1) Una crisi de llarga durada que acaba amb la paciència de qualsevol i la sortida de la qual es viu amb el neguit d'uns pronòstics reiteradament incomplerts.
2) Un partit que fa el contrari del que prometen els seus gens: el tradicional defensor de l'Estat del benestar i dels drets dels treballadors ha d'aplicar retalls i es divorcia de la seva clientela natural.
3) Una immigració massiva, en un context de crisi, que accentua el desassossec del sector que viu amb el nou paisatge humà i social. Un malestar soterrat al qual l'esquerra no ofereix respostes. I una esquerra que desconcerta els seus lectors amb les seves indulgències davant les expressions religioses forànies i la seva picapuntuositat amb les autòctones.
4) Una onada de malestar que ha neutralitzat el balanç de gestió. Només han resistit els alcaldes que han sintonitzat amb els sentiments i inquietuds dels seus conciutadans.
5) Un pessimisme ambiental que actua com el major disolvent de les lleialtats ideològiques i que afecta, sobretot, l'electoral de centreesquerra, més fràgil políticament que el centredreta (de superior fidelitat ideològica)
6) Una derrota sobredimensionada: amb i sense crisi, molts governs perden les municipals per golejada. El fracàs de Sarkozy a les regionals no fou menor que el de ZP, mentre que Merkel ha perdut feus històrics i no ha guanyat una sola elecció regional.
7) Un moviment de protesta sense objectius precisos, però que actuà durant la campnay com a amplificador del malestar i que rebutja els mecanismes de la democràcia real, molt assumits pel centre i la dreta.
(*) Ha perdut 1,5 milions de vots. EL PP n'ha pujat 0,5.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.