Oberts al món (XXI) - Sopa de nombres del Centre d’Estudis d’Opinió

Amb les seves dades publicades a frec de Nadal – recollint les “percepcions ciutadanes” d’octubre, d’ abans de les darreres legislatives – sembla que hagi perllongat l’allau de butlletins  de “notes”.
El CEO permet que 1.800 enquestats examinin, de boi infinites assignatures el Govern.
També una part és d’autoretrat prou complet (d’actituds i valors polítics).
 Ja veurem que les xifres comparatives provenen dels junys anteriors, el mes Avaluador per antonomàsia.
La dada ja més famosa és la del primers suspens a un Govern de la Generalitat: pel primer any del Retorn és qualificat amb un definitiu 4,49!
Durant el lucífer Tripartit, cada desembre sempre marcava més de 5: 5,42 – 5,26 – 5,02.
Per a alleujament del Govern Mas / CiU cal remarcar que, segons record de vot, els seus el puntuen amb un 5,67 mentre que els que som roses del PSC amb un 3,9 i els blaus del PP amb un 4,13.
Diferències de percepcions que demostren que cadascú som ovella del respectiu corral, i no sols per Nadal sinó cada dia de l’any...

A) La primera i més important “nota” ha de ser contrastada amb els resultats de les qualificacions a la confiança amb les institucions de govern o de representació:

Ajuntaments (5,22), Generalitat (4,46), sindicats (3,36), Govern central (3,24) i partits polítics (2,99). Quina sotragada. Un reflex dels graus de proximitat o de desafecció que fan feredat.
Penso que l’efecte despolititzador 1939-1975 encara guanya sobre el projecte encetat el 1976-77-78. “Hágame usted caso, no se meta el política” arribà a dir “Franquito, el muy cucito,que siempre va a lo suyito”: la inèrcia del “franquisme sociològic”?

És que som una societat més mesquina que generosa, i no gaire creient en la gestió pública dels serveis públics. Preguntats / orientats com funcionen gestionats per “organitzacions o empreses privades”:
només 19,4 sabem que pitjor; el 31,7 / + 4 contesta que millor i un mantingut 40% que igual.

B) Només també som el 18,5 % els qui per millorar serveis pujaríem impostos; la “centralitat” / àurea mediocritas  arriba al 58,5% dels qui volem mantenir impostos / serveis, per bé que han pujat un + 6 que abans volien baixar impostos.
A l’hora de retallar cal començar per l’habitatge de protecció oficial i després per les beques (“darwinisme social”, oi?).

Mesquinets, privatitzadors, i ben espavilats: prou que ens adonem que transports, seguretat, sanitat (70%), cultura i arts, ensenyament (68%), trànsit, comerç i turisme són competències nacionals de la Generalitat; mentre que energia, impostos / impostos!, protecció a l’atur i pensions són estatals. La percepció errada s’escau amb Justícia, també traspassada i només reconeguda pel 28,5%.

C) Prou que ha anat davallant la valoració dels serveis públics de sanitat i ensenyament entre juny de l’any passat i octubre de 2011:  al 4,09 / - 2,05; al 4,85 / - 0,91...
Mentre que seguretat ciutadana aprova amb un 5,23 / -0,1.
El votant del Govern de la Generalitat puntua 5,33 i 4,75; el del PSC: 4,53 i 3,67 – com el del PP...  El biaix sectari: a CiU, de + 0,57; al PSC, de – 0,37... al PP, - 0,12...

D) L’autoretrat polític final ens dóna aquests ventalls de pluralitats:
el 32,4 % ens declarem d’esquerres.
 el 35,4% centrista
i només el 15% de dretes.
Mirall convex, estilitzador a l’autoretrat, oi?.  I tant còncau, grotesc, per a la valoració de les institucions...
E) La distribució per segments socials de les Pertinences catalana / espanyola compartides o exclouents ratifica que:
els qui en són tant mantenen la majoria del 41%
els qui som més cat. que Ñ el 24,2% - a l’inrevés el 9
 el exclusivament catalans sou el 12%
 els espanyolistes, el 5%. No contesten el 7%...

Així potser sembla que som Catalunya fractal (Lluís Bassets), Nació de nacions també (Lluís Armet / enginyers Carretero): la complexitat del tot hispànic / europeu ja rau en la part catalana. I la catalana en l’altafullenca. I l’altafullenca en cadascú? Aquell “diversos i dispersos”, el parònim capçalera de cada parlament de J.MªGené...