Altafulla, 2007: 477 (10,8% ) dels convilatans són origen estranger. Al 2000, 222 censats ( 7,14%). La nostre densitat de poblament és 635 habitants / km2.
Manllevem les xifres del Punt d’avui diumenge 28 de desembre. També les comparem amb els pobles veïns dins la façana costanera del Tarragonès- Gaià:
......................................... 2000 - ....................2007....................Densitat
Torredembarra...........546 (5,16%)............2.549 (17,55%).....................1.667
Creixell.........................130 (7,08)...............394 (13,35%) .......................282
Roda de Berà................283 (8,42%)............767 (13,73%)......................338,5
Dissabte, 27 de desembre: Gran diada esportiva al Palau d’esports Municipal: L’homenatge a Jano Francino Sr. organitzat pel Futbol- Sala d’Altafulla aplega sis categories, 8 clubs i fins a 16 partits amb 32 equips diferents.
En donem els resultats de tant rellevant esdeveniment, el I torneig Futbol Sala Alejandro Francino. Organitzat, és clar, pel club del qual n’és degà preparador físic, el Club Futbol Sala Altafulla; amb les col·laboracions de l’Ajuntament d’Altafulla, el Consell Esportiu del Tarragonès i el CCT.
Prebenjamins: La Pobla, 0 – Roda 0 (3, de penals) // Altafulla, 0 – Roda, 2
Altafulla, 1 – La Pobla, 2
Benjamins B: Nàstic, 2 (2) – La Pobla, 2 (1) // Altafulla, 2 – Nàstic, 1
Altafulla, 2 – La Pobla, 5
Benjamí A: Pax, 0 – Joan XXIII, 5 // Altafulla, 10 – Pax, 0
Altafulla – Joan XXIII ( suspès )
Alevins: La Pobla, 3 – Nàstic, 5 // Altafulla, 1 – Nàstic, 2
Altafulla , 4 – La Pobla, 3
Infantils: Roda, 6 – La Pobla, 0 // Altafulla 3 (2) – La Pobla 3 (3)
Altafulla, 2 – Roda, 2
Juvenils: Altafulla Futbol Sala vs. Altafulla Centre d’Esports: 9 -2
Fèmines: Altafulla, 3 – Deltebre, 2 ( després de capgirar un 0-2!. La nostra portera de la primera part, la regidora d’Esports i consellera comarcal Cristina Magriñà)
Com hem de gestionar “equitativament”* les instal·lacions esportives municipals?
La celebració tan brillant i animada, tan ben organitzada com emplenat les grades del Palau no ens ha de fer volar coloms sobre el panorama esportiu que hem d’entomar i solventar. Que presenta tres problemes a resoldre:
(a) la desigualtat d’instal·lacions i de gestió entre el nou futbol al flamant Palau i el futbol tradicional a l’Estadi Joan Pijuan ( sense acabar de tancar les obres de la primera fase; i pendent, és clar, de culminar la igualació de qualitats / drets entre futbols amb l’equipament amb gespa artificial a la degana instal·lació esportiva municipal).
(b) El dret d’encaix del tennis-taula dins el Palau d’Esports. Així com el del nou ( massa nou) club de bàsquet, fundat després de la distribució d’horaris ( no abans) lògicament preferencials per al club preexistent, el Futbol Sala.
(c) La gestió ordinària del Palau i també de l’Estadi. Per ara, en pròrroga de 4 mesos després dels 3 primers, la segueix desplegant ( exclusivament per al Palau) l’empresa amb la mateixa seu social que el Club de Futbol Sala; i per un conveni signat amb l’alcaldia de 2.500 e. mensuals.
Cal comparar aquesta xifra amb el total de 18 mil e. per a subvencionar la resta d’entitats esportives; i fins i tot resulta que la partida total per a gestió del Palau suma 25 mil e.( per a deu mesos doncs, no per als dotze de l’any).
Tres són els possibles criteris de gestió del Palau: 1) gestió directe pel propi Ajuntament posant-hi bidell – amb hores també a l’Estadi - i assumint la gestió administrativa algú de l’àrea d’urbanisme, ara baixa de feina. Fora la més equitativa, sense ombra de clientelisme polític. Els possibles perjudicats en saben, de paraula directe, que és el meu meditat criteri. Naturalment, l’alcalde, la regidora d’esports i la resta de bon companys del Nou Govern de temps en són coneixedors.
2) gestió externalitzada mantenint l’empresa actual amb noves bases que incloguin la gestió integral de les instal·lacions municipals, alliberant el C.D.Altafulla de l’actual greuge compartiu ( la junta del futbol sala, ¿ oi cobra per la seva feina mitjançant el conveni municipal com a empresa gestora del Palau?; la del Centre d’Esports, pura afició i filantropia com correspon de consuetud a les juntes esportives “amateurs” – que vol dir “que s’estimen” el seu club. 3) gestió externalitzada, per una possible nova empresa distinta a l’actual. La rebutgem de totes totes: perquè fora humiliar l’actual grup humà que ha engegat el funcionament del tan esperat mes alhora hipercaríssim Palau d’Esports: situant-la per sota d’una sense cap valor afegit de contrastava trajectòria esportiva en pro de l’esport dels infants i jovent altafullenc, com prou ve demostrant l’esforçat i competent nucli dur fundador i dirigent del Futbol Sala.
Fonxo Blanc Canyelles
Regidor d’Hisenda del Nou Govern
(*) equitat: en llatí, “igualtat”.Sentiment natural de la justícia.
Retrat de Bark Obama, per John Carlin:
“He conegut dues categories de polítics: els qui arriben al poder i governen a partir dela divisió, apel·lant al tribalisme inherent a l’espècie – la immensa majoria – i, els unificadors, els grans, els qui transcendeixen la seva època, com les figures més admirades de les dues cultures que han forjat Obama: Abraham Lincoln i Nelson Mandela, models reconeguts pel propi Obama.”
El que té al seu favor és aquella tremenda confiança en sí mateix – més enllà de l’arrogància peruè és inherent. Ell mateix ho explicà en privat fa quatre anys a una amiga i col·laboradora política molt pròxima, Valerie Jarrett. Encara no era senador, però confessà que la seva ambició era ser president. Ho recorda Jarrett. “Em, va dir, és que crec que tinc unes qualitats especials i que fóra una llàstima desaprofitar-les. Em va dir: ¿saps?. Crec que tinc alguna cosa?”.
Té condicions per a esdevenir un gran president. I per a ser-ne avui, en l’època de la globalització. Diu el seu assessor, David Axelrod, que Obama “és la personificació del seu propi missatge”, “és la visió de sí mateix”. Fill de mare blanca i pare negre, encarna la idea que la reconciliació inherent a la seva persona s’ha d’extendre EEUU i a la resta del planeta per a intentar crear una “més perfecta” unió humana”
Elogi de l’obra de govern de F.D.Roosevelt (1933-1945) per Jq. Estefania:
“ Una de les personalitats que més han sigut recordades en l’actual conjuntura ha sigut el president d’EUA que els va treure de la Gran Depressió. Les seves quatre llibertats – de paraula i de religió, però també llibertat per a respondre a les pròpies necessitats perentòries i lliberat per a viure sense romandre atenallats per les pors – foren definitòries d’una època i poden ser reivindicades per a aquesta primera dècades del segle XXI.
El New Deal de Roosvelt fou un programa típicament keynesià d’expansió de la demanda mitjançant la inversió pública. No tohom l’aprecià. Algunes de les persones més podereoses “detestaven aquesta persona que ocupa la Casa Blanca…Aquestes persones temien que FDR perquè creien que la seva política d’inversions adreçada a posar final a l’atur (25%), amb la seva constitució de fons federals de seguretat social, el seu suport a una reformes orientades al benestar social, amb la seu enfortiment dels sindicats i els atacs als monopolis, estava provocant que els EUA s’esllavissessin perillosament cap a les pudent aigües del socialisme” ( P.Renshaw)
Tanmateix, els analistes més equànims entenen que de fet FDR salvà el capitalisme americà. El mou que vetllà pel progrés dels pobres , per la classe obrera organitzada i pel naixement de l’Estat del bnestar a EUA tingué com a contrapartida la prestació d’un ajut molt més substanciós a la banca, al capital financer i a les grans empreses.
El revival de Roosevelt ( i Keynes) en aquesta crisi econòmica, les seves fòrmules per engreixar la bomba i treure EUA de la recesió, ha de ser un bon argument per a per a repensar el paper de l’Estat sense els prejudicis que han acompanyat la revolució conservadora del darrer quart de segle.
Manllevem les xifres del Punt d’avui diumenge 28 de desembre. També les comparem amb els pobles veïns dins la façana costanera del Tarragonès- Gaià:
......................................... 2000 - ....................2007....................Densitat
Torredembarra...........546 (5,16%)............2.549 (17,55%).....................1.667
Creixell.........................130 (7,08)...............394 (13,35%) .......................282
Roda de Berà................283 (8,42%)............767 (13,73%)......................338,5
Dissabte, 27 de desembre: Gran diada esportiva al Palau d’esports Municipal: L’homenatge a Jano Francino Sr. organitzat pel Futbol- Sala d’Altafulla aplega sis categories, 8 clubs i fins a 16 partits amb 32 equips diferents.
En donem els resultats de tant rellevant esdeveniment, el I torneig Futbol Sala Alejandro Francino. Organitzat, és clar, pel club del qual n’és degà preparador físic, el Club Futbol Sala Altafulla; amb les col·laboracions de l’Ajuntament d’Altafulla, el Consell Esportiu del Tarragonès i el CCT.
Prebenjamins: La Pobla, 0 – Roda 0 (3, de penals) // Altafulla, 0 – Roda, 2
Altafulla, 1 – La Pobla, 2
Benjamins B: Nàstic, 2 (2) – La Pobla, 2 (1) // Altafulla, 2 – Nàstic, 1
Altafulla, 2 – La Pobla, 5
Benjamí A: Pax, 0 – Joan XXIII, 5 // Altafulla, 10 – Pax, 0
Altafulla – Joan XXIII ( suspès )
Alevins: La Pobla, 3 – Nàstic, 5 // Altafulla, 1 – Nàstic, 2
Altafulla , 4 – La Pobla, 3
Infantils: Roda, 6 – La Pobla, 0 // Altafulla 3 (2) – La Pobla 3 (3)
Altafulla, 2 – Roda, 2
Juvenils: Altafulla Futbol Sala vs. Altafulla Centre d’Esports: 9 -2
Fèmines: Altafulla, 3 – Deltebre, 2 ( després de capgirar un 0-2!. La nostra portera de la primera part, la regidora d’Esports i consellera comarcal Cristina Magriñà)
Com hem de gestionar “equitativament”* les instal·lacions esportives municipals?
La celebració tan brillant i animada, tan ben organitzada com emplenat les grades del Palau no ens ha de fer volar coloms sobre el panorama esportiu que hem d’entomar i solventar. Que presenta tres problemes a resoldre:
(a) la desigualtat d’instal·lacions i de gestió entre el nou futbol al flamant Palau i el futbol tradicional a l’Estadi Joan Pijuan ( sense acabar de tancar les obres de la primera fase; i pendent, és clar, de culminar la igualació de qualitats / drets entre futbols amb l’equipament amb gespa artificial a la degana instal·lació esportiva municipal).
(b) El dret d’encaix del tennis-taula dins el Palau d’Esports. Així com el del nou ( massa nou) club de bàsquet, fundat després de la distribució d’horaris ( no abans) lògicament preferencials per al club preexistent, el Futbol Sala.
(c) La gestió ordinària del Palau i també de l’Estadi. Per ara, en pròrroga de 4 mesos després dels 3 primers, la segueix desplegant ( exclusivament per al Palau) l’empresa amb la mateixa seu social que el Club de Futbol Sala; i per un conveni signat amb l’alcaldia de 2.500 e. mensuals.
Cal comparar aquesta xifra amb el total de 18 mil e. per a subvencionar la resta d’entitats esportives; i fins i tot resulta que la partida total per a gestió del Palau suma 25 mil e.( per a deu mesos doncs, no per als dotze de l’any).
Tres són els possibles criteris de gestió del Palau: 1) gestió directe pel propi Ajuntament posant-hi bidell – amb hores també a l’Estadi - i assumint la gestió administrativa algú de l’àrea d’urbanisme, ara baixa de feina. Fora la més equitativa, sense ombra de clientelisme polític. Els possibles perjudicats en saben, de paraula directe, que és el meu meditat criteri. Naturalment, l’alcalde, la regidora d’esports i la resta de bon companys del Nou Govern de temps en són coneixedors.
2) gestió externalitzada mantenint l’empresa actual amb noves bases que incloguin la gestió integral de les instal·lacions municipals, alliberant el C.D.Altafulla de l’actual greuge compartiu ( la junta del futbol sala, ¿ oi cobra per la seva feina mitjançant el conveni municipal com a empresa gestora del Palau?; la del Centre d’Esports, pura afició i filantropia com correspon de consuetud a les juntes esportives “amateurs” – que vol dir “que s’estimen” el seu club. 3) gestió externalitzada, per una possible nova empresa distinta a l’actual. La rebutgem de totes totes: perquè fora humiliar l’actual grup humà que ha engegat el funcionament del tan esperat mes alhora hipercaríssim Palau d’Esports: situant-la per sota d’una sense cap valor afegit de contrastava trajectòria esportiva en pro de l’esport dels infants i jovent altafullenc, com prou ve demostrant l’esforçat i competent nucli dur fundador i dirigent del Futbol Sala.
Fonxo Blanc Canyelles
Regidor d’Hisenda del Nou Govern
(*) equitat: en llatí, “igualtat”.Sentiment natural de la justícia.
Retrat de Bark Obama, per John Carlin:
“He conegut dues categories de polítics: els qui arriben al poder i governen a partir dela divisió, apel·lant al tribalisme inherent a l’espècie – la immensa majoria – i, els unificadors, els grans, els qui transcendeixen la seva època, com les figures més admirades de les dues cultures que han forjat Obama: Abraham Lincoln i Nelson Mandela, models reconeguts pel propi Obama.”
El que té al seu favor és aquella tremenda confiança en sí mateix – més enllà de l’arrogància peruè és inherent. Ell mateix ho explicà en privat fa quatre anys a una amiga i col·laboradora política molt pròxima, Valerie Jarrett. Encara no era senador, però confessà que la seva ambició era ser president. Ho recorda Jarrett. “Em, va dir, és que crec que tinc unes qualitats especials i que fóra una llàstima desaprofitar-les. Em va dir: ¿saps?. Crec que tinc alguna cosa?”.
Té condicions per a esdevenir un gran president. I per a ser-ne avui, en l’època de la globalització. Diu el seu assessor, David Axelrod, que Obama “és la personificació del seu propi missatge”, “és la visió de sí mateix”. Fill de mare blanca i pare negre, encarna la idea que la reconciliació inherent a la seva persona s’ha d’extendre EEUU i a la resta del planeta per a intentar crear una “més perfecta” unió humana”
Elogi de l’obra de govern de F.D.Roosevelt (1933-1945) per Jq. Estefania:
“ Una de les personalitats que més han sigut recordades en l’actual conjuntura ha sigut el president d’EUA que els va treure de la Gran Depressió. Les seves quatre llibertats – de paraula i de religió, però també llibertat per a respondre a les pròpies necessitats perentòries i lliberat per a viure sense romandre atenallats per les pors – foren definitòries d’una època i poden ser reivindicades per a aquesta primera dècades del segle XXI.
El New Deal de Roosvelt fou un programa típicament keynesià d’expansió de la demanda mitjançant la inversió pública. No tohom l’aprecià. Algunes de les persones més podereoses “detestaven aquesta persona que ocupa la Casa Blanca…Aquestes persones temien que FDR perquè creien que la seva política d’inversions adreçada a posar final a l’atur (25%), amb la seva constitució de fons federals de seguretat social, el seu suport a una reformes orientades al benestar social, amb la seu enfortiment dels sindicats i els atacs als monopolis, estava provocant que els EUA s’esllavissessin perillosament cap a les pudent aigües del socialisme” ( P.Renshaw)
Tanmateix, els analistes més equànims entenen que de fet FDR salvà el capitalisme americà. El mou que vetllà pel progrés dels pobres , per la classe obrera organitzada i pel naixement de l’Estat del bnestar a EUA tingué com a contrapartida la prestació d’un ajut molt més substanciós a la banca, al capital financer i a les grans empreses.
El revival de Roosevelt ( i Keynes) en aquesta crisi econòmica, les seves fòrmules per engreixar la bomba i treure EUA de la recesió, ha de ser un bon argument per a per a repensar el paper de l’Estat sense els prejudicis que han acompanyat la revolució conservadora del darrer quart de segle.
Mirant en global: descenssos dramàtics dels préstecs: per a les llars, dels 16.519 milions de l’estiu de 2007 als 841 milions de l’estiu d’aquest 2008 ( - 95%). El – 58 % al finançament d’empreses, que en frena llur modernització
Cada sector implicat amb les reves raons / perspectives:
Per a la CECA la causa és la caiguda de la demanda de crèdits nous ( esperant noves baixades dels tipus, confiant en l’abaratiment dels pisos, pel creixement de l’estalvi i per l’encariment dels préstecs) i pel complir amb les exigències de control de riscos prestant aquí en garanteixi la devolució.
Els empresaris i principals càrrecs del PSOE reclamen que, en paral·lel als ajuts de 10 mil milions de l’Estat en les dues subhastes d’actius, caldria assegurar-se’n que es trasladessin a les empreses i particulars, per tal d’evitar que se’ls retinguin als seus balanços per als venciments.
La AEB la considera finançament a preu de mercat, pagant-ne interessos, no ajuts estatals. Els els calen, efectivament: per als venciments dels préstecs als ciutadans concedits fa cinc anys.
Durant la bombolla immobiliària, la banca espanyola anà a buscar crèdits externs ( als alemanys i francesos) per valor de 100 mil miliomns d’euros anuals: així van finançar promotores, constructores i famílies. Ara, la nostra banca han d’atendre els esmentats venciments, ja que llur incompliment els expulsaria dels circuits de crèdits internacionals.
Cada sector implicat amb les reves raons / perspectives:
Per a la CECA la causa és la caiguda de la demanda de crèdits nous ( esperant noves baixades dels tipus, confiant en l’abaratiment dels pisos, pel creixement de l’estalvi i per l’encariment dels préstecs) i pel complir amb les exigències de control de riscos prestant aquí en garanteixi la devolució.
Els empresaris i principals càrrecs del PSOE reclamen que, en paral·lel als ajuts de 10 mil milions de l’Estat en les dues subhastes d’actius, caldria assegurar-se’n que es trasladessin a les empreses i particulars, per tal d’evitar que se’ls retinguin als seus balanços per als venciments.
La AEB la considera finançament a preu de mercat, pagant-ne interessos, no ajuts estatals. Els els calen, efectivament: per als venciments dels préstecs als ciutadans concedits fa cinc anys.
Durant la bombolla immobiliària, la banca espanyola anà a buscar crèdits externs ( als alemanys i francesos) per valor de 100 mil miliomns d’euros anuals: així van finançar promotores, constructores i famílies. Ara, la nostra banca han d’atendre els esmentats venciments, ja que llur incompliment els expulsaria dels circuits de crèdits internacionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.