Oberts al món (XVIII)(3)

Pels drets humans dins xinesos!

J.I.Torreblanca “China se democratizará”: “ Per a poder predir-ho cal un marc analític on encaixi. Sens dubte, la teoria dels “cignes negres” popularitzada per Nicholas Taleb ens permet donar un primer pas: com comprovà EEUU el fatídic 11-S, massa sovint confonem allò altament improbable amb l’impossible. És a dir no descomptem el poder d’allò que encara desconeixem.

El segon que cal és “connectar els punts”. És el que també fallà a EEUU l’11-S quan ningú fou capaç d¡unir informació fragmentària.

En el cas de la Xina el nombre de punts és tan nombrós que val la pena començar a pensar en com els podríem connectar. Tenim un punt evident: Ai Wiewei. Quan un artista crític d’anomenada internacional és detingut, incomunicat i humiliat durant 49 dies sense que se’n coneguin els càrrecs, sense dret a advocat i és finalment acusat de delicte fiscal, sabem que el sistema té problemes. No un, sinó bastants, con testimonia Liu Xiaobo*, el premi Nobel de la Pau empresonat per demanar la democràcia en un manifest (la Carta 08).

Tenim, sobre tots els historiadors i científics socials, a subestimar el paper dels individus, perquè ens agrada creure en els processos històrics i les estructures. Tan mateix, Václav Havel o Mohamed Buazizi, per esmentar exemples recents, haurien de posar-nos sobre avís sobre el que uns poc individus poden desencadenar quan perden la por. Els bitllets que han aterrat al pati de la casa d’Ai Weiwei per a ajudar-lo a pagar la seva multa són un altre d’aquests punts, com n’és que un règim aparentment tan poderós es posi tan nerviós com per arribar a suprimir de Geogle la paraula “gessamí ”. Els habitants de la ciutat que de Wukan, que s’han aixecat després de morir en sota custodia policial en estranyes circumstàncies el líder de les seves protestes contra expropiacions il·legals, són una altre punt a connectar. Con en són els milers de persones que viatgen a Pequín acollint-se a una tradició peticionària per a reclamar justícia i són bastonejats i deportats. Mereixen de ser recordats també els pares i mares del 5 mil nens morts per culpa dels defectes de construcció de les escoles arrasades pel terratrèmol de Sitxuan: quan s¡han organitzat per a protestar per alguna cosa tan evident, en lloc de disculpes i compensacions, han estat coaccionats i llurs advocats detinguts. Les 180 mil protestes comptades l’any la Xina ofereixen una altra dada: és cert que no són protestes en contra del sistema i a favor de la democràcia però sí que tenen un caràcter polític. Molt probablement, l majoria de les persones que protesten en aquests actes tenen peticions concretes, mancades d’aspiracions democràtiques en el sentit més formal del terme. Però la resposta de les autoritats els convencerà que el principal problema no rau en els individus que detenten el poder, sinó en l’arrel d’un sistema basat en la impunitat que en lloc servir els ciutadans els humilia., i en lloc de servir-los, se’n serveix. I com el 2011 ens ha ensenyat al que pot portar la reacció a la humiliació, he fet un pacte amb el meus amics sinòlegs, si encerto no reclamaré cap mèrit i si m’equivoco seran benèvols. Al cap i a la fi, el Nadal és temps de bombolles (democràtiques)”.

(*)Sentenciat el dia de Nadal de 2009 a 11 anys. Aquestes festes de 2011 han estat condemnats a10 anys de presó per a Txen Xi i 9 per a Txen Wei. “Per incitar a la subversió del poder de l’Estat”. Sentències aprofitant les vacances dels observadors diplomàtics. Ambdós van participar i ser condemnat per Tiananmen (primavera 1989).

Xi ha publicat a internet a l’estranger 36 assajos crítics amb el partit únic i pertany al Forum de Drets Humans de Guizhou. Per T. Ja fou condemnat a 3 anys; el 1996 a 10, “per dirigir i organitzar un grup contrarevolucionari” – sortint de la presó el 2005. Detingut el passat 29 de novembre.

Wei restà a presó un anys per T. El 1992 fou sentenciat a cinc anys per organitzar grups opositors i planejar actes en record dels milers de morts a Tiananmen.