Legislat per govern de ZP per Reial Decret-Llei 9 / 2008, de 28 de novembre, com a mesures de suport urgent a la demanda emmarcades en les línies d’actuació establertes per la Declaració de la Cimera sobre Mercats Financers i Economia Mundial del passat 15 de novembre a Washington i pel Pla Europeu de Recuperació Econòmica aprovat per CE el passat 25 de novembre.
El FEIL s’adreça a l’augment de la inversió pública en l’àmbit local mitjançant el finançament d’obres encara no pressupostades, de nova planificació i d’execució immediata a partir del 2009 i que lògicament siguin competència dels ajuntaments. La mesura alhora vol crear feina a curt termini i reforçar la capitalització dels ajuntaments.
Els ajuntaments presentarem les sol·licituds de finançament de cada projecte per via electrònica vers la pàgina www.map.es., entre el 10 de desembre d’enguany i el 24 de gener de 2009.
La dotació del FEIL serà distribuïda proporcionalment a les xifres de població establertes al Reial Decret 1683/2007, de 14 de desembre; per tant, les del padró revisat referides al 1 de gener de 2007.
Llistat del FEIL per al Tarragonès-Gaià:
L’encapçala lògicament la Torre (14.524 hab. = 2.570.578 e.). Seguida de Roda de Berà (5.585 hab. = 988.656 e.); en tercer lloc, Altafulla (4.415 hab. = 781.403 e.). En quart lloc, El Catllar (3.751 hab. = 663.883 e.); seguit de Creixell (2.952 hab. = 5222.469 e.), de la Pobla de Montornès (2.568 hab. = 445.506 e.), de la Riera (1.435 hab = 257.164 e.), de la Nou (461 hab. = 81.592 e.) i finalment Vespella de Gaià (379 = 67.079 e.).
Competències locals segons el Reial Decret Llei:
a) L’adequació, rehabilitació o millora dels entorns o espais públic urbans, així com de promoció industrial.
b) Els equipaments i infraestructures de serveis bàsics a les xarxes viàries, de sanejament, enllumenat i telecomunicacions.
c) Les de construcció, adequació, rehabilitació o millora d’edificis i equipaments socials, sanitaris, funeraris, educatius, culturals i esportius.
d) Les adreçades a la protecció del medi ambient i la prevenció de la contaminació, les de gestió de residus urbans, així com les orientades a impulsar l’estalvi i l’eficiència energètica.
e) Les de supressió de barreres arquitectòniques.
f) Les de conservació del patrimoni municipal i protecció del patrimoni històric del municipi.
g) Les de construcció, adequació, rehabilitació o millora de les xarxes de conducció d’aigua potable a domicili i tractament d’aigües residuals.
h) Les adreçades a promoure la mobilitat sostenible urbana i les encaminades a millorar la seguretat vial.
i) Les de prevenció d’incendis.
j) Les adreçades a promoció del turisme.
L’ordre d’aparició sembla que marqui una jerarquia de prioritats. El criteri provisional del govern tria les noves planificacions pendents a l’apartat c): un nou hotel d’entitats al Comunidor; l’eixamplament del cementiri; la implantació de camp de gespa artificial a l’Estadi Joan Pijuan.
El catedràtic keynesià de Política Econòmica Magister Anton Costas (UB) – deixeble de Fabian Estapé, company d’Ernest Lluch, mestre de Germà Bel - lloa i argumenta el FEIL, al País d’aquest dimarts, secció de Catalunya:
“La política econòmica ens diu que tenim tres maneres d’influir al consum. La primera és emprar els instruments macroeconòmics per augmentar per augmentar-ne les possibilitats de les persones, mitjançant una política monetària expansiva que abarati els tipus d’interès i animi a comprar, o d’una política fiscal que redueixi impostos com l’IVA i faci baixar els preus dels productes a consumir. La segona és recórrer a la psicologia per a tractar d’influir en les preferències per al consum; s’empra la persuasió moral. La tercera consisteix en fer servir la política per imposar a algú l’obligació de consumir: el consum com una obligació política.
“La via de l’economia és la emprada pel BCE la setmana passada en rebaixar 0,75 punts el seu tipus d’interès. O la del govern britànic de Gordon Brown en baixar l’IVA. Però no està prou clar que les eines macroeconòmiques siguin un mètode eficaç quan, especialment les classes mitjanes, viuen sota el shock de la recessió i la por al futur. Donat que la vivenda és el mitjó de la riquesa del classe mitjana, la caiguda de preus ha tingut un efecte depressiu, que anirà esvaint-se poc a poc.
“La segona via, la de la psicologia, tractaria de convèncer que la gent ha de consumir com un deure moral del moment. Però, l’altruisme, com el bon vi, és un luxe que només poden permetre’s els rics. Per tant, hauríem d’imposar als rics el deure moral de consumir: consumiu, consumiu, maleïts rics…
“Com que no podem confiar en l’eficàcia dels instruments macroeconòmics ni en l’altruisme dels rics, doncs ens resta la política. És a dir, imposar l’obligació de consumir per mantenir la producció i la feina. Però, ¿a qui imposar-se-la? Als poders públics.
“L’Estat interventor contemporani, l’economia mixta, és el sistema de reassegurament mútue més important mai no inventat. El millor sistema per a exercir la solidaritat i l’altruisme. I ara és el moment de fer-lo servir mitjançant programes massius de despesa pública i en iniciatives que mantinguin i generin noves feines. El govern de Rodríguez Zapatero ha decidit aplicar-los. Penso que és un bon camí.
“ En el moment que vivim estem obligats a elegir entre el còlera de la caiguda de la feina i la depressió o la malària del dèficit públic.”
El FEIL s’adreça a l’augment de la inversió pública en l’àmbit local mitjançant el finançament d’obres encara no pressupostades, de nova planificació i d’execució immediata a partir del 2009 i que lògicament siguin competència dels ajuntaments. La mesura alhora vol crear feina a curt termini i reforçar la capitalització dels ajuntaments.
Els ajuntaments presentarem les sol·licituds de finançament de cada projecte per via electrònica vers la pàgina www.map.es., entre el 10 de desembre d’enguany i el 24 de gener de 2009.
La dotació del FEIL serà distribuïda proporcionalment a les xifres de població establertes al Reial Decret 1683/2007, de 14 de desembre; per tant, les del padró revisat referides al 1 de gener de 2007.
Llistat del FEIL per al Tarragonès-Gaià:
L’encapçala lògicament la Torre (14.524 hab. = 2.570.578 e.). Seguida de Roda de Berà (5.585 hab. = 988.656 e.); en tercer lloc, Altafulla (4.415 hab. = 781.403 e.). En quart lloc, El Catllar (3.751 hab. = 663.883 e.); seguit de Creixell (2.952 hab. = 5222.469 e.), de la Pobla de Montornès (2.568 hab. = 445.506 e.), de la Riera (1.435 hab = 257.164 e.), de la Nou (461 hab. = 81.592 e.) i finalment Vespella de Gaià (379 = 67.079 e.).
Competències locals segons el Reial Decret Llei:
a) L’adequació, rehabilitació o millora dels entorns o espais públic urbans, així com de promoció industrial.
b) Els equipaments i infraestructures de serveis bàsics a les xarxes viàries, de sanejament, enllumenat i telecomunicacions.
c) Les de construcció, adequació, rehabilitació o millora d’edificis i equipaments socials, sanitaris, funeraris, educatius, culturals i esportius.
d) Les adreçades a la protecció del medi ambient i la prevenció de la contaminació, les de gestió de residus urbans, així com les orientades a impulsar l’estalvi i l’eficiència energètica.
e) Les de supressió de barreres arquitectòniques.
f) Les de conservació del patrimoni municipal i protecció del patrimoni històric del municipi.
g) Les de construcció, adequació, rehabilitació o millora de les xarxes de conducció d’aigua potable a domicili i tractament d’aigües residuals.
h) Les adreçades a promoure la mobilitat sostenible urbana i les encaminades a millorar la seguretat vial.
i) Les de prevenció d’incendis.
j) Les adreçades a promoció del turisme.
L’ordre d’aparició sembla que marqui una jerarquia de prioritats. El criteri provisional del govern tria les noves planificacions pendents a l’apartat c): un nou hotel d’entitats al Comunidor; l’eixamplament del cementiri; la implantació de camp de gespa artificial a l’Estadi Joan Pijuan.
El catedràtic keynesià de Política Econòmica Magister Anton Costas (UB) – deixeble de Fabian Estapé, company d’Ernest Lluch, mestre de Germà Bel - lloa i argumenta el FEIL, al País d’aquest dimarts, secció de Catalunya:
“La política econòmica ens diu que tenim tres maneres d’influir al consum. La primera és emprar els instruments macroeconòmics per augmentar per augmentar-ne les possibilitats de les persones, mitjançant una política monetària expansiva que abarati els tipus d’interès i animi a comprar, o d’una política fiscal que redueixi impostos com l’IVA i faci baixar els preus dels productes a consumir. La segona és recórrer a la psicologia per a tractar d’influir en les preferències per al consum; s’empra la persuasió moral. La tercera consisteix en fer servir la política per imposar a algú l’obligació de consumir: el consum com una obligació política.
“La via de l’economia és la emprada pel BCE la setmana passada en rebaixar 0,75 punts el seu tipus d’interès. O la del govern britànic de Gordon Brown en baixar l’IVA. Però no està prou clar que les eines macroeconòmiques siguin un mètode eficaç quan, especialment les classes mitjanes, viuen sota el shock de la recessió i la por al futur. Donat que la vivenda és el mitjó de la riquesa del classe mitjana, la caiguda de preus ha tingut un efecte depressiu, que anirà esvaint-se poc a poc.
“La segona via, la de la psicologia, tractaria de convèncer que la gent ha de consumir com un deure moral del moment. Però, l’altruisme, com el bon vi, és un luxe que només poden permetre’s els rics. Per tant, hauríem d’imposar als rics el deure moral de consumir: consumiu, consumiu, maleïts rics…
“Com que no podem confiar en l’eficàcia dels instruments macroeconòmics ni en l’altruisme dels rics, doncs ens resta la política. És a dir, imposar l’obligació de consumir per mantenir la producció i la feina. Però, ¿a qui imposar-se-la? Als poders públics.
“L’Estat interventor contemporani, l’economia mixta, és el sistema de reassegurament mútue més important mai no inventat. El millor sistema per a exercir la solidaritat i l’altruisme. I ara és el moment de fer-lo servir mitjançant programes massius de despesa pública i en iniciatives que mantinguin i generin noves feines. El govern de Rodríguez Zapatero ha decidit aplicar-los. Penso que és un bon camí.
“ En el moment que vivim estem obligats a elegir entre el còlera de la caiguda de la feina i la depressió o la malària del dèficit públic.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.