Tafaneries i noticiari altafullencs (II)

La Jazzorquestra de l'institut d'Altafulla, amb el ser repertori ja clàssic acomboiat per Joan Rion, omple de familiars, ritmes i emocions la plaça de l'església: aquest dijous a partir de 2/4 de 9 del vespre.
El solo vocal de Maria Vidal a Potser - del Canto del Loco / Mataró TV3 - commou una plaça molt sensibilitzada i educada musicalment.
Del Ple només l'assistència de l'alcalde electe - abans invisible en aquests actes - i la regidora d'ensenyament. Presentà el transcendental acte de belles arts musicals dins la integració pedagògica la director / fundadora de l'institut Imma Reguant. Remarcà que culmina la primera promoció d'ESO sencera sorgida del centre.

Cronos devorant els seus fills:
Escena vora el migdia de dimarts, al pas de peatons de davant de Ca Punsoda: amb un bossa puja el carrer de l'Hostal, molt cap cot, Pere Vives; a punt d'enfilar la ruta cap al seu restaurant del Serrallo Joan Anton Pijuan (exregidor i fill gran de l'alacalde Pijuan) parlant des del cotxe - musculós, fibrat, la mateixa cara que el pare - amb FBC. Comenten, animadots, la descàrrega personal un cop alliberats de compromisos municipals.
"El tiempo, el implacable, el que pasó..." "Qué se fizo...". "Ubi sunt"

Una rauxa bandàlica de la revetlla de sant Joan ha arrabassat, de socarrel, algunes papereres de Marquès de Tamarit / Migdia.

El tinent d'alcalde Farré, acompanyat de dos municipals fotògrafs, atén les queixes del propietaris de l'edifici Muralla de la Martí Royo en l'espai exterior immediat que els afecta. Per a qual les intervencions a l'espai públic compartit de la plaça?

Activitats culturals a la mateixa hora ( 20h.30m.) aquest dijous: Cineclub de Lynk (la plataforma d'AA) a les Bruixes i l'orquestra de jazz de l'Institut a la plaça de l'església. El Consell Sectorial de Cultura ha de coordinar programacions...

Dissabte a les onze del matí, ja és la data fetitxista d'AA al Govern: aquest 2 de juliol, de convocatòria del Consell de Participació. Però no a la Sala de Plens...sinó a local polivalent del Cercle Artístic... (dinàmica d'ocupació d'espais insaciable?)

Cada tarda feinera, per Antena 3, passades les 18 h. podem admirar la interpretació del convilatà l'actor Carles Francino Navarro ( n. 4-XII- 1981), en el paper de l'idealista i ben plantat tinent de la Benemèrita, parella de la protagonista (La Bandolera nom de la sèrie). Ambientada al poble de la serrà andalús d'Arazana (1880)

Respon al personatge de nom Miguel Romero; al que representa amb uns registres de dicció, pauses dramàtiques i llenguatge corporal imantadors. Marta Hazas fa d'escriptora reivindicativa / Bandolera d'origen anglès Sara Reeves. Són a punt de casar-se però al nus narratiu de la doble vida d'ella s'hi afegirà el triangle amorós - l'aparició del cubà Jorge (Ruben Cortada). Havia fet de proxenera a l'Havana de la núvia del terratinent Germán Montoro (Pep Munné) la pèrfida Martina Castro (Laura Romero). Don Germán manté el vincle amb el seu gran amor de joventut, la filla del sabater Cosme Saura (el veterà actor Manuel Galiana), de nom Carmen, al servei del cortijo i representada per l'actriu Pastora Vega. Els fills respectius (o ell és comú?) Roberto Pérez (Isak Ferriz) i Eugenia Montoro (Sara Rivero) reprodueixin l'irrenunciable amor-passió-maleït per difèrencies de categoria social.
Un primer conflicte viu el nostre noble tinent: amb el despòtic i torturador capità Olmedo, representat per una actor també de dicció preciosa (Eugenio Barona). Sembla a punt de guanyar la justícia i l'ordre a la guerra bruta antibandolera (Carrasco) i antianarquista (la Mano Negra...)

El contrapunt còmic l'aporta el capcigrany del poble: Rafalín (Fernando Vaquero).
Fins ara portem dos morts: la del marit de Carmen, Tomás Pérez (Anibal Soto), disparat per l'esquena pel Álvaro Montoro (Iván Hermes) quan està a punt de matar per gelos fonamentats del seu amo. Ja ha mort, el cap dels bandolers i pare psicològic de Sara Reeves, Carranza, conegut com el Lobo de Sierra Morena (Juan Gea, també de dicció commovedora). L'ha matat a sang freda el capità Olmedo. La noblesa del nostre tinent Miguel Romero (Carles Francino) resta ferida; ignorant que ha estat l'assassí del seu pare, un guàrdia civil ras.

Resulta entranyable el capellà d'Arazana, el Padre Damián (Joaquín Hinojosa, potser abusant del tons xiuxiuejants). Proper i bonhomiós viu més a la taverna de Pepe Jiménez (Juanjo Carcalón) que a la parròquia.

Gonzalo Cunill (l'argentí filòsof del Cor de la Ciutat) representa el fatxenda i facinerós Melgar, venut als amos per despit després que Carranza l'expulsés de la banda per massa sanguinari. El gitano de la banda és diu el Chato (Alfonso Bergara) i el jugador / seductor pel seu enginy verbal es diu Juan Caballero (Manuel Banderas).