Catalunya
endins
Com “ajusta”
la Generalitat al projecte de pressupost de 2012?
Augments d’ingressos en impostos:
73,5 M e pel màxim de tram autonòmic de l’IRPF + 240,4 M e
d’impost de patrimoni per a més de 700 mil e. + 130 M. del
gravamen a la gasolina (el cèntim sanitari de 0,024 e/l) + 72,5 al
d’actes jurídics documentats
Augments d’ingressos en taxes: 100 M
d’e de la turística ( de 3 e. / nit a 5*; de 2 e a 4*; la resta a
1 e/ nit) + 102 M. per l’euro en recepta o fàrmac + resta de
taxes: 4 M e.
Total de 720,4 M. de nous ingressos
Venda de patrimoni (edificis i
empreses): 882,5 e.
Retallades: del 3,8% de mitjana a les
conselleries i 625 M e de reducció de la massa salarial dels 230.182
empleats públics + meitat de perceptors de la RMI de 420 e.
(La reducció als sous equival a la
suma de més ingressos per impostos i taxes descomptant l’e de
copagament sanitari)
Canvis a dotacions significatives:
Empresa i Feina baixa el 7,4% (els programes de comerç passen de 121
a 13,9 M; el d’energia i mines, de 60 a 21,1M. Però els programes
de desenvolupament empresarial pugen de 32,9 a 80,9 M ( 43 M e per a
internacionalització, promoció i foment del comerç)
Economia i Coneixement el 9,2%
(Universitats rebrà 9 M menys)
Ensenyament, el 4,9 menys, on beques i
ajuts a l’estudi baixen a menys de la meitat.
La Fundació
Bofill ens presenta l’ascensor social català dels últims 50anys:
+ L’immobilisme de classe a Catalunya
és del 22%, inferior a la dels principals països europeus. +
L’ascensor social català és superior al de França, el Regne
Unit, Alemanya i Noruega: se situa als nivells semblants d’Holanda
i Suècia. El 78% ha canviat d’estrat: som
una societat fluïda i meritocràtica.
+ La mobilitat
social es concentra a les classes mitjanes, però no arriba als
extrems: el 45% del directius en són fills i el 37% dels fills
d’obrers s’hi mantenen
+ El poc determinisme social té dues
excepcions, els pobres ( desavantatge de 14 a 1 per a un titol més
enllà d’ESO)i els immigrants (el 46% baixa i només el 26% puja
respecte la classe social dels pares)
+ Els catalans que més hem pujat a
l’ascensor social som els nascuts entre 1951 i 1960: tot un 53%,
per entrada massiva de la dona al món laboral i el pas del món
obrer al de les professions de l’Estat de benestar – sector
quaternari - i de l’economia de serveis
+A la
generació nascuda entre 1971 i 1980 s’inverteixen els termes: 37,8
pugen i 40% no es mouen. L’expansió educativa amb l’autogovern i
el reclam de títols al mercat laboral aprofita primer els fills de
les classes superiors; la sobretitulació provoca el retorn al pes de
l’origen familiar.
+ La mobilitat social catalana més que
fruit de polítiques públiques ha estat fonamentada en els factors
culturals i del sistema de valors de les famílies catalanes, que
n’han portat el pes.
L’estudi estableix 5 estrats socials:
A (directius, empresaris, professionals superiors)- B (petita
burgesia) – C (tècnics intermedis) – D (Empleats administratius
i de serveis) – Obrers.
Destaquen aquestes mobilitats
ascendents: a A el 29% prové de D, i el 25% de B; a C el 24% són
fills d’obrers.
En les baixades de nivell social,
esmentem el 34 de D que provenen de C; als obrers: el 27,5% fills de
pares petits burgesos (B).
Els fills d’obrers pugen a C-B-A el
53%%. A D, el 10% i s’hi mantenen el ja conegut 37%.
El d’empleats pugen el 51,5% i baixen
a obrers el 23%.
Els fills de tècnics intermedis només
pugen el 26% i baixen el 54%.
La petita burgesia veu com pugen a A el
25%, s’hi mantenen el 20,5%; baixen a D-E el 48,5%
Ja sabem que el 45% d’A es passa de
pares a fills; el 25% baixa fins a D. Pugen a A, el 29% de D i el 25%
d’A.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.