Una sala de Plens amb convilatans drets aclama Maria Porter com a primera filla adoptiva d'Altafulla. L'actual alcalde i tots els regidors del Ple, tret de dues de les quatre regidores (la d'AA/ABG i la del PP) visualitzen l'acord unànime.
Narcís Carulla, el nostre regidor i un nebot van compatir la glossa laudatòria (per exprés encàrrec del Centre d'Estudis):
Narcís Carulla, en un preciós retrat psicològic i sentimental, exposà els 4 eixos vitals de Maria Porter: l'optimisme i el gaudi mediterranis, la religiositat, la moral de compromís del cristianisme franciscà, la catalanitat i el renaixentisme de tots els interessos culturals. També en 4 seqüències cinematogràfiques repassà les fases de la seva vida: com a nena que es refugia dels bombardejos a BCN; com a noia trescant excursions, a la rebotiga de la llibreria familiar i a Altafulla, amb els ulls brillants, corregint textos per a publicacions dels Centre d'Estudis, amb una lletra clara, en mig d'una invasió i borratxera de llibres.
Destacà que sense persones com ella no seríem un poble, sinó un caramull de cases, de cèl•lules potser mortes per dins.
Llegí, finalment, un fragment de l'Arqueologia per a excursionistes, obra de la nostra primera filla adoptiva.
Text llegit pel nostre regidor com a glossa laudatòria encomanada:
Sr. Alcalde electe, sra. regidora de Cultura, companys de Ple, convilatans, familiars,
La Maria Porter sempre serà la primera de les filles adoptives d'Altafulla,
perquè fins ara teníem dos pintors (Sala i Buyreu) i un historiador (Salvador Rovira.
També s'escau la primera vegada que una regidora a Cultura en duu el pes de l'expedient de nomenament.
Tot arriba: en la normalització de totes les igualtats; en aquest cas la igualtat de gènere, en un Ple que per cert té, com mai, quatre dones electes, i sense cap llei de paritat que ens hi obligui.
Posats a argumentar les raons justificadíssimes dels mèrits de Maria Porter per esdevenir la primera filla adoptiva d'Altafulla potser que invertim els termes:
perquè, més aviat, hauríem de dir que la Maria ha adoptat Altafulla, com una autèntica Altafullenca de Destí - per cert, decidir ser altafullenca o altafullenc activa o actiu, aportant i participant en la vida en comunitat a partir dels propis interessos i il•lusions segurament té més valor que néixer a Altafulla i heretar-ne costums familiars.
La Maria, la Maria Porter i Moix, la Maria de la seva família, tan essencial / mítica en la Cultura Catalana - en majúscules - ens ha honorat amb un gest que ja haria de donar el títol d'altafullenc de socarrel a tots i cadascun del qui han pres la mateixa decisió: enterrar els seus avantpassats més directes a Altafulla.
Que el llibreter i colombòfil el seu Pare Josep i el seu germà Miquel, el catedràtic d'història del Cinema i membre dels Setze Jutges restim en l'eternitat del nostre cementiri ens honora i enorgulleix. Per cert, ben a prop, de la capella on reposen les restes del Dr.Joaquin Balcells, a qui encara devem el nom de l'institut.
La Maria ens ha adoptat elegint com a llar definitiva, no únicament segona residència, el sempre segon xalet del camí de l'Ermita de sant Antoni al puig d'en Jaques.
Una llar que conté la irrepetible biblioteca heretada i la pròpia, el majestuós piano dels Porter, i la seva col•lecció d'òlibes que avui tindrà una incorporació...
obra de la Laia Gatell i Ballesté, filla del mateix Vador ànima i factòtum del Museu Etnogràfic, (finalment, il•lustra amb talls al metall la imatge dels castell i de l'església).on la Maria col•laborà a classificar i autora del text a l'entrada, a la sala marquès de tamarit de la pallissa de l'era del Senyor,
edifici rehabilitat / usdefruit municipal durant l'etapa del vuitenni de Manel Ramon a l'alcaldia. Etapa en la qual la Maria sempre fou gerent del llavors Patronat de Cultura, sempre. Durant la primera de les quals, tingué cura amb la Petita Ferreras d'ubicar tot el tresor bibliogràfic llegat per l'hereu de l'arquietecte Pere Benevent, la joia de la biblioteca municipal - tan atapaïdeta ella, pobrissona encara - que porta el nom del qui fou alcalde Martí Magriñà - el fill gran del qual, Josep, presideix actualment el Centre d'Estudis.
La Maria fou la primera presidenta del Centre d'Estudis (el 1995).
Puc donar testimoni que amb el seu franc i tan pròxim prestigi ha obert les publicacions als Estudis i als Oliverots definitivament. Qui en repassi l'evolució en confirmarà el gran mèrit de la Maria Porter, a qui personalment he d'estar molt agraït - sobretot per acollir la publicació de les Memòries de Vivències de guerra de l'oncle Joan, del Patriarca de la Violeta.
La seva obra intel•lectual a Altafulla abasta per tant la producció, la col•laboració i també - no ho oblidem - una obra pròpia - sense l'obsessió de la publicació contínua sinó duta pels seus interessos on en deu haver llegit el mil per u del que ha publicat.
La Maria podem dir que fixa el nostre paradís perdut fou el Romànic de la Catalunya naixent Independent, la versió medieval cristiana hereva de la Romanització i ressuscitada per Modernistes i Noucentistes, de la qual n'és potser un testimoni viu: com a bibliòfila, com a amiga de l'art romànic, com a investigadora i formuladora d'hipòtesis:
Acabem amb tres que li són tan grates:
1ª) l'origen etimològic romà del nostre nom (com a lloc de pedra exfoliable ,que ns agermanaria amb Fulleda a les Garrigues i Castellfollit a la Garrotxa).
2ª) la preexistència d'una església romànica a Altafulla, la "Ecclesiam Altofolia" de la butlla de Celestí III (1194) substituïda per una de gòtica, al s.XIV; sempre amb la capçalera mirant a llevant. A la manera del model visible a Elna, la bisbal de la Catalunya Nord.
3ª) La transformació del nostre paisatge: amb la desaparició dels conreus i la proliferació de jardins, públics i privats en l'Altafulla.
Envoltant el piano, les biblioteques, la col•lecció d'òlibes, a la caseta de la Maria Porter, podem admirar un acurat / harmònic jardí d'antologia d'espècies mediterrànies,
on no hi falten els vells garrofers i les centenàries oliveres, dalt del tro de marges de pedra seca.
L' olivera centenària, l'arbre que pensa emular la Maria perquè ja fa anys que vam celebrar els seus primers 80 anys.
Maria, gràcies per haver-nos adoptat, mercès per haver adoptat Altafulla!
Un dels nebots, ens explicà que la casa de Maria Porter és una al•legoria de la seva vida: al garatge, el cotxe ha estat desplaçat per ubicar l'arxiu familiar i de bibliografia selecte. A l'escriptori del gran menjador-sala d'estar, lleixes de retalls de diaris. Al primer pis, cadascuna de les 4 cambres té el seu corresponent lavabo, balcó i entrada de llum natural, com un hostal obert amb els mateixos drets als seus familiars.
Narcís Carulla, el nostre regidor i un nebot van compatir la glossa laudatòria (per exprés encàrrec del Centre d'Estudis):
Narcís Carulla, en un preciós retrat psicològic i sentimental, exposà els 4 eixos vitals de Maria Porter: l'optimisme i el gaudi mediterranis, la religiositat, la moral de compromís del cristianisme franciscà, la catalanitat i el renaixentisme de tots els interessos culturals. També en 4 seqüències cinematogràfiques repassà les fases de la seva vida: com a nena que es refugia dels bombardejos a BCN; com a noia trescant excursions, a la rebotiga de la llibreria familiar i a Altafulla, amb els ulls brillants, corregint textos per a publicacions dels Centre d'Estudis, amb una lletra clara, en mig d'una invasió i borratxera de llibres.
Destacà que sense persones com ella no seríem un poble, sinó un caramull de cases, de cèl•lules potser mortes per dins.
Llegí, finalment, un fragment de l'Arqueologia per a excursionistes, obra de la nostra primera filla adoptiva.
Text llegit pel nostre regidor com a glossa laudatòria encomanada:
Sr. Alcalde electe, sra. regidora de Cultura, companys de Ple, convilatans, familiars,
La Maria Porter sempre serà la primera de les filles adoptives d'Altafulla,
perquè fins ara teníem dos pintors (Sala i Buyreu) i un historiador (Salvador Rovira.
També s'escau la primera vegada que una regidora a Cultura en duu el pes de l'expedient de nomenament.
Tot arriba: en la normalització de totes les igualtats; en aquest cas la igualtat de gènere, en un Ple que per cert té, com mai, quatre dones electes, i sense cap llei de paritat que ens hi obligui.
Posats a argumentar les raons justificadíssimes dels mèrits de Maria Porter per esdevenir la primera filla adoptiva d'Altafulla potser que invertim els termes:
perquè, més aviat, hauríem de dir que la Maria ha adoptat Altafulla, com una autèntica Altafullenca de Destí - per cert, decidir ser altafullenca o altafullenc activa o actiu, aportant i participant en la vida en comunitat a partir dels propis interessos i il•lusions segurament té més valor que néixer a Altafulla i heretar-ne costums familiars.
La Maria, la Maria Porter i Moix, la Maria de la seva família, tan essencial / mítica en la Cultura Catalana - en majúscules - ens ha honorat amb un gest que ja haria de donar el títol d'altafullenc de socarrel a tots i cadascun del qui han pres la mateixa decisió: enterrar els seus avantpassats més directes a Altafulla.
Que el llibreter i colombòfil el seu Pare Josep i el seu germà Miquel, el catedràtic d'història del Cinema i membre dels Setze Jutges restim en l'eternitat del nostre cementiri ens honora i enorgulleix. Per cert, ben a prop, de la capella on reposen les restes del Dr.Joaquin Balcells, a qui encara devem el nom de l'institut.
La Maria ens ha adoptat elegint com a llar definitiva, no únicament segona residència, el sempre segon xalet del camí de l'Ermita de sant Antoni al puig d'en Jaques.
Una llar que conté la irrepetible biblioteca heretada i la pròpia, el majestuós piano dels Porter, i la seva col•lecció d'òlibes que avui tindrà una incorporació...
obra de la Laia Gatell i Ballesté, filla del mateix Vador ànima i factòtum del Museu Etnogràfic, (finalment, il•lustra amb talls al metall la imatge dels castell i de l'església).on la Maria col•laborà a classificar i autora del text a l'entrada, a la sala marquès de tamarit de la pallissa de l'era del Senyor,
edifici rehabilitat / usdefruit municipal durant l'etapa del vuitenni de Manel Ramon a l'alcaldia. Etapa en la qual la Maria sempre fou gerent del llavors Patronat de Cultura, sempre. Durant la primera de les quals, tingué cura amb la Petita Ferreras d'ubicar tot el tresor bibliogràfic llegat per l'hereu de l'arquietecte Pere Benevent, la joia de la biblioteca municipal - tan atapaïdeta ella, pobrissona encara - que porta el nom del qui fou alcalde Martí Magriñà - el fill gran del qual, Josep, presideix actualment el Centre d'Estudis.
La Maria fou la primera presidenta del Centre d'Estudis (el 1995).
Puc donar testimoni que amb el seu franc i tan pròxim prestigi ha obert les publicacions als Estudis i als Oliverots definitivament. Qui en repassi l'evolució en confirmarà el gran mèrit de la Maria Porter, a qui personalment he d'estar molt agraït - sobretot per acollir la publicació de les Memòries de Vivències de guerra de l'oncle Joan, del Patriarca de la Violeta.
La seva obra intel•lectual a Altafulla abasta per tant la producció, la col•laboració i també - no ho oblidem - una obra pròpia - sense l'obsessió de la publicació contínua sinó duta pels seus interessos on en deu haver llegit el mil per u del que ha publicat.
La Maria podem dir que fixa el nostre paradís perdut fou el Romànic de la Catalunya naixent Independent, la versió medieval cristiana hereva de la Romanització i ressuscitada per Modernistes i Noucentistes, de la qual n'és potser un testimoni viu: com a bibliòfila, com a amiga de l'art romànic, com a investigadora i formuladora d'hipòtesis:
Acabem amb tres que li són tan grates:
1ª) l'origen etimològic romà del nostre nom (com a lloc de pedra exfoliable ,que ns agermanaria amb Fulleda a les Garrigues i Castellfollit a la Garrotxa).
2ª) la preexistència d'una església romànica a Altafulla, la "Ecclesiam Altofolia" de la butlla de Celestí III (1194) substituïda per una de gòtica, al s.XIV; sempre amb la capçalera mirant a llevant. A la manera del model visible a Elna, la bisbal de la Catalunya Nord.
3ª) La transformació del nostre paisatge: amb la desaparició dels conreus i la proliferació de jardins, públics i privats en l'Altafulla.
Envoltant el piano, les biblioteques, la col•lecció d'òlibes, a la caseta de la Maria Porter, podem admirar un acurat / harmònic jardí d'antologia d'espècies mediterrànies,
on no hi falten els vells garrofers i les centenàries oliveres, dalt del tro de marges de pedra seca.
L' olivera centenària, l'arbre que pensa emular la Maria perquè ja fa anys que vam celebrar els seus primers 80 anys.
Maria, gràcies per haver-nos adoptat, mercès per haver adoptat Altafulla!
Un dels nebots, ens explicà que la casa de Maria Porter és una al•legoria de la seva vida: al garatge, el cotxe ha estat desplaçat per ubicar l'arxiu familiar i de bibliografia selecte. A l'escriptori del gran menjador-sala d'estar, lleixes de retalls de diaris. Al primer pis, cadascuna de les 4 cambres té el seu corresponent lavabo, balcó i entrada de llum natural, com un hostal obert amb els mateixos drets als seus familiars.
La nova filla adoptiva en l'agraïment final ens féu avinent. "M'incardino amb els pobles i les coses. Em sento com si els altafullencs fossin la meva família". I esperonà resoldre el misteri de la ubicació de la primera Altafulla medieval.
En el parlament de cloenda, l'actual alcalde, a qui hem d'agrair que desbloquegés la tensa situació creada per la regidora de Cultura que barrava la participació oficial del nostre regidor en la glossa laudatòria complint la comanda del Centre d'Estudis, considerà Maria Porter com a autèntic patrimoni per a Altafulla i convidà els assistens a aclucar els ulls i envair-li missatges particulars de cadascun els assistents.
Segon triomf consecutiu del Cd'E Altafulla i el primer a casa i contra un clàssic, el Tancat del Vendrell i per 3 a 1 i amb un segon gol obra d'Arnau Carulla. No hi faltà el d'Imanol, el 3r de la tranquil•litat; el primer fou de penal obra d'Hernan.
Per cert: finalment, també tenim arrebossada la part baixa de la grada del gol de l'estadi Joan Pijuan. Havent cremat uns brètols el poli-Klyn estem sense serveis, ja que els generals no han estat rehabilitats. També calen 3 focus fosos. El més que cinquantanari futbol 11 autèntic germà pobre a Altafulla per a l'actual govern, on bona part de la junta és de lacorda de l'actual alcalde - per millorar o per controlar?.
Els dos dies de Torneig de Nadal de futbol sala han rebut una aportació municipal de boi 18 mil e., mercès a una partida disponible de 24 mil per a activitats esportives del pressupost de 2010.
Els nostres infantils guanyen la final al Caja Segovia, i la perden en alevisn.
El cadets del Barça se'n duen el triomf després de guanyar el Marfil santa Coloma per 5 a 2 a la final. El tercer lloc del pòdium per als ganàpies de Benicarló.
7 nous llogaters al pisos de titularitat pública de la Generalitat, al costat de la llar d'infants de l'Hort de Pau. Dimarts s'escaigué l'acte de lliurament a la Sala de Plens, acomboiada per la regidora de Benestar Social Conxita que convidà a cadascun dels regidors presents a participar en tant emotiu / enaltidor acte de justícia social. Hi érem Francesc Ferré, Manel Ciércoles i Puri Miró i el nostre regidor.
Altafulla tanca el 2010 amb 4.711 habitants censats (+0,6% interanual). La variació entre 2000-2010 ha sigut del 51,4% (dels 3.111 als actuals). 1.600 altafullencs més.
Les dades de la resta de la rodalia del Baix Gaià: La Torre, capital, amb 15.406 habitants (45,6 % de variació durant la dècada). Creixell, 3.319 h. (+ 80,7%). Roda de Berà, 6.232 (+ 85,4%). La Riera, 1.661 (+ 71,2%). La Nou, 510 (+ 35,6%). El Catllar, 4.124 (+ 74,5%), La Pobla de Montornés, 2.888 (+ 116,2%). Total: 38.851 habitants al Baix Gaià, dels quals el 40% a la Torre.
Pel que fa a la Costa Daurada tarragonina: Cambrils, 32.422 (+ 62,6%). Salou, 27.016 (+ 106,9%). Calafell, 24.423 (+ 99,9%). Cunit, 12.464 (+ 109,7%).
Mitjana costanera: 80,3%. Per tant, Altafulla, segurament a causa del seu selectiu urbanisme horitzontal, representa - al costat de La Torre - el creixement relatiu més baix durant el període de 31 de desembre de 2000 a final d'any de l'acabat 2010. Però la Torre ha pujat fins a 4.825 h., per tant durant el decenni, tants com habitants som a Altafulla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.