustiu estudi anàlisi comparada obra de Young&Rubicam(R&Y) demostra que Espanya encara segueix essent considerada, en major o menor mesura, un país de festes i migdiades, i que els seus productes i serveis, amb algunes notables excepcions, acostumen a relacionar-se amb una imatge d'escassa qualitat i de nivells d'innovació, lideratge i dinamisme escassos.
Segons R&Y, el desafiament rau en assolir l'equilibri adequat entre entre la passió i la sociabilitat, principals elements de l'ADN del país, i l'alta qualitat i la serietat.
En aquest sentit ajudaria que Espanya disposés de més diplomàtics per a fomentar els interessos del páis (RU en té 4 mil i Espanya, uns mil; és a dir, proporcionalment la seva dotació és molt menor, ja que la població espanyola representa el 75% de la britànica i el seu PIB se situa en 2/3)
En aquest context, l'esperpent de proposta de la presidenta de la CM sobre el "patrimoni cultural" de les curses de braus no ajuda- ans el contrari - a millorar la imatge d'Espanya a l'exterior".




Enric Company: "Vivim una cultura paradòjica. Per un costat, tolerem malament que els poders públics s'immisceixin en la vida dels ciutadans amb regulacions, com les restriccions a la velocitat de circulació, l'accés a determinades rutes, a zones protegides, etc. però, al mateix temps, demanem i exigim d'aquestos mateixos poders que ho tinguin tot sempre controlat, fins i tot allò que és tan difícilment previsible com si una nevada assolirà els 10 o els 30 cm. de gruix.
Suportem malament la incertesa i que els imprevistos modifiquin les nostres rutines. I en tot sempre cerquen culpables".


La columnista de The Washington Post Dana Milbank compara amb enginy el paper de dues peces de l'entorn d'Obama - el principal assessor David Axelrod i Rahm Emanuel cap de gabinet: "Axelrod té una millor visió del paper històric d'Obama, però Emanuel coneix millor la geografia on ha de moure's".


Xavier Vidal-Folch: "El que sembla succeir des de la crisi és que tocaria a la seva fi la creixent assimetria entre la UE i els països riberencs del sud de la Mediterrània. Que la divergència començaria a convertir-se en suau i tímida convergència.
Sobtadament començaríem a adonar-nos que els emergents no són únicament Brasil, Xina o Índia, sinó també en format més modest, alguns dels oblidats o menystinguts veïns de la Meditarrània, sobre tot els dels dos extrems, Turquia i el Marroc. De presentar-se crònicament com a font de problemes, irromprien en escena com a "finestres d'oportunitat" per a fer negocis aplegats.
Doncs bé, dos esdeveniments que en prou feines han merescut honors, otorguen plataforma geopolítica adequada a aquest nou escenari econòmic.
Un, la cimera UE-Marroc a Granada. Ultra les exigències democratitzadores, ha acordat tot un programa per a incorporar el regne alaudí a l'Espai Econòmic Europeu, sota el lema de la política de veïnatge: "Tot compartit, tret de les institucions". Amb especial èmfasi en la immediata aproximació de la legislació marroquina a la comunitària, el seu camí cap a la lliure comerç complet i la seva contrapartida, el suport a transports i altres programes de cooperació de Brusel·les.
L'altre, la inauguració de la seu de la Unió per a la Mediterània a BCN, i l'elecció del seu secretari, el jordà Ahmad Masadeh. Amb un programa econòmic molt concret, micro, a descontaminació, autopistes, energies alternatives, xarxa universitària i desenvolupament empresarial. Fent rotllana anant per feina pobles que abans només es disparaven. Aquest miracle".

Josep Ramoneda: "Ser valent en política és dur, perquè requereix oblidar el riscos de perdre el poder. Però és el que distingeix el gran polític del polític mediocre".

Emilio Botín, en èxtasi de cofoi triomfador, es fotografia a tota pàgina de publicitat flanquejat per Massa, Alonso, Hamilton i Button: per a anunciar les 300 beques a universitaris dotada amb... 5 mil euros... cadascuna. "Cada Beca Fórmula Santander de Movilidad Internacional estará dotada con 5 mil euros para sufragar los costes de matrícula, el desplazamiento, la manutención, los gastos de viaje y el alojamiento de los unversitarios". Vet ací que 100 dels estudiants han de procedir de les universitats espanyoles ( com Fernando Alonso), 100 del Regno Unit ( com Lewis Hamilton i Jenson Batton) i 100 del Brasil ( com Felipe Massa). El més "pilota" dels pilots segur que el más alt del quintet: "Aquest programa és estupendo, ja que els joves tindran una oportunitat increïble": d'una beca anual de 5 mil euros...?

8/3/10

0 comentaris

Els ajuts d’urgència de Benestar Social atorguen 480 e. per a un rebut de lloguer; 214e per un de llum i (63 en transport escolar + 127 e. en rebut de llum). En felicitem al regidor Juan Spuch.

Aquest dijous, 11 de març a les 5 de la tarda, recepcionarem el Centre d'Entitats del Comunidor, amb assistència de tots els regidors del Ple, expressament convidats i de l’arquitecte municipal Xavi Mercadé, autor i director del projecte i obres. La inversió forma part de la primera remesa dels Plans ZP.

Fins a 70 començals a l'esplèndida doble paella de l'Ateneu de Dones, a la Violeta, celebrant aquest 8 de març el Dia Internacional de la Dona.

Iribar Tapa-Tapa renuncia al cobrament del servei de truites del dijous de Carnestoltes, reaccionant a les insuficiències del seu servei.

La sentència 412/09 del Tribunal Superior de Catalunya ( 3ª del contenciós administratiu) estima parcialment el recurs de la Comunitat de propietaris de Residencial Altafulla contra l'acord municipal de 19 de maig de 2003: declara nul el projecte d'urbanització que establí l'entorn d'aparcaments asfaltats, enllumenat públic, xarxa de distribució d'aigües, murs de contenció i estació transformadora a la zona dels cinemes / comercial de les Bruixes.
Correspon a sòls no urbanitzables fora de la Unitat d'actuació.
La pròpia Generalitat, que el 3 de juliol de 2002 n'havia aprovat la modificació puntual del PGO per a donar cobertura legal a la construcció del conjunt privat de les Bruixes i del Poliesportiu públic al Comunidor / Roquissar i que considerava "opcional la utilització de parcel•les veïnes per als aparcaments" també perd en la seva posició de "inadmisibilitat del recurs".
No caldrà pagar-ne les costes.
Els propietaris recurrents han de llegir en la sentència: "nada impide que la finca Gaià se destine a zona de equipamiento lúdico y comercial y, la finca Comunidó a equipamiento deportivo, objeto de cesión al Ayuntamiento".
Íntegrament i única redactada en castellà, la sentència fou datada el 5 de maig de 2009 i ens fou lliurada el 2 de febrer de 2010, entrant al nostre registre vuit dies després. La Junta de govern local del 4 de març n'hem acatat la sentència 412/09.



El nostre sentit condol al Pep i el Tonín Galiana Algado en la mort de la seva mare Carme Algado Miralles, a prop dels 84 anys.


Després de guanyar a casa el Tancat, amb gol d'estil del jove George, malgrat marcar dos cops a sant Jaume dels Domenys també perdem. ("També"... perquè amb dos gols de Messi a l'Almeria de Juanma Lillo, l'empat de Barça fa líder per gol average un Madrid capaç de capgirar un O-2 al Sevilla). Així que el dissabte 6 del III, tres equips amb dos gols en camp contrari surten decepcionats)



Josep Oliver: "Els llocs de treball femenins creixen més en les expansions i cauen menys en els crisis". "Des de 1977 fins avui s'han incorporat al mercat laboral 3,6 milions d'homes i 6,3 milions de dones". Fa quinze anys, l'atur femení es repartia entre un 31% de dones i un 18% d'homes; en la darrera EPA de 2009: 19,2% de dones i 18,7 d'homes: els propers mesos per primera vegada, l'atur masculí pot superar el femení. Per al catedràtic d'Economia Aplicada de UAB, la causa del capgirament històric és doble: major formació de les dones i també que el 85% de les dones treballava al sector serveis i només el 2% a la construcció - a dades de principi del 2008.
En el reportatge publicat a la Vanguardia del dijous 4 de març, l'infograma pouat de l'informe Man Power estableix cinc etapes de la nostra economia entre 1978 i ara:

1978-85: de crisis energètiques
1986- 91: d'expansió
1991-94: crisi
1995-2007: la dècada prodigiosa
2008- X : crisi actual


David Bankier (1947 - 2010), investigador de l'Holocaust: "El record és l'experiència de cadascun dels supervivents de l'Holocaust. La memòria és la representació col•lectiva que té el poble jueu o la humanitat d'aquest records individuals; no sempre és la suma de records individuals, sinó una construcció que molt cops depèn de l'època d'elaboració, , per la qual cosa la memòria canvia".
"Mou a la reflexió saber que l'horror de l'Holocaust jueu a l'Alemanya nazi fou consentit per tota una nació a canvi dels avantatges que suposaven el treball dels deportats jueus i la confiscació de béns del jueus".
La filòsofa israeliana Idith Zertal a l'entrevista de la contraportada recomana de repensar críticament aquella memòria com a "consciència homogeneitzadora" dels fills d'Israel: "No podem seguir veient el món només a través d'Auschwitz. Per poder seguir units ens vam convertir en ostatges d'aquest passat, de la nostra condició de víctimes i de la necessitat de considerar la resta del planeta com una amenaça. La meva mentora Hannah Arendt demostrà que les comunitats que es veuen a sí mateixes com a víctimes i amenaçades es tanquen i alhora tanquen files; eliminant l'espai de llibertat de cada membre individual, al que priven d'opinió pròpia sota pena de traïció. Estic convençuda, amb Shlomo Ben Ami, que podríem superar aquest victimisme obsessiu i deixar de malfiar de la resta de la humanitat i arribar igualment a esdevenir un poble reconegut. Per bé que l'Israel d'avui no dóna molt motius per l'optimisme. L'esquerra que tant influí en la gènesi de l'Estat jueu avui és residual. La nova immigració prové de règims totalitaris excomunistes i només abraça la dreta pura i dura".

Tanquem el prisma perspectives amb les respostes l'escriptor David Grossman (n.1954), a Babèlia: "La Història governa Israel. Si ets adicte a la història el teu futur està en perill. Especialment quan és tan traumàtica. Des de 1967, qui dicta l'agenda i es beneficia dels pressupostos són la dreta i els colons, un petit grup devot que ha segrestat una nació sencera i confiscat el nostre futur".
" Si la Shoà es manipula i es converteix en l'únic pilar de la identitat israeliana és una errada. No es pot oblidar, naturalment; però es poden extraure altres conclusions: ¿com ens comportem a Gaza o amb les nostres minories? Ser tan forts implica responsabilitat. No podem destroçar els palestins perquè som més forts. (Però) no embellim la situació: Orient Pròxim mai no acceptat el dret d'Israel a existir. Per bé que no ho idealitzo, vull tenir un exèrcit molt fort perquè no me'n fio de la bona fe dels països àrabs. Com entenc també que no es refiïn de nosaltres".
Amb la penetració, lucidesa i cruesa del gran escriptor adverteix: "Israelins i palestins ja no es coneixen, únicament veuen reflexos de les seves sospites. ¡Les sospites i l'odi recíprocs són tan intenses! Els dos pobles afronten una situació suïcida. No disposem de massa temps per a resoldre aquest conflicte perquè ben aviat emergiran més i més fonamentalistes entre palestins i israelians".
El propi D.Grossman recomana que els polítics a la manera dels escriptors, arribin fins als racons més amagats de l'ànima humana i convençuts de les descobertes actuïn persuasivament per tal de fer veure el conflicte de manera diferent. Però, s'adona que "els líders no acostumen a ser gent valenta. Per a sortir elegit a Israel has de ser un guerrer, perquè Israel està sempre en guerra. Però en refiar-nos dels guerrers boi que ens condemnem a contínues guerres. El guerrer pensa en subjugar l'altre abans que parlar amb ell. Però és justament al revés. Si humilies l'altre mai no tindràs un veí just".
La funció de l'escriptura en la vida de Grossman és la d'única eina per a comprendre-la: "Sé que si no escric sobre una cosa no la comprendré".


Luis Fernández-Galiano, arquitecte: "Necessitem ciutats més denses i compactes, però no més altes; a l'igual que necessitem arquitectures més útils, però no trivials. I per a combatre la fascinació contemporània per la insostenible suburbanització, que extén indefinidament els límits de la ciutat, hem d'explicar que la casa unifamiliar i el vehicle particular han de ser domesticats, perquè la ciutat jardí és la menys verda de totes."


Luis Arroyo, president d'Asesores de Comunicació Pública ens ofereix gratuïtament aquest consells, d'aplicació a distints nivells en la terrible competència política inherent a la Democràcia Pluripartidista en Societats Obertes, el mètode menys dolent per a autoorganitzar-nos:
"Si ZP trabaja más en equipo; si imprime secuencias lógicas a las iniciativas (primero se explica el problema, luego se escucha y debate, luego se propone la solución, luego se aprueba, implanta y evalúa, como Blanco hace con los controladores); si sale del despacho, se quita la corbata y apela al esfuerzo compartido; si agita al PP con iniciativas que los pongan nerviosos y que muestren su cara más antipática; si transmite real y simbólicamente fuerza, unidad y defensa del ciudadano, que en crisis es lo único que importa; y si el PP sigue haciendo el ridículo con excesos como los de Aznar o Aguirre.. si todo eso ocurre los índices de desconfianza pueden recomponerse y el PSOE recuperarse."

Joan Majó sap generalitzar, en l'estela del cas de la mediadora de Cunit,: " Els bisbes no poden, de forma tallant i dogmàtica, imposar un criteri i obligar a una conducta determinada, i menys encara amenaçant amb represàlies. Aquests capteniments són contraris a la llibertat que el propi Evangeli atribueix a les persones i suposa una greu confusió entre acompanyament pastoral i disciplina jeràrquica. Representa voler convertir l'Església, comunitat de fidels, en estructura de poder.
Quelcom de semblant s'esdevé quan alguns imans coaccionen llurs seguidors, amb conductes que infringeixen les lleis civils del país que els acull, per tal de mantenir regles i costums derivades de llurs creences.
El dret a la diversitat té un límit: el compliment de les lleis civils del país d'acollida, i especialment aquelles que protegeixen la dignitat de tots els homes i dones".

A les seva pàgina de cada dissabte, durant anys i anys, l'agre / fiscalitzador Gregorio Morán a "Fundamentalistas son los otros" (6-III) insisteix en opinar sobre l'afer de Cunit, amb criteri molt panoràmic: "Es obligado recorrer nuestras galerias de espejos, porque debemos reflejarnos antes en los retratos de familia. El primero, que obliga a la humildad, es el reconocimiento del tiempo que tardó la Iglesia católica en aceptar la democracia y el liberalismo, incluso en los límites en los que se mueve actualmente. Aquí todos parecemos hijos de hidalgos, y amén de prosapia, liberales de cuna. Por eso es más incongruente y despreciable el comportamiento de la alcaldesa de Cunit y su contubernio con el imán frente a una musulmana liberal. Porque ha hecho lo mismo que los alcaldes de todas las dictaduras: preferir la injusticia al desorden. Disculpar la represión en aras a aplacar la bicha fundamentalista. La alcaldesa, y sus colegas del PSC que la respaldan, se retratan en Goethe sin saberlo, y se colocan en el lugar preciso que les otorga la historia: fuerzas conservadoras a favor del statu quo"



Lluís Bassets a "Las personas del verbo" (títol també del volum de la poesia completa de Jaume Gil de Biedma) sap posar el conceptes, reflexions i propostes al conflicte a Salt, on irromp el "Nosaltres i vosaltres. El conflicte salta quan la frontera de la identitat esdevé la determinant de les relacions socials.
Però, tan mateix, uns i altres són víctimes, però no exactament de les seves mútues pulsions excloents. Diguin el que diguin uns i altres, ells són els primers a pagar per la crisi. Els més dèbils són els immigrants i els seus veïns humils, les famílies autòctones obligades a compartir la franja de vivendes més barates, els qui encara no han pogut pujar l'escala social buscant un pis en una zona més acomodada. La busca d'un lloc de treball o a cops d'un minúscul ajut públic poc suscitar la competència entre ells i com a resultat, la reacció racista.
Hi ha qui creu que el futur d'Espanya i de Catalunya es juga al TC o en les consultes sobre la independència. La política i el periodisme nodreixen abundants esquers per tal que els ciutadans s'angoixin amb falsos problemes.
El futur de la nostra societat es juga en la integració dels immigrants. Han arribat per a quedar-s'hi, ja són imprescindibles per al nostre desenvolupament econòmic i el nostre Estat de benestar, i constitueixen l'aspecte més pròxim i més humà de la nostra realitat d'un món globalitzat (1) .
Salt no és una símptoma ni un laboratori. És el mirall on hem de mirar-nos per observar cap on volem anar.
En aquest espai públic (2), ara convuls, podem veure només un problema d'ordre públic. Els municipis demanen més policia, la policia més contundència als jutges, i els jutges s'arroncen d'espatlles i asseguren que el càstig als multireincidents no és cosa seva sinó del Ministeri de Justícia o del Govern autonòmic, que no ha creat els registres dels qui cometen faltes en sèrie per a deixar-los a la presó en aplicació del Codi Penal vigent. Noti's que el municipi i la policia, les autoritats de proximitat, són els qui carreguen amb el pes de les dificultats, mentre que el poder judicial es renta les mans i en transfereix la responsabilitat cap a munt.
En realitat estem, com sempre, davant d'un problema polític: integrar els immigrants és construir un nosaltres inclusiu que no deixi a ningú fora. Això és la polis, la democràcia, a qui tots han de sometre's, inclosos els jutges. L'extrany és que aquests temes no arriben als parlamentaris, ocupats en altres tasques"


(1) De Lluís Bassets és la tesi tan lúcida i pertinent de la "Catalunya fractal". Als fractals cada peça del conjunt conté tota la complexitat de tot el conjunt: "Cap part d'Espanya no representa millor el que és Espanya avui des del punt de vista dels orígens de la població i de la multiplicitat de sentimens de pertinença". "Ens veiem reflectits com a catalans en el món en la seva sencera diversitat, però a Catalunya trobem aquesta diversitat del món". Cal retenir-ho...

(2) En la versió original, en castellà, figura l'expressió d'etimologia àrab "azogue" (mercat, espai de comerç i relacions socials). Al mot "immigrant", en gerundi - acció continuada, permanent - preferim el participi passat "immigrat " - ja instal•lat, establert, assentat al territori de destinació.



L'alcalde de BCN, el socialista Jordi Hereu i el de Madrid, Ruíz-Gallardón fill, en un diàleg durant un trajecte d'AVE organitzat pel País el passat divendres 5 de març al convoi 030390, responen a com mitigar els problemes de creixement d'immigració combinat amb crisi econòmica:

BCN (17,53%).- Fent provisió de serveis públics. Per això fem més guarderies, col•legis i centres de salut que mai. Normalitat significa no especialització. Jo no sóc partidari del multiculturalisme, d'una ciutat segregada, ni de la tesi francesa per la qual el qui arriba s'ha de desprendre de tot el que porta per esdevenir un ciutadà republicà. Nosaltres volem la interculturalitat, un procés homogeni per tal que s'escaigui integració i mixtura. En 10 anys a Espanya s'ha viscut el que a la resta d'Europa ha passat en 40 anys.

Madrid (17,41%).- Hay que aprender de los errores de nuestros vecinos. En Francia, los hijos de los inmigrantes se han sentido excluidos. Y la clave es la integración: a nadie se le debe forzar a abandonar su cultura, pero nadie se debe quedar al margen de esos valores. En Madrid no debe haber barrios para inmigrantes. Sería un error garrafal"

Una "revolució kepleriana" en les relacions entre ambdues ciutats suposen els criteris d'ambós batlles. En lloc de defensar el seu propi centre amb exclosió s'adonen que vertebren una el•lipse on fan el paper de focus, amb eix el propi AVE - que permet treballar a un lloc i viure a un altre, ajudant a trencar idees preestablertes:
(F1)"El progreso de las dos ciudades beneficia al conjunto de España porque somos los grandes motores de la economía y del discurso cultural y social".
"Uno de los fenómenos más positivos de cooperación cultural ha sido la creación del Caixafòrum en Madrid. Se ha convertido en la segunda institución preferida por los madrileños".
" Son puertas de entrada a mercados internacionales. BCN para los asiáticos y el sur de Europa y Madrid para los latinoamericanos".
(F2):" Cal competència i és imprescindible la cooperació, en tot el relacionat amb el coneixement i el que impulsa el diàleg cultural. Tot cal treballar-lo en xarxa".
"Es competeix en captar inversió mundial. També en fires, per bé que tal vegada caldrien complementar-se. Madrid és un gran centre financer. BCN és més manufacturera. I és evident que si una corporació internacional col establir-se, els dos competirem. Com al futbol".
"És important que l'Estat estableixi organismes a BCN i això xoca amb la idea de centre que no vol res a la perifèria".
"Ara cal reforçar l'eix de la Mediterrània i donar l'impuls final a la resta d'Europa. Entre Madrid i BCN conèixer-se millor esquinçarà vells tòpics".


3/3/10

0 comentaris
Balanç de l'exposició dels 100 fulls d'ABG (ara AA): només 11 números al Govern. Des del nº 92, havent de canviar de marca.
Ja ens agradaria que fos reflex de la correlació de forces dins el Govern el primer pla del nostre regidor a la caricatura del nº centenari; on segueixen ignorant el regidor Jano Francino, qui al Ple de febrer passà d'inicial acusat a finalment jutge inspiradíssim (felicitat també per membres d'AUPA i ERC).

23 -F: Signats el convenis amb 7 entitats del Consell Sectorial de Cultura

Per segon any, apliquem aquest criteri que permet una relació més senzilla, puntual i àgil en el cobrament de les entitats i igualment clara i transparent pel que fa a conpromisos d'activitats públiques de les entitats. La suma total ha passat dels 12.450 e. de 2009 als 16 mil euros per a enguany.
Els Diables d'Altafulla per al material i les actuacions de la Nit de Bruixes i les Tres Festes (a Baix a Mar l'agost, la Votiva de setembre i la patronal de novembre) necessiten 6.800 euros, que assoliran en dos terminis (juliol i setembre).
La resta d'entitats rebran el pagament a sis mesos de la signatura del conveni:
els Castellers d'Altafulla, 3 mil e. per 4 actuacions ( sant Jordi, Estiu i FM's); amb l'esperança de forces plus de 200 w. per cada castell de 7 a Altafulla. Cada actuació castellera, a una plaça altafullenca diferent!
L'Ateneu de Dones, 1.500 e. per l'organització de la Diada de la Dona Treballadora, per les col•laboracions tan demostrades al Camí de la Creu, a Carnaval, FM's i de Nadal i Reis; així com per a les seves conferències i consolidades sortides culturals.
També 1.500e. - l'única xifra congelada - per al Ball de Bastons: per les cercaviles a baix a Mar a les FM's, l'organització del ja consolidat Altafulla Balla d'11 de setembre a la pl.Martí Royo i el ball per s.Martí a la pl. del Pou.
L'Orfeó Nou Rebrots fins a 1.350 e. per les cantades de Caramelles i els oficis de FM's.
S'incorpora com a entitat partícipe de la partida 451-48900 del pressupost municipal la secció de cine club de Link. En signà el conveni Guillermo Alonso. al costat de l'alcalde i el regidor.
La quantitat menor correspon per a Aly Supay, amb 850 e. destinat al seu habital festival a l'espai públic i verd conservat de Vora Mar.


La primera modificació de crèdit de 2010 incorporarà la transferència de 392.999 e. del segon Pla Zapatero.

Que serà distribuïda en vuit inversions: 57.965 per a la renovació de la xarxa d'aigua potable als c) dels Pins-Pg.del Fortí.
En renovació d'enllumenats públics: 57.997 a Brises del Mar
a Baix a Mar: c) del Fortí: 57.978 e. + 45.102 e. als c) Isidrot - final del Fortí + 24.240 als c) Mirador dels Munts - Mediterrani - Vista Alegre + 57.941 als c) Senna - dels Pins + al c) dels Munts: 57.993 e. + 33.783 a la pl. dels Vents.

Al Ple de febrer vam donar compte dels decrets d'Alcaldia de les modificacions de crèdit finals de 2009: la 25ª, dóna de baixa 18 mil e. de retribucions bàsiques del personal funcionari per incorpora-los a quotes de la seguretat social; i també traspassa 15 mil e. d'interessos dels préstecs per a amortitzacions. La 26ª i darrera, incorpora la subvenció de 10.300 e. d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat per destinar-la a les millores ja inaugurades i en ús al Centre Obert.

El Pla d'usos de la temporada de platja 2010 trasllada la zona "recreacional" a prop de la desembocadura de la Rasa. El regidor ponent Jano Francino donà garanties que no s'hi reinstal•laran els desmesurats imflables per a infants tan polèmics, finalment retirats l'estiu passat del costat del Marítim.
A la comissió de Territori hi vam votar en contra: expressant la seva supressió per no degradar la bellesa del conjunt de Botigues de Mar, Vora Mar i el Fortí; al Ple, per lleialtat i cohesió de govern, a favor. Només AUPA no es sumà als acords.

Acord unànime del Ple per incoar l'expedient administratiu per nomenar l'historiador Salvador Joan Rovira i Gómez Fill Adoptiu d'Altafulla. Fou proposat pel Centre d'Estudis, l'Ateneu de Dones i el Cercle Artístic.

5 raons per al federalisme

0 comentaris
Aquest fóra l'esquema de la intervenció - encara non nata - en el debat entre catalanistes amb un projecte final diferent (dins un Estat Federal espanyol i europeu o amb Estat propi). Debat pertinent quan al menys una cinquena part dels catalans la volen Independent i el 30% maldem per aprofundir el Federalisme, amb una conditio sine qua non: Senat com a cambra de representació territorial de les nacions, nacionalitats i regions de les Espanyes.
Les 5 raons s'ordenen a partir del passat remot fundacional (1ª i 2ª) del present conquerit (3ª i 4ª) i en el futur per assolir (5ª):
1ª) L'actual territori de Catalunya només es completa quan summem amb els aragonesos en temps de Ramon Berenguer IV: incorporem Tortosa i Lleida (1248-49).
2ª) L'actual territori de llengua catalana es multiplica amb el tercer rei de la confederació catalano-aragonesa Jaume I. Gran curador de les bones relacions amb Castella: com a sogre d'Alfonso X el Sabio i pare de l'arquesbisbe Toledo.
3ª) L'actual autonomia política catalana nascuda el 1977, amb totes les seves conquestes i contradiccions, és indestriable de la construcció - consolidació - regeneració de l'Estat de les Autonomies de la Monarquia Parlamentària.
4ª) L'actual govern socialista al pol federalitzant ha contribuït a reformar l'Estatut i el finançament havent d'excloure els ministres del ram que s'hi van resistir (dos valencians: Jordi Sevilla i Pedro Solbes). L'actual ministre de Justícia, el gallec Francisco Caamaño mereix tota la credibilitat federalista.
5ª) La federalització de l'Estat només culminarà amb aquell Senat, que reclama reformar la CE de 1978. Només triomfarà amb l'aliança de catalanistes federals i nacionalistes amb el PSOE de ZP o el PP de Ruíz Gallardón. Fracassarà amb el triomf de les inèrcies espanyolistes o independentistes, sempre retroalimentant-se.
Com afirma el gran Albert Branchadell: "Més que crear nous Estats nacionals dins la UE hem de trobar fòrmules satisfactòries de convivència multinacional dins el Estats, que siguin ben visibles a nivell comunitari".

Fonxo Blanc / Regidor per PAU
0 comentaris
Oriol Amorós, secretari d'immigració de la Generalitat: "Cal distingir entre la percepció de la realitat i la pròpia realitat basada en dades objectives"
"(A Cunit) no és que la mediadora municipal volgués representar algú, sinó que és vista com una competidora per una part del col•lectiu que vol atribuir-se la representació civil i religiosa. Aquest conflicte expressa la falta de representació d'una part dels catalans per no poder participar i expressar-se en unes eleccions democràtiques on elegim els nostres representants cívics. Jo em reuneixo amb associacions culurals, esportives i de tota mena. I la direccció d'Afers Religiosos amb els imans".
"A Castelló d'Empúries, sant Pere Pescador, Guissona i Lloret tenen un percentatge de població immigrada com a Salt (43%), però allí no passa res perquè tothom treballa. El malestar el causa la crisi econòmica. En temps de vaques magres l'adaptació al canvi que suposa la immigració és més fàcil d'assumir".

Antón Costas: "L'escenari del retorn a l'equilibri fiscal ha de ser a mitjà termini. S'escau una errada d'anàlisi econòmic en els qui el defensen a curt termini. El perjudicat fóra el propi pacient que tornaria a recaure. Però també argumentem un interès polític: un programa de forts retalls de la despesa pública i d'augment d'impostos a curt termini faria que el repartiment dels greuges de la crisi caigués sobre els més dèbils. Les classes mitjanes i treballadores sortirien d'aquesta crisis com a banyuts i pagant el beure. Primer, amb els seus impostos, salvaren els banquers de la fallida. Ara haurien de carregar també amb els ajustaments de la crisi. I no deixa de ser irònic que siguin elsbanquers els qui defensen amb major ardor aquestes mesures.

" L'economia espanyola s'assembla a un pacient que té la musculatura en relatiu bon estat, però que està a l'UVI perquè el fetge no neteja les toxines i el cor no bombeja sang. És a dir, falla el sistema bancari. Ha de ser sotmès a diàlisi per a netejar les seves toxines i rebre'n una transfusió. Però, mentre, cal algun bypass, mitjançant crèdit oficial, que faci circular la sang. Especialment vers les empreses amb capacitat d'exportació.

FMI i McKinsey Global: Espanya ocupa el tercer lloc de % del PIB en deute: 342; per 459 Japó i 380 el Regne Unit. Ens segueixen Corea (331% del PIB), Suïssa (313), França (308), Itàlia (298), EEUU (290), Alemanya (274), Canadà (245), Xina (159), Brasil (142), Índia (129) i Rússia (71).
L'endeutament espanyol es distribueix en aquests quatre sumants: Llars (136% del PIB) + Empreses (85) + Bancs i Caixes (75) + Estat (47% del PIB). Comparant-lo amb les xifres alemanyes( 66 + 62 + 76 + 69, respectivament) resulta que les nostres llars estan endeutades el doble mentre que l'Estat un terç menys.
L'endeutament relatiu al PIB de les Llars espanyoles és el màxim mundial, seguit de Corea (115), Regne Unit (114) i França (110). El de les italianes el 81, el de Xina el 96.
El de l'Estat, ocupa el 10è lloc. El de les empreses, el 5è. El de bancs i caixes, el 8è ( molt semblant al d'Alemanya i Itàlia).

Claude Fleury, dr. de l'oficina del Quebec a BCN: " Hem passat de la reivindicació a la reafirmació. Un quebequès no es preocupa tant del Canadà, sinó del desenvolupament del Quebec".
"El referèndum de 1995 va ser un resultat molt més ajustat: un 50,5% de no i un 49,5% de sí. Això va fer reflexionar molta gent procupada pel que podia passar. Es va adonar que era necessari buscar un acord de la majoria per tirar endavant. i que no es podia avançar si la societat estava enfrontada en dos blocs iguals. També l'arribada al govern dels conservadors els 2006, amb Stephen Harper, va provocar un reconeixement important de la nació quebequesa.Va ser el primer del Canadà a reconèixer la nació quebequesa, i després va signar un acord que a permès al Quebec tenir presència la Unesco. Aquests moviments simbòlicament han creat una pau constitucional. Ara volem desenvolupar i mantenir al capdavant el camí del Quebec però acomodats dins el Canadà"

Adolfo Gómez Papí: "L'amor als fills és una relació afectiva basada amb les mateixes premises que la de parella. Hem de ser capaços de transmetre-li que en tindrem cura incondicionalment" (El poder de las caricias; Espasa Libros, 2010; pàg.76)