Xalant de
debò, en una Violeta a vesar mercès al Teatre de l’Ateneu de
Dones / Teatre de mentida, amb Aigua del Carme, comèdia
d’equívocs i embolics guionada / dirigida per Jordi Ribé, amb el
suport de Núria Blanc Parellada. Quatre actrius i dos actors a
l’escenari, que encara estem aplaudint per tota la vis còmica que
ens van fer gaudir. A més acte gratuït, amb aportacions voluntàries
pels Amics del Letxu.
Els casats
n’hi fan 6 als solters, en la matinal de dissabte a l’estadi Joan
Pijuan. Doblet de gols de Carles Nel·lo i del dorsal 19;
en gran execució de Pedro Giraldez (Pirri) a una falta directa de
fora la mitja lluna de l’àrea i com a cirereta, el sisè obra del
Diego Pinto fill.
L’equip dels casats, rodant ja en el
partit contra els veterans del Roda en recaptació per al Letxu,
formà amb Ignasi a la porteria; una defensa de tres Marc Montero
–Pirri- Collado; al mig del camp Andrinúa / Antoñito , un més
que en forma Jordi Bordes i l’entrenador de les noies Jopsep
Medina; al davant, els golejador 19 i Carles Nel·lo, Rafa Farré i
J.A.Fernández. Van entrar després Montero pare i el tan satisfet
Pinto.
Els solters, sembla que ostensiblement
“perjudicats” després d’empalmar empalmades, van marcar amb
gols de Raül Correa - mercès a un penal rigurós otorgat per
l’àrbitre Tomàs Bote, excelsament picat – Franqui, que entrà a
la segona part i al frec del final Oriol Magriñà arrodoní un
partit partit històric amb un gran xut. Entre els solters destacar
Javi amb molta feina com a porter, les maneres del cap de colla
Arturo i els retorns de Luisito Iniesta i Óscra Bleda. Als últims
minuts, el nen Unai, ens demostrà que la sap remenar molt bé.
Repetim el comentari d’un granat
espectador de la tribuna coberta. “El solters juguen malament
perquè pensen en els dones dels casats”. Certament, esplendoroses
de sensualitat dins un lluminós i càlid estiuet de sant Martí.
La taula
rodona a la sala de Plens sobre els orígens de la colla castellera
projecta els filmets de Mendieta pare i una antologia de fotografies
de Norbert Llorens. Jordi Calvet, el sempre primer cap de
colla, porta el seu quadern on va anotar les primeres temporades. La
colla així evolucionà el nombre dels seus components: 28 fundadors
el 1973; l’any vinent ja érem 52; el 1975, 64 i el 1976 – de
darrer any de registre: 76. Explicà que en l’evolució tècnica de
la colla van rebre el suport dels fundadors dels Castellers de
Vilafranca Oriol Rossell i Eloi Miralles.
Fent un resum de fites, el primer 2 de
6 arriba per l’Onze de setembre a Altafulla la segona temporada. A
Sitges, a finals de setembre, van descarregar el primer pilar de 5 i
per sant Martí vam fer la primera pujada de les escales del carrer
del Forn, arribant fins al 20è dels 41 esgraons. A l’exhibició
castellera de TGN de 1976 descarreguem, al segon intent, el 3 de set.
La colla acaba la seva primera etapa el sant Martí de 1989, l’any
de la inauguració del monument al pilar de 8 fm, amb tota la
clàssica de 7.
La recerca de l’embrió de la
formació de la colla ens trasllada a la Bisbal, el 15 d’agost de
1973. Allà i allí uns afeccionats locals aixequen un pilar de 4.
Isidre Virgili, llavors corresponsal casteller del Diario Español,
sempre acompanyat de Norbert Llorens com a fotògraf, engresca el
Jordi Calvet, que s’hi havia atançat amb la seva moto amb aquest
transcendental palnteig: Per què no podem fer nosaltres també un
pilar de 4. Tres mesos després, el fem aixecat per sota. Un Onze de
setembre, el e la tercera temporada, el pilar aixecat era de 5, la
qual cosa ens en va fer els pioners!
13-XI- 2011:
Sota un blau cel venecià, els Castellers d’Altafulla acabem la
temporada amb el tres i quatre de set, el cinc de sis, el ventall de
pilars 4-5-4 i pugem al balcó tota la canalla. Plaça del
Pou que feia goig i colla amb més camises i samarretes que mai. Dalt
el balcó d’alcaldia, en veure el Víctor Simó li vam recordar que
ell havia parat a segons el primer pilar de quatre caminant-hi, amb
Ramonet Sunyé i Quixalós petit a dalt!
Van faltar
quatre esgraons per a completar el pilar de quatre pujat per les 41
escales del tan costerut carrer del Forn. Marc Capdevila –
Albert Bastista – Anna Rayon i Mar al tronc. L’obstacle fou el
filat elèctric que travessa el trajecte, d’un pilar, enguany, un
xic més altet.
Grades plenes
després de la Diada castellera per celebrar el 3 a 2 contra els
“flamingos” de santa Oliva. El grup de suport jove
recupera , després de tants anys, els crits d’alè als jugadors
que s’acomiaden amb / entre clams d’alegria compartida. Doblet de
Pol (“Pol vol dir gol!”) i també d’Alberic – repeteixen,
doncs, jornada golejadora. Ja tenim 16 punts, deixant els del Baix
Penedès en 15. De 7 partits, n’hem guanyat 5 amb un d’empatat i
de perdut: 20 gols a favor i 12 en contra.
El club, mitjançant l’entrenador /
periodista Albert Jansà, edita el Butlletí del C.E. Altafulla; del
qual acabem de llegir el quart nº4, editat dissabte passat. On podem
llegir: “ 13 gols, els ha aconseguit com a visitant i només 4 com
a visitant. Ha jugat bé i ha marcat 11 gols
en camps de gespa artificial. Segur que no és casualitat”.
Les estadístiques no enganyen el bon joc golejador reclama camp de
gespa a l’estadi Joan Pijuan!
Després del partit contra el santa
Oliva, aquests són els nostres golejadors a 4ª catalana: Pol i
George (5), Alberic (4), Arnau (2), Pereira, Pau, Arnau i Francino.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.