Altafulla amb tota la il·lusió

3/9/10

La pista del Palau d'Esports sana i estàlvia després de la inundació del dijous 19 d'agost!
De fet no és de parquet de fusta sinó d'una làmina prou impermeable, afixada al terra de formigó, que ha superat intacta la difícil prova. En canvi algunes portes d'emergència, separadors de vidre de grades-pista, portes dels vestidors i terra de fusta d'un corredor hauran de ser reemplaçades.
Aquesta és la informació que tenim a l'abast després de la inspecció d'arquitectes d'aquest dimarts. El tercer alcalde va convocar reunió informativa l'endemà del gran ensurt però no per fer-nos saber l'avaluació exacte de danys / reparacions amb criteris tècnics definitius.

Ja tenim el programa de Festes de l'Onze de setembre més escarrancides / mesquines possibles... Només l'animació infantil i el ball a proveïdors. Tota la programació resta mercès a les entitats tan ben tractades des del Consell Sectorial de Cultura.
El nostre grup expressarà mitjançant fulls ben públics la queixa, reproduint l'article a la darrera Plaça del Pou. ¿Un Govern que ofereix el mínim (tota la programació resta mercès a les entitats tan ben tractades des del Consell Sectorial de Cultura) mereix cobrar?
El nostre regidor anirà la missa a sant Antoni per deferència al rector Mn.Jaume (tan col·laborador amb Festivals i Concerts) als bancs de fila zero d'autoritats i ben separat dels responsables de la ballada de Sardanes sense cobla (800 e.) en plena Diada Nacional Catalana.
D'acord amb el programa el tercer alcalde no hi farà discurs institucional. Tampoc pensàvem acompanyar-lo... precisament a ell..

Esplet d'actes de 9 entitats! Alí Supay, en la seva VIII Festa Solidària (4, a les 18 al parc de Voramar)
+ Esplai de Jubilats: Dinar de germanor de la Genta Gran ( 9, a les 14)
+ Ateneu Cultural de Dones: exposició de mostres del seus tallers (10, a 18 al Fòrum)
+ Futbol Sala: Torneig, masculí i femení sènior (11, de 10 a 20 h.) i l'endemà jornada dels equips base, també de deu hores; al Palau d'Esports ressuscitat)
+ Castellers d'Altafulla: Diada Nacional, sant Antoni 13 h.
+ Grallers, Nans i Bastoners d'Altafulla (a la plaça Martí Royo, X Altafulla Balla des de les 18 h. de l'Onze); amb el grup convidat Baztandarrak - qui la vigília, a 2/4 de 8 oferirà un Taller de danses del Pirineu Navarrés a la Violeta
+ Atletes d'Altafulla: XII pujada Memorial Baltasar Rabassa del pont de Baix a Mar a l'ermita de s.Antoni (12, des de les 9h.)
+ Cercle Artístic: Dibuix infantil a l'era del Senyor
+ Diables d'Altafulla: Tempesta de fi de festa!


Increïble, però cert: després de boi un mes de tercera alcaldia encara no tenim cartipàs municipal.
Sembla que Janito serà recompensat pel seus grans serveis proPérez amb la regidoria de mitjans de comunicació; el seu lloc "ideal" per vendre'ns fum i els seus fums... Conxita tindria Festes i Pérez, Hisenda. Els seus objectius, des de tornada de vacances de 2009! Que tanta deslleialtat els féu demostrar, amb el consentiment de l'Alcalde dimissionari, per a sofriment psicològic del nostre implicat / coherent / transparent i ciclotímic regidor.


"A la República i a la Carta Sèptima, Plató raona el seu retraïment de tota activitat política per la carència total d'amics i camarades segurs que compartissin la tasca de renovar la Polis. Quan la comunitat sofreix una malaltia orgànica que afecta al seu conjunt o bé fins i tot és destruïda, l'obra de la seva reconstrucció només pot partir d'un grup reduït, però fonamentalment sa de persones identificades en idees , que serveixin de cèl·lula germinal per a un nou organisme: tal és sempre el significat de l'amistat (filia) per a Plató: és la forma fonamental de tota comunitat humana que no sigui purament natural sinó una comunitat espiritual i ètica" (Werner Jaeger: Paideia, 1933-36)


Joan Majó, tornant a la secció dels dimecres al País / Catalunya afirmant que en la proposta d'homologació dels impostos espanyols dins la UE de Pepiño Blanco té dues raons però no és oportuna. Tot plegat, amb el desmentiment i oblit, "Una altra ocasió perduda per a un mínim de pedagogia valenta i necessària per als uns i per als altres"
Primera raó: Espanya, els darrrers 30 anys s'ha "homologat" prou amb la UE en serveis i infraestructures. ¿Veiem algun terminal d'aeroport a Europa del nivell de la T4 de Barajas o la T1 del Prat (que per cert, ha buidat terminals perfectament funcionals i modernes)? ¿És lògic que podem presumir de tenir la millor xarxa d'AVE d'Europa? ¿És lògic que una gruix de centreeuropeus vinguin a l'assistència de la sanitat pública espanyola, molts a la catalana, per la nostra qualitat i la inexistència de copagament?
Segona raó: l'entrada a la UE ens ha empès cap a munt, però altres homologacions resten pendents, sobretot en el camp fiscal.¿És lògic que disfrutéssim (fins fa dos mesos) de l'IVA més baix d'Europa? ¿És lògic que acceptem un grau de frau fiscal radicalment per sobre dels països de la UE, conseqüència del sentiment col·lectiu que prou reflecteix l'enquesta de l'IEF (43% el justifica; la meitat d'empresaris i professionals)? ¿És lògic que tinguem la pressió fiscal (la relació entre impostos i ingressos) 6,5 punts percentuals per sota de la mitjana de la UE i 9 per sota de França i Itàlia? Diem tot sovint que "això no és Grècia", però la nostra pressió fiscal és exactament la grega.
Inoportunitat: Cal deixar clar que no mantindrem en el futur una situació com la descrita sense un augment de la pressió fiscal, que no s'ha implementat els darrers 15 anys perquè "hem viscut en la bombolla" i finançant-nos amb endeutament. Però pujar ja els impostos immediatament per augmentar els nivells de recaptació dels qui ja paguen és perillós per a la recuperació.
S'escau molt més urgent corregir les dues causes fonamentals de la baixa recaptació: el frau fiscal i les modificacions dels impostos relacionats amb les rendes no salarials. ¿No fou una errada suprimir l'impost sobre el patrimoni? ¿No fou una errada permetre la pràctica desaparició de l'impost de successions? ¿No fou una errada reduir tan dràsticament els tipus dels increments de patrimoni en les operacions (im) i mobiliàries?

Xavier Vidal-Folch: "Analistes i agències de qualificació s'afartaven de denunciar els dèficits excessius; i una vegada adoptats plans d'austeritat per a subvenir-los, clamen sobtadament al cel contra llur efectes depressius"
"Sembla consolidada la posició d'Espanya als mercats del deute, on s'allunya de la posició endarrerida, per la feina ben feta en les proves de resistència dels bancs i perquè l'austeritat ja cotitza: el dèficit públic es reduí a la meitat (2,44%) els primers set mesos contra igual període de 2009. Per bé que les agències tornaran a la càrrega.
Alguna dada de l'economia real apunta bé, com la major velocitat de la locomotora industrial, Catalunya, amb pujades del 18% en exportacions, del 7,4% en producció o del 3,8 en nous llocs de treball. Però manquen més signes pera un nou patró de creixement i inserció en l'economia mundial"

L'equip de tècnics del FMI avisa que Grècia, Islàndia, Portugal, Itàlia i Japó estan al límit del marge fiscal i que Espanya, Regne Unit i EEUU tenen molt poc espai fiscal per endavant.

John D.Podesta, cap de gabinet de la presidència de Clinton: "Els demòcrates en una cruïlla":
Malgrat unes quantes victòries legislatives reals i importants - una sanitat assequible per a tots, la reforma de Wall Street - i les ràpides mesures de llarg abast per a prevenir la catàstrofe econòmica, els sondeigs indiquen que els demòcrates sofriran pèrdues substancials a les pròximes eleccions al Congrés.
A més del problemes que suposa la lenta recuperació, al president Obama l'ha perjudicat també una paradoxa política. Arribà al càrrec amb un programa polític molt necessari i extraordinàriament ambiciós, sostingut en una marejada de retòrica postpartidista que prometia acabar amb l'aspre sectarisme de Washington.
Tan mateix, una vegada a la Casa Blanca, el president i els seu equip han passat boi tot el temps tractant d'assegurar-se vots crucials de determinats demòcrates en el sorollós Senat, avantçant-se als plans empescats pels republicans, i combatent la histèria conservadora que omplia els mitjans audiovisuals. La Casa Blanca es col·locà a la defensiva i dedicà massa poc temps a aclarir les seves possibilitats a una població confusa i angoixada. La gent sacsejada per la recessió, se sent cada cop més frustrada perquè la divisió entre els dos partits polítics sembla més gran que mai, i Obama no ha pogut complir la seva promesa d'acabar amb l'estrident guerra partidista.
El bo, emperò, és que el president Obama s'ha centrat i ha tingut èxit en la seva prioritat més important: sentar les bases d'una economia forta i justa. Els nord-americans entenen que l'expresident G.W.Bush i els republicans van enfonsar l'economia en un pou molt profund, per la qual cosa, quan la recuperació s'afianci i el ritme de creixement de la feina pugi, el president ha de millorar les seves expectatives.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

L'únic criteri per publicar els comentaris serà que siguin signats.