Altafulla amb tota la il·lusió

27/10/11

Inventari d’oportunisme d’AA /ABG

0 comentaris

Probablement aquests serà l’escrit més dur que escriuré en la meva vida. De fet, m’agrada tornar bé per mal i veure l’ampolla mig plena; se’n diu compassió i esperança – valors cristians que des del meu ateisme considero immarcescibles. També, ep!, treure els mercaders del temple a fuetades i denunciar els fariseus pertanyen a l’educació de la infància (“el niño es el padre del hombre”, per al poeta Cernuda). Per a mantenir la credibilitat de la Política – l’Ètica i el Govern de la ciutat – la coherència o el reconeixement d’errors resulten imprescindibles. Noti’s que Política és antònim de política, com la generositat i la il·lusió en són de la mesquinesa i l’alarmisme (que a Altafulla han restats demostrats en els qui s’han mobilitzat i guanyat les eleccions contra el Cadastre – congelat 6 anys! – i l’IBI (el que calia amb tant poca densitat i com a cost de tranquil·litat sense construcció, a part de contrafort d’equilibris pressupostaris mínims).

Anem a les acusacions dures, anunciades, que poden resumir-se en tres:

1ª) Un cap de llista, i més un alcalde no pot estar censat a un altra vila o ciutat ja que així no l’afecten els principals impostos directes, sobre els quals a més pren les decisions més transcendentals. Com es pot omplir amb infinitat de “caretos” la campanya d’una vila on NO hi vius i on NO pagues impostos directes. Però és molt votat: pels que només estan censats – que no implicats – i volen pagar el mínim d’impostos...

2ª) La principal plataforma cultural d’AA és el Cine Club de Link (presidit per germà també regidor, aquest sí ben censat i contribuent). Aprofiten les mateixes sales contra les quals van organitzar la cassolada el dia de la seva inauguració. La seva principal plataforma social han estat els pisos d’oferta pública que controlaven a la Generalitat; pisos mercès a la urbanització privada aprovada legalment, mai amb el seu consentiment i reconeixement! “Ellos vuelven” són les grues sense les quals no tindríem habitatge públic rècord!

3ª) Els seu esquers estrella electoral, dins una campanya on han “invertit tela pasta”, han resultat la neteja i l’IBI al 0,78. La neteja l’han heretada de les illes de contenidors instal·lades pel Govern AUPA+PSC, amb Lluís Lorenzo com a regidor. La sostenibiliat econòmica del servei mercès al 40% que van haver d’augmentar el 2009, congelant-ne els dos anys després. Només l’herència d’hisenda rebuda, aplicant els trams del nou Cadastre i el 0,9 d’IBI el 2008-10 i el 0,83 aquest 2011 ha permès aquest 0,78 actual, que estava plenament garantit i... sense haver de pujar taxes...

Fonxo Blanc Canyelles (article per a la Plaça del Pou)

24/10/11

Ple extraordinari d'ordenances

0 comentaris

Ple extraordinari d’ordenances:
No es presenta conjuntament amb el pressupost. Constant apel·lació a la intervenció del “Consell de Participació”; quan els canvis a taxes de terrasses de bars i restauració no han merescut cap negociació amb els emprasaris afectats; el Govern els considera “ocupants de via pública” – no meritoris petits motors de l’economia comercial i vida comunitària del poble.
l’IBI serà del 0,78 amb el vot en contra del PPC que el volia al 0,75. Pagarem el + 4% al rebut ja que apliquem el 6è tram de la revisió cadastral vigent des de 2007.-

AA compleix així la seva promesa electoral tòthem, possible mercès a l’herència d’hisenda rebuda – mercès a no haver aplicat les seves propostes a l’oposició – per bé que cap veu a l’oposició actual i de l’antic govern sap recordar-los-ho... Sabien com guanyar: aprofitant-se del mateix que impedien, que denunciaven amb soroll incessant – desestabilitzador; creant alarmisme sobre el futur de l’IBI gratant en la mesquinesa fiscal – en la fiscalofòbia de l’egoisme de les classes mitjanes residencials, amb conspicus representants a l’Altafulla d’urbanisme horitzontal, de baixíssima densitat i escases relacions de veïnatge

Aplicant la seva filosofia fiscal, la baixada del tipus de l’IBI – impost directe en funció del valor cadastral - implica augmentar homeopàticament o segons l’IPC nombrosament / 18 taxes, impostos indirectes. El canvi de cromos, en afortunada expressió de j.M.Pérez. Pedagogia fiscal de dretes pura. L’anterior govern i sempre PAU van congelar les taxes el 2010 i 2011, tot i que el PEF n’establia l’augment de 5%; amb coherència, i amb millor situació de la hisenda municipal, Ideal, PPC i CiU s’oposen a tot augment de taxes, com expressà Conxita Navarro.

Debat entre Ideal i Eva Martínez, quan J.M.Pérez li retreu que accepta ara pujar les escombraries quan el necessari augment del 40% va provocar la seva sortida del govern Gené amb una intervenció que li recorda llegint-li-la al Ple. La neoindependentista li replica amb una declaració d’amor a la tasca a neteja de F.Ferré i amb un record – que prou compartim - a la incomoditat d’haver de compartir equip de govern amb J.M.Pérez.
 
El simpàtic i polític “professionals” xava Fèlix Alonso / alcalde no censat rebla que la neteja i el 0,78 de l’IBI foren els esquers del seu èxit electoral – certament gens “alternatiu” sinó “tradicional”... Al punt de les noves gestions – continuant les de Conxita a Benestar Social – per cobrir els pisos buits d’oferta pública a l’hort de Pau tapa la intervenció de la regidora de govern (que “també” va anar amb ell a BCN; “amb” demostraria igualtat, el “també” representa afegit....). Deu aplicar el seu concepte de “Lideratge” (“El Govern governa!”)... o també ¿És l’Egòlatra de la Justícia el dirigent d’UiA perfectament compatible amb l’astut gestor psicològic de les baixeses de les nostres classes mitjanes? També presentà l’elecció del company Dino Albadalejo – president de la Penya Ciclista – com un acte del Govern, no de la “participació” de la Comissió de Festes.

Gran nivell de debat dels portantveus: Ferré com sempre minuciós, documentat mes alhora enrocat i oblidat perfectament el dit en el paper d’opositor implacable. Res no es puja sinó que “s’adequa a la nova realitat” – manllevant l’eufemisme del “diplomàtic” nou regidor de CiU com a alternatiu a “retallades”. Bon debut, molt col·loquial i informat de J.A.Fernández Noguerol, ben apuntalat per la Conxita. Certament, el líder d’Ideal és millor comptable estalviador que orador.

Amb veu de bona nena que mai no ha trencat un plat, l’antiga fiscalitzadora cruel de la congelació o baixada de taxes escolars Eva Mtez. Giol presenta els augments a les llars d’infants (1,5%), escola de Música (2,5 ara; 5% l’any vinent; 20% els majors d’edat).

En tractar-se d’un Ple extraordinari, tot i la transcendència de les ordenances, no fou possible la intervenció al torn dels assistents. Quanta participació...: l’audiència pública serà el proper 29. Cal recordar que dos dels regidors del Ple (l’alcalde i el regidor de CiU com a censats a TGN /La Móra) voten unes ordenances que pràcticament no els afecten... Reblà el Ple, emperò, el senyor inspector d’hisenda J.Luis Sánchez Tejerina, ara ja amo del nostre territori - poc compartit: atomitzat - com a paradigmàtic “comunista de gran xalet” obsedit enemic teòric i pràctic de l’IBI perquè considera el Cadastre no com a base imposable sinó com a “font d’informació”. Demanà l’expulsió del Ple del nostre regidor per defensar les posicions d’hisenda del Govern Gené, tot irrumpint des del seient a la presidència del Ple; amb el suport de hooligans del públic, a qui Fonxo replicà amb la faula de Gulliver i els / les lil·liputenques.
Aquest cop, de la transmissió d’entrada i resum dels acords del Ple, en tingué cura Carla Gómez,a qui sembla que al proper exercici pressupostari li serà reconeguda la seva condició laboral de llicenciada en Periodisme – a proposta de Conxita Navarro a la Sectorial de MMCC.

Oberts al món (X)

0 comentaris

El (corredor ferroviari) Mediterrani és racionalitat, per Joan Tapia (El Periódico, 20 d’octubre)
“Ahir va ser una gran dia per a la política racional. La UE – a proposta de Govern espanyol – va incloure el corredor mediterrrani (que a Espanya anirà d’Algesires a la frontera francesa) entre els grans eixos ferroviaris que tindrà finançament comunitari (més o menys un 20%). És l’habitual, perquè s’hi concentra més del 40% del PIB i la població espanyola, i hi estan situats els ports pels quals circula gairebé el 60% de les mercaderies.
Però és un triomf tardà perquè el 2003 el Govern d’Aznar, mentre Álvarez-Cascos era ministre de Fomento, no va incloure aquest eix entre el mereixedors del finançament de Brusel·les. Aquesta és la història. Després el teixit empresarial ha fet un esforç per reivindicar la racionalitat del corredor. Aquí tenim per exemple dues firmes – Ford a València i Seat a BCN – clau per a l’exportació d’automòbils. I Espanya exporta ni més ni menys que el 90% de la seva producció.
El món econòmic – i la Cambra de Comerç de BCN – van llançar un croada i han acabat aconseguint no solament el suport del governs catalans (el de Maragall, el de Montilla, el de Mas), sinó també el dels del PP de València i de Múrcia i els socialistes d’Andalusia.
I finalment l’eix ha guanyat perquè el Govern de Zapatero ho va plantejar el 2009, quan la UE va obrir la porta a revisar les propostes del 2003. Ara estem en campanya i CiU, que té tendència a confondre Catalunya (o al menys la bona Catalunya) amb el seu perímetre d’influència, voldria ser l’única abanderada del projecte. No en té l’exclusiva. El 2003, CiU era aliada d’un PP amb majoria absoluta i pel que fos, l’eix ni es va plantejar. Ara el ministre José Blanco – pressionat i amb l’ajuda del teixit econòmic i de governs de les comunitats autònomes afectades – ha aconseguit que Brusel·les el beneeixi.
És la realitat. Queden incògnites i el finançament, en temps de rigor econòmic, no serà fàcil. Però la UE ha fixat uns terminis interessants i la col·laboració (inevitable) del sector privat només serà factible per a un projecte solvent. Ahir tot Catalunya (no només la nacionalista) va guanyar una batalla. També l’Espanya plural on la racionalitat preval sobre el nacionalisme provincià que confon Madrid amb la totalitat del territori”

ETAren amaiera: El final d’ETA!
J.L.R.Zapatero. “Será una democracia sin terrorismo, pero no sin memoria”, després que “ ETA ha decidido el cese definitivo de su actividad armada” (sic). A la lluita contra el terrorisme, amb sobresalts i estratègies diferents que van començar per un procés de pau i una exitosa acció policial contra ETA, ZP ha dedicat gran part de la seva presidència, amb cost personal i electoral, especialment en la primera legislatura on, a més, el PP participà en fins a vuit manifestacions al carrer. En la segona, l’oposició mitigà amb el final del procés de pau i la firam d’una nou pacte d’unitat antiterrorista. Des d’abril de 2004, han estat detinguts 734 etarras, 92 durant el període d’alto el foc.
A.P.Rubalcaba: “ Se pone fin a décadas de muerte y sufrimiento que han roto la vida de muchas personas y han provocado la angustia de muchas más”. Per a l’ex ministre d’Interior, ETA accelerà el seu final amb la pèrdua de base social en tancar la porta els processos de pau , com ja féu amb Aznar; la pressió policial i judicial ha abocat definitivament al triomf de l’Estat de dret. Durant la seva etapa, ha escapçat ETA quatre vegades.
“Sostengo con razones sobradas, que hoy estamos donde estamos por el desenlace de la tregua en 2007. Com firmeza, valor e inteligencia conseguimos evidenciar que toda la responsabilidad de la ruptura le correspodía a ETA. La exclusiva culpa de la oportunidad perdida. La reacción de su mundo, en el seno de su propia banda, en las cárceles, en su entorno intrnacional y, sobre todo, en su barzo político, fue tan unànime que, prácticamente a la vuelta del verano de ese año se inició en su seno un estrategia política para reconducir 40 años de terrorismo a la política y a la democracia. Éste es uno de los elementos desencadenantes del proceso que terminó la semana pasada.
Otro elemento, más importante sin duda, ha sido la eficacia de las fuerzas de seguridad que una vez detrás de otra han desmantelado la cúpula de ETA y deteniendo a sus dirigentes m´s sanguinarios y a la par más peligrosos. Sin esa acción policial, y judicial tenaz, constante y eficaz, la estrategia de abandono de las armas difícilment se habría abierto paso.
Hoy ha culminado ese camino. Unilateral, porque ha surgido de su propio mundo. Incondicional, porque nadie ha negociado nada a cambio de dejar de matar. Real, porque más allá de sus convicciones morales, todos sus cálculos estratégicos concluían en la derrota y en el fracaso de su causa si persistían en la violencia.
La unidad de los demócratas nos ha llevado al final de la victoria contra la barbarie. Esto nos permite decir que no debemos nada a los terroristas(...)” (El País, diumenge 23 d’octubre)

Mariano Rajoy: “ Es una gran noticia. Este anuncio se ha producido sin ningún tipo de concesión política”.

Jesús Eguiguren, president del PSE-EE i negociador: “ El enfrentamiento entre la izquierda abertzale y ETA surge de las cenizas de la T-4”.”Quiero hacer un reconocimiento a Otegi i Rufi Etxeberria porque su tarea ha sido muy difícil y han corrido muchos riesgos”. “Zapatero y Rubalcaba se merecen un monumento. Van a tener el reconocimiento perpetuo de los vascos. Se está siendo muy injusto con ellos”. “Ahora hay una efervescencia nacionalista en Euskadi. Pero aquí estamos para defender nuestras ideas. Si lo hicimos cuando ETA mataba a nuestros compañeros cómo no lo vamos a hacer ahora. Bildu nos adelantó en las municipales. Siempre dije que los constitucionalistas teniamos que tomar la iniciativa por la paz y no me escucharon. Si lo hubieran hecho estaríamos mejor situados”.”Puedo darme la satisfacción de decir que ni anàlisis de la situación ha sido mucho ma´s aceretado que el de quienesle han atacado.Pero siempre he pensado que ha quien pretendían atacar era el Gobierno y a Zapatero”.

A.Basagoiti, president del PP basc: “ No hay que tirar en saco roto que el discurso del pNV en los últimos tiempos que el final de ETA no tiene precio político. Antes del cambio en Euskadi, el PNV defendía que para lograr la paz hacía falta el plan Ibarretxe”. “El PP vasco está coincidiendo con naturalidad con Bildu en distintas instituciones”.

Odon Elorza, cap de llista per Gispuskoa, exalcalde Donosti: “Podem dir que comencem la nostra particular transició a la democràcia presidida per l’esperança i la llibertat”.
Josep Ramoneda: “ ETA portava ja temps fora del món. El terrorisme europeu tant el d’extrema esquerra com l’identitari i el d’extrema dreta han anat desapareixent. ETA era, des de fa temps, una antigalla en un món molt sensibilitzat per la lluita contra el terrorisme internacional. ETA havia entrat en una atzucac, la pressió policial garantia que tot activista acabava en la presó. Cada cop era més evident que ETA era un llast fins i tot per als seus. La societat els aïllà. L’assetjament policial els asfixià. El context internacional els deixà sense escapatòria. Ja només falta el darrer episodi, la dissolució. Ja podem dir que la transició al Pais Basc h acabat, s’obren les portes a la normalitat democràtica que l’anomalia terrorista havia fet impossible”
Daniel Innerarity a “Ahora, a por la historia”: “La fraseologia del comunicat d’ETA s’explica perquè d’alguna manera a de tapar les vergonyes de la seva vilesa moral i del seu fracàs històric. Però no ens enganyem perquè tot observador pot constatar qui ha guanyat i qui ha perdut.
Evidentment que en una democràcia l’escriptura de la història es basa només pot fer-se en un marc de pluralisme, sota la mirada vigilant i crítica de diverses memòries paral·leles que discuteixen. No correspon al legislador de fixar la manera autoritària una regla per a la interpretació del passat. La nostra lectura de la història és un treball mai no acabat i sempre problemàtic. Però la memòria no pot ser neutra perquè no es tracta d’asssolir un pacte entre agressors a agredits per a trobar-se en una mena de punt mitjà entre violència i democràcia”.

Patxo Unzueta: “No tenim manuals que orientin sobre com es dissolt una organització terrorista. La banda de Baader-Meinhof ho féu mitjançant un fax a una agència de premsa sis anys després del seu darrer atemptat; les Brigades Roges s’esfilagarsaren per grans conflictes interns a la presó i fora d’ella; el polis-milis d’ETA van escenificar el 1982 la seva renúncia treient- se la caputxa en una roda de premsa celebrada a França. L’IRA anuncià distintes vegades la seva intenció de lliurar les armes abans de decidir-ho en un acord pactat. Però en tots els casos s’escau un element comú: la perllongada eficàcia policial en la detenció d’activistes. La retirada és una decisió de l’organització, però el que decideix a llurs caps a plantejar-se-la són les contínues caigudes, les quals alimenten la sospita (o la paranoia) de l’existència d’infiltrats a les seves files”.

21/10/11

Noticiari i tafaneries d'Altafulla (XIII)

0 comentaris

Dino Albadalejo, ànima de la Penya Ciclista d’Altafulla serà el pregoner d’aquest sant Martí 2011. Felicitem a qui correspongui per l’encertada elecció. La seva fina ironia i bonhomia demostrada segur que ens oferirà un pregó entretingut i subtil.

L’aplicació del PEC per al 2011 al pressupost de cultura i festes d’enguany en permet restablir els pagaments puntuals, després de les “ acrobàcies” obligades de 2009 i 2010, que obligava a pagaments extrajudicials a l’abril per a mantenir la programació mínima. N’hem expressat la satisfacció al regidor Jordi Molinera.

Els nostres castellers encadenen un octubre històric: al ConcurSet igualem sant Martí de l’any passat i repetim els dos castells de set amb el pilar a Vilaplana.
Vam situar-nos al tercer nivell de la trobada biannual organitzada pels Nois (de l’Alfàbrega...) que per primer cop hi descarreguen – després nostre, doncs – tres castells de gamma alta de set – amb un èpic 7 de 7 exprés per a la puntuació. En el torn de millor els birla el triomf els d’Esplugues de Llobregat. ConscurSet dinàmic, amb registres històrics i boi sense llenyes.
Per al desplaçament a Vilaplana van caldre dos autocars per encabir camises i samarretes altafullenques liles. Ens espera el dos de set de sant Martí!

El C.D.Altafulla a l’exili de la quarta catalana ja suma 9 punts (6 a fora: Sarral i Constantí B). Diumenge, amb els quatribarrats dels Pallaresos vam guanyar mercès a un meravellós xut empalmat de Pol Inglès / Fernando Torres a l’escaire esquerra, culminant un jugada de factoria Masia per trenada i combinada. Bravo, entrenador Albert Jansà! Ja es pot jugar regant el camp de terra amb el servei propi de la instal·lació – tot acabarà arribant... fins i tot la gespa artificial culminanmt la intevenció del Govern Gene´amb diners de la Diputació.
En acabat, la implicadíssima nova directiva organitza una fideuà popular. Debutà a la davantera Carles Francino fill, acabades les seves investigacions a Punta Esmeralda / platja de Tamarit i mort accidentalment per conspiradors carlins com a Teniente Romero a Bandolera.


Després de llegir “Un govern amb petjada” (que deja huella...):
Us heu adonat que en l’inventari d’al·leluies del nou Govern, segons el Full d’AA, no hi figura la paraula “Transparència”? (“tanta plaça com pou”, doncs).
Com uns explotadors sense escrúpols s’apropien de la continuïtat de línies d’actuació heretades consolidades ( La Vila closa espai de cultura i de música, Fira d’Artesans, Jornades Gastronòmiques). El procés cap el batxiller el proper curs no fa sinó continuar.
“Altafulla oberta” és un plagi de PAU i sense entendre’l, aplicant-lo a una diarrea mental més d’escola de negocis de l’OPUS que d’esquerra transformadora: “un poble obert que mostri les seves virtuts a un món competitiu que reclama l’excel·lència” (sic)– que deu començar per exigir que per accedir al Ple cal estar censat i pagar impostos directes al propi Altafulla.
En una exhibició de narcisisme s’autoproclamen “Lideratge, Presència Institucional, Presència positiva i de moda en els mitjans (sic): “hem aconseguit que Altafulla estigui de moda aquest estiu “: convertint els periodistes d’altafulla ràdio i la plaça del pou també en “servei de premsa institucional”, obsedits a mirar-se al mirall dels mitjans a qui donen fabricades les notícies... L’agit-prop de Fèlix & Ferré ara des de la plataforma i el finançament públics...
Hem d’aplaudir la regidora Eva Martínez Giol per la iniciativa del “Bon dia, Altafulla!” per donar caliu a la gent més gran i també pel cuinat directe a l’Escola bressol. Els humans estem plens de misteris i contradiccions: l’Eva, com a neoindependentista i governant amb l’antiga ABG, desplega el que renuncià a fer com a cap de llista d’’AUPA dins el Goven Gené, com a primera tinent d’alcalde... També considerava immaculades, intocables les taxes (de brosses, de l’escola de Música – causa de la seva dimissió i de la Gené, respectivament...- i en el proper Ple d’ordenances ja no serà tan fonamentalista i fiscalitzadora feridora... També sant Pau caigué del cavall, però ja segles i segles abans...
Les petjades verdes de la Setmana de la Mobilitat, un caprici d’urbanites sense gust transplantats prepotentment a un poble costaner – que les mereixia de color blau marí!
Ep! El mèrit a tenir motivada la plantilla comença per haver-la mantinguda mercès a uns pressupostos que en el moments més delicat (2009 i 2010) no van aprovar ni Ferré, ni Eva. Van boicotejar sant Martí de 2009 contra el Cadastre i l’IBI que ara els permeten modificacions de crèdit i sobretot, haver mantingut el capital humà del nostre Ajuntament. També hem de recordar que l’entrada del nou Jefe/Alcalde entre el personal fou més “amenaçadora” que “motivadora”... Acabem de saber que la fermesa de la jutgessa permeté de mantenir la secretaria aprovada en l’anterior legislatura que Alonso volia canviar...
El triatló, que vet ací coincidí amb el ConcurSet – on no fallà als lloc compromesos de la pinya Francesc Ferré – certament fou tot un esdeveniment. Però, per què no avisar els veïns amb circulació tallada amb anticipació? Fou “nacional” català o “espanyol”?. Ensumen que això darrer. Estirada d’orelles, doncs, de Jordi Molinera al seu Alcalde?
No sabem si per cinisme o per obstinació leninista – sempre oposat a la pluralitat de projectes, d’interessos i de les sevesexpressions polítiques – gosen a presentar com a Participació la supressió de la meitat dels Plens ordinaris de tota la legislatura.
Com a colofó, dediquem a qui hagi de sentir-se al·ludit, aquesta frase de Felipe González: “La crispación se acabará... cuando los crispadores gobiernen”. A Altafulla, no és precisament el PP – com al conjunt d’Espanya...