Altafulla amb tota la il·lusió

30/12/11

Oberts al món (XVIII)(1)


Catalunya endins

Com “ajusta” la Generalitat al projecte de pressupost de 2012?
Augments d’ingressos en impostos: 73,5 M e pel màxim de tram autonòmic de l’IRPF + 240,4 M e d’impost de patrimoni per a més de 700 mil e. + 130 M. del gravamen a la gasolina (el cèntim sanitari de 0,024 e/l) + 72,5 al d’actes jurídics documentats
Augments d’ingressos en taxes: 100 M d’e de la turística ( de 3 e. / nit a 5*; de 2 e a 4*; la resta a 1 e/ nit) + 102 M. per l’euro en recepta o fàrmac + resta de taxes: 4 M e.
Total de 720,4 M. de nous ingressos
Venda de patrimoni (edificis i empreses): 882,5 e.
Retallades: del 3,8% de mitjana a les conselleries i 625 M e de reducció de la massa salarial dels 230.182 empleats públics + meitat de perceptors de la RMI de 420 e.
(La reducció als sous equival a la suma de més ingressos per impostos i taxes descomptant l’e de copagament sanitari)
Canvis a dotacions significatives: Empresa i Feina baixa el 7,4% (els programes de comerç passen de 121 a 13,9 M; el d’energia i mines, de 60 a 21,1M. Però els programes de desenvolupament empresarial pugen de 32,9 a 80,9 M ( 43 M e per a internacionalització, promoció i foment del comerç)
Economia i Coneixement el 9,2% (Universitats rebrà 9 M menys)
Ensenyament, el 4,9 menys, on beques i ajuts a l’estudi baixen a menys de la meitat.


La Fundació Bofill ens presenta l’ascensor social català dels últims 50anys:
+ L’immobilisme de classe a Catalunya és del 22%, inferior a la dels principals països europeus. + L’ascensor social català és superior al de França, el Regne Unit, Alemanya i Noruega: se situa als nivells semblants d’Holanda i Suècia. El 78% ha canviat d’estrat: som una societat fluïda i meritocràtica.
+ La mobilitat social es concentra a les classes mitjanes, però no arriba als extrems: el 45% del directius en són fills i el 37% dels fills d’obrers s’hi mantenen
+ El poc determinisme social té dues excepcions, els pobres ( desavantatge de 14 a 1 per a un titol més enllà d’ESO)i els immigrants (el 46% baixa i només el 26% puja respecte la classe social dels pares)
+ Els catalans que més hem pujat a l’ascensor social som els nascuts entre 1951 i 1960: tot un 53%, per entrada massiva de la dona al món laboral i el pas del món obrer al de les professions de l’Estat de benestar – sector quaternari - i de l’economia de serveis
+A la generació nascuda entre 1971 i 1980 s’inverteixen els termes: 37,8 pugen i 40% no es mouen. L’expansió educativa amb l’autogovern i el reclam de títols al mercat laboral aprofita primer els fills de les classes superiors; la sobretitulació provoca el retorn al pes de l’origen familiar.
+ La mobilitat social catalana més que fruit de polítiques públiques ha estat fonamentada en els factors culturals i del sistema de valors de les famílies catalanes, que n’han portat el pes.

L’estudi estableix 5 estrats socials: A (directius, empresaris, professionals superiors)- B (petita burgesia) – C (tècnics intermedis) – D (Empleats administratius i de serveis) – Obrers.
Destaquen aquestes mobilitats ascendents: a A el 29% prové de D, i el 25% de B; a C el 24% són fills d’obrers.
En les baixades de nivell social, esmentem el 34 de D que provenen de C; als obrers: el 27,5% fills de pares petits burgesos (B).
Els fills d’obrers pugen a C-B-A el 53%%. A D, el 10% i s’hi mantenen el ja conegut 37%.
El d’empleats pugen el 51,5% i baixen a obrers el 23%.
Els fills de tècnics intermedis només pugen el 26% i baixen el 54%.
La petita burgesia veu com pugen a A el 25%, s’hi mantenen el 20,5%; baixen a D-E el 48,5%
Ja sabem que el 45% d’A es passa de pares a fills; el 25% baixa fins a D. Pugen a A, el 29% de D i el 25% d’A.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.