Kenneth Frampton, autor de la Història crítica de l'arquitectura moderna

El que hem estat construint era consumir territori i recursos sense sentit. Es van apropiar de magnífics paisatges eterns com si fos possible i coherent transformar-los en una extensió mediocre de la seva supèrbia: posant les piscines* al mig de les platges fins que totes semblaven la mateixa". "Defensem l'oligarquia de la seva pròpia estupidesa: no entenen que la Sanitat pública és la base de qualsevol economia? Com podem ser un sistema productiu si no garantim la salut dels treballadors". "Ara només ens queda el que Solà-Morales en deia 'acupuntura urbana': intervenir en punts concrets de la trama de la ciutat"

Res no desvertebra / atomitza tant el sentit de pertinença a una comunitat política / Ajuntament ( de serveis i impostos) que la piscineta de la comunitat de veïns o particular? Per això aparcar a prop de la higiènica i social platja és irrenunciable! Avisem!