Altafulla amb tota la il·lusió

21/11/10

Sant Martí 2010: hereus, futbol i futbol sala

Genís Cañas Torres i Lídia Quixalós Tello, hereu i pubilla, de nissagues arrelades, de sant Martí 2010

El partit de 2ª regional a l'estadi Joan Pijuan suspès, després d'incidents a la mitja part al vestidor de l'àrbitre. Perdíem per 0-1 després d'un penal rigurós.

Dissabte de gran jornada de futbol sala de base de l'Escola CFS Altafulla: amb els quatre partits de benjamins (vs. Salou CFS), alevins ( vs. santa Marta de Salou), infantil i cadet (vs. Laguna CFS).

Esplèndida i molt divertida representació del grup catllarenc de comèdia L'enramada, que presentà a La Violeta "un, dos, tres!!" de Ferek Molnar. Preu de l'entrada:6 euros...

Enganxines amb el logo d'aquella defensa de la llibertat d'expressió del Juglars quan el procés per la Torna denuncien que, per primer cop, ha estat vetat un article a la Plaça del Pou i per intromissió del nou regidor de MMCC Jano Francino. Cal suposar que era replicat després de la seva habitual fòbia verbal contra la candidatura que li permeté l'accés a la regidoria, des d'on ha anat saltant de fins a quatre governs i tres alcaldes. Al Ple demanarem explicacions i ens afegirem - no impulsarem - a una moció de reprovament si ens n'agrada el planteig que per força a de sortir d'ABG /AA. Proposarem que un Consell de redacció plural del Ple decideixi en aquests casos.

Hem demanat que es facin públiques i explícites les col•laboracions en euros de cada empresa a la FM de sant Martí. I el seu assentament dins la partida d'ingressos corresponent del Pressupost de 2010. S'ho mereix l'esment, al seu article a la Plaça del Pou, de la regidora del PP. Suposem que les aportacions han permès exhibir més pòlvora que mai...

Borja Sémper, president del PP de Gipuzkoa: " Yo miro la espalda de Eguiguren y no veo terroristas, veo escoltas. Miro mi espalda y veo escoltas, y eso une mucho. Y eso en Madrid probablemente no se entienda del todo. El ruido que hay en Madrid en ocasiones lo veo a años luz del nivel de debate que hay en Euskadi y del entendimiento que tenemos en con el PSE".
El doble discurs del PP sobre el final d'ETA: pacte de Govern i antiterrorista a Euskadi vs. bronca a Madrid contra el president del PSE per mantenir el públic a qui van donar suport a vuit manifestacions la passada legislatura. Mentre a Madrid s'exigeix a Patxi López que destitueixi Eguiguren; a Vitòria, Basagoiti i López es reuneixen i es donen suport.

Ramon Aymerich, al seu article de cada dissabte a La Vanguardia avisa sobre els hàbits i mentalitat de "La vecina de abajo": "Cobra un bon sou com a executiva d'una empresa mitjana, però porta tres anys amb el sou congelat i arriba a fi de mes mercès a la targeta de crèdit. Primer es va vendre les quatre accions que tenia. Després paralitzà el pla de pensions. Al final a demanat una bestreta a càrrec de la pròxima paga extra. Hi ha dues coses a les qual no pot renunciar. Una és el col•legi de pagament dels seus fills. L'altra, anar a menjar dissabte i diumenge amb la família. I fer-ho als mateixos resultats que sovintegen els pares dels amics dels seus fills. La veïna de sota és una avançada al seu temps. Un estudi del BBVA preveu que el pròxim any els ciutadans ens mengem el 15 dels estalvis per a seguir consumint. O tires de l'estalvi o t'endeutes. El que importa és que no es noti que has deixar de ser el que eres.
La veïna de sota també està rabiosa. I se les ha amb el que veu com a més pobres. Està farta de pagar impostos i de veure que els subsidis se'ls creuen el més pobres. Coses de les classes mitjanes. En la seva angoixa per la pèrdua d'estatus, carreguen contra els més pobres, als qui acusen de tots els mals. La veïna de sota ho ignora. Però porta camí d'esdevenir un perill".
Oi que la veïna de sota troba molt injust el seu Cadastre i excessiva la despesa municipal en personal? I se'n fa ressó capdavanter AA / ABG colze a colze amb AUPA!

Joaquín Estefania ens recorda "El ajuste a dos velocidades": "Hace ya bastantes meses que los distintos países del mundo han sido obligados a ajustar con fecha fija sus economías y a volver a la ortodoxia fiscal: en el año 2013 han de tener sus finanzas en el entorno de un 3% del PIB de dèficit público com máximo, so pena de excomunión y amenazas de distinto tipo (políticas y ecomómicas). Ello ha dado lugar a planes de austeridad dramáticos (reducción del gasto) básicament en Europa, que recaen sobre los ciudadanos. Sin embargo, esa misma rigidez en los objetivos y los ritmos se olvida cuando se trata de regular los sistemas financieros, causantes primeros de la Gran Recesión, de modo que no vuelvan a repetir los mismos abusos, errores e irregualridades que en el pasado inmediato. Para ellos, el tiempo es flexible.
La reciente y deprimente reunión del G-20 en Seúl ha sido testigo de esa doble vara de medir".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.