Enric Hernández, director del Periódico de Catalunya: “ A Hereu no li falten raons per estar satisfet, però seria pueril sucumbir a l’autocomplaença. A la segona part d’aquesta carrera d’obstacles afronta del repte d’erigir el seu lideratge sobre les cendres d’un PSC a la deriva i d’un PSOE en descomposició. Només si aferma la seva renovada veu, díscola amb el PSC i exigent amb CiU, podrà evitar que la del dissabte sigui l’última celebració de la seva vida política”.
Enric Company a “Hereu, un candidato contra los elementos”:
El principal inconvenient d’Hereu sembla radicar en els seves escasses dots per a esdevenir un líder mediàtic. Es sumen així tres factors negatius: debilitament de la fidelitat político-ideològica al vot socialista tradicional (per canvis generacionals, pels canvis ideologòcis implicats per l’ascensor social), mediocre capacitat de lideratge i escàs o nul suport mediàtic”.
El pes de la indústria al conjunt de l’economia catalana: del 27,6% del valor afegit brut del 2000 al 16,9 el 2009. Del 28,4% de l’ocupació el 2000 al 19,5 el 2009.
Entre 2001-2007 – fase d’expansió – a Catalunya es va produir una creació neta de 649 mil llocs de treball, per 4 milions 209 mil a Espanya: només un 15,4% d’aportació catalana al conjunt; amb una general reducció moderada de la xifres a la indústria. El 81 % de les noves feines a Catalunya van crear-se als serveis i el 25% a la construcció, xifres un mica superiors a les mitjanes espanyoles.
En el període 2007-2010, un 42,6% de la pèrdua de llocs de treball a Catalunya, s’ha produït al sector industrial, per un 34,3 al conjunt d’Espanya; a la construcció fou del 42,9% per una mitjana estatal del 50,2%; als serveis, només un 11,85 català per un 20,25 espanyol de pèrdua de feines.
Enric Company a “Hereu, un candidato contra los elementos”:
El principal inconvenient d’Hereu sembla radicar en els seves escasses dots per a esdevenir un líder mediàtic. Es sumen així tres factors negatius: debilitament de la fidelitat político-ideològica al vot socialista tradicional (per canvis generacionals, pels canvis ideologòcis implicats per l’ascensor social), mediocre capacitat de lideratge i escàs o nul suport mediàtic”.
El pes de la indústria al conjunt de l’economia catalana: del 27,6% del valor afegit brut del 2000 al 16,9 el 2009. Del 28,4% de l’ocupació el 2000 al 19,5 el 2009.
Entre 2001-2007 – fase d’expansió – a Catalunya es va produir una creació neta de 649 mil llocs de treball, per 4 milions 209 mil a Espanya: només un 15,4% d’aportació catalana al conjunt; amb una general reducció moderada de la xifres a la indústria. El 81 % de les noves feines a Catalunya van crear-se als serveis i el 25% a la construcció, xifres un mica superiors a les mitjanes espanyoles.
En el període 2007-2010, un 42,6% de la pèrdua de llocs de treball a Catalunya, s’ha produït al sector industrial, per un 34,3 al conjunt d’Espanya; a la construcció fou del 42,9% per una mitjana estatal del 50,2%; als serveis, només un 11,85 català per un 20,25 espanyol de pèrdua de feines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.