El matí d'aquest diumenge el nostre regidor ha ofert un senzill ram de flors als 6 altafullencs morts i 3 desapareguts reconeguts amb el seu nom al monolit del cementiri d'Altafulla des del 17 de gener de 2008. El dia de sant Antoni Abad, i així encara ho commemora el nom del carrer que canvià el consietudinari de l'Hostal, van entrar les tropes de la Cruzada del Gloriosa Movimiento Nacional; l'endemà era afusellat i encara resta per enterrar, el responsable del Sindicat Agrícola Pau Ramon i Ramon.
La setmana vinent, entrarem a registre la moció per a la restitució del nom "carrer de l'Hostal".
També ABG / AA ha fet ofrena floral aquest diumenge amb una cinta escrita "als defensors de la legalitat democràtica".
Ambdós rams reprodueixen la bandera republicana (amb iris, el lila) i en el nostre cas també la catalana (quatre clavells vermells en diàleg amb grogues margarides i crisantems).
PAU vam proposar a l'actual Govern en minoria un acte oficial mínim, que ens fou denegat pels qui tampoc van celebrar la Diada.
Argumentat que l'acord del Ple d'abril de 2008 (el primer presidit per l'alcalde Gené) els reserva, en exclusiva, als regidors del Ple a l'oposició, els regidors dels grups del PSC, AUPA, Ideal, CiU, PP i PAU deneguem al nou assessor d'ABG, Fèlix Alonso, l'ús de despatx al local (on s'ubicaven les oficines del Municipals a la Casa de la Vila).
Es dóna la circumstància que durant el Govern amb alcalde i meitat dels components d'ABG el nostre regidor no s'ensortí en la seva continuada proposta de facilitar espai municipal fix als regidors fora del Cartipàs de Govern; iniciativa que fou presentada i aprovada al Ple després d'una votació dins del Govern Gené primer per l'oposició de la regidora d'AUPA. ABG preferí, en restar en minoria, engegar un Consell de Participació que dignificà la posició del regidors a l'oposició.
De fet, Fèlix Alonso com a assessor intern d'ABG ja s'hi havia ubicat i, fins i tot, al vidre de la façana de la Casa de la Vila corresponent a l'habitacle havia situat un vistós logo de la candidatura que encapçalarà (AA, partit local amb seu social al domicili del seu pare a Via Augusta) quan de fet és assessor d'ABG (nom que el seu clan altafullenc va perdre en disputa amb la resta de membres de l'àrea de Baix Gaià, comportant la successió al Consell Comarcal de Francesc Farré pel rierenc l'ecologista de larga trajectòria al territori Hèctor Hernández).
En la reunió, PAU va suggerir a ABG que presentés una moció al Ple que proposés que el despatx era per als grups i no per als regidors electes; prometent-los l'abstenció...
Antonio Caño a "Un silencio que vale por mil discursos", després de la tragèdia d'Arizona: " Els fets Tucson col·loquen el país altre cop en una situació davant la qual Obama té l'ocasió de demostrar les seves millors virtuts, les que li donaren la presidència: el líder bipartidista, centrista, prudent, capaç d'alçar-se transcendint la lluita ideològica i conduint el país vers el futur.
Com s'ha vist des del primer dia, aquesta és una ocasió semblant a la de l'atemptat d'Oklahoma, que canvià fulminantment la percepció de Bill Clinton i el conduí a una còmode reelecció després d'anys tambalejant per l'amenaça de Newt Gingrich i la seva revolució conservadora. Revolució no és una paraula ja de moda. En fou l'any passat, quan la revolució americana serví d'inspiració al Tea Party per escollir-ne el seu nom. Però la violència absurda d'Arizona, per bé que perpetrada per un llunàtic, ha colpit la consciència dels ciutadans i n'ha desacreditat els qui amb llur retòrica l'enalteixen.
Daniel Innerarity, el filòsof director de l'Institut de Governança Democràtica d'Euzkadi." El més positiu de la darrera declaració d'ETA és el nou context on sorgeix: a la tradicional exigència de tots els partits s'hi ha sumat darrerament l'esquerra abertzale oficial, que fa molt arribà a la conclusió que entre ells i ETA s'escau una radical incomptatibilitat (...) El final d'ETA girarà entorn a com resoldre una endemoniada paradoxa. Tota la seva dificultat actual - que e´s d'un moent de tancament, per més que s'allargassi - consisteix que ETA té cada cop més motius per plegar però menys trofeus que justifiquin davant de sí mateixos aquesta retirada. A Argel, a Zúric, a Loiola, de manera decreixent, ETA podria haver obtingut alguna contrapartida política; al mateix temps - i també de manera decreixent - la pau podia intercanviar-se pels presos; ara aquesta contrapartida és inexistent i l'única possibilitat que se'ls ofereix és que mercès a la seva lluita assoleixin finalment... la legalització dels abertzales il·legalitzats. Llavors podríem recordar-los que per aqust desenllaç han invertit molts assessinats i tenen un tou de presos, que és impossible de maquillar aquest sinistre compte de resultats.Però, quan arribe le comunicat definitiu, el problema de com n'expliquen la història serà només seu. Nosaltres fa molt de temps que ho tenim clar".
Ignacio Sánchez-Cuenca: " L'Estat ha de ser caut i malfiat, però no pot deixar de reconèixer el canvi qualitatiu que suposa el nou comunicat d'ETA. Al meu judici, l'Estat ha d'arriscar i explorar formes d'incorporació de Batasuna a la política institucional. L'objectiu de l'estat hauria de ser elevar-ne els costos per a ETA de toranr a l aviolència, amb la finalitat de fer irreversible la fi del terrorisme".
El catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Matas Dalmases ens adverteix dels "Errores de Mas":
" S'ha comès errades sobre els valors, l'estructura, les persones i l'anomenatr sottogoverno. Mas s'equivoca en considerar que la presència de consellers independents (o, millor dit, no afiliats) és un valor del nou Govern, ja que significa anar a remolc d'una opinió pública que té mala imatge de la política. Tampoc hauria d'encobrir que el nou Govern és, en tota regla, un Govern de coalició, i la crítica al tripartit no hauria d'haver comportat un menyspreu genèric dels Governs de coalició, ja que és la forma de govern que més sovinteja als països democràtics.
Suprimir el Departament de Medi Ambient quan les seves polítiques són molt transversals i tenen uns efectes evidents per al benestar de les persones és una errada política que rectifica que quan CiU creà el departament el 1991 fou únicament per acallar les protestes sobre la gestió de residus. No crear un Departament d'Universitats després de comprometre-s'hi, fer que depengui d'Economia i que a més en desaparegui el terme només té una lògica personal. Crear una viceprsidència del Govern després de blasmar-la tant de temps significa reconèixer la utilitat dels Governs de coalició i la força d'Unió en la negociació sobre la distribució del poder.
Haver nomenat consellers tres persones independents sense experiència política és un greu error. L'activitat d'un conseller és essencialment política, es desenvolupa en un àmbit eminentment polític i té unes repercussions polítiques de primer ordre. I s'hi afegim una conjuntura de profunda crisi polièdrica, el paper de la política hauria de tenir més reconeixement. Sobre les persones també podem senyalar, per diferent raons, les conseqüències negatives de dos nomenaments. Designar Ferran Mascarell, d'un perfil polític excel·lent, és una provocació al fair play polític i fins i tot pot interpretar-se com una incitació al transfuguisme (per bé que estem davant d'un exercici d'escapisme polític). Reconìxer, en plena crisi econòmica, que el nou titular d'Economia és el segon suplent en les preferències de Mas per a ocupar-ne el càrrec (per bé que el perfil de mas-Colell tal vegada sigui el més idoni dels tres) demostra la debilitat persuassiva i poca habilitat en la política de comunicació.
Reconèixer i aplicar com a criteri habitual de distribució d'alts càrrecs departamentals que en les conselleries liderades per Convergència s'escaiguin persones vinculades a Unió i viceversa significa convertir la lottizzazione entre CDC i UDC en un foment de la marginalitat i de l'espionatge polític interpertamentals.
Antonio Franco: "Els catalans volien majoritàriament un canvi de gestors. I el tenen. No agradava el maridatge antinatural dels socialistes i esquerra, i per això ha mort el tripartit. Però és molt possible que CiU demostri indirectament en aquesta legislatura que els enfocaments generals de gestió no necessitaven grans rectificacions, en contra del que es deia. Veurem si el temps ho desmenteix"
Enric Company ens situa en la perspectiva de futur a la catalunya Política: " Ara el raonable és esperar que aquesta resituació de cadascú al seu lloc duri al menys dues legislatures, per poc que CiU hi posi un mínim de sentit comú i eficàcia al seu domini institucional i mediàtic.
Les primeres setmanes de l'actual legislatura ens mostren un Mas teixint una etapa amb majoria electoral i política de llarga durada, com indica la integració de Ferran Mascarell al Govern de CiU".
Joaquín Estefania: " La responsabilitat primera de la crisi està al conjunt d'idees dominants des dels anys 80's, que van arribar a l'opinió barrejades amb la política, la ideologia, els interessos creats:
- la desregulació financera que portà a l'explosió del préstec, que ha desembocat en la seva escassedat;
- una innovació opaca, extrema i inintel·ligible;
- el sistema financer com a amo i no com a servidor de la producció;
- el control de la inflació com a principal meta (per bé que una inflació estable no n'impedí la bombolla d'actius);
- la política monetària com a autosuficent per a assegurar-ne l'estabilitat macroeconòmica;
- pressupostos equilibrats (fins i tot amb baixos tipus d'interès) en societats amb escàs creixement o amb necessitats bàsiques sense cobrir.
Mentre els republicans remonten amb aquests vells i desgastats codis econòmics, EEUU comença a veure els primers resultats de les polítiques keynesianes d'estímul aprovades per l'Administració Obama. Des que començà la crisi, EEUU ha perdut 8 milions de llocs de treball, dels quals 1,3 s'han recuperat el 2010.
J.Ll.Sureda, aquell veteraníssim catedràtic d'Hisenda Pública, de la comissió de Traspassos Estat-Generalitat (1978), expresident de Caixa Catalunya i ex conseller del Banc d'Espanya: "És mancada de tota lògica aquesta insistència a arrenglerar Espanya amb els països perifèrics ( Grècia, Irlanda, Portugal) quan l'spread - diferència de rendibilitat dels bonus a 10 anys comparada amb la dels alemanys - fou de 2,16 punts percentuals i la de l'italià, amb 4,18 caigué de l'estigma de ser considerat perifèric.
"Els mercats secundaris recuperaran la seva eficiència quan els especuladors es convencin de la inutilitat dels seus atacs contra l'euro i, per la seva part, les agències de rating de crèdits tenen l'oportunitat de recuperar la confiançá perduda entre els inversors si acomoden la seva conducta a les noves regulacions quan entrin en vigor i funcionin els mecanismes de vigilància. Llavors haurà arribat el moment de recórrer a les cotitzacions d'aquells mercats i als ratings de les agències per a confirmar, mai per a rebatre, el que indiquen les dades difoses per organismes públics de rigor acreditat.
X.Vidal Folch glossa la nova personalitat europeista de Durao Barroso: " Potser perquè es dóna per descomptat que aquest segon mandat en serà el darrer. Tal vegada perquè els alemanys li van inflingir el 9 de maig a l'Ecofin un dolorosa afrenta en rebec pagament a la seva dòcil complaença històrica: li fan destroçar davant els propis nassos la proposta d'un fons de rescat amb garanties europees i gestionat per la Comissió - quedà en molt interdepartamental. Potser perquè el president francès l'humilià ajornant-ne la la seva reelecció. Tal vegada perquè el fantasma de Jacques Delors udola a les parets del Berlaymont, Barroso ha fet bíceps europeistes propis.
Està decidit, com mai, a "reeixir, malgrat les resistències, a l'ampliació i la flexibilització del fons de rescat". I no "per a ajudar Portugal o espanya", confessa el portugués en la intimitat, "sinó per a consolidar l'euro i defensar Europa". És la seva revenja.
Per això s'ha conjurat amb Strauss-Kahn i amb Trichet. L'aposta és desarmar els recels no sols al fons sinó a tota la nova arquitectura de governança econòmica europea (eurobons inclosos) dels líders, Alemanya i França, donant-los el que en el fobs cobegen. A Berlín, garantia absoluta sobre la credibilitat de les politiques d'estabilitat macreconòmica i ortodòxia pressupostària; a París, el reforç institucional on desplegar aquestes polítiques.
Joaquim Coll, un dels pocs analistes de l'aparell del PSC, a "Barcelona, en temps d'examen":
"Superada l'experiència agredolça el Fòrum, els socialistes han volgut abanderar un discurs centrat en la proximitat i als barris. La inversió ha prioritzat clarament la cohesió social mitjançant la millora de l'espai públic, la neteja, l'atenció social i la lluita contra l'exclusió, l'impuls a polítiques de vivenda, la construcció d'equipaments, la millora de la mobilitat urbana i de l'accessibilitat. Amb tot, han faltat projectes urbanístic de mitjana envergadura que donessin al conjunt dimensió de ciutat.
Tenim molts exemples del protagonisme dels barris - el pla d'ascensor, la intervenció a centenars de carrers, places, parcs infantils i zones verdes, la creació de noves guarderies i més biblioteques i equipaments socials, els ajuts a la rehabilitació d'edificis, el suport al lloguer protegit, etc. Però es tracta d'un Protagonisme Difús que cotitza poc en l'imaginari sobre la ciutat - com ara les dues intervencions començades fa anys: el districte científic 22@ transformant 200 hc. industrials del Poble Nou, que ara emplea 55 mil treballadors qualificadíssims i on viuen 90 mil persones, la rambla del Raval, on avui afortunadament conviuen realitats com contrapostes".
La setmana vinent, entrarem a registre la moció per a la restitució del nom "carrer de l'Hostal".
També ABG / AA ha fet ofrena floral aquest diumenge amb una cinta escrita "als defensors de la legalitat democràtica".
Ambdós rams reprodueixen la bandera republicana (amb iris, el lila) i en el nostre cas també la catalana (quatre clavells vermells en diàleg amb grogues margarides i crisantems).
PAU vam proposar a l'actual Govern en minoria un acte oficial mínim, que ens fou denegat pels qui tampoc van celebrar la Diada.
Argumentat que l'acord del Ple d'abril de 2008 (el primer presidit per l'alcalde Gené) els reserva, en exclusiva, als regidors del Ple a l'oposició, els regidors dels grups del PSC, AUPA, Ideal, CiU, PP i PAU deneguem al nou assessor d'ABG, Fèlix Alonso, l'ús de despatx al local (on s'ubicaven les oficines del Municipals a la Casa de la Vila).
Es dóna la circumstància que durant el Govern amb alcalde i meitat dels components d'ABG el nostre regidor no s'ensortí en la seva continuada proposta de facilitar espai municipal fix als regidors fora del Cartipàs de Govern; iniciativa que fou presentada i aprovada al Ple després d'una votació dins del Govern Gené primer per l'oposició de la regidora d'AUPA. ABG preferí, en restar en minoria, engegar un Consell de Participació que dignificà la posició del regidors a l'oposició.
De fet, Fèlix Alonso com a assessor intern d'ABG ja s'hi havia ubicat i, fins i tot, al vidre de la façana de la Casa de la Vila corresponent a l'habitacle havia situat un vistós logo de la candidatura que encapçalarà (AA, partit local amb seu social al domicili del seu pare a Via Augusta) quan de fet és assessor d'ABG (nom que el seu clan altafullenc va perdre en disputa amb la resta de membres de l'àrea de Baix Gaià, comportant la successió al Consell Comarcal de Francesc Farré pel rierenc l'ecologista de larga trajectòria al territori Hèctor Hernández).
En la reunió, PAU va suggerir a ABG que presentés una moció al Ple que proposés que el despatx era per als grups i no per als regidors electes; prometent-los l'abstenció...
Antonio Caño a "Un silencio que vale por mil discursos", després de la tragèdia d'Arizona: " Els fets Tucson col·loquen el país altre cop en una situació davant la qual Obama té l'ocasió de demostrar les seves millors virtuts, les que li donaren la presidència: el líder bipartidista, centrista, prudent, capaç d'alçar-se transcendint la lluita ideològica i conduint el país vers el futur.
Com s'ha vist des del primer dia, aquesta és una ocasió semblant a la de l'atemptat d'Oklahoma, que canvià fulminantment la percepció de Bill Clinton i el conduí a una còmode reelecció després d'anys tambalejant per l'amenaça de Newt Gingrich i la seva revolució conservadora. Revolució no és una paraula ja de moda. En fou l'any passat, quan la revolució americana serví d'inspiració al Tea Party per escollir-ne el seu nom. Però la violència absurda d'Arizona, per bé que perpetrada per un llunàtic, ha colpit la consciència dels ciutadans i n'ha desacreditat els qui amb llur retòrica l'enalteixen.
Daniel Innerarity, el filòsof director de l'Institut de Governança Democràtica d'Euzkadi." El més positiu de la darrera declaració d'ETA és el nou context on sorgeix: a la tradicional exigència de tots els partits s'hi ha sumat darrerament l'esquerra abertzale oficial, que fa molt arribà a la conclusió que entre ells i ETA s'escau una radical incomptatibilitat (...) El final d'ETA girarà entorn a com resoldre una endemoniada paradoxa. Tota la seva dificultat actual - que e´s d'un moent de tancament, per més que s'allargassi - consisteix que ETA té cada cop més motius per plegar però menys trofeus que justifiquin davant de sí mateixos aquesta retirada. A Argel, a Zúric, a Loiola, de manera decreixent, ETA podria haver obtingut alguna contrapartida política; al mateix temps - i també de manera decreixent - la pau podia intercanviar-se pels presos; ara aquesta contrapartida és inexistent i l'única possibilitat que se'ls ofereix és que mercès a la seva lluita assoleixin finalment... la legalització dels abertzales il·legalitzats. Llavors podríem recordar-los que per aqust desenllaç han invertit molts assessinats i tenen un tou de presos, que és impossible de maquillar aquest sinistre compte de resultats.Però, quan arribe le comunicat definitiu, el problema de com n'expliquen la història serà només seu. Nosaltres fa molt de temps que ho tenim clar".
Ignacio Sánchez-Cuenca: " L'Estat ha de ser caut i malfiat, però no pot deixar de reconèixer el canvi qualitatiu que suposa el nou comunicat d'ETA. Al meu judici, l'Estat ha d'arriscar i explorar formes d'incorporació de Batasuna a la política institucional. L'objectiu de l'estat hauria de ser elevar-ne els costos per a ETA de toranr a l aviolència, amb la finalitat de fer irreversible la fi del terrorisme".
El catedràtic de Ciència Política de la UB Jordi Matas Dalmases ens adverteix dels "Errores de Mas":
" S'ha comès errades sobre els valors, l'estructura, les persones i l'anomenatr sottogoverno. Mas s'equivoca en considerar que la presència de consellers independents (o, millor dit, no afiliats) és un valor del nou Govern, ja que significa anar a remolc d'una opinió pública que té mala imatge de la política. Tampoc hauria d'encobrir que el nou Govern és, en tota regla, un Govern de coalició, i la crítica al tripartit no hauria d'haver comportat un menyspreu genèric dels Governs de coalició, ja que és la forma de govern que més sovinteja als països democràtics.
Suprimir el Departament de Medi Ambient quan les seves polítiques són molt transversals i tenen uns efectes evidents per al benestar de les persones és una errada política que rectifica que quan CiU creà el departament el 1991 fou únicament per acallar les protestes sobre la gestió de residus. No crear un Departament d'Universitats després de comprometre-s'hi, fer que depengui d'Economia i que a més en desaparegui el terme només té una lògica personal. Crear una viceprsidència del Govern després de blasmar-la tant de temps significa reconèixer la utilitat dels Governs de coalició i la força d'Unió en la negociació sobre la distribució del poder.
Haver nomenat consellers tres persones independents sense experiència política és un greu error. L'activitat d'un conseller és essencialment política, es desenvolupa en un àmbit eminentment polític i té unes repercussions polítiques de primer ordre. I s'hi afegim una conjuntura de profunda crisi polièdrica, el paper de la política hauria de tenir més reconeixement. Sobre les persones també podem senyalar, per diferent raons, les conseqüències negatives de dos nomenaments. Designar Ferran Mascarell, d'un perfil polític excel·lent, és una provocació al fair play polític i fins i tot pot interpretar-se com una incitació al transfuguisme (per bé que estem davant d'un exercici d'escapisme polític). Reconìxer, en plena crisi econòmica, que el nou titular d'Economia és el segon suplent en les preferències de Mas per a ocupar-ne el càrrec (per bé que el perfil de mas-Colell tal vegada sigui el més idoni dels tres) demostra la debilitat persuassiva i poca habilitat en la política de comunicació.
Reconèixer i aplicar com a criteri habitual de distribució d'alts càrrecs departamentals que en les conselleries liderades per Convergència s'escaiguin persones vinculades a Unió i viceversa significa convertir la lottizzazione entre CDC i UDC en un foment de la marginalitat i de l'espionatge polític interpertamentals.
Antonio Franco: "Els catalans volien majoritàriament un canvi de gestors. I el tenen. No agradava el maridatge antinatural dels socialistes i esquerra, i per això ha mort el tripartit. Però és molt possible que CiU demostri indirectament en aquesta legislatura que els enfocaments generals de gestió no necessitaven grans rectificacions, en contra del que es deia. Veurem si el temps ho desmenteix"
Enric Company ens situa en la perspectiva de futur a la catalunya Política: " Ara el raonable és esperar que aquesta resituació de cadascú al seu lloc duri al menys dues legislatures, per poc que CiU hi posi un mínim de sentit comú i eficàcia al seu domini institucional i mediàtic.
Les primeres setmanes de l'actual legislatura ens mostren un Mas teixint una etapa amb majoria electoral i política de llarga durada, com indica la integració de Ferran Mascarell al Govern de CiU".
Joaquín Estefania: " La responsabilitat primera de la crisi està al conjunt d'idees dominants des dels anys 80's, que van arribar a l'opinió barrejades amb la política, la ideologia, els interessos creats:
- la desregulació financera que portà a l'explosió del préstec, que ha desembocat en la seva escassedat;
- una innovació opaca, extrema i inintel·ligible;
- el sistema financer com a amo i no com a servidor de la producció;
- el control de la inflació com a principal meta (per bé que una inflació estable no n'impedí la bombolla d'actius);
- la política monetària com a autosuficent per a assegurar-ne l'estabilitat macroeconòmica;
- pressupostos equilibrats (fins i tot amb baixos tipus d'interès) en societats amb escàs creixement o amb necessitats bàsiques sense cobrir.
Mentre els republicans remonten amb aquests vells i desgastats codis econòmics, EEUU comença a veure els primers resultats de les polítiques keynesianes d'estímul aprovades per l'Administració Obama. Des que començà la crisi, EEUU ha perdut 8 milions de llocs de treball, dels quals 1,3 s'han recuperat el 2010.
J.Ll.Sureda, aquell veteraníssim catedràtic d'Hisenda Pública, de la comissió de Traspassos Estat-Generalitat (1978), expresident de Caixa Catalunya i ex conseller del Banc d'Espanya: "És mancada de tota lògica aquesta insistència a arrenglerar Espanya amb els països perifèrics ( Grècia, Irlanda, Portugal) quan l'spread - diferència de rendibilitat dels bonus a 10 anys comparada amb la dels alemanys - fou de 2,16 punts percentuals i la de l'italià, amb 4,18 caigué de l'estigma de ser considerat perifèric.
"Els mercats secundaris recuperaran la seva eficiència quan els especuladors es convencin de la inutilitat dels seus atacs contra l'euro i, per la seva part, les agències de rating de crèdits tenen l'oportunitat de recuperar la confiançá perduda entre els inversors si acomoden la seva conducta a les noves regulacions quan entrin en vigor i funcionin els mecanismes de vigilància. Llavors haurà arribat el moment de recórrer a les cotitzacions d'aquells mercats i als ratings de les agències per a confirmar, mai per a rebatre, el que indiquen les dades difoses per organismes públics de rigor acreditat.
X.Vidal Folch glossa la nova personalitat europeista de Durao Barroso: " Potser perquè es dóna per descomptat que aquest segon mandat en serà el darrer. Tal vegada perquè els alemanys li van inflingir el 9 de maig a l'Ecofin un dolorosa afrenta en rebec pagament a la seva dòcil complaença històrica: li fan destroçar davant els propis nassos la proposta d'un fons de rescat amb garanties europees i gestionat per la Comissió - quedà en molt interdepartamental. Potser perquè el president francès l'humilià ajornant-ne la la seva reelecció. Tal vegada perquè el fantasma de Jacques Delors udola a les parets del Berlaymont, Barroso ha fet bíceps europeistes propis.
Està decidit, com mai, a "reeixir, malgrat les resistències, a l'ampliació i la flexibilització del fons de rescat". I no "per a ajudar Portugal o espanya", confessa el portugués en la intimitat, "sinó per a consolidar l'euro i defensar Europa". És la seva revenja.
Per això s'ha conjurat amb Strauss-Kahn i amb Trichet. L'aposta és desarmar els recels no sols al fons sinó a tota la nova arquitectura de governança econòmica europea (eurobons inclosos) dels líders, Alemanya i França, donant-los el que en el fobs cobegen. A Berlín, garantia absoluta sobre la credibilitat de les politiques d'estabilitat macreconòmica i ortodòxia pressupostària; a París, el reforç institucional on desplegar aquestes polítiques.
Joaquim Coll, un dels pocs analistes de l'aparell del PSC, a "Barcelona, en temps d'examen":
"Superada l'experiència agredolça el Fòrum, els socialistes han volgut abanderar un discurs centrat en la proximitat i als barris. La inversió ha prioritzat clarament la cohesió social mitjançant la millora de l'espai públic, la neteja, l'atenció social i la lluita contra l'exclusió, l'impuls a polítiques de vivenda, la construcció d'equipaments, la millora de la mobilitat urbana i de l'accessibilitat. Amb tot, han faltat projectes urbanístic de mitjana envergadura que donessin al conjunt dimensió de ciutat.
Tenim molts exemples del protagonisme dels barris - el pla d'ascensor, la intervenció a centenars de carrers, places, parcs infantils i zones verdes, la creació de noves guarderies i més biblioteques i equipaments socials, els ajuts a la rehabilitació d'edificis, el suport al lloguer protegit, etc. Però es tracta d'un Protagonisme Difús que cotitza poc en l'imaginari sobre la ciutat - com ara les dues intervencions començades fa anys: el districte científic 22@ transformant 200 hc. industrials del Poble Nou, que ara emplea 55 mil treballadors qualificadíssims i on viuen 90 mil persones, la rambla del Raval, on avui afortunadament conviuen realitats com contrapostes".
Incorporem, en clau altafullenca, aquestes dues categories de polítiques municipals: de Protagonisme difús (locals i convenis amb les entitats, manteniments i millores d'espais públics); les que cotitzen a l'imaginari col·lectiu (herència dels governs Manel Ramon: zones d'equipaments de l'Hort de Pau - llar d'infants i parc de vivenda d'oferta pública - i del Roquissar - Palau Esportiu, Escola, Institut; nou eix de Marquès de Tamarit / Migdia, al segon i tercer tram els increïbles resssalts. Durant l'actual legislatura: Centre d'Entitats del Comunidor i xarxes d'aigües a Baix a Mar). ¿Pel seu impacte en l'imaginari col·lectiu no tenim encara camp de gespa?
Una tercera categoria, evidentment, recull els conflictes: quan toques la cartera i veïnatges...
Una tercera categoria, evidentment, recull els conflictes: quan toques la cartera i veïnatges...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.