Un nou puntet al sarró de cuers del nostres futbolistes del desemparat Estadi Joan Pijuan. Empat a 1 amb l'Escola de Futbol de Valls.
Quan tornaran els dos focus fosos de la torre d'il·luminació del còrner més allunyat?
Quan arrebossaran el sòcol de les grades del gol?
Per cert, al camp del Catllar, on jugàvem com a titulars contra La Riera, s'hi presentà el candidat a l'alcaldia per AA prometen al president del club un futur camp de gespa. Viure per veure; quant de cinisme de polític professional el d'aquell ja metamorfositzat Fèlix Alonso... El poder transformador del canvi de muda, de tanta corbata, de tant de marbre i catifa a la direcció general?
Increïble nombre de parades a la Fira de Nadal d'enguany. El gruix de pares acompanyant els seus fills de l'escola de Música cantant a la plaça del Pou crea un ambient de calia col·lectiu com per creure en el goig de la vida en comunitat.
La Little Schole posa a la venda llibres en anglès de segona mà. Parades d'entitats: l'Esplai, el grup de Solidaritat, la Parròquia, Lluita contra el càncer, Ajuts a l'Àfrica (Sergi Puig Albero) i els de 4t de Secundària.
El to estètic l'aporta la parada de la Mamba negra, del dissenyador Antonio Latre (i la pianista Helena P.Arzola). Dos calendaris a l'oferta: el de l'escola de Música sempre dibuixat per la seva directora Núria Riambau i el de Mamba negra amb fotografies de Ferran Pons de motius altafullencs lleugerament retocats.
Vam trametre a la regidora de Festes la felicitació per l'èxit de paradistes, comparat amb els del anys que anava al davant el nostre regidor.
Mai no hi falta la parada exquisida de Carbonell de pastisseria nadalenca. També parades altafullenques, les de plantes de Nadal de l'Araceli, els productes de la Perla amb Anna Ramírez al davant i els folrats de paper preciosos de Montse Blanch i Guasch.
Fins a 50 infants s'engresquen amb els vilafranquins de Rovell d'ou (700 e. d'oferta de catxet) amb el seu espectacle de cançó tradicional amb arranjaments roquers per acabar fent-los cagar el tió.
Sopar de Nadal del Ple al restaurant Gran claustre (30 euros pagats particularment per cada comensal). Hi van anar amb parella el tercer alcalde, la regidora Eva Martínez i el regidor Juan Alberto Spuch; no van poder participar-hi, per malaltia, les regidores Marisa Méndez-Vigo, Puri Miró i, per viatge, el regidor J.M.Alasà.
Javier Pérez Royo a "Autonomía personal y libertad":
"La llibertat és l'exercici de l'autonomia personal amb el límit de la voluntat general. L'exercici de l'autonomia personal sense el complement de la voluntat general no és llibertat, ja que esdevé un exercici mutilat, mancat d'un dels elements més preuats, si no el que més, per a qualsevol ser humà en quant animal social: el reconeixement dels altres. Som lliures quan la societat reconeix l'exercici de la nostra autonomia personal.
La present redacció arranca de la informació que el tenor Hugues Cuénod, acabat de morir als 108 anys, es casà amb 105 anys, només entrar en vigor la llei que autoritzava a Suïssa els matrimonis homosexuals, amb el que havia estat el seu company durant dues dècades, el funcionari suís retirat Alfred Agustin.
Un ciutadà suís, amb una trajectòria ininterrompuda de 66 anys com a tenor, del que no únicament es té notícia que hagi infringit cap norma sinó que ha enriquit els seus conciutadans i als qui no en són. ja que actuà pràcticament arreu del món, ha tingut autonomia personal per a viure una relació de parella, però ha hagut d'esperar a tenir 105 anys per tal que la seva autonomia personal assolís l'estatus de llibertat".
Joan Subirats: "En un país convertit en una societat de propietaris, mal acostumats a anys de xeflis i bon viure, el que projecta la classe mitjana hegemònica és: "Volem tornar als bons temps". I el vot, amb matisos diversos, crec que reflecteix aquest missatge, lliurant a CiU el regal enverinat d'assolir-lo"
Valentí Puig: "El perdurable de Joan Maragall és que li importava la veritat. Vicens Vives digué que Jovellanos representava per a l'Espanya de començaments del segle XIX el que Maragall significà per a Catalunya cent anys més tard".
Antonio Muñoz Molina a Memoria de Tony Judt: " Hay personas que pasan sin dificultad del dogmatismo de izquierda al de derecha, de creer que la Historia tiene una dirección indudable que lleva a la sociedad comunista perfecta a creer que a donde lleva es a esa dirección es una sociedad capitalista perfecta. Tony Judt que pudo llegar a la universidad de Cambridge gracias a los avances igualitarios traídos por el laborismo de posguerra, fue toda su vida un defensor de la socialdemocracia europea. Se definía a sí mismo como un "socialdemócrata universalista" (...)
"Nadie menos pomposo o palabrero, menos gurú a la manera francesa que Tony Judt. (...)
" Sobre su conocimiento de ese corazón de Europa (Txèquia) segregado por la guerra fría Tony Judt levantó el mayor de sus libros, el de más amplitud y riqueza, Postwar, la narración formidable de la historia del continente que resurgió de sus ruinas a partir de 1945: el despegue económico y el ajuste de cuentas o la acomodación con el pasado innombrable; la voluntad gradual de ir estableciendo una unión europea; la desgracia de los países que nada más librarse del nazismo cayeron en manos de los ocupantes soviéticos; la irrupción de imposible el 1989, la caída del muro de Berlín y de un orden internacional que parecía establecido para siempre".
Milagros Pérez Oliva: " El que la filtració de Wikileaks ha demostrat és que el rei està despullat i la imatge de la seva nuesa vola pel ciberespai sense que ningú el pugui tapar. A partir d'ara, tots saben que tot el que facin o diguin pot ser un dia de domini públic en tota la seva nuesa".
Francisco G.Basterra. " Asistim a una apassionant batalla pel control d'Internet, pel domini de la informació, de la qual es consideren propietaris els Governs, per la llibertat total a la xarxa, i a una redefinició de la diplomàcia, del concepte de secret i de privacitat.
"Les filtracions de Wikileaks demostren com està canviant el món. Amb el naixement d'organitzacions universals el web subversiu d'Assange, replicat en distints continents per centenars de milers de miralls clons, impedint aíxí el control per Estats nacionals, sense direcció centralitzada, blindat per a assegurar la confidencialitat als filtradors que hi dipositen informació reservada de Governs, bancs, empreses i organitzacions de tota mena. Aquesta batalla de caire llibertari és cosa, sobretot, de joves i es desplega a la Xarxa. La premsa escrita de referència mundial, amb El País a primera línia, actua com un una presa de desaiguat i posada en context i explicació del tsunami de les dades en brut obtinguts, de manera no legal, per Wikileaks.(...)
"Ens sorprèn el naixement d'una esfera pública global, a la qual EEUU, por motius de seguretat nacional, vol controlar. La Biblioteca de Congrés d'EEUU bloqueja l'accés a Wikileaks. Hillary Clinton, en un discurs el passat gener, lloava la llibertat d'Internet, però precisava que "alguns Governs estan identificant com a blancs pensadors independents que empren aquestes eines". Pensava en Iran i Xina, règims repressors que ara pdoen tornar en passiva a Occident la frase de la secretària d'Estat. (...)
" No saben com acabarà aquesta guerra. De moment, Wikileaks ha evitat el seu tancament. El diari The Guardian qüestiona en una editorial si la dentenció d'Assange a Londres és el principi o el final, i recorda que aquesta en fou la pregunta que es féu Oscar Wilde en ser detingut el 1985, acusat d'homosexualitat".
Manolo Martínez, llançador de pes i capità espanyol d'atletisme: "Levantarse cada mañana y estar dispuesto a darlo todo para ser un poco mejor".
"Mi opinión personal se la comentaré a Marta cuando me la encuentre, cuando pueda hablar con ella y preguntarle cosas".
"Vivim en un país de rumors. Eren simples rumors. Si ens en fiéssim no podríem viure. El 90% dels rumors, i més a Espanya, són exageracions i la majoria de cops són mentides".
"Hem d'estar tots units. Volem un futur per a les noves generacions, amb una ètica esportiva com cal. Ja està. Si ens posem a dir que l'esport és dolent, que és una merda, que és un fàstic... això és justament el contrari del que vull transmetre del meu esport. Sería alta traición a mi mundo, a donde quiero vivir y a donde tengo puesto todo mi corazón".
Joan Golobart a "Necessito pensar que Marta és innocent":
"L'atleta mereix un respecte per la seva trajectòria. Només un jutge ha de judicar-la. El periodisme ha d'informar, però no judicar. Podríem pensar que marta mereix el mateix respecte que qualsevol altra persona i jo penso que no és així. Per la seva magnífica i llarga trajectòria ha de ser encara més respectada. No pot ser que immediatament, pel fet d'estar encausada, admetem que s'ha pogut drogar o sigui un camell d'anabolitzants.
Marta té al seu davant la cursa més bonica de la seva vida. Serà mare dins d'uns mesos i per aquest motiu deixem que la justícia faci el seu paper i mentre deixem-la tranquil·la. "Si un dia es determina que realment es dopà o que ha traficat amb substàncies nocives, que li caigui to el pes de la llei. Però fins que es demostri el contrari és innocent i com a tal ha de viure el seu embaràs.
"Però crec que ens hem de preguntar què ens està passant. Perquè està clar que el dopatge s'està convertint en un greu problema. En esports col·lectius uns poden passar millors o pitjors èpoques, perquè a vegades l'equip emmascara lasituació si un baixa prestacions. A més, els contractes tenen com a mínim tres o quatre anys de duració, per la qual cosa el neguit del dia següent no existeix. Altrament, en altres esports, com l'atletisme, les beques, els patrocinadors, els premis són tan directament proporcionals a l'èxit que el dopatge es torna massa atractiu. A més, ¿com saber si el teu rival ha optat o no per fer trampes? Si no ho fa, segurament et veuràs rellegat a segona posició.
"Crec que tos som bastant hipòcrites en aquest aspecte. Exigim netedat i honradesa, però alhora només idolatrem el campió, al potent, a l'exuberant.. Quan surten aquests temes del dopatge sempre penso tinc la sensació que la societat és culpable i pregunto als meus interlocutors el següent: Si a BCN es celebressin els JJOO dels esportistes nets i també els dels dopats, ¿a quin estadi aniries? I la gran majoria em respon que els dopats, perquè segur que són més espectaculars".
Quan tornaran els dos focus fosos de la torre d'il·luminació del còrner més allunyat?
Quan arrebossaran el sòcol de les grades del gol?
Per cert, al camp del Catllar, on jugàvem com a titulars contra La Riera, s'hi presentà el candidat a l'alcaldia per AA prometen al president del club un futur camp de gespa. Viure per veure; quant de cinisme de polític professional el d'aquell ja metamorfositzat Fèlix Alonso... El poder transformador del canvi de muda, de tanta corbata, de tant de marbre i catifa a la direcció general?
Increïble nombre de parades a la Fira de Nadal d'enguany. El gruix de pares acompanyant els seus fills de l'escola de Música cantant a la plaça del Pou crea un ambient de calia col·lectiu com per creure en el goig de la vida en comunitat.
La Little Schole posa a la venda llibres en anglès de segona mà. Parades d'entitats: l'Esplai, el grup de Solidaritat, la Parròquia, Lluita contra el càncer, Ajuts a l'Àfrica (Sergi Puig Albero) i els de 4t de Secundària.
El to estètic l'aporta la parada de la Mamba negra, del dissenyador Antonio Latre (i la pianista Helena P.Arzola). Dos calendaris a l'oferta: el de l'escola de Música sempre dibuixat per la seva directora Núria Riambau i el de Mamba negra amb fotografies de Ferran Pons de motius altafullencs lleugerament retocats.
Vam trametre a la regidora de Festes la felicitació per l'èxit de paradistes, comparat amb els del anys que anava al davant el nostre regidor.
Mai no hi falta la parada exquisida de Carbonell de pastisseria nadalenca. També parades altafullenques, les de plantes de Nadal de l'Araceli, els productes de la Perla amb Anna Ramírez al davant i els folrats de paper preciosos de Montse Blanch i Guasch.
Fins a 50 infants s'engresquen amb els vilafranquins de Rovell d'ou (700 e. d'oferta de catxet) amb el seu espectacle de cançó tradicional amb arranjaments roquers per acabar fent-los cagar el tió.
Sopar de Nadal del Ple al restaurant Gran claustre (30 euros pagats particularment per cada comensal). Hi van anar amb parella el tercer alcalde, la regidora Eva Martínez i el regidor Juan Alberto Spuch; no van poder participar-hi, per malaltia, les regidores Marisa Méndez-Vigo, Puri Miró i, per viatge, el regidor J.M.Alasà.
Javier Pérez Royo a "Autonomía personal y libertad":
"La llibertat és l'exercici de l'autonomia personal amb el límit de la voluntat general. L'exercici de l'autonomia personal sense el complement de la voluntat general no és llibertat, ja que esdevé un exercici mutilat, mancat d'un dels elements més preuats, si no el que més, per a qualsevol ser humà en quant animal social: el reconeixement dels altres. Som lliures quan la societat reconeix l'exercici de la nostra autonomia personal.
La present redacció arranca de la informació que el tenor Hugues Cuénod, acabat de morir als 108 anys, es casà amb 105 anys, només entrar en vigor la llei que autoritzava a Suïssa els matrimonis homosexuals, amb el que havia estat el seu company durant dues dècades, el funcionari suís retirat Alfred Agustin.
Un ciutadà suís, amb una trajectòria ininterrompuda de 66 anys com a tenor, del que no únicament es té notícia que hagi infringit cap norma sinó que ha enriquit els seus conciutadans i als qui no en són. ja que actuà pràcticament arreu del món, ha tingut autonomia personal per a viure una relació de parella, però ha hagut d'esperar a tenir 105 anys per tal que la seva autonomia personal assolís l'estatus de llibertat".
Joan Subirats: "En un país convertit en una societat de propietaris, mal acostumats a anys de xeflis i bon viure, el que projecta la classe mitjana hegemònica és: "Volem tornar als bons temps". I el vot, amb matisos diversos, crec que reflecteix aquest missatge, lliurant a CiU el regal enverinat d'assolir-lo"
Valentí Puig: "El perdurable de Joan Maragall és que li importava la veritat. Vicens Vives digué que Jovellanos representava per a l'Espanya de començaments del segle XIX el que Maragall significà per a Catalunya cent anys més tard".
Antonio Muñoz Molina a Memoria de Tony Judt: " Hay personas que pasan sin dificultad del dogmatismo de izquierda al de derecha, de creer que la Historia tiene una dirección indudable que lleva a la sociedad comunista perfecta a creer que a donde lleva es a esa dirección es una sociedad capitalista perfecta. Tony Judt que pudo llegar a la universidad de Cambridge gracias a los avances igualitarios traídos por el laborismo de posguerra, fue toda su vida un defensor de la socialdemocracia europea. Se definía a sí mismo como un "socialdemócrata universalista" (...)
"Nadie menos pomposo o palabrero, menos gurú a la manera francesa que Tony Judt. (...)
" Sobre su conocimiento de ese corazón de Europa (Txèquia) segregado por la guerra fría Tony Judt levantó el mayor de sus libros, el de más amplitud y riqueza, Postwar, la narración formidable de la historia del continente que resurgió de sus ruinas a partir de 1945: el despegue económico y el ajuste de cuentas o la acomodación con el pasado innombrable; la voluntad gradual de ir estableciendo una unión europea; la desgracia de los países que nada más librarse del nazismo cayeron en manos de los ocupantes soviéticos; la irrupción de imposible el 1989, la caída del muro de Berlín y de un orden internacional que parecía establecido para siempre".
Milagros Pérez Oliva: " El que la filtració de Wikileaks ha demostrat és que el rei està despullat i la imatge de la seva nuesa vola pel ciberespai sense que ningú el pugui tapar. A partir d'ara, tots saben que tot el que facin o diguin pot ser un dia de domini públic en tota la seva nuesa".
Francisco G.Basterra. " Asistim a una apassionant batalla pel control d'Internet, pel domini de la informació, de la qual es consideren propietaris els Governs, per la llibertat total a la xarxa, i a una redefinició de la diplomàcia, del concepte de secret i de privacitat.
"Les filtracions de Wikileaks demostren com està canviant el món. Amb el naixement d'organitzacions universals el web subversiu d'Assange, replicat en distints continents per centenars de milers de miralls clons, impedint aíxí el control per Estats nacionals, sense direcció centralitzada, blindat per a assegurar la confidencialitat als filtradors que hi dipositen informació reservada de Governs, bancs, empreses i organitzacions de tota mena. Aquesta batalla de caire llibertari és cosa, sobretot, de joves i es desplega a la Xarxa. La premsa escrita de referència mundial, amb El País a primera línia, actua com un una presa de desaiguat i posada en context i explicació del tsunami de les dades en brut obtinguts, de manera no legal, per Wikileaks.(...)
"Ens sorprèn el naixement d'una esfera pública global, a la qual EEUU, por motius de seguretat nacional, vol controlar. La Biblioteca de Congrés d'EEUU bloqueja l'accés a Wikileaks. Hillary Clinton, en un discurs el passat gener, lloava la llibertat d'Internet, però precisava que "alguns Governs estan identificant com a blancs pensadors independents que empren aquestes eines". Pensava en Iran i Xina, règims repressors que ara pdoen tornar en passiva a Occident la frase de la secretària d'Estat. (...)
" No saben com acabarà aquesta guerra. De moment, Wikileaks ha evitat el seu tancament. El diari The Guardian qüestiona en una editorial si la dentenció d'Assange a Londres és el principi o el final, i recorda que aquesta en fou la pregunta que es féu Oscar Wilde en ser detingut el 1985, acusat d'homosexualitat".
Manolo Martínez, llançador de pes i capità espanyol d'atletisme: "Levantarse cada mañana y estar dispuesto a darlo todo para ser un poco mejor".
"Mi opinión personal se la comentaré a Marta cuando me la encuentre, cuando pueda hablar con ella y preguntarle cosas".
"Vivim en un país de rumors. Eren simples rumors. Si ens en fiéssim no podríem viure. El 90% dels rumors, i més a Espanya, són exageracions i la majoria de cops són mentides".
"Hem d'estar tots units. Volem un futur per a les noves generacions, amb una ètica esportiva com cal. Ja està. Si ens posem a dir que l'esport és dolent, que és una merda, que és un fàstic... això és justament el contrari del que vull transmetre del meu esport. Sería alta traición a mi mundo, a donde quiero vivir y a donde tengo puesto todo mi corazón".
Joan Golobart a "Necessito pensar que Marta és innocent":
"L'atleta mereix un respecte per la seva trajectòria. Només un jutge ha de judicar-la. El periodisme ha d'informar, però no judicar. Podríem pensar que marta mereix el mateix respecte que qualsevol altra persona i jo penso que no és així. Per la seva magnífica i llarga trajectòria ha de ser encara més respectada. No pot ser que immediatament, pel fet d'estar encausada, admetem que s'ha pogut drogar o sigui un camell d'anabolitzants.
Marta té al seu davant la cursa més bonica de la seva vida. Serà mare dins d'uns mesos i per aquest motiu deixem que la justícia faci el seu paper i mentre deixem-la tranquil·la. "Si un dia es determina que realment es dopà o que ha traficat amb substàncies nocives, que li caigui to el pes de la llei. Però fins que es demostri el contrari és innocent i com a tal ha de viure el seu embaràs.
"Però crec que ens hem de preguntar què ens està passant. Perquè està clar que el dopatge s'està convertint en un greu problema. En esports col·lectius uns poden passar millors o pitjors èpoques, perquè a vegades l'equip emmascara lasituació si un baixa prestacions. A més, els contractes tenen com a mínim tres o quatre anys de duració, per la qual cosa el neguit del dia següent no existeix. Altrament, en altres esports, com l'atletisme, les beques, els patrocinadors, els premis són tan directament proporcionals a l'èxit que el dopatge es torna massa atractiu. A més, ¿com saber si el teu rival ha optat o no per fer trampes? Si no ho fa, segurament et veuràs rellegat a segona posició.
"Crec que tos som bastant hipòcrites en aquest aspecte. Exigim netedat i honradesa, però alhora només idolatrem el campió, al potent, a l'exuberant.. Quan surten aquests temes del dopatge sempre penso tinc la sensació que la societat és culpable i pregunto als meus interlocutors el següent: Si a BCN es celebressin els JJOO dels esportistes nets i també els dels dopats, ¿a quin estadi aniries? I la gran majoria em respon que els dopats, perquè segur que són més espectaculars".
1 comentari:
Foncho, que obsesión enfermiza con CiU. La "clase media" de la periferia de bcn i tgn que están pasándolas canutas se ha cansado de charlatanes y pseudointelectuales que se aprovechan de ellos para ocupar posiciones políticas para las que no estan capacitados.
Marisa
Publica un comentari a l'entrada
L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.