Cent dies de Govern d’AA+SI…

Comparats amb els de fa quatre anys val a dir que hi regnen la “pau i la tranquil·litat”. Però per causes totes elles més aviat negatives: d’entrada dins aquell Govern l’entestar-me a fer cas de la directiva del CD Altafulla movent cel i terra vers el camp de gespa s’ha de comparar amb el passotisme amb què el no poder regar el camp de terra provoca en l’actual Govern. No tenir arrels implica tampoc tenir passió / compromís… El ventall de (pre)ocupacions de l’acció del Govern AA+Si és tant tancadet: multar, netejar… Això sí amb estelada com sectària bandera única al blacó i a sant Antoni…

Llavors, a la primera valoració del llavors “director general” i al Full d’ABG ja em tenien a la diana. I l’inventari de les seves maledicències sobre tot el que no contralaven fora infinit. El Pere Vives deia que hauríem d’haver portat a fiscalia cada Full… Ara, sembla que el Full hagi desaparegut. Ara sí, per tant, que vivem més traquils: sense les contínues invectives inventades o targiversades…

En aquest cent dies la vida participativa legal de la nostra democràcia representativa s’ha cenyit als Plens bimensuals (meitat de qualitat doncs) i a un Consell d’Enenyament. No ens deixem la comissió de festes, que hauria d’haver sigut un Consell de Festes ampliat amb particiapció de tots els grups elegits el 22 de maig.

I vull arribar al més alarmant de la ”pau i tranquil·litat” d’aquest primers cent dies de Govern AA+SI: la suposada Democràcia Representativa i Proximitat,… tan ben publicitada des de la plaça del Pou…, com a estafa poca-vergonya al dret i deure d’un atapeït calendari de comissions, consells i Ple cada mes – i segon uns hàbits consolidats des de 1979 a 2011.

Caldria que tots els exalcaldes vius d’Altafulla (el Manel Ceperuelo del nou edifici de l’Ajuntament; el Manel Ramon de l’escola de música, de les llars d’infants i el Cap, del poliesportiu, dels habitages socials, de Marquès de Tamarit; el J.MªGené del Centre d’Entitats i el J.M.Pérez del soterrat a Baix a Mar en canalitzacions d’aigües) reclamessin la permanència i continuïtat de la Democràcia representativa legal i plena a Altafulla. L’Audiència pública i l‘estelada, quina camama!