Pregó
de la festa major d’altafulla 2011
Bona
nit
amics
i
amigues
altafullencs
i
altafullenques,
Aquest
any
m’han
concedit
l’honor,
almenys
per
mi,
de
fer
el
pregó
de
la
festa
major
del
meu
poble,
doncs
jo
soc
d’Altafulla
tot
i
haver
nascut
en
un
altre
indret
ben
llunyà
d’aquest.
Per
començar
voldria
fer
uns
quants
agraïments:
el
primer
d’ells
per
a
en
Juan
Carlos
gutiérrez,
el
Letxu,
de
suport
i
ànim
a
ell
i
a
la
seva
família
que
falta
els
hi
fa
per
tirar
endevant
amb
tot
el
que
hi
ha.
Després,
un
altre
agraïment a
una
persona
que
m’ha
ensenyat
dues
coses
molt
importants
a
la
meva
vida,
com
es
la
perseverança esportiva
i
el
rock
&
roll,
l’Alejandro
Francino
Murgades,
amb
qui
probablement
m’he
passat
dies
sencers
gravant
música
a
casa
seva,
anant
a
veure
qualsevol
mena
de
concert
de
rock
en
qualsevol
indret
o
passant-nos
tardes
de
canya
esportiva
plegats
al
gimnàs.
Una
altra
dedicatòria
és
pel
fontxo
blanch
canyelles,
qui
m’ha
ensenyat
a
estimar
aquest
poble,
altafulla,
tot
i
no
compartir
sovint
formes
i
maneres,
però
si
el
fons
comú.
Finalment,
agraeixo
a
la
comissió
de
festes
i
a
la
resta
del
consistori
que
el
meu
nomenament
per
aquest
pregó
hagi
estat
ben
rebut.
Fent
una
mica
de
repàs
dels
anys
que
porto
vivint
a
Altafulla
i
de
la
meva
relació
amb
la
penya
ciclista
i
el
consistori
m’agradaria
explicar
alguna
anècdota
curiosa,
com
per
exemple
que
les
persones
amb
les
que
millor
tracte
he
tingut
i
sempre
he
parlat
bé
d’elles
son
la
Carme
Vives,
la
Fuensanta
Castro,
i
el
Manel
Ramón,
i
sempre
que
he
parlat
bé
d’ells
alhora
els
hi
havia
fet
l’incís
de
que
mai
els
havia
votat,
però
valorava
la
seva
tasca.
gràcies
a
l’empenta
i
al
suport
del
Fontxo
varem
portar
la
flama
del
Canigó
a
Altafulla,
i
ho
vaig
fer
pedal
a
pedal
amb
el
Fèlix
i
ens
varem
emocionar
molt
en
arribar
a
Altafulla.
Una
altra
anècdota molt
curiosa
és
que
tant
el
Fontxo
com
l’Alejandro
Francino
són
les
persones
que
mes
be
em
van
parlar
de
la
família Alonso,
tot
sempre
remarcant
les
seves
virtuts
i
lo
bo
que
era
per
Altafulla
l’arribada
de
gent
de
fora
amb
aquesta
empenta.
De
la Penya
ciclista
dues
tasques
cabdals:
la
penya
solidària
(improvisar)
on
en
Ramon
sabates
el
perruquer
va
treballar
en
condicions
infrahumanes
a
causa
del
mal
estat
dels
locals
del
parc
del
Comunidó.
ara
les
nostres
bicicletes
fan
cap
al
Senegal,
a
través
d’una
Ong
germana.
la
penya
infantil,
un
altre
fet
cabdal
de
la
penya
ciclista,
on
en
Guillermo
va
cercar
a
fons
el
planter
de
pobles
veïns,
i
ara
l
‘Ilde
ha
recollit
amb
fermesa
el
testimoni.
Esperem
recollir-ne
aviat
els
fruits
(improvisar).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.