Oberts al món des d'Altafulla (II)

A la conferència d'A.Castells al Cercle d'Economia de dimecres 29 de juny descobrim dos paral·lelismes entra la Hisenda municipal i la nacional:
- a la tardor de 2007, ens alarmen pels descens dels ingressos previstos...
- la reivindicació de la lleialtat a la "continuïtat institucional" en la informació de les dades comptables - sempre riguroses i conscients que no són les d'un Govern sinó les de l'Ajuntament o de la Generalitat. El concepte - i la seva transcendència - sempre l'ha divulgat el magnífic interventor municipal altafullenc.

Miguel Ríos: " El hermano mayor de uno de mis mejores amigos de la Placeta se fue, como tantos inmigrantes de entonces, a Barcelona. Nosotros jagábamos a las chapas y mi amigo se hixo del Barça por su hermano y yo, para poder jugar contra él, me hice del Madrid".

El discurs de ZP de l'Estat de la Nació diagnostica l'economia sense concesions: la recuperació és lenta per la debilitat de la demanda i les trubulències financeres. Admeté que havia reconegut amb retard la crisi econòmica i que es penedeix de no haver puxat el Govern la bombolla immobiliària. Resta convençut ZP que féu les politiques adients a cada període de la crisi:
I) Aconsellat pels assessors i, en sintonia amb el context internacional, pensà que la cris duraria un bienni i que calia palicar polítiques keynesianes, com el pla E, per a frenar l'atur i dotar d'infraestructures: a Altafulla, el Centre d'Entats del Comunidor, les intervencions en il·luminació a Baix a Mar i Brises; una part de la solució a les inundacions a Jaume I.
II) El 2009, en adonar-se que estàvem davant una Greu Recessió plantejà una política de reformes econòmiques estructurals, que cal culminar esgotant la legislatura.
Val a dir que, com la pau avença a Euzkadi, no figurà al debat ni ETA i l'ezquerra abertzale, focus habituals del PP en anys anteriors.

Andrei Xleifer, economista de Harvard (n.1961): " L'empresari ha de poder emplear i acomiadar amb flexibilitat per a assolir més eficàcia, però això no significa que la societat deixi el desempleat sense protecció: es pot repartit la prosperitat mitjançant impostos i l'Estat del benestar. Els països escandinaus pro feines tenen regulat el mercat de treball i alhora protegeixen molt els ciutadans: un jove suec pot tenir una feina no prou ben pagada, però gaudeix de bons serveis públics. Suècia té un nivell molt baix d'atur. Espanya, altrament, té un atur enorme i al mateix temps feina reprimida: algunes contractarien per a crèixer més però se'n desdiuen per excés de regulació. Han de construir un consens social sobre la flexibilitat laboral"
"Espanya és un gran exportador. Els inversors volen hi volen estar, fer coses i exportar des d'aquí"

El guió de treball de l'equip electoral d'Alfredo P.Rubalcava:
Ramon Jáuregui ha d'actualitzar al s.XXI la vella aspiració de la igualtat d'oportunitats com a gran conquesta el segle XX i que cada ciutadà pugui desplegar el seu horitzó vital en un marc de drets.
Cristina Garmendia ha de consolidar les polítiques d'estat per a consolidar els avenços assolits en I+D+i i en emprenedors.
Jesús Caldera coordinarà el programa, per tercera vegada.
Daniel Fernández (PSC) a política institucional maldarà per les reformes polítiques contra la crisi econòmica i d'acostament amb els ciutadans. Subratllarà la visió plural d'Espanya del projecte socialista"

X.Vidal-Folch esmicola cada episodi de l'agonia perpètua dels deutes sobirans a l'eurozona a causa de Grècia:
a) Alemanya embesteix (amb extrema duresa aparent)
b) reacció indignada de la Comissió, el BCE i altres Estats
c) França rebaixa tensions (amb propostes de doble lectura)
d) empantanament de les discusions tècniques
e) perill imminent de contagi global, amb l'agulló verinós de les agències desqualifiadores
f) pacte final. I fins la pràxima...
Hi guaitem la caiguda en el penya-segat perquè el diner calent mou, al nanosegon a raó de tres bilions de dòlars diaris.