“Va ser una nit que va florir
l’estrella, -- i va néixer l’Infant!
Imaginem que fou la nit més bella,
més musical, més flamejant!...
I fa molt temps, molt temps, i algú
ensiborna
el nostre pit per atiar l’oblit,
per fer-nos infidels, però retorna –
cada any, aquesta nit.
“La nostra vanitat prou s’afigura
que està damunt el bé i el mal,
mes no hi ha val el ganivet, ni l’ànima
dura,
és més forta la nit de Nadal!
Ai, si no fos aquesta nit tan clara!
Seríem tros de carn i pensament
que no coneix d’on ve, ni on va, ni
on para,
pell d’home que arrossega el corrent!
Però Nadal ens ha pintat el rostre
amb un vermell precís i decidit,
i ens dóna un
sentiment de llar, de sostre,
de terra, de
nissaga i d’esperit.
I ens dóna un punt d’humilitat de
cendra
Per estimar un racó dintre l’espai,
i despertar en el cor aquell blau
tendre
que hem volgut escanyar i que no mor
mai.
Procurem ser una mica criatures
amorosint el baladreig raspós,
i diguem: “Glòria de Déu en les
altures”
amb aquell to que ho diuen els pastors.
I si tot l’any
la mesquinesa ens fibla,
I l’orgull de
la nostra soledat,
Almenys aquesta
nit fem el possible
per ser uns homes
de bona voluntat!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.