Oberts al món des d’Altafulla (XI)

Boi Ruiz, conseller de Sanitat, des de 1994 a 2010 màxim dirigent de l’empresarial d’hospitals: “ La salut depèn d’un mateix i no hi ha un dret a la salut, perquè depèn del codi genètic de la persona, dels seus antecedents i dels seus hàbits”. “La salut és un bé privat que depèn de cada ciutadà i no de l’Estat” (sic)

Laureano Ruíz: “ Lo que me gusta menos de Mourinho es que prepara a los jugadores para la tensión, para hacer faltas. Se centran en ir a presionar al árbitro, en pedir tarjetas... eso es parte del juego, pero en contrapartida es que se olvidan de los más importante, jugar al balón”.

Mor a Donosti, als 79 anys l’advocat i polític Juan María Bandrés. Defensor davant el TOP i al proceso de Burgos. Fundador i congressista per Euzkadiko Eskerra denunciador de les tortures, negociador amb Mario Onaindia per la dissolució d’ETA pm i la seva accptació de l’Estatut basc també de 1979. Un accident cerebral el 1997 el deixà postrat sense la seva reconeguda eloqüència nascuda de l’ humanisme, l’entusiasme i la formació en valors jurídics

19,6% d’atur a Catalunya; el més alt des de 1996: 742 mil conciutadans sense feina (194 mil famílies catalanes amb cadascun de les seves persones en atur). L’atur juvenil puja fins al 43 %. El tercer trimestre va sumar 51 mil nous aturats, un terç del total espanyol.

Dels contractes de feina, 2.041,3 mil / 78,8% són indefinits, per a la resta de 549 milers de treballadors és temporal (21,2%). Durant el darrer any, s’ha esfumat 131 mil contractes indefinits – la meitat de tota Espanya! – i se n’han creat 45.400 d’eventuals.

Per al cap del Servei d’Estudis de Catalunya Caixa, Xavier Segura: després de parar el motor del consum privat, el del sector públic ha portat a aquesta situació. Només el sector exterior en compensa la caiguda de la demanda interna, i aquest motor de seguretat també pot fallar si les principals economies europees entren en recessió. També cal considerar dins la multiplicitat de factors que expliquen les taxes d’atur la crisi del deute sobirà a Europa i el model de finançament autonòmic, perjudicial especialment a Catalunya”.

La miopía española, per Joan Majó al País de Catalunya:

“ La desaparició d’ETA i el procés que culmina amb en la sentència del TC posen sobre la taula un debat, democràtic però políticament dur, sobre la reforma de l’Estat. Cal debatre les aspiracions polítiques dels bascos i les econòmiques i polítiques dels catalans. I el debat es planteja en un context on el procés ha produït un augment de l’abertzalisme a Euskadi i de l’independentisme a Catalunya.

La derrota d’ETA hauria d’ajudar a corregir la miopia espanyola, perquè aquesta actitud de polític, jutges i mitjans de comunicació madrilenys és la que més ha contribuït a aquest increment de posicions radicals, per bé que pacífiques, en ambdós territoris.

El PP representa l apart més tancada de la dreta espanyola, però també una dreta molt més nombrosa, civilitzada i dialogant. El PSOE té una base majoritària federal, disposada a considerar l’Espanya real, que és l’Espanya plural, per bé que trobem reductes recalcitrants. Amb relació al problema català, aquestes dues parts majoritàries d’aquests dos partits han d’establir un diàleg amb les forces polítiques catalanes, agrupades entorn del nucli formant per la component no independentista de CiU i l’àmplia majoria catalanista i federalista del PSC.

És la fi del terror, és l’hora de la democràcia, però no é l’hora que tot segueixi igual”

Saúl Gordillo a El Periódico: Pacte català al mirall basc:

“ Cada cop resta menys marge pera l’ambigüitat calculada que manté Mas. Per molt hàbil que intenti ser Mariano Rajoy, i por molt intel·ligent que sigui la candidata Carme Chacón amb la seva tercera via de pacte fiscal federal, tocar la caixa única espanyola és un sacrilegi per al centralisme dominant, que a partir del 20-N serà monopoli de la dreta, i suposaria trasbalsar la sostenibilitat d’un Estat que tira molt del que recapta a Catalunya.

L’aposta catalana pel pacte fiscal / concert econòmic representa plantejar un pols en profunditat. El partit que descarti de pujar al tren de la sobirania fiscal podria esser severament castigat a Catalunya (...) Però pot esdevenir, ¿ un esquer electoral amb efecte bumerang?”

Margarita Riviére a Indignados y tramposos: “A Duran i Lleida i Mas-Colell els indigna que el diner català viatgi a Espanya; el seu enuig s’amplifica i contagia des d’aquest espai ideològic i malhumorat anomenat Polònia, poca conya!: un complot de Madrid amb el caduc Estat del Benestar malbarata els nostres diners. A altres ens indigna que precisament Polònia exerceixi de gran intel·lectual: vivim a un desert?”