Rosa Cullell a "Hipotecar tota la vida":
" Marta, infermera en atur, tenia una hipoteca que ascendia a 250 mil e., quantitat coincident amb el preu taxat. Deixà de pagar. El pis fou subhastat i no trobà comprador; se'l quedà el banc per la meitat del seu valor (per 125 mil e.). Avui Marta ja no té casa i segueix devent 125 mil e., més 50 mil de les costes. Total:175 mil e.
El mateix o semblant els ha passat des que començà la crisi a unes 250 mil famílies - les catalanes n'encapçalen la classificació - que han vist com els seus pisos són adjuducats en subhasta. Molts espanyols van signar hipoteques creient que el totxo mai no baixada de valor: en un cas extrem, es torna l'immoble i ja està. Llàstima que això no és el que diu la llei.
A Marta li hagués agradat que el notari o el cap de la seva oficina bancària l'haguessin advertida. Del contingut de l'art. 570 de la Llei de Judicament Civil, on s'estableix que si un immoble s'adjudica per sota del valor del préstec, perds la casa, però continues devent-ne la diferència, més despeses. I, si no en surt comprador, l'entitat financera pot adjudicar-se el be pel 50% del valor de taxació.
Tal vegada, potser, Marta no hauria signat, per bé que eren temps de vaques grasses, qun ningú podia imaginar que els pisos baixarien de preu. Els afectats saben que són responsables, però els costa comprendre que en sigui únicament ells sols. ¿Què passa amb els qui taxaren el pis, amb els qui els donaren una hipoteca pel 100% del seu valor? Han signar, tot i que creuen que el deute no hauria d'anar més enllà e la pèrdua de l'immoble. Per això proposen que a espnaya, com s'escau a EEUU, es reguli "la dació en pagament": el banc només es queda amb la casa i el morós - que resta lliure de deutes - deixa de ser-ne.
Tan mateix, les entitats i el Govern, també el PP, opinen que una reforma que limiti l'abast de l'embargament debilitaria encara més el sistema financer, encariria el préstec i l'accés a la vivenda. El 2011 s'esperen 100 mil execucions més. Un polvorí de gent sense casa, als qui poden hipotecar per tota la vida" (El Periódico, 1 de març)
Carles Cols a "Unió hauria de divorciar-se de Convergència":
"Unió no trancarà amb Convergència perquè fa 33 anys que posen ous al mateix cistell. Això uneix. N'és l'essència de CiU, aquesta filigrana capaç de reunir sota unes mateixes sigles democristians, liberals, socialdemòcrates i altres herbes. La novetat és que l'independentisme de CDC, sempre latent entre les seves bases, se suposa que ha contagiat la cúpula del partit, de manera que CiU és avui més que mai transversal també en la seva mirada sobre el model d'Estat, és a dir, capaç de reunir en un mateix sostre els qui volen engegar Espnaya i qui la voldria representar com a ministre.
Hi haurà problemes. No és fàcil posar ous a totes les cistelles. CiU ho va intentar amb el sector de l'automòbil fa tres setmanes i féu el ridícul. Duran i Mas descobriren de forma vergonyant que el que és bo per als concessionaris no és bo per als fabricants".
Enric Juliana a "Carmen Chacón": "A Espanya, les eleccions les guanyen i perden els partits, però les presidències les conquereixen i se les deixan arrabassar les cordades. Els joves azules de la Secretaría General del Movimiento; el clan de la truita de González i Guerra als pinars de Sevilla; el clan de Valladolid dels primers aznaristes; la mesa camilla de la Nova Via al pis de Trinidad Jiménez... Cordes que un dia es trenquen"
Javier Pérez Royo a "¿Qué es continuidad?":
"Sortu no sale de la nada. Sale del mundo de Batasuna y de ETA. Sortu interesa en la medida en que puede ser un instrumento para poner fin a la violencia de ETA. Y eso únicamente pueden hacerlo personas que tengan autoridad en el interior del mundo abertzale y, como consecuencia de ello, puedan influir en el proceso de toma de decisión de ETA (...)
"La izquierda abertzale puede condenar la violencia de ETA, pero no puede imponer su disolución. ¿Se puede con base a ello privar a los ciudadanos que se consideran parte de esa izquierda abertzale de los derechos fundamnetales de asociación y participación política? ETA es una organización criminal. ¿Supone su mera existencia la criminalización política de toda la izquierda abertzale?".
Lluís Bassets a "El espejo libio": " El cas libí serà pres com a exemple en dues qüestions: en l'ús de la força per part dels governats assetjats pels revolucionaris i en el pes i paper de les organitzacions internacionals a l'hora d'enderrocar el règim. I en ambdós casos només comptarà finalment el resultat".
" Marta, infermera en atur, tenia una hipoteca que ascendia a 250 mil e., quantitat coincident amb el preu taxat. Deixà de pagar. El pis fou subhastat i no trobà comprador; se'l quedà el banc per la meitat del seu valor (per 125 mil e.). Avui Marta ja no té casa i segueix devent 125 mil e., més 50 mil de les costes. Total:175 mil e.
El mateix o semblant els ha passat des que començà la crisi a unes 250 mil famílies - les catalanes n'encapçalen la classificació - que han vist com els seus pisos són adjuducats en subhasta. Molts espanyols van signar hipoteques creient que el totxo mai no baixada de valor: en un cas extrem, es torna l'immoble i ja està. Llàstima que això no és el que diu la llei.
A Marta li hagués agradat que el notari o el cap de la seva oficina bancària l'haguessin advertida. Del contingut de l'art. 570 de la Llei de Judicament Civil, on s'estableix que si un immoble s'adjudica per sota del valor del préstec, perds la casa, però continues devent-ne la diferència, més despeses. I, si no en surt comprador, l'entitat financera pot adjudicar-se el be pel 50% del valor de taxació.
Tal vegada, potser, Marta no hauria signat, per bé que eren temps de vaques grasses, qun ningú podia imaginar que els pisos baixarien de preu. Els afectats saben que són responsables, però els costa comprendre que en sigui únicament ells sols. ¿Què passa amb els qui taxaren el pis, amb els qui els donaren una hipoteca pel 100% del seu valor? Han signar, tot i que creuen que el deute no hauria d'anar més enllà e la pèrdua de l'immoble. Per això proposen que a espnaya, com s'escau a EEUU, es reguli "la dació en pagament": el banc només es queda amb la casa i el morós - que resta lliure de deutes - deixa de ser-ne.
Tan mateix, les entitats i el Govern, també el PP, opinen que una reforma que limiti l'abast de l'embargament debilitaria encara més el sistema financer, encariria el préstec i l'accés a la vivenda. El 2011 s'esperen 100 mil execucions més. Un polvorí de gent sense casa, als qui poden hipotecar per tota la vida" (El Periódico, 1 de març)
Carles Cols a "Unió hauria de divorciar-se de Convergència":
"Unió no trancarà amb Convergència perquè fa 33 anys que posen ous al mateix cistell. Això uneix. N'és l'essència de CiU, aquesta filigrana capaç de reunir sota unes mateixes sigles democristians, liberals, socialdemòcrates i altres herbes. La novetat és que l'independentisme de CDC, sempre latent entre les seves bases, se suposa que ha contagiat la cúpula del partit, de manera que CiU és avui més que mai transversal també en la seva mirada sobre el model d'Estat, és a dir, capaç de reunir en un mateix sostre els qui volen engegar Espnaya i qui la voldria representar com a ministre.
Hi haurà problemes. No és fàcil posar ous a totes les cistelles. CiU ho va intentar amb el sector de l'automòbil fa tres setmanes i féu el ridícul. Duran i Mas descobriren de forma vergonyant que el que és bo per als concessionaris no és bo per als fabricants".
Enric Juliana a "Carmen Chacón": "A Espanya, les eleccions les guanyen i perden els partits, però les presidències les conquereixen i se les deixan arrabassar les cordades. Els joves azules de la Secretaría General del Movimiento; el clan de la truita de González i Guerra als pinars de Sevilla; el clan de Valladolid dels primers aznaristes; la mesa camilla de la Nova Via al pis de Trinidad Jiménez... Cordes que un dia es trenquen"
Javier Pérez Royo a "¿Qué es continuidad?":
"Sortu no sale de la nada. Sale del mundo de Batasuna y de ETA. Sortu interesa en la medida en que puede ser un instrumento para poner fin a la violencia de ETA. Y eso únicamente pueden hacerlo personas que tengan autoridad en el interior del mundo abertzale y, como consecuencia de ello, puedan influir en el proceso de toma de decisión de ETA (...)
"La izquierda abertzale puede condenar la violencia de ETA, pero no puede imponer su disolución. ¿Se puede con base a ello privar a los ciudadanos que se consideran parte de esa izquierda abertzale de los derechos fundamnetales de asociación y participación política? ETA es una organización criminal. ¿Supone su mera existencia la criminalización política de toda la izquierda abertzale?".
Lluís Bassets a "El espejo libio": " El cas libí serà pres com a exemple en dues qüestions: en l'ús de la força per part dels governats assetjats pels revolucionaris i en el pes i paper de les organitzacions internacionals a l'hora d'enderrocar el règim. I en ambdós casos només comptarà finalment el resultat".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.