Noticiari i tafaneries d'Altafulla (XI)

A sant Antoni i a la Pobla de Montornés, els Castellers d'Altafulla completem el 23 è castell de 7 de la temporada i el XLIII è pilar de 5 consecutiu amb Marc Capdevila parant-lo a segons! A l'ermita, vam actuar més que mai amb els propis recursos, amb l'ajut a la pinya d'una remanada / solidària plaça. En ambdues diades consecutives vam descarregar tres i quatre de set, set de sis i pilar de cinc.

L'estelada (model cubana) al balcó de la Casa de la Vila i senyorejant a la plaça de l'ermita durant tots els actes - sardanes, missa i castells - trenca la legalitat i la unitat nacional en plena Diada. També els parlaments institucionals tenen un biaix de màxims dels programes de govern de cadascun dels dos grups (SI i AA (EUiA).

Novament, sardanes a l'ermita per la festa major major petita i la Diada sense cobla. I amb el president de l'associació fora del poble..., un any més.

Llistat dels pobles veïns amb problemes a la seva Hisenda municipal: no han presentat els comptes de 2010 els ajuntaments de Bonastre, Constantí, Creixell, Cunit, Perafort, Roda de Berà, entre altres 29 de la demarcació de TGN i un total de 143 de catalans. Dels 7 pobles de la Costa Daurada de llevant només l'hem presentat els d'Altafulla, La Torre, el Vendrell i Calafell - l'altra boi meitat, no!

L'Associació Catalana d'Exlibristes amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vila-seca i Contratalla-art porta al pati d'exposicions de la seu de la Diputació de Tarragona una exhaustiva exposició de xilografies d'Antoni Gelabert (1911-1980).

L'acompanya un catàleg en edició en policromia, amb nombroses pàgines il·lustrades (a les 14 i 15 amb els temes de Tamarit i la vista d'Altafulla des del terrat vell de Can Garlanda de Botigues de mar.

Els textos són introduïts per un pròleg del president de la Diputació, parlamentari i alcalde de la Vila-seca que n'acull un Museu d'aquesta manifestació plàstica. Hi escriuen els seu fill Tonet, la néta Elena, el millor coneixedor de la seva obra Mn.Joan Roig i Montserrat, Oriol M.Diví i l'alma mater de tot el seguit de reconeixements durant el centenari del naixement d'Antoni Gelabert Marià Casas Hierro, president de l'associació.

Reproduïm els paràgrafs més imprescindibles del parlament de Mn.Roig al pati del palau de la Diputació de TGN:

"L'Antoni Gelabert, un artista, un educador, tot un personatge i amb una vida sempre al servei del poble, va néixer a BCN a casa del dibuixant, pintor i professor Antoni Gelabert i Alart, un bon coixí i un bon estímul per al futur, un ambient ric que afaiçonà la seva vida. De ben jove ja farà les primeres incursions en l'art, prà també estudià: Belles arts, Jurisprudència, Dret Penal,amb una especialitat ben concreta, la delinqüencia juvenil.

Per a mi, i amb ben poques paraules, fou un artista de vocació, un home preocupat per sectors marginats, que va saber servir-se de l'art com a teràpia en el món de disminuïts psíquics. Fou també un activista cultural promocionant actes i participant-hi i un valent i incondicional catalanista.

Com a artista va treballar incansablement fins al final en l'art de la xilografia i en el de l'ensenyament. Va graver centenars de boixos, sempre amb una marca d'originalitat inconfusible. Una xilografia d'en Gelabert és coneix a distància; té una força, una gràcia i, sovint, una ironia úniques. Va guanyar premis a concursos nacionals i internacionals, va il·lustrar llibres de bibliòfil, va il·lustrar una teringa llarga de goigs, va crear més de tres-cents ex-libris, i quan, prematurament, moria a BCN el 1980 a 69 anys, deixava tota una sèries de treballs inacabats i projectes albats.

Però, per què aquesta exposició de la seva obra aquí, a TGN? En la diada de sant Gabriel, Patró dels Amics dels Goigs, el març de 1962, l'Antoni Gelabert donava una conferència que no sé si la va escriure, ni si s'ha conservat; el títol era rodó: "Art i emoció del gravat en la fusta". N'hi havia per llogar-hi cadires! Fou viva, experimental, única...

La xilografia és art, però alhora com tot art, i potser més que d'altres, té un punt altíssim d'emoció, de fer vibrar, i ho dic per dues coses: l'Antoni Gelabert tenia el do de l'art, era un artista excepcional, les seves xilografies - sempre amb un punt de gràcia i de vegades d'ironia sana, com deia abans, que no s'assemblen a les de cap altre artista - el delaten, i tenen, amb el joc característic dels seus clars obscurs, la força d'entrar-te endins, d'emocionar-te.

Però ho dic també perquè ell va saber transmetre als seus boixos, tan nostres, la vivesa, la gràcia i l'encís de les nostres cases, costes i monuments fins al punt que encara ara quan els mirem ens entren dins i ens susciten l'emoció de la qual ell parlava. Mireu-lo en aquesta exposició d'homenatge i recordança. Contempleu-ho, només per citar les nostres comarques, en tants de gravats d'Altafulla i de la Torredembarra, en els goigs de la Mare de Déu del Claustre i de la Pineda, o en els mateixos de sant Magí que els Gogistes Tarragonins hem reeditat com com a homenatge en el seu centenari... I encara en temes tan nostres com el salamonet de les Matines, l'Arc de Berà, el Pont de Diable...i aquells inoblidables i enyorats llibres de bibliòfil com La translació del Braç de santa Tecla, El Romesco, Estampes tarragonines de Bertrán i Barrufet, el seu llibre dels Romescos, calendaris per al Mercadé de la Torre, el Llibre de les Bruixes d'Altafulla i l'insuperable Cadolles de Muntanya, inspirat en les Cadolles Fondes d'Ulldemolins; curiosament, en aquest cas com en d'altres - Els set capitals, de Josep Arnavat - les xilografies preexistents varen inspirar els respectius poetes... Topants tarragonins, "fustes" on batega la vida i el record d'en Gelabert, que susciten una intensa emoció.

L'artista demostra clarament en la seva obra com vivia i estimava aquestes contrades nostres, i per això és d'agrair que la nostra Diputació hagi promogut aquesta exposició antològica de la seva obra, que els Exlibristes li hagin dedicat un número de la seva Circular*, que els Gogistes tarragonins ofereixin una edició commemorativa dels seus Goigs a sant Magí. Totes són formes de perpetuar el seu record i fer conèixer la seva tasca creadora artística i social a les noves generacions.

A totes aquestes entitats i a tots els promotors, en nom del qui l'admirem i el vam estimar. Gràcies!"

(*) El nº44, que fou finançat per l'Ajuntament d'Altafulla, segons acord entre l'associació i el llavors nostre regidor, amb una aportació de 1.740 e. El 23 de maig els Exlibristes catalans van inaugurar, a Altafulla, la seva primera exposició dedicada a Antoni Gelabert. Van visitar la vil·la romana i dinar a les Bruixes de la Vila Closa.