Reflexió de
Fonxo Blanc sobre ZP:
Les dues frases pròpies que han fet
més mal a ZP: “bajar los impuestos es de izquierdas” (no li hem
acceptat els socialdemòcrates i no li han perdonat l’esquerra
doctrinària: la Ideologia Social) + “el concepto de nación es
discutible y discutido” (no li han perdonat els sobiranistes
espanyolistes i no li han reconegut els catalans / bascos: les
Pertinences).
Va tocar dos thòtems / tabús, que el
van fer diana universal.
Els de Pertinences va deixar-lo sol a
la premsa, tret del Periódico; el País fou tan bel·ligerant contra
ZP / Maragall... El PP ha esdevingut el partit nacionalista espanyol,
com CiU és la coalició nacionalista catalana, garantia d’un gran
gruix de vots permanents.
ZP
Interioritzà una soledat moral definitiva agullonada a l’Ecofin de
maig de 2010: que es curà amb silenci
(no gosa a explicar per TV les mesures d’austeritat) i autoodi
rectificador (renúncia al keynesianisme en un sol país,
i centrifugant el deute en la Generalitat, que serà “entendido por
el resto de españoles; no tornant les darreres 300 caixes de l’arxiu
de Salamanca). Les mesures de l’Ecofin a Espanya van decantar la
desafecció de potser tres milions de votants!
Un mal final, com tots els finals, per
al president més educat i reflexiu de la nostra Democràcia que per
això ha significat les llibertats de costums de 2004-2008, una TV
pública independent les obres públiques de 2008 i 2009, el final
d’ETA, la paritat de gèneres als Governs, etc, etc...
S’instal·la a un xalet de convidats
amb lloguer de 2.500 e. mensuals, al despatx cedit pel PSOE i s’ubica
la Consell d’Estat: cap especial opulència, doncs. Compraré i
llegiré cada llibre i article que publiqui. La seva etapa dins el
PSOE i al Govern m’ha representat un context de goig, esperances i
lucideses que ni ja esperava i imaginava tan enriquidores”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.